logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta quarta hora del programa
parlarem de l'actualitat del Port de Tarragona
durant els propers minuts.
Enmig d'un munt de notícies econòmiques,
en general força negatives,
el Port de Tarragona almenys proporciona xifres
i dades més aviat positives,
així com a mínim ho confirmen les dades
del primer trimestre d'aquest 2012.
Aquest serà el punt de partida de l'entrevista
que mantindrem durant els propers minuts
amb el president de l'autoritat portuària de Tarragona,
el senyor Josep Andreu.
Senyor Andreu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Deia que el Port de Tarragona és dels signes positius
que podem explicar als ciutadans enmig de tanta crisi,
perquè les dades del 2012 fins ara,
d'aquests tres o quatre primers mesos,
confirmen un augment del tràfic de mercaderies, no?
Doncs sí, efectivament.
Estem presentant el primer trimestre ja tancat,
hem presentat un creixement molt important.
Fins i tot en aquests moments
ja som el quart Port d'Espanya,
érem el cinquè i hem passat a ser el quart,
amb un creixement en el primer trimestre
pràcticament del 38%,
i ara, justament aquest matí,
venint cap aquí,
m'han passat les dades provisionals
ja del tancament del mes d'abril,
i també són bones.
En referència a l'any passat,
creixem d'un mes pràcticament mig punt,
amb un creixement sostingut,
però, clar, amb l'acumulat de l'any
també presentem un resultat molt bo
i tancarem amb un 27%
el primer quatrimestre de l'any.
Això jo crec que són molt bones notícies
pel Port de Tarragona,
per la ciutat i pel territori,
com sempre hem dit,
des de la figura que el Port
és un motor econòmic del territori,
i esperem que continuï l'any.
És difícil fer prediccions
més enllà de sis mesos,
nosaltres ho estem treballant
juntament amb tots els operadors,
i avui en dia, tal com està l'economia,
és fer difícil, com dic,
fer prediccions més enllà de sis mesos,
però bé, la tendència,
la projecció de creixement
de l'activitat comercial del Port
és molt bona.
On s'ha vessat,
va dir, aquest augment
d'aquests primers quatre mesos?
Quins són els punts forts, doncs,
que ha vist el Port
en aquest primer tram del 2012?
Bé, jo crec que la bona notícia
no només és que creixem,
sinó que, a més a més,
creixem, diguem,
en totes les línies d'activitat del Port.
Jo sempre això ho vull destacar
perquè crec que és molt important, no?
Sí que és veritat
que una part del creixement,
i això també ho hem de dir,
perquè l'any passat també ho deien
en sentit contrari,
bé perquè, recordem que l'any passat,
al mesos de febrer i març,
vam tenir l'aturada tècnica de Repsol,
que això, llavors, va provocar,
diguem, una penalització en els resultats, no?
Aquest any, encara, això juga en contra, no?
Com l'any passat, no basta ni activitat
d'entrada de cru,
els mesos de febrer i març,
i aquest any en tens,
i millor, fins i tot,
això et donen els resultats.
Si traiem l'efecte de Repsol,
també per ser objectius,
nosaltres, jo crec que el creixement
del primer quatrimestre,
t'hi dic que era del 27,
però si traiem l'efecte del Repsol,
se quedarà en un 20-22,
és a dir, també és un creixement molt important,
i insisteixo,
és en tota l'activitat,
el petroli estem creixent,
temes de ferro estem creixent,
temes d'agroalimentaris estem també creixent moltíssim,
el tema agroalimentari, per exemple,
ha sigut en un context
on, per exemple, a Espanya
ha hagut els primers mesos de l'any
molta sequera,
això ha fet que les collites fossin molt dolentes,
i això ha provocat que s'hagin d'importar cereals
d'altres països, no?
Doncs això ha favorit
l'activitat del port de Tarragona, no?
El tema de la pasta de paper
també està creixent,
ja estem dient
que Tarragona s'està posicionant
com un port molt important
amb el producte de pasta de paper,
i ho està demostrant
les xifres,
com un port d'Europa
referent a la pasta de paper.
El tema de contenidors
també està funcionant molt bé,
en global
han baixat una mica
pel tema dels contenidors
de transbordo,
que sempre parlem de la diferència,
a poc a poc anem fent cultura
i educació del tema,
perquè els ciutadans
coneguin com funciona el port,
però hi ha dos tipus de contenidors,
els que són de transbordo,
és a dir, venen amb un vaixell,
se deixen a moll
i se tornen a carregar
amb un altre vaixell
i marxen,
és a dir,
no entren al territori,
i els contenidors
que entren o surten
del territori,
és que són d'importació-exportació.
