amb la sintonia que identifica l'espai de cuina,
aquí estem amb el Francesc Lledó,
que ens va prometre la setmana passada,
després de la sessió de bacalla,
que dedicaríem una sessió als ous,
perquè en aquesta època de l'any,
jo diria que els ous de totes maneres són per tot l'any,
però potser en aquesta època de quaresma, Francesc, és...
Sí, sí, home, els ous, com bé dius tu, tot l'any.
Tot l'any hi ha ous, a més...
I són recomanables, no?, fins i tot des del punt de vista nutritiu.
Sí, sí, sí, a veure, tot en excés tot és dolent.
Jo, per exemple, jo vinc de Reus,
vinc de l'havicultura del Ram,
i jo m'he fet gran en dos ous cada dia,
jo i tota la meva família.
I molt gran, per qui no conec el francès.
I mai he tingut problemes de colesterol, per exemple,
mai n'he tingut, potser ara que ja he fet els 45,
potser començaran a venir.
Però, vull dir, sí que és veritat que és un producte,
sobretot el rovell, molt ric en colesterol,
i molt potent, vull dir.
Llavors, doncs, s'ha de consumir en moderació.
Potser aquests dos ous que ens han fet grans,
potser són excessius, eh?
Però un ou al dia no n'hi ha valament?
Jo crec que no n'hi hauria gens malament,
i és molt nutricional,
i sobretot si sabem jugar
amb la varietat de preparacions que ens permet l'ou, no?
Vull dir, podem menjar, doncs, mira,
com avui anem a parlar,
el podem menjar, doncs, és amb truites,
remenats, passant per ous durs,
fets de moltes maneres.
Podem menjar els ous escalfats,
que també li diuen poixer.
Es poden menjar passats per aigua,
aquell esmorzar que allò he passat per aigua,
jo fa anys i anys que no em prenc,
però jo recordo de petit haver viatjat bastant amb el meu pare,
i quan anaves cap a la mània o així,
en aquelles zones l'esmorzar o no passar per aigua
era la cosa més normal del món, no?
Jo recordo, inclús de petit,
d'aquell rovellet d'ou amb sucre per berenar,
que ara ho expliques i dius,
hòstia, la gent t'ha mirat raro, no?
Però era molt típic agafar un rovell d'ou
amb un got petit, amb sucre,
remenaves ben remenat i et feia,
et quedava completament groc,
i amb pa torrat o amb coca seca
el sucaves i era el berenar, no?
I jo el trobava, boníssim.
Hi havia, llavors, ja per adults, diguem-ne,
qui hi posava una miqueta de birran,
sí, qui hi posava una miqueta de cosa.
Però jo crec que és un aliment bàsic,
un aliment molt, molt nutritiu,
i que no l'hem d'oblidar
dintre la nostra dieta en absolut.
Ara que comentaves això dels esmorzars,
clar, estava pensant que en quants països
del centre i del nord d'Europa
encara hi ha esmorzars aquells que inclouen...
L'ou ferrat.
L'ou, no?
En canvi, aquí jo crec que s'ha perdut bastant,
com a mínim a nivell urbà.
Potser en els àmbits rurals
encara hi ha un determinat tipus d'esmorzar
que el món de la païsia manté.
Home, en altres, l'esmorzar del diumenge,
vull dir, jo encara sóc dels que...
Sí? D'aquells que t'aixeques i et prepares un...
El diumenge, sí, home, jo sóc...
M'agrada anar a la cabeda,
doncs algun diumenge fer un bon esmorzar
d'aquells assentats en plat gran,
allò amb una miqueta de valdant, un ou ferrat.
M'agrada, és un esmorzar del diumenge a les arangades,
que no hi faltin.
Però doncs jo crec que sí, que és...
Ara, això, cada dia, home,
doncs potser viuríem menys anys
com vivien abans, no?
Però doncs jo crec que de tant en tant
els diumenge s'ha de fer.
I per el que dius, doncs sí,
que és veritat que la cultura nòrdica
es consumeix molt més,
també pensem que allà el fa més fred
i necessiten un consum més de calories.
Clar, necessiten sortir...
Exacte.
La seva dieta és diferent, també,
mengen diferent aquella gent.
