La sintonia que identifica l'espai de cuinada
cada dijous amb el Francesc Enllador.
Avui amb perspectives marineres en els propers minuts,
però de moment amb aquest bon rebus de boca
que ens deixa les dues primeres nits de sopars
al Passeig de les Palmeres,
perquè jo crec que el rebus de boca
que deixa els clients i els organitzadors
fins ara és molt bo, no?
Sí, la veritat és que estem molt contents.
Abans ho comentava.
Primera, entre nosaltres, entre els restaurants,
deu restaurants no és fàcil agremiar-nos
i posar-nos d'acord.
Hauria de ser-ho, però fins ara a Tarragona no funcionava.
Està funcionant i està funcionant molt bé.
Està fent que ens unim molt, estem fent coses junts.
Això és molt important per nosaltres
i jo crec que per la ciutat també és bona
tenir un nucli així important i benvingut.
Això, primera.
Segona, la qualitat.
Jo he quedat sorprès, no,
perquè tots coneixem la qualitat dels restaurants que tenim aquí,
però doncs la gent s'està esforçant molt
i sobretot el més important,
que el client la rebi que té qualitat,
que el client la noti,
que el client tu comenti, no?
Tu digui, ostres, és que això estava boníssim,
és que això estava boníssim,
és que allò d'allà...
Ja no parlo de mi, parlo de 10 restaurants que estàvem allà, no?
I la veritat és que el nivell està altíssim,
tothom.
L'afluència de públic,
jo crec que aquest any l'està obert al públic,
que l'any passat ho vam tancar,
volíem fer una entrada,
vam fer una entrada,
aquest any no hi ha entrada,
aquest any la gent passeja
i clar, és que el producte que hi ha és molt atractiu, no?
Llavors diuen,
ai, això com se fa?
Doncs mira, aneu a comprar un tiquet allà
i podreu agafar aquesta coca en recapta
o aquella hamburguesa o aquell arròs, no?
I jo crec que tot això li ha donat molt de dinamisme,
el festival de blues,
jo crec que és la puntilla, no?
La puntilla de qualitat i de luxe, no?
De poder tenir blues en directe,
a més allà el passeig després,
els focs aquest any,
jo no sé què passa,
però són espectaculars,
jo no sé si és la crisi que tothom vol guanyar
o què passa,
però jo,
per el que he vist dels altres anys,
aquest any són molt, molt millors,
i jo no ho sé si m'equivoco, no m'equivoco,
és la meva opinió,
però jo veig que són uns focs molt diferents
dels altres anys,
molt espectaculars,
molt de soroll,
molt de llum,
molt bonics,
no ho sé,
jo crec que aquest any ho tenim tot,
el temps acompanya,
la gent està responent molt bé,
o sigui,
ahir vam omplir molta gent,
encara en podem fer una miqueta més,
però doncs,
no sé què més volem,
la veritat,
està funcionant tot bé,
l'organització,
tot,
no ho sé,
estem molt contents.
Recordem, Francesc,
en fi,
com que encara estem a mitja setmana de concurs,
sou 10 restaurants,
cada restaurant aporta 5 plats,
5 propostes,
mínim,
recordem ràpidament les vostres,
les del Tim Quina.
