Aquest és l'espai setmanal de salut,
l'espai curar-se en salut que fem al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Com cada dimecres, aquí als estudis de l'emissora
ens acompanya el doctor Javier Uliac,
el director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada setmana, ve acompanyat d'un doctor, d'una doctora.
Avui l'acompanyant és el doctor Manel González,
cap de la unitat de medicina de l'esport de la xarxa Santa Tecla.
Doctor González, molt bon dia.
Molt bon dia.
Perquè avui, doctor Uliac, no parlarem ben bé de malalties,
sinó d'hàbits saludables, d'exercici, de fer esport.
Suposo que cadascú en la mesura de les seves possibilitats, no?
Doncs sí, avui parlarem de fer salut, fer salut a través de l'exercici.
L'exercici entès com això, com una activitat que ens pot prevenir certes malalties.
Un dels temes que penso que sortirà i que és important
és pensar en l'exercici físic, en l'edat de l'adolescència,
incorporar-ho com un hàbit, perquè això, en una societat com la nostra,
que cada vegada tenim, per exemple, nens més obesos,
i tenim més nens obesos,
la incorporació de l'exercici físic com una pauta habitual,
com una rutina de la vida,
és un preventiu per al nostre futur.
Llavors, ara que arriba la primavera,
que és un moment en el qual moltes vegades,
molts de nosaltres ens animem a fer algun tipus d'exercici,
doncs és important fer una reflexió,
veure els avantatges,
saber quines prevencions i quines actuacions
s'han de fer prèviament abans de llançar-se a fer
cap tipus d'exercici,
i pensem això, que ara és un bon moment per parlar de tot això.
És un bon moment en dies com aquest, ja primaverals,
amb aquest sol esplèndid,
i en aquestes èpoques en què s'allarga les hores solars,
segurament hi ha molta gent que s'hi dedica
o que s'anima a fer algun tipus d'activitat física.
Com deia el doctor Olià,
segurament els nens i els adolescents
són un dels col·lectius més interessants,
perquè, en fi, agafaran hàbits
que després, amb l'edat,
segurament els podran mantenir
durant tota la vida.
Doctor González,
és un col·lectiu especialment poc sensible,
aquest actual,
aquests nens i adolescents del segle XXI,
enmig de tantes noves tecnologies,
enmig de tants ordinadors,
de tantes activitats extraescolars
i escolars,
que precisament fan poca activitat física?
No, tu ho has dit,
en principi,
en la nostra societat tenim un punt ara molt complicat,
degut a les noves tecnologies
i als hàbits de les societats civilitzades.
En aquest moment estem als quarts amb la cua,
o al cap, segons com vulguim,
a nivell europeu,
en quant a xifres d'obesitat i sedentarisme
amb nens i adolescents de tota Europa.
Nosaltres som una mica els que tenim més nens obesos
i més adolescents sedentaris.
Aquí, a nivell d'Espanya,
a Catalunya encara estem relativament bé,
però també Andalusia,
d'alguna manera,
té un problema molt greu.
I el tema està en la importància
que els nens sedentaris i obesos,
la sedentarisme i obesitat,
va lligada a moltes malalties cròniques,
com pot ser la hipertensió d'adults,
com pot ser la diabetes mellitus d'adults,
com pot ser malalties coronàries d'adults,
com pot ser problemes artròsics d'adults.
Els nostres nens, en aquest moment,
ja no sols tenim nens diabètics,
no sols tenim nens hipertensos,
tenim nens que són diabètics, hipertensos,
i que tenen diverses patologies comunes,
amb una cosa que es diu inclús síndrom metabòlic,
amb nens, que abans no es donava.
tenim nens de 130 i 140 quilos,
i els nens i adolescents de 130 i 140 quilos,
d'aquí 10 anys seran adults adolescents
de 130 i 140 quilos,
amb moltes patologies cròniques
i amb una despesa sanitària
que no sé si podrem aguantar
si no fem res en aquesta edat.
I com podem prevenir que aquests nens,
en fi, no es quedin a casa,
no facin una vida tan sedentària?
