Fins demà!
Fins demà!
Ja que aquest cap de setmana és el que toca.
I a més, hem aprofitat aquest emplaçament cèntric
per posar tres contenidors de recollida solidària.
Atenció, recollim i us demanem que ens porteu roba, aliments i joguines.
O una cosa o l'altra, qualsevol petita aportació serà ben rebuda
i anirà a parar les campanyes de Càritas i també la campanya de Jova Cambra.
Tot això amb una finalitat d'ajuda social a nivell local, a nivell de proximitat.
Estarem recollint roba, aliments i joguines avui, fins a dos quarts de dues,
fins que tanquem edició de programa.
Aquesta tarda la carpa també estarà oberta entre 5 i 7 de la tarda
i atenció, demà al matí és l'últim dia d'11 o quarts de dues.
Demà al matí és l'últim dia ja per col·laborar en aquesta recollida solidària.
A canvi de la vostra participació us donarem una butlleta
i participareu en el sorteig divendres a migdia de dos lots de torrons sirvent.
Unes lots que després vindran els companys de sirvent
i ens explicaran en què consisteixen, però vaja, torró artesà i torró del bo.
Feta la crida que jo aniré recordant al llarg del matí,
en podeu dir pesada si voleu, però és que val la pena
i sobretot la cara de satisfacció que feu a la gent que veniu aquí a fer el donatiu
i el content que ens posem nosaltres.
Dit això, saludem de nou el Francesc Lledó i comencem l'espai de cuina.
Francesc, bon dia. Hola, bon dia de nou.
Què tal? Bé, mira, ja preparant el recte final de Nadal, no?
Ja, bueno, avui com deies, proposem això d'organitzar una miqueta la casa,
perquè és així. Ah, la casa, no la taula. La taula, la taula.
Parlem la taula, home, és que si anem a veure'ns a la casa, tenim feina.
Però aquest dia és el centre de la casa, no?
Vull dir, el dia de Nadal és el dia, la taula i la cuina, no?
Sí, ens donaràs trucs per organitzar la cuina.
Home, la cuina, el primer truc és que hi col·laborem tots.
És més fàcil. Sí, tothom dins de la cuina, eh?
Home, és el més fàcil i jo crec que és millor.
Home, els que ens agrada la cuina és evident, no?
Però compartir el fet d'elaborar, de preparar l'àpat aquell dia,
a part de treure feina a la persona que el faci habitualment,
fa, doncs, que fem una activitat que no és normal, que no és habitual
i fa que, primer, ajudem la persona que t'estimem,
que és el que ens fa el menjar normalment,
i després que el menjar sigui més bo,
perquè si tu has participat en fer-lo i tot,
després ja estàs salivant, diguem-ne, des del primer moment
i després, a l'hora de menjar-te'l, doncs, ostres, també més de gust, no?
Jo crec que és un dia important,
nosaltres, de fet, des de petits, petits, eh?
Jo estic parlant que els nens també ajudin,
és un bon dia per ajudar a la cuina,
doncs, jo què sé, a fer canelons, o a remenar l'olla,
o a tallar qualsevol cosa,
i és un bon dia per apuntar-se a la cuina,
encara que no ho fem habitualment.
Ideal que estigui ja tot preparat quan arribin,
si arriben convidats i tal, no?
Sí, sí, amb el dia de Nadal és millor, sí,
tenir-ho tot preparat,
ja per pensar el menú per tenir una cosa preparada,
més que res també perquè tots ens mereixem
estar sentats a la taula i disfrutar de l'àpat, no?
Llavors, doncs, és millor...
De fet, el menú tradicional està molt pensat per això, no?
Perquè si tu fas un caldol, el caldol tens...
Clar, ja està.
Si al darrere hi ha el capó,
o hi ha el gall dindi, o hi ha el que sigui,
doncs també ja està arrostit, no?
Els canelons també és un producte que també ja està fet,
doncs normalment hi ha uns entrants,
vull dir que aquest tipus de menú és l'ideal per Nadal,
i de fet és el menú típic de Nadal, no?
Que és el menú...
Perquè l'hem de disfrutar tots a la taula, no?
No val allò que n'hi hagi un sempre a la cuina
i els altres menjant a la taula, això no pot ser.
