I una setmana més ja tenim amb nosaltres el Pep Caobet.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui una mica mullat de la pluja, eh?
Com que ell sempre fa esport per tot arreu...
Però bé, és bo, és bo.
És bo, també, no?
Feia molt de temps que necessitàvem aquesta pluja.
Home, fer esport sota la pluja també té el seu què?
Sí, o sigui, simplement el que has de tenir en compte
és no refredat, o sigui,
anar amb un paravents o un xubasquero,
perquè puguis gaudir del que estàs fent i, a més, de la pluja.
Ja veurem si aquest cap de setmana n'hi ha o no.
En tot cas, després parlarem
i avui ens donarà el Pep Consells per anar a la muntanya,
que ara ja és època d'anar a fer excursions a la muntanya.
Ja ve més de gust, ara.
Sí, ve més de gust perquè ja no fa aquestes calors.
Que plou, el que vèiem, està molt bé anar a la muntanya.
Si plou, que no sigui una cosa molt excessiva,
però vaja, si plou una miqueta, no?
Sí, a més a més, cada vegada en vas aprenent més.
Agafes molta confiança a la muntanya
i com a senderisme i com a alpinisme va perfecte.
Potser almenys a mi m'agrada molt.
Doncs després en parlarem i donarem aquests consells.
Abans, però, com sempre, repassem una mica l'agenda
que tenim per aquests dies.
Bé, l'agenda aquesta pot ser una miqueta...
L'agenda de Tarragona, no?
Perquè tenim aquest mes bastant coses avents aquí a Tarragona mateix, no?
Llavors, comencem dient, doncs, bueno, tenim...
Tot i que no és Tarragona, Tarragona,
però l'agenda de Tarragona sí que em consti que li agrada.
Tenim la Riera en cursa, aquí a prop d'Altafulla.
és ja aquest diumenge, la sortida de les 9 i mitja.
La distància són 20 quilòmetres, és una cursa de muntanya,
que, bueno, que la gent que després vol participar
en les mitges maratons i maratons que hi haurà tot aquest mes,
doncs, bueno, serveix d'entrenament.
Hem dit la sortida de les 9 i mitja,
el preu són 13 euros que encara es poden apuntar avui
físicament a l'autoscola a trànsit.
A través de la caixa ja no, per assumpte logística,
però el mateix dia de la cursa també es poden apuntar,
el que passa és que el mateix dia de la cursa,
en més de 13 euros, són 15 euros.
Llavors, bé, és una cursa de muntanya,
hi haurà uns 3 avituallaments, un de sòlid i els altres de líquids.
A l'arribada, doncs, a l'arribada hi haurà una miqueta de festeta
entre els que participem, hi haurà botifarrada per esmorzar,
i coca i beguda, i també, paral·lelament,
doncs, se farà una infantil, una petita cursa infantil,
perquè els primers passos ja a les curses,
doncs, se'ls hi vagi ja agafant a l'hàbit d'anar a córrer.
Doncs, aquest diumenge, dia 6 de novembre,
a la Riera de Gaià, la Riera en cursa.
Molt bé.
Què més tenim, Pep?
Bé, tenim el proper diumenge,
ja a la Marató Costa Daurada,
és sortida i arribada a Port Aventura.
Bé, encara, suposo que encara hi ha postos per apuntar,
entre ells és el Runners World,
i, si no, a la pàgina web de la Marató Costa Daurada.
Per això deia que a Tarragona tenim farcidet aquest mes.
Home, Déu-n'hi-do, aquest mes de novembre tenim força coses, eh?
Molt bé.
També parlarem d'un event, però parlaré la setmana que ve,
al Port de Tarragona també hi ha alguna cursa,
el que passa és que me l'acaben de dir,
llavors no tinc les dades, però, bueno, ja les direm.
O sigui que també hi ha una altra cursa al mateix mes.
I acabarem el mes amb un clàssic, ja.
Un clàssic ja nostre, a més, és que val la pena,
i cada vegada més.
