Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aleshores, quanta gent pot arribar a passar al cap d'un any
fent algun tipus de pràctiques de col·laboració a la Fundació?
Realment, no et podria dir un número exacte,
perquè va variant, inclús ara començarem la campanya d'estiu,
dels casals d'estiu, i hi ha gent fent pràctiques del títol de monitor,
perquè durant un casal d'estiu d'un mes,
és perfecte per poder fer les pràctiques del títol de monitor.
La Carmen, per exemple, l'any passat va estar fent les pràctiques
justament del curs de monitor als casals d'estiu.
Però jo quasi podria dir una vintena de persones a l'any fent pràctiques,
segur que hi són, segur.
Més, menys, però una vintena, fàcil.
Molt bé, doncs avui en tenim aquí tres que representen aquests diferents col·lectius
i que ara ens explicaran cadascuna de les tres convidades que presentava abans
una mica la seva experiència.
En el cas de la Mercedes, explica'ns, tu quins estudis tens?
Bueno, jo soc diplomada en treball social.
I aleshores, què estàs fent?
Doncs mira, ara mateix estic finalitzant el projecte del màster,
aquest que hem nombrat abans,
i la idea del meu projecte durant tot l'any
he fet observació amb els nens i amb les famílies del Centre Obert
i he fet una investigació sobre participació familiar,
sobre quines necessitats té la família
i quins projectes es podrien arribar a fer amb les famílies.
Tu has fet, recordem, el màster és un màster de models i estratègia d'acció social i educativa
amb infants i adolescents, no?
Sí, sí, sí.
Però bueno, dins d'aquest màster també s'inclou la intervenció en famílies,
perquè amb el medi obert és un punt molt important,
ja que des del medi obert es pot fer molt treball amb els infants i adolescents
i si incloguem a la família encara més,
podem arribar a afavorir la qualitat de vida d'aquests infants
i és la idea del meu projecte.
I aleshores què has fet? Parlen pares, mares, nens i nenes?
Sí, bueno, amb els nens el que he fet és una observació participant,
he anat, a part del meu projecte he anat de voluntària també,
un dia a la setmana durant tot l'any.
A on has anat?
Al centre obert, d'acord?
Després, a les entrades i a les sortides dels nens he parlat amb els pares
i he anat fent com un diari de camp, d'acord?
I ara estic en el punt que vaig fer entrevistes als pares i mares d'aquests nens,
i per finalitzar el meu projecte el que em falta és fer les entrevistes als educadors
i un grup de discussió amb ells per parlar sobre aquests temes.
I de moment els pares i les mares què t'estan dient?
Bueno, el que m'estan dient són opinions molt diverses,
però els pares i mares tenen la necessitat que hi hagi algun espai
on poder preguntar els seus dubtes
i compartir una mica la tasca d'educació dels seus fills,
perquè a vegades la tasca parental necessita un suport.
I jo vaig per aquí amb el meu projecte,
a veure fins a quin punt necessiten suport,
quines activitats es poden fer amb pares i nens inclosos,
i evolucionar una mica més amb el treball que s'està fent,
i juntar una mica la intervenció.
Realment és una línia de treball del Centre Obert
de treballar amb els infants i amb les seves famílies.
Ja es fan activitats conjuntament on s'inclouen els infants i les famílies,
es fan trobades de cap de setmana, per exemple,
on es comparteix el mateix espai,
i es poden treballar els equips educatius del Centre Obert
més amb els pares i els infants.
Jo m'agradaria dir que precisament per això
és que jo mateixa vaig parlar amb el director de la Fundació,
perquè jo sabia el treball que s'estava fent amb les famílies
i m'interessava molt fer el meu projecte amb ells.
És a dir, que clar, tu quan penses en el projecte,
en aquest estudi de recerca, penses en la Fundació...
Penso en ells, sí.
...per la feina que estan fent.