Com ens ho muntem a taula, a veure?
Bueno, el primer és buscar el lloc, eh?
Perquè acostuma a ser un dia que som força gent a casa, no?
I si no, doncs, no passa res,
però doncs és saber quan som,
i buscar el lloc adequat per fer-ho,
encara que sigui un sacrifici,
a vegades val la pena desmuntar una miqueta la sala d'estar
i muntar-hi una taula especial per aquell dia,
és una ocasió especial,
i jo crec que val la pena,
si també família de fora, fills, germans,
el que sigui, doncs,
buscar un espai una miqueta ampli,
si no, no passa res, eh?
Que amb l'amor tots apartadets també va tot bé, no?
Després buscar els detallets que no faríem el cada dia, no?
Buscar aquelles tovalles, de l'àvia,
que no treiem mai perquè hi ha una fanyada de planxar,
o que tenim por que se n'està aquí,
o que aquelles tovalles val la pena,
però si no, per tenir el calaix,
la donem a Càritas, que la disfrutarà amb algú, no?
Jo crec que, doncs, s'ha de treure, s'ha de fer servir,
després també, doncs, aquells plats,
aquelles copes, aquelles coses una miqueta especials,
doncs, treure-les i fer-les servir.
I no només aquest dia, eh?
Jo crec que quan tens convidats a casa,
són coses que s'han de fer habitualment,
com a deferència, no,
sinó com a agraïment,
o com a detall als convidats,
i perquè aquestes coses, si les tenim,
s'han de fer servir, són per fer-les servir, no?
Després també organitzar-se una miqueta
tota la preparació,
perquè no és només el menjar,
sinó que és com ho servirem,
doncs, per exemple, si tenim l'escudella,
amb l'escorregut, eh?
Parlem d'un menú tradicional,
doncs, preparar una sopera per servir l'escudella,
pensar si la servirem amb sopera escudellant,
o la servirem amb plats,
però, doncs, normalment ho farem amb sopera,
queda més bé.
Ah, per tant, sopera a la taula
i servir a la taula mateix.
Exacte, i servir des de la taula.
Intentar, si tenim lloc,
doncs, posar una taula auxiliar al costat,
doncs, que ens ajudarà a deixar la sopera,
a deixar la glaçonera amb el vi,
deixar tots els destis de servei.
Aquesta taula també vestir-la una miqueta,
no deixar-la de qualsevol manera,
sinó intentar, doncs, fer tot un conjunt, no?
Pensar una miqueta,
només cal assentar-se un rato, eh?
i pensar, vinga, primer plat que mengem,
doncs, escudella, tac a tanca,
la servirem amb aquest plat fondos,
els plats fondos ja preparadets a la taula,
o bé directament damunt de la taula,
parada a la taula.
Això és el típic que pot fer
la típica persona, membre de la família,
que és un mal d'estre a la cuina,
té aquesta tasca, eh?
Tothom té la seva tasca.
Sí, sí, sí, sí, sí,
que tothom pot fer la seva feina, no?
I deixar els platarets ja preparats i tot a punt.
Exacte, els coberts també,
perquè, a veure, si la taula és gran
i acabem de sobres,
ho podem tenir tot damunt de la taula,
o sigui, allò que deies abans dels coberts
d'un al costat de l'altre, no?
Això es fa quan hi ha lloc
i amb taules així molt cerimonials,
i de fet està molt bé,
i és una manera, doncs, diferent de menjar.
Si us hi trobeu,
el que heu de fer és començar a parar la taula
des dels postres, d'acord?
O sigui, normalment,
en el cobert del postre
es posa damunt del plat
o s'aguarda a banda
i llavors ens comencem
pel segon plat,
pel primer plat,
per l'aperitiu
i anem posant els coberts en aquest ordre.
O sigui, tocant el plat els últims
i cap a fora del plat els primers.
De manera que nosaltres,
quan mengem,
hem de començar sempre
pels que ens queden fora.
A fora, o sigui,
que és el més fàcil.
Perquè això et dic que
si vosaltres no en teniu ni idea mai
i un dia us trobeu
amb una taula d'aquestes
superespectaculars
amb 30.000 coberts,
és tan fàcil menjar
com anar agafant els coberts
de la part de fora
i anar-los fent servir.
al tanto si us salteu un plat
salteu-nos uns coberts
perquè si no us podeu fer
un bon lio.