En la dieta mediterrània
no inclou un ou ferrat per esmorzar,
no, no.
Però doncs una truiteta per sopar, sí.
O sigui que, bueno,
ho canviem una miqueta.
Molt bé, doncs vinga,
per on comencem?
Què ens proposes?
Bé, jo us havia proposat una ruta, doncs,
potser per les preparacions menys normals,
menys conegudes,
encara que n'explicarem alguna de molt senzilla.
Totes, vaja.
Però doncs,
sortint una miqueta de...
Si ho ha d'un dia en parlarem,
de la típica truita,
el típic remenat,
o inclús els puddings,
ja que n'hem parlat moltes vegades aquí.
Jo volia començar, doncs,
pels ous durs.
Primer explicar com se fan.
Com es prepara un ou dur.
Com es prepara un ou dur,
que ja a partir d'aquí ja...
Doncs mireu,
és tan senzill, evidentment,
com agafar aigua, eh?,
que la posem a bullir,
i quan arrenqui el bull aquest aigua
i tirem els ous a dintre
i esperem cinc minuts, eh?
De petit,
medien cinc per a nostres,
val?
Doncs en realitat són cinc minuts
i ja està,
els deixem refredar,
ja tenim l'ou dur.
Els posem a la nevera
i se'ns aguanten ben bé,
doncs,
una setmana,
dues setmanes,
tranquil·lament.
Però què fem amb aquests ous durs?
Bé, moltes coses.
Primer,
com saber si un ou és dur o no
abans de trencar-lo, eh?
Això és fàcil de saber.
Per exemple,
a la nevera tenim ous,
uns de durs i uns que no,
i ara me'n catjo uns,
i ara quins són els durs?
És molt fàcil,
el posem damunt de la taula
i el fem rodar.
L'ou dur rodarà
i l'ou que no es dur no rodarà,
ja ho veureu.
El que no es dur
comença a ballar així,
bum, bum,
i es para de seguida.
En canvi,
l'ou dur fa com una baldufa,
li dones i just i no para de rodar.
Doncs ja sabem
quin és l'ou dur.
Llavors,
com els hem consumit?
Doncs mireu,
a mi els ous durs m'agraden molt,
sobretot ara en aquesta època,
que ja hem acabat l'hivern,
o doncs l'hivern comença la primavera,
doncs quan fem una cassola,
doncs per exemple,
aquelles faves que hem de fer
a l'APA catalana,
que és assignatura pendent,
potser d'aquí molt pocs problemes
començarem a parlar de faves
perquè ja n'hi ha
i estan boníssimes.
Doncs sempre que fem cassoles
amb suquet,
doncs afegir un ous dur
partit per la meitat
sempre hi va bé,
sempre li acaba de donar,
eh?
De vestir el plat,
de gustet,
de tot,
de tipar,
en vés de posar-hi una patata,
doncs posar-hi un ous dur
i queda molt bé.
També ens anirà molt bé
per fer vinagretes,
o sigui,
si agafem un ous dur
per un cantó
amb el rovell,
el que fem és
picar-lo junt amb unes,
per exemple,
amb unes amelles i unes avellanes,
una miqueta de sal i pebre,
una miqueta de vinagre
i oli d'oliva
i remenem tot
i fem una salsa,
fem una vinagreta en tot això
i quan ja ho tinguem tot lligat
i afegim el que és la clara
talladeta a trossets petits,
tenim una vinagreta boníssima,
senzilla,
barata,
per afegir damunt d'on vulgueu,
de qualsevol tipus d'amanida,
que hi pot haver,
doncs,
encurtits o no,
hi pot haver,
per exemple,
una amanida feta amb tapres,
amb cogombres d'aquests,
amb vinagre,
amb sabetes,
doncs,
i enciam,
força enciam,
una miqueta amarg
perquè ens contrasti una miqueta
també amb l'acidesa,
doncs,
i amb aquesta vinagreta pel damunt
tenim un plat
ben senzill
i ben ràpid
de fer.
Una altra cosa
que ja us volia explicar,
també aquests ousos,
que ens podem farcir,
evidentment,
hi ha molta gent,
doncs,
que senzillament barrejats
amb tonyina,
amb una miqueta de tonyina
i maionesa,
el que és el rovell,
i tornem a farcir les clares,
aquell foradet que queda
tot de dalt,
aquells ous típics,
que trobem en molts bars
o en moltes cases,
amb tomàquet,
amb el que vulgueu.
i els servim així tal qual?
