És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tres minuts i seran un quart de dotze del matí.
Seguim en directe al Matí de Tarragona Ràdio.
És divendres, després de les vacances de Setmana Santa.
Sabeu que el passat divendres era divendres sant
i per tant tots vam fer festa, nosaltres també, a la Ràdio.
Avui tornem a engegar un altre dels programes de l'aventura de la vida.
Com sempre, ja sabeu, els divendres a les 11 a Tarragona Ràdio
amb el suport de les conselleries de Salut i Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i també amb la col·laboració de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Avui ens acompanyen alumnes de 5D de la Salle de Tarragona.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Com esteu, bé?
Sí.
Sí, ja ho sabeu.
alumnes de 5D de l'Escola de la Salle
que han treballat el tema del tabac.
Diverses qüestions relacionades amb el tabac, amb la llei antitabac
i han treballat a partir, ja sabeu, d'un dels contes
de tot aquest material didàctic que ells tenen
per treballar tots els temes de l'aventura de la vida,
entre altres coses, aquest CD on poden escoltar diversos contes
que serveix a molt d'introducció d'aquests temes que ells treballen
i avui ho hem fet a través d'un conte.
Però abans, si et sembla, saludarem a tots els nens i nenes
que ens acompanyen avui als estudis de Tarragona Ràdio.
Tenim a l'Oriol, a l'Edu, al Pau Borràs, a l'Ariadna, a la Paula,
al Sergi, al Nil, al Pau Balzà, a la Marina, a l'Ariadna, a la Laia i a la Tània.
Ho he dit bé, que sí? Sí, ho hem dit bé, eh? Jo crec que sí.
Perquè hi ha dos noms repetits, uns que s'assemblen,
però bé, jo crec que ho salvarem.
I a més, crec que ja tenim els nens i nenes de la vostra classe
que s'han quedat a la classe, que algú m'ho explicarà, que sí.
L'Ariadna? Sí? A propa't un mica, apropa't.
Dediquem aquest programa als companys que no han pogut venir.
El Dríso, el Martí, la Janira, l'Òscar, el Daniel Lores,
l'Andrea, el Joan, el Joaquim, l'Adrià, l'Albert, el Daniel Vargas i la Sandra.
Doncs queden saludats també als seus companys que, com sabeu,
no tots poden venir a la ràdio, però que tots a la classe han treballat el tema.
Si us sembla, començarem escoltant aquest conte, el conte Apaga-ho,
que a moda d'introducció ens serveix per començar a parlar avui d'aquest tema del tabac.
Avui, a l'Aventura de la Vida, us explicaré una cosa que em va passar.
Em dic Yolanda.
Diu l'Aventura de la Vida.
Apaga-l.
El volc HK431 procedent de Vitòria està a punt d'aterrar.
Aquest és l'avió amb què arriba el pare?
Sí, és aquest, però encara no ha aterrat.
Hi ha algú que està fumant molt a prop, oi?
Davant nostre, Yolanda.
És una senyora.
El fum dels cigarrets no m'agrada.
Si et molesta, canviem de cadira i llestos.
No, Xavier, que no saps que en llocs públics està prohibit fumar?
Però ella està fumant.
Aleshores, hauríem de dir-li que no ho faci.
Ets capaç de fer-ho?
Esclar, som-hi.
I si et diu que no és problema teu?
Que no és problema meu?
I esclar que és problema meu.
Aquest fum em perjudica.
I si et diu que si no t'agrada que te'n vagis, tu què li diràs?
Doncs jo li diré que qui se n'ha d'anar és ella.
I si no se'n va?
Doncs aviso la policia.
I si no trobes cap policia?
Ja n'hi ha prou, Xavier.
Em desesperes amb tantes preguntetes?
Més val que m'acompanyis fins on hi ha aquesta senyora.
N'estàs segura?
Sí.
No et fa por?
El que em fa por és continuar respirant el fum del seu cigaret.
D'acord, som-hi.
Tres passos endavant i arribem.
Bona tarda, senyora.
Bona tarda.
Podria fer-me un gran favor?
Esclar.
Vejam, en què et puc ajudar?
Podria apagar el cigaret?
El cigaret?
El cigaret?
Sí.
La veritat és que el fum em molesta bastant.
Ai, quina vergonya.
De seguida l'apago.
Em sap greu.
Moltes gràcies.
Saps què, Yolanda?
Què?
Valdria la pena trucar als bombers.
Els bombers?
I per què?
Perquè apaguin l'incendi que la senyora té ara per dins.
S'ha posat vermella de la vergonya.
Prefereixo que li pugin els colors que no pas que molesti amb pudors.
que ha sortit un rodolí i sense gaire esforç.
L'avió ja està aterrant.
Anem, Yolanda.
Doncs s'ha acabat, s'ha acabat així en sec el conte,
però vaja, més o menys ja l'hem sentit, l'hem escoltat tot, eh?
Era aquesta situació a l'aeroport d'un nen que es trobava, doncs, amb això,
amb una dona que resulta que estava allà fumant.
Què en penseu d'aquest conte?
Digue'm, Sergi.
Doncs trobo que els nens han fet bé de dir-li a aquella senyora
que apagués el cigarret perquè, si no, es convertirien en fumadors passius
i es posarien malalts.
A part del Sàgi creu que van fer bé, eh?
Digues, Niu.
Jo també estic una mica en part de la senyora que fumava
perquè, sí, estava una mica nerviosa perquè li havia passat alguna cosa
o a vegades els que fumaven encenen un cigarret sense que es donin compte.
Però tu trobes bé que ho fessin o no?
No.
No massa bé, no?
No.