Sí, a veure,
jo et dic les meves no,
perquè no puc dir les altres,
perquè no me'n recordo,
si tinguéssim un folletó
aquí les llegiríem totes,
seria impossible,
però penseu que si són 10 restaurants
a 5 propostes per restaurant,
són 50 plats,
que inclou, per cert,
primers, segons, postres,
i postres, de tot,
o sigui,
podeu trobar absolutament de tot,
inclús coses per nens,
jo, en el meu cas,
jo he fet una miqueta de tot,
o sigui,
he pensat en els nens,
faig uns nuggets,
amb patates fregides i ketchup,
vull pensar pels nens,
després faig un risotto,
un risotto de bolets
amb botifarra negra,
que està tenint molt,
molt, molt d'èxit,
faig una coca en recapta
de sardines,
amb peix blau d'aquí,
bueno,
sardina de Tarragona,
aquesta setmana no pot ser,
perquè no en trobem,
no?,
me l'estan portant
de baix de Castelló,
però sardina d'aquí,
al Mediterrani,
bona,
de molta qualitat,
me l'estan traient dels dits,
també,
estic fent una terrina
de peus de porc,
amb foie,
que també està tenint molt d'èxit,
és un plat una miqueta més difícil,
perquè,
doncs,
el peus de porc m'agrada a tothom,
però,
doncs,
el que l'estat també els agrada moltíssim,
i per últim,
jo crec que la sorpresa
i el plat estrella,
que és el sorbet aquest de gintònic
amb flor elèctrica,
que,
bueno,
ha sigut la revolució,
el meu xeringuitu,
diguem-ne,
ha sigut la revolució,
estic molt content
que ho hagi sigut,
perquè,
bueno,
he implicat una miqueta d'esforç
formular una cosa així,
sembla que no,
sembla que sigui fàcil,
però,
doncs,
parto una miqueta de feina,
però,
bueno,
és igual,
la qüestió és que el resultat
és sorprenent,
i la gent està sorprenent
amb una cosa,
doncs,
ben senzilla
i ben d'estiu,
el gintònic i un sorbet,
són dues coses molt d'estiu,
i amb aquest punt elèctric
que li dona aquesta flor,
jo crec que,
bueno,
està fent,
que a casa nostra
estiguem molt contents
amb el que estem fent,
però,
per allò que veig,
tant els veïns de la dreta,
que jo tinc el lleut a la dreta,
com els veïns de l'esquerra,
el José de las Coques,
com els de més amunt,
que tinc,
és que,
el racó de l'abat,
és que,
el Joan del Sedoll,
és que, clar,
som gent molt bona allí treballant,
jo crec que som uns dels millors
de Tarragona,
a part d'altres,
que estan a altres llocs,
però,
som gent molt bona,
molt ben preparada,
i ho estan fent amb molta il·lusió,
i això es nota moltíssim.
Són 10 restaurants,
50 propostes,
a partir de quina hora esteu oberts?
A partir de les 8,
eh,
que és bo,
que hi aneu aviat,
perquè,
doncs,
trobareu taula,
trobareu lloc,
s'està bé,
s'està molt bé,
no està fent calor,
és fantàstic,
perquè després,
a les 10,
entre 9 i mitja i 10,
allò és la bogeria,
vull dir,
tothom arriba,
tothom...
Ho expliquem per experiència,
alguns companys de Tarragona Ràdio,
que ahir van viure
l'autèntica bogeria
que hi havia
en l'hora prèvia al concurs.
I després,
després dels focs,
no es fa res,
tampoc,
o sigui,
també,
després dels focs,
també és un bon moment
per sopar,
perquè,
doncs,
a partir de...
Els focs són a les 10 i mitja,
no?,
doncs,
a partir de les 11,
d'11 a 12,
encara tenim les cuines obertes,
i la veritat és que
no es ven res,
pràcticament hi ha,
o sigui,
la gent ja ha sopat,
no?
Doncs val la pena recordar això,
que també es pot fer allò,
el ressopor,
no?
El ressopor,
després dels focs,
també jo crec que és una molt bona proposta,
doncs,
encara que siguin els postres,
però,
doncs,
també,
sopar,
o sigui,
si veniu tard,
la veritat és que intentem mantenir la qualitat
i el ritme tota la nit,
des de les 9,
ai,
des de les 8,
que comencem fins als 12.
Escolta,
i per curiositat,
clar,
els restaurants els teniu tancats aquesta setmana,
no?
Doncs n'hi ha que sí,
n'hi ha que no,
fem de tot.
