Aquesta setmana hem parlat molt de les eleccions al Parlament de Catalunya
i avui us podem explicar com es fa, com s'estructura des d'una empresa
un estudi, una estimació de vot electoral o fins i tot un estudi de mitjans,
és a dir, com ho fan per saber si vostè que ens està escoltant ara mateix
escolta Tarragona Ràdio o escolta algun altre mitjà radiofònic
o escolta o llegeix un o altre mitjà escrit o televisió.
En qualsevol cas en volem parlar amb una empresa especialitzada
en justament això, en aquesta tasca, és una empresa que treballa a diferents llocs d'arreu del món
però que ara mateix, per exemple, estan treballant el procés electoral a les eleccions de Galícia.
És l'empresa InfoTècnica i en volem parlar amb el seu director tècnic
que és el Carles Torres. Carles, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara esteu treballant això, no?, a Galícia, no?, a les eleccions de llege.
Sí, sí, sí.
Bueno, suposo que tindrem també feina seguida, no?,
per ara i per el mes que ve, no?
Se us gira feina, sí, certament, eh?
Bé, nosaltres, és una empresa que es dedica a estudis de mercat,
o sigui, i amb això, un concepte aquest que estudis de mercat, sembla que sigui una cosa més comercial,
doncs el que es fan són enquestes i sondeixos, tant per preveure la intenció de vot
com per poder certificar l'audiència d'una emissora, no?
Una miqueta, com deia Poincaré, que era un matemàtic impolític francès,
que era, de més, un matemàtic polític, no?,
deia que quasi, salvo amb l'àlgebra,
quasi sempre el número estava enfrontat a la lletra,
o sigui, d'alguna forma venia a dir que el número és el que posa una mica en ordre la lletra, no?,
sempre es diu, o es pensa, o les campanyes que es fan,
sempre cadau expressa les seves ideologies o les seves idees,
o el que voldria, doncs dient que una cosa és molt seguida, una emissora, o el que vulguis,
i és el número el que posa en el seu lloc a la lletra,
i quantificant cada procés es pot saber realment quina magnitud té,
ja sigui el seguiment d'un partit polític,
o ja sigui una emissora de ràdio, o una manifestació, per exemple.
Això, Carles, a la pràctica com es fa?
Bé, nosaltres normalment, es poden fer,
ho fem per entrevistes, sobretot telefòniques,
però les entrevistes telefòniques són molt més econòmiques,
podem oferir uns preus realment competitius, no?
I el que es fa, en el cas, per exemple, d'un estudi d'audiència,
és poder conèixer el temps de dedicació de la població de Tarragona,
per exemple, a la vostra emissora.
Si la població de Tarragona dedica a la vostra emissora 10 minuts al dia,
i a la ràdio en general dedica, posem 100 minuts, que és un estàndard,
vosaltres tindríeu un 10% d'eixer,
o sigui que tindríeu un 10% del pastís de l'audiència.
A part d'això, hi ha moltes altres variables que es contemplen, no?
O sigui, es pot conèixer el perfil de l'audiència en funció del sexe, de l'edat,
a quines hores som més adients, quin és el prime time d'una emissora,
perquè és el moment que té més audiència, etcètera, etcètera.
Tot això requereix, doncs, perquè es faci bé,
requereix que cada emissora pugui ser analitzada una per una
i preguntant totes les peculiaritats d'aquesta emissora,
o sigui, fent un estudi específic per aquesta emissora.
Nosaltres ens dediquem a l'estudi individualitzat de cada emissora en la seva àrea,
que és, sobretot, el problema que afecta més a les emissores locals.
Després hi ha el que es diu estudis generals.
Els estudis generals de medis, ja siguin a Espanya o a Catalunya,
doncs el que fan és, d'alguna forma,
veure quina és la resposta d'audiència que té tot el conjunt d'emissores, no?
I dir, bueno, quina emissora va seguir ahir?