Bé, això ara ho discutirem, ara ho discutirem, perquè a vegades potser
sense donar-se'n, no?
Digues, però ho va usar.
Jo crec que ho han fet bé perquè a llocs públics no es pot fumar,
ho han prohibit, aquesta llei.
I que ha sigut valenta la noia.
Clar, no sabem si aquest compte es va fer quan hi havia la llei o no.
M'imagino que, clar, a això encara no hi havia aquesta llei
de que no es podia fumar en llocs públics.
Això hi entrarem més endavant.
Digues, Tània.
Que jo crec que la nena ha estat bé en dir-li que la pagués
perquè no només està perjudicant ella, sinó està perjudicant els que estan al seu voltant.
I la veia què pensa?
Doncs que la noia tenia raó perquè a més la respecta la llei.
En això.
Per tant, clar, la llei vols dir que l'empara, no?
O sigui, amb la llei a la mà ella pot dir
senyora, vostè està fumant aquí i aquí no pot fumar.
Vosaltres ho hauríeu fet, això, no?
Digues, Marina.
Jo no ho hauria fet perquè molesta tot el món i llavors...
Però no ho hauries fet per què?
Perquè molesta.
I perquè vaig dir que a tothom...
No, jo dic, sí, vosaltres ho hauríeu fet
amb anar a aquesta dona a dir-vos-hi
si es pot apagar la cigarreta, ho hauríeu fet.
Sí, perquè molesta tothom.
Sí? A veure, Arianna?
Sí, perquè també...
A part de que perjudiques-li més,
també és perjudicant bé i pot agafar alguns càncers.
Pot agafar malalties també, no?
Fumant, digues, Tània.
Que jo hauria tingut vergonya, però li hauria dit.
Una mica de vergonya, però tu li hauries dit.
Hauríeu dit, està fumant i aquí no es pot fumar.
I, Arianna?
Jo li hauria dit i hauria agafat una lliçó
de la que es té a respectar la llei.
Molt bé.
Veus? També és una bona manera.
I digues, digues, Baia.
Doncs que ara potser se n'ha adonat
que contamina molt
i si no li hauria dit potser no se n'hauria adonat mai.
Creu que és necessari que la gent que no fuma
li digui als que fumen
que això que fas potser no està prou bé.
Sí? Digues, Edu.
Que ha fet molt bé la Iolanda
de dir-li a una senyora
perquè està perjudicant el seu cos
i pot arribar a tindre malalties molt greus.
Per tant, sempre és pel seu bé.
Algú més havia aixecat la mà?
No? Per tant, trobeu bé l'actitud
que van tenir els nens
i l'actitud que va tenir ella de dir
doncs teniu tota la raó, apago la cigarretta, oi, Marina?
Però jo crec que la senyora no ho va fer a propòsit
perquè quan li van dir
de sobte se la va ficar molt vermella
perquè tenia vergonya del que havia fet.
I que no li estava sentit culpable.
Algú se ho havia fet una mica sense adonar-se'n, no?
Nil?
Que jo també li hauria dit...
Apropa't, apropa't el micròfon.
Jo també li hauria dit a la senyora
perquè fumar fa mal als pulmons, als bronquis,
a la boca i a la laringe.
Pot provocar moltíssimes coses, no?
Com dèiem.
Digues, Pau Borrar.
Ai, Pau Borrar.
No?
No?
Doncs ja ho veieu, aquest conte
que ens ha servit una mica per posar-nos en situació.
Què faríem en situacions com aquestes?
Vosaltres us heu trobat alguna vegada
en una situació en què veieu algú que està fumant
on no pot fumar i no us heu atrevit o sí a dir
escolti, és que està fumant i aquí no es pot fumar.
Digues, Marina.
Jo sí que me vaig trobar en una situació.
Estava a un bar i hi havia molts nois fumant.
Però no sabia què dir-li
i per si acaso me feien alguna cosa,
doncs jo no els hi vaig dir
perquè tenia molta vergonya i molta por.
Ah, perquè potser eren més grans.
Sí.
Clar, a vegades si són més grans,
més adolescents.
Sí.
Digues, Edo.
Que jo m'he trobat amb la mateixa situació que la Marina
i jo hagués fet el mateix
perquè com jo sóc un nen
no sé si em farien cas.
O sí, perquè si jo escolti,
és que ja ho veieu que jo sóc més petit
i a mi m'afecta més que a vosaltres el treball.
Si voleu fumar, aneu al carrer.
Sí.
No, si es diuen bones paraules,
les coses sempre es poden entendre.
Digues, Oriol.
Jo estava a un restaurant
i van començar a fumar
i jo com em tenia vergonya
no els vaig dir
perquè em feia molta vergonya
però ara m'arrepenteixo
que els tenia que haver dit
perquè aquell dia em va fer mal la gola
per fumar.
Per fum.
Per fum, no?
Del tabac.
Digues, Arianna.
Que jo també vaig anar a un restaurant
i hi havia gent fumant
i jo li vaig dir
però no em van fer cas
i llavors me'n vaig anar.
Els hi vas dir?
Sí, però no et van fer cas.
Però no et van fer cas
o et van dir no?
Els hi vaig dir
i no em van fer cas.
Com si no hi hagués ningú.
Ostres, veus?
Digues, Marina.
Que és que hi ha vegades
pot ser que si li dius algú
se't fiqui a riure de tu
o no et faci cas ni res
llavors, clar,
per això no li dius i ja està.
Ja, però bueno,
no em van ni per res.
Però si és un jove d'aquells
que són així una mica raros
doncs se'n van fer alguna cosa.
No sé.
Més val no dir res, no?
Sí.
Digues, Arianna.