Tenim la Mitja Marató, Ciutat de Tarragona.
Aquest any m'assembla que volem passar
de dos mil i escaig participants.
Cal dir, i aprofito a dir des d'aquí,
que si hi ha gent que vulgui ajudar a la cursa com a voluntaris,
doncs se posin en contacte amb el patronat d'esports,
que, bueno, entre tots s'ha de tirar endavant.
Sempre fa falta gent, eh?
Sempre fa falta gent, perquè vulguis o no vulguis,
és que dues mil persones i que tot surti bé
és una fanyada terrible, no?
De totes maneres, suposo que aquesta setmana
vindrà a parlar tant el Ramon Quadrat,
el gènere del patronat, com la Roser,
i ja en parlem una miqueta més de tot ella, no?
De la Mitja de Tarragona, el 27 de novembre.
Perfecte.
Ja és una data que ja està marcada allà al calendari.
I aquesta és la que va.
Doncs són el que tenim previst per aquests dies, eh?
Tot molt apropet a la Costa d'Obrada, Tarragona,
a la Riera de Gaià, vaja, que amb un cop de cotxe hi som.
Hi som.
A més, la cursa se desenvolupa per la Riera,
però també agafa una miqueta la zona de Tarragona, no?
Com si diguéssim.
Està tot enllindant, no?
Està tot per aquí molt apropet.
I dèiem que ara aquests dies ja comença a venir de gosanar la muntanya,
a fer excursions,
i avui el Pep ens porta una sèrie de coses
que no s'han de fer i d'altres que sí que s'han de fer.
Ho podríem resumir així.
Sí.
És una miqueta uns petits consells que, bé,
tot i que moltes vegades els tenim assimilats,
però moltes vegades també en deixem una miqueta dir...
Bé, no passa res, no?
A vegades coses que semblen molt òbvies,
no les diem i és quan fallem, potser, no?
Sí, sí.
A veure, et dic ara unes no tècniques, eh?
Dic unes...
Després ja en parlarem de les tècniques,
com cada any fem la pa d'aventurera tècnica.
Per exemple, a la muntanya coses que no deuríem fer
o no s'han de fer.
Per exemple, tirar pedres.
Si anem nantros no ho fem,
però a vegades anem amb la canalla,
fem excursions en canalla
i a la canalla els agrada tirar pedretes, no?
A veure, una pedreta a tres metres no passa res,
però una pedreta de dalt-baix,
de si tenim algun coll o alguna muntanya,
doncs pot arribar molta força a baix
i, clar, la muntanya la gaudim tothom.
Per tant, una pedreta tirada a 200 o 300 metres
i si et va al cap...
Pot fer molt de mal.
Molt de mal.
No costa res, doncs, com això.
Per evitar incidents o accidents,
doncs intentar no tirar pedres.
Llavors, no cridar.
Hi ha molts que anem a la muntanya
i vull veure si aquí hi ha...
Eco.
Eco.
Ah, cridant.
I, clar, si tu estàs a prop i tal,
com a mínim penses que aquella persona
està en problemes, no?
Doncs evitar una miqueta els ensurts
i els malentesos, no?
Aleshores, també,
sobretot per a les dones.
Els homes ho fem d'una altra manera,
però les dones, clar,
a la muntanya,
doncs si per el que sigui no hi ha lavabos, no?
Llavors, doncs,
van sempre amb el mocador
i tiren el mocador a terra.
O sigui que l'aprenent i tot això
i queda...
Evitar-ho.
Això, evitar-ho, de llançar-ho.
Dir les dones,
però també ho fan igualment els homes, eh?
Llavors,
no sortir sols.
Millor,
quan anem a la muntanya,
sempre...
Perquè, bé,
aquí una simple incident,
una torçada de peu o de turmell,
no passa res,
perquè estàs aquí a la ciutat,
però si estàs a dalt de la muntanya,
està sol i problemes els tindràs.
D'una cosa molt petita
se fa ràpid un problema gran.