Perquè, teòricament, l'escola
també hauria de ser un element moltes vegades
per ja fer una determinada activitat física.
Potser és insuficient, no ho sé.
Es dona la paradoxa que a nivell escolar
tenim els millors professionals
en quant a educació física.
Tenim licenciats d'educació física,
tenim mestres d'educació física
en especialitat d'educació física,
però, curiosament,
les hores escolars, per exemple,
en primària s'han reduït a dos
i de les dues són 50 minuts
i dels continguts que tenim en aquest moment
a nivell del currículum,
la meitat són teòrics
i la meitat amb objectius diferents,
com pot ser la integració d'immigrants,
com pot ser moltes altres coses,
i no l'activitat física en si.
I, a més a més,
es dona també la circumstància
que aquí a Catalunya
l'activitat real en horari escolar
o dintre de l'àmbit escolar
no es fa realment en horari electiu,
sinó en horari extraescolar.
Per persones,
mitjançant un programa,
que és un programa en la Generalitat
d'Activitat Física,
però que moltes vegades
l'objectiu no és simplement fer salut,
sinó tenir els nens allà
per fer bàsquet
o per fer altres activitats.
Però l'objectiu de saludable
no està incorporat
i, sobretot,
si parlem en secundària,
ja no ho veus.
En secundària en aquest moment
són nens que tenim sort
que alguns nens sí que fan
activitats esportives importants
i tenim uns quants
que en fan molta activitat,
però després tenim la gran majoria
que és més del 60%
que no fa absolutament res.
Res.
És a dir,
aquesta imatge que podem tenir
que hi ha molts nens i nenes
i nois i noies
que fan bàsquet
o fan futbol,
especialment nenes,
les nenes són les que menys fan
menys activitat.
Menys activitat.
Sobretot en edat adolescent,
que és quan es perden,
són persones sanes
que pensen
que no tindran mai cap problema,
que no fan activitat,
que moltes vegades
comencen a anar nens i nenes
i buscar altres històries,
comencen a estudiar,
després es posen a treballar
i als 24, 25 o 26 anys
se n'adonen
que realment no han fet res
i aleshores són
entre els 15, 16 i 17 anys
i els 24, 25 anys
són gent
que no sol anar al metge
i quan arriben ja és un problema
per una hipertensió,
per una diabetes,
per una obesitat,
perquè ja tenim problemes reals,
per la sanitat.
Aquest és una mica el greu.
Per no arribar a aquestes edats,
que dèiem,
anem a les edats
un altre cop de nens i nenes
i sobretot pensant
en pares i mares
que ens puguin estar escoltant.
Quins consells
podríem donar
a aquests pares i mares
que vegin,
que potser puguin tenir
algun indici
o que comprovin
que els seus fills,
els seus nens i nenes
no fan cap tipus d'activitat
més enllà
de la que potser
obligatoriament
han de fer a l'escola
dues hores a la setmana,
com deia el doctor González.
Si nosaltres mirem
les hores que ara passen
als adolescents,
per exemple,
o als nens fent coses,
tenim que moltes,
en el tema
de les reds socials,
el Facebook,
l'ordinador,
la tele,
que cada vegada
s'està substituint
per l'ordinador,
però en qualsevol cas
passen 3 o 4 hores diàries
sentades,
més les 3 o 4 o 5 o 6 hores
que estan a l'institut
o al col·le.
A veure,
moltes vegades
es relaciona
la quantitat d'hores
davant d'una pantalla,
diguem-ho així,
amb un problema
de sedentarisme
i obesitat.
No és tan bé això,
sinó tan lo contràri,
de dir,
escolti,
nosaltres tenim unes directrius
que aquest any,
per sort,
s'han posat a nivell europeu,
s'han posat d'acord,
hi ha unes directrius
que s'hauran de marcar
i ojalà en 3 o 4 anys
es marquin a nivell de governs
i ens arribi aquí la Generalitat
i ens arribi a tothom.
A veure,
els nens
han de fer una activitat física
més o menys moderada
intensa,
però més o menys moderada,
una hora diària,
5 dies a la setmana,
o sigui,
aquest seria l'objectiu.
Una hora diària.
