M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir...
Com cada dilluns ens setem l'Espai al carrer amb la Fundació Casal L'Amic,
com cada setmana ens presenten diversos temes,
sempre fan moltíssimes activitats
i avui ens en presenten una eda concreta que s'emmarca
dins el pla educatiu d'entorn de Tarragona
i ens acompanya avui molta gent.
De fet, comencem saludant el nostre contacte,
que sempre ve els dilluns a la ràdio amb el Javi Zaragoza,
Bon dia, el responsable de comunicació de la Fundació.
Avui parlem del pla educatiu d'entorn als equips de lectura de Minerva.
Molt bé, és una activitat molt concreta dintre del pla educatiu d'entorn
que engloba moltes parts,
però aquesta és una proposta nova d'enguany.
Nova d'enguany, eh?
Això ens ho explicaran molt bé la responsable d'aquest tema
de la Fundació Casal L'Amic, la Mercè Alamont.
Bon dia, Mercè.
Bon dia.
I també la tècnica municipal Montse Begret.
Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
I altres quatre convidats que ens acompanyen.
De l'escola Mediterrània, el Josep Maria Sanz.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
De l'escola Canclal Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
De l'escola Guauvi-Lleuvi, la Panxi Picallos.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I de l'escola Sant Salva de l'Ovira Casas.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Equips de lectura Minerva.
Expliqueu-me això, aquesta novetat d'enguany dins del pla educatiu d'entorn.
Vale.
Contextualitza una mica el pla educatiu d'entorn,
que ja hem vingut altres vegades a explicar-ho,
però així ho recordo, per si algun cent de nou...
Sempre ho va bé recordar.
Correcte.
El pla educatiu d'entorn és un programa liderat pel Departament d'Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona.
I aquí la ciutat està gestionada per la Fundació Casal Amic.
A final del curs passat vam estar parlant amb Panxi
perquè una de les necessitats que més es detectava
era el reforç de lectura, els hàbits lectors dels alumnes.
I després d'aquest any,
doncs hem impulsat dins l'actuació de foment de la lectura
una activitat que és equips de lectura.
I el grup, els quatre que tenim aquí,
s'han batejat i s'han batejat amb el nom de Minerva.
Després, ja us explicaran de què va el nom.
Després cadascú d'eig va un dia a la setmana a cada escola
i fan lectura i algunes activitats més amb alumnes
que l'escola ha decidit que necessiten un reforç.
Això cada setmana, eh?
Cada setmana.
Això seria la contextualització.
Ara ja.
Que també hi participeu, vaja, com a tècnica municipal,
el Montsegret també hi participa aquí l'Ajuntament
en el marc d'això del Pla Educatiu d'Entorn, no?
Sí, com us ha comentat la Mercè,
el Pla Educatiu d'Entorn és una iniciativa
de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona.
Que passa, com ha dit la Mercè abans,
la gestió d'aquest Pla Educatiu
la porta a la Fundació Casalamic.
De totes maneres, som un grup de tres persones,
la Remè i Vanrell, que avui no ens ha pogut acompanyar,
la Mercè i jo mateixa, que som una mica les tres tècniques que, bueno,
marquem una mica les activitats a fer,
tot previ al consens d'una sèrie de comissions que tenim
on estan representats des dels departaments de la Generalitat,
dels ajuntaments, les escoles, etcètera.
I, com dèiem, els artífecs de tot plegat són els quatre persones
que coordinen tot això del grup d'equips de lectura en Minerva.
Em deien, a veure, això de Minerva d'on ve?
Per què es diu així el grup?
Qui m'ho explica?
Si vols, ja t'ho explico jo.
Vinga, panxi, explica'm.
A veure, Minerva està relacionada amb Tarragona
perquè hi ha la Torre Minerva, a les muralles.
I llavors nosaltres ens vam plantejar posar...
O sigui, el primer, el supòsit, era buscar un nom
que tingués a veure amb Tarragona,
procurar que fos un nom femení,
perquè falten aquí a la ciutat,
i que tingués a veure amb l'activitat que fèiem.
I llavors vam buscar noms femenins, romans,
que tingués a veure amb Tarragona.
