Amb aquest aire de matec, jueu, arrant, pastor grec
i els meus cabells als quatre vents.
I aquest mirat tan indecis, ara amargant, ara endolcit
de dies bons i de malquets.
Potser faig pinta d'haver estat lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol.
Però és que m'hi egec i faig l'amor, com hi he jugat i m'hi he perdut,
sense mai perdre-m'hi del tot.
Amb aquesta aire de matec, jueu, arrant, pastor grec
i els meus cabells als quatre vents.
I aquests meus ulls descolorits...
Potser poca presentació necessita aquesta veu, aquesta sonoritat,
aquesta cançó, fins i tot.
és una barreja ben bonica i que potser s'estava reclamant ja
la barreja Mostaquí i Rossell.
Marina Rossell, molt bon dia.
Molt bon dia.
Estic, vaja, em fa moltíssima il·lusió entrevistar-te.
Feia molts anys que no t'entrevistava, recordo,
quan jo vaig començar la ràdio, que et vaig fer els primers dies
una entrevista i vaig pensar,
ostres tu, quin luxe això de treballar aquí.
Val la pena per aquestes coses.
I com va anar aquella entrevista?
La recordo amb molt de carinyo, jo.
Sí?
Jo sí, jo la recordo molt de carinyo.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Marina, que véns avui aquí al Teatre Metropol.
Sí, Metropol.
Una dels actes del que és la nit de Santa Llúcia,
que viurem ja, doncs, ara d'aquí a poquet,
em sembla que és el 13 o el 14 de desembre.
Sí.
I com a prèvia véns aquesta nit al Metropol
a presentar aquest disc, Homenatge a Mostaquí.
Però on comencem, Marina?
Et sembla que parlem una mica de la relació amb Jos Mostaquí?
Com vulguis.
Home, sí, crec que és obligat.
Sí, és una relació de fa molts anys,
fa més de 30 anys que ens coneixem
i que, jo què sé, que hem anat pel món,
que hem compartit molts escenaris.
Ell m'ha convidat moltes vegades a cantar, doncs, a missa,
a cantar a llocs on anava,
o Santiago de Compostela, per exemple,
recordo els últims anys.
Jo què sé, a molts llocs.
i jo també amb ell.
Per tant, ha sigut una relació esplèndida i debatible.
Jo l'adoro, una persona que adoro.
L'adoro, l'adoro, perquè és aquest...
També ell cristal·litza aquesta multiculturalitat.
Ell neix a Alexandria.
Els seus avis eren grecs.
La seva mare li parlàvem italià perquè era d'origen italià.
Finalment és ciutadà francès,
però és àrab, però jueu.
En fi, ell diu que té la clau de molts mons, no?
I jo recordo que una vegada amb ell cantant a Granada
i sabia llegir l'àrab antic de l'Alhambra.
Per tant, és un home adorable.
Per què has decidit o vas decidir ara?
Perquè aquest Marina Rossell Cantamusta aquí
va sortir justament fa gairebé un any, no?
Em sembla que va ser el desembre de l'any passat.
Sí, ara fa un any.
Com és que vas decidir llavors que ja tocava fer aquest disc?
Fa que hi ha molts anys que li deia
i ho faré, però abans pensava que havia de fer
acabar tot aquest cicle de cançons clàssiques
i llavors preparava el liceu,
preparava tots els classes catalans
i volia tancar aquest cicle.
I llavors hi vaig dir...
Jo sempre li deia, un dia et sorprendré,
un dia et sorprendré,
però ell em va sorprendre abans.
Ell va traduir el francès, la cançó meva,
que està en aquest disc, que és Màrmare.
O sigui que ella em va sorprendre abans.
Ella em va traduir abans amb mi que jo amb ell.
Vaja.
Escolta, que ha sigut més curiós,
no sé si dir més difícil,
traduir-les a cançons o després a dur-les a escena?
No sé, quin procés ha seguit aquest disc?
No, tot és diferent.
Són estadis diferents.
Hem estat casament amb tot un equip de persones,
amb el Josep Tero, amb el Palai,
amb el Palai Arribes,
amb un grup de gent buscant fil per randa cada frase.
No és tan fàcil, eh?
Amb una altra cosa que tots els accents rítmics,
que tota la...
Aquella cançó, traduir-la sense que et grinyoli,
que t'ha de semblar i bo natural.
Això és una feina de quasi tres anys.
El Llach també, en va fer una,
la van fer plegats.