Freds,
tal qual,
boníssims,
amb tonyina,
amb tomàquet,
és que hi ha tantes maneres
de preparar-los
i tan bones,
i quan comença l'estiu,
doncs,
aquests freds
són molt bons
i molt recomanables.
Sempre que els preparem,
doncs,
en dies de calor,
però,
fem servir
mayoneses comprades,
no ens arrisquem
a fer servir ous frescos,
perquè,
doncs,
són coses
que ens poden aguantar
unes hores
damunt d'una taula
per anar picant
i, doncs,
no és aconsellable
si la temperatura
és elevada.
I, en aquest cas,
doncs,
jo us volia explicar
un plat també
molt típic
de la cuina mediterrània
que es fa en molts llocs
i que va prenent
diferents noms,
però, doncs,
que,
nantos el coneixem molt
amb el nom de salpicón.
El mòbil del francesiador
que es farà famós
en aquest programa.
Sempre, mai,
és la falta de costum.
Doncs,
es diu salpicón,
dius?
El salpicón,
sí,
és un preparat
que parteix
amb una base
d'ou dur,
eh?
I, llavors,
el que es fa
és barrejar
aquest ou dur
amb maionesa.
És com si véssim
una ensalella russa,
val?
Però, doncs,
hi posarem gambes,
hi posarem musclos,
hi posem tot
de coses de mar,
inclús hi ha qui posa
sèpia bullida,
eh?
I hi ha qui posa
escopinyes,
doncs,
gambeta d'aquella paladeta,
val?
Pop,
el que vulguis,
tot de cos de marís,
que així fresquet,
barrejat amb una miqueta
de tomàquet fresca,
llavors,
perdona,
tenim l'ou dur,
els ous durs?
Els ous durs per un cantó,
ja els tenim,
i després tot això que...
Llavors, tot això,
bullidet o cuit,
val?
El que són les gambes,
doncs,
puxadetes,
allò que estiguin al seu puntet,
val?
els musclos senzillament oberts
oberts i trets de la closca,
les escopinyes també,
tretes.
I tot on ho posem?
I llavors,
ho posem tot això en un bol,
com si fes una salella russa,
i afegim una miqueta de tomàquet
tallat a de uets petitons,
una miqueta de ceba també,
tallada a de uets petits,
i podem posar pebrot vermell o verd
o els dos,
i llavors també s'hi poden posar,
és que clar,
hi podeu posar el que vulgueu,
però doncs aquí unes tàpres,
a mi m'hi encanten,
i uns cogombres d'aquests amb vinagre,
també,
i llavors tot això barrejat amb una maionesa,
no massa maionesa,
sinó però doncs que lligui el marisc
amb tota aquesta ceba i tot això.
Això per anar a veure,
hauria de reposar mitjoreta a la nevera,
i després ens ho mengem.
Com?
Doncs mira,
senzillament unes endívies,
que hi traiem les dues fulles del mig
i ho omplim amb això,
ja queda boníssim.
Fas com una mena de farcit.
Fas com una mena de farcit.
Exacte,
una mena de farcit.
Senzillament ben bé,
però...
Exacte.
També es pot fer,
doncs per exemple,
amb una xicòria,
aquells d'encians vermells,
que tenen una forma com a rodona,
doncs n'hi traiem fulles
i fa també com a nius,
també doncs aquests nius farcits,
amb aquest salpicón també,
amb pasta.
Podem agafar unes hélitxes,
per exemple,
bulliretes,
i acompanyar-les amb aquest salpicón
una manida fresca d'estiu.
De moltes maneres,
és una manera fàcil i bona
de consumir tots aquests productes frescos
i aprofitar aquest oudú,
que també li barrejarem amb tot això.
O sigui,
aquí l'esclara i el rovell
se piquen junt amb tot això
i li donen un toc especial
que queda boníssim
i molt fàcil de preparar.
Això seria el salpicón,
que per cert no li tenim un nom en català,
no?
No,
a jo propi...
No,
perquè és...
Jo és un plat que l'he preparat,
però doncs és més...