Per tant,
sempre que puguem anar acompanyats,
molt millor.
Sempre, molt bé.
I, sobretot,
si per el que sigui
hem d'anar sols
perquè no tenim acompanyant,
doncs,
deixar ben dit
on anem,
quines hores més o menys hi estem,
eh?
I sempre,
doncs bé,
l'altra de les coses que,
doncs,
si portem el mòbil,
no portar-lo amb poca bateria,
perquè si se't queda a dalt,
no serveix per res.
No.
O sigui,
una de les coses,
no portar el mòbil
amb poca bateria.
Perquè allà no podem endollar enlloc.
Molt bé.
Després una altra cosa
que ho fem tots,
eh?
Això de
anem,
a millor esmorzem
o brenem
i tenim,
mengem una peça de fruita i tal
i diem,
bé,
és...
És orgànic
i ho podem llançar.
És orgànic i tal,
llancem.
Evitem-ho,
eh?
Evitem-ho perquè,
a veure,
me va fer molta gràcia
l'alpinista
Laraceli Segarra
que diu que és
biodesagradable.
O sigui,
veure
per terra
plàtan,
una pell de plàtan,
tot això,
o de taronja.
Home,
no queda massa bé.
Doncs això.
Llavors,
no saludar,
tampoc,
ja que estem a la muntanya,
doncs saludem-se,
perquè millor
aquesta persona
que te l'has trobat
en direcció i contrària,
potser després
te la tornes a trobar
que la necessites,
no?
Aquesta és una cosa
d'aquelles que dèiem abans
que sembla òbvia,
de dir,
home,
saludar a la gent,
no costa res.
Home,
no se sap mai
quan te poden ajudar,
no?
Llavors,
doncs això,
cosa que no ens ha de fer,
no saludar,
o sigui,
que millor saludar,
no?
No costa res.
Llavors,
no ajudar,
a veure,
no ajudar,
sempre necessitem ajudar
una persona
que ha tingut una torta de peu,
a veure,
no ens ve d'aquí
el fet
que m'he plantejat
una excursió
a fer-la en tres hores,
doncs,
bueno,
perquè ajudi
una altra persona
i que hi perdi
un rato,
no me farà
trastocar els plans,
i si me'ls fa trastocar
no hi ha problema,
és allò de
hoy por mi
mañana por ti,
no?
Però això és una miqueta
de les coses
que he posat
com que
no s'ha de fer
a la muntanya.
I d'altres que
sí que s'han de fer.
Sí s'han de fer,
val.
Què s'ha de fer?
Una cosa és que no fem,
i jo reconec
que soc una de les persones
que tampoc ho faig,
l'estirar després
d'una excursió.
Hi ha vegades
que, bueno,
que agafem una motxilla
i la carreguem
més de lo normal
i tal,
i anem caminant
i fem una excursió
de tres hores,
doncs,
quan acabem
i deixem la motxilla,
doncs,
anem engarrotats
fins a les orelles.
Sí,
més val fer una mica
d'estiraments
abans d'embarxar.
Una mica d'estiraments,
així gaudirem millor
després de la
post-excursió,
no?
Llavors,
la muntanya
sempre ens posarà
al nostre lloc,
o sigui,
no cal córrer.
Allò,
vinga, va,
fem,
a veure si ho faig
en més de quatre hores,
ho vull fer en tres hores.
Nosaltres anem caminant
i si anem en grup,
doncs,
jo sempre dic,
i perquè m'ho han dit
de sempre,
que el millor ritme
que et posa la muntanya
és que tu puguis
anar parlant
amb el teu company
de coses,
no?
I no vagis esbufegant,
no?
Clar,
que això
és quan
la muntanya
passa factura.
Per tant,
gaudir,
de la muntanya,
simplement anar-hi a gaudir.
Sí,
que tranquil·lament.