Sí, podem acabar.
Però doncs el truco és aquest,
o sigui,
de fora cap a dins
anant agafant coberts
i anant-los fent servir.
Copes.
Amb les copes.
Les copes,
si hi ha lloc
es poden posar
dos, tres copes a la taula.
A més,
jo trobo excessivament...
Perillós, a més.
Perillós
i és una mica excessiu.
A no ser que sigui
una cosa especial de cata,
per exemple.
Si és una cata
i hi ha vuit copes per cap
no passa res perquè ja és això,
és el que estem fent,
una cata.
Però si és un àpat
normal i corrent
o un àpat com aquest,
com el de Nadal,
més de dos copes,
tres copes
ho trobo excessiu, no?
Llavors,
si les necessitem,
les podem tenir
en aquest taulet auxiliar,
al costat,
preparades
per al moment donat
canviar les copes.
Però doncs,
no cal posar-les totes a la taula,
si són moltes.
Si són una, dos o tres,
cap problema,
les podem posar.
inclús podem jugar
amb l'aigua
en vez de servir-la
en copa.
Podem posar un got,
és correcte,
o sigui,
podem tenir dos copes
i un got.
Ah, sí?
Sí,
no hi ha cap problema.
A més,
jo ho trobo millor,
perquè el got
per beure aigua
jo crec que és ideal
i la copa
per beure vi és ideal.
Llavors,
ens estalvirem copes
i guanyarem espai
a la taula
també si posem gots
i copes,
juguem amb les dues coses.
Vi blanc i vi negre
en copes diferents
o no cal?
Sí,
el millor és que sí,
si es pot fer,
a més és un dia
que si es pot fer
doncs s'hauria de fer,
però doncs si no es pot fer
tampoc passa res,
vull dir,
amb la mateixa copa.
Ara,
si hi ha copa,
millor copa que got,
o sigui,
i amb got podem beure vi?
Doncs sí,
clar,
també es pot beure vi amb got,
però realment
té un gust molt diferent
i si és un dia
que obrim un vi una miqueta diferent
de l'habitual,
doncs home,
una copa aniria bé.
Això també pot fer festa,
triar un vi diferent,
com deies tu,
especial,
i llavors assessorar-nos
i mirar quina copa
hi aniria bé,
perquè la forma de la copa
també és igual.
A veure,
les copes,
en general,
les petites
són més aviat per vi blanc,
estic generalitzant molt,
però així per explicar-ho a la ràdio,
les més petites
són en general per vi blanc
i les més grans
en general són per vi negre,
per entendre d'així
molt grosso modo,
amb moltes excepcions.
però generalment
és així.
Llavors,
a part d'això,
sí,
hi ha moltes formes
per molts tipus de vins,
però això seria
un programa
molt extens
només
en el tema
de copes,
però sí
que siguin
transparents,
que no siguin
les típiques copes
de colors,
sobretot si hi hem de posar vi,
les copes de colors
van bé per l'aigua,
per la Fanta,
per la Coca-Cola,
però pel vi no,
jo trobo una aberració
veure un vi
amb una copa de colors,
encara que,
si es veu,
tampoc passa res,
evidentment,
però...
I si són les copes
de colors
de quan ens vam casar
i només les traiem
per Nadal,
escolta,
endavant.
Endavant,
endavant,
endavant.
Després també la copa
per anar bé,
jo és que estic pensant
en cristalleries
que jo havia vist
de petita a casa,
allò de regalos,
que era l'anti-vi,
que eren cristalleries
de cristall de bohèmia,
inclús,
però precioses,
amb un treball excel·lent,
però que no servien
per veure vi,
perquè,
per exemple,
la forma no era esfèrica
o no era ovalada,
no era rodona,
diguem-ne,
sinó que en aquest cas,
per exemple,
acabaven amb punxa baix,
no?
Era com a triangular,
no?
Era com a triangular,
això és una copa
molt dolenta
per veure vi,
molt dolenta.
I per veure cava,
aquestes o no?
També,
molt dolenta,
molt dolenta.
