I seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
És divendres, són les 11,
i per tant toca saludar tots els alumnes, els nens i nenes
que participen al programa L'Aventura de la Vida.
Com sempre ja sabeu, un programa impulsat
per les conselleries d'ensenyament i salut
de l'Ajuntament de Tarragona
i sempre amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Avui ens acompanyen els nens i nenes de 5A
de l'Escola La Salle de Tarragona.
Nens, noies, bon dia.
Bon dia!
I avui el que venen amb ganes de parlar,
com sabeu, ells el que fan és preparar-se diversos temes.
Ara saludarem a tots, perquè en són 11,
com sempre tenim l'estudi ple de gent els divendres al matí.
ells han tractat el tema de l'alimentació.
I el que farem per començar, i després el sabudarem,
i així ens posem en situació,
és escoltar un conte.
Es diu Una mica de tot,
i evidentment tracta sobre això, sobre els aliments.
Hola, sóc el Sergi,
i us explicaré una història.
A la una, a les dues i a les tres.
Ja!
Diu l'aventura de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm, que bo!
Mmm, quin olor que fa.
Però primer els convidats.
Sergi, dóna'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell.
Arròs verd,
amanida de bròquil,
i el Varginy esparcides.
La mort!
Que passa res, Sergi?
No, tieta.
Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis.
Si no vols menjar, no mengis.
Ah, havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les quatre de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt
i me les vaig crospir en un tres i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu, que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic,
una mica més i em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta, no és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Perquè diuen mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos
per un tall de carn amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menja és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni en pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i batates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor,
les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho.
Només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor.
És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta
i no em va passar res.
Tenen tan mala fama les pobres que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot és un conte per xerrada en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Diu l'aventura de la vida.
Doncs ja ho heu sentit, eh?
Els aliments, les verdures, això que a vegades costa de menjar,
però que, bueno, si ens ho dissimulen d'alguna altra manera
ja ens ho acabem menjat totes les verdures.
Salutem-me a tots els nens i nens que ens acompanyen.
També va ser la seva professora, la Núria.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Veniu de la Salle.
De la Salle Tarragona, exacte.
Heu estat treballant el tema dels aliments
i m'imagino que heu fet diverses activitats per treballar-ho.
Sí.
El primer que vam fer, bueno, a l'hora de tutoria,
sempre escoltem un conte d'aquests de l'aventura de la vida
i ens va semblar que el tema de l'alimentació
era un tema força adequat per l'edat en què es troben.
I llavors, a partir dels menús que teníem de nosaltres del col·le,
que fan a l'escola, dels esmorzats que porten,
doncs vam començar a parlar, a veure si era el correcte,
perquè pensem que és important que els nens en aquesta edat
adquireixin uns bons hàbits alimentaris per un futur
i que siguin sants i forts.
Per tant, un tema molt important i molt vital
i a més en l'edat de creixement,
perquè ells estan en plena edat de creixement.
Ens acompanyen el David. David, bon dia.
Bon dia.
També el Joel, hola.
Bon dia.
El Víctor, bon dia.
Bon dia.
L'Àlex, bon dia.
Bon dia.
El Toni, bon dia.
Bon dia.
La Júlia, bon dia.
Bon dia.
Mireia, hola.
Hola.
La Míria, bon dia.
Bon dia.
El Miguel, bon dia.
Bon dia.
L'Alba, l'Alba.
Hola.
I la Laia, què tal?
Com esteu?
Bé, no?
Sí.
Heu trobat el tema de l'alimentació.
I a veure, vosaltres, quan no us agrada alguna cosa,
què creieu que és el que heu de fer?
Això no m'agrada o...
Què creieu?
Vinga, comencem.
Digues, Toni.
Jo li afegeixo alguna cosa.
O sigui, tu, si alguna cosa no t'agrada,
li afegeixes alguna cosa perquè facis que t'agrada.
Sí.
Bueno, és una bona manera.
Víctor.
Que hem de pensar en els altres que estan en un altre món,
que això és massa per ells,
que donarien el que fos per menjar això.
Molt bé.
Clar, moltes vegades passa això, no?
Que tenim un plat a taula,
però hi ha gent que ni això pot tenir un plat a taula.
Jo ho veu.
Jo ho intento menjar-me i provar-ho.
I si m'agrada, doncs m'ho menjo cada dia.
