El Premi Jaume Siurana de Novogia 2012 ja té guanyador,
en aquest cas guanyadora es va concedir ahir per dutxena vegada consecutiva,
per dutxany consecutiu, i la guanyadora és l'Anna Rovira.
Ella ha estat la millor estudiant del grau d'enologia de la Rovira i Virgili,
amb millor esperien acadèmic i també proposta de projecte professional.
Ha acabat els estudis en el curs 2011-2012.
És un premi que té dotació econòmica i que està destinat bàsicament a realitzar el seu projecte professional.
Volen saludar l'Anna Rovira i felicitar-la d'entrada,
i també preguntar-li per aquest projecte professional.
Anna Rovira, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Escolta'm, tu ara ets a Capçanes, no?
Sí, ara mateix estic aquí al celler, que m'heu pillat.
El celler, o sigui, estàs al celler de Capçanes, eh?
Sí.
Molt bé.
Parla-nos una mica, bueno, d'entrada, com valores haver guanyat aquest premi, el Jaume Siburana?
Home, molt positivament, no?
A tothom li agrada que li reconeguin l'esforç fet, la feina.
Molt bé, molt bé, molt positivament.
Et va agafar per sorpresa quan t'ho van dir o no?
Home, sí, perquè, mira, anava a veure què passava i, doncs, mira, va caure, doncs, benvingut sigui.
Bueno, el premi és un premi important, no?, que, en fi, que és per tu, és un premi que torna, recordem, a Rius, en Rius, que són, doncs, això, consultors vitivinícules de la Virafranca, del Penedès.
I ara, amb aquest premi, és a dir, què faràs? És a dir, perquè crec que, fonamentalment, és perquè puguis desenvolupar, no?, el teu projecte professional.
Sí. Home, mira, i nosaltres tenim a casa Vinyols, a, bueno, a Vinyols i als Arcs, i en un futur, doncs, bueno, doncs, muntar un celler propi, no?, seria el projecte personal que m'agradaria.
Doncs, a veure si, això és, bueno, per començar, està bé, per comprar quatre cosetes.
O sigui, ja teniu la terra, la teniu, doncs, la terra i els cebs, això, eh?
La matèria prima ja està, avui, ara només queda una miqueta comprar quatre màquines i començar a fer vi.
Val, perquè fer vi, home, és tot un món, tu ho saps millor que ningú, no?, això.
Digue'm.
Dic que fer vi és tot un món, no?, que no és allò...
Sí, no, no, no, és cosa sària, és cosa sària, però, bueno, per ara el feia allò en plan cutre a casa, i ara, doncs, podré invertir en alguna coseta més professional.
Home, de fet, al món del vi, podríem dir, Anna, que s'ha damnificat molt, no?, últimament.
Sí, hi ha, bueno, hi ha com un boom. Està bastant valorat, la gent no ho va coneixent, sí, està bé.
Tu, en el cas de Vinyols i els Cercs, com és la zona, les zones geogràfiques, és a dir, quines particularitats pot tenir un vi fet a Vinyols?
Home, seria un vi de la Deo Tarragona, i, bueno, doncs, per exemple, a casa m'hi tenim mosquatell, doncs, que seria per fer alguna mistela, o algun vi dolç, o algun vi blanc aromàtic,
això ja seria, doncs, ampliar una miqueta la plantació i poder treure productes interessants.
Ara ja entenc que ja en feu, no?, de mistela, a casa vostra?
Parada, no, parada hem fet algun vinet blanc, jo, quasi, sí, en plan experimental, però res més.
Tampoc tenia els mitjans per fer-ho, ara, a veure si ja puc començar a fer alguna cosa interessant.
Tu entenc que mentre estudiava Cineologia ja anaves fent pràctiques, no?, allà, a casa, a altres?
Sí, també, bueno, també vaig anar a França a fer alguna coseta, algunes pràctiques, i entre tot, doncs, bueno, vas agafant experiència.
I ara aquí, doncs, al celler de Capsanes, vulguis o no, ja sí que aprenem moltíssim, també.
Al celler de Capsanes fan molts grans vins, eh?
