El matí de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia, benvinguts, benvingudes a una edició més
del matí de Tarragona Ràdio, edició cap de setmana.
En els propers minuts, fins a arribar al punt horari de les 12 del migdia,
farem un repàs, un recorregut, per a alguns dels espais habituals
dins del matí de Tarragona Ràdio al llarg de la setmana.
Avui dissabte repassarem l'espai al carrer
amb la Fundació Casal Lamic.
Ens acompanyaven dillums el seu director, el Jordi Collado,
i el responsable de comunicació, Javier Zaragoza.
Amb ells van fer balanç d'aquest trimestre que ha acabat
i les perspectives per aquest 2011.
També serà protagonista, en els propers minuts,
l'espai setmanal Eines, que torna després del parèntesis de vacances.
Ens acompanyaven aquest dimarts des de l'IES Calípolis
per parlar de diversos projectes que tenen engegats a l'Institut,
com ara els programes de mobilitat internacional d'alumnes,
escoles verdes i l'impuls de l'anglès.
Vam parlar dins d'aquest espai Eines amb Boni García, la directora,
la Lourdes Mas, responsable de projectes de mobilitat internacional,
la Marga Mañez, d'escoles verdes,
i Lídia Batista, una de les alumnes de l'IES Calípolis.
I deixarem l'escola i anirem als fogons,
els fogons que ens porta l'espai de cuina,
el nostre cuiner particular, el Francesc Lladó,
que cada dijous està al matí de Tarragona Ràdio
i que aquesta temporada també repassarem
dins d'aquesta edició de cap de setmana del matí de Tarragona Ràdio.
El Francesc Lladó, del restaurant Quim i Quima,
aquest dijous ens parlava de receptes amb verdures,
molt les que hi hem per parlar després d'aquestes festes.
I després de la gastronomia ens curarem en salut
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens parlaven de la pròstata amb el doctor Josep Mercader
i amb el cap d'orologia de la xarxa, el Jaume Benages.
I acabarem aquesta edició de cap de setmana
del matí de Tarragona Ràdio amb l'última mitja hora,
repassant els talls més curiosos de la setmana a Tarragona Ràdio.
Avui reviurem amb els nostres companys Josep Ardila i Miquel González
els millors moments del plenari del passat dilluns,
entre altres sorpreses.
Estarem atents, doncs.
Aquest és el nostre sumari d'aquesta edició de cap de setmana
del matí de Tarragona Ràdio,
que també anirem amenint amb música.
Avui, el monogràfic del grup britànic Els Birs.
El millor dels Birs ens estarà acompanyant també
durant aquest matí de dissabte.
Que ho passeu tots molt bé,
quedeu en la nostra sintonia.
Recordeu que estem al vostre costat fins a les 12 del migdia
en aquesta edició de dissabte del matí de Tarragona Ràdio.
Ràdio
A time to be born
A time to die
A time to plant
A time to reap
A time to kill
A time to heal
A time to laugh
A time to reap
A time to reap
A time to break down
A time to dance
A time to mourn
A time to cast away stones
A time to gather stones
Together
Together
To everything
To everything
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El matí de Tarragona Ràdio
El matí de Tarragona Ràdio
A inches demà!
M'agrada que hi hagi persones
Que vinguin a mi que no colan ni res
Perquè diuen més al que volan
Y los van saldriviure
Vull parlar de parlar
Vull saber de saber
Vull estar malestar
Com que no siguis bé
Amb aquesta cançó, que ja identifica l'espai,
obrim el carrer a aquesta cita setmanal
que tenim amb la gent de la Fundació Casal Lamic
i que avui ens servirà, tenint en compte que estem en un dia de tornada
a la normalitat laboral de la vida quotidiana per a molta gent,
avui ens servirà per fer el que fa molta gent en un dia com avui,
plantejar-se el futur més immediat,
parlar d'aquest 2011 que tenim aquí al davant
i també fer una petita mirada enrere
per fer balanç de la feina feta en els últims mesos.
Així que avui ens acompanya el director de la Fundació Casal Lamic, Jordi Collado.
Jordi, bon dia i bon any.
Bon dia i bon any.
I el responsable de comunicació de la Fundació, Javi Saragossa.
Javi, també bon dia i bon any.
Bon dia.
Perquè avui en un dia com avui toca això,
fer una mica de balanç i mirar el futur.
Què preferiu, fer balanç i mirar el passat
o fer balanç i analitzar què heu fet durant el 2010
o mirar el futur?
Anem enrere per anar endavant.
Sí, un pas enrere per fer un salt.
Dos endavant.
Parlem primer del passat.
De les últimes activitats realitzades en els últims mesos, aquest 2010.
Què és el que heu fet i quina valoració en feu?
L'any ha estat realment complicat, no?
A nivell social ha estat molt ferragós,
hi ha hagut moltes complicacions.
Com a entitat ens hem mantingut
i estem redirigint la feina, no?
Noves dificultats, no?
Que en realitat són vells reptes i estem treballant ells.
En realitat l'hem dedicat molt, aquest Nadal l'hem dedicat molt a formar-nos, no?
A preparar-nos a canviar la lògica, a provocar noves propostes, no?
Curs de monis, no?
Monitors d'anar lleure que estem fent a la floresta amb la gent de l'Escola del Sol
i el Pla Comunitat i l'Ajuntament està també servint per això, no?
Que estem mig acabant, hi ha un grup estupendo de gent
i això també et demostra que hi ha gent jove,
i és un grup molt heterogènic,
però que hi ha gent jove que està arribant amb força,
que té ganes i que té ganes de fer acció cap a la gent, no?
Però què heu fet més?
És a dir, de totes les activitats realitzades en aquest últim trimestre
o en l'últim tram del 2010, què és el que destaqueu?
Bé, jo crec que hem de destacar tota la preparació de noves propostes,
sobretot i de reflexió interna, no?
cap a la inserció laboral que estem replantejant.
És més, arrenquem ja un nou projecte que és el dispositiu accés
i que el que farà ajuntament amb la gent de Casal dels Infants del Raval abans,
vull Casal dels Infants que estan aquí a Tarramia fa un any,
treballarem amb la gent de Catalunya Caixa i amb el Departament de Treball
en clau d'intentar generar itineraris d'inserció
i un sistema prelaboral per joves menors de 25
i anar a treballar amb aquest grup de població que ha deixat l'escola,
que no té la formació mínima,
i intentar-lo reincorporar cap al sistema educatiu
o cap al mercat laboral, tot i que això sembla més difícil.
Perquè és un moment de replantejaments,
de fer coses diferents de les que s'han fet fins ara?
Jo diria que el que fem és continuar amb la feina que estem duent el Derma,
la majoria, tota, a part del punt d'accés que s'acaba però es transforma,
tot l'altre continuem duent a terme aquests projectes
que fa 3, 4, fins i tot més anys que estem duent a terme.
Per exemple, el Centre Obert,
que continua amb la seva fórmula de fa 20 anys,
fer aquest acompanyament als infants després de les classes a les escoles,
l'acompanyament amb les famílies,
continuem treballant a peu de carrer,
amb aquest projecte amb intervenció al carrer,
la unitat d'escolarització compartida,
també continuem fent el treball aquest
de prevenció, recuperació de joves.
Què més? Em deixo algun més?
No em vull deixar cap més.
L'educació d'entorn que continuem,
que sembla que hem de veure per a la perspectiva
que es pugui renovar.
Bé, anem amb els projectes de sempre,
però sí que és cert que ja feia un parell d'anys
que la casa rondava la idea de la inserció laboral,
que no ens acabàvem d'atrevir a donar el pas,
perquè és un terreny nou i tot i que...
Però sou educador, sí,
però el canvi de lògica és diferent
i ara ens hem llançat a la piscina
amb la plataforma Peix Jove,
que és la plataforma d'entitats per a la inserció juvenil,
que és un projecte a nivell de Catalunya,
és un projecte molt potent
i ens en anem amb això, anem a provar.
Generarà formació, bàsicament,
i generarà la recerca d'itineraris d'inserció laboral,
però també ens estem fent plantejaments.
Cal crear ocupació, cal crear nova ocupació diferent,
que és el que estem fent nosaltres com a entitat.
Allò intentarem crear-ne per la nostra banda.
Estem estudiant diferents fórmules,
empreses d'inserció laboral,
però que generin directament
no tants cursos de formació,
que és el que estan apareixent ara per tot arreu.
Bolets, no?
Si no, el que entendrem és generar...
Bé, estem plantejant generar una proposta forta
en clau d'empresa d'inserció laboral.
Però com?
Com us ho imagineu?
Ens ho imaginem...
I com ho podem explicar perquè la gent s'ho imagini?
Perquè, clar, esteu parlant d'una proposta concreta,
pràctica, de dir...
Bé, molt bé, nosaltres, com a casa l'amic...
El PASOS és el dispositiu d'inserció laboral,
que és un petit taller d'aprenentatge
on faran feines bàsiques de línia de treball.
Hi ha una línia que serà tota la part comercial,
aprendre, atendre en un negoci.
Hi ha tota una part comercial,
que és tota la part d'amagatzem,
d'entendre com funciona el magatzem,
quin mous o el magatzem bàsic.
Hi ha tota una part que ens estem imaginant de restauració,
de suport en el plantejament de saber
què fa un cambrer o una cambrera, com ho fa,
què es fa a una cuina d'un hotel, d'un restaurant.
I aquestes són les propostes que estem plantejant ara.
Això és el PAS1, formant aquesta gent perquè puguin fer això.
El PAS2, que hauria de resultar durant el 2011,
és generar una pròpia empresa d'inserció laboral
en aquestes claus, no?
Les empreses d'inserció laboral tenen l'avantatge
que al principi comences amb molta formació
i al final l'inverteixes la X, no?
Molta formació, poc treball,
i acabes molt treball, poca formació,
per acabar alliberant.
Són processos lents, són processos que acostumen a durar 3 anys
i que et permet fer tota una transformació
de l'individu que està treballant important,
perquè els estàs oferint molta, molta formació.
I aleshores, a qui us adreceu?
És a dir, quin és el vostre públic potencial?
Amb la gent amb la qual heu estat treballant històricament,
per dir-ho d'alguna manera?
El nostre públic objectiu sempre són infants, adolescents i joves,
en aquest cas bàsicament joves, menors de 25,
són la gent a la que ens hi anem,
que a més són els que estan patint més l'atur,
el percentatge d'atur juvenil està en el vora 40%,
amb la qual cosa els nostres són els de sempre.
I nois i noies que segurament han deixat els estudis...
Sí, segurament.
Sí, el plantejament d'aquest.
Gent amb abandonada escolar, amb dificultats socials adquirides,
que moltes vegades l'abandonada escolar ja ho és una,
i que tenen un entorn familiar que la xarxa no els permet sortir d'aquí.
Una mica sumar un element més en aquesta xarxa de les persones,
perquè elevar expectatives, la visió, la imatge, la idea,
i a partir d'aquí saltar cap endavant.
Perquè teniu la sensació, amb la gent amb la que treballo,
que precisament aquest tipus de joves que potser no ha acabat els estudis,
no té vies per reinserir-se en el món educatiu o en el mercat laboral?
Cal dir, falten eines?
I tant, moltíssimes.
Clar, o sigui, el sistema escolar és un sistema que,
a més d'oferir-te ensenyaments, continguts bàsics de matemàtiques, llengua,
t'ofereix estratègies de sociabilització.
Quan s'ha trencat el procés, tots dos fallen,
no només fallen les matemàtiques,
sinó et falla el tipus de relació que tens amb el grup, amb la relació,
i l'estructura humana genera que et sigui molt més difícil sortir.
És com una teranyina, és la teva pròpia xarxa on estàs treballant.
I com començar, jo crec.
Vull dir, més d'un jove no sap ni per on començar.
O sigui, què haig de fer?
Gent que realment abandona els estudis i no sap quines portes ha d'anar a trucar
per buscar feina, per exemple, o per refontar-se algun curs.
El paradigma ha canviat.
Perquè clar, segurament el cas més singular o més habitual és això,
el noi o noia que no vol estudiar, que vol treballar,
que vol aprendre segurament un ofici,
però que no troba la manera d'arribar-hi.
Clar.
En un entorn que segurament no és el més propici,
perquè moltes vegades l'entorn amb el que es troben aquests joves
precisament no ajuda a buscar aquestes eines.
Aquí són vosaltres i hi voleu ensenyar.
Clar, és aquí on volem aparèixer.
O és aquí on normalment apareixem.
El plantejament quan algú...
O sigui, en un paradigma on ha canviat radicalment en qüestió d'un any,
la recerca de feina abans era anar a un lloc,
presentar-te i dir que volies treballar,
i si et ve mitja apenyat, anaves endavant, ja estava mig fet.
A haver d'enfrontar-se a processos de selecció,
a haver d'enfrontar-se a la competitivitat pel lloc de treball,
a una societat que té l'autoestima molt baixa ara mateix.
Tot això va influint en el propi procés.
A més, no té les estratègies bàsiques.