Encara,
inclús la copa
que n'hi diuen
de teta,
d'aquella copa
típica
de les pel·lícules.
De la revolució francesa.
Sí, sí,
aquella copa
tampoc va bé
per veure champanj.
Què dius?
O sigui,
ha de ser llarga?
Més que llarga,
també,
llarga va bé,
però van molt bé
que siguin llargues
i una miqueta amples,
una miqueta,
o sigui,
ha de ser entre
la copa de vi
i la copa de cava
que estem acostumats.
Però bueno,
la copa de cava
és correcta,
però si el cava
és bo,
va bé que donar-li
una miqueta
de superfície a dalt
perquè ens deixin els aromes
i poder disfrutar
plenament dels aromes.
I l'allargada
ens va bé
pel gas.
Pel gas,
sí,
però mal que mal,
qualsevol tipus
de copa de cava,
fantàstic.
Torno a dir,
qualsevol copa
és benvinguda
si l'hem de disfrutar.
Ara,
si hem de triar,
doncs bé.
Aquestes copes
en canvi
que hem descartat
van molt bé
pels còctels
i si volem
fer un còctel
de benvinguda,
que és un bon dia
per fer-lo,
tant la copa de teta
com la copa
de triangulars
van superbé
pels còctels,
inclús per traix martinis,
per trago curt,
copes de trago curt
o inclús
aquests còctels
fets,
les tisanes
fetes amb cava
són excel·lents
aquest tipus
de copa
de recipient.
Bueno,
dit això,
tenim les copes,
tenim els coberts.
Els plats
que posem
també allò
plat,
plat,
plat...
Sí,
jo crec que sí,
no hi ha problema,
sí,
perquè ens estalviarem
feina,
ara si tenim,
per exemple,
més de dos plats,
millor tenir la tauleta auxiliar
amb els plats preparats
per recanvi,
més de dos plats
a la taula
no cal posar-los,
però bueno,
també a vegades
si tenim un plat
gran,
un altre una miqueta
més petit
i el fons d'udal,
home,
fa bonic,
és com molt vestida
la taula,
no?
Una altra cosa
molt,
perdona,
a tenir en compte
la taula
és el centre.
És el que t'anava a dir,
a mi fa molt bonic
però arriba un moment
que molesta,
que dius,
jo em poso les coses.
Aquí està el problema,
no ha de molestar,
ha de fer bonic
i no ha de molestar
i això només té una llei,
el centre sempre ha d'estar
per sota de la barbeta
dels comensals,
o sigui,
l'alçada del sostre,
ai,
del sostre del centre,
de la taula,
ha d'estar
amb un comensal
quan està menjant
per sota la barbeta.
Ah,
perquè ens puguem veure
amb el que hem de l'alçada.
Perquè us puguem veure
llavors no es molestaran mai
al centre.
Hi ha molta gent
que t'hi posa una espelma
o t'hi posa una cosa
allà al mig
i ja has d'estar
allò mirant d'un cantó
a l'altre
perquè no veus
l'altra persona,
no?
Doncs no,
això és un error.
A més,
hi ha centres preciosos
fets amb motius florals
i amb fulles
damunt de la taula
escampats
que pot quedar molt maco,
acostumen a ser taules
molt grans.
Doncs feu centres
plans i escampats
en vez d'alts,
saps?
L'espelma,
per exemple,
l'espelma alta
no és una espelma de taula,
l'espelma alta
és per una altra cosa.
Les espelmes a la taula
han d'estar dintre
de recipients,
han de ser baixetes,
van molt bé
aquelles que fem servir
als restaurants
que són com a rodonetes,
així petitones,
i les pos dintre
d'una tassa amb aigua
que a més floten,
vull dir,
queden xulíssimes,
no?
Coses baixetes
i que ens donin color
a la taula
però que no ens molestin
a l'hora de menjar.
Respecte a les espelmes,
jo fins i tot havia sentit,
home,
mentre es fa el menjar,
mentre es menja,
espelmes no
i sobretot espelmes aromàtiques no,
perquè en bruta...
Sí,
no,
aromes,
no hi pot haver cap aroma
en una taula,
no,
cap,
no.
No més del que menjar.