Sí, sí, perquè m'havien parlat molt bé
amb el tema de la intervenció familiar i tot de la zona,
i jo em vaig posant en contacte directament amb ells.
Per curiositat, coneixies abans la Fundació o no?
Sí.
Tenies alguna referència ja?
Sí, sí, sí, bastanta.
Aleshores, conclusions.
N'has arribat alguna?
O el treball encara no està tan desenvolupat per dir...
Jo crec que les conclusions bàsiques són aquestes.
Bueno, a nivell de família, sí.
i sobretot de la necessitat que tenen els nens
de que els seus pares participin.
Amb l'observació que he fet,
he vist una alegria amb els nens i tot
que quan els pares participen en la sortida,
ja que he assistit a la sortida de Carnaval,
a la barbacoa que es va fer, entre altres coses,
quan els pares estan allà,
els nens s'assenten...
És increïble.
És increïble el que s'ho segueix amb aquest treball.
I els pares i les mares,
tu els veus plenament predisposats a...
Sí, sí, sí, sí, sí.
I amb les entrevistes que vaig fer,
encara més, es van motivar més.
Perquè van parlar de les dificultats
que tenien a nivell familiar,
potser una mica, no?
I del que ells necessitaven,
i sí, i es van animar a participar més.
La veritat que estic molt contenta.
El projecte fins i tot acabarà proposant coses?
Sí, sí.
Això...
Quines?
Bé, a veure,
la idea és proposar encara més activitats
de les que es fan.
No sortides concretes,
i, per exemple,
una tarda normal i corrent entre setmana,
que un dels pares faci una maturitat als nens.
No sé, és que hi ha moltes coses.
o crear un espai,
doncs jo un cop al mes,
on els pares es puguin reunir amb els educadors
i puguin parlar sobre temes que els interessin.
Idees així són les meves,
però, bueno, quan acabi ja...
Quan acabaràs, per cert?
Quan calcules que pots acabar?
Bé, doncs ara, a finals d'aquest estiu,
ja el projecte estarà tancat.
Un projecte molt interessant que està fent la Mercè
sobre la participació familiar en el marc d'això,
del centre obert de la Fundació Casalàmic.
A veure, més casos.
Sara, explica'ns,
tu què has fet?
Què has estudiat o què estàs fent a la Fundació?
Jo he fet el curs de monitora de lleure
i les pràctiques les hice en el Casal,
he terminat ara una setmana
i el meu projecte,
perquè et piden un projecte
quan termines les hores teòriques
per fer el de monitora,
i jo l'he encaminat entre la interculturalitat,
entre nens,
he tingut un grup de nens entre 4 i 6 anys,
i he intentat meterles un poco
entre la interculturalitat,
enseñarles cosas de diferents païses,
però de tots els continents.
I cada jueves,
hàgim alguna dinàmica.
I nada,
mediante juegos,
cuentos típicos del país
del que estem en el mateix moment,
i també,
no sé com explicarlo,
perquè és que cada dinàmica
tenia la seva finalitat,
a lo mejor un día
cuando nos tocaba hacer Sudamérica
nos centramos en Ecuador
y en Ecuador en vez de hacer
un dibujo o otra cosa
hacíamos la merienda típica
de ese país
para que el niño se sintiera más
en contacto con el país.
Això ho has fet amb nens
d'entre 4 i 6 anys?
Sí, entre 4 i 6 años.
Molt petit ets, eh?
No, pero era un plato muy...
Era una merienda.
No, no, però ho dic perquè
incolocar nens tan petits
a aquest tema de la interculturalitat
em sembla molt interessant,
però que, clar,
que són nens molt petits.
Claro, pero eso mediante cuentos
porque cogí un cuento
con personajes
de varios países, ¿vale?
En concreto de 4.
Cogí África,
cogí Sudamérica,
cogí Europa
y cogí...
¿Qué me falta?
Ay, me falta uno.