Com es fa un currículum, com es presenta, com has d'anar,
com has de presentar...
Són coses que es perden amb el temps
i quan ets nou encara és més difícil.
Tot aquest projecte m'imagino que no el podeu fer sols.
O necessiteu el suport, m'imagino, no, Xavi?
De les institucions.
El teniu ja més o menys lligat?
Qui estarà amb vosaltres en aquesta nova etapa?
En realitat, l'ideal que estem plantejant a casa
és intentar aconseguir-ho fer-ho sols.
O sigui, el paradigma en l'acció social també ha canviat.
La teva cara ha sigut sorpresa.
No, clar, perquè anava a dir que agossarats.
Sí, sí, agossarats ho som molt,
però és que el paradigma per nosaltres també ha canviat.
Tenim una administració que està en una situació de crisi a l'Opant.
Els municipis estan ofegats econòmicament.
La Generalitat està fent reajustaments
que no sabem encara cap on anirà,
amb un nou departament d'ocupació i universitats i empresa.
estem anant cap a un model diferent.
I com us ho fareu sols?
Bé, la proposta és bàsicament intentar presentar un projecte
que doni servei a les empreses i que el serveixi.
Canviem el paradigma també.
Deixem d'anar a l'administració perquè ens porti al bracet
a intentar generar ocupació en solitari.
Aquesta seria la meta.
Però com comencem?
Bé, com comencem estem valorant-ho, estem negociant-ho,
estem xerrant també amb les administracions.
Aquesta reflexió d'anar sols ve a partir de xerrar amb les administracions.
Aquest primer pas sí que el fem amb l'administració,
que és el que té el Departament de Treball,
però que és un projecte molt concret.
El pas de muntar l'empresa d'inserció l'haurem de fer en solitari,
com a entitat, segurament amb moltes altres entitats que ens hi sumarem,
amb petites empreses que hi sumin a la nostra lògica,
amb fer un plantejament d'aquest tipus.
T'enganxarem un jove, te'l formarem i te l'aportarem.
I ha de ser una proposta que generi una activitat econòmica
que pugui aportar prou diners com per fer-ho.
El que està clar és que, més enllà que ho pugueu fer
amb l'ajuda o no d'administracions o d'empreses,
sí que entenc o em dóna la sensació que com a entitat
és un salt qualitatiu, no sé si dir-ne històric.
Aquest és un objectiu que a vegades se n'abusa molt,
però en fi, amb la perspectiva dels 20 anys que porteu,
més de 20 anys treballant en aquests àmbits,
això és un salt endavant espectacular.
Sí, sí, jo crec que si ens en sortim serà el tercer gran salt.
vam fer un salt fa 5-6 anys endavant,
de canviar lògica, de sortir al barri, d'anar a buscar les propostes.
I ara fem aquest plantejament.
No podem estar penent sempre l'administració.
I un dia que peta i ens enganxa al mig i patim.
I l'experiència ens diu que hi ha propostes completament sostenibles,
que si les inicies un empresari en trauria benefici,
però si comença una entitat aquest benefici es reinverteix directament en la gent.
L'economia social és part de les noves formes de funcionament que estan apareixent.
Està creixent la creació de cooperatives, i no està creixent perquè sí,
sinó perquè la gent entén que si s'associa és capaç de construir-se un projecte propi i de futur.
És una mica aquest plantejament.
En un context com aquest del 2011, encara molt marcat per la crisi,
amb unes dades d'atur que no sembla que vagin a menys,
sinó fins i tot que poden anar encara a més,
veieu factible poder tirar aquest projecte al llarg d'aquest 2011?
Bé, hem de muntar l'estructura.
El 2011 és l'any d'envestir-ho, de quadrar-ho,
de fer els estudis econòmics pertinents,
d'anar a la recerca d'aquestes complicitats possibles amb empreses.
És un any de molta reflexió, de molta tranquil·litat i d'anar començant a apanyar.
I aquest salt no vol dir que abandoneu els projectes històrics?
No, no, això...
No caldrà reubicar el personal que hi ha amb vosaltres?
No, no.
En tot cas, si va agafant més forma,
anirem incorporant també treballadors a la Fundació Cala l'Arnic,
que és l'objectiu, no?
La proposta neix per una clara demanda dels propis projectes.
Els projectes de la Fundació van neixent segons els va demanant la pròpia entitat.
Teníem un centre obert i el centre obert ens demana sortir al carrer
i generem a peu de carrer.
A peu de carrer troba xavals amb moltes dificultats escolars
i apareix la UEC.
La UEC ens planteja una necessitat clara d'activitats complementàries.
Ens llancem cap a pleu que tinguem tots.
És sempre una roda.
Una cadena.
I aquest següent pas és aquest, no?
Perquè la sensació que teniu vosaltres amb la gent jove,
amb la que teniu aquest contacte,
quins inputs us arriben d'aquest noi, noia?
Segurament més aviat noi que noia.
16, 17, 18, 20 anys...
Són gent que s'estan trobant només en un escenari on ningú està acostumat,
on poc acompanyament de les famílies es poden rebre,
no només perquè les dificultats són més,
sinó perquè hi ha un canvi de discurs completament diferent.
Les noves tecnologies jo crec que han trencat aquest discurs entre joves i pares
sempre ha estat molt difícil.
Jo crec que en aquest moment encara ho és més
pels quàntics de comunicació, de tipus de relació que s'estableix amb la gent,
que estan a l'expectativa,
que volen tirar endavant,
però que no sabem massa bé o com.
i un missatge clar és volem treballar, no?
Com ho fem?
El que us donen ells és aquest.
Sí, sí, sí.
Massi de clar i de sintètic.
Vull dir, pot ser un resum de...
Ostres, per X o per A,
no he acabat els estudis,
però vull treballar.
Abans potser era molt més fàcil, no?
Te n'anaves a la construcció i ho aclaries.
Ara com ho fas?
Aquesta via que hi havia fa 3 o 4 anys en plena bomboia
i quan ens pensàvem que érem els més rics del món,
clar, el no tenir aquesta sortida, això...
Hem de reubicar.
El que hem de fer sempre a mi hi ha un...
una expressió que m'agrada molt,
que el patro del Juanma sempre em parla,
que és elevar expectatives.
O sigui, el que li hem de plantejar als joves
és que no es pot conformar amb trobar una feineta
que li doni menjar o que li doni uns ingressos
el proper any i mig,
sinó que ha d'anar a fer una perspectiva
de 5, 10, 15 anys, no?
Què vull fer quan sigui gran?
Aquella pregunta que sempre ens fem
i intentar combinar-ho, no?
Hòstia, això és molt difícil.
I tant.
Però ho hem de poder treballar.
Amb la qual cosa,
hem de buscar una feineta
que ens permeti uns ingressos bàsics
per poder anar fent
i alhora hem d'anar a la recerca
d'unes millors opcions anys després.
I això només passa per la formació.
Amb la qual cosa,
busca feina si vols,
però pensa en la formació, no?
Li heu posat un nom, aquest projecte?
No.
No, no, no.
Li haureu de posar un nom?
No té nom.
No té nom.
La criatura encara no té nom.
No ha nascut del tot.
No ha nascut, no ha nascut.
No està en procés i no té nom.
Però d'alguna manera sí que,
pel que ens expliquen
el Jordi Collado i el Javi Saragossa,
marcarà en bona part
la feina de l'entitat
durant el 2011.
Alguna cosa més, però,
el que vulgueu afegir
durant aquests propers mesos?
No, amb això jo crec que tenim
més que suficient.
I amb el dia a dia, no?
Una cosa que ja hem començat ara
al desembre,
que és una captació d'amics, no?
Som la Fundació Casa l'Amic,
volem amics i amigues,
i hem fet unes postals també
per començar a ampliar, no?
Aquests amics ja en teníem,
en portem ja,
amb 25 anys n'hem anat sumant,
però en volem sumar més.
I què voleu fer?
És a dir,
tenir un gran grup d'amics,
una mena de socis,
entre cometes.
Sí, sí, sí.
Seria gent que ens dona suport, no?
Com?
Hem començat amb unes propostes
d'unes postals, no?
Eduquem entre tots,
fem la pregunta,
al carrer,
amb les famílies,
a l'escola,
volem continuar educant, no?
I hem fet unes postals
que aquí a Tarragona Ràdio
les podeu adquirir,
val?
Només a l'entrada
hi ha un plec d'aquestes postals,
en què persones,
individus,
a títol personal,
ens poden donar aquest suport,
mitjançant una aportació econòmica,
anual, mensual, puntual,
com vulguin,
omplint aquesta butlleta
i després,
l'important,
no és que es quedi amb aquesta butlleta,
sinó que ens la tornin.
Ens la poden tornar de moltes maneres,
per codi postal,
pel telèfon,
ens truquen al telèfon 977 55 28 34
i la venim a buscar
a casa de la persona interessada,
o mitjançant correu electrònic,
doncs també ens la poden facilitar,
per totes dues,
per totes tres vies
són possibles.
Hem començat ara
a títol individual,
però també ampliarem
a empreses,
volem també amigues,
tenim amics,
amigues també,
volem empreses
que també
ens donin suport,
no?
Però amb aquests amics i amigues,
més enllà que tinguin una postal
i la omplin
i us facin una aportació,
busqueu alguna cosa més?
És a dir,
que hi hagi una mena ja
de relació,
de feeling,
de feedback
entre la fundació
i la persona individual
o l'entitat i empresa
que col·labori amb vosaltres?
Sí,
d'això ho hem xerrat molt,
no volem una campanya,
o sigui,
no volem gent
que faci,
no?
l'almoina,
no és un plantejament d'això,
sinó
volem ser també representatius
en la societat civil,
o sigui,
tècnicament tenim clar
que ho podem fer,
que som capaços que ho fem bé,
però també entenem,
just en aquest canvi de paradigma
del qual parlem
en projecte d'inserció,
d'intentar anar en soledat
a un projecte,
o acompanyat per altres entitats
sense hem de lucre,
a un projecte tan potent com aquest,
com a entitat,
volem fer un pas endavant
i dir a la societat
depenem de vosaltres,
o sigui,
si vosaltres ens voleu
i anirem plegats,
o sigui,
no té sentit,
la societat és bàsica,
és allò de,
volem socis,
sí,
però volem militants,
no?
Allò de,
militants de la causa educativa,
de la justícia.
Exacte,
volem lluitar per la justícia social,
no?
Aquestes postals
es poden trobar aquí
a Terraona Ràdio,
però també m'imagino que...
La web també es poden descarregar,
a la Fundació...
Sí,
però jo al Xavi li podeu demanar,
que sempre em porto a sobre.
Sempre em porto,
vull dir cap problema.
Molt bé,
recordem la web,
que és fundació-casalamic.com,
no?
Correcte.
Aquí trobareu,
doncs,
aquestes postals
i així podreu ser amics,
amigues,
de la Fundació Casal Amic.
Alguna cosa més?
Res més.
A part dels bons esitjos pel 2011?
Sí,
bueno,
expectatives.
Jo crec que el 2011
ha sigut un any
de canvis d'expectatives,
d'esperar,
de recercar
i d'estar molt atents.
I continuar treballant.
Molt bé,
això és important.
Doncs,
Jordi Collado i Xavi Saragossa,
director i responsable de comunicació
respectivament de la Fundació Casal Amic,
gràcies per venir
aquest migdia en directe
a la cintoria de Terraona Ràdio.
En aquesta cita habitual de cada setmana
ens retrobem el proper dilluns,
d'acord?
Gràcies.
Gràcies.
Adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia a tots els nostres convidats i convidades.
Primer espai del 2011, avui ens centrem a l'IS Calípolis.
Com podem enmarcar aquest centre educatiu situat a l'antiga laboral?
Iniciem, com dius tu, l'any, no el curs escolar,
sinó l'any del 2011 amb el centre Calípolis,
parlant d'un tema interessant, molt interessant,
perquè són els centres que realment donen qualitat.
Un centre que dona qualitat és un centre que, en el mateix projecte,
en el mateix projecte, iniciatives.
O sigui que un projecte d'iniciativa de centres, com el Calípolis,
en té més d'un de projecte d'iniciativa de centres.
Els que ens porten avui al programa són dos tipus de projectes,
un projecte relacionat amb el tema de medi ambient, que és l'escola verda,
és a dir, tot alumne que passa pel Calípolis es relaciona amb l'escola verda,
conèixer el medi ambient, ens explicaran el que és el projecte d'escola verda,
i uns projectes també de mobilitat.
És a dir, tot alumne que passa pel Calípolis té la possibilitat de sortir fora de les nostres contrades,
és a dir, sortir fora, és a dir, mobilitat.
Mobilitat que realment, avui per avui, és bàsica i necessària,
que també ens ho explicaran, i fora que la senyora directora, la Boni Garcia,
té altres projectes dintre del Calípolis, que en el qual ens farà la ressenya.
Hem fet el marc general d'introducció del programa.