Ara,
hi ha gent que pot mantenir els dos punts?
Sí,
sí,
hi ha gent que sí,
a veure,
nosaltres,
en el nostre cas tenim tancat,
aquesta setmana,
excepcionalment,
ja sabeu que l'estiu obrim cada dia,
totes les nits,
no tanquem mai,
els middies només obrim per encàrrec,
normalment tenim tancat,
però les nits totes,
però,
doncs,
per exemple,
el Llaut té obert els middies,
però tanca la nit,
el Josep de les Coques,
m'ha semblat el que té obert sempre,
anem trempejant,
la CUM sembla que té tancat,
el Joan del Sedoll,
m'ha semblat que obre el middia,
i tant,
no ho sé,
la veritat,
cadascú ha fet el que ha pogut,
el que ben bé ha pogut,
però,
en el meu cas,
jo haig de tancar,
perquè si està preparada,
tinc feina,
i no puc donar l'abast,
i prefereixo fer-ho bé,
i servir una cosa ben feta en un lloc,
que intentar cobrir-ho tot,
jo,
perquè no puc,
si pogués fer-ho,
obriria tot.
El que passa és que,
clar,
recordem que cada restaurant té això,
les seves propostes,
es fan allà,
s'estan cuinant els plats,
les tapes s'estan cuinant allà,
i per tant necessites una infraestructura mínima
de 3 o 4 persones,
per servir i per fer el menjar.
O sigui,
no és la típica bandeja de canapés,
no,
vull dir,
allí tenim planxes,
tenim forns,
muntat un sideral important,
amb sistemes elèctrics,
perquè,
clar,
allò com s'hi diu allò,
els motors aquests que fan elèctric,
el mordillo,
els grepes electrògens,
els grepes electrògens,
vull dir que hi ha un sideral important,
maco,
muntat,
jo crec que estèticament molt bonic,
també,
i que veus allí la gent treballant,
veus allí la gent currant-se un arròs,
la gent currant-se amb una planxa,
unes hamburgueses,
vull dir que veus la cuina en directe,
no és la típica canapé fred i avorrit,
sinó que es veu allí la cuina en directe,
que s'està elaborant en aquells moments.
Sense trampa ni cartó.
Bueno, doncs escolteu,
si encara no hi heu passat,
si sou dels que aneu cada nit als focs,
però potser aneu a la platja o a altres punts,
passeu per el passeig de les Palameres,
que us el recomanem,
i si podeu evitar l'hora punta,
abans del llançament dels focs,
també,
potser abans,
a primera hora,
quarts de nou del vespre,
o a partir de les onze,
que ells estaran oberts,
la cuina tenen oberta fins a les 12.
Francesc,
i avui parlem de...
Gadegangs,
de Gadegangs,
perquè s'aixeca la vera d'aquí de Tarragona,
i és el moment que es pesca aquest escamarlà
de totes les mides i colors,
que aquí a Tarragona és tan bo
i que val la pena disfrutar-lo ara,
de moltes maneres.
Jo us vaig fer unes quantes propostes,
perquè el pugueu disfrutar
des de coses molt fàcils.
De fet,
us he preparat tot molt facilet,
perquè és estiu i fa calor
i vull propostes senzilles
i que siguin àgils
i que en pugueu disfrutar.
Doncs per on comencem?
Comencem, per exemple,
per fer uns...
Mira, comencem per un carpaccio,
cada any n'expliquem un de carpaccio,
aquest any és una miqueta diferent.
Mireu,
farem un carpaccio de Gadegangs,
la tècnica és aquella d'escarxar els Gadegangs
entre dos làmines de paper film,
o sigui,
agafem el Gadegang,
comprem els petits-petits,
perquè siguin baratos,
perquè en surtin bé de preu,
llavors els pelem,
guardem els caps i les closques
per fer una altra cosa,
que podem fer, per exemple,
una visca després,
i amb l'escamarlà ja paladet
el posem entre dos plàstics,
dos papers films,
posem paper film,
el Gadegang i paper film,
o bé una bossa d'aquestes alimentàries,
també posem,
o obrim la bossa,
posem el Gadegang dins i tanquem.