Jo, el mateix que l'Arianna Bordeus
perquè una vegada me va passar el mateix
però no me vaig atrevir a dir-li
perquè, no sé, em feia vergonya.
Us va fer vergonya.
Això a vegades pot passar,
que potser ens pot fer vergonya
o perquè si són més grans que nosaltres
o no sabem com exactament dir-ho
perquè no s'ho prenguin malament.
Digues, Marina.
I que també, que si no el coneixes
doncs te fa com a cosa dir-li alguna cosa.
Ah, digues.
Edu.
Que si fos un adult
jo li hagués dit
perquè els adults
tenen més consciència
que els joves.
Potser hauríem tingut més eines
per poder-ho fer, no?
Digues, Arianna.
A vegades,
amb un familiar meu
quan fuma
li dic que no fumi
perquè si no,
si no contamina els seus fills.
Ara us anava a preguntar això.
Estan parlant de situacions
de si hi ha un bar
o un restaurant
però hi ha casa
amb la família
o amb la gent més propera
que us trobeu en situacions com aquestes.
Què feu?
Niu.
El Niu què fa?
A veure.
Jo, quan el meu pare fumava
sempre
li deia que sortís fora
per no respirar el fum
del tabac
i sortia fora
i quan se l'acabava
tornava a entrar.
Has dit que fumava.
Això vol dir que ja no fuma?
Ja no fuma.
Molt bé, molt bé, no?
I això tu hi vas tenir una...
La meva germana i jo
el vam convèncer
que no fuma.
Ah, molt bé.
Veus, i tu hi vas tenir
una part implicada
en què el teu pare deixés de fumar.
Sí.
I fa molt de temps ja o no?
No, l'any passat.
Molt bé, va ser un dels propòsits
de l'any deixar de fumar.
Molt bé, del pare de Niu.
Veus, doncs
a vegades amb aquesta pressió familiar
també funciona.
Digues, Marina.
Que jo, un dia
quan érem petits
un germà i jo
li vam dir a ma mare
que ara
els caps de setmanes
ja no fumés.
Però això ja fa molt de temps.
I al final
i no fumava els caps de setmanes
però al final
ho va deixar
perquè
li vam dir que ho deixés
i al final va dir
que si no fuma els caps de setmanes
ja no fuma la setmana.
Però al final
ho va deixar.
Sí.
Molt bé, veus?
Ariadna.
Jo vaig ajudar
a ma mare
que parés de fumar
perquè
quan estava embarassada
a mi
si no
no me podia tenir.
Li costaria més.
O sigui que
el teu naixement
va propiciar
que la teva mare
deixes de fumar.
Sí.
Molt bé, veus?
Una altra bona manera.
Tu no vas fer massa cosa
però vaja
ja va anar bé
ja va anar bé.
Digues, Pol.
El meu pare fuma
i segueix fumant
però ha deixat
ha intentat
deixar de fumar
unes quantes vegades
i no ha pogut
i ara m'he convertit
en fumador passiu.
En fumador passiu.
Ara en parlarem
d'aquestes dues coses
que és molt interessant
això que diu
el Pau Bausa.
Ariadna, digues.
Que abans
quan meus pares fumaven
jo a vegades
alguns cigarrets
els tirava la brossa
quan no s'entarava.
I ell se n'entarava
al final o no?
Sí.
Sí?
Qui m'ha pres
aquests cigarrets?
Edu?
Que un familiar meu
va començar
a fumar
i precisament
un amic del meu pare
va morir per això
i llavors
es va arrepentir
i ho va deixar
al final.
A vegades
quan passen coses
com aquestes
és quan més et consciencies.
Malauradament
passa així a vegades,
no?
Digues Marina.
Que jo a vegades
les capses de tabac
del meu pare
els amago.
Però sempre
descobreix que soc jo
perquè un germà
no ho fa,
sol ho faig jo.
Llavors sempre sap
un amago
perquè sempre
ho amago
el mateix.
Home,
doncs has de buscar
un altre lloc,
home.
I el matxero també.
Has de buscar
una altra estratègia.
Això que deia
el Pol abans
era interessant.
O és que el meu pare
ho va intentar
però no ho va poder.
Per què creieu
que és tan difícil
deixar de fumar?
És a dir,
què té el tabac
que ens costa tant
de deixar-lo?
Sergi.
Doncs té un producte
que fa que t'enganxi
i quan ja t'has fumat
un cigarrer
ja no pots parar
de fumar-te'n
i te'n fumes molt.
Tània.
Ariadna.
Porta la nicotina
que és el que fa
que el símptoma
que t'enganxes
i no...
Això ho heu estudiat
tots de classe,
una miqueta,
els components del tabac,
la nicotina...
Però és que a més
porten moltíssimes coses més.
Sí.
Oi que sí?
Digues pobles.
La acetona,
la naftilamina,
el metanol,
el piré,
la ivenzocridina,
la naftalina,
l'alcadmi,
la dimetilnitrosamina,
el benzopiré,
el vinil,
el DET,
el tolué, etc.
I substàncies
que provoquen càncer
com la naftilamina,
la tolidina,
uretà,
nicotina, etc.
Clar,
totes aquestes paraules
així escoltades
ens sonen una mica
com es diu popularment
a xino,
una miqueta,
però clar,
en definitiva,
és tot el que porta
una cosa així de petita,
com és una cigarreta,
no?
Digues,
Oriol.
les més dolentes
és la nicotina
que disminueix
l'amplada
dels vasos sanguinis,
el quitrà
que provoca
irritacions
i càncer
i el monòxid de carboni
que provoca
malalties
i llarg termini
de la mort.
