El matí de Tarragona Ràdio.
Tant de parlar d'actes de Santa Tecla, fa un munt de dies que en parlem
i home, no ens podem descuidar d'una de les parts gastronòmiques
més llamineres, més esperades, més lluitades i batallades fins i tot.
Demà, a la tarda, a la plaça de la Font, a partir de les 7, al braç de Santa Tecla.
Tarragona Ràdio et convida a tastar el pastís de Santa Tecla.
Dijous 20 de setembre, t'esperem a les 7 de la tarda a la plaça de la Font.
2.000 racions de pastís i també 300 aptes per celíacs.
No et quedis sense la Santa Tecla més llaminera.
Elaborat pel Gremi d'Artesans Pastissers de Tarragona.
Patrocina Ferreteria Martí Grau, restaurant Pizzeria Mistral i restaurant Toca Perón.
Organitza Ajuntament de Tarragona i Tarragona Ràdio.
La Ràdio de la Ciutat.
Josep Roquet és el president del Gremi d'Artesans Pastissers de Tarragona,
de Pastissers Artesans.
Digue'm al revés, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Josep González és el vicepresident, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Respectivament de la Pastisseria Palau i de la Conde.
Molt bé.
Ja sou un clàssic, he de passar pels micròfons, perquè...
Tot i que no fa moltíssimes edicions que fem el braç de Santa Tecla.
Sí, sí que en fa, sí.
Home, és que clar, estem per... A veure, digue'm quantes, va.
No voldria dir cap mentira, veus, m'has enxampat.
Però, com a mínim, 12 o 14 anys fa que el 100.
Ah, doncs sí que en fa, sí.
Sí, sí que en fa forces.
A veure, no són els 25 del retaule, per exemple, però...
No.
Ja són tots a fan petxoc.
I anem aguantant, eh, tot i la crisi.
Costa?
Sí que costa.
Però hem cregut que el ciutadà de Tarragona s'ho mereix.
A veure, el que sí que és veritat és que és un dels actes que més us agraeixen,
perquè està ple a vessar, fins i tot hi ha problemes cada any, de baralles,
de dir, escolta, a mi no em toca, no ha arribat per mi, com és que ja s'ha acabat això?
Sí, el que passa és que, clar, també hem disminuït una miqueta amb el tema de la crisi
i jubilacions que no s'han seguit, i llavors cada cop són menys artesans a fer els braços.
Llavors, clar, ha baixat una miqueta les racions respecte al primer any.
Enguany tenim una miqueta menys racions, però tot i així quantes?
2.000 racions.
2.000 racions.
2.000 racions, sí.
Més? Algunes extra?
Sí, unes 300 per celíacs.
O sigui, 2.300.
Exacte.
En total.
Doncs ara anirem posant xifres perquè vegeu la cosa, l'enorme que és, eh?
Metros, això es pot dir? Sabem quants metres fa el pastís enguany?
Ostres, doncs no ho he calculat.
Vam començar amb 150 metres, jo no sé què serà...
Mira, està plovent.
Uns 75 metres o una cosa així, potser?
Sí, perquè les retallades també...
La retallada va amb els metres, també.
També.
Aquí estem parlant d'uns braços gitano, dels de tot el...
Jo no he de que així, no?
Bé, és el braç de Santa Tecla.
Ah, que és especial, és diferent.
De fet, per allà a la plaça La Font, per poder distribuir-ho correctament, els fem ensucrats, amb sucrellustre.
Normalment els cremem.
Val.
Llavors, el de Santa Tecla va amb la T de tau al damunt, però allí era un cacau, cada vegada posar la T de tau...
Hi havia baralles perquè tothom volia la T, clar, hi havia una T per braç, per dir-ho d'alguna manera,
llavors, doncs, potser en posarem alguna, però ben poques.
Sí, val.
No em retalleu més, va, que ja m'està retallant.
No, és per problemes d'això, que la gent no s'enfadi per la T de tau, no?
