logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I aquí continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio
a les 6 i gairebé 11 minuts
i ens anem cap a la plaça de la Font
que deu estar dolça, dolça, dolça, dolça.
Josep, bona tarda, benvingut.
Hola, Sílvia, bona tarda.
Que està molt dolça la plaça de la Font avui, no?
Sí, sí, molt dolça.
I plena de gent fent cua amb plats.
Que dius, què fa aquesta gent amb un plat?
Repartits, eh?
Ah, ja ha repartit ja?
No, no, encara no.
Per dir que les cua estan repartides entre aquí
i entre la rama nova davant de l'estat de les festes.
Que en guany, com saben, està al teatre Metropol,
al hall del teatre Metropol,
la gent està repartida perquè és que allà
és on cal anar a buscar els tiquets aquest any.
Al teatre Metropol.
Ah, d'acord, d'acord.
És a dir, que si algun s'escolta ara i encara vol anar-hi,
s'atempta a fer-ho.
Tot i que hi ha cua, eh?
Perquè ara ens ho explicaven que la cua
arribava pràcticament al carrer Girona.
Vull dir que...
Aquí també hi ha cues, eh?
Ja comença a haver gent que estan fent les...
Quatre cues perquè són quatre entrades.
Aquí, com és habitual,
cada any s'han habilitat unes tanques.
Al mig, aquestes dues taules allargades
amb els 75 metres de pastís de centetecla
i hi ha dues fileres i quatre entrades.
És a dir, que pots entrar per quatre cantons.
Mira, parlarem amb moltes que estan al començament de la fila.
De la filera, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com us dieu?
Javier.
I vostè?
Carme.
D'on venen ara?
D'on venen arribar?
D'on venen?
Ara venim de fer cua
per agafar el tiquet d'aquí dalt del Teatre Tarragona.
I a quin ambient hi havia allà baix?
Bé, està ple.
Hi ha el carrer Girona que arriba quasi fins dalt.
De gent que espera per agafar el tiquet.
Quantes són han estat allà baix fent cua?
Fent cua, eh?
Ells, una hora.
Una hora, una hora, una hora ben bona.
I ara què passarà?
Una hora aquí,
esperar que es donin un trosset de pastís,
però bé, tot sigui per les festes.
Abans, Sílvia,
aquest senyor abans m'explicava
que ell agafa vacances per festes.
És a dir, és d'aquests arregolins
que s'agafen 15 dies a l'hivern
i quins separarà, no?
Per Santa Tegla?
Sí, sí, per Santa Tegla, cada any.
15 dies per Santa Tegla.
Ja l'agafo cap allà el dia 19 o així
i ja fins als finals de mes ja no hi torno.
Veus?
Molt bé.
que passi totes les festes.
I baixa tots els actes o tries una miqueta?
Com ho fas?
Home, trio una miqueta
perquè tots els actes és impossible seguir-los,
però bé, els que més m'agraden,
sí, sobretot els castells,
la baixada de l'Àlia,
ara el pastís aquest,
vaig anar a fer el gelat
i bé, i així anem seguint.
I què tal la festa en guany?
Bé, molt bé.
Home, potser ser una miqueta més fluixa
que l'any passat,
però bé, clar,
tot depèn,
perquè com que no hi ha enduro,
doncs...
però bé,
tot i això,
bé, bé.
El divendres aniràs a la baixada de l'Àliga?
Sí, i tant, i tant.
Demà,
me penso que és a les 12,
i llavors,
bé,
uns fills també hi van a les 12,
però ells hi tornen a les dues,
jo a les dues ja no.
Per mi,
anem a fer el vermut el dematí.
El dissabte,
el dissabte fem el vermut allà dalt,
que dona el vermut de l'Izaguirre,
a la plaça La Font,
i també hi ha música,
doncs bé,
anem seguint els actes com podem.
Molt bé, família, doncs.
Som família, no?
Sí, sí,
és la meva mare.
Mare i fill.
Doncs mira,
no ho sembla,
jo li feia la seva senyora, eh?
No, no, no.
Ell està treballant,
i per allà ara vindrà l'altre fill,
amb la neta i tot,
pel que hem anat a fer un...
Hem anat a fer una cervesa i ara tornaran.
És a dir,
que viviu la festa en família, eh?
Sí, sí, sí, això sí,
cada any.
Molt bé,
doncs que vagi de gust,
el pastís ja em mireu després
a veure com ha anat, eh?
Molt bé, a veure.
Gràcies, eh?
Gràcies.
Doncs Sílvia...
Digues.
Viuen la festa amb família, eh?
Sí, sí.
Ja, mira,
hi ha també molta gent jove
que ha vingut aquí a buscar el pastís,
però també senyores estupendes,
com ara aquestes amb les que parlarem,
doncs que també estan aquí fent la cua.
Què tal, senyores?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Veig que porta el pan a la mà,
no?
Fa una mica de fresqueta,
encara que no ho sembli.
No, fa de fresca.
No, no, anava a dir caloreta,
caloreta,
encara que està una mica que faci...
Sí, sí, sí, sí.
Faig el fogó.
Expliqui'm,
què estan fent aquí?
Doncs estem esperant
pel Bas de Santa Ticle.
que no ho sap.
Estem esperant el Bas de Santa Ticle.
És una cosa tradicional,
de tanys,
no ho penso.
Un tallat de pastís és bo,
no?
Bo i tant.
Bo i tant.
Avui som festa major,
doncs han d'endolçar-ho una mica.
Ara deuen venir d'allà baix,
no?
Del Teatre Tarragona?
Han pogut veure l'entrada del teatre?
No, no, no,
no hi hem entrat,
no hi hem anat.
No, no, no.
Hem vingut directament aquí,
perquè han anat a les nostres cames,
ja cap allà baix i tornar a venir.
Massa, massa.