és que amb variants es menja tot el Mediterrani,
es menja Itàlia,
es menja França,
es menja el sud d'Espanya,
més aviat,
és molt típic d'allà,
però doncs és un plat,
com que són llegums,
ous i peix,
doncs en realitat
se prepara per tot arreu.
Una pregunta,
amb els ous d'ús,
que deies,
tenim uns quants
que després els podem utilitzar
quan convingui,
però quan és recomanable
tenir-los a la nevera?
Home,
l'ou d'ú,
primera,
per fer-los,
millor fer servir ous vells,
perquè si l'ou d'ú és nou,
o sigui,
si l'ou és nou,
el que anem a fer dur
ens costarà de pelar,
això a primera recomanació.
I segona,
la nevera,
home,
ja us he dit,
unes 10 dies,
més,
és que es comencen a tornar verds,
comencen a agafar un color verd,
i tampoc és tan difícil
de fer ous durs
com per guardar-los tant de temps.
No cal tenir-los tant de temps.
Un cop es decideix
de tenir-los durs...
Tenir-me dos o tres de durs
a la nevera
sempre va bé
perquè et pot treure d'un apuro,
però ja està,
o sigui,
val més que cada vegada
niu de patates.
La idea és uns ous al plat.
Niu de patates.
Sí,
però fet dintre d'un niu de patates,
sense tenir un recipient
on servir-los,
sinó que farem
que es mengi tot,
inclús el plat.
Doncs aquí,
l'ou al plat
és molt senzill,
és molt bàsic de fer,
i aquí l'únic que farem
és fer una miqueta de plat
per servir-lo.
Com ho farem?
Doncs mireu,
agafarem unes patates
i les tallarem a làmines fines,
en aquest cas,
fines que vol dir
d'uns dos mil·límetres,
més o menys,
i les fregirem
amb oli d'oliva,
quan les tinguem fregides
les escorrem ben escorregudes
amb un paper secant.
Llavors agafarem un aro,
un aro d'aquests
que fem servir per emplatar,
que són metàl·lics,
n'hi ha que són de plàstic,
però en aquest cas,
molt millor,
o ha de ser metàl·lic
perquè és posada en el forn,
i en aquest aro
el posarem damunt d'una safata
amb un paper d'aquests
que no s'enganxin,
de forn,
paper sulfuritzat,
i llavors ens posarem
una base dintre de l'aro
de patates,
d'aquestes patates
que han fregit,
i en pic tinguem la base
feta al cul,
diguem-ne,
de l'aro,
farem les parets,
les parets també
anirem solapant
les patates ben posades
una al costat de l'altra,
perquè al final
quan tanquem el cercle
se'ns aguantin bé
les patates dintre de l'aro.
Per tant,
dins de l'aro
tot patates?
Tot l'aro cobert de patates,
tant al cul
com als costats.
En pic tinguem això,
agafem pernil,
pernil serrano,
un pernil d'aquests normals,
el tallem a trossets
i el barregem
amb sofregit de tomàquet,
millor si és nostre
que no comprat,
però si no també
pot ser un sofregit comprat.
Si voleu també
podeu posar una miqueta
el xorisset,
això ja depèn del gust
de cadascú,
amb els ous al plat
el xorissot
i queda molt bo.
Llavors,
aquest avarreig de pernil,
xorissot
i sofregit de tomàquet
un tema
que t'abasa
de l'aro
de patates.
Jo calco
dos o tres collades soperes
d'aquest tomaquet
amb pernil i tot això.
Llavors,
al damunt
hi podem posar,
si us hi agrada,
a mi m'hi agrada molt,
una rodància
de formatge,
un tros de formatge,
que pot ser
des d'una mental,
un formatge
d'aquests de fondre
de barra,
un cadí,
un formatge
que afongui bé,
una bona rodància,
més o menys
de la mida de l'aro,
que ens càpiga dintre.
I per últim,
dalt de tot,
hi trenquem un ou
o dos,
si us hi agraden
dos ous,
dos ous trencadets
de damunt.
Hi tirem
un xorret de sal,
pebre,
una miqueta d'oli d'oliva
i el forn.
El forn
estarà uns
quatre minuts,
quatre o cinc minuts,
el temps perquè se'ns cogui
el rovell.