Amb la directora ens situarem una mica primer en aquests dos projectes,
que després podem anar desenvolupant al llarg de l'espai,
i d'altres que potser teniu també en cartera o que ja heu posat en marxa.
Això respon amb un interès i amb una voluntat de la direcció i dels professors
al centre d'aconseguir la màxima qualitat possible, m'imagino, de l'IES, no?
Sí, jo volia comentar que l'interès, o perquè vam pensar que aquests temes podien ser interessants
per a les persones que ens puguin escoltar, és pel fet que a vegades es té la idea
que a un centre educatiu, en aquest cas un institut, únicament es va fer classes
i que els alumnes estudien únicament allò que està al currículum,
allò que, diguem-ne, que la llei demana que els alumnes sàpiguen
per obtenir la seva titulació, no?
Però que a banda de tot això, els centres educatius i, en aquest cas,
instituts de formació professional específica com és el nostre,
són centres que són molt dinàmics i que tenen moltes iniciatives diferents, no?
I en el nostre cas, doncs, s'estan portant a terme diversos projectes
que, diguem-ne, que venen a donar una qualitat o un valor afegit
a aquells estudis que estan realitzant els alumnes, no?
I que van, diguem-ne, que són extracurriculars, però que venen, doncs, això,
a donar aquest valor afegit, a donar alguna cosa més
que els alumnes s'emporten quan surten de l'institut, no?
Moltes vegades aquests projectes surten de la iniciativa del professorat
que està al centre, de la iniciativa del claustre,
i a partir d'aquí, doncs, surten idees, surten projectes
que es van treballant i que altres vegades venen a acollir-se també
a iniciatives pròpies que té el Departament d'Educació, no?
I que llavors, bueno, doncs, te guia, t'orienta, te dona certs recursos
i que t'ajuda a tirar, a posar en marxa i tirar endavant aquests projectes, no?
En el cas d'avui, dels dos temes o dels dos projectes que anem a desenvolupar,
es tracten d'iniciatives sorgides del propi institut, dels professors,
del Departament d'Educació, com neixen?
Hi ha una mica de tot, o sigui, ara potser pensàvem que era interessant
centrar-nos en aquests dos projectes, però, de fet, n'hi ha altres a l'institut,
com és la formació semipresencial, projectes que potser donen eines
a l'institut per millorar els seus resultats educatius,
els seus resultats generals, com poden ser el projecte de qualitat
i millora contínua, o els plans estratègics,
i altres projectes com el de la semipresencialitat,
o el de mobilitat internacional, o el d'escoles verdes,
o els projectes experimentals de llengües estrangeres,
que també fem a l'institut, que aquests treballen de forma transversal
a l'institut, o bé de forma particularitzada,
depèn del tipus de projecte, no?
I, com et deia, alguns d'aquests surten per iniciativa del centre,
per exemple, nosaltres estem, enguany ens hem acollit a una convocatòria
de projectes que fa el Departament d'Educació,
que és el projecte experimental de llengües estrangeres,
que potser es coneix més a nivell de secundària, no?
Perquè se sap que alumnes que estan en instituts d'ESO
fan determinades assignatures en anglès, no?
Bé, doncs en el nostre centre ja fa temps,
de fet, fa tres anys,
es va veure la necessitat que,
ja que en cicles formatius no es fa anglès, no?
Però es va veure que existia una necessitat
que els nostres alumnes tinguessin una continuïtat
dels seus coneixements d'anglès que havien adquirit a la primària
i a la secundària,
i que això, a més a més, es pogués aprofundir
a nivell de vocabulari tècnic,
a nivell d'aquestes eines que també són necessàries, no?
Això que inicialment va ser una iniciativa del nostre institut
i que s'havia portat a terme durant aquests tres anys,
doncs ara, finalment, està cristal·litzant
o s'està tirant una mica més enllà
acollint-nos a un projecte
que té el Departament d'Educació
i que, de fet, ara em sembla que només hi ha
som nosaltres i un altre institut de formació professional
de Catalunya que està dintre d'aquests projectes, no?
I n'hi ha d'altres, doncs bé, que potser
ens hem acollit directament
a alguna cosa que proposava el Departament d'Educació.
Anem a parlar, doncs, de les Escoles Verdes.
Molt bé, sí, sí.
Això que sorgeix de la Marga o no?
Marga, va, explica'ns.
Sí, sí.
En què consisteix això d'Escoles Verdes?
Escoles Verdes són des de fa dos anys.
És un projecte que porta a terme
el Departament d'Educació
juntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge
i el que tracta és una mica de fomentar
accions de millora ambiental a nivell local
i a nivell més ampli a nivell de les escoles.
Però bé, hem de dir que realment el nostre projecte
en quant al tema, en quant al compromís
amb el medi ambient de l'escola
va sorgir molt abans.
És a dir, estem parlant des del 2004.
En part va ser culpa meva
i d'un grup d'alumnes.
No, nosaltres som un centre peculiar,
treballem, estem a la laboral,
és un centre molt antic,
han passat molts instituts,
bueno, han estat els enginyers,
i tenim molts residus,
teníem molts residus tipus químiques,
estaven amagatgemats
i nosaltres també ens generem,
és a dir, treballem amb productes químics,
amb productes biològics
i que anys enrere se gestionaven,
entre cometes, no massa bé.
Aleshores van ser les alumnes
que van fer un treball de recerca
i es van fer pujar una mica els colors.
A tot el professorat realment
estaven duent una mala tasca
de recollir de residus.
I va ser l'inici,
aquest va ser una mica l'inici,
el treball conjunt de professors i alumnes
amb el mediàmbient.
És a dir, va ser a partir d'aquest moment
que es van plantejar que calia fer alguna cosa.
I van començar un treball,
alumnes i professorat en general,
per fer una tasca de recollida selectiva
de tots els productes
que nosaltres generem al centre.
Van començar amb els productes químics
i tot això s'ha d'aconseguir,
és a dir, actualment a tots els laboratoris
hi ha una gestió integrada
de tots els residus que es generen,
que després són portats a plantes de tractament.
I aquesta primera fase,
que va ser la més farragosa,
de dur a terme,
la més dura una mica
perquè hi havia molts materials
que calia eliminar també,
ens va portar a una segona fase,
tal vegada més dura encara.
És a dir, residus assimilables als urbans,
és a dir, paper, cartró,
tot això que generem tots nosaltres
i a l'escola més encara.
Doncs estem en aquesta fase
d'educar els nostres alumnes
amb el tema ja no solament
del reciclatge, no, sinó de produir més residus.
Aleshores, es van realitzar
accions conjuntes
amb diversos cicles formatius
de la laboral.
Vam elaborar una sèrie de panells
increïbles, ben bonics,
és a dir, tenim un cicle
de caracterització
d'imatge
i juntament amb els alumnes
de salut ambiental
van organitzar tota una sèrie de pòsters
on es indicaven
com havien de reciclar.
A més, a més, van aconseguir
l'ajuda també de la Down Chemical
i de la que va aportar
una ajuda econòmica
per durar, per imprimir
aquests pòsters
i l'Ajuntament de Tarragona
també va participar
en una sèrie de contenidors.
Doncs bé, aquest va ser el projecte
una mica de compromís
des de fa 5 o 6 anys
amb el tema del medi ambient
de gestionar
els residus
que nosaltres generem.
Continuem amb això,
és a dir, cada any
el problema que tenim nosaltres
és que els cicles formatius
són d'un any o dos
i cada any els alumnes
són diferents.
Tot i que els nens,
no sé si es denien un nens,
però els nens petits
van cada dia a escola
a la Carmeñola,
reciclen...
Jo no sé què passa
que quan arriben a l'institut
se n'obliden.
Se n'obliden
i jo no es reciclen.
Aleshores, és una tasca
que estem duent a terme
cada any
i aquí sí que col·laboren
sovint els alumnes
de salut ambiental
amb gerrades informatives
a la resta d'alumnes
recollida d'informació
mitjançant enquestes
sobretot per promoure
aquestes eines.
I aquesta és una part important.
A partir d'aquestes tasques,
fa dos anys
es van donar
el distintiu d'escoles verdes.
Continuem en el tema
del reciclatge
però ara el que intentem
és aportar informació.
És a dir, tenim alumnes
que són grans,
no podem realitzar accions
com es treballen
en les escoles verdes primària
i el que fem els carrers
és intentar
aportar la informació
necessària
perquè coneguen
el medi ambient
i quins són els impactes
que amb les nostres accions
quotidianes
ells estan contribuint
a aquests impactes ambientals.
De manera que sí,
conegam
què és això
i com podem
fer mal
amb el medi ambient
nosaltres seran
nosaltres seran capaços
d'exercir
unes accions
més positives.
I tot això que feu
ho feu
en tots els alumnes
estudiant
el cicle
que estudien
és a dir
és una acció integral
per a tot
l'institut
i els resultats
tenint en compte
que ja vau començar
l'any 2004
com els valoreu?
És a dir,
ara amb la perspectiva
que donen aquests sis anys
que ja han passat
quina valoració
en feu vosaltres?
A nivell de gestió
de residus
molt bé
a nivell de laboratori
hi ha un compromís
general
per part del professorat
i per part dels alumnes
es recullen
i reciclen
tots els productes
químics i biològics
que es generen
en el tema
dels residus urbans
també
és a dir,
he de reconèixer
que aquest any
comencem cada any
informant els alumnes
i he de reconèixer
que aquest any
anem millorant
normalment
els nostres alumnes
de salut ambiental
són els que col·laboren
amb mi
amb el tema
de la recollida selectiva
i portar-los
als contenidors centrals
i hem de dir
que l'any passat
i fa dos anys
en el contenidor del plàstic
hi havia restes de menjar
plàstic, vidre
però bé
anem millorant
aleshores
les tasques
el que fem ara normalment
és fer
gerrades informatives
intentem portar
hem portat
diversos anys
que s'han dedicat
al tema
del canvi climàtic
el tema de l'aigua
i intentem portar
personatges
que siguin
una mica mediàtics
que puguin enganxar
els alumnes
que coneguen del tema
i moltes vegades
aquesta gent
aporta molt més
que nosaltres
nosaltres ja es coneixen
i hem aconseguit
van vindre
el Francesc Mauri
per parlar-nos
del canvi climàtic
Dani Jiménez
també ens parlava
sobre el tema
del cicle de l'aigua
va estar també
José Luis Gallego
parlant-nos el tema
l'any que vam fer
el tema del reciclatge
i una mica
cada any
intentem tocar
diferents àmbits
el resultat
doncs
per tant
més que positiu
i ara ja compteu
amb suport
a part del distintiu
que comentaves
del Departament
de Medi Ambient
compteu amb un suport
institucional
o d'empreses
per tirar endavant
aquest projecte
és a dir
us continuen ajudant
hem de demanar ajudes
si les demanem
pot ser que sí
hem de tocar portes
sí
però bueno
l'any passat
us va assumir
el centre
fa dos anys
i que van contactar
la Dawn
i es van donar una ajuda
l'any passat
no ho van fer
però m'imagino
que sí
aquest és el projecte
de Cases Verdes
no sé si això és
d'Escoles Verdes
perdona
aquesta experiència
sabeu si és
aplicable
o s'aplica
en molts altres centres
de la resta de Catalunya
sí que s'està aplicant
en molts centres
sobretot en els de primària
primària
i de
de batxilleres
també
però a nivell
de cicles formatius
bueno
Narcís Ollers de Baig
em sembla que és
Escola Verda
també
cada vegada més
cada vegada
hi ha un compromís
per part de tota la comunitat educativa
en la formació
d'aquests valors
que són bàsics
per tots
suposo que la directora
també ens pot explicar
o raonar
o analitzar
el fet que sorgeixi
aquesta iniciativa
aquest projecte
potser per l'entorn
en què es troba l'institut
que ja ho ha explicat
una mica la marga
l'entorn potser pot explicar
pot explicar en part
que neixi una iniciativa
d'aquestes característiques
estar al costat
del complex patroquímic
en unes instal·lacions
potser en molts anys
de fet
tots aquests projectes
estan molt lligats
al nostre projecte educatiu
de centre
és a dir
nosaltres som un institut
de formació professional
fem estudis
que estan molt relacionats
amb la salut
amb el benestar
de les persones
amb el benestar
del medi ambient
o sigui
fem
la família
tots els cicles formatius
de família
professional
sanitària
d'activitats físico-esportives
i d'imatge personal
així és el que fem nosaltres
però després tenim
dintre del nostre projecte educatiu
una sèrie de valors
que es deriven d'aquí també
i que intentem treballar
i dintre d'aquests valors
doncs està
la tolerància a les persones
el treball en equip
la innovació en el treball
