És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Ja ho tenim aquí, l'aventura de la vida.
Comencem aquesta nova edició.
La setmana passada vam començar parlant, fent una introducció
a aquesta onzena edició de l'aventura de la vida,
la sisena, la setena, a la ràdio, si no m'equivoco.
I és que cada divendres la ràdio s'omple de nens i nenes
de les diverses escoles de la ciutat de Tarragona
i avui ens visiten els alumnes de tercer de l'escola Guau-Bi-Lleubi.
Nois, bon dia a tots.
Bon dia.
Com esteu?
Bé.
Estan bé, estan bé.
Avui venen a parlar, ells, com sabeu, tracten diversos temes
amb l'aventura de la vida, aquest programa de les conselleries
de Salut i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport i la col·laboració de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Treballen diversos temes i ells han escollit el tema de les joguines.
Ho han estat treballant, han estat fent debats,
han fet activitats a les escoles
i avui ens venen a explicar moltíssimes coses.
Nois, la Natàlia crec que ha de fer una presentació.
Ara els salutarem a tots.
Hola, Natàlia.
Bon dia, som nens i nenes de tercer de l'escola Guau-Bi-Lleubi-Torreforta
i juntament amb nostres companys i companyes hem preparat aquest tema a les joguines.
Les joguines, molt bé, ja ho veieu, ells ho tenen preparadíssim.
Les joguines, a més a més, ara fa uns mesos, fa un mes i es catx,
i van venir els reis i per tant això de les joguines ho tenim ben present
i vagin passat tots els Nadals.
I a Ubicaix jo crec que vau fer una salutació, què sé.
Primer de tot, voldríem saludar tota la nostra escola
i molt especialment els nostres companys i companyes de classe.
Un petó molt fort.
Que us estan escoltant?
Sí, no?
Sí.
Doncs saludeu-vos, saludeu-vos, hola.
Hola.
Ells deuen estar a classe escoltant-vos.
Ells també han treballat el tema, però entre el sorteig que han fet,
ells són els que avui han vingut a la ràdio.
Bé, heu treballat el tema de les escoles
i durant aquestes setmanes m'imagino que heu fet activitats,
heu fet coses per treballar i debatre aquest tema.
Anna, què heu fet?
Hem fet un debat en què tots els nens i nones han pogut parlar
i expressar tot el que pensaven.
I mentre feíem el debat, uns mestres vam anar a gravar-nos i fer-nos fotos.
I ens va agradar moltíssim.
Sí, us ho heu passar bé?
Ah, veus, veus. I a més a més heu fet més coses, més activitats.
Sí, també vam fer una enquesta
que era d'on havies dit per primera vegada la joguina que més agrada.
i també vam fer una enquesta en grup
que tractava de jocs de taula i jocs cooperatius.
I això m'ho sabeu explicar?
Què deien aquestes enquestes?
Què va sortir?
Què va sortir?
Les joguines, les que més us agradaven,
les vau veure a alguna revista o les vau veure a la tele o no ho veu veure?
A la tele.
A la tele, sí?
Qui a la tele, aquí?
Oh, però si aixequeu la mà, a la ràdio no us senten.
Qui a la tele, a veure, que heu de dir, jo.
Jo.
Gairebé tots.
Clar, si aixequeu la mà, això no és la tele, és la ràdio.
I si no, no us senten.
I a més a més, Maria Pilar, heu fet més coses, eh que sí?
Quines joguines vau dibuixar?
Qui m'ho sap explicar?
Quines joguines vau dibuixar?
Què és el que vau dibuixar?
A veure, qui s'atreveix?
Mireia.
Un joc.
Quin joc?
Cada grup, entre el grup, tots elegien el joc que volien fer.
I ho dibuixavo.
Anna.
Que, però aquest joc tenia que ten...
Si ho tenia algú o ho volia algú, teníem que triar-lo.
Dieu, Jueu, Marcos, Jueu.
Digues, digues, Jueu, digues.
Que, per exemple, si algú tria el quines quines o així, el teníem que dibuixar a un paper de... un paper.
Marcos, digues.
Com l'ha dit el Jueu.
Ah, el mateix.
Molt bé.
Perquè a vosaltres què us agraden, més els jocs de taula o altres tipus de jocs?
Els jocs de taula us agraden?
Sí.
És que sí?
Els jocs de taula.
Natàlia, a tu t'agraden els jocs de taula?
Sí.
Sí, no?
Però m'agraden més els jocs de taula, de tacte, a mi.
De tacte? Quins són els jocs de tacte?
Que els manegues tu.
Ah, aquests són els jocs de tacte. Digues, Anna.
Que a mi m'agraden més els jocs d'aire lliure, a l'aire lliure.
Ah, els de lliure. O sigui, a tu t'agrada més la natura, anar al parc a jugar. Això us agrada? Digues, Vicaix.
