Matí de dijous, sintonia de cuina, matí d'hivern.
En aquesta època les carxofes són algunes de les reines,
podríem dir, de les cuines, de les taules de menjar,
i això és el que ens proposa avui el francès Jadó,
amb el que fem cada dijous a aquest espai de cuina.
Perquè les carxofes, ja parlem amb aquestes últimes setmanes franceses de les verdures,
que donaven molt de sí en general, i les carxofes, en fi, és tot un món.
És tot un món, com moltes de les verdures, però la carxofa en particular.
A més, és un producte molt local, molt nostre, que es conrea en molts llocs,
però a tota la zona de l'Ebre fan les carxofes d'una excel·lent qualitat.
I parlant del nord de Castelló, també, però parlant de casa nostra,
tota la zona de l'Ebre, d'emposta, tortosa, tot això, fan unes carxofes espectaculars.
I val la pena aprofitar-les, a més, és l'època millor.
A més, convida a cuinar-les tant a casa com al cap de setmana,
si tenim l'ocasió de fer un foc a terra o això, convida...
amb tots els aspectes, és que, a més, són boníssimes menjades com les menjes.
És que, normalment, condeixen, o sigui, no són barates, però tampoc són cares,
i condeixen, perquè amb un parell o tres de carxofes ja fas, eh?
Vull dir, no ho sé, jo crec que ho té tot i que val la pena que la consumim.
A més, no he mirat aquesta vegada, que normalment ho faig,
propietats nutritives i dietètiques i tot això, però segur que és boníssima.
És molt sana, la carxofa.
Segur que és molt sana i segur que és d'aquelles coses que neteja,
que diuen que neteja.
Molt bé, doncs, parlant de neteja,
i com que hem de fer un monogràfic de carxofes,
fem allò, conceptes bàsics i comencem segurament pel més immediat
o el primer que cal tenir en compte, que és la neteja de la carxofa un cop comprada.
La primera recomanació que faria és fer servir guants,
posar-vos uns guants per manipular la carxofa.
Per què? Doncs perquè els que ho hagueu fet sense guants ja ho sabreu,
us queden les mans negres, o sigui, i després no marxa,
ja et passa mínim un dia o diversos dies que o amb llimona o amb alga oxigenada,
doncs se fa més via, però doncs rentant-se les mans,
t'aquen les mans negres i tens feina a treure-t'ho.
I l'olor també, l'olor s'enganxa molt,
és una verdura molt oxidativa i fa això, fa que s'enganxi molt,
que no és brut, és aquesta oxidació que se't penetra la pell
i et queden les mans negres. Llavors, el millor guants d'aquests
que es llancen, jo em faig servir de vinil, n'hi ha de làtex,
el làtex no és aconsellable a la cuina perquè hi ha gent que és al·lèrgica,
però doncs hi ha el vinil, hi ha molts altres alternatives a guants
que es poden fer servir perfectament.
Uns guants, mentre no siguin els mateixos que podem servir per netejar,
que són uns guants que fem servir només per cuinar,
o d'aquests desatjables com el cas nostre de vinil,
que són molt correctes.
Dit això, primer jo també voldria començar comprant-la,
la carxofa, abans de netejar-la.
On la comprem?
Bé, al mercat, al pagès, on vulgueu,
però a mi m'agrada més poder-la triar.
O sigui, jo he comprat la carxofa envasada,
que et diuen d'aquestes,
doncs, bueno, prefereixo anar al mercat,
que les tenen allí a granel, diguem-ne,
i pots triar, pots mirar quines carxofes t'agraden més.
Sempre que triem carxofes hem de mirar que estiguin tancades,
que estiguin apretades, que pesin,
i que no punxin, o sigui, les hem de tocar de la punta
i no han de punxar.
Per què?
Perquè si punxen és que són velles ja,
és que no estan en el seu millor moment,
i de dintre hi trobarem pèls,
el típic pèl d'aquell que hi ha al cor de la carxofa.
També són més bones com més rodones són.
Si són molt rodones gordetes,
home, rodona la carxofa rodona no hi és,
però si són molt allargades, molt espigades...
Si són ovalades...
Si són molt espigades també ens passarà això,
que són ja una miqueta...
No és que siguin velles,
poden estar collides del mateix dia,
però estan una miqueta passades de cultiu, diguem-ne, no?