Si els pares entenen
que el seu nen
no fa una activitat moderada
intensa,
que vol dir caminar,
córrer,
suar una hora diària,
nens i adolescents
estan fent menys
del que tocaria per ser sa.
Si, a més a més,
això afegim
que l'ideal seria
dos dies a la setmana
una activitat intensa
com a mínim 20 minuts,
fent algun esport
o alguna activitat
més o menys intensa,
aquest seria l'ideal mínim
per no tenir cap problema
quan siguin adults.
perquè a les seves preguntes pràctiques
apuntar el nen o la nena
a que faci un esport,
que jugui a bàsquet,
que jugui a futbol
o amb un altre,
això supleix
aquesta activitat física
o no?
O no és el mateix
fer un esport,
apuntar-se a un club
i fer un esport,
que fer amb regularitat diària
aquest exercici
que comentava?
A veure,
si aquesta activitat
el nen o la nena
gaudeixen,
que és l'altra consideració,
que a vegades és una cosa
que li agradi
perquè si no servirà,
i això vol dir
entrenar dos o tres
o quatre dies a la setmana
més el partit,
més altres activitats,
i tant que sí que serviria.
Clar, ja serveix.
Això conjuntament
eren altres coses,
però sí, sí,
això serviria.
Clar,
s'ha de buscar
de totes manes
alguna cosa
que el nen
o la nena
la tragui,
és evident.
Exacte,
i s'ha de buscar,
però en qualsevol cas
aquests serien una mica
els privilegiats
que seran sants
en el futur,
tenint en compte
que és veritat
que poden tenir
algun problema
derivat de l'activitat física
o pot ser un accident esportiu,
o pot tenir unes guins
de turmell,
etcètera,
però globalment
quan siguin grans
tindran molt menys problemes
per no dir cap.
Qualsevol modalitat esportiva
és bona?
És recomanable?
Si els metges
els hi pregunten,
digui'm una modalitat esportiva
que sigui recomanable
per nens o adolescents.
Qualsevol activitat esportiva
que el nen ho passi bé
i que d'alguna manera
el faci suar
durant una hora
és recomanable,
que s'ho passi bé.
Si avancem una mica
en l'edat
i anem ja més
cap a adolescents
o en aquesta franja juvenil,
potser nens
que han fet
algun tipus d'exercici
quan tenien 8,
10,
12 anys,
però que
per les circumstàncies
familiars,
socials,
de l'entorn
de l'escola,
de l'institut,
s'arriba a la universitat
expert,
pel que sigui,
perquè ja es fan grans
i tenen altres
interessos,
més xarxes socials,
més internet,
més relacions
amb els amics,
deixar l'activitat.
Què es pot fer
amb aquest col·lectiu
més gran
per recuperar-lo
a l'esport?
Doncs s'ha de tornar
a recuperar,
s'ha de reiniciar
i l'avantatge
de l'activitat física
és que es pot reiniciar
a qualsevol edat,
a qualsevol moment
i a més a més,
si tu passes
d'una persona
que està absolutament sedentària
o de forma física
deficient,
a la mínima
que faig una activitat
els beneficis
són increïblement altos,
o sigui,
al principi,
els màxims beneficis
es produeixen
en les persones
absolutament sedentàries,
en poca activitat
milloren absolutament
de forma espectacular
la condició física.
Després costa més,
però això és simplement
tornar-los a iniciar
amb allò que a lo millor
ja els agradava fer,
poquet a poquet,
sobretot en coses
que els agradava,
intentar una altra vegada
convèncer-los
i conscienciar-los
que això és bo.
Per desgràcia,
moltes vegades
són conscients
quan tenen alguna desgràcia
a l'entorn
o alguna cosa,
alguna mort sobtada
o algun problema
en un entorn immediat.
Aleshores són conscients
de dir, ostres,
m'he engreixat 20 quilos,
ara resulta que vaig a córrer
i m'ofego,
resulta que m'han dit
que tinc colesterol,
amb una revisió d'empresa
que ja comença l'empresa
no sé què.
Són motius molt particulars
i personals
o familiars
que moltes vegades
condicionen això.