I la resta de les festes,
com la viuran,
la resta de les festes?
Bé, bé, bé,
farem tot el que podrem.
Anirem allà a veure el que puguem.
No podem estar sentats.
No podem estar sentats,
allà anirem.
Molt bé, senyora,
gràcies, que vagi bé.
De res, gràcies.
Fem una cosa, Josep.
Aprofito que tu vagis a buscar
una altra persona
per jo obrir el telèfon,
el 977 24 47 67,
i que algú m'ha digui
si ha tastat aquest braç,
no el de Cantany,
sinó el dels altres anys,
i què li ha semblat.
I com és que ara està a casa,
per exemple?
perquè he de donar un davantal
ben maco
que segur que tu estàs veient
que porten ja els pastissers
que s'estan movent
per poder d'aquí una miqueta
començar a repartir aquest pastís,
aquest braç de Santa Tecla.
què et sembla?
Bé, el Josep diu que sí.
Digues sí.
No, no, sí, sí, perdona.
Ja està, passa a la cabra.
Perdona, és que he perdut
que tenim algú al telèfon.
Perdona, és que he perdut
que se vols la connexió,
però mira, la retorno la connexió...
Mira, fem una cosa,
que tinc algú al telèfon
i de seguida continuem res.
No marxis, eh?
Estic escoltant.
Vinga.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, qui ets?
Kevin.
Hola, Kevin, què més?
Acuña.
Kevin, com estàs?
Molt bé.
I com estàs passant les festes?
Bé, bé.
On has anat aquests dies?
A veure, passa'm les dents llargues.
La penada popular, castell,
de tot, una mica.
Ah, fantàstic, no?
Sí.
I avui, ara, a casa,
és possible?
Sí, perquè estic una miqueta malalt
i ens hem de cuidar una...
Espera, i t'he quedat de festa.
Ah, no sé si dir-li al Josep
que et guardi un trosset de pastís
del barç de Santa Tecla.
A veure...
No, millor que no.
Però, clar, a lo millor,
si tu et trobes malament,
d'aquí a què quedem,
a mi hem passat 3 o 4 dies
i a saber com quedarà aquest pastís, eh?
Bueno, bueno.
Kevin, que et milloris.
Moltes gràcies.
Avui a recuperar-se
i que encara ens queden dies
per gaudir de les festes de Santa Tecla
i que ja saps que la part més gruixuda dels actes
arriben ja de cara al cap de setmana, d'acord?
D'acord.
I tens per tu aquest davantal
que veuràs que és ben maco,
amb color negre
i que passa al braç de Santa Tecla.
Moltes gràcies.
A tu, adeus i a bona tarda.
Adéu.
Gràcies.
Doncs mira, veus,
no estem portant la festa al Kevin, Josep?
Digue'm, digue'm.
Que el Kevin, que el teníem mal al teu a casa
i que li estem portant la festa
a través de les nostres paraules.
Doncs mira,
li portarem també la impressió
del president del gremi de pastís de Tarragona.
Endavant.
Perquè està aquí amb nosaltres,
és el Josep Roquet.
Josep, què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tornem a ser un altre any més, no?
Sí, una vegada, un any més.
Ja, quasi, quasi que és un clàssic
de la festa major, això.
Ara fa molt de gotxa,
però d'aquí,
pel costat no la veurem res, aquella, eh?
Bé, és del que es tracta, eh?
Com ha anat aquest any?
Quantes racions s'heu preparat?
Qui he col·laborat?
Sí, mira,
som sis pastisseries artesanes de Tarragona.
Hem fet unes dos mil racions.
Dues mil,
també com cada any feu la...
De fet, que en porteu ja, no?
Que feu la...
Sí, i hem acabat ja 300 de celíac.
O sigui, dos mil trescentes, total.
Cadascú fa una part, diguéssim,
i després ho ajunteu aquí, no?
Sí, cadascú fa una part...
Una parte del pastel,
nunca mejor dicho,
i llavors el que fem és replegar-les totes
i posar-les aquí, sí.
Per a aquells que no recorden,
quan va començar aquesta iniciativa
i com va sorgir l'aïlla, te'n recordes?
Això va sorgir,
deu fer ara uns 12 anys,
per iniciativa d'una emissora de ràdio
que va contactar amb el gremi
per veure si es podria fer
un pastís a nivell popular
i, bueno, i vam tindre unes entrevistes,
unes xarxes
i al final es va plasmar amb el que és el braç.
I aquest braç, per explicar-ho allò com és,
és a dir, jo la imatge que veig
és d'un braç de gitano,
perquè la gent m'entengui,
per qui no ho hagi vist mai, eh?
Bueno, és un braç de gitano,
que és el típic braç de gitano
que podeu trobar en qualsevol pastisseria artesana.
En aquest cas és un braç de gitano de nata
i, bueno, i l'únic que fem és
fer-ne entre les sis pastisseries,
fer-ne cadascun de naltos una part
i llavors vindre aquí, juntar-lo,
i d'alguna manera significar un braç de gitano
gegant.
És el que estem veient aquí ara
i que de seguida obrirem les portes,
si es podrà accedir.
Reivindiqueu, suposo, un any més,
el del tarannà artesà,
no dels que sou artesans, no?
Sí, esclar, vull dir,
això jo crec que és la nostra arma
defensar l'artesania,
que en fi al cap és el que nosaltres fem,
davant de tot el que pugui haver,
tot el que sigui industrial
i històries d'aquestes que hi ha por ahí.
Perquè es nota.
Eh?
Dic que es nota.
Oh, clar que es nota.
Clar que es nota.
No pot ser el mateix, no?
És a dir, un gust,
els materials no són els mateixos.
No, i el client també ho sap apreciar,
entens?
Vull dir, la gent quan va a una pastisseria
sap on va,
vull dir que la gent ja ho aprecia ja.
