...
Seguim endavant.
A Tarragona acull la jornada Smart City,
una ciutat eficient i educadora.
L'obrirà avui a la tarda Marc Camacho,
professora de la Rovira i Virgili
amb tecnologia de l'educació.
Tindrà lloc a la tarda, com es deia,
amb el Palau de Congressos,
on també s'inaugura d'altra banda una mostra,
una exposició del Consell Superior
d'Investigacions Científiques.
Volem parlar d'aquest binomi,
educació i tica, educació i xarxes,
de tot plegat, perquè hi ha molt a dir
i tenim poc temps. Marc Camacho,
bon dia.
Hi ha molta matèria a tractar amb aquest aspecte
i molt de camí per recórrer encara, malauradament.
Sí, sí, sí.
És evident que la societat està evolucionant
d'una manera rapidíssima
amb la irrupció de les tecnologies
i llavors el món educatiu,
i la ciutadania, tothom,
amb tot plegat, la societat en general,
hem d'adaptar-nos
a aquest creixement
i almenys intentar caminar
en paral·lel.
Ja fins i tot qui augura
que el sistema educatiu
està en un moment
d'equilibri,
d'avorriment,
per dir-ho d'alguna manera.
Parlem en context general,
i que hi ha d'haver...
Ara hi ha un canvi important, no?
Ha de pujar el carro
de les noves tecnologies.
Sí, de fet ja no diem
noves tecnologies
perquè ja fa uns quants anys
que tenim tecnologies.
Ara quin seria el concepte?
Ara parlem de tecnologies
de l'ESTIC,
parlem de l'ESTIC,
les tecnologies de la informació
i la comunicació
perquè realment noves ja no ho són,
perquè parlem d'unes tecnologies
que internet va sorgir,
va arribar a les escoles
com l'any 95-96,
per tant ja fa uns quants anys
que parlem d'això.
I és evident que tot el model educatiu
en general s'ha de repensar
i s'ha de reinventar
i s'ha d'adaptar
amb tots aquests canvis
que estan tenint lloc
tan sovint a la nostra societat, no?
Un d'ells, per exemple,
la irrupció de les tecnologies mòbils
que ha suposat un canvi
molt, molt, molt important
a la forma en què ens relacionem,
ens comuniquem
i vivim realment
i això també hem de veure
com ho fem servir dins l'aula
i dins el món educatiu.
El mobile learning,
que és això,
l'ús dels dispositius mòbils
per ensenyar i per aprendre,
acaba d'estar declarat
com una de les tecnologies
emergents
per un informe
que es fa de tipus mundial,
de caire mundial,
l'Orient Report,
i també per l'UNESCO.
L'UNESCO determina
el mobile learning
com una de les línies prioritàries
en el món educatiu
i que realment,
doncs, bueno,
ens hi hem de posar.
A les escoles,
de vegades,
em sembla que caminem
totalment en sentit contrari,
no?
Perquè ara estan prohibits.
Sí, sí, sí.
A molts centres educatius
estan prohibits
i llavors hi ha una tendència
també a l'àmbit
també bastant així mundial.
Molts als Estats Units,
en alguns països europeus,
que es diu
Bring Your Own Device,
que és la possibilitat
que permet tenir
algunes escoles,
alguns centres educatius,
de permetre als seus estudiants
d'aportar les seves tecnologies,
siguin les que siguin,
per fer-les servir dins l'aula.
O sigui,
mirem què tenim
i amb el que tenim
ho portem a l'aula
i ho fem servir.
Això, clar,
totalment
xoca
amb aquesta prohibició
de fer servir els mòbils
a l'aula.
Què facilitarien
l'utilització
dels telèfons mòbils,
per exemple,
o els videojocs,
fins i tot,
amb el sistema d'aprenentatge.
Sí,
els videojocs
també són considerats
una tecnologia
emergent d'impacte,
que ha de tenir un impacte
en els futurs
propers cinc anys
dins l'àmbit educatiu,
com diu aquest informe,
i significaria,
doncs,
a veure,
reformular una mica
la manera
en què ensenyem
i que aprenem,
no?
I també adaptar-nos
amb tots aquests canvis,
perquè sempre tornem al mateix,
no?
Parlem d'una societat
que ha de ser
una societat en xarxa,
una ciutadania en xarxa,
parlem de,
per exemple,
l'any vinent,
2013 Europa serà
l'any europeu
del ciutadà
i de la ciutadana
i necessitem,
doncs,
una ciutadania
totalment preparada.