Doncs una persona dient, doncs mira, aquesta o aquesta i aquesta, no?
I a partir d'aquí, doncs, es poden conèixer les quotes d'audiència únicament.
I preguntant, fent un anàlisi individualitzat de cada emissora,
és una autèntica radiografia de l'emissora que ens permet, doncs,
conèixer inclús quines coses la gent fa de menys de l'emissora o...
O quines prefereix, no?
Quines prefereix, o quina programació, quin locutor,
en fi, en grau de coneixement i puntuació que li donen al locutor.
En fi, es pot conèixer tot en un estudi d'audiència.
En un estudi d'intenció de vot, doncs,
és una mica preveure aquí com serà, com seran les properes eleccions,
a partir de, doncs, saber quin, en aquest moment, eh?
És una cosa, o sigui, moltes vegades varia per setmanes, no?
La intenció de vot. El que se sap en un moment donat és,
si en aquell moment hi haguessin eleccions, la gent aquí votaria.
Normalment, amb això sempre hi ha unes tècniques, no és tan senzill,
la gent dirà, doncs, votaria tal o qual i tal,
i després, si únicament ens va ser, si amb aquesta resposta,
no tindríem uns resultats mínimament acceptables.
El que es fa, també hi ha una sèrie de tècniques
que cada empresa utilitza la seva,
però, fonamentalment, es basa en comparar
el que la persona que ja diu que farà
amb el que diu que va fer amb les anteriors eleccions.
De forma que, si hi ha un vot ocult a un partit determinat,
doncs, la persona que no et diu a qui votarà,
tampoc et diu a qui va votar.
I d'aquesta forma, amb aquesta comparació,
es poden veure les variacions,
si després hi ha una sèrie de preguntes tècniques, de control,
sobretot encaminades a veure aquestes variacions
que hi ha d'orientació del vot,
que és el que després ens fa el que diguis,
doncs, amb un marge d'error,
que està en funció de la mostra,
del número d'entrevistes fetes,
podràs saber, amb aquest marge d'error,
el que hagués votat aquella persona en aquell moment,
després, si estem parlant ja del que passarà l'any que ve,
si les eleccions estan a un any vista,
doncs poden passar moltes coses, no?
Per això també és convenient,
amb aquest tipus d'estudi, fer diversos estudis,
perquè pots veure el creixement o decreixement
de la intenció de vot a un partit determinat.
La gent acostuma a dir la veritat?
Doncs...
Teniu manera de saber-ho?
No massa.
Per exemple, l'abstenció.
L'abstenció manifestada en una enquesta
sempre és d'un 15 o un 16%.
En canvi, sempre arriba a una mitjana d'un 40 o més.
Això és una cosa que no...
que no...
de les coses que també s'ha de veure.
Però, bé, amb això, amb aquestes,
controlen aquestes variables i tot això,
doncs pots veure, realment,
pots corregir aquests defectes
que pot tindre els estudis.
Després també hi ha coses molt curioses, no?
Per exemple, la gent gran,
doncs, no participa massa en les enquestes.
I, en canvi, per al contrari,
és la que més va a votar.
És la que més va a les urnes.
En canvi, la gent jove sí que participa
perquè no tenen cap reparo en dir el que pensen o tal.
I després no va a votar.
O sigui, l'abstenció sempre és més gran
entre els joves que entre les persones grans.
I la col·laboració amb les enquestes
sempre és més gran entre les persones joves
i entre les persones grans.
Com a conseqüència, doncs,
això fa que sempre hi hagin aquestes diferències, no?
A part de que, també, doncs,
suposo que cada empresa, doncs,
si perteneix a un grup,
normalment, d'alguna forma,
des de fa molts anys,
els medis de comunicació s'han agrupat,
agrupat políticament,
no perteneixen a grups d'informatius,
informatius, doncs, també,
evidentment,
hi haurà aquestes que es fan,
que no s'arribaran a publicar, o què sigui.