D'un llistat de nou vam triar aquest Minerva,
és el que ens va agradar més,
perquè és la deesa de la intel·ligència i de la cultura.
I entenem que la nostra activitat és això.
A més a més, és la deesa de la resolució de conflictes
per a la intel·ligència.
Se la dibuixa o se la representa amb armes,
però són les armes de la intel·ligència,
no les de la guerra, que correspondrien a Mart.
I llavors vam decidir això i Mireta Nagus.
I va com en ella ho dit el nom, no?
Sí, sí, sí, ens va a la Mart de bé.
Quina és la tasca que feu i com us coordineu tots quatre
per fer la feina que feu?
Àngel.
De fet, nosaltres ens posem, des del primer moment,
a disposició de l'escola corresponent.
És a dir, per això també l'activitat o la forma de portar-la a terme
varia una mica en funció de l'escola.
Nosaltres ens posem al servei de la direcció
i ell ens posa en contacte amb les professors o professors
del nivell que nosaltres actuem.
I en funció d'això, cadascú té una manera de fer-ho.
Concretament jo, a Can Clar, ho faig de manera individualitzada.
És a dir, en una hora de treball,
normalment agafo tres o quatre, depèn del temps, no?
I llavors el que fem és lectura bàsicament comprensiva.
És a dir, aquests nois i noies ja saben llegir més o menys,
però el problema que tenen és un gran problema de comprensió.
Donat també pel diferent cultura,
molts d'ells que venen de diferents cultures,
per la qual cosa el tema de comprensió és un tema molt important.
I en aquest sentit ens hi fiquem.
després coordinar-nos, això ens coordinen les jefes,
les tècniques.
Les jefes ja els coordinen.
És l'experiència, el que explicava l'Àngel des de Camp Clar,
des de Mediterrani o al Villavit, des del Salvador.
Quins casos us trobeu i quina és la vostra manera de treballar,
per entendre's, amb cada un dels alumnes?
Per exemple, a l'Escola Mediterrani,
el que fem és el mateix, és una hora més o menys,
sempre es podria una mica més,
i llavors està dividit en dues mitjores
i en cada una d'aquestes dues mitjores
tinc tres nois, diguéssim, nois, noies.
Els grups, tal com l'Àngel, són molt heterogenis.
Per exemple, jo en tinc un d'aquest grup,
dels tres que tinc,
per exemple, hi ha un macarapí,
un sud-americà i una japonesa.
Clar, són tres cultures totalment diferents
i llavors és el que abans parlàvem, no?,
el que notes és que precisament el que falta és això,
vull dir, tu dones coses de l'Àngel per suposades
i que veus que realment no connectes
perquè ells això no ho tenen tan clar
com ho podem tindre nosaltres, no?
L'altre grup és més homogeni,
podríem dir que són més gent d'aquí,
però, clar, la dificultat que hi ha,
podríem dir, és la de la parla, no?
Llegir, més o menys, es van defensant.
Ara, quan tenen, no ho sé tant
i llavors la dificultat està en expressar-se en català, no?
Perquè, clar, perquè el seu context
és totalment castellano parlant.
A Sant Salvador?
Sant Salvador és l'escola més maca d'aquest món.
Jo hi he estat 22 anys
i ara hi he tornat com a voluntària.
i tinc una classe,
la classe on va,
és la classe d'un mestre meravellós, el Manel,
que té 18 nens, 16 magrebis.
Llavors, aquests magrebis
tenen una cultura, per mi, extensíssima,
però no han estat escolaritzats.
Llavors, el que els falta és anar a col·legi.
Llegir, llegeixen sil·làbicament,
interpretar, comprendre,
comprenen poques coses,
però les que comprenen, les comprenen perfectament.
Per exemple, jo sempre explico
que un dia explicàvem que eren aigües subterrànies.
els espanyols, els espanyols, els dos espanyols que hi havia,
no sabien que eren aigües subterrànies.
En canvi, magrebis,
senyor, jo sí que sé el que és una aigua subterrània,
és l'aigua del pou,
perquè jo, al meu poble, tinc una casa i tinc un pou.
llavors, ells sabien exactament que era una aigua subterrània.
i també tenim molt a prop una cova,
i a dintre hi ha un llac d'aigua subterrània.
i jo em vaig quedar al·lucinant pepinillos,
perquè dic que això és una meravella.