i un d'aquests valors
és el respecte al medi ambient
segurament
aquests valors
també sorgeixen
del tipus d'institut que som
del tipus de cicles formatius
que fem
i com tu deies
d'allà on estem
que estem
en un entorn
natural
que intentem
que es conservi
però alhora
també estem
rodejats
d'una indústria
petroquímica
i estem sensibilitzats
en quant
al medi ambient
aquest és el projecte
d'Escoles Verdes
l'altre projecte
que us presentàvem
a l'inici
de l'espai
és
els projectes
de mobilitat internacional
i la que ho coordina
és la
Lourdes Mas
Lourdes
explica'ns
una mica com neix
també
aquesta iniciativa
fa molt de temps
fa poc
és nova
i amb quina
amb quina voluntat
ho feu això
el projecte
que potser és l'estrella
és el projecte Erasmus
quan dius Erasmus
tothom sap de què parles
és una paraula
que hi ho identifica
molt bé
clau
i llavors et diuen
però escolta'm
això Erasmus
només és la universitat
no no
Erasmus
és també formació
professional
des de fa tres anys
i surt
com a resultat
d'una feina feta
dintre de la formació
professional
des de fa molt de temps
a través de cursos
que llavors es denominaven
cursos ocupacionals
que depenien del Departament
de Treball
en col·laboració
amb el Departament
d'Educació
una idea molt clara
era
que
a banda de la formació
purament acadèmica
hi havia molts nois
que podien fracassar
en la formació acadèmica
però que moltes capacitats
no les havien desenvolupat
i que calia situar-los
en un medi
on demostressin
en situacions
a vegades límits
per ells
el que eren capaços
de fer
i es dona com a opció
a nivell europeu
el fet
de fer intercanvis
educatius
i és curiós
que formació professional
es comença
amb la no arreglada
amb la més senzilla
i es porta
nois i noies
de formació
diguem-ne
molt justeta
a viure a l'estranger
els situen
en un medi ambient
més o menys problemàtic
i es veu
que molts d'ells
són capaços
de fer coses molt interessants
un exemple
que és curiós
és que un noi
amb unes capacitats
molt senzilletes
va aprendre
a anar amb bicicleta
cosa que no hagués après mai
en el seu ambient normal
això
es va portant
els cursos ocupacionals
anant madurant
la idea dintre
de la formació professional
fins a que
aquest programa Erasmus
amb aquesta idea global
que està considerada
dintre
del que es diu
l'organisme autònom
de programes educatius
europeus
d'educació
que pot tenir
un pla d'aprenentatge
permanent
tant a nivell
de formació professional superior
com mitjana
com inclús
l'ensenyament primari
o el secundari
doncs
s'ha portat
a elaborar
projecte Erasmus
per formació professional
exclusivament
per realitzar
les pràctiques
a l'estranger
amb la mateixa idea
que es desenvolupin
les capacitats
de les persones
dintre del món laboral
que són diferents
del món educatiu
llavors dintre
tenim
un programa Erasmus
perament universitari
que no és el que a nosaltres
ens toca
i un programa Erasmus
de formació professional
estan dintre
d'un seguit
de programes
de mobilitat internacional
que busquen això
busquen
que les persones
tinguin
una formació
global
un coneixement avançat
al màxim
que puguin obtenir
i que estiguin
dintre
de la infraestructura
econòmica europea
bàsicament
per tant
obtindran
més i millors
llocs de treball
i també
el que fan
és crear
un ambient
de major cohesió social
és a dir
la persona
que tu treus
d'un país
i la portes
en un altre país
és un estranger
en un altre país
se sent immigrant
i entenen
després
la seva pròpia
situació
el projecte
també l'apliqueu
a tots els alumnes
a tots els cicles
Erasmus
és
perquè hi ha programes
a tots els nivells
Erasmus
que és el
que nosaltres tenim aquí
la Lídia Batista
que és la representació
d'aquest nivell
va dirigit
a el que se'n diu
formació professional terciària
que són els cicles formatius
de grau superior
llavors
té la possibilitat
Erasmus
han de ser
de nacionalitat espanyola
han de ser
de segon curs
i lògicament
si hi ha candidats
que els hi surt d'ells
quan ho volen
ho demanen
han de tenir
un resultat acadèmic
acceptable
acceptable
es concedeixen
després
per una comissió
que hi ha al centre
que valora
totes les capacitats
no tan sols
les acadèmiques
sinó
tota la capacitat
humana i laboral
que pot tenir la persona
i després
hi ha altres programes
que van
dintre dels programes
d'aprenentatge permanents
ja ben enreglats
són el Leonardo da Vinci
per exemple
que també està fet
per formació professional
i escoles de secundària
hi poden participar
tots dos
i treballen molt
les competències
les qualificacions
les aptituds generals
i després
a través de la Generalitat
tenim ajudes
també
que són projectes
propis
que són projectes
d'iniciativa de centre
que tenen la mateixa finalitat
però que van dirigits
a alumnes
de grau mitjà
que no tinguin
Leonardo
per exemple
o alumnes
que tinguin
una nacionalitat
diferenta
com per exemple
la Denise
que té la nacionalitat
argentina
i que no tindria Erasmus
perquè l'Erasmus
ve marcada
la nacionalitat espanyola
però que la Generalitat
dona possibilitat
que viatgin
i es formin
amb els mateixos aspectes
si viuen
i treballen
a Catalunya
lògicament
i estudien
la durada
de les estades
mira
aquest any
la durada mínima
serà de 8 setmanes
l'any passat
va ser de 35 nits
que es compta així
de 35 jornades
i n'hi ha
d'algo menys
de jornades
més reduïdes
però
el que els persegueix
és que estiguin
el màxim
temps possible
perquè bueno
estan 35 dies
però després
quan marxen
ai
bueno
elles ens ho explicaran
la Denise
i la Lídia
ens ho explicaran
la valoració
el grau de satisfacció
del centre
de l'experiència
l'experiència
és enormement positiva
jo
crec que
es veuen
petites coses
la capacitat
d'adaptar-se
a situacions noves
per exemple
sortir a l'estranger
una miqueta
sortir a vegades
sense
alli ens agafen
perquè volen
ens admeten
i estableixen vincles
perquè volen
és absolutament voluntari
el professor
s'hi ha d'implicar molt
és un grau de compromís
molt elevat
de l'escola
amb el professor
i del professor
amb l'escola
ha d'haver
una entesa
molt particular
del professor
que s'involucra
amb la directiva
que el protegeix
ha d'estar
molt apujat
per la qual cosa
vol dir que
ha de ser una escola
que realment
estigui
molt adaptada
i amb un ànim
de col·laboració
molt important
entre el quadre docent
i el quadre directiu
si no
no es poden fer
aquestes coses
com dèiem al principi
del programa
les alumnes
que ens acompanyen
són la Denis Herbit
i la Lídia Batista
i allà ens podran explicar
una mica
la seva experiència
Denis
a veure
explica'ns
jo he ido 35 días
com decía Lourdes
a Itàlia
a Roma
i la verdad
es que la experiencia
fue en todos los aspectos
muy positiva
porque
bueno
además de aprender
el idioma
la cultura
y es bueno
como decía Lourdes
ir a un sitio
donde no conoces
absolutamente nada
la gente
tienes que sociabilizar
entrar
aparte
entrar en el marco
profesional
que una vez que
sales de los estudios
realmente lo que
tienes que hacer
es aplicar
lo que has estudiado
en el marco práctico
y da la posibilidad
de conocer
bueno
yo que he hecho
técnico en radiología
había hecho prácticas
en el Joan XXIII
y me dio la oportunidad
de ver
técnicas
de exploraciones radiológicas
diferentes
a las utilizadas
en España
porque
bueno
quieras o no
de un sitio a otro
van cambiando
y siempre se van aprendiendo
cosas
y
se van
bueno
teniendo experiencias
muy positivas
y aparte eso
lo del idioma
integrarse en la cultura
que es muy diferente
aparte
en mi caso personal
es muy
muy agradable
porque
son
no sé
me ha parecido
una gente
excepcional
nos han tratado
de una manera
maravillosa
y fue una experiencia
muy linda
la verdad
tu tries el país
tries la ciudad
l'alumna
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
lo
lo de
lo de
italia
y
bueno
muy bien
muy bien
la verdad
muy contenta
si
sí
sí
sí
sí
sí
de fet
es una cosa
molt curiosa
perquè
en realitat
quan la Generalitat
ens va oferir
entrar a beques Erasmus
em van telefonar
i em van dir
l'Hurda
vols beques Erasmus
i em van dir
sí
I on te'ls portaràs? Doncs no ho sé.
I em vaig posar la mateixa nit a internet
i vaig enviar, amb els idiomes
que més o menys dominava, que és el francès
i l'italià, mínimament,
i vaig enviar
a través
dels mails
a tots els hospitals
que havia trobat a la guia.
Va ser així. Doncs això és enormement
interessant perquè
quan te contesten trobes persones
excepcionals. Em va contestar un senyor
que era psiquiatra, que parlava
en castellà, el castellà l'havia pres
llegint Machado, i que estava
encantat de rebre les senyorites espanyoles.
I va ser així.
Va ser així. Fantàsticament.
Va ser una persona absolutament encantadora.
Encantadora. Va ser el que
es va contestar. I per tant tenim soci, perquè
ell va voler ser el nostre soci.
I a França, el contacte
amb França estava establert a través d'aquestos cursos
ocupacionals. Havíem estat prèviament.
Havíem anat a visitar l'Hospital
Eduard de Riott.
I allí havíem establert un contacte
i els vaig preguntar si m'acceptarien alumnes.
Els accepten sense rebre
cap mena de retribució econòmica
ni tampoc en aquest moment
reconeixement acadèmic.
Déu-n'hi-do.
I el cas de la Lídia?
El meu cas és el de França.
Jo me'n vaig anar a Lión
durant 25 dies,
juntament amb una altra noia del meu cicle formatiu
i amb dues noies del de l'Adenís,
del de Radiologia.
Tu què saps estudiant?
Jo ara estic fent salut ambiental,
però vaig acabar anatomia patològica
i vaig anar a l'Erasmus
d'anatomia patològica,
de laboratori, bàsicament.
Em vaig trobar amb una gent
que des del primer dia
feien tot el possible
per intentar que ens integréssim
en el seu laboratori,
que ens sentíssim un més d'ells,
de què voleu aprendre,
us donem les oportunitats per aprendre-ho.
Ens donaven tot
i rebíem encara més del que volíem,
perquè jo almenys en el meu cas
i en el cas de la meva companya
ens vam sentir collits
i al final semblàvem una família allà,
perquè fins i tot hi havia una senyora
que és la que ens va portar cada dia,
que era la Jaqueline,
que ella realment ens deia
quan marxeu us trobarem a faltar.
I és que et trobes tan acollit
i mira que et trobes
amb els milers de problemes
que no t'has trobat mai a la vida,
perquè per mi era el primer cop
que marxava fora de casa tant de temps.
I ens vam trobar
que vam arribar a l'habitació
i no hi havia ni llençols,
no hi havia res
i vam haver d'anar al carrer Furt
a comprar els llençols,
vam tenir les milers aventures
per buscar la ruta més ràpida
per arribar a la feina,
però un cop t'hi acostumes
tot això s'oblida
i ara només te queden
les persones amb les que treballes
i el dia a dia que vius,
l'experiència que reps
per part d'un lloc
que saps què has de fer
però ho fan totalment diferent
de com ho feies tu,
per mi va ser una experiència
molt gratificant.
El pitjor d'onze
l'experiència és la durada?
No, realment no.
Realment al final se't fa curt.
Se't fa curt perquè...
Per això et deia
que potser seria millor
que el pitjor,
el més negatiu entre cometes.
Ah, és veritat.
Clar, seria que fos una mica més llarga,
que només són 35 dies.
Sí.
Sí, és curt.
És curt.
¿Denís?
Sí.
És curt.
Sí.
Sí, perquè, bueno,
el idioma, por ejemplo,
en un mes
és un lapso de temps
molt curat per aprendre.
I, bueno,
també està, com deia ella,
nosaltres ens passa el mateix,
ens hem trobat amb un ambient
molt familiar
i a l'últim,
els hem echat de menys
i encara hoy,
per sort,
mantenem una correspondència
i, bueno,
nos escriben,
se interesan por nosotras,
cómo estamos,
cómo bien si estamos trabajando,
cómo hemos pasado las Navidades.
O sea,
que hay gente que realmente
se ha interesado
más allá del marco profesional
en el que nos hemos movido,
se ha interesado por nosotras
a nivel personal
y, bueno,
eso ha hecho de la experiencia
mucho más agradable.
Explica'ns de forma sintética,
les dues,
la Denise i la Lídia,
de forma sintética
com era un dia a dia
en un cas a Roma
i l'altre a Lió.
Bueno,
en Roma
en principio
nosotros estábamos
alojadas
en un apartamento
en Roma
y las prácticas
las hacíamos
en Palombara Sabina,
en Casa de la Salute
y teníamos
un traslado
de dos horas
de un sitio
al otro.
para entrar
a las nueve y media
teníamos que salir
de casa
a las siete y media.
O sea,
que nos levantábamos
seis y media,
siete menos cuarto,
bien tempranito
y teníamos
que coger
un autobús,
luego un tren
y luego otro autobús.
O sea,
que eran dos horas
largas de viaje.