Molt bé.
David.
Que si no ho hem provat, no podem dir que no ens agrada.
Això és important.
Això ho feu a vegades.
És a dir, això no ens agrada,
però és que ni ho heu tastat.
Eh que sí que ho feu?
Sí.
No ho sé.
Qui diu que no?
El Víctor?
No, el Víctor.
I l'Àlex, no?
Tu, si no t'agrada, és perquè ho has tastat.
Sí?
Digue'm, mira ja.
Que també hem de pensar que les persones que han fet aquest menjar
ens el fan amb tot l'amor
i que ens anem per almenys a provar.
Clar, perquè a vegades veieu les mares, els pares, les àvies, les tietes
fent el menjar a casa i no els fan cinc minuts.
Vull dir que ja estan estona fent el menjar.
Per tant, a vegades, vaja, hi ha algunes coses
que no us acaben de fer massa el pes
i no us acaba d'agradar.
I vosaltres, l'Aia, Alba, també sou de les que poseu alguna cosa
perquè us agradi més o no?
Sí.
Sí? Per exemple, algun exemple?
Alguna cosa que no t'agradi massa
i tu si poses patates fregides, per exemple,
ja tu menges amb més gust.
Per exemple.
No? Hi ha algú que...
Digues, Joel.
Amb alguna salsa o arrebossat.
Ah, veus? Això, sí.
Digues, Júlia.
També, amb una salsa està més bo.
Clar, amb la salsa s'acostuma a estar més bo, no?
Toni, digues.
Ah, no anaves a dir res, no?
Va bé, va bé.
Alguna vegada també us ha passat allò,
alguna situació semblant o què?
Això que dèiem, eh?
Què heu fet en situacions d'aquestes
en què una cosa no us agradava massa?
Digues, Miguel.
Tastar-lo.
Tastar-lo.
Això sempre.
Això sempre, eh?
Digues, Mireia.
Jo pensava que els calçots no m'agradaven
i el meu avi em va proposar de provar-los
amb la salsa de calçot
i llavors me'ls vaig menjar
i ara cada diumenge que en fem
doncs me'n menjo molts.
Ara vols que sempre hi hagi una calçotada, no?
Sí.
Això ja passa.
Això ja passa que quan descobriu algun aliment que ens agrada
tot el dia ho voldríem menjar.
Digues, David.
Que jo, quan era petit,
no m'agradava la truita de patata.
Quan la vaig provar estava boníssima.
Ah, veus?
Digues, Almenys.
Jo, quan al col·legi no m'agrada alguna cosa,
el que faig és agafar un tros de pa
i menjar el pa
i a la vegada el que no m'agrada.
Així ho dic si m'ho vas una miqueta, no?
Sí.
Molt bé.
Perquè vosaltres només mengeu allò que us agrada?
Només?
O hi ha alguna cosa que no heu de menjar
perquè s'ha de menjar encara que no us agradi?
Digues, Mireia.
Que jo menjo una mica de tot
perquè crec que després, quan siguem grans,
si no mengem una mica de tot
no podrem cedir endavant, estarem malalts.
I també perquè els meus pares sempre em diuen
i em donen opinió de què he de menjar.
I em diuen que de tot una mica.
Això és important, eh? Júvia.
Jo menjo de tot perquè és saludable pel nostre cos
i perquè hem de créixer.
Molt bé. Digues, Toni.
Que la meva mare em diu
que em fa el que ella vol.
El que toca. I tu has de menjar el que toca.
Molt bé. Així m'agrada.
Així m'agrada. Digues, Àlex.
Que jo, quan no m'agrada alguna cosa,
la meva mare em diu que fins que no me la termini
no m'assecaré de taula.
Això sempre... Digues.
Bé, els meus pares també m'ho diuen a mi.
Perquè vosaltres us heu trobat allò algun dia
que una cosa no us ho menja per dinar i per sopar
tornava a estar a taula?
Diuen que sí, que sí.
A vegades és.
Alguna vegada ha passat això? Digues.
Digues, Víctor.
No, perquè sempre m'ho acabo.
Així m'agrada. Així m'agrada.
Digues, Toni.
I si no per dinar, per baranar.
Per baranar.
I si no per esmorzar el dia següent.
I si no... Això, si un pa no s'acaba,
a taula... A la brossa no es llença el menjar, eh?