La qüestió és que són braços, un darrere l'altre.
Correcte.
O sigui, el braç de Santa Tecla, com a aposta de Festa Major, sempre s'havia fet.
Aleshores, quan se'ns va proposar aquesta història, ja fa 10-11 anys, com deia el Josep,
nosaltres ens vam plantejar si fèiem alguna cosa nou o aprofitàvem el que hi havia per donar-li una empenta i acabar-ho de popularitzar, no?
Perquè això de sempre, que la gent ho comprava per dinar de Festa Major, diguem-ho així.
Sí, sí, el postre de Festa Major era el braç de Santa Tecla.
I a partir d'aquí, doncs, va semblar que el que hi havia era més que correcte i que hi havia un postre, doncs, almenys promocional, no?
Quantes pastisseries esteu implicades en la festa de demà?
Ara som sis, sis pastisseries artesanes que estan agremiades, que no voldria deixar ningú.
El Josep té la xuleta.
Sí, és la pastisseria Trill, la pastisseria Palau, la pastisseria Conde, la pastisseria Sant Romà,
la pastisseria Montserrat, que aquest és el primer any de Sant Pere i Sant Pau,
i la pastisseria Rabassó.
Aquests són els que participem amb el tema del braç de Gitano, o el braç de Santa Tecla, millor dit.
Molt bé.
Després, clar, això és un tastet.
Després, a part del que treu un faquet de braç el dia del repartiment demà,
la gent continua comprant-lo per fer el dinar a casa?
Sí, sí, sí, està clar, i tant.
Aquesta és la gràcia, no?
La gent vingui a buscar, vagi a la seva pastisseria habitual,
a buscar el postre de Gitano o el que li vingui de gust, no?
No ha davallat la venda, ho dic perquè, per exemple, tenim molt incolcada la coca per Sant Joan.
El tot té res, el braç és igual.
És molt fàcil d'entendre, això.
Mira, les vendes han baixat com a tothom,
a nosaltres ens afecta la crisi com a tothom,
el dia a dia és molt difícil,
i, bueno, és complicat.
El que passa és que les diades,
quan parlem de diades, parlem de coques de Sant Joan,
tortell de Reis, en aquest cas la Festa Major,
la postre al braç de Santa Teca i tal,
la gent continua celebrant-ho.
El que passa és que, bueno,
abans compraven un braç de mig cicle,
ara potser ho compraran de quart.
Però té tanta incidència el braç,
o sigui, es ven tant com el tortell de Reis,
per exemple, com la coca de Sant Joan.
Bueno, no.
Vamos a ver.
Vale, vale, això és el que em tenia.
Que hi ha tradicions i tradicions.
Es ven pastisseria en general.
Sí.
D'acord?
A més a més,
hi ha el postre de la Festa Major,
que és el braç.
Però, clar,
no ho podem comparar amb una diada de Reis,
per exemple,
que és la diada estrella,
jo diria,
a Catalunya,
no a Tarragona,
sinó a Catalunya.
Més que Sant Joan?
Sí.
La diada estrella de la pastisseria,
jo crec que és el tortell de Reis.
Sí, més que Sant Joan.
Sí, sí.
És que està en vol tot el tortell de Reis.
És que ve a ser el mateix,
no?
La coca Sant Joan del tortell de Reis?
No.
Més o menys?
És que, de fet, del farcit que fan.
Són cosins germans.
Sí.
Clar.
La pasta sí,
és pasta de brioix,
però el farcit de la coca
pot ser de cabell d'àngel,
de crema,
i el tortell de Reis acostuma a ser
de massapar.
Farcit de massapar.
Massapar, sí, és veritat.
També se'n fan de crema
i de nata i tal,
però el típic, típic és de massapar.
El braç de Santa Tecla.
A veure,
invents els mínims,
no nata per dins.
Sí, clar.
I això no ha canviat.
Sempre és així.
I no us heu plantejat,
no us ho han dit,
escolta,
i si trufa i tal.