Luego,
bueno,
llegábamos al centro,
comenzábamos
con las tareas
diarias,
hacíamos radiología
convencional,
mamografías,
telemando
y ya está.
Ah,
y ecografía
también,
hemos hecho un poco.
y bueno,
nos desarrollábamos
de la misma manera
que los técnicos,
o sea,
el nivel de prácticas
era exactamente
el mismo que ellos,
trabajábamos a la par.
Al principio
no se explicaron
las máquinas,
cómo se utilizaban
y todo,
pero en una semana
ya estábamos trabajando
con el mismo ritmo
y con la misma intensidad
que los técnicos.
Y bueno,
a la salida,
salíamos
a las tres,
tres y media
y lo mismo,
dos horas de vuelta
hacia casa
y cuando llegábamos
pues nos íbamos
o a ver
Roma
o,
bueno,
sí,
todo Roma
que nos lo recorrimos.
A fe turismo.
Sí,
todo Roma
que lo recorrimos entero
y los fines de semana
los hemos utilizado
para salir de Roma,
hemos ido a Florencia,
a Pisa,
a Nápoles,
a Pompeya
y bueno,
yo he ido a CIS también.
caray,
quina experiencia,
eh?
Sí,
así que la verdad es que
nos hemos recorrido
Itália de punta a punta
y ha sido una experiencia
muy bonita.
i la Lídia,
a Lió,
com era el seu dia a dia?
El nostre dia a dia era,
baixàvem de la residència,
que estàvem totes vivint
a la mateixa residència
en diferents habitacions,
unes amb una punta,
les altres a l'altra,
i quedàvem al ferrocarril,
que el teníem molt a prop,
anàvem caminant fins al ferrocarril
i del ferrocarril agafàvem un metro
i del metro a l'hospital directament.
No teníem tantes hores,
només teníem com moltes quarts d'hora
si ens ho manipulàvem bé
i llavors quan arribàvem a l'hospital
era anar al batimón B,
que era on hi havia
lo d'anatomia patològica
i ficar-nos allà
i que ens diguessin
avui teniu el planning,
aneu-ne'n fent
i si voleu alguna cosa més,
només cal que ho digueu.
Hi havia dies que veies
com feien dissecció d'òrgans,
veies com els tècnics tallaven
que feien la coper,
que els hi diuen ells,
veies com preparaven les mostres
perquè els patòlegs se les miressin,
fins i tot vam tenir la sort
que patòlegs ens diguessin
veniu que us ensenyarem
què estem mirant.
vam veure tècniques
que jo no havia vist aquí
perquè jo vaig fer les pràctiques
aquí al Pius de Valls
i jo no havia vist res
d'immunistia química
i allà vaig veure
tot el procés d'immuno.
Vam veure tècniques
que aquí no les havíem vist
i allà les fan cada dia
o coses que no havíem tocat
i allà les tocavem.
Era diferent.
Quan tornàvem a casa
el mateix,
doncs ens anàvem per la ciutat,
teníem,
una de les noies
tenia un cosí allà,
doncs molts dies
vam quedar amb el seu cosí,
vam veure tot Lión,
elles i jo no vaig poder anar,
se'n van anar a Ginebra
un cap de setmana,
que és el que va estar fantàstic,
o sigui,
fas moltíssimes més coses
de les que en un mes
acostumaries a fer.
Déu-n'hi-do,
quines experiències,
escoltant aquestes dues alumnes.
Dónen ganes d'apuntar-s'hi, no?
Fins i tot a la directora,
m'ho imagino.
Hi van tot,
tots els alumnes,
en fi,
ja li preguntava a la Lourdes,
tothom gestionar això?
Deu ser com bastant complicat, no?
No,
no és que hi vagin tothom,
sinó que hi ha una sèrie de places
i s'han de gestionar aquestes places.
Quants alumnes podem tenir del Calípolis?
Però és el que tu deies,
vull dir,
encara que siguin un nombre limitat de places,
això dona molta feia, no?
La Lourdes ens ho explicarà més bé
que ho digui en primera persona.
16 cap a Roma
i 4 cap a Lion.
Són 20 alumnes
i moure 20 alumnes
són moure 20 vides
i col·locar-les
perquè l'Erasmus de pràctiques
de formació professional
no és l'Erasmus Universitat.
L'Erasmus de formació professional
implica
que el professor busqui
el lloc on han de treballar,
que marqui el pla d'activitats,
que marqui els dies i les hores
que han d'anar.
Es fan dos tipus de convenis,
un conveni a nivell nacional
i un conveni a nivell autonòmic,
que a més a més
els hi has de buscar la residència,
que tot això sigui compatible
amb la dotació econòmica
per cada un d'ells,
o sigui, 20 vegades repetit
i presentes a més a més
20 vegades
una documentació complicadíssima
on t'has de justificar
fins a l'últim cèntim d'euro.
Tot això és una feinada enorme,
però et dona l'enorme satisfacció
de sentir-les amb elles,
d'haver-ho fet
i sobretot
que
doncs mira,
aquestos Nadals
amb la senyora Bàrbara Ambrosini,
que és una persona dietista
que és del primer grup
que ens van acollir,
li dius
Bàrbara, doncs bon any
i t'envio un calendari
i immediatament a la nit
diu
mille gràcia,
l'ordre és caríssima,
quan vens
és igual,
ja t'ho arreglarem,
no bateixis,
tot se solucionarà,
perquè clar,
no hi pots anar allà
quan tens un problema,
has d'anar i abusar
50 vegades,
mira,
necessitaria això,
hauria de fer això,
et demano això
i tu no els hi dones
absolutament res.
El que comporta
és aquest nivell,
aquesta idea de cooperació
entre països,
veus que realment
la fem un a un,
els agafem un a un.
Les alumnes
que ens acompanyen avui
també han participat
del programa Escoles Verdes,
suposo.
Participen
i participaran
més encara.
Ah, sí?
El Lídia
és el primer any
que està amb mi,
i aleshores
la veritat
és que
normalment
la gent
que està cursant
els estudis
de salut ambiental
tenen una sensibilitat
especial també
per ser el tema,
i si no la tenen,
jo
les la inculco.
I aleshores
sí,
en principi
sí que participaran,
de totes formes
intentem que siguin
activitats
molt obertes
al centre,
és a dir,
d'aportar
molta informació
que es pugui servir
per a d'ells,
és a dir,
amb la base
de la informació
seran capaços
d'actuar també.
Aquesta filosofia verda
de l'Institut
que us sembla, Lídia.
Està molt bé,
la veritat és que
el fet de ficar
els residus
on toquen
ja ajudes.
És una cosa
que tu pots fer
normal i corrent.
Què et costa
d'agafar i tirar-ho
en un container
o l'altre?
Quan nosaltres
treballem al laboratori,
per exemple,
fem servir
materials
i fem servir reactius,
que realment
se'ls tiréssim
al medi ambient
així perquè sí,
ens el carregaríem
més ràpid
del que ja
ens l'estem carregant.
Són coses que
des del principi,
fins i tot
a l'anatomia patològica,
ens inculcaven ja.
I ara aquest any
ja és el sumum,
perquè em sembla
que quan acabin
els de segons
ens toca a nosaltres,
no,
fer-lo de treure
les bosses.
Ja saben
de què va, eh?
La gestió de residus
té un problema
i m'imagina
que tots els instituts
que fan una mica
el tema
de la recollida selectiva
és que nosaltres
posem els mitjans,
posem els contenidors,
després està el problema
de qui vull
d'aquests contenidors
al contenidor central.
Bé,
de fet,
el nostre institut
ho fem nosaltres,
fan els nostres alumnes
amb els seus professors,
però bé,
crec que és una feina
que també educa,
no?
I que ojalà
ho poguéssim fer
amb tots els alumnes
de l'institut,
això seria l'ideal.
Francesc?
Jo a la Marga
li voldria preguntar
el següent.
El Calípolis
és un institut
igual que el Pere Martell
que està en un complex educatiu.
El complex educatiu
té un gerent,
té una gerència.
La gerència
de complex educatiu
des del punt de vista
d'escola verda
recolza,
ajuda,
s'interessa,
es preocupa...
Com ho veus?
Vam anar aquest any
a plantejar-li
el tema,
sobretot el tema
que de la gestió
de residus,
és a dir,
perquè la neteja
dels centres educatius
ho porten
a empreses alienes
al centre també
i hi ha el problema
que estàvem dient
de qui...
Jo ja he dit
que és educatiu,
és a dir,
si nosaltres
cada setmana
ens tornem
i anem agafant la brossa
sabem el que estem llançant
i el que es pot recuperar
d'això.
Però bé,
el dia a dia
moltes vegades
és inefectiu,
és a dir,
realment
no hi ha cap persona
encarregada
de fer això.
Ho hem estat parlant
amb gerència
però és un tema
que està en l'aire encara.
Jo crec que,
o sigui,
això com hem comentat abans,
o sigui,
és una iniciativa
inicialment
del nostre institut
i llavors nosaltres
el primer que ens hem preocupat
és de,
diguem-ne,
començar a arreglar les coses
dintre del nostre centre.
El que havia comentat
la Marga inicialment,
doncs que hi havia
una sèrie de residus
allà acumulats
perquè,
bé,
hi havia un institut
de batxillerat prèviament,
l'escola d'enginyeria,
hi havia allà...
Com que hi ha espai,
hi ha molt d'espai
al complex educatiu,
doncs potser
hi havia una sèrie
de material
magatzemat allà
que s'havia de...
Bueno,
s'havia de gestionar
com a residus,
no?
I, per tant,
la primera iniciativa
va sortir del nostre institut
i ens hem preocupat
sobretot
d'ordenar
i gestionar
el que nosaltres tenim dintre,
no?
Ara estem en el procés
de treure això també
fora de l'institut
i clar,
evidentment,
demanar
a gerència,
que és allà
on estem nosaltres
situats
dintre del complex educatiu,
que ens recolzi
en molts dels aspectes,
no?
Gerència sí que té
des d'aquest any
un àrea,
però és un àrea
de recollida
de residus,
però més de tipus
inerts,
de restes d'obres,
plàstics,
que es generen
a tot el complex.
Però a nivell
de la recollida
diària
dels instituts
de moment
encara no.
Un dels problemes
amb què ens trobem
és que,
clar,
l'empresa
de neteja
que vingui allà,
també ha d'estar
preocupada
en aquest sentit,
no?
Si l'empresa
no ho està
o no posa
els mitjans,
o sigui,
per molt que nosaltres
reciclem
i reciclem
adequada,
perdó,
recollim els residus
de forma selectiva,
si després això,
darrere,
no hi ha
que s'anada
encarregada d'això,
que continuï,
doncs,
bueno,
però jo penso
que anirem a millor,
no?
Cada vegada
tothom també
n'és més conscient
que això
és molt important.
Francesc,
per anar acabant,
alguna conclusió
dels projectes aquests
que ens han comentat avui?
Hem començat el 2011,
jo vaig fer,
se'm podeu enriure,
però és així,
realment,
hem tornat a començar
el 2011
amb un programa d'eines
on tot es torna a veure
que realment
el professorat
és el que estira
el campany
el que realment
està motivat,
el que realment
la Lourdes Mas
diu,
diu,
és que
em van trucar
i em van donar
no sé quants erasmus
i vinga
i corre
i d'allò.
És a dir,
la pròpia administració,
ara diuen,
s'ha de retallar
l'administració.
Molt bé
retallar l'administració.
Convé,
potser,
i això és una opinió personal,
retallar
per segons quins jocs.
Però
no es pot oblidar
que hi ha
un professorat
en tots els instituts,
sobretot
de formació professional,
que fa una feina
amb una motivació
tremenda.
Fa una feina
involucrada
amb l'expectativa
dels alumnes.
I aquí hem tingut
dos alumnes
que ens han explicat
les seves vivències
i el contentes
que estan
amb la pròpia experiència.
Però si no hi hauria hagut
una lourdesma
a darrere,
res de res.
Des del punt de vista
d'Escola Verda,
per això he preguntat
allò de la gerència.
La gerència és administració.
Està bé
que el Calípolis
com a institut,
com a projecte
d'iniciativa de centre,
se'n preocupi
del medi ambient.
Estupendo,
però l'administració
per damunt
a recolzar
l'amiga Marga,
Marga,
què vols?
I això és important.
I de cara al 2011,
2012, etcètera,
però estem al 2011,
si això
tira endavant
tots els projectes educatius,
no sols del Calípolis,
sinó de tots els centres
d'EFP
de Tarragona
i de l'entorn de Tarragona,
se'ls ajuda
encara millor.
I encara crec
que és necessari.
I l'amiga directora
del Calípolis,
la Boni Garcia,
podria, suposo,
corroborar
el que estic dient,
que realment cal
un recolzament
al professorat
que tira les iniciatives
endavant.
Sí, perquè això
és el que costa més
a vegades.
A veure,
jo diria
que hi ha
una doble vessant,
no?
O sigui,
per una banda
sí que costa,
però per altra banda,
afortunadament,
sempre hi ha
els instituts,
persones molt valuoses,
amb molta dedicació,
amb moltes ganes
de fer coses,
no?