L'experiència també de l'Ovira,
hi ha algú a l'Ovira o vi?
Al qual vi i el vi ho fem diferent.
O sigui, jo agafo...
Són els mateixos nens,
a veure, fem dues hores,
una hora amb el tercer A i l'altra hora amb el tercer B.
i són els mateixos, sempre.
Són nens que presenten unes dificultats de lectura grans,
però estan molt contents, molt motivats,
i se desenvolupa molt bé.
Però això ja veus que són diferents maneres segons l'escola.
Nosaltres ens posem el que digui l'escola.
Això és interessant també,
que cada escola es treballi d'una manera diferent,
també depenent del perfil d'alumnes, no?
M'imagino, Mercè.
Sí.
Nosaltres, des del pla educatiu d'entorn,
fem propostes generals.
Aquesta la vam decidir una mica entre tots,
què podríem treballar, què no,
però després la concreció s'ha de fer a cada escola,
perquè la realitat organitzativa,
la realitat dels nens,
les necessitats que tenen,
la voluntat de treballar també dels tutors o tutores,
s'ha de concretar a cada escola,
si no, no té massa sentit.
I amb això les quatre escoles i els quatre voluntaris
tinc molt bona predisposició.
Per què creieu els quatre voluntaris,
ara, després d'aquests mesos de treball,
per què creieu que era necessari fer una activitat com aquesta?
Què penseu?
Bé, jo, més o menys, ja ho he dit, no?
Penso que és important,
primer, perquè comprenguin l'idioma del lloc on estan, no?
Això és molt important.
Després que es puguin desenvolupar,
podríem dir, doncs, normalment,
i es puguin comunicar amb la gent normalment,
i que per això per ells representi, doncs,
podríem dir, un enriquiment,
perquè no ha de ser un enriquiment a ells com a persones,
que penso que, a veure,
que quan se'n donen compte ho agraeixen, no?
El que passa és que, esclar,
falta fer aquest pas, no?
Aquest, podríem dir,
que sigui una cosa més o menys,
una activitat més o menys escolar més, una més,
o sigui una cosa que vegin que per ells és profitosa.
Ara, el que dèiem abans,
ells poden estar motivats,
però, per exemple, hi ha ara una noia,
una noia que van dir,
fa dos o tres dies, o quatre, que no ve.
Per què?
Doncs, per exemple, doncs,
ella podia estar molt motivada,
però a casa seva no la portaven,
perquè teníem problemes econòmics,
sembla que van dir,
o no ho sé si ho acabà,
hem de saber, no?
Però, clar, per això dic jo que aquí hi ha,
molts defectors que hi juguen amb tot això.
I esteu d'acord amb això, sí?
Sí, absolutament.
I, a més a més, hi ha una altra cosa.
O sigui, dintre del...
O sigui, amb el pla d'entorn,
el que se promou és la participació
de tots els elements ciutadans
i la cohesió social.
Llavors, en aquest aspecte,
nosaltres, que estem jubilats
i que venim de diferents ambients,
que no...
O sigui, l'Alvira i jo som mestres,
però el Josep Maria i l'Àngel no.
O sigui, no cal que siguin del gremi del mestre,
sinó que som ciutadans,
som ciutadans i ciutadanes
que participem en l'educació dels infants.
Hi ha un tema d'integració,
que em penso que també és important.
És a dir, tens aquesta voluntat de fer un servei,
per dir-ho d'alguna manera,
però al mateix temps,
amb l'interès que aquesta gent
conegui la teva ciutat,
el seu entorn i tal, no?
I en aquest sentit, també podem dir
que des de l'escola hi ha un suport
a través de la biblioteca de l'escola mateix,
o de les persones que porten la biblioteca,
que t'ajuden a triar textos i tal,
però per altra banda tens una gran llibertat
també de triar tu coses.
Per exemple, jo acostumo,
ho dic moltes vegades,
a portar el diari
i aprofitar alguns titulars dels diaris
perquè vegin coses que passen a la ciutat.