Sí, clar, no.
La tentació hi és, no?
Se'n fan.
Se'n fan de trufa,
se'n fan de crema
i se'n fan del que ens demanen.
Però en aquest cas,
el ser un acte popular,
per comoditat,
per logística,
a nosaltres ens va millor
que sigui de nata.
I bueno,
i és així.
És el bascuit,
és el típic braç.
El bascuit, no?
Si posa la nata,
s'enrotlla,
no és cremat,
això sí que...
No, no el cremeu aquí.
Hi ha el sucre i glas que dieu.
El sucrat per sobre i ja està.
Quants litros de nata?
Jo abans deia els jo,
però aguantaré quants litros de nata a utilitzar.
És un centenar.
Cent litros de nata.
Saps que ho trobo poc?
Sí.
Deu fer molt de volta,
però no posar de junta.
Dona, es munta,
al muntar-la, clar,
varia.
I si hi ha un gruixet de biscuit,
com cal,
doncs clar,
llavors fa molta tossa.
Molt bé.
Com us distribuïu la feina
aquestes sis pastisseries?
Tothom té la mateixa recepta
o cadascú ho fa
més o menys a la seva manera?
No,
cadascú ho fa
la recepta de casa seva
i llavors
ens repartim
el número de braços
pel número de pastissers
que som a fels
i a partir d'aquí
cadascú ho fa
els braços que li toquen
i llavors
muntem,
ho muntem
a la plaça de la Font
els anem ajuntant
perquè sembla que sigui
un braç sol
però no és un braç sol.
Quants braços
us toca fer cadascú?
Enguany.
Fem 40 braços cada un.
També ho trobo poc, tu.
Bueno,
depèn de lo gran
que sigui el braç, no?
40 braços
d'aquesta mida?
Sí.
Què fa això?
Aquí surten 8 racions.
Uns 30 centímetros, 40.
Val.
Un pam
i un mic més.
No, hi ha un bon tros, eh?
Encara que no ho sembli.
Tu tens la mà molt gran.
Bé, com ho miro de lluny,
d'acord.
Tu mires de lluny.
40?
Sí.
40.
El porteu tal qual a la plaça
o allí i heu de fer alguna altra cosa?
No, el portem ensucrat, tallat
i només cal enganxar
i, bueno, enganxar,
posar-ho al costat de l'altre
i començar a repartir.
I ja està.
I tot tenenat, ja.
Se'ns complica molt la història
i se'ns atrassa.
Home, amb 12 edicions
ja sabeu bé bé com ho heu de fer.
I com que cada any
n'aprenem alguna,
al final em sembla
que la cosa ja funciona sola,
com ell que diu.
Sí, m'aprens i tant.
Darrere d'aquestes taules
és xulo perquè munteu la taula
en forma així com a rectangular,
com a fent un tancat al mig
i al mig és on us poseu els pastissers
i mil ajudants
que us ajuden a distribuir els braços.
Qui trobarem per dintre?
Qui us ajudarà a repartir?
Bé, alguns dels pastissers
que participem.
Suposo que vindrà el senyor alcalde,
suposo que vindran diversos polítics
perquè també els agrada
repartir braços de gitano.
i, bé, crec que ningú més.
En principi, ja dic que no.
Suposem que hi haurà
els voluntaris que venen cada any
però això són un cui de l'Ajuntament.
Perquè quanta gent necessiteu
per poder repartir això?
Com més gent sigui, millor.
Sí?
Perquè a veure com funciona la intendència, eh?
Des de fora sempre hi ha cues
i hi ha empentes
i vinga, com us organitzeu?
Què hem de fer els que vinguem des de fora?
Heu de fer bondat.
Això és important.
Si se us diu que s'ha de fer una fila,
s'ha de fer una fila.
Que si hi ha un lloc per entrar
i un per sortir,
hi ha un lloc per entrar
i un per sortir.
I llavors...
No al revés.
Es van empassant per davant de la taula.
Exactament.