Com els avions telirigidits o els cotxes amb mando.
Això t'agrada, a tu?
Ah, els avions, tot això que va amb motor. Digues, Carlos.
Que a mi m'agraden els que són de pensar, com l'oca o el parxís.
Ah, mira, això està bé. I els escacs, t'agraden o no?
Sí, els escacs i... sí.
Molt bé, no? Molt bé.
I escolteu-me, vosaltres, per què creieu que serveixen les joguines?
Serveixen per jugar, per divertir-nos, compartir, per aprendre i...
I què més? A veure, qui se'n recorda?
Òscar.
I per imitar els grans.
Ah, veus, aquí han sortit un munt de coses.
O sigui, vosaltres creieu que les joguines serveixen per això, per compartir, per passar-vos-ho bé, per imitar els grans.
Sí, esteu d'acord amb això?
Sí.
Sí, tots hi esteu d'acord?
Sí.
No hi ha ningú que no hi estigui d'acord?
Sí.
Qui? Ah.
No, hi estan tots d'acord, eh? Per tant, les joguines serveixen per això.
Perquè vosaltres compartiu les joguines?
Sí.
Sí.
Sí, segur?
Sí.
Sí?
Amb els germans o les germanes o amb els amics?
Sí.
Sí.
Sí.
No ho sé jo, eh? No ho sé. El professor fa que no ho sé jo si comparteixen massa.
Qui és que li agrada tenir les seves joguines? Són seves i ja estan, les joguines.
No, ningú? A veure, bueno. Sembla que a tots us agrada això de compartir, eh?
I escolteu, es pot jugar sense joguines?
Sí.
Sí.
Mireia, sí?
Sí. Al món hi ha nens que tenen moltes, uns altres que no tenen tantes i uns altres que no tenen.
Però sempre podem jugar amb la imaginació.
Ah, veus? O sigui, amb la imaginació, digues, jueu.
Com el Pilla Pilla, l'Escondite.
Sí, que sense joguines també podem jugar. Què jugueu, valtos, que no siguin joguines?
Perquè a vora del pàtino en teniu de joguines. Vinga, va. Carlos.
En la pilota o l'Escondite.
Natàlia.
El pica-paret.
El pica-paret, molt bé. I la Maria Piva, què deia? Has aixecat la mà? No.
A veure, Mireia.
A la peste alta.
Què és la peste alta?
Que tens que pujar a un joc que és alt i quan estàs a un joc alt no te poden pillar.
Ah, veus? I la Carla?
O també pots jugar al... al 1, 2, 3 pajarito inglés.
I quin joc és aquest? Hosti, jo ja ni a que no els conec a aquests jocs, eh?
És com el... com el pica-paret, però en comptes de dir pica-paret, tens que dir 1, 2, 3, pica...
Pajarito inglés.
Pajarito inglés.
Que a més a més rima, no? Molt bé. Digues, joveu.
Que també podem jugar aquells que tenien les números i la pedra, que tirem la pedra als números.
Ah, sí, la xarranca.
La xarranca.
Molt bé. Aquests també us agrada jugar, eh?
Sí.
I el Marcos?
Eh...
El pajarito inglés.
Oh, ja l'ha dit aquest home, eh?
La xarranca.
També. Bueno, hi ha hagut alguna altra més a jocs d'aquests que puguem jugar sense joguines?
Perquè, clar, com dèiem, a vora del pati segurament que no en teniu de joguines.
A què jugueu principalment a vora del pati? Digues, Èric.
A la pilota, a futbol.
Sí? Sí?
Sí.
Digues.
I també juguem al pica-paret o al pilla-pilla.
Per tant, els jocs que més juguen, eh? A futbol o pica-paret o pilla-pilla, no?
Sí.
Digues, Natàlia.
A l'escondite.
A l'escondite.
A tots aquests jocs són els que acostumeu a jugar a vora del pati.
I escolteu-me, quines joguines teniu a casa? Marcos, per exemple.
Moltes, però les que més m'agraden són un tren electrònic, un teatre i el cil de Playmobil.
El Playmobil t'agraden?
Sí.
Sí? A vosaltres també?
Sí.
Sí? Encara sou dels que juguem als Playmobils?
Sí, sí.
Sí?
Jo tinc moltes coses de Playmobil.
Sí? Què tens? A veure.
Ja, jo també.
Sí? Què teniu? Què teniu?
Jo de romans i de l'edat mitjana.
Ahà.
Jo tinc una estació de policia.
Molt bé, no?
I qui més té Playmobils?
Sí? Quins tens tu, Òscar?
Jo tinc una casa de Playmobil.
Ah, veus? I la Natàlia també en té?
Sí, però és el meu germà, que té un avió de policia.
Ah, així i comparteixes amb ta germà.
Sí.