És un altre aspecte que és important de fer.
I l'Àngel i el Josep Maria,
que no venen del món educatiu,
què és el que més us ha sorpès,
el que més us ha agradat,
de fer una cosa com aquesta?
No ho sé.
El que més us ha costat.
Jo sempre he tingut una certa vocació pedagògica.
Potser també hi entra una cosa així,
vull dir, una mica la cosa que...
I per un altre costat penso
que més val estar amb gent jove
que amb gent gran, vull dir.
Si s'ha d'encomanar alguna cosa,
més val que s'encomani la gent d'en tot.
Bé, no, dic això a mitja broma,
però és veritat.
Vull dir, t'obren nous horitzons,
perquè a vegades tenen sortides
i tenen coses que vull dir que dius,
bé, doncs potser sí que tenen raó,
potser sí que és veritat.
I penso que això per nosaltres també és important.
És gratificant.
I també s'enriqueix.
És gratificant.
Perquè en un món en què normalment
la gent no et considera res,
vull dir, a fet,
d'arribar i dir,
ah, mira que ha arribat el profe o l'Àngel,
no sé què tal, vull dir,
coi, ja em coneixen,
saben qui soc, no?
Jo sempre dic...
No, perdó.
Ah, perdó.
Jo sempre dic que estimant els nens
és el millor que m'ha passat a la meva vida.
estimar els nens
i els nens et recompensen
de mil maneres diferents.
Jo soc una persona que toco,
toco, abraço, estimo,
soc una mare
i en aquest moment padrina.
I llavors a mi m'agrada tocar els nens,
m'agrada besar els nens
i que un crió m'agrevi digui,
ai, senyor,
tu també m'estimes
i no em coneixes de res,
és compensatori.
A més a més
d'altres i altres i altres coses.
El fet que t'estimin
i tu estimes amb ells
és molt compensatori,
compensa.
I pel que fa a les lectures,
amb què heu treballat,
amb quin material heu treballat?
Ara ho apuntava una mica a l'Àngel,
que ell també treballava
també amb la premsa,
amb els diaris,
perquè allà també hi ha,
que vagi amb molta lletra,
però amb què heu treballat
en cada un dels casos?
Diferents tipus de text.
O sigui, treballem narrativa,
treballem poesia,
treballem text informatiu,
teatre,
no sé,
jo ara mateix ja estic preparant
la premsa,
o sigui,
diferents tipus de text,
perquè així la canalla
sàpiguem distingir,
o sigui,
a l'hora de fer la lectura comprensiva,
també la lectura expressiva,
perquè això ajuda la comprensió,
que no és el mateix un text
que un altre tipus,
diferents tipus de lletres,
clar,
o sigui,
treballem així en plural,
i els materials,
com diu l'Àngel.
El mateix programa
ens ha facilitat també
un llibre,
la biblioteca,
jo dic,
i també de l'escola,
i he fet servir,
per exemple,
a part del diari
el Tatano,
que no sé si ho coneixeu,
que era un suplement
del Cavall Fort,
que va molt bé,
és molt simple de lectura,
no ho sé,
jo soc molt preguntadora,
i m'encanta que em responguin,
i clar,
llavors parlen en català.
Què has menjat per dinar?
Sincerament,
no m'importa res,
però que em diguin,
la mare ha fet de primer plat
una sopa magrebina
de no sé quantos,
o couscous,
això,
couscous,
i com el fa la mare,
la mare hi posa verdures,
i llavors ens t'expliquen,
i sincerament a mi,
això em convenja molt,
perquè parlen,
parlen,
i parlen en català.
I heu notat una evolució
amb ell,
amb tots ells?
I moltíssima.
Sí?
Sí, sí, sí.
I a més ho valoren
les quatre escoles.
Sí?
Això,
quins impots heu rebut
des de l'escola?
A final de curs,
és quan farem la valoració
de totes les activitats
de pla d'entorn,
però sí que els equips directius
ens han dit que els tutors
estan no tant millores,
perquè clar,
els nens estan rebent
una atenció més individualitzada.
A més,
estan tots molt motivats.