Però...
S'entren per els quatre cantons
del muntatge
i se surt pel mig.
Si tothom fa això correctament
farem molta via.
Clar.
Clar, perquè el que no t'ho he sentit
és anar d'una punta a l'altra de la taula
ni fer tot el quadrat de la taula.
Exacte.
Si entres per un dels costats
i ja surts pel mig...
Exacte.
Però això seria com a missa.
Com a missa quan vas a donar el dol.
Lleig.
A veure la comparació.
I agafar una ració per persona.
Bé, que això és la gran batalla, no?
Una ració per persona.
Escolta, que jo...
Per la nena.
Per la nena.
Per el marit.
Per el que va amb cadira de rodes
o que té aquest problema
o que té allò.
Que és veritat,
que a vegades el muntatge no pot accedir.
Què has de fer?
Si volen agafar dos,
que n'agafin dos.
Però el que passa és que després
per fer un bon control,
perquè si no hi ha els abusos,
hi ha uns responsables
que retallen a la sortida.
Com els dir?
Retallen, que no es treguin tants de braços,
que cadascú prengui un tall de braç.
Ah, vols dir que la gent n'agafa dos i tres
i llavors hi ha algú a la porta que diu no.
Sí, tu n'hi dones un.
I quan has girat l'esquena,
no tots, per l'amor de Déu,
hi ha sempre aquella persona més viva,
l'espavilat de torn.
Perquè no és que doneu,
sinó que estan a l'abast,
es poden estirar.
Estan a l'abast, sí,
però ho donem nosaltres
perquè anem amb guants de làtex
perquè sigui higiènic.
però sempre és el que diu el company,
sempre hi ha l'espavilat de què.
Bueno, en tot cas és fer cua, agafar-lo
i si en vols una altra, tornar a fer cua.
No.
Sí, però jo els vigiles
perquè com que hi ha el tiquet.
No, no, perquè és un tiquet per persona
amb una oració per persona.
I els tiquets on els traiem?
Estan de les festes.
És el tiquet lliure, no feu pagar res?
No.
No, no, no.
Simplement és per portar una miqueta de control
perquè no hagi aquella disbauxa que hi havia
i per evitar aquest que entren dos, tres, quatre vegades.
Passem per l'estat de les festes.
Exacte.
A partir d'allà.
Sí, això surt al programa, eh?
I agafem el tiquet.
El que passa és que llavors, un cop allí,
encara que portem tres tiquets,
només ens en donaran un?
Bueno.
No, no.
Si porten tres tiquets, n'hi donarem tres.
Porten tres tiquets, n'hi donarem tres.
Si portes un tiquet, n'hi donaran un.
Vale, vale, vale.
Home, això dels tiquets ja funcionava als tres anys,
perdoneu-la.
Això ha sigut una de les coses que hem dit abans,
que amb els anys hem anat aprenent.
Molt bé.
I això es fa potser fa tres o quatre anys.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I sembla que ha millorat, doncs, la situació aquesta.
Perquè també va arribar un moment
que es van plantejar de fer pagar alguna cosa,
encara que fos significatiu.
Però ens va semblar que no calia.
Fer pagar, ens va semblar que era lleig.
i llavors vam pensar de fer el tema aquest del tiquet, no?
Doncs ja sabeu, dues mil racions,
més 300 per celíac.
Aneu a buscar el tiquet a l'estat de les festes
i llavors ja teniu la seguretat,
en principi, tenint tiquet, hem de tenir ració.
Sí, clar.
Que aquesta és una altra.
Si no funcionen els escàners molt ràpid.
Què vols dir?
Què vols dir?
Doncs és que precisament per això es fa última hora,
perquè va arribar un momentet
que els escàners funcionaven.
Quan faci 25 anys, farem un llibre.
Exacte.
D'anècdotes.
Què críptics que són?
És que realment,
el del braç porta tela al darrere.
Nosaltres hem sentit molt orgullosos.