Tindran més pèl en el centre.
Això ens passarà, doncs, quan arribem a març o així,
doncs que ja començarem a no poder triar tant, no?
Però doncs, ara, que podem triar,
més aviat xates i rodones,
més pesades, tancades, dures,
vull dir, i que no punxin.
Veureu que us surten unes carxofes increïbles, increïbles.
Recomanes comprar moltes de cop o en funció dels sàpats?
Home, jo sempre recomano comprar bastanta cosa,
perquè ja que ens hi posem,
n'hi fem més i ara us explicaré com a guardar-les també.
Per això t'ho deia.
Perquè llavors...
Pel tema de conservar...
Exacte.
Aquest es conserva bé.
Si comprem una bona quantitat de carxofes...
Sí, sí, es pot comprar una caixa de carxofes perfectament a casa,
inclús per dues persones,
no se'ns faran molt bé.
Sobretot si us agraden, a veure si no us agraden,
clar, no en compreu una caixa.
Però doncs si us agraden no hi ha cap problema.
Un cop les haguem comprat,
ens posem els guants i les netegem.
Per netejar-les hi ha diverses maneres.
A mi la que m'agrada més és primer tallar el tronc llarguet,
no tallar-lo a ras,
sinó tallar-lo llarguet,
el que és la tija de la carxofa.
I llavors jo vaig arrencant les fulles,
d'una en una o de dos en dos com a màxim,
anant donant el to amb la carxofa.
No intentant arrencar-ne tres o quatre de cop d'un cantó,
perquè llavors se'ns emporta el cor de la carxofa,
que és la part més bona.
Sinó d'una en una o de dos en dos
i anant donant el tom a la carxofa
fins que vegem que tota la part exterior és tendra.
Un cop tinguem la part tendra exterior,
el que farem és amb un ganivet que talli, petit,
repelarem tota la part de baix de les fulles,
o sigui la part del cor,
que al arrencar les fulles ens hauran quedat trossets verds,
trossets una miqueta més durs,
doncs el repel·lem,
inclús baixant fins al tronc,
anant repelant una miqueta el tronc per deixar-lo net.
El tronc és molt bo,
però s'ha de pelar una miqueta.
En pic tinguem això fet,
tallem la part de dalt,
tot el que són les puntes de les fulles de la carxofa,
i ja tenim el cor,
ja tenim el cor de la carxofa.
Un cop fet això,
mirem pel centre del cor,
a veure si és molt pelut o no.
Si és molt pelut,
amb una cullera,
clavant la cullera i donant el tom,
podem abuidar aquest excés de pèl,
i si no és molt còmode així,
que a vegades costa,
les partim per la meitat,
i llavors sí que podem buidar bé el pèl.
Un cop fet això,
ja dependrà del que vulguem fer amb les carxofes,
ja les tenim a punt per treballar-les.
Si el que volem és guardar-les per a futurs consums,
el millor és escaldar-les.
O sigui, agafem una altra cosa,
a la mesura que les anem pelant,
la carxofa s'oxida,
es torna negra.
Per evitar-ho,
hi ha moltes maneres.
Jo diria que una de les més correctes a casa
és agafar un bol amb aigua
i tirar-hi julivert.
Tirar unes fulles de julivert,
bastant,
doncs no ho sé,
dos o tres rames de julivert.
I ficar-les amb l'aigua,
amb la carxofa.
Amb la carxofa.
Això evitarà que se'ns tornin negres.
Es pot fer amb llimona, també.
La llimona té el problema
que deixa gust,
llavors quan consumim les carxofes
tindrem aquell punt
d'acidesa i aquell punt de gust
de la llimona.
També es pot fer amb vitamina C,
amb bàsic escòrbic,
que això es ven
i també se n'hi pot tirar una miqueta
i també queda força bé.
Però doncs el més fàcil
i el més viable a casa
seria això,
el julivert evitarà que se'ns tornin negres
i ens funcionarà la mar de bé.
Un cop dit això,
el que farem és agafar aigua
amb sal
i unes gotetes d'oli,
si voleu, d'oliva
i una miqueta de julivert.
La posarem a bullir
i en pic bullir
i tirarem els cors de les carxofes
per tal escaldar-los.