Entonces, claro,
los diferentes personajes
de los cuentos
cada uno pertenece a un país
y también tenía
la edad de los niños.
Entonces,
las cosas eran muy simples.
No les decía
interculturalidad
es definición, ¿no?
Mediante juegos
y las historias
que les contaba,
pues más o menos
se quedaban con lo que
yo les quería transmitir.
Y la verdad
que han aprendido mucho.
Escolta,
i per curiositat,
¿per què vas decidir
a estudiar,
a fer un curs
de monitora de lleure?
Porque yo es que he crecido
en el mundo del lleure,
en verdad.
Yo he estado siempre
vinculada
a este mundo
cuando mi madre
se iba a trabajar
pues me quedaba
con monitores
y entonces
cuando vas creciendo
pues ves que
tú estás destinada
a trabajar sobre eso.
Porque tampoco
me llena otro
otro tipo de trabajo.
Escolta,
i les pràctiques
a les hores que has fet
al Centre Obert
de la Fundació,
¿cuánto de temps duren?
Son 150 horas
i va lunes
y jueves.
Entonces también
algún fin de semana
un fin de semana
al mes
hacíamos salidas
con las familias
para también
tener contacto
para saber
el niño
de dónde viene,
¿no?
El saber por qué
se comporta así
y todo esto.
Aleshores,
aquesta proposta
d'interculturalitat
que ens comentaves
és una iniciativa teva,
¿no?
Sí,
cada uno
tiene su iniciativa
y yo la encarrilé
allí en la interculturalidad.
Más que nada
porque hay niños
de diferentes sitios
y de diferentes etnias
y dije,
pues mira,
y como yo también
soy extranjera,
pues dije,
voy a hacerlo
sobre la interculturalidad.
¿Cuántos nens tenías?
Eran 12 niños.
De países muy diferentes.
De diferentes,
diferentes.
¿Y qué tal
la experiencia?
Muy bonita.
Me ha gustado.
Pensaba que no se iban
a enterar de nada
ni no sabía
ni cómo hacerlo.
Oh, una dona.
Pero,
claro,
porque también
cada día
eso también lo he conseguido
gracias a la educadora
que me llevaba a mí
y también porque
los niños ponían de su parte
y cada día
íbamos recordando
lo que habíamos hecho
el día anterior.
Entonces,
no ha sido tan difícil.
Pero tampoco sabía
de qué hacerlo.
Te piden un...
Dices,
ay, muy bien,
monitora de lleure,
tienes que hacer un proyecto.
Y dices,
¿un proyecto?
¿A qué lo encamino?
Y busqué ese y me ha gustado.
Muy bien.
Sí que estás muy contenta
de l'experiència.
¿Y ahora qué
t'agradaria hacer?
Quiero empezar
la carrera de Educación Social
porque el año pasado
no puedo entrar a la universidad
y este año,
sí,
intentaré hacerlo.
¿Ya estás?
¿Segur que has pogut entrar?
Eso no lo sé.
Las noticias me tienen que decir.
Si no,
ya he tirado por otra parte
que será hacer
la integración social,
el curso.
Es decir,
que todos estos temas
de integración social,
educación social
es el que realmente
t'interessa
y t'agradaria
dedicar-te a profesional.
Sí, sí.
Si no me voy a voluntaria
a otro país.
Sí?
Sí.
Déu n'hi do.
Per propostas,
no quede, eh?
Sí, sí.
Aquest perfil
de monitora de lleure
és el que més predomina
a la fundació
o no?
Sí,
jo diria que bastant.
A més,
inclús en campanyes
així com més grans
com les d'estiu,
acollim bastants
practicants
del títol de monitor,
com per exemple
la següent convidada,
la Carmen,
l'any passat
va ser practicant
del títol de monitora
a un casal d'estiu
on jo li vaig fer
de tutor realment.