Llavors escarxem amb una...
Jo ho fàia amb el cul d'un cassó,
però doncs amb un traste metàl·lic
que pesi una miqueta,
pum,
li dones un cop i queda escarxat
dins dels dos papers films.
Allò posa el congelador
i t'agafa rigidesa.
Quan està dur,
senzillament separant els papers
t'aquesta queda com si fos una làmina,
una miqueta com l'hòstia,
allò de l'església
o els pans aquells de la pasteleria,
una miqueta com allò.
Llavors això ho pots fer servir com vulguis.
Es poden fer raviolis,
es poden fer carpaccios,
en aquest cas.
Ens us farem unes quantes propostes.
En aquest cas,
agafarem amb un plat,
amb un plat plat,
formatge fresc,
un formatge fresc d'aquests...
no pasta de formatge,
sinó formatge d'aquest dur,
de tipus burgos,
burgos o una cosa així.
El tallem finet
i fem tota una base del plat
d'aquest formatge fresc.
Agafem tomàquet,
el ratllem,
i posem pel damunt d'aquest formatge
aquest tomàquet ratllat
amb una miqueta de julivert.
Llavors,
per damunt de tot,
hi posem una capa
d'aquest escamarlà
que m'ha escarxat,
que ja ha estat congelat.
Llavors,
ens hi posem
un bon ratll d'alui i d'oliva
i amb un cremador,
amb un soplete,
li passes així pel damunt
o bé,
al forn,
al gratinador,
però res,
s'ha de gratinar molt amunt,
o sigui,
gairebé aguantant el plat nosaltres,
5-10 segons.
Només és donar-li un toc de calor,
perquè...
I per què?
Perquè se'ns torni un palet,
ens canvia una miqueta de color.
Ens quedi cru,
però saps,
l'escamarlà,
si està cru,
és molt bo,
però és suau.
En canvi,
si li dones un punt de torrat,
li puja molt el gust.
Llavors està molt bé,
doncs quasi que ens toqui
el ferro roent del forn,
perquè donar-li en alguns llocs
aquell punt de torrat
i el resto que sigui cru.
I aquest contrast està fantàstic.
Un bon ratll d'oli d'oliva,
una miqueta més de julivert pel damunt
i a menjar.
Després de passar-lo pel gratinador.
Una miqueta de sal i de pebre pel damunt
i veureu que és un plat senzill i boníssim.
Això es pot fer amb platets individuals,
un per un,
o podem fer una cefateta
per tothom per picar.
Amb aquesta mateixa tècnica
podem fer uns montaditos
que podríem agafar un ajo blanco,
que és aquesta sopa d'estiu
que fa tres setmanes,
em sembla,
dues o tres setmanes
vam comentar així una miqueta pel damunt.
Recordem que era
agafar ametlla marcona
i posar-la en remull amb llet,
deixar-la...
A mi m'agrada 24 hores.
Llavors agafem alls,
els escalibem,
i llavors ho ajuntem tot,
triturem-les amb metlles,
amb la llet,
amb els alls escalibats,
una miqueta de vinagre,
sal i pebre,
i ja està.
I tenim un ajo blanco
i podem tirar un all sense escalibar
o mig all sense escalibar
per donar aquest toc de frescor,
però doncs a mi m'agrada
que la majoria dels altres
estiguin escalibats
perquè no tornin,
perquè sigui més digestiu.