En qüestió de cinc minuts
els tindrem escaldats,
més que de sobres,
i llavors els podem tallar a quarts
o bé sencers,
jo prefereixo tallar-los a quarts,
i els posem en bosses individuals
i els congelem.
Seria la millor manera
de guardar la carxofa
per congelar.
I doncs el dia que vulguem
els traiem
i doncs per fer moltes de les coses
que parlarem ara
ens serveixen perfectament.
Si no,
doncs a l'hora de consumir-les
ja depèn directament,
dependrà de la recepta,
doncs des d'alguna vegada
n'hem parlat aquí
de fer aquell carpaccio
de carxofes i pernil,
que el que fèiem era
en pic tenim aquest cor ja pelat,
en cru,
el tallem ben finet,
tot el que finet que puguem,
i el posem a macerar
amb vinagre i sal
durant mitja horeta,
després les rentem,
les posem en un cul de safata,
de plat,
i tirem una miqueta d'oli d'oliva
i posem una miqueta de pernil pel damunt,
ai, perdó,
l'oli d'oliva i tomàquet ratllat,
i una miqueta de pernil pel damunt,
i bueno,
és un carpaccio de carxofes
amb pernil boníssim
i sense fer-hi res a la carxofa,
completament cru, eh.
També hi ha l'alternativa
del dia que les fem a la brasa
no s'ha de fer res,
l'únic que hem de fer
és tallar una miqueta
el que és el cul,
en aquest cas,
el que és la tija,
en aquest cas una miqueta més curta,
perquè se'ns aguantin dret
a les carxofes damunt de les brases,
però doncs deixant-ne una miqueta
i no treure-hi cap fulla,
perquè ens faran de protecció,
les fulles exteriores,
els dolentes, diguem-ne,
ens faran de protecció del foc
i farà que se'ns cogui millor
la part de dalt,
i llavors agafem la carxofa
per la tija,
la girem de cap per avall
i agafant-la forn
l'hi donem un cop
damunt de la taula fort,
amb una taula de marbre
o una taula dura
i donem un bon cop
perquè se'ns obri,
la carxofa se'ns obri de dalt,
veureu que les fulles del centre s'obren
en vez d'estar
aquella carxofa tan tancada,
doncs veureu que s'esperraca
i es pot accedir a l'interior.
Llavors, amb aquest accés
que hi hem fet, diguem-ne,
a més hem aconseguit
que se'ns posi una miqueta més tova
perquè se'ns coqui millor,
podrem tirar-hi sal, pebre
i oli d'oliva a dintre.
Hi ha qui li agrada també
una miqueta pebre vermell
i hi ha qui li tira un regionet de vinagre,
però amb sal, pebre i oli d'oliva
queden boníssimes.
I amb un cop damunt de la taula?
Un bon cop damunt de la taula
que veureu que, pla,
s'esperraquen, eh?
Això ens permet de tirar-hi
aquest oli, sal i pebre
i les posem tal qual,
ben posadetes damunt de la brasa.
Hi ha carxofers que venen,
són aquells ferros,
normalment és com una garella de carn,
però doncs amb una quadrícula
ideal per posar les carxofes,
això és fantàstic per coure-les,
us ho recomano,
jo ho faig servir i va molt bé.
És molt útil.
És molt útil,
no és car, a més,
i si no directament damunt de la brasa
aguantant-lo amb carinyo,
i la cocció acostuma a ser
al voltant de...
depèn de la mida de la carxofa,
però perquè sí,
bones han de ser carxofes grosses
per fer la brasa,
perquè si no se'ns cremarà la fulla de fora
i no quedarà res dintre,
o sigui, han de ser carxofes grans
i llavors està al voltant de mitja hora,
tres quarts,
depèn de la brasa,
depèn de si...
Perquè t'han de pedir un bon foc,
perquè, clar,
si el foc també és molt intens
igual se'ns crema per fora...
No, ha de ser brasa, brasa.
Ha de ser brasa, brasa.
Brasa només.
Brasa.
Si la carxofa toca directament la brasa,
perquè no tenim la retxa,
diguem-ne,
en mitja hora estaran cuites
i si posem la retxa
potser tardaran una miqueta més,
potser seran tres quarts d'hora,
però queden espectaculars,
o sigui,
no té més secret
i queden molt i molt bones.