El que passa és que, bueno,
normalment, si la informació és específica
i és explícitament numèrica,
com la nostra,
doncs,
si tu dius que
si una altra empresa fes la mateixa enquesta,
ja sigui un estudi d'audiència
o un estudi d'intenció de vot,
amb les mateixes circumstàncies,
amb les mateixes preguntes,
tindria que donar les mateixes respostes
amb marge d'error mínim, no?,
que és el marge d'error de la mostra, no?
El que passa és que, després,
a l'hora de la realitat,
doncs,
es soltar que estan les empreses,
d'un sentit,
doncs, diuen una cosa
i les empreses d'una altra, una altra.
Una cosa, una curiositat, Carles,
els audímetres,
i tornem a parlar d'estudi de mitjans,
és a dir,
s'utilitzen també, no?,
els audímetres,
no sé si és el vostre cas,
però...
Amb la missió, no.
Explica'm, explica'm.
A veure, nosaltres no treballem
amb el tema d'audímetres
perquè és una estructura molt costosa
i, després, complicada, no?
Així,
i no serveix pel tipus d'estudi
que nosaltres fem,
que és a nivell local.
O sigui, nosaltres,
per poder fer,
per poder estudiar els audímetres,
hi ha una emissora,
ja ens diuen,
volem analitzar l'audiència
d'aquesta emissora.
Primer que en ràdio
no hi ha audímetres de ràdio.
Aleshores hi ha hagut,
aleshores hi ha hagut i tal,
sobretot als Estats Units i tal.
Amb el tema de televisió sí que es fa,
però en ràdio no.
Després, amb el tema de...
Després, amb el tema de...
Si nosaltres,
si analitzes un àrea determinada,
tindries que anar,
doncs,
sondejant,
igual que sondeixes persones
que et poden donar resposta
a un...
a l'audiència que tenen,
doncs,
tindries que demanar-li,
escolti,
podria posar-li un aparatet
a casa seva
i després tindries que trobar
una mostra significativa
de, no sé,
400 o 500 audímetres
prèviament instal·lats
en un àrea determinada
per poder després fer,
durant un temps prolongat,
poder veure el rating,
que és el que es troba
amb els audímetres,
i l'acumulació del rating,
que és el share,
que és el que es pot treure després,
però tot això seria un procés
impossible.
Com funciona un audímetre?
És a dir,
ja ha d'interactuar l'espectador
o no cal?
Bé, sí, clar,
o sigui,
un audímetre és un aparatet
que, bueno,
ja fa temps que s'utilitzen.
Ara, amb la nova,
amb la TDT,
pot ser inclús
desvinculat
a una línia telefònica,
però normalment,
encara els que s'utilitzen
són un aparatet que es posa,
que es connecta
a la línia telefònica,
i que la persona,
doncs,
que quan posa la televisió,
d'alguna forma
té que,
d'alguna forma
té que col·laborar
amb la...
Amb l'aparell.
Amb l'aparell, no?
Donant dades,
i tindria que posar
si és home, dona,
etcètera, etcètera.
No,
si és la persona de la família
que l'està veient, no?
Per poder, a més,
veure els perfils
de l'audiència, no?
Això fa que sigui
bastant complexa.
I a nivell d'estudis generals,
sí,
es fa així.
Estudis, diguem,
per exemple,
de tota Espanya,
que és el que es fa
amb el tema d'audímetres,
perquè,
bueno,
el que es fa és
per les...
Diguem,
per les grans cadenes
de televisió,
de televisió,
doncs,
es pot
veure
en un moment donat,
si hi ha 3,
4.000 audímetres,
doncs,
el número 2,
en aquell moment,
ja es fa per períodes,
petitets,
d'un minut,
es va veient,
es va veient per minuts,
doncs,
el rating
que té
cada emissora,
no?