Doncs amb aquest ajo blanco
fet així,
el que farem és
agafarem patata petitona,
a mi m'agrada molt l'errat
per fer això,
però pot ser papes,
poden ser patates petites,
senzillament que triem,
les bullim,
si les bullim tipus
papa arrugada millor,
o sigui amb sal grossa,
amb aigua que cobreixi justet
fins que redueixi del tot,
o sigui s'agafen les patates,
posen en un cassó,
que sigui de la mida de les patates,
s'acobreixen d'aigua
amb sal grossa
i es posa el foc,
una miqueta de pebre,
i es posa el foc mig
fins que quedi completament sec.
Llavors la sal s'enganxa
a la pell de les patates
i queda la papa arrugada.
Aquestes papes les obrim,
si són petitones per la meitat
i si no, doncs a llesques,
i les posem al plat
per fer els muntaditos.
Llavors, al damunt
hi tirem ajo blanco,
que serà líquid,
serà un líquid pastós,
un tipus bichisua,
una miqueta espacet.
Després al damunt
hi posem aquest ravioli,
aquest escamarlà
que m'ha escarxat
i al damunt
hi tornem a tirar
una miqueta de ajo blanco
i ho decorem
amb una miqueta de julivert
i així podem fer
tants muntaditos com vulguem
i veureu que està boníssim
també aquests muntaditos.
Aquí sí que l'escamarlà
queda completament cru,
però amb l'ajo blanco
i amb el julivert
queda fantàstic.
El contrast.
El contrast queda
molt i molt bo.
Molt bé.
És a dir,
un altre,
jo en trants de freds
d'estiu, no?
Sí, d'estiu.
Molt ràpits de fer.
Després,
per aprofitar aquells caps
i aquelles closques
per fer aquests raviolis,
doncs què millor
que fer una visca,
una visca de gadagans
que m'assembla
que l'he comentat aquí
alguna vegada,
us la recordo,
era fer una base d'americana
que també n'hem parlat
alguna vegada,
doncs amb ceba i pastanaga
tallada grossera.
Una base americana?
Una salsa,
un caldo,
una americana,
que és un caldo de crancs,
un concentrat
en general de closques,
d'algun tipus de clossa,
es pot fer amb galeres,
es pot fer amb crancs,
es pot fer amb escamarlans.
Doncs farem,
primer els saltegem,
aquests caps
que ja tenim nets,
que ens han sobrat,
diguem-ne,
de fer-ho el resto,
els saltegem amb oli
i quan agafin una miqueta
de color i de gustillo
els flambegem
amb una miqueta de brandi,
quan ja els tinguem flambejats
hi tirem la ceba
i la pastanaga,
ho deurem una miqueta tot
i llavors
ho cobrim d'aigua,
ben justet
i amb una massa de morter
ho escarxem una miqueta
perquè deixi anar tot el gustet
i tirem una miqueta
de sofregit de tomàquet
i una miqueta
de pebre vermell dolç,
ho deixem bullir mitja horeta
i després ho escorrem
ben escorregut pel xinès
perquè ens quedi el caldo
i amb aquest caldo
es pot lligar
amb 50 grams d'arròs
per litre,
o sigui,
del que surti,
si surt un litre
i tirem 50 grams,
si surten dos litres
doncs de 100 grams d'arròs.
Ho fem bullir
fins que es passi de cocció l'arròs,
o sigui,
mitja horeta,
a foc molt suau,
perquè l'arròs
se passi de cocció
i doncs ho triturem tot.
Ens quedarà
també com una bichissoise,
com una crema,
però molt fina,
molt elegant al paladar
perquè la lligassona
que fa l'arròs
és molt elegant,
és diferent de la patata
o d'altres,
li dóna una finor
i una elegància
amb el peix,
sobretot amb el marisc,
increïble
i això pots menjar fred
o pots menjar calent,
tevi,
com vulguis a l'estiu
i és una manera
d'aprofitar els crancs
als caps d'aquests
escamarlans boníssima.
Ja veig que
podem treure molt de profit,
no?
Sí,
molt, molt, molt.
A quatre escamarlans
per dir per si?