Hi ha algun secret
per veure que ja estan a punt?
Tocar-les.
Tocar-les.
Tocar-les del cul,
s'ha de tocar la part que toca a baix,
diguem-ne,
apretem
i si veiem que està tou,
ja està.
Ja està.
S'ha de seguir.
Si estan dures,
veureu que no cedeix gens
i quan estan tubetes
ja s'enfonsen,
ja les tenim.
També vigilar,
perquè la brasa no és igual a tot arreu,
sempre se'n faran
algunes més ràpid que les altres,
també depèn de la mida,
però jo crec que és una
de les millors maneres
de consumir la carxofa.
I no li hem de treure les fulles,
sobretot?
Res, res.
Només a l'hora de menjar,
evidentment,
s'atreuen les de fora
i després la primera capa es llança
i la segona es va escurant
la part de baix
i després la part del centre
es menja tota, no?
Això acompanyat amb un bon romesquet,
amb una calçotada,
allò,
aquella miqueta de sal s'hagués sobrat,
estan espectaculars
i si no senzillament tal qual, eh?
I les que s'obrin fredes,
una truiteta,
vull dir que,
a veure,
donen de sí
per el que vulgueu.
Molt bé,
doncs ja tenim les carxofes a la brasa.
Ara, per exemple,
saltades,
les podem saltar
amb el que vulgueu,
és que realment
són espectaculars
com vulgueu.
A mi m'agrada molt,
ja ho sabeu,
us ho he comentat alguna vegada,
fer-les amb calamars
i una miqueta de panxeta de rància,
agafo aquella panxeta salada,
caragolada que venen,
que es fa servir molt
sobretot a Galícia
i al sud d'Espanya,
que n'hi diuen un ton,
en castellà,
en català,
doncs és panxeta de rància
de porc salada.
Jo m'agrada posar
una miqueta d'oli d'oliva,
res,
dos trossets d'all,
aquesta panxeta de rància,
donar-li dos tomets
i llavors ens tirar-hi
les carxofes
i uns calamars,
saltejar-ho tot ben saltejadet,
ho mullem tot amb un caldo,
del que sigui,
m'és igual,
pot ser de peix,
pot ser de pollastre,
pot ser aigua sola,
li fem un xup-xup
i si voleu
que quedi una miqueta més
consistent,
ho trenquem
amb una miqueta de nata,
però una miqueta,
només és per trencar
aquell color transparent de l'aigua.
I ja està,
us queda un saltejat de carxofes
i calamars
amb panxeta de rància
espectacular.
hi podeu afegir espàrrecs,
hi podeu afegir bròquil,
hi podeu afegir pèsols,
el que vulgueu.
Afegir o combinar-ho?
Combinar-ho amb tot això,
unes almajetes
allà dintre obertes,
també,
uns musclos,
barbereig,
el que vulgueu.
És que amb els calamars
hi van de meravella
les carxofes també.
I saltejadetes així,
inclús,
només saltejades
les carxofes
amb una miqueta de pernil
també queden boníssimes.
També podem tenir
una miqueta de bròquil
escaldat,
o no,
o amb cru,
que queda boníssim també,
allà unes tallat ben petitó
i també barrejat
amb els carxofes saltejadetes
amb una miqueta de pernil
també queda boníssim.
O amb cansalada de vinada,
o amb botifarra negra,
amb qualsevol embotit de porc
queda boníssim també.
Amb sobrassada,
queda espectacular.
Amb sobrassada?
Amb sobrassada,
que molt bo.
La sobrassada
se fa servir molt
a la cuina mallorquina,
a Mallorca la fan servir molt.
Aquí pràcticament
no la treballem,
però a Mallorca
és d'aquelles coses
que es posen a tots els plats,
a la picada,
a tot arreu.
I en canvi aquí
és molt excepcional.
És molt excepcional.
I allà li donen una trempera
als plats especial
i molt interessant.
Què més?
Això, saltejades.
Imaginació al poder,
com dic jo sempre,
amb el plan...
I en tots els casos,
el mateix sistema, no?
Sí, saltejat.
Es pot acabar amb aigua o no,
amb un líquid o no.
Per exemple,
si les fem amb...