Doncs bé,
a nivell d'importació
tenim xifres molt bones,
d'importació de voltant
del 30%
amb contenidors,
i el creixement
d'exportació,
que també és un indicador
de l'economia del territori,
doncs pràcticament
estem fregant creixements
del 8 i el 10%,
per tant,
també dades positives.
Ja he dit que és molt difícil
fer previsions,
en l'àmbit portuari
ja a tot arreu,
pràcticament,
és molt difícil
fer previsions,
però en fi,
tenint en compte
una mica el context general,
s'han marcat un objectiu
de tancar el 2012
amb unes xifres determinades,
o fins i tot
amb allò del rànquing,
deia que havien passat
el cinquè al quart lloc,
l'objectiu seria
poder mantenir
aquesta posició
a final d'any?
Sí,
aquest any s'han marcat
dos objectius,
és a dir,
passar a la quarta posició,
que de moment
l'han fet amb els bons resultats,
però ara l'hem de mantenir,
perquè nosaltres
aquesta quarta,
cinquena posició
sempre ens l'estem disputant
en Bilbao,
que és el port que,
diguem,
company,
a més,
els coneixem
i ens tenim un gran apreci
amb els companys de Bilbao,
però, bueno,
diguem,
en aquest rànquing
ens disputem la posició.
L'objectiu és mantenir,
consolidar aquesta quarta posició
i com a creixement global
nosaltres ens doníem
per satisfets
entre això
un 3 i un 5%.
En aquests moments
estem en un 20 i pico,
vull dir,
siguem realistes,
creiem que està difícil
mantenir
aquesta tendència
tan al cista,
al cista,
però, bueno,
si podem,
que ara que després
vinguin algun més dolent,
tenim coixí,
per dir-ho d'una manera,
per poder realment
tancar amb aquest 3 per 5%.
i mentre, en fi,
evoluciona
el tràfic de mercaderies,
el moviment,
la feina del Port de Tarragona,
a nivell de projectes estratègics,
ara mateix,
quin és el més destacat?
Perquè hi ha, per exemple,
una ampliació prevista
al moll de la Química,
no?
Sí,
en aquests moments
el que és estratègic
com a infraestructura interna
dins el Port de Tarragona
en tenim dos.
Un és,
com bé dius,
l'ampliació del moll de la Química,
que l'altre ja vam donar
un primer pas
on es va,
diguem,
es va estrenar,
per dir-ho d'una manera,
el que és una primera part
de l'ampliació
amb un nou atrac
que és de 1.200 metres
on va venir un...
es van operar
unes 2.500 tones de producte,
era simbòlic,
però, bueno,
ja és un primer pas
que l'ampliació ja està en marxa.
Avui,
el moll de la Química,
avui,
a dia d'avui,
té 16 hectàrees
i estem ampliant
pràcticament a 18 hectàrees més,
és a dir,
pràcticament doblem
la superfície
que tindrà el moll de la Química.
No només és ampliació de superfície,
sinó que guanyem línia de trac,
és a dir,
que poden atracar
més bucs alhora,
simultàniament,
i alhora amb més calat,
amb la qual cosa,
això també ens dona
molta més competitivitat
com a port,
perquè poden venir bucs més grans,
amb més capacitats
i poden operar simultàniament.
És una decisió molt important
des del punt de vista estratègic.
Tot això, evidentment,
per ser Tarragona
un referent
com a element logístic
i de suport
al polígon petroquímic
que tenim al nostre territori.
Vull dir,
aquesta és una infraestructura clau
que estem desenvolupant
en aquests moments.
Quan estarà acabada?
A principi estarà...
Completament.
Estarà acabada,
les previsions
que estiguin per l'estiu
de l'any que ve,
2013.
I l'altre objectiu?
I l'altre objectiu que estem,
que ja l'hem licitat
i justament aquesta setmana
ja hem signat
per començar
ja
amb un termini
d'un any,
entre nou mesos i un any,
és la primera fase
de l'estació intermodal
a dins
el port de Tarragona.
Aquesta setmana
intermodal
estarà ara,
diguem,
darrere
de la terminal
de contenidors
i és la que donarà
servei
principalment
a la terminal
de contenidors
i al territori
amb tot el projecte
de connexió
del port
amb ampli europeu
que suposo que també
en parlarem
o me'n preguntaràs,
no?
Però és per donar-li
coherència...
De fet, jo ho deixo en safata.
Sí,
és per donar-li coherència
a tot el projecte.
El creixement
de la terminal
de contenidors
nosaltres no s'hem cansat
de dir que
en aquests moments
estem movent
uns 250.000 contenidors
de 250.000 i 300.000.
La previsió
és poder moure
o tenim infraestructura
per moure-ho millor i mig
perquè sigui
òptim
aquest moviment
de contenidors
tenim l'estació intermodal
que el que fa
és moure
els contenidors
bé que van per terra
via camió,
bé que van per mar
en vaixell
o bé van en tren.