Hola, Josep,
doncs ara estareu enfeinats, eh?
Doncs vinga, moltes gràcies.
Que vagi bé, gràcies.
Vinga, valdros.
Doncs Silvia, digue'm, digue'm.
No li has demanat un trosset, eh?
No, no, és que jo no puc agafar,
jo no puc agafar un trosset
perquè s'agafa un trosset.
No, perquè mira,
jo ara estic dintre del cercle
que està tancat
i la gent està fora,
i la gent està fora esperant per entrar.
I t'està mirant amb una cara així com dient.
Com l'agafis tu primer abans que nosaltres.
Veig aquelles mirades que no...
Sí, sí, d'aquelles...
Jo crec que no seria gaire...
Que era encertat, eh?
Sí, sí, que la teva seguretat,
encara que estigui darrere d'un micròfon,
no està assegurada, no?
Exacte, podria passar alguna cosa, eh?
Per tant, per evitar-ho, saps?
Ens cuirem en salut i...
Per si de cas, no per si de cas.
Deixa'm parlar amb una nena
que hi ha per aquí, que...
Endavant.
Petitona, a veure què m'explica.
Perquè aquí encara no n'ho obert
i la cua es va fent llarga, eh?
Encara no n'ho obert l'accés
i la cua es va fent llarga
i arriba pràcticament per la part
de tocar en el carrer Portoleta.
No arriba a Portoleta, però gairebé.
Arriba fins a la font
de tocar el carrer Portoleta.
I per l'altra banda veig que també, eh?
Que es va acumulant la gent.
Hi ha famílies senceres
amb pares, mares, nens, petits,
com aquesta noia Petitona,
que no sé si deu tenir 7 o 8 anys,
potser 6 o 7, eh?
Ara li preguntarem.
A veure què ens explica.
No ho ha parlat.
No ho ha parlat?
No ho ha parlat, però parlem amb l'àvia.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
És l'àvia?
Sí.
Com es diu la nena?
Carlota.
Carlota, i quants anys té la Carlota?
Vull.
Veig que heu vingut aquí en família avui, no?
Diria que hi ha la filla, no?
I la neta.
Sí, sí, les tres.
I d'on veniu ara?
És a dir, abans de venir de ser aquí,
on em parli a passar?
Per allà al Teat de Tarragona,
a buscar les entrades?
Ah, i estem per l'entra.
I ara venim aquí a fer otra cola.
Ahir hi havia molta cua allà a baix, o no?
Sí, ui, llegava quasi hasta la Rambla Vella.
D'onava hasta la Rambla Vella.
I quanta senyora heu estat allà a baix?
Bueno, jo he estat dues hores.
Dos hores?
Dos hores.
De les quatre a les seis.
Carai.
Però era la tres.
O sigui, era la tercera persona que ha arribat a...
De la cua a la tercera?
Carai.
Ara queda almenys dues hores, eh?
Esperant que aquí baixi ràpid, això.
Jo n'hi do, eh?
Josep, entre tu i jo.
Molt bé, gràcies, eh?
Vinga.
Digues, diga, Sílvia.
Deveient la cua que hi ha, que ja és força gruixuda, de gent que s'espera,
i si encara hi ha dues hores de cua, com ha estat dit aquesta senyora?
Però és que aquí passa ràpid, eh?
Ah, d'acord.
No, és que estava pensant, dic, si comences a sumar, comences a sumar temps...
Deixa'm parlar amb el primer de la filera.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Què m'expliques?
Doncs mira, aquí, per menjar el braç, el pastís de Santa Tecla.
És el primer any?
No, és el segon.
Estits d'aquí de Tarragona, ciutat?
Tarragona, ciutat, sí.
Què et sembla, això, aquesta iniciativa?
Està molt bé que ho facin cada any, i és... dóna gust veure'l, perquè és molt gran,
i està molt bo, sobretot, això... hi ha que remarcar-ho.
Escolta'm, si ara, mira que se't colen, eh?
No, no, no, és per fer la foto només.
Si tu ara tinguis el teu programa de festes a mà, quin acte tindries marcat?
Quin és el propi acte que tens marcat per anar-hi?
Per anar-hi a la baixada de l'Àliga, demà, divendres, a les 12.
Per a qui és que encara, que són pocs, que no saben què és això de la baixada de l'Àliga,
què us explicaries?
Doncs, doncs que hi ha molta gent, sobretot, i baixen l'Àliga per les escales de catedral,
a part de l'Àliga baixen la Molassa i els gegants també passen per allà.
I és impressionant la quantitat de gent i la quantitat, el sentiment de festa que hi ha aquí a Tarragona.
I l'emparit a Roca també, no?
Exacte, això no hi ha que oblidar-ho.
I tu has arribat mai a portar l'Àliga? Has sigut mai a portar-la ocasional en aquest dia?
No he tingut l'ocasió, però m'agradaria portar-la algun cop.
A quin any ho intentaràs o no?
Ho intentaré, que no hi hagi el dubte d'intentar-ho.
A veure si hi ha sort, eh? Gràcies.
Moltes gràcies, adeu.
El primer de la Fibera, hem parlat amb la tercera.
Des de quina hora estava aquí, esperant, no?
No, aquest no hi ha arribat ara fa poc.
Ah, d'acord.
Però l'altra senyora, doncs, que estava aquí, era la tercera.
Si la tercera persona que ha arribat al hall del Teatre Tarragona, doncs, portava allà això un parell d'hores.
A veure, clar, si tu hi vas amb molt de descentralació, doncs, clar, fins que no obrin, doncs...
Clar, no podem fer res.
Allà estàs, no?
És lògic.
I aquí, de seguida, obriran, eh? Perquè pràcticament veig que ho tenen tot a punt.
És a dir, que això jo crec que estaria a punt, a punt, a punt d'iniciar-se.