Si ens agraden molt cruixents
i les saltegem el broc
i les carxofes
amb una miqueta de pernil
i ens ho mengem tal qual.
Si us agraden una miqueta més cuites
i podem afegir al final
una miqueta d'aigua o un caldo,
ho tapem
perquè se'ns posin una miqueta més toves.
Les podem tallar més grosses
o més fines.
Si les tallem molt finetes,
inclús després amb aquest saltejat
hi podem afegir un arròs
i fem un arròs saltejat
amb aquestes carxofetes.
També s'hi pot afegir una pasta
i a cuita.
Fem unes hélitxes
o uns espaguetis
i els saltegem també una miqueta
al final amb aquestes carxofes.
De fet, ens quedaran molt bons.
Podem acabar,
si és una pasta,
amb aquesta miqueta de líquid
per acabar d'ajuntar gustos,
però vull dir...
Les combinacions són múltiples
a l'hora de saltejar
aquesta verdura tan gaire.
A més, és una manera fàcil
i bastant ràpida de fer.
Sí, sí,
que té moltes sortides.
Molt bé.
Una altra manera,
a mi m'agraden molt
la cassola,
les carxofes.
Carxofes a la cassola.
A la cassola.
Es poden fer de moltes maneres.
Això ja ho veig més complicat, eh?
Ja és una miqueta de cuina.
A veure, què?
I aquí a Tarragona,
que som tant de romesco,
doncs amb un romesquet
de carxofes i calçots
ens podem morir de bo, no?
Ingredients, doncs,
ous,
per fer uns uets durs,
per afegir-los-hi,
les carxofes,
els calçots
i, bueno,
els típics ingredients
d'una picada de romesco,
amb metlles,
avellanes,
nyora,
en aquest cas jo hi posaré
pa fregit,
perquè, doncs,
el romesco així m'agrada més
amb pa fregit,
hi posaré també
un tomàquet,
una miqueta de vinagre,
sal, pebre
i un palet de birranci,
en aquest cas.
Llavors el que farem...
I què és en primer?
La salsa?
La picada,
és una picada
que hi afegirem.
El que farem
és començar
fent un sofregit
de calçots.
Els calçots
els farem
de dues maneres.
Primer,
picats petits,
com si fos ceba,
per fer un sofregit,
i després agafarem
uns quants calçots,
doncs, per exemple,
si és per quatre persones
podem fer dos per barba,
doncs,
vuit calçots
o més,
els que vulgueu.
Els netejarem,
els hi traurem
les barbes del final
i el que és la part verda,
deixarem només
el que és
com un cigar,
traurem la primera
capa de fora,
però només la primera
i els posarem
damunt d'una safata
de forn
amb un paper a sota
perquè deixen anar
molt de sucre,
aquest any són molt dolços,
els calçots són molt bons
i els posarem al forn,
amb el forn a tota pastilla,
o sigui,
a 250 graus
i la safata al mig,
eh?
i veureu que el calçot
se'ns cobrà ràpid,
en qüestió de 10 minuts
estarà cuit,
no del tot,
però jo ara és el suficient,
eh?
I veureu que ens deixarà anar
caramel,
ens deixarà anar,
doncs,
sucre,
per això posar el paper
perquè si no
una fanyada a netejar,
val?
Això per un cantó,
en pic els tinguem fets,
els traiem i els guardem
que després els farem servir,
per l'altre cantó
agafem calçots
i els piquem
com si fos ceba
i fem un sofregidet amb valls,
agafem un parell de llets,
fem un sofregidet
amb els calçots.
Un cop fet el sofregidet
aquest amb els calçots,
només, perdona,
alls i calçots.
Alls i calçots.
Llavors,
en pic agafi una mica de color
i tirem unes patates,
que les tronxarem,
farem allò que les tallem
i les trenquem al final
perquè quedi més bones,
patates de prades,
busquem patata de qualitat
perquè és una patata per coure,
d'aquelles que diuen
per hervir,
si voleu,
però doncs busquem
una patata de qualitat
que tampoc són tan cares
i els donem dos toms
amb aquest oli
de calçots i alls.