Que no? Digue-ho, digue'm.
No m'han de basar a dir res? Digues, digues, Víctor.
Surt un anunci que si no te'l menges
que et posen en la nevera
i que fins que no t'ho mengis
no t'ho menjaràs això.
Sempre, eh? Fins que no s'acabi el plat, res.
I escolteu, vosaltres per què creieu que dinem?
La gent. Per què creieu que dinem?
Digues, Miguel.
Per tenir energia.
Per tenir energia. Digues, Laia.
No? Digues.
Per créixer.
Per créixer, molt bé.
Perquè si no, no podem fer...
no podem obtenir en èxit les cinc activitats...
bueno, les activitats diàries.
Per fer coses al dia
perquè si no ens trobem malament.
Molt bé.
Que no hem de tenir energia
per...
que no hem de tenir energia
per poder dormir,
per poder estudiar,
per poder parlar,
per créixer...
Digues, Laia.
Perquè necessitem energia
per viure i créixer.
Molt bé.
També per fer les funcions vitals.
Veure, aquí m'ha agradat.
Les funcions vitals, l'energia.
És molt important l'energia
perquè vosaltres a l'escova
no pareu tot el dia
que si gimnàsia,
que si ara aquí, ara allà,
que si ara una activitat extraescolar,
que si ara...
Si no dinem,
com aguantaríem això?
Algun cop no dineu?
No.
Sempre dineu, eh, què sé?
Sí.
Això està bé.
Digues, digues, Toni.
Bueno, alguna vegada
els meus pares
fan de festa
i mengem molt,
doncs no dinem.
Molt bé.
Fem una peça de fruita
i ja està.
Bueno, però ja està bé,
una peça de fruita,
això ja està bé, també.
Digues, Aves.
Jo a vegades
m'he portat malament
i m'han dit
que al llit
sense sopar.
Ah, perquè el sopar
ja us agrada més a vegades,
que ja es fa, no?
Ja es fa potser una truiteta
o una coseta més.
I a veure,
Valtos, per què creieu
que us fan menjar les verdures?
Per què creieu
que són tan importants les verdures?
que no us odieu
perquè sí, no?
Per què són tan importants?
Perquè ens donen
l'energia
i perquè
són molt bones.
Digues, Míriam.
Perquè porten
defenses
per al nostre cos,
vitamines,
proteïnes.
Perquè si no en mengem
podem tindre el risc
de patir malalties
com restrenyiment,
obesitat.
Molt bé.
què més, David?
Perquè són importants
per créixer,
per la pell.
Digues, Joveu.
Que si no en mengem
no tindríem un equilibri.
Bé,
hem de menjar de tot.
Que són importants
per créixer,
per la vista
i no ho sé.
Perquè vosaltres
sou dels que
mengeu verdures o no?
Sincerament.
A vegades.
A veure,
digueu, vinga va,
aneu dient.
Digues, Mireia.
Jo no menjo
gaire verdura,
però
si
m'imagino
que és una altra cosa
potser
les trobo
més atractives.
L'imaginació
a vegades
també funciona, no?
Vinga,
aneu dient.
Júvia.
Que jo
a casa
per sopar
no en menjo
moltes
però al menjador
quasi sempre
ens posen
i en tenim
que menjar.
El menjador
sí que s'ha d'acabar,
també.
Digues,
Vaya.
Que jo
les mongetes
per exemple
no m'agraden
i els hi poso
una mica
de formatge
o alguna cosa.
i estan més bones.
Estan més bones.
Esclar,
cadascú s'ha de fer.
Digues,
Miquel.
Que jo a vegades
que jo menjo
a vegades
verdures.
No sempre
però...
A vegades
em menges,
doncs.
Ja està bé.
Digues,
Toni.
que a mi
em posen
alguna cosa
que m'agrada
i sinc
que jo
em doni
compte
em posen
una mica
de verdura.
Ah,
això t'ha
de veus,
això?
Àlex.
Que jo
quan la meva mare
fa verdures
amb bistec
o amb
carn
o amb
pujastre,
jo sempre
me les menjo
perquè
m'agraden molt.
Veus?
Hi ha gent
que us li agraden molt
les verdures.
Víctor.
Que jo menjo
moltes
perquè els meus avis
tenen un or
i llavors
cada dia
mengem,
quasi cada dia.
Això també està bé,
no?