Molt bé.
Al profe Petit també li agradaven molt.
Sí?
Sí.
Sí, ja us ho he dit, això que li agradaven molt.
Sí? Sí.
I al meu directe també li agradaven molt.
Sí?
I escolteu, digues, digues, Marcos.
Sí, que el profe se...
se...
se...
le quitava la ropa
i després se la canviava
i...
i se feia equips de bàsquet.
Iguals.
Estan sortint aquí les vergonyes, eh, dels professors.
Que els tenim a tots dos aquí.
I quines joguines més teniu a casa, a banda dels Playmobils?
Les que més us agraden, els que més teniu... Digues.
Anna.
El Monopoli.
El Monopoli també.
La primera que m'hi se fa...
I això què és?
És un lloc de...
de...
química
per fer experiments.
Ah, ah.
Que hi ha...
que hi ha de...
elèctrics
o formigues
i d'insectes.
Ah, i heu de jugar amb la ciència.
I de més coses.
Vinga, que anirem parlant tots.
Eric, Carlos, Eric.
També la ruleta de la suerte.
Ah, també, aquest?
Sí.
I el Carlos?
Un drac, que és molt gran.
Sí? També això ho tens a casa.
Digues, Mireia.
Un remolc.
Un remolc?
Sí?
Sí.
T'haurà de jugar amb això.
I el Joel i el Marcos?
L'autonomia.
I això què és?
Que...
que montes les parts del cos...
Anatomia, deus-ho bé.
Com ho has dit?
Ah, anatomia.
Anatomia, sí.
I el Marcos?
Jo ho tinc a casa.
Ho tens a casa, això?
Un Transformers de l'últim spray,
de les Transformers.
Els Transformers.
Això també està molt de moda.
Ja ho ubicaix?
L'Inazuma Eleven.
I això què és?
Són equips de futbol que tenen poder.
Ah.
Ho inventen tot, eh?
Sí.
I també el Bakugan.
I això què és?
El Bakugan es tiren i s'obren en un imant.
La carta és un imant i s'obren.
I són bèsties.
Ah.
Són mostres.
Digues, Carla.
O també el Quien és Quien.
El Quien és Quien també jugueu?
Sí.
Sí.
O sigui, us agraden tot tipus de jocs.
Però al que veig, teniu moltes coses a casa, eh?
I escoltem-ho, com vau saber que existien joguines que us agraden?
On les vau veure per primera vegada?
Carlos.
Jo la vaig veure a la televisió i era molt bonica.
Tirava canyons, fletxes i podia volar.
Però quan la vaig veure a la tenda no tirava res, no feia res.
O sigui que vosaltres ho veieu per la tele i a vegades no és tot el que dieu anar a la tele el que surt al joc, no?
Us hi heu trobat amb casos com aquest?
Sí.
Sí.
Que a la tele t'ho posen tot guapo, en sitios guapos i quan et venen sol t'hi ve la joguina i res més.
Ah.
Tu, Marcos, també t'ha passat?
No, perquè jo utilitzo l'imaginació, però a vegades me poso un paisatge i me'l pinto jo.
O sigui que per jugar tu et muntes el teu escenari, les teves històries, molt bé, molt bé.
I això us ha passat a més que...
Heu vist una joguina per la televisió que era molt xula, molt xula i l'heu anat a comprar o us ho han regalat i, Eric?
Sí.
Sí, per exemple?
Quan jo havia mirat en la tele que havia una joguina que m'agradava i no era igual que l'havia vist en la tele.
I te'n recordes quina era o no?
No, ja...
Ja no te'n recordes.
Que fa temps.
Jo vaig veure un camió de bombers que tenia una escalera per a dalt i que venia a una casa i la casa posava a la tele que venia muntada i no venia muntada.
Ah, i l'Aleida i la Maria Pilar us ha passat això que heu vist joguines per la tele que eren molt xules i al final...
Sí, us ha passat?
No?
A tu sí, Maria Pilar?
Sí, explica'm, explica'm.
Per exemple, alguna joguina que hagis vist...
És una mica... És més tímida la Maria Pilar.
Home, vas a xerrar amb Maria Pilar?
I escolteu-me, així la majoria de coses ho mireu per la tele, no?
Mireu les revistes i mireu les joguines a les revistes?
Sí.
Natàlia?
Sí?
Sí? Digues, Anna.
Que jo... Que a vegades sí, a vegades no.
Perquè a vegades les joguines sé que existeixen perquè les té un amic.
Ah, això també està bé, no? Un amic la té...
I Vicats, a ell també volies dir alguna cosa a tu també?
A tu t'ha passat això que miraves la tele i alguna joguina?
Sí o no?
No.
No? I tu on les has vist, les que més t'agraden, les joguines?
Eh, doncs els papers, quan m'han sortit una que no volia, doncs me surt la foto.