Els motius florals també
que siguin inodoros,
això és important,
inclús el netejar la sal
aquell dia,
doncs si,
ara recordo el xampa,
no?
Aquell famós netejador
que fa aquella olor,
home,
t'espatlla tot el dinar,
la veritat,
és que tu te'n vas a dinar
i fa aquella olor de xampa
o fa olor de roses
o fa olor de...
o sigui,
no posem ambientador
al mitjador.
Home,
mai,
ambientador,
mai,
mai,
mai,
ventilat,
obres les finestres,
ventiles bé
i la millor olor
és la que no la fa
i tirar alguna cosa
perquè em mata les olors
jo crec que encara és pitjor,
no?
Estaràs posant un olor...
Jo soc molt antiambientador,
la veritat,
m'agrada l'aire natural,
m'agrada obrir...
L'altre dia ho deien,
per estalviar energia,
en un minut,
un minut i mig
se ventila una casa,
vull dir,
no cal tenir tot el domatí
oberta la casa,
però ho dic per tema
No,
jo pensava en aquelles espelmes
aromàtiques tan bones
que fan una estupenda.
No,
espelmes aromàtiques
pels postres.
Val, val, val.
Quan ja acabem,
que la gent se posa a fumar,
a vegades a dintre casa,
hi ha espelmes
que van bé
per absorbir aquest fum,
doncs amb els postres
ja podem encendre espelmes
i fer una miqueta
més d'ambientillum.
Amb la copa de whisky
podem fer una miqueta
més d'ambientillum,
encara que també
ens traurà àromes de whisky,
però bueno,
hi ha espelmes
amb notes de whisky,
amb notes de canyella,
notes així
que ens poden anar molt bé.
Què ens hem descuidat?
No ho sé,
els postres potser.
Alguna cosa especial.
també donar els...
Jo el servei...
El menjar,
el dia de Nadal,
a mi m'agrada molt
servir-ho a la taula,
no portar-la emplatat
des de la cuina.
O sigui,
no tauleta auxiliar,
tu tres o quatre tauletes
auxiliar.
No,
fer el viatge des de la cuina,
a la cuina podem tenir
una taula auxiliar
també que ens ajudi,
però doncs l'escudella,
per exemple,
servir-la des d'una sopera,
no portar-la emplatada.
No ho sé,
fer una miqueta de cerimònia,
no?
I això que dèiem
al començament de tot,
fer participar tota la família.
Doncs els nens,
no us faci por
que es trencarà això,
és que ho faran malament.
Bueno,
són riscos que hem de córrer,
són coses que passen,
els plats els trenca
els que els renta,
no els que els fa servir,
el que menja.
Vull dir,
són coses que n'hem d'aprendre,
jo tinc tres fills
i doncs des de...
amb supervisió
i amb cuidado,
però des de fer anar ganivets,
el que vulgui,
són coses que s'han d'aprendre
i que hi han d'entrar
dintre de l'educació,
cosa que no es fa normalment,
no sé per què,
jo crec que la cuina
hauria de ser una assignatura
d'aquestes optatives
dintre de tot el pla educacional
que hi ha,
doncs una part,
unes hores,
s'haurien de dedicar,
jo crec,
a aquest tema,
perquè és bàsic,
és el 50% pràcticament
de la nostra salut,
l'alimentació.
Doncs, bueno,
això,
fer a casa,
com fer-ho?
Doncs això,
fent participar tothom,
des de l'avi fins als nens,
amb les seves possibilitats
i veureu com disfruteu
més de l'àpid,
com tothom l'aprecia més
i veureu com,
bueno,
surt un dia més rodó
i sobretot si te toca la loteria
que no és el cas.
No és el cas,
no és el cas,
però encara queda per sortir,
si no ens informen
és que queda per sortir
encara el segon premi,
vull dir que encara
hi som a temps.
Escolta,
tot això ho anem retirant
a mesura que passen els plats,
ho anem portant cap a la cuina?