Un cop fet això,
tindrem ja preparada la picada
que serà d'ametlles,
com hem dit,
avellanes,
és res,
mig grapat d'ametlles,
mig grapat d'avellanes,
una miqueta de pa fregit,
una llesqueta petitona
de pa fregit,
l'anyora,
que l'haurem remullat
i després pelat
o, si voleu,
pels dropus
es pot triturar amb pell i tot,
ara que no em sent ningú,
queda força bé també.
L'únic que us podeu trobar
alguna palleta després,
però a casa
no té massa més problema.
A mi m'agrada fregir-li,
porta una miqueta més de fènia,
escalibar un tomàquet,
si no voleu escalibar-lo,
el podeu fregir,
un tomàquet d'aquells fregits
que a vegades fem servir de guarnició
per acompanyar una carn o això,
també hi queda molt bé.
I un d'aquells calçots
que hem posat al forn,
també l'hi podríem posar
aquí a la picada.
Un all,
que pot ser escalibat,
si és escalibat
hi podem posar dos o tres,
i si és cru,
doncs mig,
mig de llet cru,
i una miqueta de vinagre
amb sal i pebre,
això en una picadeta
ho tirem tot aquí dintre
amb les patates,
els calçots i l'all.
Ho ofeguem una miqueta,
no gaire,
donar-li dos tombs,
i tirem un rei zonet de birranci,
seria mitja copa de birranci,
ho deixem reduir,
i un cop reduït
hi tirarem aigua,
una miqueta d'aigua,
un caldo de verdures,
però amb una aigua més que suficient,
i que arrenqui el bull.
Quan comenci a fer el xup-xup
hi posarem les carxofetes
i deixarem que es cogui tot
aproximadament uns 15 minutets.
Dos o tres minuts abans
de treure del foc
hi afegirem els ous durs,
perquè es cogui tot junt,
i ja està.
Ai, perdó,
i junt amb els ous durs
allò cinc minutets abans
hi posem els calçots,
aquells calçots que teníem al forn.
Primer posem els calçots?
Primer posem els carxofes,
perquè estan crues.
Deixem que es coguin
i llavors cinc minuts abans
hi posem els calçots
que els haurem pelat,
els hi haurem tret la segona pell,
aquella de fora,
perquè al forn se'ns haurà
quedat una miqueta dureta,
els hi posarem.
I res,
abans de treure del foc
hi afegirem els ous durs
perquè se'ns acalentin allí dintre.
Hi haurem els calçofes,
els calçots i els ous durs
amb una salceta de romesco,
boníssima,
i amb un puntet de birranci,
molt català,
molt de la Catalunya Sud,
molt de Tarragona,
un plat una miqueta elaboradet,
però tampoc massa complicat.
Com li diem al plat?
Un romesco de calçots i carxofes.
Un romesco de calçot i carxofes.
A més,
en fi,
ideal per aquesta època de l'any.
Què més,
Francesc,
què més podem fer?
Un arròs,
no?
Un arròs.
Un arròset de carxofes i bacallà,
perquè el bacallà i les carxofes
mariden molt i molt bé.
A més,
les carxofes que a les Terres de l'Ebre
es conreen molt,
i a més tenim l'arròs
de les Terres de l'Ebre,
ho tenim tot allà.
Tot.
En aquest cas,
vull dir,
és amb un arròs bomba d'aquí baix,
o amb un arròs normal,
si voleu, eh?
En bacallà,
la millor combinació,
o aquí també podríem incloure...
Home,
si vam posar moltes coses,
l'arròs amb carxofes.
He vist una recepta,
per exemple,
sípia i carxofes,
quedarien bé?
Fantàstic,
fantàstic.
Per exemple,
aquelles típiques mandonguilles amb carxofes,
ai,
perdó,
mandonguilles amb sèpia,
que les sap fer tothom,
o que ja és una recepta clàssica,
doncs afegint-hi unes carxofetes
el fricandó,
els cibets,
qualsevol estufadet
amb salseta que fem a casa,
o sigui,
agafem unes carxofetes
i les fregim
i els hi afegim,
després de fregides,
passant-les per paper,
perquè treu l'excés d'oli,
i afegides allí,
que faci un xup-xup-ret,
dos minuts,
per incorporar,
fantàstic,
com moltes vegades
ho fem amb obergínia
o amb carabassó,
doncs amb carxofes
queda increïble.