Si volem una ciutadania digital,
en xarxa,
connectada,
que sàpiga adaptar-se
als canvis,
etcètera,
això passa per
una educació també
que vagi en línia
i vagi en paral·lel
amb aquestes necessitats
que avui en dia,
doncs,
tenim,
no?
Per què diries
que hi ha tanta reticència
a deixar,
doncs,
que aquesta tecnologia
entri a les aules?
De vegades,
per desconeixement,
de vegades
perquè costa,
costa
adaptar-nos
als canvis
i realment
des de les institucions
educatives
fa molts anys
que s'han esmerçat
molts esforços,
molts diners,
molts recursos
i potser no s'han aprofitat
del tot,
no?
I ara ens passa,
doncs,
que tenim,
per exemple,
l'escola 2.0,
el pla del model 1 per 1,
per exemple,
d'un ordinador
per cada nen
que està fora,
o sigui,
està...
congelat.
Sí, sí,
l'han congelat,
està parat
i, clar,
llavors tenim unes necessitats
que no estem cobrint
actualment,
no?
Per part del professorat
també cal fer un pas endavant,
ferm?
Sí, sí, sí, sí,
el que passa és que el professorat
està en un moment
de molta crisi,
moltes retallades,
moltes ràtios a l'aula
i llavors,
doncs, clar,
potser no és el millor moment,
tot i que
sí que hem de mirar
que és aquesta idea,
no?,
d'una mica mirar
amb el que tenim
què podem fer nosaltres
a nivell micro,
potser dins les nostres aules
i llavors mirar
d'avançar
i construir alguna cosa
una mica més potent
entre tots plegats,
no?
El que passa és que,
vist de fora,
sembla difícil,
diguem-ne,
innovar,
no?,
quan el dia a dia
pràcticament
a la saula se't menja,
no?
Si algú ara té
el seu càrrec,
no sé,
110 alumnes,
per dir alguna cosa,
clar,
el dia a dia és complicat,
no?,
com per a sobre fer,
entre cometes,
invents,
no?,
de noves incorporacions.
Sí, sí,
el que passa és que
això és un tren
que està en marxa,
que va molt ràpid
i nosaltres, clar,
no podem estar parats,
no?,
perquè, clar,
Europa va,
bé,
la societat avança
d'una forma,
com he dit abans,
exponencial,
les tecnologies creixen,
cada vegada són més potents,
cada vegada formen més part
de la nostra vida,
perquè ara
els mòbils mateix,
no?,
i hem de veure
com això,
com establim ponts de contacte
entre una via
i l'altra.
Alguns,
sí, perdó,
anava a dir que
alguns dels gurus
de les tecnologies,
no, noves,
tecnologies
i el món de l'ensenyament
ja diuen que,
bé,
que els nostres fills
ja aprenen a través
de les xarxes,
a través del Twitter,
per exemple,
a través del Facebook,
abans ho preguntàvem,
ho preguntàvem,
a l'entorn,
a la família,
als amics,
i ara ho estem aprenent
a través de les xarxes socials,
no?,
molta informació,
de fet,
a més a més.
Sí, sí, sí,
moltíssima informació
i en realitat,
per exemple,
hi ha aquesta competència informacional
que és una de les més importants
que jo penso
que qualsevol ciutadà,
ciutadana digital,
hauria de tenir,
que és veure
com accedim a la informació,
com som crítics
amb aquesta informació
i com la transformem
en coneixement.
D'altra banda,
hi ha tot aquest tipus
d'aprenentatge formal,
o sigui,
informal,
aquest aprenentatge
que ens ve mitjançant
les xarxes,
mitjançant les persones
amb qui parlem,
a qui seguim,
de qui ens beneficiem
i tot això,
i veure com tot això
a la institució
encaixa una cosa
amb l'altra,
aquest aprenentatge formal
amb l'informal
que realment està tenint lloc
i que de vegades
costa que es trobin
l'una amb l'altra
quan haurien de ser
tots,
o sigui,
que més o menys
tot hauria d'encaixar
dins l'altra
d'una forma
més,
potser més coherent.
d'altra banda,
pel que fa al concepte
aquest dels nadius digitals
que parlava Prensky,
sí que tenim nadius digitals
però no tenim competents digitals.
