I els més decidus, segur que ja heu reconegut aquesta sintonia
que utilitzem per temps de concurs
i és que gastarem els darrers 10 minuts
d'aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio
amb el concurs del Cordè.
Acabem de donar un cop d'ull per la finestra d'aquest estudi U de Tarragona Ràdio.
Estava plovent fa una estoneta aquí a l'Avinguda Roma.
De fet, consultàvem amb el Servei Meteorològic de Catalunya.
Sembla que tenim un front que ens està entrant des de la Delta de l'Ebre
i que està literalment llepant Tarragona.
I això pot aportar alguna complicació meteorològica
al llarg del dia en forma de pluja.
Nosaltres ara anem a fer aquest concurs que dediquem cada setmana,
cada dia, perdó, a les quartes jornades gastronòmiques
del Cordè de la Terra Alta.
Ja segur que sortegem un dinar o sopar,
baixar un àpat per a dues persones en un dels restaurants participant,
en un dels 19 restaurants que participen en aquestes quartes jornades.
Avui ens anem cap a Horta de Sant Joan,
com la passada setmana també,
amb l'hotel Restaurant Miralles,
que es troba a l'Avinguda Generalitat,
números 19 i 20,
a Horta de Sant Joan.
Ja us dono el telèfon perquè us l'aneu apuntant.
És ben fàcil de recordar,
però si voleu fer alguna reserva,
doncs per gaudir d'aquests menús que de seguida ens explicaran.
És el 977 43 55 55.
977 43 55 55.
I si no podeu consultar també la seva pàgina web,
hotelmiralles.com.
Hotelmiralles.com.
Aquest restaurant que participa a les quartes jornades gastronòmiques
del Cordè de la Terra Alta,
que estaran encara vigents fins al 25 de novembre,
amb 19 restaurants que hi participen,
amb menús especials,
amb això, amb Cordè,
amb altres productes també de qualitat
produïts a la comarca,
com l'oli o el vi.
Com dèiem,
avui tenim la veu del Salvador Miralles,
que és l'encarregat del restaurant Miralles d'Horta de Sant Joan,
que ens explica quin és el menú que ens han preparat
per a aquestes jornades gastronòmiques.
El menú que ens preparem per a les jornades gastronòmiques
del Cordè de la Terra Alta
han de ser productes que porten alguna cosa de Cordè,
a poder ser, no?
Llavors hem fet una tomàqueta semidolça,
en el esvergínia a baixa temperatura,
en un formatge cremoso d'ovella.
Aquest és el primer plat.
I com a segon plat,
hem fet el Cordè cruixent, sense feina,
amb purè de munyato
i ceba al vi de la Terra Alta.
El Cordè cruixent, sense feina,
és un cordè desossat,
tot perquè la gent ho tingui feina,
de treure l'os,
llavors això ho fem cruixent,
ben cruixentet al forn,
que quede com un tocinet cotxinillo, no?
L'esponja de llet d'ovella,
i de postre,
en mel i romaní i carquinyolis de la Terra.
Els vins d'horta,
de denominació d'origen de la Terra Alta,
com és el Martins Blanc,
i el racó del convent de la cooperativa.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
a tots aquests plats
que ens comentava el Salvador Miralles.
Jo us els recordo, eh?
Perquè, doncs,
ens començàvem amb una tomaca semidolça,
amb esvergínia i formatge cremós d'ovella,
també aquest Cordè sense feina,
Cordè cruixent, sense feina.
Què vol dir, Cordè cruixent, sense feina?
Doncs, Cordè desossat,
perquè ens els puguem menjar,
doncs, això, sense gaire feina,
amb purè de moniato
i seva al vi de la Terra Alta i de postre,
doncs, esponja de llet d'ovella
amb mel i carquinyols de la Terra.
Tot això regat amb un bon vi
de la denominació de la Terra Alta.
Això pel que fa al menú de les jornades.
Però, i la resta de l'any?
Bé, la classe de cuina que fem,
nosaltres fem un poc de tot.
Quan dic un poc de tot,
vull dir que
recuperem molts plats antics
de la cuina de la Terra
per èpoques,
època de tardor,
ara, per exemple,
l'època de tardor,
bolets i tal,
l'època d'hivern,
poca primavera,
poca estiu,
així,
o sigui,
tenim molts plats
que fem,
ja he dit,
d'aquells plats que fa la iaia,
eh?
Doncs els fem nosaltres.
Alguns d'aquests els fem
una mica més modernets,
allò que els fem.
fem la cuina tradicional
de mercat, direm,
i llavors també fem
alguns plats
d'innovació.
I hi ha un dels plats típics
d'aquesta cuina tradicional,
d'aquesta cuina més casolana,
que ens preparen al restaurant
Miralles d'Horta.
Ens explica el Salvador Miralles.
El meu plat estrellat del restaurant
és el crestor.