Sí, motivats.
Això és tan important,
suposo,
no?
Vull dir,
el fet d'estar una persona
sola per tu,
o d'ovoi per tu.
Que siguin, per exemple,
tres de la classe triats,
no sé,
amb quins criteris,
però que et baixin això,
ells,
clar,
això a ells els hi dona una mica.
Si es barallen una mica.
A mi em toca avui,
eh?
Em toca,
no em toca.
Em toca a mi,
avui em toca a mi,
que la setmana passada no.
Avui em toca a mi,
o sigui,
mitges es barallen
per vindre amb tu.
És el primer any que es fa això,
voluntat que tingui continuació o què?
Aquesta és la pregunta del milió.
La voluntat segur que hi és.
La voluntat sí que hi és, eh?
La pregunta del milió, no?
Hauríem de fer un incís, no?
Que seria l'incís aquell de dir...
No sabem què ens deia para el futur.
Sí,
realment és una mica
una tasca de voluntària
motivada per unes retallades
pressupostàries també, no?
Vull dir,
que d'alguna manera,
nosaltres ho fem molt a gust,
però vull dir que hi ha aquest aspecte, no?
I que llavors s'ha de veure
de cara al futur,
també,
si es donen suport a iniciatives
d'aquest tipus,
o no.
A veure,
realment,
sí,
el que diu l'Àngel,
des del programa l'any passat,
amb aquest any,
hi ha hagut una retallada econòmica
important,
i per això,
una de les coses
en què pensàvem
a l'hora de programar
les activitats que faríem aquest any
és a veure amb els diners
que teníem
com ho fèiem, no?
Sí que hem fet això
els voluntaris
i sí que hem fet altres actuacions
d'aprenentatge i servei,
amb la Universitat Rovira i Virgili,
amb l'Institut Vidal i Barraquer,
i això són diferents activitats
que fem,
que també a CO0
perquè són exacte
aprenentatge i servei.
En principi,
nosaltres aquest any
és el sisè any
que existeix
el Pla d'Educatiu d'Entor
de Tarragona
i la Generalitat
tenia una previsió
d'instaurir els plans d'educatius
d'entor
durant sis anys.
A hores d'ara
encara no sabem
si això es tirarà endavant,
si encara que hàgim fet
els sis anys
continuarem,
si continuarem com ara,
si hi haurà una retallada
que ara l'any que ve...
No ho sabem.
Ja ho veurem, no?
Ja ho veurem.
En tot cas,
jo trobo que és important
que hi hagi gent voluntària
com ells
que hi participin
en activitats com aquestes, no?
Vull dir que
també és interessant
això,
el voluntariat
en temes com aquests.
No sé com ho veieu, això.
Voluntariat,
sí,
però suplir una funció
no.
O sigui,
no és la nostra missió
suplir la funció
que correspon
al Departament d'Ensenyament
que abans
se'n deia
d'Educació.
O sigui,
per tant,
nosaltres disposats
a col·laborar,
però no portar
tot el pes.
O sigui,
no tenim per què
suplir
el que és
l'activitat
dels suports,
les aules de suport,
les aules d'educació
especial i tot això
ha de mantenir-se
i el professorat
de suport
a les escoles
i ha de ser,
nosaltres som,
a més a més,
som un altre tipus
de cosa.
Penso que no ens correspon.
De totes maneres,
de cara a animar
una mica possibles
altres voluntaris,
que potser la pregunta teva
anava per aquí,
jo diria que
els que no venim
del món
de l'ensenyament
directament,
com el Josep Maria i jo,
penso que estem molt contents
de l'experiència
i que pensem
que és un petit servei
que podem fer
i que tenim capacitat
per fer-ho,
a més,
hi ha molta gent
amb capacitat
per fer aquestes coses
i a vegades
hi ha gent
que s'avorreix,
que no té jubilats joves
que no saben què fer,
penso que és un servei important
i que a més a més,
jo diria que és gratificant,
tu passes bé,
ho pots comentar
amb altres companys,
en el qual
pots fer el Minerva,
el dibuix...