Jo no sé què passa,
sembla que la gent no apreni mai.
Sí, que no hagin menjat mai dolç.
Sí, però a veure,
això,
quan el Josep Roquet i jo
ens hi posem en marxa amb aquest tema,
a organitzar el tema conjuntament amb Tarragona Ràdio
i conjuntament amb el Javier de Cultura,
sincerament és que hi ha vegades que
dius, ostres,
altra vegada,
tota l'enfanyada,
tot el...
Però després,
a mesura que se te va apropant,
se te pone la gallina de piel.
Sí,
i fa com a gràcia.
I no, no,
et fa molta il·lusió
i quan veus la fastassa que es fa
i que...
Hi ha molta gent molt agraïda,
perquè és que hi ha molta gent
que t'hi diu gràcies 30.000 vegades,
n'hi ha d'altres que no,
com a tot arreu, no?
Però llavors,
te tornes a animar,
vinga,
l'any que ve ja comences,
encara no has acabat
i estàs pensant en l'any que ve.
Vull dir a mi això
que tots ho fem
amb molta il·lusió.
Molt bé,
esperem que amb els problemes mínims.
Escolta,
si us pregunto ara directament
una anècdota
de tots aquests 12 anys,
home,
jo recordo un any apoteòsic.
El primer va ser terrible.
No, no,
no era el primer el que jo...
Bé,
jo no recordo el primer.
L'any que va ploure,
va haver-hi un any que va ploure,
no es va poder fer.
Jo penso en aquest...
Però és que va ploure
quan ja teniu els braços allà...
Ah, sí, sí.
A la Rambla més es feia.
Vam fer un fart
d'omplir contenidors
de la brossa de braços.
I va ploure,
però a Bots i Barrals
quan era l'hora?
Sí, sí.
Però la gent s'esperava
fins i tot, eh?
Sí.
Mollant-se,
volien braços.
Sí,
és que vam donar fins i tot
des de les furgonetes
treiem els braços
perquè, clar,
és que...
un cop estan allí
ja no es pot congelar
i tornar a fer una altra...
És que no,
no es pot fer.
Llavors ho vam començar
a donar braços sencers.
Això és el que sortiria
a una de les dècotes
que sortirien al llibre.
Sí,
és que saps què passa?
Un dels motius
que es fa a la plaça de la Fònina
és perquè si plovia
pugueu fer,
pugueu posar-nos dins l'Ajuntament
i repartir des de dins l'Ajuntament.
Clar,
té una mica de xuploc.
Llavors,
aquell any en concret,
ara no recordo per què,
doncs es va decidir
de fer la Rambla.
Doncs potser perquè
no vam trobar el dia
que la plaça estigués lliure
o alguna història d'aquestes.
I es va conjurar
tota la mala sort.
I llavors aquell any
no es va poder fer
perquè és que va...
ploure o punts i ferraus.
I llavors vam dir,
però escolta,
saps què?
Deixem-se d'invents,
que els invents
que es facin en graciosa
i ho continuem fent
a la plaça de la Fònina
que ens sembla
que és el millor lloc.
I el primer any
per què dieu?
Que el recordeu tan uf?
El primer any
va ser perquè
la inexperiència
es van ficar
a les valles de protecció,
es van ficar
a una valla
cinc metres de cinta
i una altra valla
cinc metres de cinta.
Va arribar el moment
que tothom
estava damunt de la taula.
miraves cap a un costat,
coi,
però si aquí hi havia
tants de braços,
coi,
si aquí n'hi havia tants...
Era una mica
self-service, no?
Sí, sí.
Us ho deixo aquí
i ja us ho fareu
i jo marxo.
Braços sencers marxaven,
braços sencers.
Llavors,
esclar,
aquell ens va sobtar tant,
van dir,
aquí hem de posar fila d'agulla,
aquí hem de buscar solucions
i conjuntament
amb els tecnics
de l'Ajuntament
i tal,
van trobar la solució
de ficar més valles.