Podem parlar amb algú, Josep, de les persones que estaran a punt, mai millor dic, d'entregar i de començar a donar els braços?
Però a veure...
Doncs no, perquè encara n'hi són.
Encara n'hi són?
No, perquè encara n'hi són. Perquè ara a l'interior estic jo sol, eh? A l'interior estic jo sol a banda dels...
Per això aquestes mirades cap a tu.
Dels pastissers. A qui dintre estem ara? Els pastissers i jo?
I suposo que d'aquí a poca estona començaran a arribar, doncs, regidors de l'Ajuntament, no sé si fins i tot membres de l'equip de govern, eh?
Bàsicament, i també de l'oposició, menys de la consistori municipal, doncs, que quan comença tradicional, doncs, que l'any també seran aquí repartint aquests pastís.
Ah, molt bé, molt bé.
Això ho veurem, suposo, d'aquí a una estoneta. Ara podrem parlar amb més gent, eh? Perquè aquí hi ha...
Sí, som-hi, som-hi.
Hi ha una senyora que abans també l'he vist per aquí i que també deien que venim d'allà al Teatre Tarragona i a veure què m'expliquen.
M'hi acostaré, però és que tinc que passar la tanca, eh?
Què tal? Bona tarda.
Com estàs?
Com esteu? Bona tarda, com està?
No, jo no, no.
No, no, no, no, vull dir que no què li fa gust aquí. Expliqui'm, què està fent aquí, vostè?
Bona tarda.
Ah, que ho dic aquí una mica més. Què li sembla, això, l'opestís?
Eh?
Què li sembla, això, l'opestís?
Me sembla, doncs, que haurien de fer més viadonal. No s'hauria d'esperar tant.
Tant com puja la gent, n'han donant.
Tant com arriben, n'han donant-los. No, vostè deu pensar el mateix, no?
Sí, sí, jo estic molt contenta d'estar aquí a la cola i viar-lo com l'organitzan i tot.
I som els primers.
Està molt bé.
Me parece, no ho sé, segura, me parece.
Quizà l'any passat no hi havia més, no arribava la mesa més arriba.
No li sabria dir, eh? Jo diria que és més o menys igual que l'any passat.
I les reaccions són 2.000 com l'any passat.
Ja, en tot igual, igual.
Doncs nada.
A mi, que estan ser els primers, que quan obrin seran els primers, no?
Sí, sí, les primeres, sí, sí.
Ara veiem d'allà baix del Teat de Tarragona, no? Suposo, agafar els tíquets.
Com ha anat per allà?
Ui, a una cola que havia ja, bien pronto.
A les 5 y algo ya estaba la cola, ya.
Y este señor.
Vingui vostè, vingui, vingui cap aquí.
Vingui, vingui, vingui, home, vingui, vingui cap aquí.
A no, a no, a no, ara està tímida, ara està tímida aquest senyor.
Vingui, vingui.
Una hora aquí dalt, dues hores.
De les 4 i mitja que estava fent col·lió, pel tiquet.
Però davant seu, quant n'hi havia, quan ha arribat allà les quarts a 5?
Quan n'hi havia 5.
Clar, ha arribat dels primers.
Dels primers, però ja n'hi havia 5 davant.
Si hagués arribat més tard, no hauria sigut d'esperar tant.
Bueno, claro.
Ha sigut el primer allà i...
El primer allà arribava ja a mitjus del carrer Girona.
Això vol dir que el pastís és bo.
Això vol dir que el pastís és bo.
Ja veurem, encara no l'he tastat, ja en parlarem.
Si no fos bo, la gent no faria cua, eh?
Tots són bons.
Tots són bons.
Això sí, el que en guany hi ha menys que l'any passat.
Jo diria que és mateixa, serà la reacció de 2.000, eh?
Una reacció per persona.
Sí, sí.
Escolti'm, la resta de la festa com la viuen?
Les?
La resta de festes com les viuen?
Ah, bé, demà anirem al cafè i pur un duro i anar fent.
I la copa també, eh?
I la copa, de cunyac o de llortrés.
Però escolti'm, vostè encara té duros per casa?
Sí, tinc duros, clar que en tinc.
Els vaig a guardar tots.
Però vostè fa cara tenir molts duros, eh?
No en tinc gaires ja, que se m'acaben, cada any, cada any.
En té gaires de duros o no?
No.
No en treu, no en treu, perquè si no el porto un duro no li donen res.
No, que en tinc 5 o 6 encara, me'n queden.
Guàrdiem en un per mi?
Ja te'l donaré demà.
Si vols, mira, el podem compartir, la copa el compartim, eh?
Si vols.
De què el vols?
De jo el 3 verd o jo el 3 groc?
Jo el groc faré.
Jo el groc, perquè ja tinc 80 anys.
Ja no puc beure fort.
El vòscotim, se'l veu molt aixerit, eh, per tenir 80 anys?
80 anys.
Els vaig fer el 6 d'agost.
A mi do.
A part del cafè Copa i Puro per on dur, o més en direm, aquests dies?
Després baixem aquí baix a la plaça de la Font, que fan la tronada.
Bueno, el Paragó primer, després la tronada.
I surten els gegants cap a la ramba, i a veure això.
A la nit no.
Què més? Dic, què en diga?
Acabat, fan la crida aquí.
Però el Paragó, el Paragó, el Paragó.
Allà baix.
De fet, demà, bueno, jo el Paragó amb la Franca Masso, que està cantant de l'Alguer.
I l'arrencada dels gegants, també.
Llavors els gegants cap a la rambla i veure això.
Però a la nit ja no surto.
Sortim en aquesta edat.
Ja en sortia els fills, els nens, no?
Fan bo.
A la nit ja no sortim, ja no ho veiem.
Molt bé, família, em vaig cap a una altra banda.