Molt bé,
el quitrà,
el monòxid de carboni
i el que tenim,
la nicotina,
que són potser
els tres productes
més perjudicials
del tabac.
Digues,
Sergi.
La nicotina
és l'alcaloide
responsable
que provoca
la dependència física.
Els elements
irritants
són les substàncies
responsables
de la tos
típica
del fumador
i el monòxid
de carboni
que es troba
en quantitats
molt elevades
en el fum
del tabac
el que provoca
que disminueixi
la capacitat
de la sang
per transportar oxigen.
Molt bé.
Laia.
El consum
del tabac
és la primera causa
de pèrdua de salut
i de morts
habitables
i prematures
que es pot prevenir.
Això,
digues,
digues,
acaba.
I també
produeix
les principals
malalties
cardiovasculars,
respiratòries cròniques,
així com
un nombre
important
de càncers.
Molt bé.
Nil.
que fumar
danya
pràcticament
tot
l'òrgan
del cos
i
disminueix
la salut
general
de la persona.
Ariadna.
Fumar
també eleva
el ritme
del cor,
com respires,
la tensió
i
l'estimulació
mental
i la relaxació.
Per tant,
queda clar
amb tot això
que ho he explicat
que ja veieu
que s'ho han treballat
molt bé,
han conegut
totes les parts,
tot el que comporta
el tabac,
les conseqüències
que té fumar-lo,
queda clar
que és molt dovent
fumar.
I tot i així,
la gent,
molta gent
continua fumant,
són fumadors.
Per què?
Què creieu?
Ariadna, digues.
perquè,
jo anava a dir
una altra cosa.
Digues, digues,
què anaves a dir?
Explica'n.
Que el tabac
també és una droga.
També és una droga?
Sí, sí,
molt bé.
Sí, sí.
Digues, Marina.
Que molta gent
fuma
perquè està nerviós
i es pensa
que amb això
li dirà millor,
però en veritat
perjudica més.
Molta gent fuma
perquè es pensa
que amb allò
es calmarà
i és tot el contrari.
Sí, però en veritat
ella es calma més,
però per dintre no.
Pau Borràs, digues.
Tot el que han dit
els meus companys,
totes les coses
d'aquestes químiques
també ve d'una planta
que es diu tobago.
Que amb tot això
forma la cigarreta
i tot el tabac.
L'originari
és una planta
que allò seria
potser més natural
que no tots els components
que s'hi afegeixen
després
en el tabac.
Digues, Edu.
Que quan
quan un fumador
vol deixar de fumar
vol deixar el tabac
es posen molt nerviós
i és important
que faci un esport relaxant.
Hi ha moltes mans aixecades, eh?
A veure,
Pau Borràs, digues.
Abans
que
estava de mal de fumar
i ara
no tant
perquè els metges
o els
sí, els metges
han
han
estudiat
bueno
han estudiat
que
és molt perillós
perquè han anat morint
mil persones
i s'han adonat.
Digues, Arianna.
Que
el tabac
va
procedeix
d'Amèrica
i va ser portat
a Espanya
per Francisco Hernando
de Toledo.
Això és una mica
d'història
d'allà on ve el tabac, eh?
Digues, Bàia.
Que hi ha
algunes campanyes
preventives
adreçades
a reduir
la iniciació
en els joves.
Això és interessant.
Moltes campanyes
de prevenció
sobretot perquè
els joves
no comencin
a fumar.
Això és interessant, no?
Sobretot perquè
gent jove com vosaltres
conegui
tot el que comporta
fumar
i no comenci
a fumar.
Digues, Nil.
Que també hi ha
el Toler
i el
Poloni
que és els que toquen
els llavis
i provoquen
el càncer
de llavis
i això.
Digues, Sergi.
Doncs que a Espanya
segons
Sanitat
moren 56.000
persones
cada any
per culpa
de les malalties
mentre que
durant el mateix
any
en moren 4.000
en accidents
de trànsit.
Imagineu-vos,
imagineu-vos.
Digues, Marina.
Que jo
recomanaria
que
ningú,
bueno,
la gent que encara
no fuma
que no ho pregui
perquè si no s'enganxa
ja no para.
Això, mira,
començarem aquí.
Què és el que
recomanaríeu?
És a dir,
hi ha una llei
del tabac,
sabeu que ara
en molts llocs
no es pot fumar.
On no es pot fumar?
Això ho teniu clar,
allà on no es pot fumar.
A veure,
com que hi ha molts llocs
i podem anar dient
una miqueta
entre tots
i diem un lloc cadascú,
d'acord?
Per exemple,
vinga, va,
Marina,
digues un lloc.
En els psiquiàtrics.
En els psiquiàtrics.
Però en sales habitades,
si no, no.
Per exemple,
allà no es pot fumar.
Digues.
No,
diem on no es pot fumar.
Ah, vale.
Llocs on no es pugui fumar,
eh?
On no es pugui fumar.
Digues, Paul.
A l'hospital.
Molt bé.
Tània.
A llocs públics.
A llocs públics
que no es pot fumar.
Sergi.
Als llocs on hi hagi
nens petits i criatures.
Molt bé.
Paula.
Als parcs.
Als parcs infantils
tampoc es pot fumar.
Molt bé.
Digues, Nil.
Als restaurants.
Restaurants.
Marina.
En els programes de televisió
ningú podria sortir
amb un cigarro
ni parlar-ne.
Molt bé.
Perfecte.
De fet,
ara fa poc,
fins i tot,
no en un programa de televisió,
però si al teatre
hi va haver pobèmica
perquè una obra de teatre
es fumava,
si es deixàvem fumar o no
hi va haver una mica
de pobèmica
amb tot això.