Però ojalà
poguessin fer campanyes
perquè no tinguessin
que arribar aquí.
I aleshores,
com es motiva aquesta persona
perquè faci,
comenci a fer aquesta activitat
i no l'abandoni?
Perquè aquesta és una altra.
Clar,
moltes vegades
davant d'un impacte concret
la persona decideix
vaig a fer esport,
vaig a tornar
a fer allò
que no feia
des de fa anys,
però al cap d'un temps
pels motius que siguin.
Intentant que busqui
alguna cosa
que s'ho passi bé.
Que el motivi,
que s'ho passi bé
i que vegi
que cada vegada
pot fer les coses diàries
amb més intensitat,
millor
i amb més bon humor.
I a més a més,
doncs això,
que no li resta.
Perquè moltes vegades
dic,
és que no tinc temps
per anar a córrer,
no tinc temps
per anar a fer una mica
de pàdel,
no tinc temps
per anar a fer un tenis,
no tinc temps
per anar a fer bici.
Escolta,
mira,
ara fa una setmana
que hem augmentat el temps,
el dia és més llarg,
que ara a més fa no sé què.
Escaus de setmana
pots aprofitar
i agafar a la parella
i fer una altra activitat.
Hi ha moltes activitats.
Has de buscar activitats.
Seria molt interessant
tenir una mica
un recull
de totes les activitats
que poguessin fer al voltant.
Seria una...
A veure,
una web local
de l'Ajuntament,
no sé de qui fos,
que recollís
totes les iniciatives
i tot el que es fa,
seria fantàstic
per poder donar iniciatives
i poder donar
moltes, moltes,
moltes sortides.
Ens acompanya el doctor González,
com dèiem,
que és el cap de la Unitat de Medicina
de l'Esport.
Però m'imagino,
doctor,
que si arriba
una família,
uns pares
amb un nen
amb problemes d'obesitat,
clar,
no va a Medicina de l'Esport,
m'imagino.
En qualsevol cas,
aquesta és una derivada,
això que deia al principi
del programa,
l'obesitat infantil,
és un fenomen
que va a més,
malgrat el que es pugui
pensar en general
en la societat,
en què precisament
el que abunden
són els models
de nois i noies
adolescents,
nois i noies,
joves,
prims
i amb pocs quilos?
L'obesitat
és una de les epidèmies
d'aquest segle nostre,
no?
És a dir,
l'obesitat
en l'edat adulta,
però també en l'infantil,
és una situació
cada vegada
que es veu
amb més freqüència.
Evidentment,
quan un nen
passa a determinada
volum de pes,
etcètera,
el dispositiu
que ha de recórrer
és el pediatre,
no?
És el pediatre
el que ha d'orientar
les diferents pautes
per reconduir
aquesta situació.
Una de les pautes,
evidentment,
és fer exercici físic
i llavors
salvar el suport,
revisions prèvies
amb medicina de l'esport
o el que pertoqui
per poder iniciar
una activitat física
que sigui coherent
amb les necessitats
de cada criu.
Jo, de totes maneres,
el que sí que m'agrada
una mica
fer la reflexió
que això
de l'exercici físic
és una mica
com el tema
de la dieta.
És a dir,
que no és tant
fer una cosa
d'una manera esporàdica
que quan arriba
això,
no?
L'època
de més hores
de dia,
de llum,
tu planteges
perquè et ve
l'operació de l'estiu,
del biquíni
i totes aquestes coses,
sinó
i poder-ho incorporar
com un hàbit
de vida
i com un estil
de vida
amb una dieta sana,
amb consum moderat
d'alcohol,
sense el tabac,
incorporant un exercici físic
d'alguna manera...
És a dir,
fer un esport
en concret
està molt bé,
però no cal
tampoc fer grans coses.
És a dir,
un exercici físic
que vol dir això
unes quantes,
una hora diària
durant uns quants dies
a la setmana,
quatre, cinc dies a la setmana,
amb això ja anem
incorporant un estil
de vida
que ens garantiran
al futur
tenir molts menys problemes
de molts diferents tipus.