No,
però inclús,
vull dir,
el mateix,
a veure,
el mateix ambient
de l'escola,
vull dir,
elles s'han jubilat
de l'escola,
vull dir,
com aquell que diu
tornen a casa,
però vull dir,
nosaltres des d'aquí
vam anar de patir
que no hi havíem tornat
a l'escola,
per tant,
vull dir,
veus uns ambient,
vull dir,
una problemàtica,
perquè jo cada dia,
doncs,
quan arribo,
doncs,
normalment me trobo
amb una problemàtica diferent,
perquè sempre ens hi hem fet alguna
i sempre hi ha algú
una mica així esvolotat,
però bueno,
però veig que deu ser
la realitat,
no?,
la realitat,
almenys la realitat
d'aquell centre,
no?,
i això també és bonic,
de sapiguer-ho,
no?
Jo sempre dic
que substituir
amb una persona
que la generalitat
hauria de llogar
no ho vull fer,
però,
ara ho faig molt a gustíssim.
En tot cas,
potser és una cosa complementària
o no?
És a dir,
és una tasca complementària
a la vostra?
Sí,
potser sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
i que s'animi tothom,
que vingui tothom,
escolta,
que vingui la gent.
De fet,
jo crec que des de...
Si ve tothom,
tindrem una feina.
Tindrem una fanyada.
És igual,
però ho farem tot.
A veure,
les delegacions d'aquí,
gràcies.
Jo des del moment
que hi he anat,
també he valorat molt més
la tasca dels mestres
o dels educadors.
I el fet de trobar-te allà
a vegades prenent un cafè
amb ells a la sala
de professors i tal,
veus una mica l'ambient
que hi ha i tal,
i dius,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do la fenya
que es fa
i a vegades amb pocs recursos
i amb molta voluntat i tal.
I em penso que això
també és valorable
en un moment
en què penso
que la professió
d'educador
està molt desprestigiada
desgraciadament.
Sí?
Penseu que
exeducadors,
no sé si es pot dir així,
perquè vaja,
això ho sés tota la vida.
Tota la vida.
Això sés tota la vida.
Seràs mestre.
També ho veieu?
Compartiu una opinió
de l'Àngel?
A veure,
una de les coses
quan vam parlar
d'organitzar aquest equip,
una de les coses
que volíem
és que participés
gent que no només
fossin mestres,
sinó gent
que està perfectament capacitada
i que pot desenvolupar
aquesta tasca
com ho estan fent ells.
Tot just és per això,
perquè hi ha d'haver
un més gran coneixement
del món educatiu
i de la societat.
És per això,
dintre del pla d'entorn,
la part d'aquesta
d'integració social
de tota la comunitat,
la ciutat educadora,
no sé què,
tots aquests conceptes
tan teòrics
posats a la pràctica.
I la veritat
és que és molt enriquidor.
Molt.
Perquè, clar,
jo soc exmestre,
d'acord,
però jo arribo allà
i soc un bolet a banda.
O sigui,
jo no soc del claustre,
jo arribo
i soc una veïna
del barri.
M'explico?
O sigui,
no...
I els crios
me'ls trobo,
te'ls trobes a la botiga
arrossegant el carro
de la compra
i així
i te saluden pel carrer,
te presenten
a les famílies
i és una miqueta
fer aquesta xarxa
de persones,
per entendre's.
I què tal
la tornada
a les Alves?
Preciosa,
per mi,
molt bona.
Molt bona,
molt bona.
A veure,
jo crec que...
Jo vinc
de la meva mare mestra,
el meu oncle mestra,
el meu germà mestre,
jo mestre,
el meu fill mestre.
Tota la família.
La saga del magisteri.
La saga del magisteri.
Llavors,
soc mestra per vocació,
crec que...
A mi m'ha encantat
sempre ser mestra.
El meu marit
sempre deia
que si tenia 25 alumnes
a l'escola,
ell era el que feia 26.
De fet,
les mestres
són molt mandones.
Sí.
Sí.
Sí.
Ja ho reconeix,
escolta.
Ja està bé
reconeixer-ho.
Sí, sí, sí.
Mandones,
de veritat, sí.
Mai dic
que el meu marit
mai li deia
escolta,
quan passis
pel costat
de la tovallola
porta-me-la sisplau.