És una cosa
que destacaria
que tots els practicants
que venen
hi ha una persona
de referència
a la fundació
que és el tutor
i que li fa el seguiment
i que,
vull dir,
el van caminant
i van parlant
de les propostes
a dur a terme
i de tot plegat.
Clar,
el guia
al llarg
de tota l'estada.
A veure,
Mari Carmen,
explica'ns la teva
experiència.
Tu que has estudiat
i què has fet
vinculat a la fundació?
Bueno,
jo aquest any,
bueno,
fa dos anys
he estudiat
animació sociocultural
al Vidalio Barraquer
i he fet
les pràctiques
a la muntanyeta,
que és totalment
diferent
del que jo
m'esperava
perquè,
clar,
és un col·lectiu
amb discapacitat
i,
clar,
el projecte
que s'ha de fer
és una mica més
amb pinzes,
no?,
és que es pot fer
i que no es pot fer.
Llavors,
jo,
amb el contacte
que he tingut
amb els meus companys
ha sigut
totalment diferent
perquè ells
han estat
a una oficina
fent
amb ordinador
i jo directament
ho he fet
contacte directe
amb els nois.
Llavors,
és un treball
bastant difícil
perquè no es pot,
o sigui,
com ells
tenen dependència
d'algú,
jo també he tingut
dependència
dels monitors
que m'acompanyaven
perquè per fer
una activitat
per moure'ls
necessitàvem
tres persones.
Llavors,
no sé,
ha sigut
una experiència
molt bona
perquè mai
m'ho hagués
plantejat,
però molt bé,
s'ho han passat
molt bé
i no sé,
però i en conjunt
amb la Fundació
també he fet
pràctiques
al Casal d'Estiu
l'any passat,
com ha dit el Xavi,
i totalment
també diferent
perquè són nens
que no tenen
cap dificultat
per així dir-ho,
no?
Però,
bueno,
molt bé.
Aquí volia fer el previ
que ella
avui ve a parlar
de les seves pràctiques
de la Montanyeta,
que falta el Xavi Quintero,
que també ha sigut
companys de classe
d'ella,
que estava a la Fundació,
que és l'amic,
fent pràctiques amb mi
en l'àrea de comunicació
i participació,
i també faltaria
la tutora,
que al final
no ha pogut vindre,
la Isabel Gutiérrez,
que també volia
explicar
la importància
de fer pràctiques
en entitats
a primera línia
perquè
així els serveix
amb ells.
Sí, perquè tu,
per exemple,
Carmen,
el tema de la Montanyeta
ho tries tu,
et ve donat
una mica per circumstàncies
imprevisibles?
Bueno,
va ser una mica
de tot,
però ho vaig elegir jo,
perquè volia
fer un canvi total,
no sempre
que no tinguis
cap dificultat
i tal,
i jo crec
que aquest col·lectiu
de nois
és molt important
i jo crec
que
he deixat
una mica
perquè és la primera
persona que passa
d'animació sociocultural
per al centre
i jo crec
que es necessita.
És a dir,
no n'hi havia hagut mai
ningú
que anés a fer
animació sociocultural
a la Montanyeta?
No,
jo vaig parlar
amb la directora
perquè, clar,
normalment
allí
va un integrador,
un educador,
però,
o un
de ASO
que és
atenció sociocultural
sanitària,
però un animador
mai havia passat
per allí.
Doncs,
deu-n'hi-do,
l'experiència, eh?
Sí,
durant quatre mesos.
Això suposo
que ho vas fer
al final del cicle
d'animació sociocultural
que estudiaves
a l'ISB
d'Alibarraque,
no?
Vaig acabar el febrer
i eren
430 hores,
o sigui,
vaig estar
quatre mesos intensos,
set hores
cada dia allí.
I què tal
l'experiència?
M'agrada
moltíssim.
I els nois
i les noies
que estan allà
i que tenen
aquestes dificultats,
aquestes discapacitats.