I els contenidors
van destí
o cap al nostre
Hinterland
cap al centre
de l'estat espanyol
Lleida,
Saragossa,
Rioja,
Madrid
o van cap a Europa.
Aleshores,
aquest projecte
de l'estació intermodal
quin calendar
tindria?
Té una previsió
d'un...
jo li posaria un any
és a dir,
jo pràcticament
crec que també
per l'estiu
finals del 2013
seria ja operativa
la primera fase.
Té dos fases.
Aquesta primera fase
que està valorada
amb uns 3 milions d'euros
i llavors vindria
una segona fase
que és d'uns 9 milions
d'euros
d'ampliació
que ja seria
diguem
en paral·lel
amb creixement
amb la terminal
de contenidors.
Això ens porta
a parlar
com deia fa un moment
del projecte
del Tercer Fill,
d'aquesta sortida
de les mercaderies
del Port de Tarragona
per connectar-les
a l'ample internacional.
El Port de Tarragona
està elaborant
el projecte
com s'havia dit.
En quin moment
està tot aquest procés?
Després de moltes setmanes
de debat
i de polèmica.
Bé,
nosaltres,
encara que no en parlem
estem treballant.
A vegades és allò
que no notícies
són bones notícies.
Vull dir que
les coses
ja ho vam dir,
nosaltres ens vam
poder defugir
del debat polític
i ens vam centrar
en el debat
de la gestió
de la infraestructura
que és el que interessa.
En quin punt
està des de la perspectiva
del Port de Tarragona?
Doncs tenim
diversos fronts oberts.
un front és
estem desenvolupant
que també ho vam anunciar
un estudi
creiem que és bo
pel territori
on
a través de la
Universitat
Rovira i Virgili
li hem encarregat
un estudi
de
veure
quines
avantatges
tindria
poder estar
connectats
amb l'ample europeu
a curt termini.
Només pel port
sinó pel territori.
I ells vam creure
que a través
de la Rovira i Virgili
que entenem
que és un organisme
diguem neutre
i que tothom
ho accepta
com una veu
autoritzada
en aquests
temes
en el territori
doncs l'hem encarregat
amb ells.
En els propers dies
tindrem ja
els resultats
i els farem públics
i els comentarem
en públic.
Això ho estem treballant.
El segon...
Perdoni, doncs
un estudi sobre
l'impacte econòmic
per dir-ho d'alguna manera
en el port
i en el conjunt
del territori.
És a dir,
el fet d'una connexió
amb ample europeu
respecte al territori
a curt termini
que representa.
Que representa.
És a dir,
com sabem
hi ha només dues opcions
de connectar-se
amb ample europeu.
A curt termini
via el projecte
del tercer fil
o a llarg termini
que és la via de roda.
Bé,
és a dir,
si esperem
10 o 15 anys
a connectar-nos
aquesta pèrdua
de temps
o d'oportunitats
què representaria?
O aquest cos
que ara,
aquest esforç
que faríem ara
pel tercer fil
si tindria el retorn
necessari
en el territori
a nivell econòmic.
Queda clar.
Queda clar.
Això és una cosa
que estem fent.
La segona cosa
que estem fent
és,
jo vam avançar també,
el projecte
tècnic
constructiu
del tram
de Tarragona
a Sant Vicenç
que és,
diguem,
el tram
qüestionat
perquè el tram
de Sant Vicenç
a Castellbisbal
aquest és comú
a tots els plantejaments
vagi pel tercer fil
o vagi
per la via de roda
el tram
aquest és comú
de Castellbisbal
fins a Sant Vicenç
i el que se qüestionava
era el tram
de Tarragona
a Sant Vicenç
si la seva
provisionalitat.
Doncs bé,
estem fent
l'estudi
constructiu
per saber
fins a l'últim
cos,
a l'últim
tornillo
que dic jo
que va.
Però a més a més
hem incorporat
en aquest estudi
diferents,
fruit
dels diferents
converses i diàles
que anem mantenint
amb el territori
també hem incorporat
la possibilitat
perquè
el nostre estudi
inicial que vam fer
del tercer fil
només era per una
de les vies
era la via
de les dues
vies que hi ha
per costa
el tercer fil
només
anava instal·lat
en una de les vies
la que toca
a nivell de mar.
Això
per exemple
a la plataforma
de defensa
del transport públic
li preocupava
que pogués
causar problemes
al transport
de passatgers
i nosaltres
això ho entenem
i recollim
aquesta inquietud
i
incorporem
a l'estudi
la possibilitat
que siguin
les dues vies
que vagin
amb tercer fil
amb la qual cosa
donaria garantia
que el transport públic
no es veria afectat
pel tema d'això.