I m'agradaria explicar-ho
un altre,
un arròs caldós
de gadagangs
perquè és que m'agrada molt.
I com que li agrada
doncs...
És un plat que m'encanta.
Home,
té por de pinta, eh?
Sí,
és un plat que m'encanta,
m'agrada molt.
No és un plat
per disfrutar del gadagang en si,
eh?
Disfrutes més de l'arròs
i del caldo
que del gadagang
perquè ja veureu
que el que faig
és una cocció llarga
perquè el que faig
és treure el gust
del gadagang
i aprofitar l'arròs,
el gadagang,
com aquell que diu
després són les pipes.
Què juga,
doncs?
Un paper...
Aromàtic,
un paper aromàtic
perquè això està pensat
per fer
amb l'últim,
amb el més petit,
perquè sigui molt barat,
eh?
Llavors el que fem
és...
Seria una espècie
d'aquesta americana
que hem parlat
feta en directe,
diguem-ne,
i enriquida
amb avellanes.
El que farem és...
Agafarem els gadagangs
amb una cassola
on farem l'arròs
i...
Perdona,
quants podríem...
Doncs mira,
per cap,
home,
jo aquí amb el preu
que tenen,
almenys,
almenys,
jo en posaria
250 grams per barba,
o sigui,
a veure,
un quilet de gadagangs
per quatre persones
amb això és molt,
però doncs,
bueno,
ara en podem menjar sis,
això són molts gadagangs,
però és que estan molt
bons i són molt baratos,
vull dir,
ara els podeu trobar
a aquesta mida,
jo que sé,
no ho sé,
però al voltant de 12 euros,
12 euros al quilo,
jo crec que els podeu trobar
ben bé a aquesta mida,
inclús,
bueno,
depèn del dia,
no?
Molt bé.
Doncs,
per 12 euros
podem menjar sis persones bé,
eh?
Doncs amb una cassola
més aviat grosseta,
encara que sigui que el dos,
m'interessa que sigui una miqueta ample,
i el que farem primer que res
és acalentar ben bé la cassola
sense res,
només amb sal
i una miqueta de pebre.
La acalentem ben calent
i quan estigui ben ruent
hi tirem els gadagans,
eh?
Però no abocats,
perquè si els aboquem
sempre queden restes d'aigua
i allò on està refreda la cassola,
sinó agafats amb les mans
i tirats a dintre,
perquè quedi l'aigua
al recipient on t'estaven.
Amb la cassola ja molt calenta.
Amb la cassola molt calenta.
Llavors,
quan els tinguem dintre
hi tirem un bon raig d'oli d'oliva
pel damunt,
eh?
Una miqueta de sal
i una miqueta més de pebre
pel damunt.
I amb un girapèix,
eh?
O amb una escomadera
els remenem.
Els remenem.
M'interessa que quedin
cruixentets per fora,
allò torredets i macos,
no?
Quan ja els tinguem en aquest punt,
els traiem,
eh?
Els guardem un momentet
amb una safata
i en aquella mateixa cassola
hi tirem.
Per exemple,
si estem fent per 6 persones,
doncs hi tirarem
al voltant de 200 grams de...
A veure...
150 grams d'avellanes,
eh?
Que les picarem
junt amb all
i juliver d'all
i podem posar,
per exemple,
per això que us estem parlant ara,
doncs 5 grams d'all,
eh?
i juliverd,
no ho sé,
doncs 5 rames de juliverd,
allò desfullades,
ho posem tot
en un morter
i piquem les avellanes,
l'all i el juliverd,
tot junt.
I ho posem a la cassola?
I ho posem a la cassola,
amb compte,
doncs remenant una miqueta
que no se'ns cremi,
perquè l'all i el juliverd,
doncs...
Aquí amb el foc ja més baix.
Amb el foc ja més baix,
sí, sí,
entre dos els camarrans,
la cassola s'ha tranquil·litzat,
diguem-ne,
i podem sofregir tranquil·lament això.