Que si teniu
més acollides
fresquetes,
fresquetes,
les verdures
encara són més bones.
Digues,
Joveu.
Com ha dit el Miguel
que
ell a vegades
menja
i jo menjo
alguns enciams
i més verdures.
Digues,
David.
Que jo
soc des que menjo
verdures
perquè el meu avi
també té un or
on traiem
un grup
de verdures
de la terra.
Digues,
Vaya.
Que els meus avis
també tenen un or.
Això de l'or
molts avis,
segur.
I escolteu,
de la Mireia
també,
l'or de la Mireia.
I escolteu-me,
les verdures
quines són
les que més us agraden?
Perquè potser
ens agraden
l'enciam
però hi ha
les pastanagues,
les baixocs,
hi ha un munt de verdures.
Digues.
Que a mi,
la meva mare
sempre em diu
que m'acabaran
sortint orelles de conill
perquè menjo molta pastanaga.
Ah,
mira,
tu has vist mai
un conill amb ulleres,
oi que no?
No.
Això sempre es diu,
però és perquè mengem
molta pastanaga.
Digues,
Àlex.
Que jo,
les que més m'agraden
són
les...
les que mengem el properi.
que no són...
Els espinacs?
Sí.
Molt bé.
Això et dona moltes vitamines.
Digues, Míriam.
A mi m'agrada molt l'enciam.
L'enciam.
I a l'Auba?
Jo menjo
enciam i tomàquet.
Tomàquet.
Molt bé.
La tomàquet molt bona,
també.
Digues.
A mi m'agrada molt
l'amanida,
l'enciam,
pastanava,
tomàquet...
Tot barrejadet,
no?
Tot barrejadet a una amanida.
Digues.
A mi les baixocas.
Les baixocas.
Ja ho sabeu?
Igual,
l'amanida.
L'amanida.
L'amanida.
L'amanida.
Aquesta és l'estrella.
Digues, Lluvia.
L'amanida i les baixocas.
Digues, Mireia.
Que quan hi ha amanida
i la poma a mi
no és un dels fruits
que més m'agrada,
doncs me la poso a l'amanida
i llavors me la menjo.
Amb la poma?
Sí.
Veus, meu bé,
també es poden fer barreges
amb les amanides.
Com més color tenen,
més bones són, no?
Sí.
Digues, Miquel.
Els espinacs.
També t'agraden
a tu els espinacs, eh?
Jo crec que els espinacs
també triomfan
entre els més joves,
així es tocava el braç
el joveu,
així us posa forts.
I escolteu,
ja ho heu dit a alguns, eh?
Però vosaltres com feu
que els menjars
siguin més atractius?
Com ho feu?
Perquè diuen
això no m'agrada massa
però així
em fa més bona pinta.
Miquel.
Acompanyant-los
amb altres coses.
Per exemple?
Se t'agrada alguna cosa?
No.
Pensa-ho, pensa-ho.
Digues, Alba.
Jo penso que és alguna cosa
que m'agrada
i me'l menjo.
O sigui, tu amb la imaginació.
No?
Digues, Mireia.
Que, per exemple,
fent cares divertides
que normalment
als nens més petits
els agrada més així.
Tu vols dir
anar al menjar?
Sí, amb el menjar.
Fé una cara divertida
i au.
Digues, Júbia.
Afegint-li salses
estaria més jove.
Toni.
No, no.
Les sauces.
Víctor.
En forma de pastís.
En forma de pastís?
Així és més gran.
Ah, i així quina més l'atenció, no?
Joveu.
La meva mare em fa purer
i a mi m'agrada molt.
I el caldo de la sopa
també porta una mica de purer.
O sigui, amb el purer,
doncs mira,
està més bo, no?
No, no, això està molt bé, eh?
Que vaja,
si una cosa no us agrada massa,
si la combinem,
doncs això,
amb altres aliments
que ens queden més atenció,
per les gerets,
doncs està més bo.
I escolteu-me,
vosaltres sabeu què són els nutrients?
Qui m'ho sap dir?
A veure.
Vinga, va, Mireia.
Són les substàncies
que porten els aliments
que mengem
i que el nostre cos
necessita per produir energia.
Per tant,
és important, això?
Sí.
Sí.
Digues, Toni.
Hi ha tipus de...
com els lúcids,
els lípids
i...
no sé,
no me'n recordo.