Per tant
també ho estem estudiant
que encara que
suposi un petit
sobrecos
sobre el projecte
potser aquest petit
sobrecos
valdria la pena
si això garanteix
i dona més tranquil·litat
a diferents
plataformes del territori
que crec que també
és bo recollir
la seva
per tant
tenim aquest estudi
perquè recordem
que la ministra
va dir que el mes de juny
ella presentaria
el seu informe
i vostès
aleshores
quan el tindran aquest?
També
el tenim a carregar
perquè el mes de juny

perquè la ministra
presentarà l'informe
del que vam entendre
en altres
del que representarà
la via
la connexió
de Castellbisbal
per la via de Roda
aleshores
perdoni
l'estudi aquest del port
que estan fent
incorporaria
aquesta novetat
que deia
i que suposaria
un petit sobrecos
a la xifra
ho dic per situar
els oients
perquè a vegades
se'n fan de xifres
a les xifres
que ja va presentar
el conseller Recuder
fa poques setmanes
aquí a Tarragona
exacte
si recordem
per fer la gran xifra
era 180 milions
dels 180 milions
uns 120-130
era de Castellbisbal
de Sant Vicenç
que és aquest tros comú
això ningú discuteix
tothom estem d'acord
i el tros
que és més qüestionat
és el tros
de Sant Vicenç
de Tarragona
que són aquests
50 milions
el que hem de veure
és que si hi hagués
aquest sobrecos
que no ho sabem
insisteixo
està objecte d'estudi
perquè al final
les coses
quan estudies el tornoll
fins i tot podria ser
una mica més econòmic
i a més en el context
que estem ara
i pensant
que també s'ha de licitar
és una cosa
és quan tu el pressupostes
i després quan no licites
quan licites
hi ha una oferta
i la gent tira la baixa
això s'ha passat
a l'estació intermodal
del port
que la licitació
sortia per uns 3 milions
i s'ha tancat
amb 2.700.000
perquè fas una oferta pública
i les constructores
accedeixen
i sempre fan ofertes
a la baixa
per tant
crec que és bo incorporar
aquest punt
per garantir
aquest tema
que no hi hagi impacte
en el transport de viatgers
i l'estudiarem
i tindrem aquest informe
què més fem?
home
estem també treballant
perquè
recollint
també la sensibilitat
del territori
jo tinc una cosa
molt clara
és a dir
si Madrid
és un projecte
que li costa
acceptar-ho
tots ja ho estem veient
no?
si des de Tarragona
es presenta
una imatge
dividida
o no unida
el motiu més fàcil
que poden donar
a Madrid
és dir
miri
posi'ns d'acord
quan estiguin d'acord
vinguin
per tant
sabem que
sobretot
hi ha una visió
que no compartim
però és absolutament
respectable
sobre justament
aquest tema
genera la provisionalitat
que hi ha
una sensibilitat
que vol
que es garanteixi
la provisionalitat
d'aquest projecte
i també estem treballant
amb aquesta línia
a veure
quines fórmules
almenys
naltros
i des de la nostra posició
diguem
per dir-ho
que també tenim
la capacitat
que tenim
vull dir
també vull deixar clar
que el tercer fil
no l'instal·la
al port de Tarragona
ho fa
el Ministeri de Foment
una cosa és que
el port de Tarragona
impulsa
i proposa
perquè és una infraestructura
necessària
pel creixement del port
ja m'ha explicat
però no som nosaltres
qui fem la licitació
ho fa el Ministeri de Foment
com es pot garantir
aquesta provisionalitat
això és el que estem treballant
això és el que estem treballant
jo crec que al final
és un tema
més de garanties
diguem
jo no soc expert
és un tema més
de garanties jurídiques
de garanties
contractuals
de fórmules
de col·lecció
públic-privada
etcètera
i aquest seria un objectiu
prioritari per vostè
per assolir el consens
de tot el territori
clar clar
jo crec que també
vull dir
defugint del debat polític
crec que és un gran
un objectiu
assolit també
de dir
home
si podem presentar
una fórmula
que es pugui garantir
o
que hi ha gent
que té un cert dubte
sobre aquesta
sobre com garantir
la provisionalitat
si podem presentar
unes propostes
que
d'alguna forma
es visualitzen
que queda garantida
aquesta provisionalitat
jo crec que anem
un pas endavant
fa unes setmanes
la ministra de Foment
a València
va parlar del tercer carril
del corredor del Mediterrani
va dir literalment
que clar
el govern espanyol
no tenia prou diners
per fer ara mateix
el que entenem
com a corredor del Mediterrani
i que per tant
impulsava
des de Castellbisbal
cap a València
i Alacant
el tercer carril
ella va parlar
del tercer carril
i aquí vam estar discutint
durant uns quants dies
i debatent
si es referia
també
al tercer fil
com impulsa
aquí al port de Tarragona
i no ho hem acabat
d'aclarir
vostè entenc
de les paraules
de la ministra
que podrien estar d'acord
també
amb aquest tercer fil
que ens afecta a nosaltres
aquí a Tarragona?