Per tant,
vull fer molta incidència
en aquest tema,
és a dir,
parlem d'estil de vida
i dintre de l'estil de vida
parlem de l'exercici físic,
un exercici físic
adaptat a les circumstàncies
des de cadascú
i incorporo el tema aquest,
és a dir,
la dieta sana,
el tabac
i tot això
com es veu?
Doncs evidentment,
com bé assenyalaves tu,
és a dir,
la societat ara valora
molt l'aspecte físic,
a vegades
un dels arguments
que fan més
incidència
en l'edat adolescent
és això,
és a dir,
escolta,
si no fumes
la teva pell
serà més atractiva,
tindràs una pell
més agradable.
Si per comptes de beure alcohol
beus més aigua,
evidentment,
també el teu aspecte físic,
també la teva pell
t'ho agrairà.
Si fas uns hàbits
de vida saludable,
evidentment,
tindràs un cos
que et sentiràs
més còmoda amb ell.
Incorporau això
en la teva vida
com una cosa habitual,
com una cosa normal,
no com una cosa extraordinària
que ara,
al mes de març
o al mes d'abril,
ostres,
me'n recordo
que m'interessa fer això.
Clar,
perquè arriba el bon temps,
la platja,
allò que deia el doctor Lió
de l'operació biquini,
per això,
és passatger.
L'important és que sigui constant
durant tot l'any
i que formi part
d'un estil de vida.
Clar,
jo estava pensant
en pares i mares
que més o menys
puguin tenir aquest estil de vida
que segurament els seus fills
ja creixeran
amb aquest estil de vida
i que segurament
incorporaran l'exercici físic
en els seus fills.
Per contra,
a partir de quan
un pare o una mare
s'ha de preocupar
que el seu fill
pot tenir un problema
d'obesitat,
és a dir,
hi ha algun indici clar
que els faci anar
al metge
de capçalera
un nen
nena
de 10,
12 anys,
de 8,
perquè pesa,
es veu que pesa més
del que hauria de passar?
Jo penso que és una cosa
que...
De sentit comú.
L'obesitat és una cosa
que per aparència
ja es veu,
és a dir,
és un tema que a vegades
evidentment que cadascú
té el seu punt
d'inflexió de dir
a partir d'aquí
el nivell de tolerància
de cadascú és diferent,
hi ha gent
que un lleuger sobrepès
ho viu ja
com una cosa
molt alarmant
i hi ha gent
que està en un sobrepès
brutal
i potser no s'ho ha plantejat,
però jo penso que
el que funciona més
és el sentit comú
que els pares tenen
la majoria de vegades.
A vegades també és veritat
que en revisions rutinàries
el propi pediatre
o el metge de família
dona l'alarma
als pares
d'això,
escolta,
heu vigilat això,
el tema de la dieta,
el tema de l'esport
i a partir d'aquí
venen les reflexions,
però habitualment
són els mateixos pares
els que ja veuen
que aquest nen
té un problema d'obesitat.
I el tractament
en aquests casos
és fàcil
per pal·liar
aquest fenomen d'obesitat?
És incidir molt
en els estils de vida,
amb les dietes
apropiades,
amb el deixar
de consumir
determinats productes
de la famosa
bulleria
i amb l'exercici físic,
evidentment.
Moltes vegades
el model
de família,
és a dir,
si els pares
també ja
tenen
un exercici
realit,
un exercici físic
moderat,
diguem-ne que això
ja s'incorpora també
en la cultura
de la família
i els nens
també
incorporen
com una cosa normal.
Però també és veritat
que és el que diem
que la nostra societat
cada vegada
també els adults
estem més hores
davant de l'ordinador,
estem més hores
davant de la televisió
i també estem
transmetent
un model
de vida
que potser
tampoc no és l'apropiament
pels nostres fills.
En general,
tota la societat
cada cop
està incorporant
un model
de vida
més sedentari,
tot i que
per altra banda
segurament
hi ha una part
d'aquesta societat
que intenta
combatre
fent exercici,
però és veritat
que tots
estem abocats
més a estar
asseguts
més estones
davant
de l'ordinador
per l'estil
de feina
que tenim.