Com ho farem, això del duro?
Com ho farem? Demà ja et veuré de dalt.
Ja el buscaré, eh?
Ara m'has de retratar per sortir.
Josep, pregunta-li si...
quants duros els hi queden, però clar.
No, ja he dit que té cinc duros.
No cinc duros, eh?
Cinc peces de duro.
Però només?
Estic de franco, encara.
Que no s'ho gasti tot demà, que ho guardi per l'any vinent, eh?
M'ha dit que ho guardi per l'any que ve, la companya els estudi.
Home, almenys que ho gasti.
Els altres quatre que es guardi per l'any que ve, per l'altre i per l'altre.
Que ha de continuar, que ha de continuar això, eh?
Espera't, no els podem dir, per l'any que ve ja no ho podem dir.
Oh, i tant que sí.
Ho diem, però...
Que vagi bé, apa, adeu, eh?
Gràcies, adeu, adeu.
Doncs mira, Sílvia, jo de fet, jo de duro l'altre any em vaig buscar i no em vaig trobar per casa.
Jo et tinc encara, eh?
Ah, doncs mira, doncs, demà ja me'n guardes segur, eh?
Fes-me'n recordar perquè ja saps que jo i la meva memòria no anem al mateix pal, eh?
Tu me'n recordes, dius, Sílvia, me truques a casa i ja farem el que sigui.
Jo t'ho recordaré, és a dir, que aquest duro me'n guardes i ja farem negocis.
Que tal? Bona tarda.
Ai, ai, ai, no.
Ai, que fas cara enfadada.
Estàs enfadada?
Sí, no, bé.
És que estava així amb els braços creuats i...
Igual s'ha enfadat, no?
Estàs enfadada?
No, però no m'agrada gaire a mi per la ràdio.
Però et penses que hi ha gustat el pastís o no?
Sí, i tant.
I és el primer any, no?
No.
Cada any?
No, cada any no. L'any passat va ser el primer.
I per oig aquí a Tarragona?
Sí.
Perquè no ho sabies que es feia o era un acte que no venies?
No, sí, ja ho sabíem que es feia.
Perquè ja vivim aquí a Tarragona.
I a part d'aquest acte d'avui, quins més actes viuràs de la festa major?
Sí, vam anar a veure la festa major d'allí dels petits.
Els petits petits.
Sí.
I després anem a veure el correu focs de la canalla.
El que fan avui?
Sí.
O sigui que viu intensament a la festa, eh?
Sí.
Molt bé.
No estàs enfadada, doncs, eh?
No, home, no.
Apa, que va jo bé.
I mira aquesta noia tan...
Aquesta noia joveneta, aquesta noia bona tarda.
Hola.
Com te dius?
Alba.
Quants anys tens, Alba?
Nou.
Què hi fas aquí, en aquesta cua, Alba? Explica'm-ho.
Què estàs fent aquí?
Doncs per menjar el pastís a Santa Tecla.
Ah, carai.
I l'has provat mai, aquest pastís o no?
Doncs no.
O sigui, el primer any que he provat el pastís a Santa Tecla.
I en qui has vingut?
Doncs amb la meva mare i la meva cosina.
I tu saps que avui, a banda del pastís, també hi ha la cercavila, els diables petits, no?
Sí.
I mires a veure'ls?
No.
No?
El que no t'agraden gaire les espurnes?
Bueno, no, és que tinc un problema.
Què ha passat?
A l'uïda.
Ah, a l'uïda, va, a l'uïda.
D'acord, d'acord.
Què és el que més t'agradat?
El que has vist fins ara a la festa, què és el que més t'agradat?
Doncs, a moment, la Santa Tecla.
El seguici popular.
El seguici petit, que vas veure ahir a la tarda, no?
I t'agradaria formar part d'algun d'aquests elements?
T'agradaria formar-ne part d'algun d'ells?
Vés endavant, eh? No ho sé, algun dia.
Bueno, no.
L'home diu que sí, eh?
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Sí que ho vaig dir alguna vegada.
Que vagi bé, gràcies.
De res.
Gràcies.
És molt a dir això que acabes de dir, perquè és veritat que des de l'estató d'Espullat,
ara mateix, i fins al balcó del Mediterrani, està el correfoc petit, eh? Recordem-ho.
Per a aquells que els hi agradi, que s'hi atensin, no?
Doncs sí, sí, perquè encara són a temps d'anar a veure el correfoc petit.
Ahir era el torn del seguici popular petit, abans d'ahir el torn de la ligueta petita.
I avui toca això, el seguici popular petit.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Què fan per aquí?
Mira.
No ho sabia, no ho sabia.
Perquè conviden o no?
Si jo, si no convideixi, no estaríem aquí fent cua.
Això, això, què?
Cada any queden per aquí a veure si hi ha berenat o no?
A veure, i tant, cada any.
Cada any, cada any.
Una hora fent cua allà pel tíquet i dues hores fent cua aquí pel que es donin al tall.
Bueno, però això val la pena perquè és bo, no?
És un engany a bobos, perquè t'ho donen un tallet petitet així.
Però, bueno, és el mormor d'estar a la part.
Bueno, però així passen una estona per aquí, la fan petar, no?
Com es diu vostè, que no l'he preguntat, que sou una mica mal advocat.
Com me dic jo, Matilde.
Matilde, molt a gust, Matilde.
La resta de la festa, el que queda de festa, que viurem intensament.
Tu el que es pugui.
Tu el que es pugui més.
Demà el cafè copí puro.
No t'agrada el cafè copí puro?
O i tant.
Per un duro?
Què passa que ara ho comentàvem amb un senyor que vi per allà davant,
que jo no en tinc ja de duros, no me'n queden per casa.
Ah, no? Ui, doncs n'hi ha molts.
Sí, hi ha gent que tenen un sac així de ple.