Inclús,
ens pot anar bé
per lligar la salsa,
si la salsa aquesta
no està lligada,
el que podem fer
és enfarinar les carxofes
i fregir-les
i després afegir-les
a la salsa
i aquesta farina fregida
és la que ens lligarà
a la salsa
i també quedarà
molt i molt bo.
Doncs què?
Anem a fer l'arròs, va.
Aquest és senzill,
és un arròs senzill.
Jo aquí recomano
agafar bacallà
que estigui salat
i que no estigui desalat,
o sigui,
farem servir bacallà sec,
el que farem
és rentar-lo
per treure l'excés
de sal de fora,
ben net,
i tallar-lo,
esmicolar-lo una mica,
o tallar-lo a tires,
perquè tingui accés
al suc ràpid
de l'arròs
i no se'ns quedi salat,
però que serà
la sal que farem servir
per fer l'arròs,
o sigui,
no hi posarem sal a l'arròs
i serà aquest propi bacallà
el que ens donarà la sal.
Llavors,
el que farem,
el farem senzill,
agafarem i farem
un sofregit de ceba,
tomàquet i alls
a la cassola,
agafem el ceba
amb alls,
els donem dos toms,
una miqueta pebrot vermell,
tallat així petitó també,
anem sofregint tot
i un cop tinguem ja rosset
hi afegirem la tomàquet,
deixarem també
que se'ns cogui
una miqueta la tomàquet
i un cop fet això
hi afegirem
les carxofes
tallades a quarts,
totes netes i tal
tallades a quarts,
si són molt grans
inclús a sisens
els podem tallar
o a vuitens
i a mi m'agrada molt
també posar una miqueta
de bròquil
o de coliflor,
també desgranada petita,
però també
li donem dos toms
a tot això
i llavors
hi afegim ja
l'aigua,
no, no, perdó,
aquí hi afegim l'arròs,
un arròs bomba
per exemple
del Delta Fantàstic,
li donem dos toms
que se'ns unti bé
amb l'oli
de tot això
i el meu gustet,
llavors hi tirarem l'aigua
i hi tirarem el bacallà,
ho deixarem cobre tot junt
i ja està,
les proporcions d'aigua
normalment
amb aquest arròs bomba
és de tres a una,
o sigui,
de cada mesura d'arròs
n'hi posarem tres d'aigua
i deixarem cobre tot junt
que ens agafi gust
amb els pèsols
boníssim també
hi podem afegir uns pèsols
si voleu,
faves
sí, perquè aquí t'anava a afegir
que podem anar-hi posant-hi coses
el que vulguem
l'arròs com més coses
més bona, no?
però doncs a vegades
però si vols fer
simplement amb carxofes
i bacallà
també queda molt bona
també queda molt bona
l'arròs fet
només amb carxofes i pernil
amb uns quatre pèsols
amb pernil
carxofes, pernil
i quatre pèsols
o també amb bròquil
però doncs que aquí
el protagonisme en més del bacallà
sigui el pernil
queda boníssim
he vist alguna recepta
d'arròs amb botifarra negra
pernil
carxofes
pèsols
que també pot quedar
molt bona
és que clar
l'arròs
si el fem bé
posi el que vulguis
que queda boníssim
deixa'm que tenim una trucada
tenim un oient
que li vol preguntar
o li vol comentar
alguna cosa al Francesc
bon dia
hola, bon dia
el seu nom
Dolors Maté
Dolors, digui'm
hola
què volia comentar
al Francesc
que fa uns menjars tan bons
però mira
ara li diré jo una
que nosaltres fem
ceba tendra
tirivecs
i carxofes
frigidetes
no amb el foc
així anem fent
saps?
i queda
super bo
d'acompanyar
o fer truita
i després també fem
arròs blanc
bullit
amb botifarra
negra
i això
i les carxofes
i els tirivecs
i queda super bo
ja veig que li agraden molt
les carxofes
a mi molt, molt, molt
que les utilitzen molt a casa
no?
sí, molt
mira
per setmana santa
l'àvia
fa
un
los cigrons
cigrons
per tota la setmana santa
i
després fa
de segon plat
fa
bacallà amb suc
i fa la truita
o bacallà amb suc
la truita amb espinacs
i
i fa sols
i llavors fa la carxofa
suelta
directa
per allí també
sí, oi que bo no?