Sí, sí, per això és l'oportunitat de la vida, de fer.
A més a més, és un celler cooperatiu, al celler de Capsanes, que tenen molta i gran implantació, per exemple,
a nivell de xarxes socials, a nivell de pàgina web, que fan el producte, però a més a més també el saben vendre bé, com si diguéssim, eh?
Sí, sí, i a veure, que el producte ja és molt bo, és de molt bona qualitat.
Llavors, aquí, doncs, bueno, ara, empapar, ser com una esponja, absorbir tot el que pugui,
i poder-ho aplicar a casa meva, del dia de demà.
Digue'l si, per cert, agafen el mascollet, que a mi m'agrada molt, eh?
Ja s'hi pots dir, eh, home.
Gràcies.
El mascollet, això és garnatge, no?
Bueno, és una miqueta de tot, garnatge, carinyena, ull de llebre, marrot.
Aquest està boníssim.
Escolta, mana, així el projecte ara seria això, eh?
Poder fer aquest vi a Vinyols i als Arcs, i naturalment, doncs, clar, embotellar-lo, comercialitzar-lo, no?
Que tot això és un món, no?
Sí, jo sé que no es fa d'un any per l'altre, però, bueno, a poc a poc, si ara això, puc començar a comprar alguna maquineta i començar a fer el vi,
i cada any, doncs, anar fent. És un camí llarg, però, bueno, si es comença aviat, doncs, millor.
Millor.
Coneixes l'experiència d'altres companys de la Facultat d'Ecnologia que hagin també emprès aquest camí, que s'hagin dedicat a l'elaboració de vi?
Sí, i, de fet, bueno, a la meva classe hi havia molta gent que s'hagin dedicat a tot això, gent que ha començat de zero,
gent que els seus pares ja tenien el celler, hi ha una mica de tot.
I sé que és molt complicat, hi ha molts papers a fer, hi ha, vull dir, és tot un món, hi ha moltes coses a tenir en compte,
però, bueno, imagino que me puc recolzar amb ells, amb assessorament de gent i consells,
doncs, bueno, anar fent, a poc a poc.
En aquesta promoció, quants éreu, en aquesta promoció del 2012, que heu acabat aquest any?
Éreu gaires?
Com, com?
No, dic, quants éreu en aquesta promoció que heu acabat en guany d'enologia?
Doncs poquets, érem uns 12-14.
I tothom ha trobat feina?
Sí, m'assembla diria que tothom s'han col·locat, sí.
Està molt bé, això, eh?
Sí, sí, la veritat és que és un sector que està patint poc per ara.
Tu, Anna, tu t'ho has pres molt seriosament, veig, no?, perquè, home, aconseguir el millor expedient acadèmic, no?,
això són moltes hores, no?, de dedicació, de suor, d'aprenentatge, d'anar a França també a aprendre, no?,
en fi, t'ho has pres molt seriosament, no?, la carrera, te l'has pres molt seriosament.
Sí, sí, sí, a veure, ja, a mi m'agrada aprendre, però sempre és complicat, ja has invertit moltes hores, i, bueno,
anar fent, si t'agrada, tampoc és un esforç allò molt, molt gran, és simplement que t'agrada i tenir ganes de fer-ho, mira,
tothom ho pot, tothom ho pot fer.
Però t'ha d'agradar una mica la temàtica, no?, si no, fent arreu, no?
No, vull dir, t'ha d'agradar, si no, és molt, és una cosa, jo crec, molt vocacional,
perquè, bueno, tota la carrera estàs estudiant sobre el vi, vull dir, o t'agrada o plegues.
Conec alguna nova que va anar a treballar fora, de fet en conec una ara que està treballant, per exemple, a Califòrnia,
això encara passa, que alguns han anat a buscar feina a l'exterior, o com deies, ara fa una estona, doncs aquí, diguéssim,
el sector està creixent, està de forma emergent i hi ha possibilitats?
Jo crec que hi ha de tot, hi ha molta gent, bueno, si vols veure una nova experiència, està bé sortir fora,
però si no, aquí, si es busca, jo crec que també es pot trobar feina.