Després,
sobretot,
mirar la web
i,
per exemple,
avui tenim un exemple
aquest cap de setmana
que ja ens han dit
que avui plouria,
que la tarda més
i potser demà,
el diumenge,
doncs,
hi haurà una miqueta,
una finestra de bon temps,
però bé,
tot això
ens ho expliquen
i llavors val la pena
saber-ho,
no?
Per organitzar
la nostra excursió.
Entendre
que tenim
sempre el 112
per emergències,
donant bé
les dades
i abans de trucar,
doncs,
tu saber
què els diràs
per no
posar-los
massa
problemes,
no?
No posar-te nerviós
sinó que tranquil·lament
dir,
doncs,
ha passat això,
estic aquí,
donar una mica
les coordenades,
podríem dir.
Llavors,
a l'hivern,
doncs,
sobre
neu tova,
que ja en parlarem més,
doncs,
val la pena
portar raquetes.
Que la neu
és molt dura,
no cal anar amb
les raquetes,
sinó
anem amb la bota,
que ara parlarem
de tres tipus de bota
que podem portar.
Val?
Això seria una miqueta
de,
a veure,
com a
com a estètica,
no?,
de coses que podem
fer
i les que no podem fer.
I important deies
el calçat,
que això és molt important
per anar a la muntanya,
sobretot.
perquè el que fem servir
són els peus,
llavors,
doncs,
el calçat
és el que hauríem
de tindre en compte
i cura de,
a veure,
què és el que volem fer.
Clar,
tot dependrà del temps
que volem dedicar-li
a la muntanya.
Per exemple,
si nosaltres fem
una ruta fàcil
d'un sol dia
i no hi ha massa desnivell
ni massa pedres,
doncs,
amb una sabatilla
de córrer
en tenim més
que suficient.
Val?
Que,
que,
que,
bueno,
que fem una miqueta més
i tal,
però també d'entra d'un dia,
doncs,
amb uns bons mitjons,
doncs,
també amb la sabatilla
aquesta i en tenim prou.
Llavors,
ja passem,
sí,
els camins
a la muntanya
no són plans
i estan plens
de pedres
i moltes vegades,
doncs,
ha de pujar molt,
baixar,
hi ha roca viva
i tot això.
Llavors,
se pot fer servir
una bota semirígida.
Una bota semirígida,
doncs,
nosaltres,
si la toquem,
té una miqueta de torsió,
eh?
Encara que,
en el caminar,
doncs,
notem que la planta
se mou bé
i tal.
Llavors,
aquesta va bé
perquè,
i si l'agafem de mitja canya
una miqueta més amunt
per salvar els tormells,
eh?
I ens ajuda,
doncs,
a posar
el peu ben bé
entre les pedres
i no tindrà cap
torçada
de peu important.
Això serien
les semirígides.
De marques,
n'hi ha totes
i en parlarem
d'algunes.
D'agudes i per haver,
eh?
Llavors,
de rígid,
de rígid,
aquesta ja és
la gent
que li agrada
normalment,
doncs,
anar
per la neu,
fer muntanya,
fer alpinisme
ben bé
d'alta muntanya.
Potser ja més professional,
potser,
o què?
perquè ja te trobes
més plaques de neu
i tal.
Jo a vegades he vist
per fer una excursió,
no ho sé,
aquí mateix a Prades,
portar una bota d'aquestes.
Primer que s'escalfa el peu
i pesen.
No és necessari.
No és necessari.
Llavors,
la rígida,
per què serà necessari?
Està clar,
si passem per trossos
que hi ha neu,
si és neu tova,
doncs,
va bé.
Que és neu dura i tot això,
llavors podem fer servir
els crampons.
Són unes,
generalment totes,
ja estan preparades
per poder
amoldar
el crampó,
que és
aquella sola
amb les pues
que té
per poder clavar
el gel
o la neu.
Llavors,
aquesta sí que seria
una bota rígida
per poder-la fer servir.
De totes maneres,
o sigui,
la gent
que es vulgui
comprar
i calçar
per això,
amb totes les tendes
que hi ha
de muntanya,
doncs,
ja t'expliquen ben bé
per què ho vols,
sobretot,
tindre ben clar
quina és l'excursió
que vols fer,
llavors,
si n'has de comprar,
te compraràs
el calçat adient,
no?