Per tant, això passa, no? Que a vegades no són realment com esperàvem, Carla, les joguines, eh que sí?
Sí.
Ah, que a vegades passa, no? Que no són com esperàvem, no?
Sí.
Digues.
Jo tinc un còmic que el meu pare em va comprar.
Molt bé. A tu t'agraden els còmics?
Sí.
Perquè vosaltres creieu que els llibres són joguines o no? O els còmics, digues.
Sí.
Sí? Digues, Anna.
Sí.
Sí? Sí.
Vicats.
Són com a llibres que et fan gràcia i hi ha xistes i bromes.
Veus? Digues, digues, Marcos.
Que hi ha uns llibres que pots aprendre.
Ah, veus?
Els llibres no són joguines, són per llegir, no per jugar.
Perquè si jugues amb ells es trenquen, però si els lleixes no es trenquen.
Molt bé, però a tots creieu que us ho podeu passar bé llegint un llibre o un còmic?
Sí, però...
Sí.
Sí? Digues, digues, Òscar.
Sí? Mireia.
Sí.
Sí.
Sí. Digues.
que, amb que no pots jugar a, perquè els pots trencar,
també, a vegades, quan llegeixo un conte i m'agrada molt, a vegades ho emito.
Ah, veus? Digues.
Perquè jo, quan veig un conte, m'imagino com és, així és com jo.
Clar, perquè amb els contes podeu jugar amb l'imaginació, no?
Sí.
Amb les històries que expliquen, amb tot el que, no?
Sí.
És que sí?
I, escoltem, veus tots creu que cal tenir aquesta joguina de moda, la que està a la televisió?
Cal tenir? O cadascú juga amb els que vol, Òscar?
Jo prefereixo agafar-hi la joguina que més m'agrada, no la que estigui de moda.
I vosaltres?
La que més t'agrada, perquè ja estàs acostumbrat i jugues amb ella un de rato.
Però si la que està de moda t'agrada i no és com tu esperaves,
i l'altra és com tu esperaves, l'altra, si te la compres, ja no la vols
i jugues amb la de sempre teva.
Anna?
Que si tu et compres una joguina perquè sol està la moda i si no t'agrada,
no té sentit que te la compres.
Clar, però pot passar això, no? Que estigui de moda però que us agradi.
Això pot passar també.
Però generalment valtos compreu o us regalen les joguines que estan de moda
o el que us agraden.
Per exemple, Eric, Carlos, què dieu valtres?
La que m'agrada.
Sí? I Eric?
Sí, també.
També? La que us agrada?
Sí.
I la Maria Pival, la Beire?
La que m'agrada.
I a mi.
Sí, també, hi ha el Vicàs també, eh? Digues, Anna.
Que jo no tinc molts jocs a la moda, però a mi m'agraden els que tinc.
Sí? Això és important, que us agradin els jocs que teniu. Digues.
Jo tinc moltes joguines.
Sí? Ara, i tu, Marcos?
I la meva preferida és un que es diu Atmosfer.
I quina és la vostra joguina preferida? Quina és? A veure, aneu dient. Vinga, va, que ho farem per ordre. Marcos.
Un teatre de titelles que ho pots manir ja tot.
A tu t'agrada això de jugar amb imaginació i...
Sí.
És que sí, el joguina o l'editèric?
La ruleta de la suerte.
Ah, i el Carlos?
Un castell que es pot muntar.
I la Carla?
El adivina quién soy.
Quin joc és aquest?
És que és com el quién es quién, però et tens que posar caretes i l'altre, tu et fas preguntes i l'altre et dius si sí o si no.
Ah, veus? I va Maria Pivà. Quin és el seu joc preferit? A veure.
El nenuco.
Quin és aquest? Que és un nino?
Sí.
I què pots fer amb ell?
Vestir-lo i pentinar-lo.
Ah, veus? I va Beira. Quin és el seu preferit?
Una nina.
Una nina també? Quina nina?
La Nancy.
La Nancy. Molt bé.
La Nancy.
La Nancy.
I el Vikaix?
Els Power Rangers.
Els Power Rangers? Encara hi són els Power Rangers?
Sí, és la teva joguina preferida aquesta?
Sí.
Amb la que més jugues?
Sí.
Ivana?
La meva joguina preferida és el Mastermind.
Oh?
Mastermind.
I això què és?
és com una caixa blava que pots posar en un rincón, per exemple, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, i l'altre t'ha d'adivinar el que codi és.
Ah, o sigui que deixes de pensar aquest.
Sí.
Molt bé. I va Natàlia?
A mi m'agrada jugar a un joc que es diu la cuineta.
La cuineta, que és una cuineta.
Sí.
I què hi fas?
Què hi fas?
M'imagino que estic cuinant, a vegades també ho perto amb el meu germà.