Sí,
el brut,
cap a la cuina,
sí,
a la qual traguem
ni taules auxiliars
ni res,
la llunça menja
ha d'estar net,
llavors ens aixequem,
a vegades aquests
que no s'ho deixen
per remés,
diguem-ne,
que no volen fer res més,
aquests són els
que han de treure la taula,
els que desparen la taula
i senzillament
deixar les coses
a la cuina ben posades
també,
perquè després
la que li toqui rentar
o el que li toqui rentar
doncs li sigui més fàcil,
però doncs sí,
anar fent
és un àpat
que tenim temps,
és llarg
i doncs tot això
a poc a poc
si anem fent-ho
se'ns farà molt fàcil.
Per últim també dir
preparar el tema de vins,
que em van parlar
la setmana passada,
doncs posar-los a la nevera,
a les seves temperatures,
jo posaria
tots els vins a la nevera,
us ho vaig a dir així de clar,
tots,
i llavors,
per exemple,
el vinegre
una hora abans
el podeu treure
i deixar-lo fora de la nevera,
els whiskeys,
les copes,
jo també les posaria
a la nevera,
totes les botelles de whisky
i tot això
també ho posaria
a la nevera,
totes les que segueu de veure,
i és que és un dia
que no trauria 30 whiskeys,
jo en trauria un,
que he anat a comprar,
molt bo,
i en trauria un.
Especial.
Especial.
Si tots coneixem els gustos
de la família,
doncs se busca qui diu un whisky,
diu un rond,
diu el que agradi,
o dos botelles,
tampoc cal tenir 30 botelles
dintre la nevera
perquè no hi cabran
d'altres coses,
però és bo servir
els destil·lats
a temperatures correctes,
perquè si servim un destil·lat,
doncs això ho hem parlat
alguna vegada,
a 25 graus
o 23 graus
que és la temperatura ambient
de la casa,
allò és el qual pur,
en canvi,
si l'hem tingut a la nevera,
doncs serà fantàstic.
Si no hi hem pensat,
sempre podem agafar
una gala sonera
amb aigua i gel
i posar,
doncs,
10 minutets
la botella de whisky dintre
i remenar-la,
fer-la girar
amb els dits dintre
perquè així
se'ns el refredarà
més ràpid
i poder disfrutar
d'aquest destil·lat
correctament
amb una temperatura bona.
Llavors ho podem fer
sense gel,
que és com ha de ser
quan és un whisky bo.
Ara,
si anem a fer
un cubata,
que també està boníssim,
o un gin tònic,
no cal posar els whisky a la nevera
perquè hi posarem gel
i ja ho arreglarem.
És només
pels que anem a consumir
bons,
sols,
amb tranquil·litat.
Tota una preparació prèvia
que de fet ja comença
segons com,
segons el menjar que facis,
comença ja
dies abans
tenint coses preparades,
o sigui,
també no ens ho deixem
tot per l'últim dia.
No,
millor que no.
Amb el capó jo,
per exemple,
aconsello
o bé tenir-lo ja fet
del dia abans
que després se calenta
molt bé
amb una cocotera,
no hi ha cap problema,
o bé posar-s'hi
des del dematí,
però ja podem tenir
les pomes paladetes,
tot preparadet
perquè aquell dia
al dematí
bub,
tot al forn
i ja està.
Francesc,
algun remei miraculós
per si se'ns fa molt bé
el menjar
a última hora?
A aquell capó
que no ens en donem
quant aís.
Trucau a Quim
a menjar per emportar.
Molt bé,
ara m'has agradat,
ara m'has agradat,
que això pot passar,
que estàs pendent
de 12.000 coses
i se't crema.
Sí,
el que passa és que
a l'últim moment
jo també treballo
per encàrrec,
perquè també,
alguna cosa trobarem segur,
segur,
perquè és la nostra feina,
però és una bona...
Jo m'ha passat
amb el caldo,
per exemple,
que això és un dels consells
que us donaria,
amb el caldo,
passa sovint,
perquè saps què passa?
Que per Nadal
fem un caldo potent
i normalment
un dia o dos abans
perquè no tenim temps
de fer-lo
al mateix dia,
i llavors
ens ha de passar
aquella nit
fora de la nevera
perquè no ens hi capa
la nevera,
perquè hem fet més
de la normal
i normalment
no ens hi capa la nevera,
això ens passa a tots.
Llavors,
si aquella nit
ha fet més que l'oló
normal
o no ho hem fet bé,
se'ns fa malbé
i se'ns gira el caldo
que se'n diu,
se'ns posa agri
i ho hem de llançar.