Encara en queden, eh?
I encara queden duros a vegades.
Sí, que queden duros, sí.
Sí, que queden.
Molt bé, Matilde, moltes gràcies.
Molt bé, de res.
Josep, deixa'm rectificar una cosa, que jo amb les presses he dit que ara mateix...
No, ara no, d'aquí una horeta, eh?
D'aquí una horeta.
Serà dos quarts de vuit de la tarda quan es farà el corre a foc petit, eh?
A les quarts de vuit.
A les quarts de vuit de la tarda.
A les quarts de vuit.
Encara queda una horeta, eh?
Espera, aquell noi per aquí em vol dir una cosa.
Què dius?
No, què dius?
Diga, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què volies preguntar?
No, és que aquí què es fa?
No saps què es fa aquí?
Eh, que maco, ho veus?
Aquí hi ha un pastís de Santa Tecla que està allà al mig i que ara el repartiran.
Però per agafar-ne un, tens que tindre un tíquet.
Què el tens, el tíquet?
Sí.
Ah, llavors ja està, ja està solucionat.
Quants anys té, aquest nen?
Quants anys tens tu?
Sí, nou.
Quants, nou?
Nou anys.
Com te dius?
I tens nou anys?
Sí.
M'ha vingut la teva germana?
No, no és ni.
No, sóc la seva amiga.
Com te dius tu?
Jo, Salma.
Salma, vosaltres que viviu més a la festa, què és el que us agrada més a la festa major?
Sí, m'agrada molt.
Però què és el que t'agrada més?
Ah, vale.
El gegant i la geganta.
O sigui, tu ets dels gegants, eh?
Sí.
I que demà vindràs a l'arrencada dels gegants.
Demà divendres.
No sé, és que la meva mare no sé si m'importarà.
On està la teva mare?
Li preguntarem.
Bé.
Està per aquí?
Està per aquí?
No.
No ha vingut?
No.
Així no li podem preguntar.
Clar.
L'hauràs de convèncer tu sola.
A teva casa.
Vale.
Intentaràs convèncer-la perquè et porti els gegants demà?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Que vagi bé, eh?
Ja em diràs si és bo el pastís.
Sí?
Ja em diràs si el pastís és bo.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adéu, adéu.
Has vist queixerets aquests dos nois, eh?
Bueno, aquesta nena i aquest nen.
Sí, sí, sí.
Que tenia 9 anys, han dit, no?
Sí, no, és que a més a les diferents cues que hi ha, a les 4 cues,
que encara es conserven, doncs bé, hi ha gent molt variada, eh?
Gent més aviat joveneta com aquests que hem pogut parlar, 7 o 8 anys,
i gent més gran.
Jo estava pensant en aquesta senyora de costat, que el tall és molt curt.
Sí, sí, és que és un tast, eh?
Recordem que és un tast.
És un tall, clar, clar, no.
De tota manera, algun any ha sobrat, eh?
Sí.
Algun any recordo que n'ha sobrat i que algú qui s'ha quedat per aquí al final ha pogut allò tastar-lo.
Molt bé.
Clar, si en principis no tens ticket, no pots, però vaja, si sobra...
A més, a més, en un principi són 75 metres, eh? Ni més ni menys.
Sí, sí, no, 2.000 racions.
Per això, per això, que estem parlant d'uns quarts metres, i tota la gent, has vist que, o part d'ells, han arribat a la situació que d'aquí hi havia menys racions.
Aquí això es veu més petit, eh?
Això...
Espera que em posarem a mig...
No sé si arribarem, eh?
Em posaré a mig d'una conversa, perquè m'expliquen per aquí.
Vinga, vinga, posa-t'hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi, posa-hi.
Hem d'arreglar el món avui o no?
El món, mira, ha sortit del sol i hem d'arreglar la vista, perquè si no...
Jo porto per aigua que no em calia, que em pesi força.
És que, de fet, al migdia plovia, no?, cap al migdia tarda plovia quatre gotes, però...
Sí, mos ha regat les plantes, ja que no plou mai a Tarragona.
Com va la festa?
Molt bé.
Bona, bona.
Espèri que...
Molta gent, molta gent, molta gent, a tot arreu.
La rambla plena de gent.
Aquí plena de gent. Tot.
Això és bo, que es deixin al carrer, no?
Que es deixin vivint de festa.
Necessitem molta gent.
Exacte, perquè si no, que fem a casa.
Farem bulto.
Dels actes que queden per vindre,
a quins aniran d'actes a la festa major?
Com?
A quins actes aniran properament a la festa major?
Demà, que fan el café puro, demà,
i després fan tots els pregors de l'Ajuntament,
que és molt bonic.
Díguim, diguim.
Demà és de gans.
Demà hi ha el gegant.
Demà hi ha el gegant, sí.
Arrencada el gegant, sí, després del pregó.
Sí, després, després.
A quina hora hi ha el pregó?
El pregó és a les 6 de la tarda.
A les 6, a les 6, perdó, a les 6 comença.
A les 6 de la tarda comencem.
A les 6 comença, sí, sí.
Aquí mateix.
Si no podem venir, ho podem escoltar per Tarragona Ràdio.
Ah, doncs també.
Podem fer les dues coses, venir a escoltar-ho per Tarragona Ràdio.
Nosaltres venim, eh?
Que no diguin Tarragona, que després la gent no va a les festes.
Sí, puc també.
És que sí?
Ja miren com ha anat el pastís, si us ha agradat.
Ai, a ver, a ver, a ver.
Som coloses.
Són de berenar bé, no?
No n'hauríem de menjar, eh?
Vostès deuen quedar les tardes i deuen fer el berenar, no?
Home.
No, no, berenar cada tarda no.
Quasi.
Alguna tarda sí, no?
Alguns dies sí, de quan a quan.
Tirem pel dolç.