Oriol.
A les escoles
i a les entrades.
Aprova-te,
però si no,
no et sentim.
A les escoles
i a les entrades
del col·legi.
Del col·legi allà
no es pot fumar.
Molt bé.
Ariadna.
Als aeroports
i a les estacions
de perrucarils
de la Generalitat.
Molt bé.
Per tant,
ni aeroports
ni estacions de tren
allà no es pot fumar.
Digues,
Pou Borràs.
Al cinema
tampoc es pot fumar.
al cinema.
Ariadna i el Pou
s'han unit per dir
molt bé.
Al cinema
tampoc es pot fumar.
Per tant,
moltíssims llocs
on no es pot fumar.
Què en penseu d'això?
Que no es pugui fumar
en tots aquests llocs,
especialment en llocs
on abans sí que es podia fumar
i ara molt permís
o com era bars,
restaurants...
Digues,
Pou, va.
Jo crec que
ara com la gent
surt a fora al carrer
a fumar
perquè no pot a dins
de restaurants i això,
contamina més l'atmosfera
perquè el fum dels cigarrets
va cap a dalt
i també els cigarrets
quan ja es tiren al terra
i hi ha més
per al terra.
Per tant,
és la contrapartida
de no fumar
a bars i restaurants,
no?
Això,
que la gent surt a fora,
que potser llencen
els cigarrets al terra...
Sergi.
Doncs que jo trobo bé
que hagin ficat
aquesta llei
perquè si no,
quan anaves a un lloc
i hi havia gent fumant,
doncs la teva roba
també tu la portaves neta
i quan tenies
una persona fumant
al costat
ja se t'embrotava.
I arribaves a casa
amb tota boboa
a fum, no?
Digues, Tània.
Jo crec que està bé
que hagin ficat
la llei del tabac
perquè
sempre quan estaves
en un restaurant
tenies que
tregaves el fum
mentre que estaves
menjant.
I no era molt agradable,
no?
No era molt agradable.
Digues, Edu.
Que a mi em sembla molt bé
que no es pugui fumar
als barris i restaurants
perquè abans de la llei
era insuportable
anar a un restaurant
per la pobada
que fèiem al sortir.
Era el que explicava
abans el Sergi.
Digues, Ariadna.
Que
també
estic en una mica
de contra
perquè ara
com que es tiren
més cigarrets
pel terra
es poden fer
més incendis
per culpa del cigaret.
Pot ser una altra
contrapartida, no?
Digues,
que la meva mare
quan era
més jove
trobava
dependentes
fumant els lavabos
perquè els seus caps
no els deixaven fumar
a la feina.
I els trobava
al lavabo allà
fumant, eh?
Sí.
Digues, Oriol.
Jo estic d'acord
amb la llei
perquè així
quan vas als restaurants
no estan allí fumant
i pots menjar
tranquil
i sense fum.
Digues,
Pau,
veus a...
Algunes mares
que estan embarassades
si fumen
els seus fills
poden estar morts
dintre de la panxa
o tenir malformacions.
Per tant,
sobretot és molt important
si s'està
una dona embarassada
no fumant
ni anar a fumar
d'altres llocs.
Nil?
que als restaurants
també
si
hi havia
més d'unes taules
i si tenies
un que estava fumant
al costat
de la teva taula
tu
te converties
en fumador
passiu.
Arianna?
Que jo també
estic d'acord
amb la llei
perquè
no es provoquin
més incendis
i perquè no hi hagi
tants accidents
per culpa
del tabac.
Digues,
Laia.
Que si abandones
abans de 16 setmanes
de gestació
afavoreix
la probabilitat
de tenir un fill
amb un pes
de néixer
semblant
de les embarassades
no fumadores.
Per tant,
això pot ser
una altra
conseqüència.
Digues,
Marina.
Ara s'ha oblidat.
Arianna,
Arianna.
Que també
quan la gent
fuma
i està embarassada
el nen
pot sortir
deformat.
Sí,
però tornem
al que estàvem dient
que això ja
ho hem comentat,
però tornem
al que estàvem dient
de la llei
anti-tabac.
Hem dit
que a tots
ens sembla
molt bé
la llei
perquè anem
als restaurants
i no podem fumar
i per tant
marxem amb la roba neta
però posem-nos
a l'altre costat.
Així ho anemitzem tot
que això també és interessant.
Posem-nos a l'altre costat
i ara nosaltres
som propietaris
d'un bar,
d'un restaurant
on la majoria
dels nostres clients
fumaven.
Què hauríem de fer?
Què penseu
si fóssim nosaltres
els amos
del restaurant?
Marina.
Jo faria
com una altra sala
pels fumadors
perquè si no
perds clients.
Ja,
però això no es pot fer.
Bueno,
però...
És a dir,
ara no es pot fumar
al bocau,
ni amb sal,
ni res.
no es pot fumar
a cap bar i restaurant.
Què creieu
que pensen
els restauradors
o els hotelers?
Digue, Sergi.
Doncs que
per culpa d'aquesta llei
antitabac
estan perdent clients.
Pot ser una
de les conseqüències,
no?
Jo,
si fos un
l'amor d'un bar o un restaurant,
posaria taules a fora
i així la gent
podria fumar.
molt bé.
Molt bé.
Una de les opcions,
no?
Digues,
Edo.
Jo també estic
d'acord amb el Sergi
i a més
de posar taules
a fora
també posaries
cenissers
perquè poguessin fumar.
Molt bé,
posar els sanders
a fora
perquè poguessin
d'ençar
les cigarretes.
Digues,
Baia.
Jo podríem
posar una terrassa
a fora
i ficar-hi
les taules
i els sanders.