L'ou al plat,
normalment el rovell
queda completament cuit.
Si ens agrada el rovell
una miqueta més cru,
el que fem moltes vegades
és retirar el rovell,
trencar l'ou
i separar la clara del rovell.
Tirem només la clara al forn
i just abans de treure l'ou
del forn
hi posem el rovell
i el deixem calentar una miqueta.
Llavors,
aconseguirem que el rovell
ens quedi cru.
Però si no,
doncs tot junt així.
Un cop ho tinguem cuit,
ho deixem reposar una miqueta.
Res,
un minut,
dos minuts més que ara
que no ens cremem amb l'aro
que puguem manipular l'aro
i traiem l'aro,
o sigui,
agafem primer
tot l'aro amb l'ou
i el posem damunt d'un plat
i un pic estigui damunt del plat
i traiem el paper
i l'aro.
I ens quedarà
com un niu
de patates.
De forma.
Exacte.
Com un niu de patates
amb l'ou a dins
que un pic el tallem
doncs ens esperamarà
una miqueta l'ou
amb el formatge.
Sense esperar
al mig del plat.
Exacte.
I és aquest concepte
de l'ou al plat
però una miqueta modern
ni una miqueta més
de diumenge.
Una mica sofisticat,
una mica més elaborat.
Això mateix.
Molt bé.
Què més?
Passar pel damunt
d'una preparació
que he viscut de prop
la setmana passada
o l'altra
que és quan vaig estar
de vacances
que com sabeu
vaig estar aquí
al costat a Madrid
i allà fan els ous estrellats
que a mi em tornen boig
una cosa tan senzilla
i tan tonta.
I d'on ve el nom
aquest d'ous estrellats?
Doncs perquè sembla
que s'estrellin.
Sembla que estiguin estrellats
vol dir que
s'hagin estrellat
o en castellà
o dir que s'hagin tingut
un accident.
Per què?
Doncs perquè es trenquen.
Estan trencats
damunt d'unes patates.
Això que a vegades
ens pot passar
sense voler.
Accidentalment
doncs bueno
això és el que passava
al posar uns ous
damunt d'unes patates
fregides.
Clar,
la patada fregida
és molt irregular
té alguna que altra punxa
i llavors
te trenca els ous.
I si damunt
tu els ajudes
a trencar
expressament
amb una forquilla
i un ganivet
doncs ja són els ous estrellats
que coneixem
que van acompanyar
amb un pernil
i estan espectaculars.
I quin misteri té aquest plat?
Que a més...
És la combinació
del gust
de la patata
l'ou i el pernil
que és genial.
Ou, patata i pernil.
Sí, fixa-t'hi
abans
la preparació
que hem fet al Niu
era el mateix
que diuen
ou, patata i pernil
a més de tomàquet
i formatge
però la combinació
bàsica d'ou, patata
i pernil
és brutal
i qui diu pernil
es pot substituir
per algun preparat
de porc sec
doncs un xoriço
una botifarra negra
ou, patata
i un gust potent
amb tòfona
és fantàstic
també
doncs
sempre són
aquest ou patata
que és un variedatge genial
i un gust fort
un gust molt potent
que li doni personalitat
i tens un plat
que no et fallarà mai.
Clar, però estem reflexionant
sobre els plats
que comentem avui
que clar, bàsicament
tot són productes
molt bàsics
l'ou, la patata
i després també
el pernil
o el xoriço i tal
que en fi
no res sofisticat
ni difícil de trobar.
L'ou és un producte
de primera necessitat
i ho demostra
l'ida
i llavors
són productes
que s'han fet servir
sempre a la cuina tradicional
a la cuina bàsica
a la cuina del poble
i per això
són productes
molt rics
en varietat
de receptes
i sempre combinen
amb productes
de gent humil
i no per això
més dolents
ni molt menys.
I aleshores
com es fan
uns sous estrellats?