Com creus
que reben
precisament
un perfil
de la teva feina
com el que presentes tu?
A veure,
jo,
personalment,
jo crec
que
ho senten molt.
El que passa
és que
de fora al centre
la gent pensa
oh,
és que té una
malaltia,
no es dona
compte del que fan
o què se li fa a ell,
però
són totalment
conscients
del que
fan ells
i el que fem nosaltres.
i es nota
amb les cares
que posen,
el voler agafar-te,
és tot.
O sigui,
no sé,
és més físic,
clar,
tot es veu,
no és tan...
és il·lusió,
no?
Però,
sí,
molt bé.
I el tema
de l'estiu
al centre
de la fundació,
clar,
absolutament diferent,
no?
Home,
clar.
Moltíssim.
Això vas fer l'estiu passat.
Sí,
bueno,
aquest any
també participaré
al casal d'estiu,
però s'ha de dir
que també
l'any passat
vam tenir
una nena
amb paral·lisi cerebral
que també
està a la muntanyeta
i va ser també
aquest punt
que vaig decidir
fer les pràctiques
a la muntanyeta
perquè
em va
transmetre moltíssim
i dic
he d'anar.
Clar,
primer va ser
l'experiència
del casal d'estiu
i al cap d'uns mesos
les pràctiques
a la muntanyeta.
Què més,
Xavi?
Què t'ha agradat més,
Carmen?
Ara tinc el dubte
perquè són
dues coses
molt diferents
que ha fet
de pràctiques
però
totes interessants
i hi ha
títol personal.
Què t'ha agradat més?
Treballar...
A veure,
és que
és dos
són
diferents
i m'agraden
els dos.
Home,
jo trobo molt interessant
que hagi canviat
de registre,
no?
Perquè,
clar,
tornar a fer
les pràctiques
que hagués fet
el Xavi,
per exemple,
a la Fundació Casamig,
tu ja coneixes la Fundació,
has treballat amb infants
i joves de risc social,
que són amb els que treballem
a la Fundació,
vull dir que haver canviat
de registre
jo el trobo
molt interessant
i molt intel·ligent
per part seva
perquè és més fàcil
que hagués sigut...
És que jo crec
que és això,
no?
Que no sempre
has d'estar
en un mateix punt,
sempre s'ha de canviar
i jo crec
que la gent
té por
en aquests canvis
i si no ho fas,
de veritat
no saps
si és el que t'agrada
o no.
I professionalment,
què t'agradaria fer?
A partir d'ara?
Ara, aquest any vinent
faré animació turística
a Can Brils
un any
i després
a Universitat
d'Educació Social.
És a dir,
que aniràs a estudiar
un dels cicles
de l'Escola de Turisme
de Can Brils
que és el d'animació.
Ja per completar
amb idiomes i tot,
ja,
i després ja a la Universitat.
Molt bé.
En el cas de les tres convidades
heu tingut tutor o tutora
que us seguís
en el cas de la Mercedes
el projecte que estàs fent?
Sí, sí,
la Natàlia,
la directora del Centre Obert.
Sí.
I què tal,
l'experiència?
Molt bé.
Us ha servit,
t'ha servit en el teu cas
allò per guiar-te?
Sí, molt.
I m'ha donat molt de suport.
Sí, sí.
Sí, perquè hi ha moments
que allò l'estat d'ànim...
Sí, sí, sí.
Hi ha moments
que l'estat d'ànim de cau
perquè, bueno,
és un projecte
que m'està sent bastant dur
de fer
perquè és molt llarg,
moltes hores de dedicació
i ell ha estat allà
per acompanyar-me
i m'ha animat.
I en el cas de la Sara?
Has tingut tutora o tutor?
Sí, Natàlia, també.
Ah, la Natàlia.
Sí,
bueno,
ella ha sigut mi tutora
però també
amb la ajuda
dels altres educadors
que hi ha dins
també
et donen molts consells
i t'ajuden.