Com ho sabem
que es fa malbé el caldo?
Es nota.
Anem escalar amb l'oló
ja se sap,
ja fa una pudor horrorosa.
Ah, sí?
Escolta,
quin consell dones
per un cas així?
Doncs sempre,
abans d'anar a dormir,
si no hi ha més remei
que deixar el caldo
fora de la nevera,
arrencar-li el bull.
Llavors us assegureu
que demà estarà bo.
D'acord?
O sigui,
sempre,
el que no pot ser
és que fem el caldo
al dematí,
per exemple,
d'ahir,
ara imagineu-vos
que avui és de Nadal,
i ahir al dematí
fem el caldo
i cap a les 5 de la tarda
el tenim fet
i apaguem el foc
i fins a avui
no anem a menjar-nos,
estarà fet malbé,
molt probablement.
En canvi,
si a les 5 de la tarda
ja el tenim fet,
fantàstic,
el millor sempre
és desgraçar-lo,
treure l'escudell
i la carndolla,
separar-ho tot
i deixar el caldo
per un cantó,
els galets preparats
sense bullir
però encara ja sàpiga
en són,
l'escorregut i tot això
per un altre cantó.
Si tot això
no ens cap a la nevera,
doncs l'escorregut
i això en bon lloc
per guardar-los
és dintre del forn,
perquè el forn
acostuma a estar estèril,
com que el forn
se fa servir,
si no el feu servir mai
el forn,
primer feu-lo anar 10 minuts
a tota pastilla,
perquè un forn a 250 graus
mata tots els microbis,
llavors el forn en si,
el que és el recipient
queda estèril,
llavors tot el que posem a dintre
doncs se'ns aguantarà força bé
perquè és estèril,
i a més el forn tanca
i és estèril.
Llavors,
això per un cantó,
l'escorregut i això
si ens cap a la nevera
moltíssim millor
a la nevera, evidentment.
A la nevera però no en calent,
ens hem d'esperar
que estigui una mica fred.
Hem d'esperar que se refredi, sí.
I el caldo,
comptem que no hi cap,
llavors el que s'ha de fer
és deixar-lo en un lloc ventilat
i sobretot per sota,
que ventili per sota,
perquè si tu poses
l'olla del caldo
damunt d'un marbre
o damunt d'una taula metàl·lica,
el calor se transmet a la taula
i l'acumula,
llavors va aguantant,
fa com d'estufa
i va aguantant el caloret allí
i això fa que aquest caldo
quan baixa per sota dels 50 graus,
per sota dels 40,
comença a fermentar,
comencen els microbis allí
a fer festa major.
Si aquesta temperatura
la mantenim al menys temps possible,
els microbis
no tenen temps de criar
i se'ns aguantarà molt millor.
I això com ho fem?
Doncs deixant que es ventili,
que no hi hagi aquesta inèrcia a sota,
o sigui,
posant una cullera
o una espàtula sota l'olla.
O damunt dels estalvis, no?
Damunt d'uns estalvis,
però també posant-hi la cullera,
perquè ventili,
perquè passi l'aire per sota,
perquè no estigui tota la base
de l'olla
en contacte
amb els estalvis
o amb la taula.
Així aconseguirem
que se'ns aguanti bé.
Després un altre bon lloc
també per guardar-les fora
allà on tenim la rentadora.
Això, perdona,
l'hem acabat de fer
a les 5 de la tarda,
llavors ens n'anem a dormir
i abans d'anar a dormir
el fem que bulli un momentet.
Sí, sí,
que arrenqui el bull
5 minuts,
amb 5 minuts n'hi ha prou.
5 minuts de bullir
i llavors, com dius tu,
el posem amb una cosa sota.
O damunt dels focs,
si no és vitroceràmica,
si és el típic foc de gas,
aquell amb la retxa,
és el millor lloc,
perquè allà està molt ben ventilat.
Ara, si és vitroceràmica,
doncs una cullera de fusta,
aixequem l'olla,
una cullera de fusta a sota,
fora del foc que estava calent,
perquè ventili.