Els sous estrellats
és tan senzill
com agafen
les patates
panadera
que se'n diuen
o sigui
són les patates
tallades a làmines
i fregides
així com les altres
tenien dos mil·límetres
aquestes tindran
cinc mil·límetres
o sigui
són més dobles
mig centímetre
de gruix
tallem les làmines
i les fregim
i llavors
també les aguardem
allò
amb una safata
amb sal i pebre
amb un paper secant
perquè no
perquè tenin
l'excés d'oli
per fregir
aquestes patates
són 10-12 minutets
amb l'oli
ben fregidetes
llavors
quan les tenim
ja fregides
les posem
a un plat
fem uns ous
primer
m'agrada agafar
dos tires
de pernil
i
amb aquell oli
i fregim
les dues tires
de pernil
l'oli que estigui
mitjanament calent
i que el pernil
ens quedi
saquet
reservem el pernil
i en aquell mateix oli
que hem fet el pernil
li fem els ous aferrats
fem dos ous aferrats
típics i tòpics
i quan els tinguem fets
agafem un plat
posem les patates
i posem els ous aferrats
damunt de les patates
i amb unes tisores
o amb una forca i un garibet
els tallem
així damunt
de les patates
que ens deixin anar
tot el suc
tot el rovell
damunt de les patates
i ho decorem
amb aquelles dos tires
de pernil
que hem fregit amb l'oli
on t'hem fet els ous aferrats
i ja està
és tan senzill
com això
i si voleu
hi ha un toc de julivert
i està espectacular
i com un plat
tan aparentment senzill
després
se serveixen
en restaurants
d'aquests
de prestigi
de Madrid
una miqueta
tu em deies
al micròfon tancat
que d'ous
n'has menjat pocs
i tothom
quin record tenim
de l'ou
el record infantil
de l'ou
és l'ou aferrat
i això no ha de ser
un ou aferrat
amb patates
què és el que més agrada
al món
amb un nen
un ou aferrat amb patates
i això no és més
que un ou aferrat amb patates
adult
vull dir que ja li hem posat
el pernilet
i damunt l'hem estrellat tot
i damunt té una presentació
té una tradició
és que té tots els ingredients
per triomfar
i els va cessar a Madrid
ara
i què?
extraordinaris?
sí, sí, sí
quan els fan ben fets
a tot arreu
més d'un dia?
sí, sí
llavors hi ha les variants
que hi ha qui posa foie
hi ha qui posa...
ah, després ja es poden
fer varietats
una mica més sofisticades
tu pots agafar
de més nivell
a més en productes de més...
en vés del pernil
doncs agafes uns encenalls
de foie
i amb la patata calenta
damunt del plat
i tires aquests encenalls
de foie
i després al damunt
hi poses els ous calents
també
que agafaran
i et fondran el foie
i els talles
allà damunt
una altra manera
de fer-los amb foie
també és
amb les patates
això sempre
el plat hi ha
i llavors agafar
una paella
sense oli ni res
amb un antiadherent
i agafem foie
foie cru
i el fregim
amb aquesta paella
amb una miqueta
de sal i pebre
però amb la paella
ben calenta
llavors el foie
fa una crusteta
però també et deixarà
anar oli
i aquests dos
trossos de foie
fregilets
els guardem
d'un paper secant
i després
en aquella paella
amb aquell gustet
hi afegim
una miqueta
d'oli i l'údio
i fem els ous aferrats
llavors agafem
els ous
els posem
damunt de les patates
i aquelles dos
tronxes de foie
que hem fet
en aquella mateixa paella
el damunt
també
una altra manera
de menjar
uns ous estrellats
amb foie
boníssims
vull dir
és que clar
amb aquests ous
hi pots posar
ara és un plat
que aquí
no se serveixen
no
no hi ha costum
de servir-los
als restaurants
no no no
amb carxofes
també estan boníssims
si amb aquestes patates
hi barreges
una miqueta de seve
i carxofes
tu fas un sofreget
de seve amb carxofes
i els barreges
amb aquestes patates
també està espectacular
amb fasols
amb el que vulguis
en fi
no se serveixen
als restaurants
però també
és bastant fàcil
de fer
a nivell casolà
no és una cosa
que tingui molta dificultat
molt bé
ous estrellats
amb pernil
i múltiples variants
i el que vulgueu
una altra manera
de consumir-los
poc freqüent
també
sobretot aquí
a França
es fa molt
o es feia molt
i aquí es fa
es comença a fer
o s'està fent
en restaurants de nivell
és l'ou escalfat
que també hi diuen poixer
què vol dir
un ou escalfat
és un ou
diríem
que s'assemblaria
una miqueta
en el concepte
a el que és
l'ou ferrat
perquè doncs té
la clara cuita
i el rovell cru
però està cuit
dintre d'aigua