Tu has passat moments de...
Al principi
que no sabia què fer
i al principi deia
no vull nires tan petits
perquè per a mi
eren difícils de portar.
Jo volia millor
niers més grans.
Però al final
me gustan més
els niers petits.
Dan menys dolors de cabeça.
Gràcies a...
Al estar con ells
també,
quan ho hagi
el d'educació
de la social,
antes de empezar
vull fer un curs
sobre interpretació
de los signos.
Perquè penso que,
aparte,
Carmen ha estat
amb niers
amb discapacitat,
i penso que també
hi ha un altre tipus
de niers
que els marginem
i penso que
no,
que el d'educadora social
també
pots també
treballar
amb niers
d'aquest tipus
que tenen
algun problema
audiovisual.
I tu, Carmen,
has tingut...
En el cas de la Montanyeta,
qui tenies
d'alguna manera
de guia?
Jo tenia...
Bueno,
era també
referent
d'un grup
en concret
i Magí
era el que
em deia
pots fer això,
no sé què...
Bueno,
ell em donava
per fer,
llibertat.
Sí,
per dir-ho així,
la veritat que sí.
Perquè clar,
al no haver-hi
cap animador,
doncs em donaven
llibertat.
I un cop
van acabar
les pràctiques,
què et van dir
els responsables
de la Montanyeta?
Estaven contents
en el sentit
de veure que
un perfil
d'animador
cultural
el necessiten
al centre?
La directora
em va dir
que sí,
que potser,
potser
em trucaven,
però,
bueno,
aquest dijous
per cert
m'han trucat
per anar-hi
per Sant Joan,
que fan la rebella
i, bueno,
allí farem
activitats
i a veure què passa.
És a dir,
que de tant en tant
sí que,
com a casos concrets
sí que...
Hi ha colònies
i això també.
I en el cas
del
del curs de monitora,
de les pràctiques
de monitora
al centre
també vas tenir...
Sí,
el casal d'estiu
que va ser Xavi,
el director
i, bueno...
I què hem de dir
del tothom?
Ara que no et sent.
Són moltes coses,
jo crec, no?
Millor no parlar-les.
No,
quan acabem
tot decimos.
Ara quan tanquem
el micrófone.
El record,
por favor.
No,
però genial, eh?
Ho vaig passar molt bé.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
molt interessant
els testimonis
d'aquestes tres noies
que es dediquen
a aquest món
de l'animació sociocultural,
del monitoratge,
a l'estudi
de la participació
de les famílies
amb aquests nois i noies
que, en fi,
poden viure situacions
de risc social.
Tres perfils
diferents,
però que han
vingut a parar
a l'espai avui
que fem
amb la Fundació Casa la Meca.
Xavi,
hem d'afegir alguna cosa més?
Res més,
que ens hem deixat
altres històries
i altres projectes
d'altres persones
que han estat
fets pràctiques
i no han tingut
l'oportunitat
de poder parlar
per diversos motius,
però que també
és molt interessant
i també saludar-los a tots.
Molt bé,
doncs és aquí,
saludem a tota la gent
que o fa
o ha fet pràctiques
vinculades
a la Fundació Casa la Meca.
I en qualsevol cas
li agraeixo molt
a la Mercedes
en Jabur,
a la Sara
Memba
i a la Mari Carmen Fuentes
que hagin vingut avui
als Estudis de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
la seva experiència.
Que us vagi molt bé.
Gràcies.
Molta sort
amb la feina
i amb tot.
Gràcies.
I Xavi i Saragossa
fins la setmana vinent.
Fins la propera,
que comença campanya d'estiu, eh?
Exacte.
S'acaben les classes,
s'acaba el curs escolar,
haurem de canviar de xip
i la setmana que ve
ja estarem en colònies,
campaments,
casals d'estiu,
en fi,
que tot canvia.
Xavi, gràcies.
Que vagi bé, adéu.