t'explico
com és jo
que es diu
sempre
m'agrada que facis
aquesta pregunta
i tal
perquè
alguna vegada
quan anàvem al cotxe
sentien els debats
al matí
i sentia també
això que dius
els debats
que segegaven
i no ho hem acabat
no m'ha pogut
aclarir
no, no
ja t'aclareixo
ja t'aclareixo
i després
també haig de dir
que igual que fa
això la ministra
ho va dir
per Sant Jordi
me'n recordo perfectament
ho dic perquè també
serà un dia històric
jo també me'n recordo
que era Sant Jordi
estàs d'acord?
però serà un dia històric
aquell dia
perquè
malgrat treballar
amb tota aquesta línia
que diem
escolta'm
buscar un informe econòmic
que reforci la idea
que és necessària
la connexió a curt termini
de fer un projecte constructiu
que incorpori
la doble via
amb tercer fil
efectes
de garantir
el tràfic de passatgers
etcètera
etcètera
havia un punt de pessimisme
perquè
no
perquè una cosa és
aquí el territori
i l'altre és la visió
de Madrid
i jo tenia aquest punt
de pessimisme
perquè jo no veia Madrid
per la labor
ho dic sincerament
no veia
però això va canviar
el 23 d'abril
el 23 d'abril
per Sant Jordi
la ministra s'ha desplaçat
a València
i a València mateix
anuncia
el que tu anomenes
o ella anomena
el tercer carril
diu que són
1.200 milions d'euros
des de Castellbisbal
fins a Alacant
i el baixa
fins a Alacant
106
si fas una regla
de 3 senzilla
dels 1.200 quilòmetres
pels 700
te'n dones compte
que pràcticament
és el que surt
dels 80 quilòmetres
que nosaltres diem
del tercer fil
des de Tarragona
fins a Castellbisbal
per 180
és a dir
encaixa perfectament
amb el projecte
que està dient
el port de Tarragona
però és més
jo davant d'aquesta inquietud
i com bé dius tu
de dir
estarà parlant
de
del mateix
que planteja
el port de Tarragona
vaig demanar
la presentació
perquè la ministra
ho va fer
amb un PowerPoint
per entendre's
ho va fer
una presentació
amb audiovisual
vaig demanar
i hi ha una transparència
que per mi
és
bueno
ho diu tot
que diu
el tercer carril
és sobre la red
existente
doncs aquí
hi ha un entendedor
sobren les paraules
perquè sobre la red
existente
si és sobre la red
existente
que és el que diu
la ministra
en la seva transparència
la red existente
l'única red
que hi ha avui
que funciona de tren
és la via de costa
perquè la via de roda
és que no existe
doncs aleshores
perdoni senyor Andreu
s'ha acabat el debat
bueno
s'ha acabat el debat
en el sentit
que el ministeri assumeix
la ministra assumeix
el projecte
del tercer fil
ja no només
en el tram de Tarragona
en tot el recorregut
en tot el recorregut
i a més ho diu
argumentant
que no hi ha prous diners
en aquests moments
per aportar
la gran infraestructura
això ja ho hem dit sempre
i inclús ella mateixa
reclama
i sol·licita
l'ajuda
de l'empresa privada
per desenvolupar el projecte
és a dir
que encaixa perfectament
amb el model
que des de fa mesos
al port de Tarragona
estem plantejant
i estem impulsant
això
és un paral·lelisme
absolut
ara bé
escolta'm
també hem de ser prudents
la ministra ho diu
en un context global
evidentment
els representants
del Partit Popular
al territori
ells consideren
que això
només afectava
Barcelona i València
interpreto
que ells
quan la diu
sobre la red existente
volen dir
sobre la línia de roda
la línia de roda
no existe
és que hi ha trossos
que no existe
que està desmantelada
ja ho hem dit
mil vegades
i qualsevol persona
amb un vehicle particular
ho pot anar a veure
pot veure com està
absolutament trinxada
està desapareguda
s'ha de fer
traçat nou
i per tant
la lògica
diu
que si València
que jo crec
que aquí
és el gran
és el gran
element
que
que això
ho desbloquejarà
tristament
no serà
que ho reclami
el Port de Tarragona
i fins i tot
diria que no serà
que ho reclami
el Polígon Petroquímic
de Tarragona
serà que ho reclama
la Força de València
i el Port de València
i això és el que farà
la força
que es faci
el tercer carril
que diuen ells
que és el tercer fil
però de retruc
ens beneficia
i de retruc
es beneficia
i es beneficia
perquè la línia de València
passa
a 50 metres
de la Química
i a 50 metres
del port
S'ha plantejat
de parlar amb la ministra
o de demanar-li
una reunió?