No.
Porta-me la tovallola.
Més directa.
Més directa.
Directíssim.
M'imagino
que des de la Fundació
des de la Junta
molt satisfets
d'aquest grup
de voluntaris.
Sí.
A més,
des de la Fundació
ens agrada.
Ens agrada
poder comptar
amb gent voluntària
perquè, bueno,
en pla d'entorn
encara no en teníem.
Altres projectes
de la Fundació
també compten
amb voluntaris
i voluntàries,
però en pla d'entorn
encara no ho havíem
impulsat.
I després,
aquest any,
amb la retallada
que us comentava
la Montse,
doncs,
vam pensar en actuacions
que no fossin
substituir la feina
d'algú altre,
sinó que poguessin
ser un complement
i que la retallada
com a projecte
de ciutat
no ens afectés,
que nosaltres
continuem fent coses.
I la veritat
és que
tant els programes
d'aprenentatge
servei
que us comentava,
com aquesta activitat,
la col·laboració
altruista,
la participació
de tothom,
t'anime
a muntar coses
i a fer coses
més enllà dels diners
i veure
que es poden fer coses
amb diners
ben gestionats.
De fet,
Javi,
la figura del voluntari
d'una fundació
com la vostra
és gairebé
imprescindible.
És important.
És molt important.
És un paper
i que també ajudi
a...
O sigui,
que no només
es basi en voluntariat
perquè tampoc
no és així,
sinó que
hi ha d'haver
un equip tècnic
que vetlli
per gestionar
també el voluntariat
però sí que forma part.
És el que també
ajuda a donar-li sentit
a la fundació,
tenir equips
de voluntaris
que ajuden
a la tasca nostra
organitzada.
I a mi m'agradaria
ressaltar
el que ha dit
la Panxi,
els dos objectius
de pla d'entorn
així general
són l'èxit educatiu
i la cohesió social
de la comunitat.
I en projectes
d'aquest tipus
és important
vincular-la
a la comunitat
a l'hora d'educar
tots els nens
i les nenes
perquè estan a l'escola
però també estan fora
de l'escola
i està bé
la interrelació
dels diferents àmbits.
Jo crec que
és un punt important
el que ressalta
la Panxi.
Per tant,
repetiríeu,
per el que veig,
segur de voluntaris,
eh que sé?
Sí,
sí,
totalment.
Estar satisfets
amb l'experiència.
ens queden uns mesos
però encara,
vull dir,
això no s'ha acabat.
Queden uns mesos encara
de feina.
Al maig pleguem,
no?
Fins al maig.
Al final de maig.
Al final de maig.
El contracte.
Quan ens diguin prou.
Fins al maig.
Fins al maig el contracte.
A veure si s'allarga el món.
Després caldrà fer la revisió,
suposo,
veure les possibilitats.
Entre nosaltres
ens anem trobant
cada mes i mig,
ja anem parlant
com està cadascú,
entre ells també
es donen orientacions,
es passen materials,
és anar-ho treballant.
Per tant,
molt enriquidor
per tots vosaltres també.
Tienen hasta logo i tot, eh?
Molt bé.
Han fet un logo
al grup de Minerva.
No, aquest no.
Aquest no és, eh?
Aquest no és.
Un logo i tot.
El jefe.
El Josep Maria.
L'artista.
L'artista.
L'artista.
Doncs ja ho veieu,
aquest grup de voluntaris,
el Josep Maria,
l'Àngel,
la Panxi i l'Albira,
que treballen
en això,
en l'equip de lectura Minerva,
en el marc
del Pla Educatiu d'Entorn
de la Tarragona,
de la Fundació Casalamic
i també al Departament d'Educació
de la Generalitat
i a l'Ajuntament de Tarragona.
Moltes gràcies,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Dilluns minem més, no, Javi?
Més i tant.
I tant.
Que vagi bé.
Bon dia a tothom.
Gràcies.
Gràcies.
M'agrada que hi hagi persones
que vinguin a dir
que no col·len ni res
perquè diuen més el que volen
i no et faig de viure.
Vull parlar de parlar.
Vull saber...