Molt bé. I va Mireia?
Un remolc i Memòries d'Edo One.
I això què és?
Memòries d'Edo One és un joc que tens habilitats i pots guanyar de més amb les habilitats.
Ah, i Òscar?
El pòquer.
El pòquer? Sí, t'agrada el pòquer? Saps jugar?
Sí.
Molt bé. Digues.
Que si jugues a la cuineta, per exemple, pots imitar el teu pare cuinant.
I si jugues a la policia, imites a un policia.
Clar. En molts jocs podeu imitar a d'altres, no? Digues, Marcos.
El trivia.
El trivia també? I a vosaltres no us agrada jugar amb les consoles, amb els videojocs?
Sí, sí.
Ah, ja m'estranyava a mi perquè aquí tots deien jocs de taula però ningú deia consoles i videojocs, ningú deia res. Natàlia, digues.
No és tan millor jugar tot el rato perquè et pots enganxar.
Ah, això, mira, ara molt bé, molt bé.
Hi ha algú que estigui enganxat a la Play, a la Nintendo i aquestes coses?
Jo jugo els sabados i els diumenges.
Ja, jo també.
Els dissabtes i els diumenges, molt bé.
Sí, jo també.
Sí? I de setmana no que s'han de fer els deures, eh?
Ja.
Res de videojocs i consoles, eh? Digues, Marcos.
No, jo tinc un lloc que és de pensar, del Brain Training.
Ah, el Brain Training, molt bé.
Digues, digues, Anna.
Que a vegades, si estàs molt enganxat, venen els seus amics, te diuen, vols venir a jugar?
I li dius que no i a lo mejor un altre dia tu les dius si volen venir a jugar i te diuen que no perquè estaves enganxat a la Play.
Clar, això és important, no estar enganxat. Digues, Vica, és que també volies dir alguna cosa.
Que a mi només m'ho deixen fer quan acaben els deures.
Molt bé, molt bé. I a vosaltres també? Tots teniu consoles i videojocs?
Sí.
L'Anna no?
Sí.
No.
No?
No.
Cap ni una? Cap joc?
Abans n'hi ha la que em vull, però la vaig perdre i ja no.
Molt bé. Així, tu ets de les poques que no t'agrada. Els altres sí que en teníeu, no?
Sí.
I va, tots ho respecteu, això, i només jugueu cap de setmana?
Sí? Digues.
Sí.
Sí?
Jo tinc la Nintendo i la PlayStation 3.
Ostres, ella està... Digues, Carbo, Sèric.
Jo tinc la Wii, la DS i la PSP.
Ostres, tot el repertori.
Jo tinc tres consoles, la PlayStation 2, la Xbox i la PSP.
Digues.
Que jo jugo tots els dies.
Tots els dies?
Sí.
Muita vell.
Però després de fer els deures...
Ah, els deures els fas, però no?
Sí.
Sí, els més el fan els deures, no?
Sí, sí.
Carla, digues.
Que jo tinc una Nintendo, una Wii i una PSP, però jugo a vegades els fins de setmanes i unes altres dies els fins de setmanes no.
Ah, o sigui, ho vas al tarnant.
Digues, Mireia.
Que jo tinc la Nintendo DSi XL i a vegades jugo i a vegades no.
¿De l'Òscar?
Jo tinc dos DSs, una Wii i una PlayStation 2.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Digues, digue-ho.
A veure si no en record.
Ara no se'n recorda.
Marcos.
Jo tinc una Xbox T60 amb el Kinect i la Nintendo, però jugo després de fer-la a vegades un cap de setmana.
Molt bé.
Que jo la PSP abans la tenia, perquè un amic meu quasi sempre me la deixava, però ara ja no la tinc, perquè ara no estic tant amb el meu amic.
Ja no t'ho va deixar tant, ara. Digues, Natòbia.
Que el millor de tenir una Wii és, per exemple, que algun amic teu, el teu pare, alguna família teva, et divirteixes i dius, això és el millor que pots fer, que t'ho passes bé.
O sigui, que tu t'ho passes bé jugant a la Wii, amb la família, a casa...
Sí.
Sí.
Digues, Anna.
Que jo, amb què no tinc ninguna consola, sí que jugo.
Amb qui?
Amb un amic meu que té totes les consoles que n'hi ha.
i que sempre juguem a la Wii junts.
Ah, veus? Això també està bé. Digues, joveu.
Que també podem jugar a uns dies especials, quan, per exemple, el dia de Reis, que ve tota la família i juguem tots.
Per exemple, a la càmera.
Quina és la càmera?
Que tens una càmera i pots jugar, per exemple, a bolos.
Ah, veus? Digues. Vinga, és veire.
Vinga, és veire.
També, que hi ha jocs que són d'esport i van bé, com de tenis o de Wii Mountain Plus, que tens que fer i jocar i estirar-te.