Sí, sí, sí
o contactes amb el ministeri?
Jo per això
abans
per aclarir aquesta qüestió
per exemple
Sí, sí
Bé, primer
jo he parlat
amb el president
de Port de l'Estat
ell ja entén
la nostra posició
però jo crec
que primer
hem de trobar
l'unitat
al territori
jo crec que
amb clau
de gestió
d'infraestructura
hem de trobar
l'unitat
al territori
I ha acropat
posicions
amb el Partit Popular
que seria la força
política més divergent
Sí, sí, sí
n'altres
i sempre ho he dit
jo tinc una excel·lent
relació personal
amb el senyor
Alejandro Fernández
i mantenim
un contacte permanent
de treball
de línies de treball
de converses de treball
de l'àmbit
de temes del port
i en aquesta línia
estem treballant
vull dir
jo ho puc entendre
evidentment
no comparteixo
el 100%
els seus posicionaments
però el que hem de fer
i s'hem d'esforçar
és de trobar
ara ho tenim
pràcticament
focalitzat
en aquest tema
de la provisionalitat
si trobéssim
aquelles fórmules
que
el propi Partit Popular
del territori
se sentigués còmode
i vegués
que amb aquelles fórmules
que estic dient
de garanties
de clàusules
contractuals
etcètera
se pogués garantir
la provisionalitat
jo crec que seria
un pas endavant
molt important
i no és el mateix
anar a Madrid
a plantejar
la ministra
com a port
com a petroquímica
dient que també
anem amb una unitat
del territori
recordem també
que va haver
una moció
al ple de l'Ajuntament
on tots els partits
van votar a favor
de la proposta
del tercer fil
si fos provisional
excepte el Partit Popular
que es va abstenir
no va votar
que no
jo crec que també
és un punt a favor
és una abstenció
que no és un no rotund
i aquesta abstenció
venia condicionada
també amb aquest tema
de la provisionalitat
per tant
escolta'm
en lloc de discutir
per què no treballem
per intentar resoldre
i garantir
la provisionalitat
intentem trobar
aquesta unitat
en aquest tema
i tirar endavant
el projecte
i és el que estem fent
des del Port de Treu
sobre noves expectatives
sobre aquest projecte
estratègic del tercer fil
en el tram final
de l'entrevista
senyor Andreu
parlem més del Port
en la seva relació
amb la ciutat
el passat mes de febrer
vam tenir aquí
uns quants programes
amb la gent del Serrallo
a propòsit
d'un projecte
que tenen en marxa
des de l'autoritat portuària
una exposició
i un llibre
sobre la història
i el present del Serrallo
com estan les coses
perquè vostè
fins i tot
van arribar
a demanar material
fotogràfic
vídeos
els veïns del Serrallo
això tirarà endavant
d'alguna manera?
no, no, no
ha estat endavant
el que passa que
escolta
m'ha tingut tant d'èxit
que
els nostres recursos
sobretot
humans
són limitats
i
la veritat és que
ha generat
molta expectació
i
hem tingut que prorrogar
diguem
el període
diguem
de recull
de material
perquè hi ha hagut
molta gent interessada
i la veritat és que
a través de la Mercè Tudrà
la nostra
directora
del museu
també té altres activitats
a fer
i vam dir d'això
per tant
sí, sí
tirar endavant
és un objectiu
nostre
és una oportunitat
és un document
jo crec que
històric
i poder recollir
un llibre
tota la història
del Serrallo
és una ocasió única
d'aquí aprofito
per dir
que també va sortir
va sorgir la idea
que ja
ens havien transmès
diferents
diguem
elements de la societat civil
sobretot del Serrallo
de la possibilitat
de fer
el museu del pescador
i jo vaig anunciar-ho
que
vaig fer
la presentació
d'un opuscle
a la cofreria
de pescadors
vaig anunciar
que justament
la cofreria de pescadors
té un espai
a lo que és
per entendre'ns
a la taulada
a l'àtic
de la cofreria de pescadors
té un espai
molt gran
que avui està buit
i
la idea
que jo tenia
era que aquest espai
pogués
acollir
aquest museu
del pescador
perquè seria
diguem
fruit
de tot aquest treball
que estem fent ara
del llibre
com hi ha tant de material
donaria
diguem
per aquest material
ara una cosa
és fer el llibre
però donaria
donaria
no per una exposició temporal
sinó per un museu
exacte
com una exposició
permanent
estable
del museu
del pescador
amb una idea
diguem
de tenir
un altre element
diguem
cultural
a la ciutat
que pogués ser
fer un referent
que els pescadors
poguessin
vingueixin