I que realment
ens tiren endavant
els projectes.
Però sí que és veritat
que a vegades,
doncs clar,
són necessaris
més recolzaments,
no?
Econòmics,
més recolzaments
personals,
no?
més recolzaments
d'aquest tipus.
Però encara tens
l'altre vessant,
o sigui,
tens un personal humà
molt valuós
dintre dels centres.
Amb aquest personal humà,
suposo que
els dos projectes
que avui hem comentat
tenen llarga vida
a l'escalípolis,
no?
Sí,
i tant,
i tant.
I bé,
i com que també
estem molt limitats
de temps,
no?
Doncs n'hi ha altres projectes
a l'institut,
com els que comentàvem abans,
no?
De l'anglès,
o de projectes
semipresencial,
o un altre projecte
que fem
en col·laboració
amb altres instituts
d'Espanya,
un de Pamplona
i un de les Illes Canàries,
vull dir,
hi ha moltes més coses
que es fan
als instituts,
no?
i bàsicament
estan basats
perquè a dintre
hi ha persones
que tenen moltes ganes
de treballar,
que tenen moltes ganes
de fer les coses
i que sobretot
perquè pensem
en els alumnes
i en les necessitats
que tenen aquests alumnes
quan després s'hagin
d'incorporar
a la societat,
no?
Bé per treballar
o bé per continuar estudiant,
no?
I això realment
és el que ens mou
i el que ens fa tirar endavant.
Doncs,
si un cas,
d'aquí un temps
tornem a convidar
la gent d'Alcalí Pol·lí
i que ens vingueu
a explicar
aquests altres projectes
en els que hi esteu treballant.
Avui hem parlat
de mobilitat internacional
i d'escoles verdes,
ho hem fet
amb les seves responsables
la Lourdes Mas
i la Marga Many Ezen
respectivament,
amb la companyia
de la directora
de l'IS Calipolis
Boni Garcia
i amb el testimoni
de dues alumnes
que han viatjat a Roma
i a Lió
i que a més a més
també participen
d'aquest projecte
d'escoles verdes,
són la Denis Erviti
i la Lídia Batista.
A totes sí,
moltes gràcies,
felicitats
per la feina feta.
Francesc Podau,
moltes gràcies
com cada dimarts.
Ha estat molt interessant,
com sempre l'Eines.
Com sempre.
Sempre descobrim coses allò noves
que a més esperem
que siguin això
de l'interès
dels nostres oients.
Francesc Podau,
gràcies i fins la propera setmana.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Gràcies.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona zona
amb Do It Yourself.
El proper 4 de febrer
a la sala 0 de Tarragona.
Falsa alarma
en concert.
El histone está alto
y el más alto aquí
es el de los datos
donde infarto.
Entrada ja a la venda
a musicfromtamarit.com.
Tarragona zona
amb Do It Yourself.
Europa FM,
emissora oficial.
Calds.
Amb tres jugadors
del Valladolid
i arriba Miqui Martínez,
Justo Villano.
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
Goal!
S'ha acabat el partit
ha guanyat l'àstic.
Per fi ha guanyat l'àstic
el tercer partit
de la temporada
davant del Valladolid
amb el gol de...
Una setmana
per a l'optimisme.
Dissabte,
a partir de les 5 de la tarda,
tenim una nova cita
amb la passió del futbol.
El Bacet enàstic.
Només a Tarragona Radio
i a tarragonaradio.com.
Et sona aquest soroll?
Sí, sí,
és el so
de la història
de la ràdio.
I ara,
a Tarragona Radio,
la recuperem.
Un,
dos,
tres,
quatre.
Arriba
el disc rovellat.
La música
dels 80 i 90
en format de vinil.
Solint el centre
trempat.
Si vols rememorar
vells temps
o recordar
el que s'escoltava
als inicis
de Tarragona Radio,
no et perdis
el disc rovellat.
Cada dia
en algun lloc
solo un trap de mitja.
Ara,
cada dissabte
de dos quarts de dues
a les dues.
Durant mitja hora
repassem
un llargadorada
d'un d'aquests grups
que formen part
de la nostra història.
Rovellat amb Tarragona Radio
cada dissabte
de dos quarts de dues
a les dues
i en qualsevol moment
a tarragonaradiu.cat
Tarragona Sona
amb Do It Yourself
El proper 15 de gener
a la sala
Alcau de Tarragona
Maga
en concert
Entra a deixar
la venda
a musicfromtemarit.com
Tarragona Sona
amb Do It Yourself
Europa FM
emissora oficial
El matí de Tarragona Ràdio
Oh, what will you give me
Say the sad bells of Rindley
Is there hope for the future
Say the brown bells of murder
Who made the mind of murder
Say the black bells of Rindley
And who killed the miner
Say the green bells of Rindley
Is there hope for the future
Throw the bandles in court
Say the bells of Rindley
Is there hope for the future
All will be well if it, if, if, if, if
Say the green bells of Rindley
Is there hope for the future
Why, dear
Why, so, glory
Sisters, why
Say the silver bells of Rindley
And what will you give me
Say the sad bells of Rindley
Or the light for the future
Be with me
reside in Yale
That's all I can из- heading
Spearl through to the Belfare
And what will you give me
Because we have the time
Que, if, if, uh
An underbelly
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que durant el mes de desembre ja havíem estat comentant en aquest espai de cuina, fent una cuina més tradicional o una cuina més innovadora.
D'això fa una setmana, del Tortell de Reis, i de cop i volta sembla que tot canviï, no?
Sí, sí, sí. Home, a veure, dinar i sopar hem de dinar i sopar cada dia, no?
El que passa és que tornem a la crisi, tornem, doncs, és lògic, a estalviar una miqueta i, doncs, els restaurants, això ho notem, ho notem.
I ara jo crec, anant-nos calculem que d'aquí a Setmana Santa, doncs, serà llarg.
Patirem una miqueta, s'han de buscar noves solucions, s'han de buscar alternatives, però, doncs, pels restaurants serà difícil.
I, a més, ara amb l'any nova llei antitabac és una excusa més.
Vull dir, tal com estan les coses, qualsevol excusa és bona, doncs, per quedar-se a casa i estalviar uns diners, no?
I és lògic, no? Doncs, un partit de futbol, jo recordo, fa tres anys no afectava pràcticament, o afectava molt menys.
Ara, un partit de futbol, jugui que jugui, doncs, se nota molt als restaurants, no?
Bé, és el que hi ha, és el que hi ha, doncs, aguantar, superar-ho i arribar a Setmana Santa com puguem, no?
La gent es queda més a casa, a més...
Les rebaixes, ho poc que queda, desapareix.
Estem en ple hivern, encara que faci bons dies, estem en una situació de crisi, i, a més, a més, n'hem menjat molt aquestes últimes setmanes,
així que avui suposo que per això ens proposes verdures.
Verdures, sí, sí, sí.
Perquè, a més, no són gaire cares, no?
Exacte, va bé per tot, va bé per recuperar-se d'aquestes accessos dels Nadals, que jo crec que s'han de fer, eh?
No ho sé, si és correcte dir-ho o no, però és la meva opinió, jo crec que sí, jo crec que s'ha d'aprofitar.
Hi ha moments per tot, doncs, el Nadal és una miqueta per això.
I ara, però també hi ha moments que s'ha de portar bé, no?
Per això es va inventar l'aquaresma i tot aquestes coses, no?, per netejar, per portar-se bé.
Jo crec que després de Nadal, doncs, és un bon moment per aprofitar aquesta gran varietat i riquesa de verdures d'hivern
que tenim a casa nostra i disfrutar-les, no patir-les, sinó disfrutar-les, perquè realment se'n poden disfrutar moltíssim.
Ja veureu que anirem fent programes sobre això.
Avui faig un programa de primers plats amb verdura, però, doncs, m'agradaria parlar un dia en a més de carxofes,
m'agradaria parlar un dia en a més de col o de bròquil, eh?
M'agradaria aquestes verdures que són genials i que moltes vegades les limitem a consumir bullides, no?
I que tenen mil possibilitats i que poden fer que la nostra dieta sigui molt sana, eh?
i que sigui molt gustosa i molt agradable de menjar, evidentment.
Perquè a més tu creus que encara hi ha una part importantíssima de la població que té mala imatge de les verdures?
Que són, allò, productes... En fi, només per menjar en casos aquells en què...
Jo crec que la imatge és més qüestió dels medis i se n'han encarregat que sigui bona, no?
La imatge de les verdures. La imatge és bona. Jo crec que és bona, la imatge.
Però el problema és les ganes de menjar-ne, no?
Jo crec que encara hi ha molta població que pensa, ostres, verdura, no?
Que soso, no?
Sí, sí, sí. Quina cosa més sosa o més avorrida, no?
Però la imatge és bona perquè, doncs, s'ha parlat fa molts anys ja que es parla de la dieta mediterrània,
de lo bo que és consumir-les...
Però encara hi ha una certa mandra i una certa desconeixença a l'hora de preparar-la,
que a vegades no vol dir feina tampoc, vull dir...
Per això des d'aquí també intentem contribuir sense complicar-nos massa la vida,
perquè complicar-nos la vida per fer viagueries,
però doncs sense complicar-te massa la vida, buscar alternatives, no?
Molt bé.
Un exemple, el programa d'avui, jo vaig a dir,
primers, senzills, senzills, molts d'ells ja els sabeu fer, de verdura,
però veureu que hi ha coses de dir, ostres, doncs mira,
només fent sopes de verdura, un, dos, tres, quatre,
jo porto cinc, sis, set, vuit coses, vuit propostes diferents,
només fent sopes amb verdura, vull dir que...
A més fem altres coses, veureu que la gama és molt àmplia.
Del que es tracta aquí, en aquest programa, jo sempre he dit que el que tractem és de donar idees,
de donar tècnica, de fer les coses,
i després vosaltres, doncs les apliqueu a casa com més us vingui de gust,
però sobretot això, no?, intentar transmetre's aquest virus, eh?,
de la varietat i de la imaginació a la cuina, no?
Molt bé, doncs vinga, per on vols que comencem?
Mira, comencem pel més senzillet de tot, eh?, que seria la típica verdura bullida i escorreguda,
el típic escorregut, eh?, allò, doncs, què hi ha avui allò de menú?
Verdura o ensalada, no?, doncs verdura.
Doncs té coses que es poden fer que sigui diferent, eh?,
que sigui una miqueta...
Que no sigui tan avorrida, no?
I que no sigui tan avorrida, i a més també explicar una miqueta com fer-ho correctament, eh?,
perquè sigui, doncs, el més bon que pugui ser, no?
Per exemple, primera cosa, que suposo que ho feu tots,
però jo vaig explicant tot com ho s'ha de fer, eh?,
primera cosa, l'aigua ha d'estar bullint quan hi tirem la verdura,
mai tirar la verdura amb aigua freda, eh?,
és molt important, perquè així tanquem el poro
i intentem conservar el màxim gust dintre de la verdura.
La sal ha d'estar posada a l'aigua, ja, també, quan hi tirem la verdura,
perquè això també ajuda a tancar el poro, eh?,
i a conservar els gustos.
Hem de tallar les verdures a les mides correctes
perquè es coquin totes a l'hora, si les tirem totes a l'hora.
I, si no, doncs, tenint en compte els temps de cocció
per anar afegint les verdures a mesura que vagin necessitant.
Això em dirà, ostres, i quin és el temps,
i com se'l fa, doncs, mireu, tan senzill com
les verdures més freqüents que fem servir
és pastanaga, bejoca, patata, pròquil, d'acord?
Doncs us vaig a dir aquestes, per exemple,
com fer-ho per tirar-les totes a l'hora.
Doncs, mireu, la patata l'hem de tallar a mida de patata brava.
Si tirem la patata més gran, no se'ns courà, d'acord?
O se'ns passarà de cocció el rest de verdures.
La bejoca, si és bejoca fina, tal qual,
traiem-la a les dues puntes i a dintre.
Si és bejoca perona, li traiem les dues puntes
i va molt bé partir-la per la meitat de dalt-baix,
perquè queda amb la forma de bejoca fina
i, a part, és més gustosa,
és més fàcil de menjar, més agradable de menjar.
Si hi posem bròquil,
el bròquil té una cocció una miqueta llarga,
tant el bròquil com la coliflor,
però si el desgranem a menats petits,
sabeu que el bròquil va fent menats,
va fent com a flors, com a inflorescència,
perquè, de fet, és una flor,
i llavors el que hem de fer és desgranar-lo
a trossos ben petits,
perquè si el deixem molt gros ens quedarà bastant dur.
De totes maneres, el bròquil,
a mi m'agrada un palet dur,
o sigui que en aquest temps de cocció
ens quedarà al dente,
que totes les verdures per mi
són molt més agradables de menjar,
així una miqueta al dente,
perquè després et tires un bon roig d'oli d'oliva
i està molt més cruixent i molt més agradable.
Pastanaga.