I llavors damunt tapat
o bé amb un...
perquè no hi toquin
cap tipus d'insecte,
no hi faci, saps,
perquè si no,
també se'ns fermentaria,
doncs amb una tapa
o amb una gasa
o d'alguna manera tapat.
Que no tapi hermètic,
sinó que respiri,
però que estigui...
I a la rentadora, dius?
El quartet aquest
on tenim la rentadora,
que normalment són els patis de llums
i això,
que estan ventilats.
La galeria aquesta típica de la cullera.
Sí, la galeria,
no sortia el nom.
és un molt bon lloc
per a guardar el caldo,
perquè està ventilat,
està fresquet
i està al costat de la cuina,
normalment.
Vull dir que és un molt bon lloc
per a guardar el caldo
aquella nit
que passem resant
que no es faci molt bé, no?
Però doncs,
si el bulliu just abans d'anar a dormir
i al dematí
li torneu a arrencar el bull,
no us passarà res amb aquest caldo.
A no ser que sigui en pla estiu,
que llavors, clar,
a l'estiu,
però ara l'hivern no hi haurà mai cap problema.
Francesc Lladó, ja?
Ja, si voleu, ja.
Jo me'n vaig a seguir preparant
menjars de Nadal.
Encara esteu fent canelons,
al Quimi Quimi?
No, canelons ja els tinc fets,
però, a veure,
encara hi ha grups d'amics
que venen a menjar,
a dinar i a sopar avui,
i avui marxo el caldo de Nadal jo,
avui em poso a fer el caldo de Nadal.
Ja tinc comprat tot,
la garreta,
les botifarra blanca,
la botifarra negra,
la cançalada virada,
ara he de fer les pilotes,
tot això,
ara he de fer el mandongo,
llavors tot això,
ara comencem a marxar
al caldo de Nadal,
anirem bullint les coses
a la mateixa olla gran,
però, per exemple,
primer hi tiraré la gallina
i la garreta i això,
llavors quan ho tingui cuit ho trauré,
després hi tiraré la pilota,
quan ho tingui cuit ho trauré,
perquè té diferents temps de cocció,
i com que és un restaurant,
no és casa,
llavors servirem les coses,
cada cosa al seu punt,
tot amb la mateixa aigua,
perquè evidentment tingui
tot el gust del caldo,
i al final,
al mateix dia de Nadal,
bullirem la verdura,
perquè m'agrada que estigui
recent feta la verdura,
però doncs el caldo
el podem tenir ja fet,
mira, avui el començaré.
De fet, el Francesc també
munta aquest dinar tan tradicional,
perquè recordem que el Quim i Quima
obriu els dies estrictament de festa.
Sí, aquest any, per primera vegada,
jo diria que a la vida,
no recordo haver treballat mai per Nadal,
obrim per Nadal,
Nadal i Sant Esteve,
i dia 1,
perquè tenim els nens ja una miqueta grans,
ja no és la il·lusió de la taula de Nadal,
però sí que és la il·lusió
de passar uns dies amb ells,
llavors 27, 28, 29, 30 i 31 tanquem,
i passarem tots aquests dies amb família,
i en canvi Nadal i Sant Esteve,
doncs són dos dies que ens demana molt la gent
de venir i aquest any ho provem per primera vegada.
Tenim lloc encara?
Sí, per Nadal queda alguna cosa
i per Sant Esteve queda...
Doncs dóna'ns el telèfon,
sigui per venir al Quim i Quima
o sigui per agafar algun dels menjars
per emportar,
que també feu menjana de l'any.
Sí, el telèfon del restaurant
és el 977 25 21 21,
i tant per Nadal com per Sant Esteve hi ha lloc
i pel dia 1, pel dia d'any 9,
també hi ha lloc.
El 31 també tenim tancat,
o sigui, estarem 4 o 5 dies
perquè per cert la setmana que ve
no podré venir al programa
perquè me'n vaig amb la família.
No passa res,
doncs t'esperem ja passat cap d'any.
Sí, serà per la setmana aquella de Reis,
no sé en què cau,
ara no tinc cap calendari,
però doncs el primer dijous de l'any.
Molt bé, quedem així.
Francesc Lledó, gràcies
i molt bon any,
molt bona entrada d'any i bon Nadal.
Igualment, bones festes a tothom.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.