Una de les protagonistes d'aquest cap de setmana
en el marc d'aquest congrés de llibreters en llengua catalana
serà l'escriptora tarragonina Olga Xirinax.
Li vam demanar que vingués a la llibreira La Capona
i aquí està i per això li volem agrair.
Moltíssimes gràcies i bon dia.
Bon dia a tothom. Sí que fa un dia maco, eh?
Fa un dia maco, eh?
Però toca, també, eh?
És hivern, que ara li va bon dia de moltes maneres,
però a cap de fer és hivern, oi?
Fins i tot hi ha incendis, imagineu-vos.
Olga Xirinax, que aquest cap de setmana
rebrà aquest reconeixement per la seva trajectòria
i també pel suport a les llibreries i a la llengua catalana.
m'imagino que contenta amb aquest reconeixement.
Jo molt contenta.
Una iniciativa que ha sortit de la llibreria aquesta,
que Rovira ho va dir,
i aleshores jo l'hi agraeixo, però molt, amb l'ànima
i per diversos motius, també, no per un sol.
Primera, perquè això, com deies,
les llibreries han estat, sempre que he pogut,
doncs a casa meva, quan hi ha hagut de presentar alguna cosa
o fer presentació d'alguna altra, o acompanyar algú.
En segona banda, perquè això que dieu reconeixement,
que ja ara ho comentàvem una miqueta,
potser sí que és més ampli que la paraula homenatge,
que potser no és tan adient en el cas,
perquè el coneixement l'hem tingut o l'hauríem d'haver tingut,
però amb una vida dilatada d'escriptora,
jo he complert els 75 anys,
no he deixat mai d'escriure,
doncs hi arriba un punt que s'ha d'incidir altra vegada
recordant a les noves generacions que encara hi som,
que encara anem fent,
i potser algun dels antics que se'n descuiden,
també recordar-li.
Per tant, jo la paraula reconeixement la trobo molt adequada.
I visc aquí, nascut aquí,
està sempre aquí,
per tant, la ciutat,
tinguem una segona escriptora de la ciutat,
i de cara a mar.
Això entraria també encara a un altre motiu molt bo
per aquest congrés que ha elegit Tarragona com a ciutat
per fer aquest acte primer,
oi, és el primer congrés de llibreters que es fa,
que jo l'inclogria, però en paraules majors,
i dedicant-li, si convé,
doncs, diguem-ne una oda o el que sigui,
amb les actes de la Tarragona Ciutat Cultural 2012,
que són tan pobrets,
els han anunciat tan pobresons,
que no s'han adonat que hi havia un acte d'aquesta envergadura,
perquè es pot començar la Tarragona 2012
amb aquest acte així,
aquest acte d'un congrés de llibreters,
és molt seriós, això,
perquè són els llibreters de Catalunya
que són, a veure, a part,
aquesta cosa ja l'he dita,
però, a banda d'això,
una escriptora,
doncs, he dit que aquí era casa meva,
però és que els meus llibres
són a les cases dels altres llibreters
també.
Se suposa que en tot Catalunya,
quan surt algun llibre,
doncs, se repeteix,
si no tots, al mínim bastants, oi?
I, per tant,
jo m'hauria agradat al llarg de la meva vida,
això ho diré com a, diguem-ne,
una excusa de part meva,
un perdó que hauria de demanar als llibreters,
m'hauria agradat
que haguessin guanyat diners
a costa dels meus llibres.
Això no ha estat possible
perquè no hi ha estat mai un best-seller.
De retruc m'ho havien tocat
alguns a mi també,
però m'hauria agradat
que els llibreters s'haguessin fet la vida
a costa meva.
Això no ha pogut ser,
però per l'acolliment aquest mateix
que han donat a tot el llarg del país
en els meus llibres,
això és un agraïment de per meva immens,
que també els hi deig.
Aquests, jo,
són uns quants dels motius
que diré
perquè m'hi trobo tan a gust
amb aquest acte.
I més important, com deia,
per la ciutat de Tarragona
que es faci un congrés com aquest
a la nostra ciutat.