De fet, hi ha bastantes ofertes, més o menys ben pagades, però, i si no, doncs fora,
és una bona oportunitat per aprendre cultures noves i diferents maneres de fer-s interessant.
Jo no ho hauria descartat, tampoc, eh?
No. Perquè, com vas ser a França, per exemple, a quina zona vas estar de França?
Què vas aprendre, allà?
Vaig estar estudiant a la Borgonya i després vaig fer les pràctiques del sud de França,
amb una altra cooperativa. I la veritat és que, clar, vull dir, són mentalitats molt diferents,
són maneres de fer també molt diferents i tot és interessant.
Després, bueno, tens més riquesa a l'hora de fer noves coses, doncs,
t'han aportat coses diferents, diferents visions. Tothom, bueno, has d'anar aprenent
dels diferents llocs, que no tenen la mateixa manera de treballar que aquí, vull dir,
és molt interessant.
Deixem dir que, de fet, els anòlegs de la Rovira Vigil esteu, diguéssim, ben preuats, no?,
a nivell internacional.
Sí, sí.
Vull dir que si aneu a Califòrnia a treballar, ja ho saben, que sou de...
O sigui, ja coneixen la Faculta de Tecnologia d'aquí de Tarragona.
Sí, ens acostumem a moure bastant. Jo crec que és una universitat que és bastant inquieta
en aquest sentit i sempre hi ha gent que vol anar a tot arreu, vull dir,
ja sigui França o Austràlia o el que sigui. Crec que ens mouem bastant
i també ho promocionen bastant per a que puguis marxar i conèixer món.
L'altre dia, em sembla que era ahir, no sé si era ahir o abans d'ahir,
aquí mateix, en aquest mateix programa, parlàvem d'una nova aplicació
per telèfons mòbils, per iPhones, que es diu ViaSmart
i que també vol posar en contacte, diguéssim, els usuaris dels cellers,
com ara que estàs tu al celler de Capsanes, amb anòlegs, amb el mateix celler,
és a dir, interactuant entre totes les franques que intervenen en el món del vi.
Què et semblen iniciatives com aquesta?
Creus que per aquí també és un camí important, aquest, el 2.0 en el món del vi?
Home, està bé tenir una aplicació d'aquest tipus, no?
Et permet tenir a la mà informació vària,
vull dir, tot el que sigui divulgació del vi, els cellers i els anòlegs,
està molt bé, trobo.
Vull dir, no s'ha de descartar res, hi ha altres àmbits que ja tenen aplicacions d'aquest tipus
i per què no, doncs, està amb aquestes aplicacions de mòbils, està bé.
Llana, per anar acabant, ja tens pensat algun nom per aquest vi que comercialitzaràs?
Doncs no, i mira que hi he pensat moltíssim, eh?
No, no, la veritat és que no en tinc ni idea,
perquè el nom del mas es diu Mata i no sé si queda massa bé en un vi.
No, no, eh, no.
Más de la Mata, però, bueno, ja en pensarem algun, tinc temps.
Tens temps, vull dir que no teu prensa allò ara com una cosa contra rellotge, eh?
Vols fer-ho bé, no?, a mica en mica i...
No, sí, vull fer bé, no vull anar amb preses, no vull anar amb preses.
M'ho vull mirar bé el que hagi de comprar i tot, vull dir, a poc a poc.
Molt bé, en el moment d'aquest suport econòmic del premi Jaume Siurana,
que, en fi, que ajuda, que és 3.000 euros,
i, naturalment, el reconeixement que suposo que també és el que agraeixes molt, no?,
i que ahir l'acte, home, hauria de ser un acte bonic, no, Anna?
Sí, sí, sí.
La veritat és que és més el reconeixement que el premi en si.
Molt bé, doncs, Anna Rovira, la guanyadora del premi Jaume Siurana 2012,
aquest premi, doncs, en reconeixement a la seva trajectòria i estudis d'anologia,
la Rovira Virgili, l'enhorabona, que vagi molt bé i esperem veure...
Anar a dir molt aviat, no?, eh, quan sigui, quan surti,
el vi de Vinyol-Celsars, que ja el vindrem a provar.
Moltes gràcies.
Una forta abraçada.