Doncs aquí està la crida,
sigueu cívics,
home,
que és un tros,
és un tros de braç
i escolta,
que el teniu a les pastisseries,
mira,
la Tril,
la Palau,
la Conde,
la Sant Romà,
la Montserrat de Sant Pere i Sant Pau
i la Rebassó.
Exacte.
Els teniu allà,
per comprar-los,
no és cap a Gran Calaram,
quant pot costar un braç
de Santa Ticle?
Entre 10 i 14 euros.
Forai,
doncs,
vinga,
una mica de civisme,
tots plegats
i he disfrutat de la festa,
sobretot a les 7,
a la plaça de la Font,
demà,
al braç de Santa Ticle.
Abans de tancar entrevista,
però,
fem una miqueta de repàs
de com estan en les vendes
d'aquesta iniciativa tan xula,
que són les galetes de Santa Ticle,
una nova peça de merchandatge
que us dona vidilla també
als pastissers,
no?
Sí,
a veure,
de fet,
la idea no és nostra,
la idea és d'una empresa
que es diu The Cookies,
que es va adreçar a l'Ajuntament
i llavors,
doncs,
l'Ajuntament,
doncs,
i va dir que això es tenia que fer bé
i es tenia que tractar amb professionals
i ens va dirigir al Grèmit
perquè poguéssim nosaltres
fer el tracte amb aquestes persones.
I són galetes
que fan la forma dels elements del seguís?
Sí,
del seguís.
De tots?
No,
a veure,
hi ha el gegant i la geganta,
el negrit i la negrita,
llavors hi ha l'àliga
i el...
El drac.
El drac.
Si aquest any ha anat molt bé,
potser ara l'any que ve
podríem fer alguna cosa més,
no?
I són galetes
que les elevoleu vosaltres
o ja us arriben fetes?
No,
no,
aquestes persones,
ja et dic que vam vindre
a una entrevista
amb el president i amb mi
i llavors doncs
vam fer un tast
perquè ja que el tenien que vendre
nosaltres tenien que saber
que allò era
donava la qualitat oportuna,
no?
I un cop comprovat això
vam arribar a l'acord
d'unes ventes
només,
únicas i exclusivament
als artesans pastissers
agremiats
de Tarragona.
Per tant,
les galetes
del merxandatge,
del seguís i de les festes,
les autèntiques
les trobarem
amb aquestes pastisseries
associades al grèmit
de pastissers i artesans.
En aquest cas,
sí,
seria la pastisseria Trill,
Palau,
Genef,
Montserrat,
Rebassó i la Conde.
Hi ha una diferència
perquè estaven de vacances
al començament
i no es van poder acollir.
En tot cas,
a veure,
tothom té el cap,
la pastisseria artesana
de referència,
jo diria,
de la ciutat
que és on vas a comprar
aquella...
Que cadascú vagi
a la seva pastisseria artesana,
correcte.
Això és com
el teu metge de capçalera,
no?
Exacte.
La pastisseria.
Sabeu com estan
les vendes
de les galetes
de les cookies?
Bé,
no,
la veritat
és que funciona molt bé.
Home,
fan petxoca,
són bones
i és una llaminadura
com per
menjar de camí,
d'acte en acte
pel camí.
Sí,
exacte.
Has quedat sorprès.
Sí,
perquè la veritat
és que funciona de força bé.
Saps que sap greu
menjar-se-les de l'homones
que són,
eh?
Sí.
Estan molt aconseguides.
Vols dir que no hi ha gent
que les compra per guardar-les?
Això ja no ho puc dir.
De fet,
els tres mesos
caducarien, eh?
Per això,
escolta,
mengeu,
mengeu.
Ui,
i tant,
i tant.
Senyors,
Joseps,
Josep Roquet i Josep González,
president i vicepresident
del Gremi de Pastissens Artesans
de Tarragona.
Felicitats per tota la feinada
que porta això d'organitzar
un any més
a la Braça de Santa Ticles.
Que us vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.