Els diversos...
Digues, Míriam.
Les proteïnes,
els minerals,
molt bé.
I...
I algun més, David?
I les vitamines.
Ah, molt bé.
Aquest ja l'han dit, eh?
Aquest ja l'han dit.
Molt bé,
perquè, clar,
les vitamines,
els minerals,
vau tots què creieu què són?
Això, no?
Sí.
No,
aquestes substàncies necessàries
que necessitem,
com sempre,
que estiguin presents
a la nostra alimentació.
I escolteu-me,
quants àpats hem de fer el dia?
A veure.
Això ho sabeu tots.
A veure si ho sabeu dir tots alhora.
A veure,
un, dos, tres.
Cinc!
Molt bé.
Cinc àpats, eh?
Que això s'ho tenen ben après.
Que són...
Qui m'ho vol recordar,
els àpats que són?
Vinga, David.
Esmorzar.
Esmorzar.
A l'àpats de mig matí,
el segon esmorzar.
El segon esmorzar.
Vaja.
El dinar.
El dinar.
Míriam.
El baranar.
El baranar,
molt important.
I Mireia?
El sopar.
I el sopar.
Va bé.
I quin creieu que ha de ser
el més important de tots?
Quin creieu que ha de ser?
Víctor.
l'esmorzar del primer dia.
Per què?
Perquè per la nit,
per moltes energies
i per el dia ja la recuperes.
Clar, no?
És important, no?
L'esmorzar.
Sí?
Sí.
Per què creieu que és important?
Vosaltres esmorzeu ben esmorzats o no?
Sí.
Sí?
Digues, Vaja.
Que també és important
perquè fa temps que no mengem.
Durant tota la nit
no mengem
des del sopar.
Molt bé.
Molt bé.
I el Miguel?
Menja variat.
Menja variat.
I escolteu-me,
vosaltres mengeu dolços?
Això que vols?
Penseu que aixequeu les mans
però a casa no els veuen
perquè és la ràdio.
Sí o no?
Sí?
Sí?
Sí.
Vinga, hi ha matisos.
Hi ha matisos.
A veure, per exemple,
Joel, digues.
que quan estem de caiguts
hem de menjar algun dolç
per tindre més energia.
Molt bé.
Això també va bé.
A vegades la xocolata, no?
Digues, Mireia.
Que sempre que la meva germana
està trista,
com que és petita,
li donen un dolç
i es passa molt contenta.
Veus?
I és un bon remei
per estar més content.
Vaja.
Que de tant en tant
sé que en podem menjar
de dolços,
però no molt.
Sense abusar-ne, no?
Digues, Toni.
Hem de menjar
algun dolç
és que és impossible evitar-ho.
gairebé
és impossible
resistir-se
a la xocolata,
per exemple, no?
Víctor.
Que, per exemple,
jo quan vaig a aniversari
dic que guardo
la meva germana
però quan arribo a casa
ja no hi ha més.
El que faig
és li dic a la meva mare
que es compri
per la meva germana
i després
la deixo
per la meitat.
Ah.
I tu menges
la meitat?
Sí, però després
la meva mare em castiga.
Ah, bueno.
Però tu ja t'ho has menjat,
no?
Tu ja t'ho has menjat.
Digues, Àlex.
que jo a vegades
menjo
uns sucs
o
uns caramels
que el meu germà
porta del Chiqui Park
perquè
pràcticament
cada dia
o una vegada al mes
pel Chiqui Park.
Veus?
I llavors tu agafes-vos quants?
Perquè què sou més de dolços
de xocobates,
de croissants
o sou més de les xutxes,
de les patates?
Què és el que més us agrada?
Digues, Míriam.
Jo sóc més de xutxes.
De xutxes, eh?
I l'Alba?
Jo de xocolata.
De xocolata.
I la Mireia?
Si he de dir la veritat,
a mi no m'agrada gaire el dolç,
però si alguna vegada
per veranar
em posen alguna cosa dolç,
m'ho menjo.
Tu menges.
Tu ets més de salat.
Clar, ja són els que són de dolç
i els que són de salat.
Digues, David.
Jo sóc més de xocolata.
Sí, no?
De xocolata.
I el Toni també és de xocolata.
M'encanta el xocolata.
I la Júbia?
Jo de xutxes.
De xutxes.
I el Miquel?