en vez d'oli
o sigui
seria un ou
com un ou passat
per aigua
però sense la closca
són aquells ous
que normalment
tenen una forma rodona
i que es veu
la clara blanca
completament
i a dintre
es veu
el rovell
de color groc
de l'ou
com s'emengen
de mil maneres
es poden fer
aquests
molt bons
de guatlla
per exemple
els ous de guatlla
fets així
són boníssims
amb una amanida
per exemple
hi ha l'amanida
lionesa
típica i tòpica
que és una amanida
que es fa
amb crostonets de pa
amb bacon
saltejadet
salteix amb bacon
si passen aquests crostonets
dos tons
i llavors
s'agafa enciam
i s'emeneix
s'hi posen uns ous poixer
amb aquest enciam
i s'emeneix tot
amb aquest bacon
i crostonets de pa
amb aquesta vinagreta
feta així
explicat
molt a grosso modo
és una amanida
també molt bona
i molt fàcil
de fer
els ous poixer
la gràcia que tenen
és també aquest rovell
que al trencar-lo caurà
i que ens donarà gust
a moltes coses
per exemple
amb les patates
tornem a ser el mateix
tu fas una verdura
per exemple
patata i bejoca
si vols posar pastanaga
també
però amb patata i bejoca
millor
inclús amb unes carxofetes
patata i carxofes
o carxofes i bejoca
o carxofes, bejoca i patata
una verdura
la típica verdura
que hi posaries
un oliat d'oliva
i a menjar
doncs si al damunt
tu te l'emplates
i al damunt
t'hi poses un ou escalfat
i tires un xorret
d'oli d'oliva
sal i pebre
i llavors
amb un ganivet
talles l'ou
i et va caient el rovell
per damunt de la verdura
està espectacular
i estàs menjant
un plat de verdura
l'únic que
doncs hi has afegit
aquest ou escalfat
que t'hi donarà
un toc
una vitalitat
i déu-n'hi-do el contrast
déu-n'hi-do
perquè ara m'estava imaginant
el plat de verdura
amb l'ou
i queda boníssim
queda boníssim
si el vols fer de ric
doncs
i ratlles una tòfon
al damunt
també
un plat de ric
i queda boníssim
per exemple
amb una pasta
tu bulls pasta
pasta bullida
i doncs
hi pots posar
l'ou escalfat
al damunt
i per damunt
tirar-hi alguna salsa
d'alguna
no ho sé
doncs per exemple
amb tòfones
també
una miqueta de nat
amb la tòfona
pum pum pum
ratllet pel damunt
i la barreja
la barreja de l'ou
la pasta
i tot això
també queda boníssim
amb uns espinacs
tu t'agafes uns espinacs
a la catalana
o uns espinacs bullits
o
així al plat
els espinacs bullidets
inclús
així perquè siguin més saludables
si no també els pots saltejar
amb una niqueta de xoriço
o pernil
o fer-los al catalán
amb pances i pinyons
llavors a l'hora d'emplatar-lo
el plat
també al damunt
posar-hi un nou escalfat
i també a l'hora de tallar-lo
també t'hi donarà viscositat
t'hi donarà gust
de textura
te canviarà completament el plat
de ser un plat típic d'espinacs
de ser un plat ja diferent
llavors escalfat
jo crec que és un recurs
poc conegut
fàcil de fer
i sobretot amb la tècnica
aquesta del paper de film
que no l'hem explicat
que és molt senzilla
l'heu vist segur
per la tele ja
perquè és molt coneguda
és agafem
doncs
una tassa
d'agafem llet
per exemple
agafem el paper film
aquest paper transparent
que tenim a la cuina
i
forrem
diguem-ne la tassa
d'agafem llet
deixant
que el paper film
entri dintre de la tassa
i que quedi
doncs la forma de la tassa
trenquem
en aquesta tassa
en aquest paper film
l'untem amb oli d'oliva
amb el dit
amb un pinzell
o amb mantega
amb alguna grassa
i trenquem l'ou a dintre
de la tassa
i tirem una mica de tassa
una mica de pebre
i llavors tanquem
el farcellet de paper film
i ens quedarà
l'ou dintre del film
amb aigua
que ens arrencarà el bull
amb un caçó petitó
en pic arrenqui el bull
apaguem el foc
i posem l'ou a dins
el deixem 4 minutets
més o menys
i ja està
després obrim el paper film
i ens queda un ou escalfat
ens quedarà
la clara quallada
i el que és el rovell
doncs calent
però líquid
i aquest ou escalfat
doncs el podem fer servir
amb qualsevol
de les preparacions
que hem parlat abans
els ous
un producte avui
d'allò
gairebé de supervivència
que en altres moments
segurament això
llogava un paper
molt més important
en la nostra nutrició
i que ara
podem veure
que té
aplicacions molt simples
tot i que a vegades
això també se serveixen
en restaurants
de gran nivell
alguna cosa més
Francesc?