Preparem una miqueta de birranci,
i quan tinguem aquest sofregit preparadet
hi tirem el birranci,
desglassegem
i reduïm el birranci.
I per últim hi tirarem
una miqueta de sofregit de tomàquet,
que el podem comprar fet,
el podem fer nosaltres.
Li tirarem dos tomets
i llavors,
quan ja tinguem tot això fet,
hi tornem a tirar els gadagans a dintre
i hi posem l'aigua,
que cobreixi justet els gadagans,
que bulli,
que bulli 5-10 minutets
i llavors hi tirarem l'arròs.
Un arròs,
aquí en aquest cas,
sí que un arròs bomba,
perquè ens aguanti un bon bon carneroli,
un arròs d'aquests de gran absorció
i de cocció llarga
i deixarem coure aquests 20 minutets.
Tot xup-xup,
i veureu que està espectacular.
Si voleu,
perquè és diumenge
hi podem tirar una miqueta de safrà de veritat.
De colorant no cal,
si ha de ser colorant no cal.
Però si teniu safrà bo,
doncs una miqueta de safrà,
una miqueta torredeta abans,
doncs també per acabar d'anar-li.
I 20 minuts a foc...
Jo el faria menys,
jo el faria 15 minuts,
15 minuts llargs,
15 minuts amb l'arròs bomba,
n'hi ha prou,
queda una miqueta cru,
però m'encanta una miqueta
perquè després a l'hora de repetir,
la primera...
No ho sé,
a mi m'agrada molt el punt de cocció
amb 15 minuts,
l'arròs bomba.
És just però queda molt bé.
A més,
entre el traiem del foc,
que ens assentem,
que no sé quan,
ja n'hem passat 17, 18,
i ja està en aquell punt genial.
Sí,
i a més a vegades s'apaga el foc,
i el pots fer una miqueta,
dos, tres minutets,
una mica,
en repòs abans de servir.
En el cas del bomba,
inclús el segon plat està bo.
En aquest cas,
el fer un caldós
és un arròs ideal per aquí,
a més agafa molt de gust
i queda boníssim.
És un plat que us el recomano.
I bueno,
com si menjessis pipes,
perquè clar,
els escamarlanets són petitons,
i entre l'arròs i els escamarlanets,
doncs bueno,
disfrutant allò com els caragolins,
no?
Escolta,
perquè s'ha de tenir alguna cosa en compte
a l'hora de comprar els escamarlans,
ara que podem trobar tanys al mercat?
Que siguin frescos,
que siguin frescos i de Tarragona,
i ja està.
Perquè hi ha de moltes mides.
Sí,
hi ha moltes mides,
per exemple,
jo és que estic treballant
amb el petit,
perquè és el barato,
perquè és el que jo crec
que és ideal per consumir a casa,
però és que,
home,
uns bons escamarlans a la planxa,
dels bons,
de la primera tria
o de la segona
d'aquí de Tarragona,
és un luxe
que ens han de permetre a tots,
jo crec que un neveganus,
almenys de tant en tant,
una menjada a l'any,
jo crec que ens l'han de permetre.
Una altra manera
que a mi m'encanta
de menjar els escamarlans
és agafant farigola,
farigola fresca nostra,
fresca o seca nostra,
si la comprem amb pols o seca,
ja no,
ha de ser farigola collida,
que d'algun amic
o que l'haguem collit nosaltres,
llavors agafem un gadagang
que ha de ser dels grossos,
home,
del cello seria fantàstic,
però doncs,
primera tria o segona tria,
els obrim de del baix,
els posem oberts
en una safata de forn
i posem aquesta farigola pel damunt,
agafem oli
i piquem un palet de menta,
però una miqueta de menta,
i en aquest oli
el tirem també pel damunt,
sal i pebre.
Llavors,
el forn ben calent
a tota pastilla
i gratinador.