A mi m'agraden les dues coses.
Les dues coses.
Ai, doncs s'ha de racionar més això, eh?
I la Valle?
A mi m'agraden més les xutxes.
Sí, no?
I el Joel?
També les xutxes.
Víctor?
Doncs a mi m'agraden més.
La xocolata.
La xocolata, tu.
I l'Àlex?
Que jo, si tinc a escollir,
escolleixo els croissants i la xocolata
perquè encara són una mica més sants
perquè el croissant és en pa
i està a la part més baixa de l'epidèmia alimentària.
Molt bé, molt bé.
Veus?
L'Àlex m'agrada perquè s'ha estudiat molt bé l'epidèmia alimentària, eh?
Ja us ho sabeu tots també com l'Àlex?
Sí.
Ah, sí.
Sí, sí.
Sí.
Jo m'agrada ser molt bé.
Més o menys, més o menys, eh?
I vosaltres, amb el que heu après
i amb el que veieu de la gent
o amb el que veieu per la tele,
vosaltres creieu que la gent s'alimenta bé?
Vosaltres què creieu? Digues, Júlia.
A vegades, per les notícies,
surten ara molts nens de la nostra edat amb obesitat
i jo crec que tindrien que menjar més bé fruits i verdures.
Molt bé. Veieu com és important, no?
Una dieta saludable.
Digues, Miguel.
Hi ha persones que s'alimenten bé
i unes altres que no.
Clar, hi ha de tot, no?
Digues, Víctor.
Hi ha gent que menja bitxos, surt.
Fan programes per guanyar diners.
Aquests que mengen...
Mengen bitxos.
Però, bueno, això ja són coses molt estranyes, això.
Digues, Júlia.
Com ha dit la Júlia,
que hi ha molts programes que surten molts nens d'obesitat,
però també hi ha d'anorèxia.
Clar, també és important.
A tots els extrems ja ho sabeu que són doents.
Menjar molt poc o gens és doent
i menjar molt massa també és doent.
Digues, David.
Que hi ha gent que s'alimenta de menjar ràpid.
Ah, mira, això també és important, el menjar ràpid.
Vosaltres mengeu...
Espera, mira, ja digues, que també tenia la matxacada.
Que hi ha nens que només s'alimenten de xocolata
i que els pares no els diuen res, llavors.
Si els nens encara no saben el que fan realment
i si els pares no els diuen res
vol dir que els pares no estan pels nens.
Clar, per tant, els pares també han d'estar pendents
de tota la alimentació dels seus nens.
Molt bé, molt bé.
Anem amb això del menjar ràpid.
I vosaltres us agraeixen les hamburgueses, les...
No, digues, David.
No, però alguna vegada es pot anar.
Alguna vegada es pot anar perquè no passa res.
Sense abusar.
Sense abusar.
Molt bé, digues, joveu.
De tant en tant també, sí, s'ha d'anar.
De tant en tant, no, Víctor?
M'encanten, però la meva mare no fa.
A veus?
A mi li agrada molt, però a casa no massa.
Àlex.
Que jo ahir vaig anar de viatge a València amb el meu pare
a veure les curses de cotxes i un...
i un so d'animals aquàtics i quan el meu pare em va preguntar que on volia que anéssim a menjar,
jo li vaig dir que a algun lloc de menjar ràpid, aquest tipus hamburguesa i això,
i ell em va dir, ja, però a quin?
I jo, no sé, no sé, i em va dir, al McDonald's, i jo, ah, feia tant de temps que no hi anava
que ja quasi no... i que ja m'havia oblidat que existia.
Veus? Molt bé.
O sigui, algun cop de tant en tant està bé però sense abusar-ne, digues, Toni.
Setmanalment truquem a que ens portin a algú a casa.
Alguna pizza, a vegades, no?
Digues, Júlia.
Que cada dia no es pot anar perquè si no, el nostre cos, tindríem malalties i coses d'aquestes.
Que a mi no m'agraden les hamburgueses de menjar ràpid, però les que fa la meva àvia sí,
perquè a més sempre em posen l'exemple de que si no m'agrada alguna cosa,
que he de pensar en els nens que no tenen res i llavors veig i comprenc que és millor
un menjar que l'ha fet una persona que està a prop teu i que t'estima
que un menjar que el fan i en un moment el donen, perquè no està feta amb amor.