Veus? Digues, veire.
Que jo tinc la DS, la Wii i la Play 2.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
I escoltem, a l'altre, què us agrada més?
Però jugar amb els jocs de sempre o us agrada més jugar amb les Wii, Playstations i amb tots els videojocs, les consoles?
Què és el que més us agrada?
Amb els jocs que tinc.
Sí, més que amb els videojocs.
Sí.
Digues, Carla.
A mi m'agrada més jugar amb les joguines que tinc que amb les consoles.
Ah, veus?
Digues, Anna.
Que a mi també m'agrada més jugar amb els jocs de taula, amb els jocs a l'aire lliure que amb les consoles.
Ah, baire.
A mi m'agrada jugar amb les joguines que tinc que amb les màquines.
Ah, veus? Així m'agrada.
Ja, mira.
Digueu, joeu.
Que a mi m'agrada més jugar amb els meus cotxes de joguina perquè tinc una alfombra que és una ciutat per jugar.
Ah, veus?
Digues, Marcos.
Que nunca tens que dir que no a alguna cosa, a algun lloc, perquè potser el teu amic sap i te pot ensenyar una cosa que tu no saps.
Sempre és bo, no? Digues, Maria Pela.
Que a mi m'agrada més els jocs i no les màquines.
A tu t'agrada més els jocs, no?
Sempre és millor els jocs que no les màquines, eh?
I a vosaltres teniu alguna amic que estigui molt enganxat, molt enganxat?
Sí, o no?
Sí.
No.
Alguns sí, alguns no.
No, no.
Digues.
Però el Vicaré ja ha dit que jugava cada dia.
Sí.
Bueno, però una miqueta només, no?
Després de fer els deures.
Després de fer els deures, només una miqueta.
I escolta'm, Eric, tu et diverteixes més jugant tu sol o és millor jugar amb els amics, amb els altres?
Què és el que t'agrada més a tu?
M'agrada més jugar amb els meus amics perquè si jugo jo sol m'avoreixo una miqueta.
Per tant, és millor jugar amb els amics, amb les amigues, que no pas jugar tot sol, no?
Sí.
Sí, i també, si jugas sempre amb la màquina, sempre guanyes.
Clar, sempre guanyes i no té gràcia, no?
I de burles, no sempre.
Qui ho explica més, això?
Anna, a tu t'agrada més jugar amb els amics, amb les amigues o tu sola?
A mi m'agrada jugar més amb els amics.
Sí, no?
Sí.
Perquè a Bato us cadeau molts amics per anar a jugar al parque i anar a jugar als jocs de taula i tot.
Sí?
A vegades, jo a vegades quedo amb l'Edgar.
Sí, és el teu amic, l'Edgar.
Molt bé.
I què feu?
Que anem al parque, a la plaça de la Font.
A veure, fins al plaça de la Font, aneu?
Digues, Natàlia.
A vegades també em quedo amb la Sara o amb l'Alba i jugo, per exemple, una mitja hora a l'avui i després juguem a una mica de tot, de les joguines.
Això està bé. Digues, Carles.
Jo també quedo amb la Sarai i anem al parque.
Molt bé. Digues.
A mi m'agrada anar a la casa de la Sara perquè jugo a vegades.
Veus? Cadascú, el Noc i els seus amics, eh? I per què, Eric, t'agrada a tu més jugar amb els amics?
Perquè així comparto i m'agrada més.
Digues.
I jugam tots, però a vegades, si no guanyes, diu, com la consola és mía, ja no juegas, i ara juego jo.
A vegades us enfadeu quan jugueu amb els amics o no?
Sí.
Digues.
Perquè no respectem el torn.
Clar, s'ha de respectar sempre el torn. O sigui que a vegades us passa això que esteu jugant i us acabeu barallant.
Us ha passat alguna vegada o no?
Sí.
Sí.
Sí?
Sí.
Sí?
Sí.
Sí. Al Joel sí que havia passat alguna vegada.
A mi, al meu pare, a Gran Turismo 4.
A mi no.
No? A tu no? I a tu, Òscar?
Sí.
Sí? T'ha passat alguna vegada?
Sí, a mi també.
I sobretot amb els videojocs o amb altres jocs? Amb què us passa això?
Digues, Carla.
Amb altres jocs, perquè, per exemple, jo jugo amb la meva germana i a vegades que quan ella guanya i jo no,
em fa dur.
Ah, o sigui, n'hi ha alguns que no sabeu perdre. O sigui, això passa a vegades, que no sabem perdre, no?
Que perdem, volem guanyar, volem guanyar, però perdem. No? Això us ha passat alguna vegada?
Sí.
Sí, no? Però l'important és participar, diuen.
Sí.
Sempre. L'important és jugar, participar i passar-s'ho bé. Digues, Natàlia.