Deixa'm dir que si algú
en té una casa
i ens vol trucar
i explicar-nos-ho,
ho pot fer,
el 97724,
4767,
perquè també hi ha el mite,
aquell, no?,
que es diu
que sí,
que ningú coneix
cap persona
que n'hagi tingut un,
això no sé si fins aquí
podria ser un mite,
però se'n parla força.
Sí,
sí,
hi ha el mite,
a veure,
sí,
no,
els audímetres
hi són,
és que,
el que passa és,
una cosa,
el problema
és la col·laboració
que tingui la persona
que té un audímetre,
realment,
en tindreu connectat,
i això
requereix
un número
considerable
d'audímetres,
i sempre comporta
problemes
i és una estructura
bastant costosa
i és bastant precisa,
evidentment,
perquè ens dona,
també,
però bé,
també hi haurà la persona
que tindrà el televisor
funcionant
amb l'audímetre
o marcant
i no,
hi ha persona que té
la tele encès
i no la mira,
no?,
i hi ha persona tal.
Amb el tema,
tal com nosaltres
fem a l'estudi,
es passa amb el que es diu
record d'audiència,
eh?,
o sigui,
nosaltres preguntem
què va fer ahir,
quina emissora va ser,
bueno,
l'emissora,
si va ser una emissora
determinada
i quant temps
li va dedicar,
o sigui,
quant temps
dedica la setmana,
o sigui,
i de tot això,
de tot això,
nosaltres el que traiem
és un temps mitjà diari
de dedicació
a l'emissora.
D'aquesta forma,
a més,
en una entrevista,
esclar,
no serà tan precisa
en el sentit,
perquè la persona que hi ha,
doncs també,
potser s'ha despistat
i no t'ha dit
amb el,
no t'ha dit
que va seguir
l'emissora
perquè no s'han recordat,
és que,
i,
però,
de qualsevol forma,
l'estudi per entrevista
és,
es crea la possibilitat
de fer un estudi
en qualsevol àrea,
en qualsevol moment
i,
a més,
doncs,
veure altres coses
que per un audímetre
no es pot obtingir,
com per exemple
l'opinió que tenen
davant dels programes,
el grau d'aconeixement
dels locutors,
la puntuació,
etcètera,
etcètera.
O sigui,
l'establir un diàleg,
doncs,
permet molt més
que,
simplement,
conèixer unes quartes
d'audiència.
A banda d'això,
a banda d'estudi de mitjans
i d'estimació de vot,
toqueu altres camps,
també?
Sí,
evidentment,
estudis del mercat,
l'estudi de mercat,
doncs,
són...
Què compra la gent,
no?,
el que vol,
el que prefereix...
Sí,
exactament,
d'un producte,
de saber...
fer una estimació
de la gent
que podia
anar a un establiment
en funció de l'àrea,
dels establiments
que tingui al costat.
Una miqueta
és fer una simulació
com si l'establiment
estigués funcionant
per poder conèixer
doncs si aquell establiment
té possibilitats o no.
Per exemple,
és una de les coses,
també,
doncs,
per moltes coses,
simplement,
a veure,
els estudis del mercat
sabeixen una mica
que fan de sentits
que pot tindre una empresa
de sentits,
de vista,
amb els seus clients,
que ja siguin potencials
o els que té ara,
no?
És una forma
que l'empresa
conegui
els seus clients
i potencials
i pugui saber
realment,
a partir d'aquests sentits,
quina resposta
tindrà
de cara
a la seva empresa.
Doncs,
si algú vol
més informació,
teniu una pàgina web
infortècnica.com,
les tres bitlobes davant,
infortècnica.com
i allà,
doncs,
ho veuran tot això
que m'explica
a dir molt més.
Carles,
una forta abraçada,
gràcies per explicar-nos-ho.
Moltes gràcies.
I, escolta'm,
quan puguem conèixer
en profunditat el perfil
dels ullents,
ja estarem en contacte.
D'acord,
gràcies.
Una abraçada.