I a més que l'hamburguesa de l'àvia segur que serà molt més bona, serà casuana, serà...
eh? Sabrem d'on vindrà. Digues, Miquel.
Que alguna vegada a la setmana sí que es pot.
Sí, alguna vegada sí. Alguna vegada no passa res, no passa res.
Va, veia.
Que alguna vegada sí que està bé la setmana. Jo, per exemple, els dissabtes sempre mengem pizza per sopar.
Molt bé, molt bé. Digues.
Que si cada dia estem acostumats a menjar aquest tipus de menjar ràpid,
després quan tinguem que menjar alguna fruita o alguna verdura no la voldrem.
Va. I jo, Víctor?
Que nosaltres, a vegades els diumenges, comprem algun durum o alguna pizza.
Ah, el durum. Clar, això ara s'ha posat molt de moda. Els durums, els kebabs, tot això.
No, ara hi hem d'afegir a les hamburgueses i als frankfurs i aquestes coses del menjar ràpid.
Déu-n'hi-do quin munt de coses heu après, no?
Vosaltres amb què us quedeu d'allò que heu après aquests dies en referència a l'alimentació, a la vida saludable...
Vinga, va, Mireia, què heu après?
Jo heu après que sempre hem de tindre un exemple de la piràmide alimentària, perquè si no, no sabem el que mengem.
Tenir-la a la nevera, ben maqueta, ben pintadeta, tenir-la sempre allà. Vinga, Auga.
Jo, que hi ha de menjar de tot.
Molt bé, s'ha de menjar de tot. Míriam.
Que no tenim de menjar tants olsos perquè podem tenir càries.
Molt bé. Vigueu.
Que no hem de menjar el que volem.
No, perquè potser el que volem sempre seria, no? Hem de menjar la dieta que toca.
Digues, Júbia.
Que hem de menjar de tot perquè els nens pobres donarien tot el que fos per menjar aquest menjar que mengem nosaltres.
Molt bé. Més lliçons. Toni, què has après, tu?
Alimentar-se bé.
Alimentar-se bé. Molt bé.
Alex.
Això ja es nota, jo, la piràmide alimentària, principalment.
Ell, sobretot, ell s'ha quedat amb la piràmide alimentària. Digues, Víctor.
Que hem de menjar menys dorsos i menys xutxes. I a partir d'ara menjaré més macarrons.
Home, els macarrons són molt bons. Que no t'agradaven els macarrons?
Sí, m'encanta.
Ah, els macarrons són el millor que hi ha. Digues, Júbia.
Menjar equilibrat.
Menjar equilibrat.
David.
Menjar verdures, de tot.
Molt bé. Menjar una mica de tot.
Digue-ho, Vaya.
Que hem de menjar de tot.
Menjar de tot.
Míriam.
Això, menjar de tot. Ens quedem amb això.
Ja ho deia el conte, una mica de tot. Aquest conte ja ho deia ben dit, eh?
Una mica de tot. S'ha de menjar una mica de tot.
Si hi ha alguna cosa que no ens agrada, en mengem una miqueta menys, però també n'hem de menjar.
Ja ho veieu, és la lliçó que ens emportem avui amb els alumnes de 5a A de l'escola La Salle de Tarragona.
Nois, moltes gràcies. Us heu passat bé o no?
Sí.
Us estan escoltant a l'escola o no?
No, crec que sí.
Algú els veu saludar o els veu saludar o els veu dir...
Vinga, hola.
Hola, gràcies.
Hola, gràcies.
Hola, gràcies.
I els seus pares.
Hola, Ramon.
I els seus pares.
La Mireia que saluda cap a casa.
Molt bé, les tietes, els avis a tots.
Els donem a tots per saludar.
Hola, mamà.
I escolta'm, com sempre ens agrada que vam a una cançoneta.
Quina ho heu escollit, vosaltres?
Es mot...
Qui m'ho diu? Digues, Míriam, digues.
Crec de Michael Jackson.
Quina era?
Es mot criminal.
Molt bé.
Doncs vinga, va, que soni la música.
Molt bé.
Quina, quan t'ang tuc.
Fins demà!
L'aventura de la vida d'aquest divendres, fins aquí acabem, ja ho sabeu, la setmana que ve més a les 11 amb més nens i nenes amb altres temes a l'aventura de la vida. Adéu-siau, nois!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Fins demà!