al seu espai
propi
que posar en valor
també
el que és
el barri marítim
del Serraio
i l'ofici
de pescador
però jo crec
que això
és necessari
i ens ompliria
d'orgull a tots
i això aniria
a l'edifici
de l'antiga
confraria
pescadors
no no no
de la nova
confraria
a la part
de l'àtic
si algú s'ho mira
veurà que hi ha
un caixó
tancat
allò es va
guardar
el seu dia
per si fer
un restaurant
però
la veritat
és que
no ho veiem
i se'ns va
corregul·lar
que seria
el lloc
més lògic
amb un accés
fins i tot
independent
per fora
i un museu
del pescador
que albergés
també una sala
de conferències
que pogués
tenir audiovisuals
perquè per exemple
hi ha gent
que també
ofert pel·lícules
d'aquestes antigues
del món
de la barca
pot haver
material
llavors ara
amb aquest tema
tenim dues línies
de treball
primer
ara
en les properes
setmanes
volem
ja crear
el que seria
el consell
consultiu
del museu
és a dir
com han de fer
el museu
en quins continguts
on això
ho ha d'encapçalar
per entendre'ns
com una figura
d'un comissari
del museu
que per part nostra
evidentment
seria la persona
de confiança
la Mercè Toldrà
vull dir
que és la que ha
portat tot aquest tema
i després
amb els diferents
representants
de la societat civil
sobretot del Serratio
de la societat de veïns
dels pescadors
etcètera
llavors
crear aquest equip
de treball
per veure
quines línies
de treball
tindria
o seria
per exposar
en aquest museu
això és per un costat
i per altra
la part més constructiva
nosaltres també
ja hem parlat
que la setmana que ve
els propers dies
tenim ja una trobada
amb ells
a través del Col·legi
d'Arquitectes
fer un concurs
d'idees
bueno
ja aquest espai
volem aquest pla funcional
aquestes necessitats
escolta
fem un concurs
d'idees
i doncs
que també
és una forma
també de projectar
la ciutat
i el port
a través
d'un projecte
d'aquestes característiques
per tant
el procés seria
ara
fem primer llibre
el llibre
seria
un primer material
i fruit
d'aquest llibre
seria
l'embrió
de treball
d'aquest museu
del pescador
que nosaltres
ho veiem
fet
consolidat
perquè
les coses
s'han de fer
també
amb les disponibilitats
que
tenim
en els nostres
pressupostos
amb uns 3-5 anys
l'edifici
aleshores que jo
li preguntava
de l'antiga confraria
és propietat
de l'autoritat
i perquè sobre això
s'havia debatut
a vegades
com que està buit
és l'edifici
perquè ens entengui
també la gent
el que hi ha
damunt del restaurant
la Puda
allà on hi ha
la llotja
i que a més
és la imatge
que té tothom
és la imatge
del barri
aquell local
està buit
i és propietat
de l'autoritat
ara sí
ara sí
aquí
allò que mai
arribava de president
a través
d'aquell edifici
era propietat
de la Cofredia de Pescadors
i amb diferents converses
amb la Cofredia de Pescadors
que ens uneix
una excel·lent relació
ells tenen
la concessió
diguem
de la nova Cofredia
l'espai
el propietari
és el port
però ells tenen
la concessió
llavors
bueno
se'ns van plantejar
el projecte
i ens va arribar
el plantejament
que la Cofredia
pel bon funcionament
també
s'estava pensant
en desfer-se
de l'edifici
de la Puda
que era
pràcticament
del poc patrimoni
que li es quedava
el problema
de desfer-se
d'aquell edifici
fins i tot
era que
bueno
en un context econòmic
complicat
la idea era
fins i tot
per fer pisos
o fer
i moltes d'això
clar
això
des de la visió
de la autoritat portuària
vam creure
que
ho havien de salvar
ho havien de salvar
perquè com bé dius
és un edifici emblemàtic
jo crec que tots els terragonins
ho tenim
a la retina de l'ull
la imatge de la Puda
que s'han fet moltes fotografies
el rellotge
i tot això
i llavors

vam estar treballant
molts mesos
i finalment
vam arribar a un acord
jo crec que molt guapo
a les dues parts
i ja ha quedat
amb propietat
de la autoritat portuària
perquè a més a més
nosaltres també
vull dir
al final
perquè clar
has de fer les coses
també amb un objectiu
nosaltres també
dins d'aquest creixement
dels projectes culturals
i socials del port
nosaltres
tenim una idea
d'ampliar el museu
del port
el museu del port
avui està pensant
més per la navegació
però també creem
que seria bo
ampliar-lo
a nivell d'oficis
ara tenim l'ofici
de boter
que ens va encedir