Digues,
Ariadna.
Què?
Apropa't,
si no et sentim.
Ariadna.
També hi ha llocs
tancats
que es pot fumar
com els centres
residencials
per a persones grans
o amb discapacitat,
establiments
psiquiàtrics,
hotels i hostals
i ja està.
Digues,
Nil.
Que també
jo estic d'acord
amb el Sergi
i l'Edu
ficaria
com una mena
de bar petit
a fora
amb unes taules,
un cendrés
i per si
fa molt de sol
ficaria també
una...
com...
Un parasol.
Un toldo.
Molt bé.
Digues,
Ariadna.
També està prohibit
per als menors
d'edat
fer l'ús
de màquines
expenedores
i la venda
de productes
del tabac.
Digues,
Sergi.
Doncs que està prohibit
fumar
als bars
i als restaurants
trobo que
les màquines
de vendre tabac
les haurien de treure.
Molt bé,
perquè és una mica
com una contradicció,
no?
Que no es pugui fumar
a dins de bars
i restaurants
però en canvi
encara hi hagi
màquines, no?
I m'imagino que
ho haureu vist
aquesta opció
que es deia
que ara molts bars
ja tenen a fora
la terrassa,
a l'hivern
tenen aquelles
estufes
que són com
un bovet, no?
Fins i tot
hi ha llocs
on donen mantes,
per tant ja
ho veieu, eh?
Digues,
Marina.
que jo el que faria
és que no es pogués
vendre més tabac
amb tot el món
i ja està.
Així s'acaben
tots els problemes
de tothom.
Aquí prohibim
de, no?
Però continuem
venent tabac, no?
Sí.
És una opció.
Ariadna.
Per als que estan fumant
i ens volen fer cas,
ara els podem donar
deu consells
petits
per deixar de fumar.
El primer
és mentalitzar-vos
sense fumar,
fixeu un dia
per deixar-ho,
el tercer
ho heu de deixar
totalment i de cop,
el quart
bebeu aigua
i sucs de fruita
i vitamina C
i mengeu vitamina C,
mutareu
el màxim
de costum
de l'alcohol,
mengeu
aliments
rics
amb vitamina B,
feu exercici
regularment,
ompliu
petites estones
de lleure
amb una
afició
que us agradi,
apreneu
a relaxar-vos
i si cal
preneu
algun medicament.
Molt bé,
molts consells
que tots aquells
que fumeu
i ens estiu escoltant
podeu seguir.
Digues,
o borràs.
Que si fumeu
podeu
anar als vostres metges
i demanar consells
per deixar de fumar
a part de
deixar-ho
i viure millor.
Molt bé,
és una opció.
Digues,
Arianna.
Doncs,
que
també està bé
perquè si no
als hotels
quan te quedes a dormir
a vegades
hi ha gent que fuma
per la nit
i quan dorms
t'entra l'aulló
i pots
tindre malaltia.
I no agrada,
no?
Digues,
Oriol.
Jo tinc raons
per deixar de fumar
perquè
si deixes de fumar
pots recuperar
la salut,
pots recuperar
la salut
i també
perquè
l'economia,
perquè val molts diners
a les caixes
de tabac
i perds diners.
També perquè
la teva roba
i tu fas pudor
i el gust
perquè
quan menges
algun aliment
no
el pots
saborejar.
També
és l'estrès
perquè et fiques
més nerviós
i
l'entorn
perquè
quan
fumes
també
perjudica
els altres,
que això
és un fumador
passiu
i també
perquè
perds qualitat
de vida.
Molt bé,
per tant ja ho veieu
raons també
per deixar de fumar.
Digues, Paula.
Que
si deixes de fumar
podràs
practicar esports
i pujar escales,
córrer
sense cansar-te.
També
tindreu
molt menys risc
de càncer
de pulmó.
També
gaudireu
del gust
quan deixeu de fumar
i
si teniu
fills
seré
un exemple
positiu.
Molt bé.
Sargi.
Que jo
si fos fumador
em deixaria
de fumar
i a més
dels cigarrets
em prendria
un xiclet
que així
també em tranquil·litzaria.
És una altra opció,
no?
Digues, Marina.
Que jo
tinc uns consells
pels qui estan
intentant
deixar de fumar
que és
que no s'apropin
a la gent que fuma
i que no intentin
llorar tabac
perquè si no
ràpidament
s'enganxaran ràpid.
Digues,
Beaia.
Doncs
aquesta llei
la vam fer
el 26 de desembre
del 2005
però s'ha aplicat
aquest any
el 10 de gener.
I això
què vol dir?
El 2 de gener.
Això què vol dir?
Que t'hagin
trigat tant de temps?
Doncs
que la gent
no vol deixar de fumar
que hi ha molta gent
que fuma
i no volen deixar.
O que la cosa
s'ha allargat,
s'ha allargar
perquè no es posaven
d'acord
uns no ho acabaven
de veure massa clar
i al final
hem dit
doncs no es pot
fumar enlloc
i és la llei
que va sortir
aquest primer de gener.
Digues,
Ariadna.
Que el tabac
també és consumit
a diari
entre el 30
i el 35%
de la població
espanyola
de més de 15 anys.
Déu-n'hi-do.
Això ja és una dada
més preocupant.
Niu.
Jo també
ficaria més pastilles
que t'atreuen
la mentalitat
de fumar
i fumar
i te la treuen
perquè així
si algú vol
deixar de fumar
i no pot
amb tots els
remells
que hi ha
doncs hi ha
les pastilles
que també
pots deixar de fumar.
Molt bé.
Sergi, digues.