Aquesta cançó de Ma Solitud,
ell també la va trobar.
En fi, tothom s'hi ha implicat amb molt de gust.
Suposo que, a més,
apropar-te amb una cosa,
amb un treball d'aquestes característiques,
no sé si et fa certes recants,
en el sentit que, ostres,
tens una reverència, no?,
al treball original,
i vas com en compte,
com agafant-te amb pinces,
amb molta delicadesa.
Treballant i ser lliure, també.
deixar tot el que et diu la melodia
i per ser lliure,
agafar-ho d'una manera molt lliure.
I, a més a més,
jo li anava enviant,
li anava enviant tots els assajos,
li anava enviant totes les cançons que anàvem fent,
els arreglos, tots els canvis.
I ell opinava,
i deia coses.
I ara m'ha enviat un altre,
me'n va enviar un altre e-mail.
Ara fa uns dies,
jo tinc un contacte amb ell per e-mail,
perquè ell no pot parlar,
per e-mail i per l'iPhone.
I ell ara m'ha enviat tota una listeta de cançons.
Diu, bueno,
aquest dies l'has fet amb les cançons que t'agradaven a tu.
Ara m'agradaria que em fessis una,
amb les que m'agraden a mi.
Ah, que bo.
Dóna feina.
Sí.
Molt bé.
Sí, malauradament és a les notícies, no?,
que hem sentit darrerament,
que està retirat dels escenaris.
Sí.
Recordes, però, l'última vegada
que vau pujar tots dos en un escenari
i que vau compartir espai?
Doncs era aquí a Barcelona,
al Palau de la Música,
que vaig cantar amb ell.
Quan va ser això?
No ho sé, deu, 5 anys.
5 anys?
Després van a sopar, sí, sí,
uns 5 anys, no fa tant, no?
Déu-n'hi-do.
Escolta, i de totes aquestes cançons
que trobem en aquest disc,
quina és la teva preferida?
Que no sé si hi és,
la teva preferida d'un must aquí en el disc.
Sí, jo crec que totes,
totes, si no, no els haguera triat,
però jo crec que l'EMT,
una cosa tan universal,
l'EMTEC, que vol dir estranger,
però que no vol dir ben bé estranger,
que vol dir els sense papers,
que vol dir els oblidats,
que vol dir els apàtrides,
que vol dir els desafortunats,
que vol dir els desvalguts,
que vol dir els bèbils.
Aquesta paraula que vol dir una mica tot això, no?
Jo crec que aquesta és una de les que més m'agraden.
La que més m'agrada, l'EMTEC.
I ell, quina creus?
què és la que més li agrada?
Ara que t'ha fet aquesta petició.
La que a mi li agrada molt,
els amants estimen un temps,
perquè és una pensó que diu
que l'havia oblidat per complet.
Que no sabia ni que l'havia fet.
Que bo.
Perquè és de la seva primera època.
Molt bé.
I ara potser l'has retrobat?
Sí, l'ha sorprès.
Molt bé.
Què tal és això?
Marina, com ho portes en tota la gira,
a la defensar en públic de l'escenari?
Doncs molt una mica cansada,
però molt bé.
Molt feliç,
perquè jo soc molt conscient
que és un moment de crisi.
Llavors,
un gran, gran, grandíssim agraïment
que la gent surti de casa,
que es desplaci,
que vagi en aquest moment de fred i de tardor,
i de fred en tots els nivells.
Fred a tots els nivells,
dintre també tenim fred.
Una mica de fred tenim a dintre,
de com està tot.
i jo agraeixo molt,
i des que amb l'IVA,
amb l'IVA que s'ha pujat,
amb tot com va i que vinguin al teatre,
només tinc agraïment.
Per tant,
intento cantar amb tot el cor
i portar un quartet de músics excel·lents.
Ah, sí?
Com vindràs?
Quatre músics a l'escenari,
igual que al Palau de la Música.
Ah, ah.
Quatre.
A tot l'altre.
Molt bé.
Aquesta és l'escenografia,
vaja,
la distribució que veurem aquesta nit,
no?
Sí.
Al Teatre Metropol.
Quatre músics a l'escenari,
el mateix que al Palau de la Música,
el mateix que al disc.
Després demà també actuo
a Vida Franca al Paradès.
Molt bé.
Estic per la zona,
i després també el diumenge canto Sant Boi.
I a la setmana entrant,
jo una miqueta més lluny,
cap al Coll,
cap al País Valencià.
Molt bé.