Sí, i no n'hauríem de menjar, el que és jo.
Però un cop de tant en tant no fa cap mal.
Ah, no, mira.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé, una cosa com d'una altra.
Molt bé, senyora, gràcies, eh?
De res, de res.
Bona festa major.
Igualment, igualment, eh?
Josep.
Digue'm, digue'm.
No sé si es pot dir, però ara mateix els estudis acaben de marxar, però fa una miqueta teníem aquí a la pregonera d'enguany, eh?
La Franca Masso.
Sí.
Doncs mira que bé, doncs segurament això és perquè si estava per aquí els estudis vol dir que l'entrevistareu.
L'ha entrevistat, millor dit la Núria.
La Núria Cartanyà, doncs.
I que demà escoltareu el resultat d'aquesta entrevista, que jo crec que serà molt interessant.
Doncs no l'estigueu.
Segurament per això, pel que dirà el pregó i també per explicar-nos una miqueta aquest desgermanament que tenim entre Tarragona i l'Alguer.
Efectivament, doncs que és el motiu d'aquest desgermanament, doncs que vindrà a fer el pregó Franca Masso, que està cantant de l'Alguer, i que a més a més actuarà, crec que el mateix dia o vespre al Camp de Mar.
Sí, és cert.
En fi, doncs, satisfacció del blau, doncs per això, no? Perquè el pregó d'enguany a càrrec d'aquest cantant el Graça.
Josep, ens queden només tres minuts, no arriba.
Tu creus que podem enganxar amb alguna cosa més que encara ens acabi de convidar per baixar a la plaça de la Font i gaudir d'aquest pastís del braç de Santa Ticle?
Perquè recordem que comença a les set de la tarda, o sigui, començaran a donar a partir de les set, o almenys així és un horari dia.
Jo crec que ens convençaran per anar a molts actes.
Bona tarda.
Hola.
Com estàs?
Hola.
Bé.
Coca-Cola.
A tu t'agrada el Batman, no? El Batman t'agrada, no?
Sí.
Que porta una samarita del Batman, eh?
Ah, d'acord, d'acord.
Explica'm què estàs fent aquí.
Estic esperant en la coa per tindre un braç de Santa Ticle.
Per tindre-ho, eh? Si tot canviaran ara i et posaran aquí un braç d'aquests... No, no. Vol dir que el provaràs, no? El braç?
Sí.
Tu el que has vist fins ara de la festa, què és el que més t'agradat? Quin acte és tant de Santa Ticle?
Bé, és el primer dia.
Avui és el primer dia?
Sí.
Tu és d'aquí de Tarragona, ciutat?
Eh?
Tu és de Tarragona, ciutat. És d'aquí de la ciutat, tu, de Tarragona?
Sí.
Però avui és el primer dia que véns a un acte de la festa, no?
Sí.
I demà, per exemple, aniràs a algun acte, els propers dies?
Potser.
Potser, depèn, no?
Sí.
Molt bé. I aquest noi és amic teu?
Sí.
Com se diu ell?
Fèlix.
Com? Fèlix, per què no vol parlar el Fèlix? Fèlix, escolta'm, tu, fins ara què has vist a la festa, no? Què has vist?
Encara no he vist res.
Me casas, però veuràs coses, no? Suposo que aniràs a veure... De fet, fan la cercavila, fan després del correfoc petit, aquí al costat, a la Rambla.
Sí que aniré.
El correfoc sí, perquè el correfoc, a més a més, és bonic de veure, no?
Sí.
Molt bé, doncs a veure si proveu el pastís, que ja us queda poc, he de fer cua?
Ja queda una miqueta, només es queden 20 minuts, no arriba, eh? 20 minuts, no arriba.
Bueno, no, no, és que això ja està pràcticament a punt, eh? Crec que estan a punt, a punt d'obrir.
Sí? Ho faran abans de temps, fins i tot? Allò per la insistència, segurament queda la gent, eh?
Què dius? Bona tarda, com te dius?
Parla en castellà.
Com te dius, tu?
Eh?
Com te dius?
Siete.
Com?
Siete.
T'està prenent el pèl, eh?
Com te dius?
Com te dius?
Com te llama?
Aaron.
Què m'expliques? Què feu per aquí? Què esteu fent?
Què estàs haciendo?
Ué, esperando que coma la tarta.
Però teniu el tiquet ja a punt?
Sí, sí.
De seguida us agafaran, eh?
Eh?
De seguida arribareu i podreu tastar-lo.
Ja ho sé.
Apa, que vagi bé.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Has vist una cosa, no?
Digue'm, digue'm.
T'estàvem venent la moto, que us sàpiguis, que parlava només castellà.
I quan t'ha dit adéu i t'ha dit sí, sí, gràcies.
Però com sou una canalla, eh?
Me'n vaig cap al final de la cua. Estic ara al costat de la persona que està al final mateix de la cua.
Al final, final.
Però que arribarà també al final, perquè els últims seran els primers.
Doncs allò que passa, sí, que els últims són els primers.
Sí.
Doncs aquesta senyora d'aquí a poc serà la primera perquè arribarà, doncs, allò.
Al principi també podrà, doncs, però ja no és l'última, perquè ara ja han arribat altres dos.
I per tant ja, els últims i encara una altra senyora.
Vull dir que, escolta'm, que arribeu tard.
Eh?
Que arribeu tard.
No, a l'hora.
Perquè veniu d'allà baix, no?
Sí, hem anat a buscar el tiquet.
Com està per allà?
Bueno, està bé, bé.
Encara queda gent, encara queda cua o allà no?
Sí, encara n'hi havia, encara n'hi havia.
Vosaltres heu hagut d'estar molta estona per allà baix?
Ah, no, en seguida s'ha tocat.
O sigui, arribar i mordre.
Sí.