Doncs que hi ha
diferents
les varietats
de cigarreta
i que són
el tabac
de pipes
i cigarretes
i varietats
per mastegar
i per fer
pols de ràpe.
D'aquestes
per deixar de fumar.
No vols dir?
Què vols dir?
Els diferents
tipus
de
de
de
de
cigarretes.
Ah, els diferents
tipus de cigarretes.
Molt bé.
Edu.
Que és molt important
ensenyar als nens
la importància
de tenir cura
al nostre cos
i evitarà
que fumem
més endavant.
Això és important
perquè nosaltres
estem parlant avui
d'això
perquè vosaltres
sou nens
i esteu encara
aprenent moltes coses
per tant
m'imagino que
ho veieu interessant
tot això.
Oi que sí?
Vist el que heu vist
i après el que heu après
algú començarà a fumar mai?
De vosaltres?
Ningú diu res, sí o no?
No.
No.
No?
Segur que no?
Què creieu?
O creieu que a vegades
les circumstàncies
et porten a fumar
o el teu entorn
o...
Què en penseu d'això?
Tània.
Que jo crec
que no fumaré
però potser
de més gran
potser m'enganxo.
No sé.
De moment no.
De moment
això sí que...
Digues, vaya.
Que jo
abans de saber tot això
ja no volia
fumar.
Jo ho tenies clar.
Sí.
I Marianna?
Jo
des d'ara
que he fet aquest programa
els hi diré
als meus cosins
i als meus amics
que no fumin
i els hi diré
com a exemple
que
jo vaig fer aquest programa
perquè
ningú de la meva família
ni ningú altre
fumés.
Molt bé.
Veus?
Una altra bona manera.
Digues, Marina.
Que
ara tothom
de nen
diu que no
però
segur que hi ha algú
que ho fa
segur.
Sí.
Està clar.
A molts potser diuen que no
i al final acaben fumant
quan són més grans.
Digues, Nil.
Jo també estic una miqueta
de part de la Marina
perquè
a vegades els amics
te diuen
prova'l, prova'l
i a vegades
potser
t'enganxes
provant-lo.
Què en penseu d'això?
La Paula
crec que també
volia dir això.
Sí.
Què en penses d'això?
És que com
els teus amics
tenen
el cigaret
de gran
doncs
com està de moda
i tant
per no
passar ridícul
doncs
fumen.
Sí,
perquè si fas així
amb la mà
se sent.
Ara.
És que sentia un sorollet
i dic
no sé d'on ve.
Digues, Paula,
digues, continua.
que com està
de gran
estarà segurament
de moda
i per no
passar de ridícul
estar fora del grup
dels que fumen
segurament
tindràs que fumar
per seguir
sent amics
d'aquells.
O no,
o potser
si t'obliguen
anar a fumar
i t'obliguen
a fer aquestes coses
potser és que
no són tan amics.
No?
Tot això
s'ha de valorar
i això també
n'hem parlat
moltes vegades
a l'aventura
de la vida.
Digues,
Paula.
Que si a mi
em dirien
si
prova'l
jo diria que no
perquè
t'estàs matant
set minuts
de la teva
pròpia vida.
Quants?
Set.
Set minuts.
Això és una estadística,
veieu?
Vull dir,
té totes
els desavantatges
del món.
Arianna.
Que a mi
si m'ho diguessin
jo li diria
que no
i llavors
li diria
si tu vols fumar
doncs
vés-te'n amb uns altres
perquè a mi
no m'agradaria
enganxar-me.
Molt bé,
molt bé.
Edu.
Que els meus amics
no sóc jo
i jo
podria fer
el que vulgués
si voldré
fumar
o no
provar-ho
i seguint
ser
tindre una bona salut.
Molt bé,
i tu ets tu
i tu desejar
aquestes coses
que són
molt personals.
Oriol.
si els meus amics
em diguessin
que fumés
doncs
jo
jo no
jo els diria
que
no vull
i els recomanaria
que no ho provessin
i
que no ho fessin més
perquè
perquè és molt dolent
i els pot
matar molta vida.
Molt bé,
molt bé.
Digues Marina.
Que jo
et vull fer una pregunta.
Tu fumes?
No.
Vostè,
m'anava a dir vostè.
No,
jo no fumo.
No, no, no.
I a més no ho he tastat mai.
I no ho provaràs?
De moment no.
De moment no.
Tinc gairebé 23 anys
i de moment no.
No, no, no.
A més,
jo no m'he trobat
en una situació,
per exemple,
que sí que m'he trobat
en una situació
que et diguin
vols fumar,
vols,
i tu has de ser lliure
de dir
no,
és que jo no vull fumar.
Jo no vull fumar.
Tu pots ser amic meu
i tu pots fumar
però jo no vull fumar.
i cadascú és lliure
de fer el que vulgui
però, evidentment,
aquells que t'obliguen
a fer-ho
és que realment
no són amics.
Que realment
no són grans amics
perquè un amic
sempre et vol
el millor,
o no?
I això,
com dèiem,
ho hem parlat ja
diverses vegades.
Digues, Tània.
Que a mi,
si em preguntés,
si em diguessin
que si volia
provar el tabac,
jo diria que no.
I si em diuen
que no serien els meus amics,
jo diria que val
perquè
no són verdaderes amics
perquè si m'obliguen
a fer una cosa
que jo no vull
no són amics de veritat.
Molt bé.
És el que estàvem dient,
no?
Digues, Ariadna.
El problema també
és que n'hi ha conductors
de camions
que es fumen
més d'un paquet
o dos al dia
i ara,
llavors,
per ell ja és molt més
difícil deixar-ho.
Clar,
aquell seu lloc de treball
és el camió,
no?