Aquest plat està recuperat,
fa 25 anys que vaig recuperar
l'espècie,
la cabra blanca,
però jo tinc,
per exemple,
dades que parla del crestor,
aquí,
quan els temes a Horta,
Sant Joan,
de l'any 1289,
vull dir que és una recepta
superantiga,
no?,
de tota la vida.
El crestor,
a veure,
antiguament,
antiguament s'acapaven
tots els animalets,
tots,
el pollastre,
un pollastre que és el capó,
el cordé,
que és el moltó,
i el cabrit,
crestor.
Si la paraula crestor,
ve de cabrit capat.
El cabrit,
el crestor,
això es va inventar
per a,
de les pells,
fer els bots
per al transport
de vi i oli.
antiguament,
no hi havia incubes,
i llavors,
per a transportar el vi
i l'oli
d'un poble
a l'altre,
això,
fent servir
els bots de crestor,
perquè això,
per a això,
es mataven
sobre cinc anys
de vida,
perquè la pell
era molt dura,
era pell
molt grossa,
i fent això.
Llavors,
la carn,
s'aprofitava
en els cabrets
per dos motius.
La primera,
per a fer el tendre,
i la segona,
per a conservar-lo,
perquè en aquells temps
tampoc hi havia neveres.
I, bueno,
és un plat,
doncs,
de la veritat
de Quica Nostra,
fa molts anys
que dia tras dia
té bé moltíssima gent
per provar-lo.
I, a més a més,
tenim la criança pròpia
en nosaltres,
tenim el ramat,
ens ho fem tot nosaltres.
A més a més,
també,
un altre plat
des que hem recuperat,
que té molta tradició,
que és el xurís de cabra.
El xurís de cabra,
que és un xurís
que, antiguament,
aquí a tots els pobles,
no,
a Terra Alta,
a Terra Alta,
i més amunt,
no?,
que es matava a cada casa,
es matava a un tocino,
i mataven la cabra
per fer la barreja
del xurís
entre la cabra
i la cancel·lada
del tocino.
I llavors,
també,
este xurís,
els pastors
pasturant
les finques
dels pagesos,
i a canvi
de pasturar
les finques,
el pago
era una cabra
per al tocino.
És un xurís
de molt sabor,
perquè la cabra
té molt sabor,
i,
clar,
és la manera
per a
la cancel·lada
del tocino
poder fer
el xurís.
Era el Salvador Miralles
que ens explicava
dos d'aquests
plats estrella
del restaurant,
que s'assumen
a un altre
que ja us he dit abans
i que inclou el menú
d'aquestes
quartes jornades
gastronòmiques,
i ara us pregunto,
977-24-4767,
digueu-me,
un dels noms
dels tres plats estrella,
dels plats estrella,
que ens ha comentat
el Salvador Miralles.
Ara fa una estona
ens ha comentat
un,
d'antic,
una recepta antiga
de l'an 1289,
un altre,
doncs,
un embotit
d'un animal,
i abans
també n'hem comentat
diversos
que estan incloses
dintre d'aquest menú.
és a dir,
digueu-nos un dels plats
que hem comentat
en els darrers minuts
i que ens ofereixen
des del restaurant
Miralles
a Horta de Sant Joan,
977-24-4767,
qui té ganes
d'endur-se
un àpat
per a dues persones,
amb qui parlem?
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Molt bon dia,
amb qui parlem?
Marc Oso.
Marc Oso.
Sí.
Marc,
Marc,
aviam,
t'has quedat
amb un dels plats?
Sí, avui sí,
avui he fet la pregunta
del que han dit.
Aviam,
digues, digues, va.
El crustó,
el cordès sense feina
o el xorís de cabra?
Mira,
te la dono per vàlida
perquè n'has encertat
dos de tres,
però no és crustó,
és crestó.
Crestó, perdona.
Seria crestó,
xorís de cabra
o cordès sense feina.
Això del cordès sense feina,
Marc,
a mi m'ha fet molta gràcia,
perquè això
d'aquest doniné
el cordès desossat
sense feina
amb un cruixent
amb aquest purè demoniato,
escolta'm,
haurem de tastar-ho.
Bé, de fet,
tu ho podràs tastar.
Sí, sí.
Vull dir que ja ens explicaràs
com està de bo, eh?
I ja ens trucaràs
i ens explicaràs.
Això.
De seguida
ens posem en contacte amb tu
després també
per comentar-te
com ho has de fer.
Has guanyat un dinar
o sopar
per a dues persones
al restaurant Miralles
d'Horta de Sant Joan.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, Marc,
molt bon dia.
Gràcies.
La Marc Oso,
que és qui s'emporta
aquest menú
per a dues persones
al restaurant Miralles
d'Horta de Sant Joan.
Un restaurant
que està situat
a l'Avinguda Generalitat
19-20
d'Horta de Sant Joan
i el telèfon,
apunteu-lo bé,
que és el 977-43-55-55.
977-43-55-55.
Jo em quedo amb ganes
de provar
aquest cordé
desossat
sense feina.