ja està no?
Déu-n'hi-do
quin avantall
d'ous que tenim
jo només recordar també
una preparació
que a mi m'encanta
que també s'està perdent
una miqueta
que és lligar les salses
amb rovell d'ou
o sigui
per exemple
ja tenim una salsa feta
jo què sé
hem fet un caldo curt
un suquet
un peix
que l'hem cuit
amb una aigüeta
allò tipus vapor
i tal
i que ens queda
aquella aigüeta
amb tot el gustet del peix
i ara què?
com ho acabo això?
ostres
aquesta aigüeta
llàstima
una farina
la farem malbé
doncs agafem un rovell d'ou
el barregem amb aquest líquid
i anem acalentant
a mira que anem remenant
amb compte
perquè
és una manera de lligar
difícil que es talla
si et passes de temperatura
es talla
al voltant dels 85 graus
qualla
i al voltant dels 89-90
es talla
o sigui
és una tipus crema anglesa
però aconsegueu
una salsa
d'un color
molt bonic
amb una textura
molt agradable
amb un gust molt bo
i ràpida
i fàcil de fer
s'ha d'anar una miqueta
en compte
però doncs
qualsevol tipus de salsa
la podeu lligar així
i inclús
vinagretes amb calent
vull dir
són la base
dels saballons
salats
que bueno
són d'aquella cuina
veïna francesa
tan interessant
que n'han sabut tant
i que tant ens han ensenyat
i que
si som on som
els cuiners catalans
és gràcies també
a aquesta base
tan important
que ens han ensenyat
Podem trobar
algun platà
amb ous
el Quim Quima
o el francesador
se'l reserva
perquè se'l seda
pels diumenges al matí
Home, els ous
evidentment
n'agastem molt
sí, sí
tinc un puding
tinc un puding
a la carta
encara el de carxofes
i camagrops
perquè està agradant moltíssim
l'he deixat a la carta
fem creps
amb els ous
la pasteleria
la fem tota nosaltres
però doncs
ara mateix
no
el que sí que m'agradaria
és fer ous estrellats
estic inspirat
en aquest tema
sí
i si algú me'n demana
els hi prepararem
doncs igual
és l'únic restaurant
de Tarragona
home
segur que hi ha bars
d'aquests petits
de barri
que segur que em preparen
però no està pensat
com un plat
aquí a Tarragona
i a Catalunya
no està pensat
com un plat
per un restaurant
per dir
vaig a dinar
vaig a sopar
i demanaré això
doncs
no prepararem
aquesta setmana
i la que ve
aprofitant la quaresma
encara que hi fem
la trampa del pernil
no serem tan estrictes
però doncs
prepararem els estrellats
molt bé
la setmana que ve
continuarem de quaresma
ja ha pensat
el francès
de què parlarem
doncs no
no ho he pensat
però seguirem en la línia
mirarem una miqueta
el mercat
potser mirarem
com estan les faves
mirarem una miqueta
el peix també
no ens volem del peix
doncs el francès Jado
que el trobaran aquí
a Tarragona Ràdio
el proper dijous
i en qualsevol moment
el Quim Quima
amb tota la seva gent
al carrer Les Coques
al costat de la catedral
francès Jado
moltes gràcies
bona setmana
i fins el proper dijous
fins dijous que ve
adeu