Quan estigui ben calent
agafem els camarans,
posem a dalt de tot
i un cop de gratinador,
així tal com se dit
de la safata,
res,
tres minuts
i a menjar,
espectacular,
espectacular,
veureu una miqueta de sal i de pebre,
oh,
és una manera
d'oli i d'oliva.
La menta n'hi ha d'haver poquet,
ha de ser un toc que diguis,
ostres,
què hi han posat aquí?
La menta.
La menta.
Ha de ser una cosa
que no la notis,
perquè en realitat
jo això ho havia menjat
una vegada a França
i fent servir
una farigola de llimona,
que és una varietat
de la farigola,
però amb aquest toc de menta
també li queda molt bé
i si no,
doncs sense res,
a més amb una miqueta de lluix l'hibert,
també pot ser un oli fet
amb lluix l'hibert,
és igual,
poseu el que vulgueu,
són tan bons els camarans
i fets d'aquesta manera
que eren aquell punt de cuits
que eren fantàstics.
Ara és aquest més,
no?
Aquest amb Julio Llegós...
A veure,
a Berni n'hi ha,
però ara és el preu
i és el moment.
I per trobar-los a bon preu,
no?
Sí, sí,
exacte.
i que no es consideri
això un producte
d'aquells prohibitius,
sinó que es pot.
Sí,
doncs és el moment
d'abusar d'aquest producte
ara mateix.
Molt bé,
doncs entre escamarlans
i risottos
dels que hem parlat abans
i nuggets
i coses aquestes
que està fent el Francesc
i d'aquesta setmana
al Passeig de les Palmeres
hem compartit
el programa d'avui.
Per cert,
la setmana que ve
torneu a la normalitat?
Tornem a la normalitat.
Ja aquest diumenge
ja obrim a la nit,
com sempre,
o sigui,
com a l'estiu,
ja des d'aquest diumenge
fins a Santa Tecla
i no tancarem cap nit.
Deu fer una mica de...
no sé si dir-ne de ràbia
després de fer uns dies fora,
no?,
el Passeig de les Palmeres
és una cosa excepcional.
Home,
ràbia no,
però tornar...
A la rutina.
A la rutina.
Home,
també s'agraeix,
perquè és un esforç,
allò del Passeig de les Palmeres.
A veure,
ens ho passem molt bé
perquè és una setmana,
perquè sabem que és un temps limitat,
però si això ho haguéssim de fer un mes,
home,
acabaríem una miqueta agobiats.
Cinc dies està bé.
Sí,
sí,
home,
cuinar fora de casa teva,
amb unes instal·lacions provisionals,
saps?
Amb unes condicions
que no són les òptimes
implica un esforç per part de tothom,
que el fem molt a gust,
que ens ho passem molt bé,
perquè entre altres coses
és un temps limitat,
i a més també la ciutat,
imagineu-se aquí
fer aquell xeringuitu tot l'any,
tampoc crec que sigui la manera,
però jo crec que com a cosa
d'una setmana està molt bé,
més és una miqueta excessiu.
És veritat,
també és veritat.
Francesc Jadó,
el trobarem aquests dies fins dissabte a la nit
al Quim Quima,
al Passeig de les Palmeres,
i les coques.
No, el llagut no,
tinc l'àcil llagut.
Sí, el llagut, em sembla,
i les coques.
I després trobaran altres set restaurants,
a part d'aquests que hem comentat,
repartits al Passeig de les Palmeres,
per disfrutar d'aquests focs.
I a partir de diumenge a la nit
el trobaran a les coques,
ai, perdó,
al...
Al Quim Quima.
Al Carrer a les Coques,
volia dir.
Al Quim Quima,
al Carrer a les Coques,
davant del Pla de la Seu.
Francesc Jadó,
que vagi molt bé.
Molt bé.
Bons focs,
i fins la setmana que ve.
Adéu.
Adéu.