I per tant,
moltes vegades
fumaven
mentre es conduïen.
Digues, Nil.
Que també
hi ha
el meu cosipustís,
el seu pare,
que...
Digues, digues.
El meu pare fumava
i eren amics
i el pare
fumava
i el meu cosipustís
no fumava
i no fumava.
Un moment,
espera't,
que no et sentim
perquè crec que la piba
del micròfon inavàmbric
o es deu bé obert
o es deu bé
apagat.
A veure...
Ara ho provarem,
ara el tècnic vindrà
i ho arreglarem
i ara tornarem
a donar la paraula
al Nil.
A veure si ho podem
arreglar.
En tot cas,
Sergi,
digues,
ara continuem.
Nil,
no pateixis.
Doncs que jo estic d'acord
amb tots els nens
que han dit
que dirien que no
a les persones
que et diuen
venga, venga,
fum,
no?
i jo estic d'acord
amb ells
i diria que no.
Molt bé.
Nil, acaba.
Et sentim, molt bé.
Que el meu cosi postís,
el seu pare no fumava
i el meu pare sí
i ell va seguir
sense fumar
i el meu pare
al final
ho va deixar.
Mira, veus?
O sigui, va ser al revés,
no?
Va ser al revés
del que ara estàvem parlant.
Arianna.
Que a mi,
si m'ho preguntessin
també,
jo li diria que no
perquè puc agafar moltes malalties
i també perquè em moriria abans
i doncs que no em cuidaria molt bé
i no tindria gaire salut.
Molt bé.
Digues, Arianna.
Que també
el tabac
ja va estar prohibit
però
va tornar a deixar
d'estar prohibit
perquè s'havien
enganxat molt.
Mhm.
Digues,
vaya.
que potser
la persona
que es va inventar
el tabac
no ho va fer
amb mala intenció
i no sabia
si era perillós.
Clar,
perquè és el que dèiem abans,
no?
Això ve d'una planta
i de tot el que s'havia anat
afegint després
doncs ha comportat
el que ha comportat.
Ens queden ara
cinc minutets.
Farem l'última ronda
i jo acabaré fent-vos
una pregunta
a tots.
Digues, Edu.
Que
també
és important
no fumar
dins els cotxes,
etcètera,
perquè si no
estàs
no estàs atent
a la carretera.
Això és un dels elements
més
que et pot distreure,
no?
Digues, Marina.
Que molta gent
no deixa de fumar
perquè te poden
greixar-se,
molta gent.
I hi ha gent
que ho fa al revés.
Ja,
que el substitut
del tabac
sigui menjar molt,
menjar molt,
no?
Digues,
Oriol.
Que a vegades
quan estàs fumant
el cotxe
estàs conduint,
s'ha tocat
una cendra
al pantaló
i et distreu
si pots
fer un xocar
amb un altre cotxe.
Per tant,
també és molt perillós
fumar
mentre es condueix.
Ahir,
acabaré fent-vos una pregunta,
ja ve que
i ho veiem tots,
ja que han treballat
moltíssim
el tema del tabac,
totes les conseqüències,
consells saludables,
raons per deixar
de fumar,
maneres de deixar
de fumar.
Ara us acabaré fent
una pregunta molt senzilla
que us fareu pensar
una miqueta,
però, eh?
Que em digueu
una paraula
que us veu cap
quan penseu en tabac.
Quina paraula us veu cap
quan dieu la paraula tabac?
Ho direm tots, eh?
Ho heu de dir tots
alguna paraula.
Vinga, va,
començarem per l'Oriol,
que ve que ja la té clar.
El fum.
Fum, no?
Tabac, el fum.
O sigui,
ens vindria aquesta paraula al cap.
Ho veu?
Per judici.
Per judici,
molt bé.
Paul Borràs.
Malalties.
Malalties.
Ariadna.
Salut.
Salut.
Paula, digues.
Càncer.
Molt bé,
una altra malaltia,
molt bé.
La mort.
La mort,
pot acabar, sí, sí, sí.
Nil.
La meva és una miqueta paraulota,
però merda.
Vinga,
per ser avui te la permetem.
Digues,
Paul Borràs.
Fàstic.
Molt bé, Marina.
Pudor.
Pudor.
Ariadna?
Que t'enganxes.
Enganxes, eh?
Això,
addicció.
Digues,
vaya.
Jo tinc la mateixa que el Sergi,
mort.
Mort.
I la Tània?
Sí.
N'han dit moltes ja,
no?
Sí.
Sí,
però tu que et veu el cap quan,
és igual si s'ha repetit,
el primer que et veu el cap quan sents la paraula tabac.
A mi,
per judici també.
Per judici també,
que és molt dovent per la salut.
Molt bé,
nois,
doncs moltes gràcies.
Ja ho veieu als alumnes de cinquè D de l'escola del Col·legi Basalla de Tarragona
que han treballat i molt aquest tema del tabac,
la història,
tot el tema de la llei del tabac.
Hem parlat què suposa i què no aquesta llei avui a l'aventura de la vida.
Com sempre acabem amb una cançó,
no sé qui m'ho explica,
quina cançó,
digue'm,
Paul,
quina cançó?
Dança Coduro.
I quina cançó és aquesta?
Una cançó que trata d'una...
de la dança.
De la dança,
com diu la seva pròpia...
Digues.
I la canta Don Omar y Lucenzo.
Doncs vinga,
l'escoltarem,
sí?
Sí.
Endavant.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Doncs amb aquesta cançó acabem avui,
l'aventura de la vida,
la nova edició d'aquest divendres.
Nois, noies,
gràcies i que vagi bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!