Sí, però és que això ni l'han tingut en compte
ni es posa en el programa,
però tant l'hi poso jo.
I encara hi ha un altre
que per mi també és important,
que jo vaig complir 75 anys.
Hi ha escriptors,
hi ha artistes
que se'ls...
Ja ho veus pels blogs,
ja ho veus pels diaris,
diuen,
Fulano ha fet els 75 anys,
recordem-lo.
El meu ha passat desapercebut totalment,
no pas per voluntat meva,
però així ho vegin.
Jo incloca aquest acte
perquè tot té vuitada,
diguem-ne,
i això també.
Doncs el meu any té vuitada,
encara no hi ha fet els altres,
vull dir,
encara està dintre.
L'incloca aquest acte dintre
del meu aniversari,
aquest del 75.
Per tant, això els llibreters
també ho sabran.
He fet 75 anys
i els llibreters m'ho reconeixen.
Per tant, l'incloca també.
Ho posem tot en el paquet.
Sí, d'aniversari,
el reconeixement d'aniversari.
Avui parlem sobretot
de llibreters,
de llibreries,
i aprofitant que vostè és aquí,
escriptora,
m'agradaria conèixer una mica això.
Quina és la vinculació
d'un autor amb les llibreries,
sobretot en una ciutat com Tarragona,
m'imagino que la proximitat
és molt important.
És essencial, sí.
I essencial, eh?
Quina és aquesta vinculació
entre escriptor i llibreter?
A veure,
és total,
perquè així que surt el llibre
el primer,
sigui on sigui que estigui editat,
perquè no cal,
editat a Tarragona,
crec que només n'ha tingut un.
Però els altres,
el primer que envien és a les llibreries,
diguem-ne, locals,
perquè et puguin ensenyar
la novetat
més ràpidament.
I aleshores, esclar,
per part de les llibreries
és un acolliment,
és una bondat gratuïta,
diria jo,
de part seva.
ara mateix,
he vist aquí,
doncs,
els apredors,
i he vist els llibres exposats,
i això et commou,
perquè et commou,
perquè amb tants anys de...
bé,
ja diria,
jo vaig agafar la lluita
de la transició,
he treballat molt
per la qüestió
de la cultura catalana,
i quan ens pensàvem
que llibreters,
editors,
tots plegats,
escriptors,
tindríem ja
el coll salvat,
ara resulta
que hem de pujar
a una muntanya
molt més alta,
com deia l'Espriu,
que deia,
cisternes seques
esdevenen cims
pujats per els glaons
de lentes hores,
i per què?
Perquè només fan
que posar-se a trevet
en el català,
i altra vegada
hi tornem a ser,
i al cap dels 75
i dels 80
encara hi serem,
i llavors,
aquesta lluita
és una lluita contínua,
els llibreters
la saben
des de primera hora,
però la preveuen,
i aleshores,
esclar,
també ens procuren
animar una mica
a nosaltres
perquè no ens fem
els escriptors
massa mala sang,
perquè arribat
al punt
que escriuen
en català
sembla un descrèdit,
ara ja,
tot i que
s'escriu moltíssim,
jo ho celebro,
surten escoles
de lletres
que surtin,
hi ha autoedicions,
doncs que n'hi hagi
d'això
perquè es pugui salvar
la llengua
i dir com deia
aquell,
el nom de cada cosa,
això és la relació
que hi ha
amb la llibreria,
els editors,
els llibreters,
els escriptors,
anem junts
amb el mateix paquet,
però
n'hi ha que ho tenim pitjor,
o sigui,
nosaltres som els últims
de la fila,
l'escriptor és l'últim,
i a dalt ja l'editor,
l'escriptor és el poble,
castigat o no castigat,
depèn,
en la república de Waikiki
que hi havia aquí,
que tu no ho saps si,
aquí hi havia una república
de Waikiki
que era una platja
que encara se'n diu,
doncs,
fins i tot les dones
estaven escloses,
això no era la república,
i el castigat
sempre era el poble,
els d'altres eren ministres
i el castigat
sempre era el poble,
doncs l'escriptor
s'en sent una mica
així de castigat,
però ha passat
que hi ha hagut
una evolució
molt important
des que jo vaig començar
fins al moment
i des de fa
ja uns quants anys
una sola editorial,
diguem-ne,
absorbi totes les altres,
el mateix que passa,
el mateix problema
de les caixes
que s'estan absorbint
per part de banc,
aquest rebombari que hi ha,
ara l'ha tingut
tota una,
gairebé una sola editorial.