Més enllà
dels nens
i adolescents,
doctor González,
en general,
doncs,
altres públics,
altres edats,
gent que no
fa exercici,
que arriba una setmana
com aquesta,
avui 30 de març,
quin dia de sol
tan maco que fa
i no es farà fos
fins a quarts
de nou del vespre.
I diu,
vinga, va,
que arriba la primavera,
arriba l'estiu.
però fa 4-5 anys
que no fa
amb regularitat,
per exemple,
exercici físic.
Què li recomana
un metge com vostè?
Home,
primer que gaudeixi
precisament
de la primavera
i que vagi a...
El més important
seria caminar
i si pot ser caminar
per muntanyes
o per buscar senderismes,
ara internet pot trobar
molts llocs
per anar molt macos
i en rutes
perfectament establertes
per passar tot un matí,
un dissabte,
un diumenge
i gaudir
i després acabar un lloc
i el que ha gastat
ho pot cremar
en molts llocs
per menjar de fàbula.
Aquest seria l'ideal.
Però a més a més,
com ha dit el doctor Lillac,
seria buscar
que això no sigui
solament el dissabte i diumenge,
sinó buscar una cosa
que nosaltres intentarem
com a millors metges de l'esport
i algú com jo
que som molt pesats,
que la paraula actiu,
o sigui,
nosaltres volem empreses actives,
nosaltres volem ciutats actives,
nosaltres volem nens actius,
volem escoles actives
i això és una marca
que s'haurà de posar,
igual que la dieta saludable
o mediterrània,
d'empreses,
de dietes,
de ciutats
que tenien una sèrie d'elements
com poden ser carrils bici,
carrils per caminar,
doncs parcs d'aquestos
de gimnasios a l'aire lliure,
tot un munt de coses,
puguin gaudir,
tots els ciutadans
o la majoria de gent
puguin gaudir
d'instal·lacions
o elements
per poder fer aquesta activitat
de forma més o menys gratuïta.
Seria una mica això.
Però, per exemple,
persones que no han fet res
en els últims anys,
una bona manera és...
La primera recomanació
seria que comencin a caminar
de manera habitual
una hora,
per exemple,
cada dia?
La idea seria començar,
doncs, per exemple,
no hi ha cap problema
que caminin una hora.
El problema és caminar
amb un ritme
més o menys moderat
i poquet a poquet
anir incrementant.
Quan vagin,
aguantin perfectament
una hora o dues hores,
poden començar
inclús a trotar suau,
a córrer una mica
i a la llarga
es poden plantejar
inclús fer altres activitats
com pot ser
la mitja marató de Tarragona.
A veure,
quan es planteja
una activitat
ja en plan semicompetitiu
o més intensiva
com pot ser una mitja marató,
també recomanem
a gent gran,
sobretot si és més de 35 anys,
que faci una revisió
mèdico-esportiva,
per això estem nosaltres
i entre altres coses
amb una prova d'esforç.
Per exemple,
tenint en compte
que les nostres artèries
amb l'edat
s'han taponat,
tenim problemes
i per exemple
en persones
de més de 35 anys
la cardiopatia isquèmica
és una cosa
que s'ha de descartar
i que cada 3, 4 o 5 anys
passar l'ITV
de Mèdia de l'Esport
no està gest malament.
Nosaltres recomanem fer-ho
i a partir d'aquí
tu vas amb tota la seguretat
o la màxima seguretat
per poder fer una activitat
competitiva,
màxima,
amb una intensitat
que a més a més
te podem marcar nosaltres
i podem consensuar
com a especialistes
en Medicina de l'Esport.
Per tant,
una recomanació
a partir de segons quina edat,
a partir dels 30-35
seria passar una revisió mèdica prèvia.
Sempre.
35 anys,
en homes 35,
en dones 45
perquè estan una mica
més protegides
a nivell hormonal
però serien una mica
les edats bàsiques,
claus,
que inclús
s'ha de consensuar
en les federacions esportives
perquè sigui obligatori,
o sigui que no es pugui acceptar
cap revisió.