Tocaràs el repertori,
serà íntegrament el d'aquest disc,
que Marina Rossi el que et demostra aquí?
Sí, sí.
Com el mateix del Palau,
i amb algunes cançons al final,
amb algunes cançons de classes catalans,
però bàsicament
serà totes les cançons del disc.
I n'estrenarem alguna també,
de nova.
Ah, sí?
Que estàs pensant o preparant ja
un nou treball?
M'agradaria fer-ho, sí.
Molt bé.
Molt bé.
Cap a quina línia...
No ho sé,
ens pots avançar alguna cosa
d'aquestes...
No, no,
ara sempre parlant d'aquest disc
i és aquesta línia.
Ho deixem aquí,
és veritat,
sempre ens avancem massa.
Sí, sí.
És veritat.
Doncs això serà a la concert.
Com el definiries el concert?
Jo me l'imagino igual
que el disc com a tendre,
entranyable, no?
Com a molt de proximitat.
Jo crec que és un disc
que té olor de te verd.
Ah, mira.
És un concert
que tindrà olor de te verd.
Molt bé.
O sigui,
serà un oasi
de com de calidesa, no?
Amb tot aquest fred que deies.
I gustós,
que té olor de te,
que té olor de menta.
que és agradable.
Ara que dius això,
mira,
una pregunta que recordo
que et vaig fer ja
a l'altra entrevista.
Te la torno a fer,
no recordo què em vas contestar.
Te vaig preguntar
si tenies
alguna preparació especial
abans dels concerts
per preparar la veu,
perquè sé que tu
amb això ets molt curosa,
perquè clar,
és el teu instrument.
Què et vaig dir?
És que no ho recordo, Marina,
no ho recordo.
Et vaig dir que em prenia un te,
però ara no ho prenc,
perquè m'excita massa.
Ara prenc fruita,
aigua mineral,
i a vegades,
a vegades una mica
de xocolata negra,
però negra del 80%,
que es dona molta energia.
Mita-la,
però amb pastilla,
diguéssim.
Sí,
xocolata de pastilla.
Molt bé.
Xocolata de negra.
Molt bé, molt bé.
No negra negra,
però negra carbonil,
que és la que més m'agrada.
Molt bé.
Molt bé.
Quina xocolata pensaves?
No,
de beguda dona,
beguda,
calenteta per la...
No,
calenteta per la veu.
No,
xocolata de rajola.
De rajola,
sí,
sí,
però molt poquet,
perquè la sucre
dona molt de subidón
i dona pasta bé a l'escenari.
Sí que és veritat.
Sí.
Després deus acabar més cansada,
no?
Després et baixa tot,
però en aquell moment
va bé l'empenta de la xocolata.
Cansada,
però contenta.
Molt feliç.
Que la gent ve
i la gent s'ho passa bé
i jo més encara.
Molt bé.
Molt agraïment.
Digue'ns una frase, Marina,
d'alguna de les cançons
de Mostaqui
que sentirem
aquesta nit al concert
per la gent que tinguin a veure.
Sí,
que a tu t'agrada especialment.
Sí,
una frase una mica melancòlica,
que seria
els amants s'estimen un temps
i els amors s'acaben perdent.
Però,
afegeix Mostaqui,
però tu i jo
vam ser diferents.
El nostre amor
podria haver durat
long time,
long time,
long time,
llarg temps,
llarg temps,
llarg temps.
Molt bonic.
Acabem amb música.
Marina Rossell,
ha estat un plaer
una altra vegada
poder conversar amb tu.
Moltes gràcies.
Que vindràs a aquest concert,
t'espero, eh?
Intentaré venir, eh?
És a dos quarts,
mira,
ho recordo,
és a dos quarts de deu, eh?
Vine, eh?
Demà a l'entrada
truca al mànager
i vine, eh?
Si vinc,
t'aportaré
una rajola de xocolata, eh?
Però de 80%
de cacau, eh?
Només 80?
Sí.
Sí?
Val.
El 80%.
Marina Rossell,
una abraçada.
T'agradaré un disco, eh?
Si vens,
t'espero que vinguis, eh?
Home,
és que m'ho poses molt bé,
això, eh?
Haurà de venir.
Gràcies, Marina.
Una abraçada.
Gràcies.
Adéu, adéu, adéu.
I m'he sumès
a tots els peus desells
i a les teves manies,
jo que t'he dat
el meu darrer vestit,
el darrer que tenia.
Saps prou bé
que he sofert
per poder-te oferir.