boníssim
boníssim
amb la truita amb suc
això és cap al priorat
i queda boníssim
boníssim
bueno, jo sóc de Reus
i n'he menjat tota la vida
també de truites amb suc
que nosaltres anirem truita amb trampa
anirem
sí, bueno, nosaltres
nosaltres la fem així
amb bacallà
la truita
la truita que és d'espinacs
i fa sols
i després la carxofa
la truita la fem a part
encara la tallem a deuet
i la posem dins del suquet
i la carxofa també
però la carxofa la frigim també
encara la tindrem allí
boníssim
boníssim
molt bé Dolors
doncs moltes gràcies
per aquestes recomanacions
per encara treure-li més partit
a la carxofa
aquestes carxofes boníssimes
perquè els de Barcelona
sempre diuen
ah, i les carxofes del Prat
del Prat
i em dius
què vol dir les carxofes del Prat
què vol dir?
i està bé
també són bones
també les fan bé
però n'altres hem de consumir-les d'aquí baix
no que sí
jo mentre siguin catalanes
no cal que ens barallem massa
però aquí les tenim molt bones
sempre és el millor d'ells
però no
les millors són d'aquí
Dolors
moltes gràcies
doncs per la trucada
i pels seus comentaris
sobre les carxofes
molt bé
i que vagin d'agost
gràcies
vinga
adéu
adéu
adéu
bon dia
en fi, hi ha multitud de propostes
Francesc, vols que en fem alguna més?
home, jo si voleu
dos apunts molt ràpids
aquells cors que hem dit
que teníem de carxofes
o bé bullits
o bé els podem agafar
i fregir-los sencers
amb un bany d'oli
d'oli d'oliva
després ben escorreguts
llavors amb una cullera
els abuidem una miqueta
i les farcim
de què?
doncs mira
podem farcir-les
de patata amb mascarada
que és aquella patata
agafem botifarra negra
la saltegem
amb una miqueta d'oli
a la paella
i afegim patates
i ho saltegem tot junt
amb la botifarra negra
i amb una forquilla
ho anem escarxant
i ens quedarà un puré
de patates
espès negre
boníssim
molt gustós
això farcir les carxofes
queda boníssim
podem posar una miqueta
de formatget
i gratinat al forn
o tal qual
i després a mi m'encanten
farcides de brandada
de bacallà
una bona brandada
de bacallà
i la carxofeta
ben farcideta
bueno espectacular
les podeu farcir
el que vulgueu
també amb fred
les podem fer farcides
doncs amb una amanieta
de salmó
amb fred
poden consumir
de moltes maneres
també farcides
però doncs és un bon recipient
per tenir-lo en compte
a l'hora de preparar
doncs un plat
un canapé
encara treure-li més partit
per algunes carxofes
que ens puguin quedar
després de fer
tot el que hem fet
doncs encara
li podem donar
aquesta sortida
doncs Déu-n'hi-do
quin monogràfic
dedicat a les carxofes
avui
amb el Francesc Llador
a la brasa
saltejades
amb aquest arròs
que comentàvem
ara fa un moment
amb bacallà
i amb el que li vulguem posar
en fi
carxofes
tenim plats de carxofes
el Quim Quima
aquests dies?
doncs sí
faig aquell saltejat
que hem comentat
de carxofes
i calamars
hem penjat a Rància
estic tenint
però avui el prepararé
per demà
el puding de carxofes
i camagrocs
que ja venia
de la setmana
dels bolets
i estic preparant
també
un plat
amb carxofes
i bacallà
que també
de cara al cap de setmana
ja el tindrem
l'estic acabant de finar
molt bé
doncs tot això
ho trobareu
el Quim Quima
si us hi voleu apropar
ja sabeu
al carrer Les Coques
al costat de la catedral
allà trobareu
el Francesc Llador
i la seva família
Francesc
moltes gràcies
a vosaltres
la setmana que ve
encara més verdures
la setmana que ve
o encara no ho hem pensat
podem seguir verdures
o jo fa dies
que em volten pel cap
les galeres
que és bona època
de galeres
i és un marisc
espectacular per mi
canviem de registre
la setmana que ve
i ens donem un gust
menjant galeres
la setmana que ve
gràcies Francesc
que vagi molt bé
a vosaltres
adeu