Una cosa és que
aquests nens i nenes
han nascut amb la tecnologia,
han viscut
sempre acompanyats
de la tecnologia,
tots tenim casos propers,
nens petits
que juguen
amb les tauletes,
amb els mòbils,
etcètera,
etcètera,
però realment
hem de veure
com això
ho transformem
en una competència.
i sí hem de saber
que les tecnologies
hi són,
són molt potents,
però hem de saber
nosaltres,
el professorat,
les famílies,
etcètera,
les institucions,
hem de veure
com utilitzem
el potencial
d'aquestes tecnologies
perquè reverteixi
en el propi
desenvolupament
de les persones.
Si parlem
del llibre digital,
hi ha experiències
d'utilització
del llibre digital,
per exemple?
Sí,
n'hi ha alguna
però són molt puntuals
perquè, clar,
són polítiques
que realment
haurien de venir
marcades
per la pròpia institució
i els casos
que coneixem
d'escoles properes,
de per aquí
al nostre àmbit
potser més proper,
són sempre
casos puntuals,
algun professor,
alguna professora
que intenta fer
alguna experiència
i així,
però no s'estan
incorporant
de forma massiva.
Tenim el programa,
com hem dit,
un per un,
totalment paralitzat,
per tant,
si tenim el programa paralitzat
no estem fent servir
de forma global
i potser ordenada
tota aquesta part
de llibre electrònic,
els continguts digitals
oberts,
etcètera,
etcètera.
Avui obriràs
aquesta jornada
aquí a Palau de Congressos
a la tarda.
Com lliga tot plegat
amb el concepte
d'Smart City?
Que és una mica
el punt de partida,
no?
Sí,
bé,
jo ho veig,
ho entenc
com una forma
de veure internet
no només
com una eina,
sinó com
aquesta possibilitat
que ens ofereix
la xarxa
de tenir
una ciutadania
realment preparada
que sàpiga
relacionar-se,
comunicar-se,
accedir a la informació,
etcètera,
etcètera,
d'una forma
doncs,
d'una forma
sòlida
i positiva.
Si volem tenir
una ciutat
intel·ligent,
entre cometes,
necessitem
aquesta ciutadania
intel·ligent
que inevitablement
ha de ser formada
o ha de
rebre
aquest tipus
de formació
no només
de l'escola
però sí
l'escola
ha de constituir
una part
important
dins d'aquesta formació.
Hi ha però
el que s'anomena
la bretxa digital,
la malafatura digital,
hi ha col·lectius
que no sé
si serà molt difícil
o en alguns casos
fins i tot impossible
que puguin
arribar a pujar
aquest tren?
Bé,
depèn com es miri,
jo sempre faig
la lectura
inversa.
Tu ho has de
el got mig ple,
no?
Sí,
sí,
està clar.
Per exemple,
a Àfrica
tenim molts casos
de moltes escoles,
de molts llocs
on està arribant
la tecnologia
via els mòbils
i s'ha saltat
aquesta fase
dels ordinadors
perquè és un lloc
on no hi pot
dir l'Àfrica
com podria dir
molts països
en vies de desenvolupament
que sí que estan
utilitzant
per exemple
els mòbils
com una via
d'accés al coneixement,
com una via
per aprendre
i com una via
d'intentar
evitar aquesta
escletxa digital
també des de l'àmbit
de les nenes
per exemple
i realment
avui en dia
potser sí que
no tothom
té un smartphone
però tothom
té un telèfon
mòbil
els nens
i nenes
nois i noies
que comencen
el que demanen
sempre és un mòbil
o algun tipus
de reproductor
i tot això
i amb això
ja podem fer coses
a l'escola
dins l'àmbit educatiu
de vegades
tampoc ens cal
tenir la tecnologia
d'última generació
per poder ser innovadors
per poder fer coses
diferents
sinó que amb una mica
de tecnologia
i amb uns quants recursos
jo crec que ens en sortim
i força bé
Tornant
abans feies referència
a aquest decurú
de l'educació
i les tecnologies
a l'empreució
ell va dir
no fa gaire
en un programa
televisiu
que l'antiga forma
ensenyar s'avorrida
i que la nova
es basa en el que
els nois aprenen sols
estàs d'acord?