Aleshores,
han crescut editorials
petites que no tenen
la projecció
que pot tenir
una editorial gran
en mitjans,
no la tenen
aquesta projecció.
Per tant,
l'autor tampoc
la pot tenir tant.
I aquí entra una mica
també el paper del llibreter,
potser,
en intentar fer-ne
aquesta difusió.
El paper del llibreter naturalment
també hi entra
perquè llavors
hi ha uns incentius,
hi ha incentius a periodistes,
hi ha incentius,
però això ja ens van advertir
els mateixos editors
pels diaris,
ja ens van advertir
que es primaria més
aquell que fos susceptible
de best-seller
perquè aquell els hi podria
donar molts diners
i els altres
s'haurien de quedar
a la rereguarda.
Això és el que ens van advertir.
Per tant,
els escriptors
ens hi han fet això.
Jo no soc de best-sellers.
La qualitat aquí no compta.
Compta
el que pugui sortir
i el que es pugui anunciar
per televisió
i per televisió
se n'anuncien cada dia
a les tertúlies,
els llibres de la reina,
els llibres de tot,
tots els que hi hagi,
tots els que us podeu imaginar,
extraliteraris,
perquè a vegades
són extraliteraris.
El que busca un llibre
per satisfacció intel·lectual
en trobarà pocs
de llibres d'aquests
expressats així
als aparadors.
L'aparador,
no el dic el de la llibreria,
l'aparador dels mitjans,
dels mèdia,
són altres llibres
els que surten.
Li agrada
l'etiqueta aquesta
de bestsever?
Home,
millor si ho fos jo
sí que m'agradaria.
N'hi hauríem de trobar
una de més exacta,
però és igual.
Fins i tot
quan el llac
s'ha posat a fer una novel·la
ara ja dic
que ja ens han veït el camp
també no podia fer vi
aquest home,
no.
Damunt també
ha de fer una novel·la.
Bé,
deixem-ho així
perquè la cosa
és una mica trista.
Doncs,
aleshores passa això
que dèiem
de l'absorció
i aleshores
ens hem hagut d'acostumar
els escriptors
amb una cosa
molt curiosa
que això
les llibreries
també ho deuen saber
perquè a les llibreries
ve el llibre
i el retornen
perquè no poden donar
l'abast.
Ja em preguntava
això,
és que no es pot donar
l'abast.
Jo he fet classes
de narrativa
de Barcelona,
la Pompeu Fabra,
n'he fet l'aula
de lletres
i sempre traia
uns diaris
que deien
cada any
es trituren
un milió
i mig
de llibres
catalans,
es trituren.
Així i tot
no ha fet
això mai
por a ningú
i tothom
ha escrit igual,
a pesar de l'amenaça
que es trituren
els llibres
i és cert
cada dos per tres
els llibres
els trituren.
I ara
hi ha dues modalitats
més,
segons l'acord.
Després es van incinerar
perquè ara es moda
la incineració
per cadàvers
i per llibres
també.
I la tercera
modalitat
que hi ha
amb els llibres
és dir-te
que s'han inundat
els magasems.
O sigui,
els llibres
moren
triturats,
cremats
o ofegats.
Vora de les tres maneres.
Amb això
ja ens hi hem hagut
d'anar acostumant.
No van a parar mai
amb una biblioteca
necessitada,
amb un centre,
amb una escola,
amb una biblioteca d'escola.
Això no hi va a parar mai.
Van a parar
a fum,
a aigua,
el que sigui.
I això són els problemes
que hem hagut de viure
últimament.
i això...
Els llibreters
potser no els afecta tant
perquè retornen
i tot això,
però els que estimen
el llibre,
diguem-ne ara,
estem parlant
del llibre català,
els que estimen
el llibre català
saben quins són
els llibres bons,
saben els que es vendran
i els que no es vendran,
saben els que retornen
i saben també
els incentius
que les grans editorials
poden donar.
Això són,
diria jo,
els problemes bàsics
o les situacions reals
bàsiques
que es poden donar
avui.
i aquesta...
Per això,
anant al capdavall
de tot el poble
que soc jo,
ves amb quina alegria
he de rebre
el reconeixement aquest
que m'engloba
tantes coses,
oi?
Perquè et produeix
certament
una tristó,
això,
eh?
Aquesta dificultat
pel llibre català,
que hi hagi bons crítics
perquè he dit
que des que es van morir
els crítics històrics,
aquí no hi ha crítics,
hi ha periodistes,
hi ha amics,
però no hi ha bons crítics,
i per televisió,
doncs,
a la televisió
són els amics
que recomanen els amics,
els espais de llibres
doncs,
ben poqueta cosa
i ben poc profunda
i aleshores,
esclar,
la situació és una mica
aquesta precària,
jo diria,
en aquest temps.
Esperem recuperar-los.
I és una batalla perduda,
creu?
Jo no crec que sigui
una batalla perduda
perquè de voluntat d'escriure
n'hi ha moltíssima.
les escoles de lletres
estan plenes,
ara la gent agafa
en els blogs,
jo crec que,
sobretot blog,
perquè a veure,
tenim un Facebook,
però els Facebooks,
jo crec que és més aviat
per unes respostes ràpides,
una comunicació entre la gent
que sigui molt més ràpida,
molt més activa,
molt més...
El que vol és escriure
alguna coseta,
vol escriure
les seves poesies,
les escriu tranquil·lament
als seus blogs.
Vostè ho fa cada dia, això?
Sí,
però jo no m'hi poso poesies.
A veure,
jo fins ara
no he tingut dificultat,
això no vol dir que comenci ara
a poder editar,
no n'he tingut dificultat,
però veig la gent que ho fa
i els animo que ho facin
perquè és la manera
que tindran després de sortir.
Molts s'animen
i després ho procuren
fent paper.
Tothom procura
després fer un paper.
Fer un paper.
Editar, sí.
És un objectiu.
El blog és com una prova, oi?
I a vegades,
si t'ho pregunten,
doncs li per dir,
mira, això milloraria així
o no milloraria tal,
però l'última sortida
que tenen interès
i fer llibres col·lectius,
també ho escriuen,
llibres col·lectius,
a partir d'un blog
s'animen,
els 365 contes
de 365 línies,
els poemes
i tot això.
O sigui,
que això està molt viu
en els blogs
i és la manera
que tenen ara
de sortir,
la manera més ràpida
i la manera que es vegi.
Vostè,
ara ho deia,
75 anys,
tota la vida escrivint,
en quin moment es troba?
En què està treballant
ara mateix?
Bé,
d'aquí pocs dies,
suposo que jo voldria
que hagués estat per ara,
però no ha sigut possible,
però abans de Sant Jordi sí,
Cossetània,
Edicions Cossetània,
que també és
de les nostres comarques,
treu una novel·la
que vaig escriure
durant aquest estiu
que es titula
La inundació.
no és per monitòria.
És per allò que m'explicava abans
o no?
És actual,
és completament actual
i aleshores
em dono part
de les meves reflexions
d'ara,
d'última hora,
totes aquestes
que he explicat,
les deixo,
no és un alter ego,
però és una amiga meva
molt coneguda,
com si diguéssim,
i aleshores
es fa aquestes reflexions
en temps present.
I ara
parlàvem una mica del sector,
analitzàvem una mica el sector,
els llibres en llengua catalana,
quin moment creu
que viuen això?
La venda de llibres
en català,
que a més a més
sembla que sí que
que se n'editen moltíssims
de llibres
escrits en català.
Aquí hi ha una cosa
que sempre li he dit
també,
que és pendent,
o sigui,
una cosa de mala política
editorial
o mala política
de la que sigui,
que és
la falta de traduccions
dels catalans
cap a altres llengües.
Això
ens està privant molt,
ens està tallant.
Sí que hi ha llibres
privilegiats
que surten
amb cinc edicions
a l'estranger,
o premis
que comporten
dues o tres edicions,
amb una llengua
forastera
i el castellà.
Però,
diuen,
per què vols una traducció?
Caram,
per què volem una traducció?
Tot el que hem llegit
des dels grecs
fins ara és traduïts
i no l'havíem pogut llegir.
Home,
adéu,
això,
aviam,
esclar que en volem.
El músic no la necessita,
el pintor tampoc la necessita,
però l'escriptor sí.
I a més a més
les traduccions
s'haurien d'anar renovant,
si no és perquè
siguin els experts,
però per la gent
de cada dia,
les noves generacions
s'haurien d'anar renovant
cada uns 50,
no sé quan posar-hi,
75 anys,
potser,
perquè el llenguatge canvia,
el llenguatge es viu
i va canviant
i anem incorporant
noves coses.
Sí que el podem entendre
d'abans,
però s'haurien d'anar canviant.
Llavors hi havia feina
per a tothom
i per a un munt de gent.
Però és essencial
que ens tradueixin.
I tu dic jo
que en aquests anys
no he aconseguit
ni una traducció
a llengua estrangera.
Ni el castellà?
Ni el castellà,
un parell.
perquè me les he escrit
jo directament,
dos o tres
me les he escrit
jo directament
al castellà.
També domino
la llengua aquesta
per l'ensenyant-se rebuda
i per la família.
Però
unes perquè eren
de Planeta
i comportava
ja el Premi
i comportava
una edició
al castellà
que es va fer
i va tenir
el seu èxit
en el seu temps.
Però
tinc una bona novel·la
que és el Premi Sant Jordi
que això sempre ho dic,
potser em repeteixo massa
però com que aquí
no ho he dit
i ja ho dic ara,
que no ha aconseguit
des de l'any 84
anar ni al castellà
ni a res.
Això que va tenir
el Premi de la Crítica
que tampoc
el tenen moltes novel·les.
Té una traducció fantàstica,
ha estat posada a internet,
ha estat
editada
a Amèrica
per sistema
també d'internet,
però no per un editorial
diguem-ne
allò de cara i ulls,
però sí
ha vist el paper
amb una cosa fugaz
que es deia
Autors Crosing
penso que és,
aquestes noves tècniques
que hi ha,
però
tampoc se n'ha sabut
res més.
Penseu que és una bona obra
o va tenir aquest premi?
Va tenir el Premi
de la Crítica
i no s'ha pogut
veure ni en castellà.
Això
t'indica
l'estat,
com diuen allò,
l'estat de l'aigua
si és clara
les llodrigues
hi poden nedar.
L'estat d'aquestes aigües
de les traduccions
no són gens clares aquí.
Avui que estem
en una llibreria,
a vostè què m'agrada
d'una llibreria?
M'agrada tombar,
descobrir algun llibre,
alguns d'aquells
que potser està
fins i tot més amagat
o m'agrada potser
més preguntar
que li recomanin
algun llibre,
què m'agrada fer més?
A veure,
a vegades venim
pels diaris
o pel Boca Orella
que et diuen
vés a mirar aquest llibre
però normalment
el descobriment del llibre,
el descobriment
de
d'a veure
què hi pot haver
i el que m'agrada
i no hi ha aquí a Tarragona
tret d'algun mercadet
però
molt minso
també és el llibre
de Sobraval,
llibre vell,
que llavors
has d'anar a Barcelona
i llavors buscar
buscar amb aquells santuaris
que ja
dic jo santuaris
però en silenci
i són grans
i vas buscant
aquell descobriment
així ens he trobat també
llibres d'en Montoliu
que són d'aquí
amb edicions
diguem-ne primeres
això
el descobriment
de la cosa aquesta
traduccions
aquí teníem també
un bon traductor
del rus
que jo recomano
sempre literatura russa
perquè és poderosa
igual que la música
que era
el Josep Maria Güell Sussias
i llavors
n'hi he descobert
alguns
dels russos
traduïts
per Engüells Sussias
també
i aleshores
és el plaer aquest
del descobriment
a poc a poc
i fer encara
que la llibreria
sembli que
potser destorbes
potser et fiques
al mig de la gent
que busca
vas amb una mica
de temor
però llavors pregunto
llavors
sempre m'estimo més
també a vegades
preguntar-los
i a ells
que ells són els que ho saben
aquest cap de setmana
rebrà aquest reconeixement
aprofitant que és aquí
m'agradaria
preguntar-li
perquè a més en aquests dies
se sent molt bo
el seu nom
per l'escola
per l'escola
Olga Chirinacs
demà a més a més
tornen a fer un acte
reivindicatiu
ells el que no volen
és perdre aquest projecte educatiu
aquest model educatiu
no sé què en pensa
de tot plegat
jo em pensa
la primera cosa que vaig tenir
és la sensació de desaparició
meva ja física
això és per riure
perquè
si no ens prenem les coses
una mica amb ironia
acabarem malament
i jo em faré alguna d'aquestes
la meva ja desaparició
ja em preparo
per la meva desaparició
però això és molt trist
perquè
és una escola
ara que estan fent
aquest programa de mestres
que és viva
que és de l'escola
que no tenen llibres
que ho fan tot el treball
els mestres
que ens hem trobat
moltes vegades
allà a l'escola
vaig celebrar
el meu 75 aniversari
el vaig voler celebrar allà
quan era celebrar
la família de jo
vaig portar
un gran pastís
de llaminadures
d'aquests que ja t'ho veig
i em van cantar
unes cançonetes
m'estimo molt
l'escola aquesta
i ara ha de desaparèixer
aquesta escola
és que tot el que sigui
una mica bo
s'ha d'escapsar
no hi ha altra solució
en canvi doncs
el seminari demanen
10 milions ara
perquè per fer
no sé quines obres
i així
diu que ja els treuran
per fer-los
si es treuen
d'on volen
però per escapsar
escoles petitetes
amb això
no hi pensa ningú
i qui diu això
diu doncs
residències d'ancians
llars d'infants
i tot això
però aquesta escola
esclar
el problema
és que es volien
integrar-la
amb una altra
a veure
però aquí hi ha
unes paradoxes
insultants
necessitaven
un parell
de barracons
o barracots
o com se'n vulguin dir
se n'estaven
podrint dos
a la laboral
perquè això
m'ho va dir
una professora
que estan ensenyant
allà baix
se'n podrien dos
o sigui
no hi ha hagut
grua suficient
per portar
dos barracots
d'un lloc
a l'altre
macos
estan ben capacitats
tenen el seu aire
condicionat
no ha pogut ser això
hi ha d'haver
aquesta intransigència
al govern
doncs això ho trobo
molt malament
així com han desaparegut
d'escoles rurals
i s'han hagut de
qüestió que volen
integrar aquesta escola
amb una altra
i no s'ha donat
potser el cas
de cap escola més
que els pares
estiguin també tan integrats
amb l'interès
de conservar l'escola
com tots
que no em perd
Tarragona
de pancartes
fins i tot
em vaig veure
en el programa
del Cunix
que us ho diu en Facebook
escola
no tenia res a veure
però sortia
que es veiés
això
trobo una actuació
indefensable
si es desfà
aquesta escola
perquè pels diners
pel que es vol
s'entenen
doncs Olga
moltíssimes gràcies
per haver vingut
vosaltres per escoltar
aquest rotllo
per haver-te
desplaçat
fins a la Capona
aquest divendres
recordeu serà
a un quart de nou
del vespre
quan rebri aquest reconeixement
en el marc
doncs aquest congrés
de llibreters
en llengua catalana
que es fa aquest cap de setmana
a Tarragona
moltes gràcies
i bon dia
gràcies a vosaltres
adéu