L'important és divertir-se.
Sobretot això, no? Divertir-se.
No? Perquè abans ho dèiem, no, Joel? Totes aquelles coses que poden fer amb les joguines, compartir, no?
Aprendre, podem fer moltíssimes coses, eh? I escolteu-me, jocs de taula, en parlàvem abans, eh?
Que tots teníeu alguns dels jocs de taula, però quin és el vostre preferit de joc de taula?
Digues, Carla.
El meu és la divina quién soy.
Sí. I va Maria Pivà?
La Oca.
La Oca, sí. I va Beire?
La Oca.
També? Micaix?
El quién es quién.
El quién es quién.
Anna.
La que m'he cefà.
I va Natàlia?
Loca.
També Loca? O sigui, Loca, de moment, és el que guanya, eh? Digues, Mireia.
Memories de Ido Juan.
Ah, sí, que tu me l'has explicat abans. I, Òscar?
El Monopoli.
El Monopoli, molt bé.
El Monopoli de los Simpsons.
Ah, veus? Que clar, perquè hi ha moltes variables i molts models d'això, Marcos.
El... El Trivial.
El Trivial. Ah, sí, que també l'ha dit, eh? Digues, Carlos.
Els Escacs.
Els Escacs. Ibéric?
El Trivial i la Roleta de la Suerte.
La Roleta de la Suerte. Digues, Anna.
També l'Antimonopoli.
Quien és l'Antimonopoli?
És... està basat en l'economia real.
Ah, explica'm-ho això.
Que n'hi ha dos equips, no? Un de monopolista i un de competidor.
I, normalment, el competidor sempre...
Sempre perd perquè le tens que donar diners al monopolista.
Ah, déu-n'hi-do, eh? Aquest joc. I el Vicaix?
I el Pictureca.
Quin joc és aquest?
És com una taula que hi ha molts dibuixos i agafes una carta i posa.
I et surt el Pictureca i guanyes.
Molt bé. Maria Pivà?
L'Escala.
Quina és l'Escala?
Que si tu estàs en una escala, tens que pujar.
I si estàs en una escala, tens que baixar.
Ah, veus? Mira, Natàlia.
El lloc de les cartes.
Quines? Les cartes, normal?
Sí.
Això també us agrada, jugar cartes?
Sí.
Sí? També us agrada?
Digues, joveu.
El Poreba o Verdad.
Quin és aquest?
Que és una mano verde que es mou així.
Fan tots que sí, que aquest també jugueu, no?
I et senyala.
I tens que dir...
I tens que agafar la carta de prueba o la carta de Verdad.
Digues, Òscar.
Anaves a dir alguna cosa?
No.
Digues, Marcos.
Què és això dels escacs, Carlos?
Explica-me.
Que són com fitxes, però són com guerrers, però es diuen la reina i el rei.
Les dames, no?
I figures.
I tenen forma.
Clar, no?
I el cavall, no?
Sí.
Els peons.
Jo també ho tinc.
La torre.
Les dames.
La torre.
Les dames.
Un de les dames i els altres dels escacs, no?
Així t'agrada jugar escacs a tu, Carlos, no?
Ja ho veig, ja.
I escolta'm, Leire, què és el que heu après treballant el tema de les joguines?
Hem après que hi ha nens que tenen moltes joguines, altres que no tenen gaire i altres que no tenen cap.
Però els nens amb la imaginació ens poden inventar llocs.
També hem après a ser solidaris i a compartir.
Quan juguem amb uns nens ens ho passem molt bé i també hem après a valorar el que nosaltres tenim.
Molt bé, no?
Heu après moltes coses, doncs, eh?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Això ho anirem parlant ara.
És important, això.
Veureu el que tenim.
Vostres creieu que veureu tot el que teniu?
Perquè a vegades sembla que no, però costa d'aconseguir les coses, eh?
Digues, Anna.
A vegades sí, a vegades no.
Perquè a vegades sol jugar amb un joguet, amb un joc, perquè potser és a la moda, però realment no sé el que tinc.
No...
Que tenim moltes coses però no sabeu el que tenim al final, no?
Volem tenir-ho tot a vegades, no?
I tenim masses coses a vegades.
Sí.
No? Això passa.
Digues, Marcos.
Compartir.
Sí? Això ho heu après, també?
Sí.
Sí? Tu has de compartir?
Sí.
Amb els amics, amb els germans, sí?
Sí.
Digues, joveu.
Aprendre.
Aprendre. Molt bé, molt bé. Què més heu après? Què més heu après? Qui m'ho sap explicar?
Algú més, no? No?
Dèiem al veíre això d'aprendre a jugar amb la imaginació. Això ho feu sovint o què?
Sí.
Sí? Digues, Mireia.