Doncs ja ho sabeu,
aquest és el tipus de calçat,
eh?
El tou,
el semi rígid
i el rígid.
Molt bé.
I home,
on ho podem posar
en pràctica,
per exemple,
aquest cap de setmana?
On ens aconselles anar?
Un lloc on puguem anar?
Molt bé.
Aquest cap de setmana
aconsello anar també
per la zona
de muntanyes de Prada
i el Montsant,
val?
Llavors,
la sortida
la faríem
des del barca,
val?
I aniríem
en direcció
a un llamolint,
a la mira de Santa Magdalena,
però passant,
com si diguéssim,
per la vessant
nord
de la serra,
la serra major,
la serra del Montsant,
val?
Que hi ha,
de veritat,
la gent,
normalment anem,
atravessem
tota la serra
o anem
per Cornudella
o per la Moreira
del Montsant,
però aquesta zona
també està molt bé.
Llavors,
des del barca
podem sortir
o la sortida
la farem
des dels hostalets,
que es diuen
que són unes
cases derruïdes
ja tocant
a la serra,
no?
I allí seguim
tot el que seria
la pista
a les ermites,
val?
Hi ha un indicador
que posa
grau
de Mare de Déu
del Montsant,
hi ha una miqueta
una forta pujada,
però, bueno,
després tot el que pugem
ho baixarem,
no?
Llavors,
arribarem
a l'ermita
i,
després de l'ermita
del Montsant,
doncs,
seguirem el GR
171,
per tant,
ja no hi ha perles
seguint aquesta pista
del GR
i,
llavors,
hi ha alguns trams
que són bastant aèris,
però també són molt bonics
de veure,
tota aquella,
des d'allí se veu
tota la part,
com si diguéssim,
de la serra de la Llena,
que és ja la que toca
a Lleida,
val?
Llavors,
des d'allí
se pot baixar,
una vegada arribem
i anem en direcció
al pit de la
Carabaceta,
Carabaceta,
doncs,
llavors,
podem baixar
a una zona
que se diu
el toll de l'ou,
hi ha una miqueta
de crescada,
està molt bé,
és bonic per veure-ho,
llavors,
doncs,
bueno,
veiem allò,
ja pugem
al pit de la
Carabaceta,
no em surt mai,
la Carabaceta,
pira la Carabaceta,
molt bé,
i d'allí baixem
a l'ermita
de Santa Magdalena,
allí hi ha un punt d'aigua
perquè hi ha una font,
si podem gaudir
de repostar,
i llavors,
des d'allí,
tornem altra vegada
al barca,
tot seguint
una pista
molt evident
que va paral·lela
al poble
d'Ult de Molins
i a la carretera,
no?,
per la part de dins.
Doncs,
aquesta té...
És una proposta,
sí,
és una distància,
seria circular,
són uns 13 quilòmetres,
amb una altitud mínima
de 681,
si comencem
a 681,
la màxima
seria
1.000 metres,
i llavors,
bueno,
desnivell pujant,
uns 600 euros
i baix...
Ai, 600...
Ostres,
avui estic una miqueta...
Com el temps.
Ha paral·lat, eh?
Uns 600 metres
i baixant
uns 641 metres.
Molt bé.
Temps aproximat,
unes 3 hores,
sense encantar-se massa,
si volem encantar,
doncs, bueno,
li podem gaudir
de l'excursió.
Molt bé,
doncs, ja ho sabeu,
és una proposta
per aquest cap de setmana,
si voleu,
doncs,
fer-la,
i vaja,
aprofita i posa en pràctica
tots els consells
que us ha donat el Pep Caobet.
I més que en direm.
I més que en direm.
La setmana que ve més.
D'acord.
Que vagi bé, Pep.
Bon dia.
Esperem.
Adéu-siau.
Adéu-siau.