Però estem parlant
de persones
no que vulguin fer
una competició esportiva,
sinó simplement...
una persona que faci una activitat
més o menys intensa.
No estem parlant
simplement de caminar.
Caminar, en principi,
és una activitat moderada
que ha d'anar bé a tothom.
No el senyor
que camini una hora
i camina a un ritme
sense ofegar-se
i simplement suant una mica.
En principi,
això és saludable sempre.
No hi haurà
cap tipus de problema.
És una activitat
de poca intensitat
i, en principi,
tampoc hem de ser
més papistes que el papa.
Això no seria important.
Seria important
per fer una activitat
una mica competitiva
o intensa.
I és important
marcar-se un objectiu?
Perquè abans s'ha dit,
d'exemple,
pots acabar pensant
que correré la mitja marató.
És important
que aquesta persona
es marqui
no aquest objectiu en concret,
sinó objectius
per anar guanyant
en qualitat de vida, també?
Hi ha una sèrie d'elements
que nosaltres recomanem
que són
petits artil·lugis,
com pot ser
un pulsòmetre
o un podòmetre,
una part que té
mesures passos
o una part que té
mesures la freqüència cardíaca,
que a partir d'aquí
veuràs tu
que per fer la mateixa activitat,
a mesura que vas millorar
la condició física,
el cor pateix menys
i la freqüència cardíaca,
per exemple,
és menor.
I tu vas veient
que el cor
va molt més tranquil
i molt més relaxat.
Aquest és un objectiu
de dir,
escolta,
miri,
per fer aquesta cosa
vostè veurà
que en dos mesos
el mateix
se cançarà menys,
la freqüència cardíaca
serà més baixa
i no sé què.
En aquestes,
en el mateix temps
podrà fer més passos.
Tot això es mesura
en parets molt senzills
i aquests són objectius petits.
Altres objectius
més importants
pot ser reduir pes,
que és una de les coses
bàsiques que nosaltres diuen.
Escolta,
jo he de reduir
10 quilos
en un any i mig.
Aleshores,
tu vas reduint pes
i per reduir pes,
com ha dit el doctor Oliac,
s'ha de fer una dieta
específica determinada
però s'ha de fer
un estil de vida
incorporant l'exercici físic
de forma regular,
etcètera,
i això és un objectiu important.
O bé podria ser
fer una cursa
com pot ser 10 quilòmetres
o una mitja de Tarragona,
per exemple,
d'escolta,
jo puc fer una mitja maratón
l'any que ve
a un any vista?
Sí,
pots fer-la
i nosaltres
et podem marcar un ritme
i veuràs tu
com la fas aquest any
i després veuràs
com la fas l'any següent
i després veuràs
d'aquí 10 anys
i això ens ha passat
a la majoria de gent
que està corrent
la mitja maratón de Tarragona.
Gent que no camina
ni feia res
i està fent mitges maratons
i estan absolutament sorpreses
de la millora
que poden fer ells mateixos
perquè no són conscients,
la gent no són conscients
de la importància
i en quant a salut,
en quant a reducció
de colesterol,
en quant a reducció
de tensió,
en quant a reducció
de medicament
i en quant a despesa sanitària,
reducció de despesa sanitària.
Hi ha altres preguntes
pràctiques
que em venen al cap.
Què és millor?
Fer,
concentrar-se
en una modalitat esportiva?
En córrer només?
O en fer natació només?
O fins i tot
el metge posat a recomanar
si volen fer
dues o tres coses
o quatre variades?
És millor,
més saludable pel cos?
Quan més coses
és com menjar,
millor,
és més saludable.
El que passa
és que la gent
normalment tria una o dos.
Per què?
perquè ser més còmode,
li agrada més
i no fer tres o quatre.
Però si poden ser tres o quatre
millor
perquè tens més opcions.
Tens un problema
de caminar...
I dos millor que una.
I dos millor que una.
Que seria com menjar carn i peix,
per dir-ho d'alguna manera.
I dos millor que una.
Per tant,
és recomanable
una mica de varietat.
Absolutament.
I per anar acabant,
la gent gran,
quan estem parlant
ja d'edats
de més de 60,
65 anys,
què els recomana
un doctor
de la unitat
de medicina esportiva?