Sí, perquè amb el juguet pots jugar amb la imaginació, fent dibuixos i posant-los al costat i així fent que va per un paisatge.
Digues, Anna.
Que jo jugo a que soc famosa.
Veus? Cadascú, no? Amb la seva imaginació. I qui més juga així amb la imaginació? Si s'imagina, no ho sé, si és un futbolista o un cavaller, no ho sé. Digues.
Jo m'imagino que soc un de Star Wars. Perquè tinc una espada.
Ah, en tens una. Digues, Marcos.
Jo també tinc una espada de Star Wars.
I també jugues a Star Wars?
Mira, imagino.
Molt bé. Digues, Carlos.
Que jo també tinc una pilota de plàstic i vaig per tota la casa corrent ahí. M'imagino un futbolista ahí.
Molt bé, no? Digues.
Jo també m'ho imagino. M'imagino que el sofà és la porteria i xuto al sofà.
I això als pares ja els agrada?
Però és blandeta, petita.
Ah, és petiteta la pilota. Val. Digues, Òscar.
Jo m'imagino un futbolista perquè tinc una porteria de futbol.
Ah, a tu t'agrada jugar a futbol?
Sí, sí, jo també tinc una porteria.
Digues, Anna.
Que jo també m'imagino que soc professora.
Sí? T'agradaria ser professora?
Una mica. Perquè a mi m'agradaria ser advocada.
Advocada. Molt bé. Digues, Anna Tàbia.
A mi també jugo a professora.
Perquè com el meu germà és més petit que jo, l'ensenyo, per exemple, a fer sumes, restres...
i me'n passo molt bé.
Molt bé, veus? Així, els germans s'han d'ajudar. Molt bé. Digues, Joel.
Que jo de gran vull ser el futbolista.
Sí? A tu també t'agrada el futbol?
Sí.
Jo de gran vull ser música.
Músic? Sí? A tu t'agrada la música?
Músic al conservatori.
Ah, molt bé. Què toques?
La percussió.
Molt bé, no? Tu també?
Sí.
Aneu junts, el Carlos i el Marcos. Digues, Èric.
Que jo m'imagino que jo de gran vull ser futbolista i pel que...
Molt bé. Digues, Joel.
Que jo jugo al Torrenforta i anem als cinquets.
Aneu cinquets? Molt bé, eh? Digues, Mireia.
Jo m'imagino que quan tinc un remol m'imagino que tinc un caball.
Veus, cadascú? Natàlia.
Jo de gran vaig ser cirujana.
Metge... Això has d'estudiar molt, ja ho saps. Has d'estudiar molt, eh?
Digues, Carla.
Jo de gran vull ser perruquera i m'imagino al meu quarto que estic pentinant.
Digues, Anna.
Que jo també m'imagino que guanyo els campionats del món de karate.
Que et jugues a karate?
Sí.
Ah, molt bé. Digues, Vikaix.
I jo que jugaria al bàsquet a la MDA.
Ostres.
O sigui, que molts de vosaltres jugueu i us imagineu allò que voleu fer de grans.
I jugueu i no? A vegades?
Eh, què sé? Déu-n'hi-do quin munt de coses que heu après i quin munt d'activitats que heu fet
en relació a això amb les joguines, eh? I heu après sobretot a valorar el que teniu.
Heu après això, eh? Sí? Creieu que valoreu ara més el que teniu?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí?
Sí.
Esteu tots d'acord?
Sí.
Sí.
Sí? Els professors, creieu que sí, eh? Que ara han après això, eh?
Han après a valorar tot el que tenen, a jugar amb la imaginació, a compartir,
han après a jugar amb les seves joguines. Tot això és molt important.
a més d'això, eh? Divertir-nos, serveix per aprendre, per manipular,
descobrir infinitat de coses, despertar la imaginació.
Ja ho veieu quin munt de coses que es poden fer amb les joguines.
Marcos, Joel, Eric, Carlos, Carla, Maria Pilar, Leire, Vicar, Jana, Natàlia,
Mireia i Òscar, dotze nens, eh? De tercer de l'escola Guau Villalbí de Torreforta.
Moltes gràcies per haver vingut i que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Escolteu, heu escollit una cançó, eh?
Què sé? Quina cançó, quina?
Guata, guata!
Sí!
Vinga, que la posem.
Loca!
Loca, loca!
El cristal.
Fins demà!
Acabar amb la coreografia i tot, eh?
Hola, papa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un beso a todos.
Un beso a todos per la classe.
Un beso a todos per la claustre.
Doncs això, eh?
Els donem records a tots els nens de la classe.
Gràcies a tots per venir.
La setmana que ve, més aventura de la vida.
Que vagi bé.
Un beso a todos per la classe.
Un beso a todos per la classe.
Un beso a todos per la classe.
Un beso a todos per la classe.
Un beso a todos per la classe.
Fins demà!