La pastanaga l'hauríem de tallar a rodanxes,
d'aquest tipus de rodanxa que fem per l'estofat,
o això, amb aquesta mida també se'ns curarà
amb el mateix temps que la resta de la verdura.
I si volem posar carxofa o ceba,
la ceba, senzillament tallada amb quatre o cinc,
se'ns curarà de sobres,
i la carxofa, si deixem els cors sencers,
també se'ns curarà de sobres amb aquest temps.
O sigui, és important saber això,
perquè així les podem tirar totes a l'hora
i totes tindran el seu punt de cocció correcte.
Si us agrada més la patata sencera
o voleu fer canvis,
llavors tenint en compte que una patata sencera,
per exemple, són una patata mitjana,
són uns 20 minuts de cocció, sense tallar.
Llavors, doncs, bueno, heu de tenir en compte això.
Calcular els temps, no?
Exacte, si volíeu 20 minuts no vejocos,
quedarà supercuita.
Heu de calcular, és important aquest càlcul de temps.
Dit això, una altra cosa molt important
és no deixar la verdura un cop cuita dintre l'aigua.
Allò, molta gent ho fa.
Ja tenim cuita, apaguen el foc
i, bueno, a l'hora de dinar ens la menjarem.
No, és incorrecte perquè el que estem fent és
afavorint l'intercanvi de gustos entre l'aigua i la verdura
i al final ens menjarem una verdura passada de cocció i insípida.
O sigui, si l'hem cuita abans pel que sigui,
perquè l'hem hagut de coure abans,
el que hem de fer és escórrer-la
i, a tot cas, guardar el caldo,
per si a l'últim moment la volem ajuntar
i la volem recalentar.
Però, doncs, escorreguda i guardar el caldo per un cantó
i la verdura per l'altre.
És molt més correcte,
ens la menjarem molt més bé,
després serà molt més bona.
Per acalentar-la després, una altra vegada,
doncs, o bé la verdura al microones
i ens la mengem tal qual,
o bé acalentem el caldo
i llavors escaldem senzillament la verdura dintre.
Re, en 30 segons, un minut,
tindrem la verdura calenta una altra vegada,
tornarem a escórrer i ens servim.
Això seria la manera correcta, doncs,
de fer aquest plat tan senzill
que és la verdura bullida,
que s'hauria de consumir almenys dos o tres vegades per setmana
així tal qual.
I tu recomanes acompanyar-la d'alguna altra cosa
o així tal qual?
Tal qual, amb un bon raig d'olio d'oliva
està espectacular.
I podeu posar, a mi m'agrada molt,
també un bon pebre,
un pebre de molta qualitat,
recent molt damunt de la verdura,
també li dóna molt de gust.
I si no, també, a l'hora de bullir la verdura,
hi podeu posar una miqueta de pebre vermell,
una fulleta de llorer,
que tot són cosetes que donen gustet a l'aigua
i ajuden a...
Ajuden a empassar-se la millor, no?
A empassar-se la millor.
I després, pel damunt, aquest oli,
també podeu jugar amb olis diferents,
podeu jugar amb olis de xulivert,
olis d'alfàbrega,
olis que us feu vosaltres,
i que després tirats pel damunt
queden boníssims.
També s'hi pot ratllar un tomàquet
i barrejar-la amb oli
i tirar-la pel damunt de la verdura,
també queda molt bo.
El que vulgueu,
mentre no siguin coses molt pesades,
han de ser coses lleugeres,
doncs queden molt bo,
inclús,
ara us ho explicaré,
és un dels plats que vull fer,
però es pot fer una amanida amb tot això,
ara en parlarem.
Molt bé.
Ara en parlarem.
Doncs vinga, ja tenim això...
En aquest cas la verdura escorreguda.
Ara anem a proposar
de consumir-la amb el caldo,
doncs aprofitar el mateix caldo de cocció
per fer, diguem-ne,
un plat de sopa de verdura.
Llavors,
tenint en compte també
les mides les mateixes,
tirar sempre amb el caldo
bullint la verdura dintre,
això són trets bàsics,
però en aquest cas
no l'escorrarem,
sinó que un cop feta,
ja la consumirem aquí.
En aquest cas sí que...
També es pot escorre per esperar,
però la podem deixar dintre,
la verdura,
perquè ens ho menjarem tot,
doncs ja està bé
que el caldo tingui més gust del compte.
En l'altre cas no,
perquè l'aigua la llançàvem
i llavors és una llàstima
aquella transferència
de vitamines
i de gustos a l'aigua
si no s'aprofita.
Però en aquest cas,
com que s'aprofita,
no hi ha problema
en deixar,
quan ja està feta la verdura,
apagar el foc
i deixar la verdura a dintre.
No és massa aconsellable
perquè se'ns passarà
una mica de cocció,
però no és tan incorrecta
com en el cas anterior.
Sempre és millor
fet i menjat,
en aquest cas.
Llavors aquest caldo
pot ser un caldo
normal i corrent
d'aquests que fem de gallina
o gallina amb ossos
o el caldo de Nadal,
així més fet.
Però sempre és bo,
com sempre,
en tots els casos,
desgrassar-lo.
O sigui,
els caldos és bo
que quan estiguin fets
amb un cullerot
passem pel damunt
i anem traient
aquella capa d'oli
que ens queda dalt
que no dona ni més gust
i hi ha molts tòpics amb això.
Ni més gust
ni més res.
L'únic que dona és més greix.
I s'ha de treure.
I s'ha de treure.
I punto.
I llavors,
ara, això sí,
aquell greix,
si voleu.
Es pot aprofitar?
Sí,
es pot aprofitar.
És un greix
colesterol,
colesterol a tope,
perquè és greix de greix,
és greix animal,
però doncs
dona bon gust,
es pot fer servir
com un llar de porc
o com un greix d'ànec
en el cas que feu servir
aquest tipus de greixos
en alguns plats,
doncs es pot fer servir
com a institutiu
aquest greix.
Aquest caldo,
alternatives,
doncs,
el que dèiem abans,
amb aquella miqueta
de pebre vermell,
amb miqueta de llorer,
un bon raig
d'oli d'oliva
i uns granets d'all,
ens donaran gustet a l'aigua
que pot fer
que ja ens el mengem
directament.
Després hi ha un costum,
sobretot a dalt a Galícia,
que bullen la verdura
amb ranci de porc
i queda espectacular,
a mi m'encanta.
Com ho fan això?
Doncs aneu al mercat
o en botigues
de porc
especialitzades
i demaneu
penxeta rancia.
És una part del porc,
és un greix
que s'enrotlla,
salat,
s'enrotlla
i es deixa enranciar,
es deixa que es faci ranci
i dona un gust molt especial,
a mi m'encanta.
Llavors,
res,
això amb un trosset,
com us ho explicaré jo,
com una moneda
de dos euros,
ja podem fer
per quatre persones,
o sigui,
se'n gasta res d'això.
Ho tireu dintre de l'aigua
i bulliu la verdura
amb allò
i agafa un puntet de ranci
que està boníssim,
o sigui,
després te menges
aquell caldo
amb la verdura
i està molt bo.
També es pot fer
amb caldo de peix,
el tanto amb la verdura
que hi poseu
perquè el peix
no tolera són
sin gustos,
per exemple,
el broc i la califlor
són més difícils
amb el peix,
però doncs
amb una patata i bajoca
hi queda força bé,
vull dir,
perquè veieu que també
podem jugar
amb caldos de peix.
Bàsicament això
de les que consumim
amb caldo
hi pot haver
moltes altres alternatives,
però doncs
prefereixo seguir
i donar-vos altres solucions.
En aquest cas,
la que us he apuntat abans,
l'amanida.
L'amanida.
Amanida de verdura.
Amanida de verdura.
Variada.
Variada.
Variada.
És qüestió d'agafar,
en aquest cas,
us explico el mètode
que aniria ja
amb els professionals
de bullir l'anglès,
que es tracta
d'agafar molta aigua
amb bastanta sal
i bullir la verdura
al seu punt exacte,
el dente,
d'una en una,
o sigui,
per exemple,
a bejoques,
les tirem,
bum,
les bullim,
que quedin cruixentetes
i fora.
I un cop tretes
se posen amb aigua i gel
per refredar-les de seguida,
que quedin completament fredes
al moment.
Però ha sigut molta aigua,
molta, molta,
que vols dir una cassola...
La suficient,
com perquè quan hi tirem la verdura
no ens pari de bullir,
o sigui,
en aquest cas,
el que volem al fer l'amanida
és que ens quedin els colors
molt espectaculars
de la verdura,
que ens quedin els verds molt verds,
els grocs molt grocs,
els taronges de la pastanar,
tots els colors
que quedin molt brillants
i molt bonics
i que intentar conservar
al màxim el gust de la verdura.
Llavors,
això es aconsegueix
escaldant-la
de veritat,
o sigui,
no fem un litro d'aigua
per bullir,
doncs,
400 grams de bejoques
perquè el tirant de bejoques
ens pararà de bullir
i tardarà 3-4 minuts
a tornar a arrencar el bull.
El que hem de fer
és una olla gran,
posar-hi 8-10 litros d'aigua
i tirar d'un en un
la verdura.
I la verdura d'un en un.
D'un en un.
Llavors,
la bullim,
per exemple,
en aquest cas,
amb 8-9 litros d'aigua
i poses 400 grams de bejoques
i al moment de tirar-les
torna a bullir.
Amb això es aconsegueix
que la bejoca estigui
molt gustosa,
amb un color espectacular
i molt cruixent
i molt bona
amb el seu punt de cocció correcte.
I quines verdures
podem posar,
doncs?
Doncs aquí juguem amb els colors,
una miqueta amb la vista,
no?
Doncs pastanaga,
la verdura que trobem ara,
la carxofa,
i queda molt bona,
la bejoca,
les patates,
també hi podem posar
amb aquesta amanida
i podem jugar amb la col,
que tenim la lombarda
i tenim la col normal,
inclús al mig
un bon manat d'escarola,
també queda molt bé.
O sigui,
podem fer un plat al mig
un bon manat d'escarola
i tot al voltant
tot de verdures
bullides
i refredades amb el gel.
Això ho podem servir fred,
tal qual,
i al damunt
posar-hi una vinagreta,
o sigui,
una vinagreta senzillament
feta amb mostaça,
oli,
vinagre,
sal i pebre,
o jugar,
doncs,
amb vinagretes
una miqueta més imaginatives.
Doncs,
per exemple,
podríem agafar unes avellanes,
en vez de la mostaça
posar unes avellanes
amb un got d'aquests de túrmics,
posar-hi,
doncs,
una miqueta de vinagre,
un bon raig d'oli,
sal i pebre
i triturar-ho tot
i et queda una vinagreta
d'avellanes molt bona
per aquest cas
i podem posar un romesco,
podem fer un romesco
que ens hagi sobrat
d'una calçotada
o que el fem especialment
per l'ocasió.
Podem jugar,
doncs,
a més amb una miqueta
de parmaçà
i un bon raig d'oli d'oliva
amb una miqueta de sal i pebre
o també,
doncs,
podem fer una vinagreta
de tomàquet i pernil,
per exemple,
agafem tomàquet ratllat,
una miqueta de pernil
d'aquest bo
amb puntetes,
que molts Nadals
amb la crisi no ho sé,
però a les cases
entrava el pernil
per Nadal
i potser ens ha sobrat
i ens ha quedat l'os
rejades amb un tomàquet ratllat,
un bon raig d'oli d'oliva,
això a posar per damunt
de les verdures
també queda espectacular.
O qualsevol tipus
de vinagreta lleugera,
jo no hi posaria maionesa,
si estem fent un plat tan bo,
no el fem molt bé.
No tindria sentit.
Exacte,
no el fem massa molt bé
amb coses.
I aleshores es clou
que quan treus la verdura,
cada vegada que treus
la verdura de l'aigua bullint,
la poses amb aigua i gel,
agafes un bol amb aigua i gel
i poses la verdura,
la refredes,
però res,
no l'hem de deixar dintre.
I aquí està la clau de l'èxit,
d'aquesta manera de...
Sí,
llavors veureu que
amb aigua i gel
no l'hi heu de deixar,
només s'ha de refredar,
llavors la traieu
i bum,
amb una safata ja.
Si és un sopar de compromís
que pot anar perfectament
a aquest plat,
l'únic que es tracta
és del tall de les verdures
i la presentació
és cuidar-lo.
Per exemple,
les bejoques,
doncs en fem menadets
amb fulles de porro,
agafem fulles de porro,
les escaldem,
la fulla de porro
és molt fibrosa
i és molt consistent.
Llavors la tallem de dalt a baix
a tires
i fem com unes vetes.
Llavors,
doncs les bejoques
en fem un menat
i la lliguem
com si féssim un menat de calçots
i presentem el menadet de bejoques.
Al costat,
les pastanagues,
doncs les podem tornejar,
que quedin en una forma més boniqueta
i així jugar una miqueta
amb la forma de les verdures
per fer una presentació xula.