això
creem per exemple
que també seria bo
un espai
museístic
per exemple
per l'ofici d'estibador
que no hi és
i l'estibador
és una figura
molt important
i hi ha molta història
dels estibadors de Tarragona
i crec que també
és posar en valor
una figura
que a vegades
potser no ha tingut
tot el reconeixement
que tenia que tenir
però aquest creixement
del port
que tenim
que és allí
on està el refugi
número dos
no podem créixer
perquè a la part d'arrere
tenim les oficines
del CEMAP
que se'n diu
que són
al final
on se gestiona
tots els espais culturals
i socials del port
doncs bé
la idea
que vam pensar
és de dir
adquirir l'edifici
de la Puda
per instal·lar allí
les oficines
és a dir
treure-les
del darrere del museu
així ens permetia
ampliar el museu
i posar les oficines
de gestió
d'espais culturals
a la Puda
a més a més
la Puda
qui ho conegui
en el primer pis
de la Puda
hi ha un antic teatre
vull dir
que és molt simbòlic
i molt històric
vull dir
unes dimensions
importants
i també
se'ns van pensar
que també era
també seria
un espai
molt interessant
i bonic
per incorporar-ho
també
com a espai
cultural i social
del port de Tarragona
com ja sap tothom
el port sempre
intenta facilitar
a la ciutadania
els seus espais
els tingladus
per fer exposicions
per fer actes
etcètera
però per fer teatres
o actes musicals
tampoc tenim els espais
i se'ns va córrer
com un lloc emblemàtic
de dir
home
la idea és
conservar el teatre
renovat
evidentment
amb tota una instal·lació
moderna
i tot posat al dia
però també
per posar-los
a disposició
del barri
principalment
del Serrallo
i de la ciutat
en general
que puguin gaudir
d'espais socials
i poder fer teatres
poder fer conferències
poder fer això
en un entorn
de primera línia
de mar
com és el barri
del Serrallo
i per tant
allí anirien
les oficines
aniria aquest espai
cultural i social
ampliat
i un gust
per fer exposicions
també
i la idea
és que els restaurants
seguin mantint
el restaurant
i aquesta remodelació
de l'edifici
en quin termini
un parell d'anys
ara justament
hem encarregat
un informe tècnic
perquè
ho vam incorporar
el mes de febre i març
i volíem saber també
l'estat de l'edifici
perquè és molt antic
i doncs
també volíem tenir
les garanties
que a curt termini
no hi ha perills
pel seu ús
perquè
utilitza la coral
del Serrallo
utilitza en diferents
grups
i volíem tenir
la garantia
que compleix
plenament
totes les seguretats
la idea
la idea
seria
a veure
també anem
una mica
lligats
a l'activitat
del restaurant
perquè
la idea
per entendre
seria
poder tancar-lo
i
durant vuit mesos
un any
fer tota la reforma
i tornar a obrir
de nou
estem amb els informes
tècnics
en aquests moments
també les disponibilitats
pressupostàries
com sempre
que també són limitades
com tothom
i a veure si també
jo crec que un parell d'anys
jo crec que seria possible
poder obrir
com dic
amb aquest espai
d'oficines portuàries
de tota la part social
i cultural
i aquest espai obert
a la ciutat
i sobretot
al barri del Serrallo
del que seria
la poder
Déu-n'hi-do
moltes novetats
sense acabar el temps
i se'm queden
qüestions pendents
perquè li volia preguntar
pel tema de Creuers
tema de la Marina Portàraco
encara que no és competència
directa del port
però evidentment
que li interessa
ara que estem parlant
del moll de costa
així que senyor Andreuli
em plaço per d'aquí
poques setmanes
i tornar a parlar
quan vulgueu
jo
perquè avui
hem parlat
de moltíssimes coses
del moviment de mercaderies
hem parlat
del terce fil
de l'ampliació
del moll de química
de tots aquests projectes
que relacionen
el por amb la ciutat
i ens queden
algunes coses pendents
com dèiem
ho deixem pendent
jo dir-te que ho és
que el que dic sempre
que ho seguim treballant
vull dir que és un gran objectiu
però com dic jo
és a llarg termini
és a llarg termini
i com dic jo
s'ha de treballar
en silenci i en secret
perquè funcioni bé
de totes maneres
li preguntaré la pròxima vegada
que vingui a la ràdio
senyor Josep Andreu
president de l'autoritat portòria
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ullens de Tarragona Ràdio
a vosaltres per convidar-nos
que vagi bé
bon dia