Bueno
no
Montitzaríem
Bueno clar
i tant
i tant
i tant
Primera no ha de ser avorrida
el que passa que sí
que l'ensenyament
i l'educació
com la teníem entesa
fa uns anys
amb el que
hauria de ser ara
realment ha canviat
o hauria de canviar
en alguns aspectes
això no vol dir
abolir tot el que s'ha fet
fins ara
perquè si jo
perduo a terme
qualsevol activitat
a l'aula
no necessito una tecnologia
no cal que l'incorpori
la tecnologia
incorporaré la tecnologia
en aquell moment
en què la tecnologia
m'ofereixi un plus
per avançar
per millorar
per aprendre
millor
potser
perquè això repercuteixi
positivament
en el meu aprenentatge
avorrit
doncs no
el que passa
que és obvi
que totes aquestes
tecnologies mòbils
etc.
sí que suposen
una possibilitat
de motivació
i d'anar una mica
més enllà
d'estar
potser més en línia
de les necessitats
d'aquests nadius
digitals
i de la forma
en què ells interactuen
amb la tecnologia
i tot això
que això també pot
ha de ser bo
i ha de fer
que també reverteixen
el seu pròpi
aprenentatge
treballar per objectius
això diries que és bo
treballar per objectius
treballar per projectes
treballar per resolució
de problemes
treballar
o sigui
treballem ja
en línia
amb el que marca
la Unió Europea
amb totes les competències
el desenvolupament
d'això que en diuen
també relacionat
amb la ciutadania digital
amb el soft skills
aquestes habilitats
toves
que són
per exemple
el desenvolupament
d'un pensament crític
saber adaptar-se al canvi
a veure
la resolució
de problemes
com havia dit
totes
les habilitats
comunicatives
tot això
ho comporta
també
l'ús d'un bon ús
de la tecnologia
i això és el cap
on hem d'aspirar
hi ha experiències
pioneres
aquí a casa nostra
a Catalunya
suposem que sí
que en alguns centres
treballen al dia a dia
d'aquesta manera
hi ha moltes experiències
justament aquesta tarda
en la jornada
després de la primera intervenció
hi ha algunes escoles
i centres educatius
de casa nostra
de Tarragona
fins i tot
o sigui d'aquí
que parlaran
per exemple
d'incorporació
de la realitat augmentada
i altres experiències
punteres
innovadores
que cal
donar a conèixer
i cal
sobretot
difondre-les
perquè
tinguin
un impacte
gran
en tots els àmbits
els ullors
no el veu a mar
però tens l'iPhone
aquí davant
obert
aquest seu tuit era això?
no, no, no
hi ha quatre notes
que havia pres
per si de cas
però vull dir
que abans de venir aquí
has fet un tuit
sí, he fet un tuit
i el marxant faràs un altre?
el marxant faré un altre
sí, i tant
i tant
què diries que ens aporten?
perquè no coneixen gaire
la xarxa social
aquesta interacció
aquesta immediatesa
les xarxes socials
jo penso que són
potentíssimes
ja no només
per la part
aquesta
d'aprenentatge
d'un mateix
sinó per la formació
pel desenvolupament
de les persones
etc.
està clar
que avui en dia
no podem pensar
en una educació
sense tenir en compte
el potencial educatiu
per exemple
d'aquestes xarxes socials
i del que ens poden aportar
que és moltíssim
aquesta possibilitat
d'estar connectats
d'estar a l'última
de conèixer
què està passant
en temps real
de poder interactuar
sobretot
de poder construir coneixement
són potentíssimes
jo soc una fan
de les xarxes
i realment
jo crec que a mi
personalment
també intento transmetre-ho
als estudiants meus
a la universitat
i tot això
fent un bon ús
està clar
que darrere d'un bon ús
hi ha d'haver també
potser una bona formació
que de vegades
no hi és
però sobretot
tenir-les en compte
està clar
hi ha matèria específica
en el cas de la
Rubí i Virgili
hi ha un màster
crec
sí
nosaltres donem classe
tenim un màster
de tecnologia educativa
i programa de doctorat
en tecnologia educativa
que és multidisciplinar
per tant
pot accedir
a qualsevol persona
i bàsicament
el que fem
és veure
com les tecnologies
s'incorporen
dins tots els processos
des del disseny
dels espais
d'ensenyament i aprenentatge
les metodologies
les aplicacions didàctiques
d'aquestes tecnologies
dins les diferents àrees
curriculars
etc.
una mica tot
ho veurem aviat això
a classes
amb telèfons mòbils
i videoconsoles
esperem que sí
esperem que sí
sí sí sí
Marc Amacho
gràcies per acompanyar-nos
avui la conferència
d'aquesta jornada
que es fan al pla de congressos
ella doncs serà
la primera a intervenir
cap a quarta set de la tarda
Marc Amacho
que és professor
de la URB
en tecnologies
de l'educació
i que parlarà
d'això al voltant
però
i en el marc
del Smart City
una ciutat eficient i educadora
Marc gràcies
a vosaltres
i que vagi bé
fins a la propera
molt bé
d'això al voltant
d'això al voltant