La gent gran
té un problema
que és que
els nostres apels
s'estan envellint
i d'alguna manera
un problema molt important
pot ser el tema
de la dependència.
Nosaltres volem ser independents
i actius
molt de temps.
I això vol dir
que les nostres funcions
han de conservar-se.
Aleshores,
una de les activitats bàsiques
és caminar,
altres és treballar
amb una mica de força,
que pot ser senzillament
fer activitats
com els valls,
el vall
o seure
o pujar
i baixar escales
i d'alguna manera
no està mai parat
intentar
fer moltes activitats,
treballar alguna vegada
la flexibilitat
o l'equilibri
per evitar caigudes
i per evitar lesions
i bé,
això es treballar
en activitats
tan senzilles
com això,
caminar una mica,
trotar una mica
o fer ball,
coses molt senzilles
i si algú sap
pot anar amb bici
o pot fer bicicleta estàtica
o ara inclús
les màquines vibratòries
però en qualsevol cas
l'activitat
és no mai
estar parat
i un estil de vida saludable.
Aquesta és la ideal
per tenir
d'alguna manera
una independència
el major temps possible.
Mantenir-se actiu.
Sí, sí.
Tenir una actitud
i mantenir-se actiu
de la manera
més permanent
que sigui possible.
En el sentit ampli
de la paraula
ser actiu
vol dir ser útil
a la societat.
I per acabar
el que dèiem abans
constància,
no?
Absolutament.
El que no val
és començar ara
regularitat,
constància i moderació.
El que no val
ara és començar
el dia 30 de març
i dir
vinga,
ara cada dia
sortiré a córrer
o a fer un exercici
però
perquè fins i tot
el fer-ho
molt intensament
de cop i volta
pot ser un motiu
per deixar-ho,
per cansament.
Sí, sí.
Això és com un senyor
que fa dos anys
que no estudia
i de cop
ha de fer un examen
en dos dies.
Ha d'estudiar
molt a poc a poc.
Ho ha de fer a poc a poc.
L'Eide és aquesta.
Camina a poc a poc
incorporar
alguna carrera una mica
i a mesura
que tu et vas adaptant
anar incorporant
i al final acabaràs
a cada uns mesos
acabaràs corrent
30 minuts
i si corres 30 minuts
possiblement acabaràs fent
una mitja marató
de Tarragona.
Amb tantes recomanacions
al final la mitja marató
d'aquest any
doctor González
ja hi haurà un munt
de Tarragona.
Serà un èxit,
serà un record.
Molt bé,
doncs en fi
avui totes aquestes recomanacions
ens han arribat
des de la unitat de medicina
de l'esport
de la xarxa
Santa Tegla
amb el seu màxim responsable
doctor Manel González.
Doctor González,
una recomanació
per acabar,
un recordatori,
el dia 6 d'abril
tenim una caminada, no?
El dia 6 d'abril
en commemoració
del que és el dia mundial
de l'activitat física
tenim un dia mundial
que sàpiga tothom
que a les 3 de la tarda
al cap llevant
fem una caminada
que està tothom obert
i és una mica
una promoció de la salut
perquè veure que
el nostre personal
d'atenció primària
està molt sensibilitzat
i a partir d'aquí
seran els primers
que també faran recomanació
de l'activitat
i l'exercici físic
com a eina de salut,
com a terapèutica,
com a eina.
On anirà la caminada?
Doncs donarem voltes
per Tarragona
per molts indrets
i ja veureu
estarà durant una hora i mitja.
Una hora i mitja
el dia 6 d'abril?
El dia 6 d'abril.
Obert a tothom?
Obert a tothom.
Per inscriure's,
apuntar-se abans?
No, no cal.
Se pot anar allà a tothom
i a les 3 de la tarda
perdó,
a les 3 de la tarda
el dia 6
la cap llevant.
Perfecte.
Doctor González,
moltes gràcies
i bona exercici.
Molt bé, gràcies,
el mateix.
Doctor Javi Uliac,
director de l'Hospital Santa Tegla.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Gràcies.
Que vagi bé.