Al mig,
aquest escarol,
enriquir-la
amb alguna fulleta més,
amb una miqueta de mostassa
o fulla de mostassa,
el que sigui,
i llavors podem tenir
un plat de diumenge,
un plat de compromís
super saludable,
molt mediterrani.
Molt bé.
Doncs ja tenim
aquestes verdures
en forma d'amanida.
Què més, Francesc?
Doncs mireu,
una altra sopa que a mi m'encanta
és la sopa de verdures,
tal qual.
Aquí l'única diferència és
podem partir
o bé d'un caldo
ja fet
de gallina
o caldo
de tipus Cudella
o un caldo més gustós
o bé d'aigua.
En aquest cas
podem partir del que vulgueu.
I aquí en aquest cas
el que es tractaria
és de tallar les verdures
molt finetes,
o sigui,
amb Juliana,
per exemple les bejoques.
Aquesta a la perona
doncs tallar-la
a rodanxetes
de dos mil·límetres
però inclús una miqueta
a tortes
perquè quedi més llargues.
La pastanaga
doncs el mateix
tallar-la de dalt a baix
i després
a rodanxes
ben ben finetes.
El bròquil
doncs tallat
ben petit
i que quedi
com si fos
tota la verdura
com si fos una sopa,
com si fos arròs
o com si fos
un altre tipus de sopa
i que se'ns barregin
tots els colors
i que quan mengis
una cullerada
hi hagi de tot
en aquella cullerada.
no trossos grans
sinó trossos molt petits
i que quedi
doncs com una sopa
de sèmola
però tot amb verdures
que eren boníssimes
aquest tipus de sopes
s'abarregen tots els gustos
aquí en aquest cas
és molt interessant
posar-hi tots els colors
o sigui
la pastanaga
que ens dona el carabassa
o la carabassa
que és una verdura
molt d'hivern
i molt bona
i molt desconeguda
i dona molt bon gust
jugar amb els verds
de les bejoques
els pèsols
i la miqueta de col
la lombarda
ens pot donar color blau
doncs aquí
posar-hi varietat
de verdures
i ens quedarà molt bo
aquesta sopa
jo la primera que la vaig veure
va ser a Holanda
i inclús ara
es ven fa molts anys ja
verdura deshidratada
mascates
que només cal afegir-la
però doncs clar
millor que agafem
la nostra verdureta fresqueta
i la tirem a la sopa
i amb el tipus de caldo
amb el que vulgueu
inclús queda bé
amb sopa de peix
vull dir
amb el que vulgueu
sí, sí, sí
que curiós
sembla que sigui
un contrast
també
una relació
que no vagi bé
amb el peix
podríem jugar
amb el pèsol
la bejoca
la ceba
i el pèsol
la bejoca
la ceba
i les carxofes
talladetes finetes
amb una sopa de peix
ens hi poden anar
molt i molt bé
la pastanaga
també ens hi pot anar bé
i la carabassa també
però hi ha algun altre tipus
de caldo
que sigui més recomanable?
sí, un caldo de verdura
un caldo de gallina
un caldo normal
són millors
per aquest tipus de sopa
i com sempre
la importància del color
sí
allò per una qüestió
que dèiem
de fer-me més atractiva
la varietat
jo també he sentit
a dir moltes vegades
a dietistes
a gent que hi entén
gent experta en nutrició
que clar
a vegades
quines vitamines
porta aquest?
què porta
contingut de ferro
de no sé què
de minerals
no sé què
i va dir
mireu
no us compliqueu la vida
amb un plat
com més colors hi hagi
més varietat de tot hi ha
doncs
seguint aquesta primícia
doncs va bé
perquè
per tot
jo amb la paella
quan fem arrossos
sempre dic el mateix
com més colors
més bona serà
és una miqueta
doncs
els colors
són conseqüència
dels productes
que aporten els aliments
llavors
doncs
una serà més rica
amb ferro
però colors
més vermellosos
l'altra serà
més rica
amb altres tipus
de vitamines
o de minerals
i això reflecteix
amb el color
doncs
com més varietat
de color hi hagi
més varietat
d'aquests nutrients
tindrem
en el nostre plat
és una cosa tan senzill
com això
i encara podem fer
més coses
amb les verdures
sí
per exemple
jo us proposo
també
una escudella
de verdures
i bacallà
escudella
de verdures
i bacallà
i com ho fem això
doncs mireu
agafem
bacallà
de salat
un altre cop
peix
amb verdures
sí
aquest està molt bo
agafem
bacallà
de salat
però que li falti
l'última aigua
que tingui un pèl de sal
inclús les dues últimes
perquè llavors
evitarem
de posar sal
al caldo
perquè en aquest cas
ho farem amb aigua
ho farem amb aigua sola
llavors
també es pot fer
amb un caldo de gallina
queda molt bo
també amb un caldo de gallina
ben suau
si és un caldo
que hi ha vedella
que ja sigui més potent
llavors ja
ens desfigura una miqueta el plat
però si és un caldo
de verdures
o de gallina
ens va molt bé
i si no
amb aigua
doncs agafem un bacallà
que li falti
una o dues aigües
i uns allets
els tallem els alls
laminats
i ofeguem aquest bacallà
a l'olla
on farem ja l'escudella
amb un bon raig
sal i oliva, sal i pebre
l'ofeguem allà dintre
a foc suau
a foc mig
que agafi una miqueta de color
però no se'ns cremi l'all
un cop tinguem això
hi afegim les verdures
hi podeu posar el que vulgueu
el pebrot hi va molt bé
en aquest cas
ens hi anirà molt bé
perquè el pebrot
l'all i el bacallà
fan una família inseparable
però doncs hi ha a més
un pebrot
amb un caldo raro
en aquest cas
ens hi anirà molt bé
però hi ha els pèsols
la col
les carxofes
el que vulgueu
això sí
no ho talleu molt gros
talleu-ho petitó
tampoc tan petit
com aquella sopa
que m'ha explicat de verdures
però doncs una cosa manejable
ho afeguem
li donem dos tons
amb aquest oli de bacallà
i tot això
que serà espectacular
i podem tirar també
una miqueta de julivert
i llavors
ho cobrim amb un caldo
o amb aigua
amb aigua queda molt bo
no cal que us compliqueu massa la vida
i llavors hi afegim
al tirar-li l'aigua
i afegim unes patates també
i uns quants cigrons
les patates i els cigrons
si voleu els cigrons
que estan ja supercuits
els podem afegir al final
però doncs no se'ns passaran
de cocció
tampoc
perquè la cocció
és relativa
són 10 minuts
de tot això
amb 10 minuts
tindrem aquesta escudella acabada
llavors
ho coiem aquests 10 minuts
que us dic
i ja està
si voleu
hi podeu tirar
també queda molt bo
això ja és opcional
són variants
una miqueta pebre vermell dolç
i podeu tirar pebre vermell picant
o també podeu tirar
sofregit de tomàquet
i queda molt bé
i les tres coses
també queden bé
o sigui
podem jugar amb tot això
i sobretot això sí
a l'hora de servir-ho
un rajolinet d'oli d'oliva
i una miqueta de julivert
pel damunt
i queda
bueno
queda un plat increïble
i a més molt saludable
saludable
bo
gustós
i bueno
jo diria que ho té tot
doncs heu-n'hi-do
quantes coses
que podem fer amb les verdures
encara podem fer alguna més o què?
sí
a veure
hi ha les típiques cremes
de verdures
que doncs si eviteu la llet
i la nata
són molt lleugeres
l'únic que heu de fer
és fer-les amb aigua
no passa res
queden boníssimes
i si voleu donar-los
un palet de trempera
doncs amb un caldo
en vez d'aigua
molt lleu un caldo
sempre caldos desgraçats
i podeu jugar
doncs amb la presentació
podem fer
doncs tres colors
i tirar-los
les tres cremes
amb la mateixa densitat
és important
que siguin igual despeses
i les triar amb les tres
a l'hora dintre el plat
i ens quedaran els tres colors separats
podem jugar amb diferents densitats
o sigui
que siguin de diferents espesses
llavors per exemple
primer tirem
la menys espessa
i després al mig
amb un cotxeron
i tirem la més espessa
i ens farà uns dibuixos
podem jugar amb aquests dibuixos
i sobretot amb els colors
els carabasses
els verds
i els blancs
els blancs de les cremes
de porro
de calçot
de ceba
els carabasses
que dèiem de la pastanaga
la carabassa
i els verds
dels pèsols
de les bejoques
del que vulgueu
que sigui de color verd
jugant amb tot això
tenim també una possibilitat
de fer
moltíssimes coses
també quan es varia
de llegir de productes
millor doncs?
de verdures millor?
sí, sí, sí
clar, el mateix
la mateixa teoria
també es pot menjar
un plat de verdures sol
inclús aquelles verdures
que hem menjat al migdia
escorregudes
a la nit passades per un tórmix
tenim també una crema
de verdures
la mar de bona
que després podem pecar una miqueta
i
que tampoc és pecar
i posar-hi un cassit
o posar-hi una miqueta d'algú
per donar-li una miqueta de xitxa
no passa res tampoc
és com la solució aquesta
que a mi m'encanta
per sopar
el dia que has menjat verdura a dinar
o el del dia abans de dinar
per sopar
doncs agafes la verdura
peques una miqueta
però no passa res
amb una paella
amb uns granets d'all
una miqueta de pernil
li dones dos torns
i poses la verdura
i la salteges
fins que queda una miqueta
d'auredeta per fora
amb l'all i el pernil
queda espectacular
home, si posem una miqueta
de cansalada
ja és l'hòstia
però
tampoc cal passar-se
jo dic el pernil
perquè el pernil
doncs
es pot controlar
molt bé el greix
i amb el pernil
i els allets
i la verdura ben saltejada
queda espectacular
i així d'això
després de voler
fer una truita
ja tenim una altra menjada
vull dir
és una font inagotable
de coses a fer
amb les verdures
que en seguirem parlant
això només eren sopes
i variants
i amanida
i cremes
i Déu-n'hi-do
escolta doncs
moltes coses
per començar l'any
que està bé
en aquests dies
en què segurament
tothom vol posar-se
una mica línia
a la dieta
i recuperar la dieta
i recuperar el pes
que segurament
hem agafat
durant les festes
de Nadal
alguna novetat
per ser el Quim Quima
en aquesta arrencada
del 2011
la setmana que ve
no obrirem fins divendres
perquè serem fora
o sigui
dilluns, dimarts, dimecres, dijous
estarem tancats
i divendres ja tornem
divendres, dissabte
ja tornem a l'activitat normal
aquesta setmana
doncs
l'activitat normal
i bueno
què podem trobar?
de tot?
a la carta?
sí, sí, sí
ara
doncs ara
estic amb un plat nou
de carxofes
un saldejat de carxofes
i calamars
amb panxeta rància
que és un plat
que recupero
doncs als hiverns
perquè és un plat
que m'agrada
i sobretot
ara ja preparant
la carta
ja
després de la ressaca
dels Nadals
doncs una miqueta més
de verdures d'hivern
perquè a mi m'encanta
treballar-les
trobeu que el client
demana precisament
en aquesta època de l'any
verdura
sí
però no només en aquesta època
és una tendència general
perquè
ja t'ho dic
la verdura
si està ben feta
la gent l'encanta
el que passa
és que el problema
és fer-la
però doncs jo tinc
diversos plats de verdures
a la carta
i són els que més surten
són dels que més surten
la gent ja no tira
tant de pastes
potser perquè estan
a casa meva
potser si se'n van
a un altre restaurant
menjaran pasta
però doncs jo tinc
la coca en recapta
de bacallà
que porta molta verdura
tinc el brassejat
de verdures
tinc moltes amanides
i la gent
són els plats
que més estiren
doncs vinga
a menjar verdura
Francesc Jadó
del restaurant Quim Quima
gràcies i fins al proper programa
fins al proper programa
que vagi bé
adeu
el matí de Tarragona Radio
Tarragona Sona
amb Do It Yourself
el proper 15 de gener
a la sala Alcau de Tarragona
maga
en concert
el que no quiera escoltar
nunca sabrà
entra a deixar la venda
a musicfromtemarit.com
Tarragona Sona
amb Do It Yourself
Europa FM
emissora oficial
Aquest 2011
celebrem els 25 anys
de Tarragona Ràdio
Cada dia
de 6 a 7 de la tarda
recuperem els millors moments
d'aquest quart de segle
amb continguts
dels darrers anys
música dels 80
entrevistes
a col·laboradors
i treballadors
de l'emissora
i amb la participació
de tots vosaltres
els oients
25 anys de ràdio
25 anys de ciutat
Cada tarda
de 6 a 7
celebrem 25 anys
de Tarragona Ràdio
Aquest dilluns
el tothom
coneixerem
la síndrome d'Asperger
parlarem amb els membres
d'una associació
de recent aparició
a la demarcació
de Tarragona
Tothom
cada dilluns
a les 11
dins del matí
de Tarragona Ràdio
i per internet
a tarragonaradio.cat
El matí
de Tarragona Ràdio
club
beacer
through
club
room
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
club
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit