El sopar
Seguim endavant amb el matí de Tarragona.
Ràdio falta una miqueta més d'un quart d'hora
perquè sigui la una del migdia
i marxem a embrutar-nos les mans
i sobretot embrutar-nos la boca
per la xocolata, marxem cap a l'obrador
de la pastisseria Trill. Allí saludem
el Toni Taulé. Toni, bon dia. Hola, bon dia.
Volem fer mones amb tu.
Diguem? Volem fer mones.
Ah, volem fer mones.
Ajuda en necessiteu, no? Perquè em sembla que aneu aquests dies
desbordadíssims. Sí, bueno, aquests dies
una miqueta de bogeria,
però bueno... Ja se sap, no?
Ja és el que toca cada any. Sí, amb alegria, sí.
Un any més aquí a Tarragona Ràdio
ens ocupem de la part gastronòmica
de la Setmana Santa, en aquest cas la mona de Pasco
i un any més visitem l'obrador de la pastisseria
Trill. I un any més també teniu
el detall de donar-nos una mona perquè
la fem arribar, la sortegem entre els nostres
oients, no? Sí, sí, correcte.
Vale, doncs després de l'entrevista tothom ben atent
perquè obrirem línies, parlarem amb vosaltres
sobre la mona, amb tothom que ens truqui avui, demà
passat, us afegirem en una llista
i dimecres, entre tothom
que hagueu participat en el concurs,
sortegem aquesta mona. Doncs, Doni,
les preguntes són les de cada any.
Digue'ns, més o menys, com va el ritme de venda
de mones i si us afecta la crisi?
Bueno, de moment, sí, no.
A veure, el padri o la padrina
sempre guarda un raconet
pel seu fillol, no?
Però, però, bueno, normal.
O sigui, ja fan mides més petitetes
com és normal.
Nosaltres tampoc no intentem
no pujar preus ni tampoc
sobrepensar-nos una miqueta
i, bueno, entre tots fem una miqueta.
Això de la mida més petita ja fa anys, però,
que dura, eh? Perquè abans es feien
aquelles mones descomunals que després
se n'acumulaven moltíssimes a casa, no?
Sí, perquè ara també cadascuna rep
dos o tres de bandes diferents
i tenies que anar congelant.
Sí, que recordem-ho que les mones
es poden congelar, no?
Sí, es pot congelar a trossets, sí,
i vas traient, sí.
I vas traient, molt bé.
Escolta, que les més tradicionals
tenen sortida encara,
ara et preguntaré per les noves,
però les tradicionals surten?
Les tradicionals, el tortill d'ous, vols dir?
Per exemple?
El tortill d'ous, sí, sí, hi ha molta gent
que, nosaltres més aviat treballem
per encara que amb això,
però sí, hi ha molta gent
que els hi fa gràcia, sí, sí.
I després hi ha, doncs,
el típic pastís, no?
Sí, la de gemma o de mantega,
en mantega normal o en mantega amb xocolata.
Molt bé, que aquestes també són per encàrrec.
Bé, no, sempre n'hi ha a la botiga,
però bé, la gent s'espavila una miqueta
i l'encarrega.
Però bé, aquestes, normalment,
no hi ha problema, que sempre n'hi ha.
Val.
Doncs la pregunta ja obligada de cada any,
quines són les tendències enguany?
Què és el que demana més la gent?
Bé, tendències enguany,
per les nenes, és les Monster High.
Clar, aquí estem parlant, ja,
estaríem parlant de les figures de xocolata
més allà del pastís, eh?
Sí, sí, sí.
Les Monster High, què són?
Sí, els Monster High són com unes nenes gòtiques,
una miqueta així.
Com unes nines, no?
Com eren les brats en el seu dia,
però en plan gòtic.
Sí, sí, molt semblant, sí.
Que bé, els reixos d'enguany
ja van tindre feina per trobar-les
per aquí i per allà
i bé, de fet, en guany és una miqueta la bogeria això,
les Monster High, el Volpe Esponja
i bé, el futbol al Barça
i poca cosa més,
no hi ha massa cosa més.
Vosaltres treballeu les figures
en forma, diguem-ne, o rodonit
o aquelles bases planes de xocolata
en què al damunt s'imprimeix la imatge?
Sí, nosaltres, bueno,
de totes maneres, no?
Fem la típica caseta de tota la vida,
els castells,
i després, doncs, ara
s'ha posat una miqueta més en moda
el tema de l'imprimit, no?
Perquè cadascú vol
una miqueta personalitzar
la seva figura, no?
I amb això es pot personalitzar.
Molt bé.
No ho sé,
us demanen coses estranyes,
personalitzades,
o la mona una mica,
doncs, cadascú agafa
el que ja està fet?
Bueno, sí,
normalment agafa cadascú,
però, bueno,
sempre hi ha algú...
Jo vull pilotes de bàsquet,
doncs, en guany hem fet pilotes de bàsquet.
Tenia una clienta
que volia un timbal
perquè la seva fillota
toca el timbal
per Setmana Santa,
doncs, bueno,
se li ha fet el timbal.
Ah, molt xulo.
Toni, parla'ns de preu.
Home,
canvia molt, a més,
si es fa la figura per encàrrec,
encara que sigui una cosa
que més o menys tingueu per la mà?
No, no, no,
de canviar, no.
No, no, no canvia, no.
Perquè es compta una mica
el preu de la matalla prima,
no?,
de la xocolata.
Sí, sí,
perquè des de luego
amb les hores que sí passen fent la xocolata
i tinguessin que cobrar
el preu d'hores,
no surten els números.
Sí, d'unido, eh?
Sí, sí, sí.
Digue'ns,
parla'ns de preu, doncs,
del que fa el biscuit?
El que és el pa de passic,
diguem,
la mona tradicional
és sobre 30 euros al quilo,
em sembla,
29 o 30 euros al quilo.
Que això no ha canviat, no?
Fa molt de temps que és així.
Sí,
i la xocolata pot estar
a 48, 47,
per a, per a...
Molt bé,
xocolata amb llet,
xocolata negra,
xocolata blanca,
ho treballeu tot?
Sí, sí, sí.
La que treballem més és la negra,
però, bueno,
cada vegada s'està treballant més
la llet i la blanca.
Home,
és que jo crec que la xocolata amb llet
avui en dia ja és diferent,
ja és molt més gustosa, no?,
que no pas abans,
abans serà una mica igualida.
Sí, sí, sí,
i avui en dia ja està millor.
No, ara es gasten unes...
Bueno,
és com tot, no?
Si gastes bona qualitat,
doncs, sí.
Pel que fa al biscuit,
al pastís,
farcit,
sense farcir,
o com va això?
Nosaltres farcim amb gemma,
o crema cremada,
els últims dies,
i, bueno,
i la gemma i la fruiteta per damunt.
Molt bé, la fruiteta.
Si algú vol de marmelada,
doncs també se li fa,
però, bueno,
nosaltres no fem amb marmelada.
Fruit confitada al damunt?
Sí.
I al voltant hi posem ametlles?
Al voltant hi posem ametlles o...?
Sí, ametlla crocantada,
caramelitzada.
Molt bé.
I les de mantega amb xocolata,
amb granades de xocolata.
Molt bé.
Així sí que aneu a lo tradicional,
vaja,
el que jo he vist tota la vida, no?
Sí, sí, sí.
Quantes mones,
això és difícil,
però quantes mones calculeu
que heu venut fins ara
o que vendreu?
No, no en tinc ni idea.
I quilos?
I si ho fem per quilos de farina,
no ho veia, no?
Jo ho entenc que els que esteu
amb les mans allà posades
no esteu per aquestes coses.
La gent si tira amb temps o s'encarrega
i encara estan comprant ja les mones ara?
Ja no s'esperen, no?
No, hi ha gent que sí.
Nosaltres intentem també
amb qui coneixem
i si ens fan a favor
que s'emporti la figura de xocolata
si només volen la figura
i així ja la tenen a casa
amb la seva capseta i tal
i que no passa res,
no hi ha cap problema,
que se l'emportin ja
i així es treuen també
a nosaltres,
en lloc d'aquí la botiga.
Però sí.
Clar, perquè necessiteu molt d'espai
aquests dies, suposo.
i gent que ja fa les vacances
o farà vacances
i ja les agafa abans.
Això també n'hi ha molts.
Molt bé.
No és com abans passava,
que no?
Que es concentrava molt
en el cap de setmana.
Sí, no, no, no.
Ara durant tota la setmana va sent.
De fet,
si la venim a buscar avui,
la mona ens aguantarà
fins a dilluns?
Home,
jo seria més de cara
al cap de setmana.
Val.
Sí.
Val.
Quant de temps aguanta,
fresca?
Dos, tres dies.
Val.
Sí.
Val, val.
Però bé, això és tenir la picardia
d'encarregar-la i suposo que llavors
sí que a partir de divendres
aniran servint.
Sí, llavors ja...
Sí, llavors el que et s'obri
llavors sí que ho vas posar
en el congelador
i llavors ho treus.
Però si no, no.
Molt bé.
La cosa com feta al dia
doncs millor que millor, no?
Toni, teniu els clients de sempre?
Jo crec que clients habituals
de la trill,
però gent també?
Nova?
Bé, és que jo no estic massa forra
a la botiga, estic més a dins
i no ho sé, però bé,
normalment sempre són els mateixos
de sempre, de tota la vida
i bé, sempre van venint
les generacions, no?
Que venen darrere.
Clar.
Això sí.
I heu tingut alguna, no sé,
alguna petició curiosa
o algú que us hagi entrat
i preguntat, ostres,
i què és això de les mones?
Què és això que teniu aquí?
No.
No.
No, no, no, tothom, sí.
Tothom sap el que ve.
Sí, el que em fa gràcia
és la setmana abans,
per exemple, la setmana
aquesta que han passat,
doncs que et passen els col·legis
i passen tots els nens petits
que venen a mirar els aparadors, no?
Clar.
Llavors, sí, això fa molta gràcia.
Clar, van fent ja la llista, no?
Sí.
Van dient, mira, jo vull aquesta,
jo vull l'altra.
Sí, van mirant, i llavors
tots els crios
doncs et deixen les dirtadetes,
que també fa gràcia,
perquè clar, van mirant
els diners que hi ha, sí, sí.
Bueno, figuretes que no siguin de xocolata,
aquelles per acabar de decorar la caseta,
això també triomfa, no?
Això encara dura.
Sí, figuretes, bueno,
hi ha dels ninos de moda, no?
També, no sé si Doraimons, Miquis...
Això no passa mai.
Sí, Winnie de Punt,
i, bueno, jugadors del Barça, de Madrid...
Sí, sí.
Ai, bueno, i les mones del Nàstic,
que també no els hem manat, sí.
Bueno, clar, en Clau Tarragonina,
sí, en Clau Tarragonina
aquest tenim, Nàstic?
Sí, sí, sí, sí.
I com són?
Nàstic i, bueno,
els tarragonins també.
Com són aquest parell de mones?
Les del Nàstic, per exemple?
Bueno, les del Nàstic,
al camp de futbol amb l'escut,
i, doncs, unes pilotes,
unes botes,
uns ous també amb l'escut.
Bueno, pràcticament, diguem,
l'escut es pot posar on es vulgui.
Si algú vol una caseta amb l'escut,
doncs també els tindrà.
Molt bé.
No problemes.
Aquí hi ha el punt de la personalització,
és o sigui, preneu-vos-ho,
agafeu-vos-ho amb temps
per no posar-los un mal de cap, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, Toni Tauler,
doncs moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé el que queda de campanya.
Escolta, i aquesta mona estupenda
que li regalareu a un oient?
Sí.
Com serà?
Doncs a mi faria gràcia
fer alguna cosa del Nàstic,
perquè hi ha aquesta Tarragona,
però, bueno,
si vol amb alguna cosa dels tarragonins,
també.
Bueno, fem una cosa,
com que el dimecres ja sabrem
qui és el guanyador,
en tot cas us posem en contacte
i ja ho fem una miqueta a mida.
Molt bé.
D'acord, i si vol amb Monster High
també l'hi faré.
Vinga, va.
Toni Tauler, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tots.
Que vagi molt bé.
Vinga, bona pas, clar.
Gràcies a veure.
Un any més, ja ho veieu.
Ens han obert les portes
de l'obrador de la pastisseria Trill.
Més que res,
perquè volíem saber
com és la campanya en guany
pel que fa a les mones.
Veiem que la cosa no canvia,
que va molt bé,
segons es deia el Tanitauler.
Recordeu, pastisseria Trill
al carrer Pini Soler,
unes mones estupendes,
d'aquelles de no parar de menjar,
de veritat.
Si ho voleu comprovar,
si en voleu una,
doncs tenen la gentilesa
de regalar-nos en una
perquè us la fem arribar.
Comença el concurs
de la mona de Pasqua,
també és una tradició,
cada any diria jo,
del matí de Tarragona Ràdio.
977-24-4767.
Què heu de fer?
Doncs trucar-nos,
ara ja en aquests
darrers minuts que queden
abans d'arribar a la una,
molt ràpidament,
i explicar-nos,
no sé,
una mica quin lloc
que teniu com a preferit
per anar o tradicional
per anar a menjar a la mona.
Com voldríeu que fos
la vostra mona
o quina mona
compreu pels vostres fillols?
Com passeu
aquestes vacances
de Setmana Santa
si és que en teniu?
on anireu al cap de setmana?
Tenim la primera trucada,
mira,
número 1,
jo aniré fent llista,
doncs no,
l'hem perdut,
l'hem perdut.
Aniré fent llista
perquè cada dia,
d'avui a dimecres,
tindrem una estoneta
dins del matí,
sempre cap al tram final
del programa,
per obrir línies,
per conversar amb vosaltres
sobre aquests temps,
i anirem
recollint trucades
i al final dimecres,
abans de tancar el programa,
sortejarem entre tothom
que ens hagi trucat una mona.
Ara sí?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, qui ets?
Soc la Montse.
Montse, què més?
Montse Feliu.
Montse Feliu.
A veure,
què et pregunto?
A veure.
Digue'm alguna coseta
així com a més personal
de la Setmana Santa.
On t'aniries a menjar la mona?
Mira,
nosaltres cada any
anem a la platja.
Ah, sí?
En quina, en quina?
Sí, sí,
a la llarga.
Val.
Sempre anem allí.
I hi ha molta gent?
És un lloc, diries,
habitual,
dels tarragonins,
de menjar la mona a la platja?
Home,
trobem gent, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
Si agafem un bon dia,
la veritat és que sí, sí,
és un plat.
I com us ho feu, Montse?
Agafeu...
Aneu a dinar?
O sigui,
totes les carmanyoles,
el pícnic, veja.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Tipo pícnic i la mona.
Molt bé.
Escolta, bona idea.
Mira,
no s'havia acudit
a la platja,
a menjar la mona.
A veure,
tot depèn, clar,
del temps que ens faci,
però, a veure,
normalment sempre tenim sort
i ens fa bo.
I feu el primer bany
de la temporada o no?
No,
no ens atreveu.
A més,
s'acostuma a menjar molt,
la mona és molt calòrica,
no?
I encara t'havia un tall de gestió.
Sí, sí,
si no ens atrevim encara.
Molt bé.
Montse,
escolta,
primera trucada,
número 1,
doncs.
Molt bé.
Que tinguis molta sort.
Doncs vinga,
gràcies.
Gràcies per trucar.
I bona Pasqua.
Gràcies,
adeu.
Adéu.
Podem agafar més trucades,
eh?
La idea és fer una llista ben llarga
i, escolta,
divendres,
dimecres,
perdoneu,
dimecres que faci goig
i que tinguem una mica de problemes
per fer el sorteig,
que no tinguem prou mans
per treure els números.
Bon dia,
número 2,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Hola,
qui ets?
Adela Garcia.
Ai,
Adela,
que feia temps que no parlàvem.
Tot bé?
Sí,
ni tot,
molt bé,
sí,
mira,
anem passant,
anem passant.
Bueno,
Adela,
on vas a menjar tu la mona?
Doncs a casa,
a la xaleta,
allà venen tots,
a la nieta
i allà estem tots junts.
Bueno,
perquè l'Adela té sort
que vius en una mena de xaleta
on tens espai fora,
perquè una mica tens aire lliure.
En el quilòmetre 4 de Tarragona,
que és l'última urbanització de Tarragona,
al Rodolà del Moro.
Ja quasi,
quasi que no hi ets ja,
quasi que surts fora.
Sí,
només,
a dos quilòmetres de Sant Pere,
a quatre quilòmetres de Tarragona,
està molt bé,
estem a prop
i estem en el camp.
Jo sé que a l'Adela
li agraden molt els gats
i tens molts gats,
ah que sí?
Sí,
els hi dones mona o no?
Sí,
m'agrada,
m'agrada.
Però els hi agrada,
a ells menjar mona?
Home,
i els gossos,
què et penses?
Són com a família,
escolta,
els animals.
Tenen el seu plateret,
de mona també.
Ah,
això mateix.
Molt bé.
Adela,
moltes gràcies
i t'aguardem el número 2.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Adéu,
adéu.
Recollim encara més trucades,
alguna més va,
que queden 3 minutets i mig
per la una
i bé,
volíem connectar
amb els companys d'esports
que els ho volia ara,
però em sembla que us heu animat
a trucar i val la pena aprofitar-ho.
Bon dia.
Hola,
bon dia,
Núria.
Dora Rioja,
número 3.
Sí,
se m'ha tallat abans,
filmeu.
Ai,
eres tu,
ja deia jo,
dic,
com pot ser que la primera
que truqui no sigui la Dora?
Doncs serà jo,
chiqueta sempre a mi.
No passa res,
que aquest concurs,
bueno,
el farem fins dimecres,
vull dir que,
mira,
número 3,
Dora.
anem una miqueta.
Escolta,
Dora,
on aniràs a menjar la mona?
Parcel·la,
filmeu,
ja fa un munt d'anys que ja,
que des que no anem a Sòria
per Setmana Santa,
ja la marxem a la Parcel·la.
És veritat que abans marxàveu a Sòria?
Sempre,
sempre.
Sí que és veritat.
Per Setmana Santa marxàvem cap allà,
però mira.
ja té un temps,
ja s'ha acabat i ja està.
Ja la parcel·la amb les dues netetes petitones
i ja està.
Tinc una neta de dos mesos i mig.
Calla,
felicitats,
Dora,
que tu volia dir.
I una altra gràcia.
I es diu com tu.
Molt guapa,
dones.
Sí,
molt maca,
molt bona nena.
Una altra de cinc mesos,
eh?
Aquesta ja va quasi per allà,
per su cuenta.
De quants mesos?
Cinc mesos.
Ui,
però així,
però quantes netes has tingut tu
des que no parlem d'ara?
El fill veig molt.
Moltes.
El temps no s'atura, carinyo.
Mira,
del fill petit
i la nena de cinc mesos
i del gran que tenim,
el Gerard,
que té cinc anys ja,
de la germaneta,
que és la Núria.
Oh, que fort.
Molt bé.
Escolta,
i tots tres tindran mon enguany ja?
Penso que sí,
no s'hi faltarà,
com nosaltres a la ràdio,
que cada any tenim la de la pasticidiatria,
la de la pasticidiatria,
que no fallen mai.
No, no, no.
No fallen mai.
Molt bé.
Doncs, Dora,
escolta,
que ho disfruteu moltíssim,
ja tornarem a parlar, eh?
Sí, dona, sí.
Sí?
Vale,
que te trobem a faltar
si no ens truques.
Número 3, Dora,
moltes.
Jo no els trobo a faltar
perquè ho se solto cada dia.
Ens escoltes igual.
Ara se't gira feina amb tres nets,
ja veuràs ja quina feina se't gira.
Si te la tindré,
de moment la petita,
no,
perquè, clar,
és clar,
que les vacances de maternitat,
però de seguida ja em tocarà.
Estic recogint forza.
A veure.
Estic plegant forzas,
ja,
para...
Déu-n'hi-do.
Me estoy reciclando, nena.
Déu-n'hi-do.
Dora,
una abraçada,
moltes gràcies.
Vinga, gràcies, guapa,
igualment.
Adéu-adéu.
Adéu-adéu.
Número 3,
per la Dora,
i encara podem agafar una,
potser dues trucades més,
i el Joan Maria diu
el telèfon treu fum avui.
És que hi ha moltes ganes de mona
i qui heu provat
la mona de la pasta seria a Trill,
de veritat,
no és per dir-ho, eh?
Ja sabeu,
ja sabeu que val molt la pena.
Bon dia.
Bon dia.
Número 4,
qui ets?
Mari Cruz,
la illa.
Mari Cruz,
què m'expliques de la mona?
On te la vas a menjar, tu?
Bé,
doncs no ho sé encara,
però segurament
algun xalec dels amics,
o...
segurament que això.
Vale,
que us ajunteu molta gent normalment.
No,
molta gent no,
perquè no tenim nets.
Val.
Més amb amics,
perquè les filles
lleven per seva a compte.
Molt bé.
Però, bueno,
les pastisseries a Trill
no són molt de dolços,
però quan tenim que comprar
anem a llibre,
perquè és tot molt bo.
Això passa a molta gent,
eh?,
que diuen
no compro habitualment,
però quan compro
tinc la pastisseria de referència.
Sí, sí.
Les mones de la Trill
ja les heu provat, doncs?
Sí.
I què bé, no?
A veure,
de vegades en fa jo una
i després,
si en tenim que comprar,
la posa allí.
Vale.
A Trill.
A Trill.
Doncs que no us faltin mones
tampoc aquest any,
Mari Cruz.
Te guardem el número 4,
vale?
Vale,
molt bé,
gràcies.
Gràcies per trucar,
gràcies.
Gràcies,
adeu.
Adéu.
Ho hem de deixar aquí,
jo suposo que molta gent
us heu quedat marcant el número 1,
doncs mireu,
és que falten res,
escassos segons per la 1,
ho hem de deixar aquí,
no patiu, eh?,
això si esteu atents.
Demà i dimecres,
també cap al tram final
del matí de Tarragona Ràdio,
tornarem a obrir línies,
seguirem parlant de mones
i entrareu en el sorteig
d'aquesta mona
de la pastisseria Trill
que farem el dimecres.
Tenim de moment
4 persones apuntades.
Això no para.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.