Aquí toca fer una mica més de cua, però vaja.
A més, sí.
Sou d'aquí de Tarragona, vosaltres?
Sí, de Sant Pere i Sant Pau.
I cada any viu la festa, no?
Sí, cada any baixem.
Vull dir, desfrutem de les festes.
El proper acte, a part d'aquest?
Eh?
El proper acte, a part d'aquest, quin serà?
Ah, després, no ho sé, perquè baixen el que és l'àliga petita, no?
I tot això.
Això va ser, el Cercavilla Petita va ser, avui hi ha el Correfoc Petit.
Ah, el Correfoc Petit.
Bé, sé que demà hi ha els gegants, que és el que baixo més,
però vull dir, amb els crios no en tinc ja de petits i ja no.
Baixo més pel dia de la festa major.
Bé, doncs que baixi bé, que ho diu, eh?
Per cert, mira, eres l'última i guaita, ja hi ha cua darrere.
Gràcies.
Apa, adéu.
Adéu.
És que van arribant, Sílvia, van arribant.
No, m'imagino, m'imagino.
I, clar, això, bueno, jo crec que deuen estar a punt d'obrir ja, perquè si no...
No, no, és que segurament que per la insistència, potser, de la gent,
del temps que porten esperant,
segurament perquè ja deuen veure-li la cara a aquest pastís,
que ja fa aproximadament, jo crec que una horeta, més o menys,
que l'han començat a col·locar, perquè, clar, és que són uns quants metres,
75 metres per ser més exactes, que s'han d'anar tallant
i amb 2.000 racions, que es diuen aviat, eh?
Mira, que veig dues noies que crec que aniran al correfoc petit,
perquè van habilitades...
Jo, amb el teu permís, també, he d'anar trucant, perquè d'aquí una miqueta hem de parlar amb el tropical, eh?
Bona tarda, com te dius?
Maria.
I tu com te dius?
Ai, no.
Per què aneu així vestit? Jo m'ho penso, perquè és, però expliquem-ho a vosaltres.
Per què aneu així amb casadora texana, amb el barret de la festa...
On aneu ara?
Al correfoc, després de menjar el braç de Santa Tecla.
I aneu preparades ja per posar-vos, imagino, sota, no?, amb aquesta vestimenta?
Sí.
I què, què, què? Quan estàs per allà sota, que acaben les espurnes a sobre, com ho vius?
Bé, doncs amb això no ens farem mal, amb les espurnes.
I aneu protegides?
Sí.
Però es poseu sota, no?, vosaltres, sota les carretilles?
Sí.
I tu també?
Sí.
I a part d'això, heu vist alguna cosa més fins ara de la festa?
Vau anar a veure ahir el seguici petit, per exemple?
Doncs ahir, a les festes majors...
Vau anar al seguici petit, potser?
Sí.
Al seguici popular petit.
I us agredia formar part d'algun d'aquests elements del seguici, algun dia?
Sí, de la molassa petita.
Tu, de la molassa, i tu?
La bíblia.
Mira, veus, no coincidiríeu, eh? La bíblia, segur?
Que diu que li era més la bíblia que... I tu, la molassa, la molasseta, no?
Sí.
Però per què? Perquè és poca solta, la molasseta?
Perquè fa molt el boig i m'agrada.
Ah, bona, perquè és una mica en tramaliada.
I tu, la bíblia, per què? Per què t'agrada?
Perquè m'agrada perquè és una espècie de molt diferent dels altres i tira foc, m'agrada molt.
Mira, és una bona rou, també.
Noies, que baixa molt... Per cert, tu portes dos barrets, no?, un, dos.
El de mon pare i el meu.
Ah, d'acord, d'acord. Ton pare és el que ensenya que hi ha aquí, no?
Sí.
Molt bé, que veig que porta un llibre allà per anar a fer temps, eh?
Sí.
Escolta'm, tu també hi vas al correfoc, o no?
Hi vas al correfoc?
Sí, anirem ara, anirem.
Vas acompanyar-les, no?
A vigilar, a vigilar.
Controla una miqueta. Escolta'm, veig que portes el llibre a punt, vas llegir, no?, per fer la cua.
Les quals més curtes, no?, més ràpides.
Esteu aquí esperant pel pastís?
Sí, senyor.
Molt bé, doncs bona festa.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Visca, visca.
Visca, visca.
Doncs mira, Sílvia, esperant per aquí, aprofitant, doncs, per llegir un llibre, mentrestant per anar fent temps, allà aquí està, doncs, també allò intentant una mica mareixar la partió amb el telèfon mòbil i veig que per l'interior d'aquesta coca, doncs, d'aquesta dues taules allargades de pastís, doncs, que comença a haver-hi moviment.
No, no, m'imagino, m'imagino, perquè la gent ja, si no han baranat, ja han guardat.
Encara no obren, però, vaja, no trigaran gaire, eh?
Jo t'he dit que l'hora almenys que està prevista que comencin és a partir de les set de la tarda, o sigui que jo crec que haurem d'agafar una miqueta més de paciència, eh?
Doncs sí, sí, tot plegat queda un quart d'hora, eh?
Com si hem fet la connexió cap a les sis, és a dir que hi ha gent que ja porta aquí tres quarts d'hora, perquè quan hem arribat pràcticament no hi havia ningú, hi havia potser, res, cinc, set, vuit persones per aquí,
a aquest costat d'aquí, on som ara, tocant el que seria la façada de l'Ajuntament, i a l'altra banda potser eren deu o dotze, però ara és que hi ha la cua pràcticament, jo diria que o estan tots aquí ja o pràcticament tots, eh?
Aquestes dues mil persones que avui podran, doncs, degustar aquest pastís, per una banda i per l'altra, per això, perquè hi ha aquestes quatre cues i, doncs, hi ha gent que està més tocant el carrer Portolet i altres que estan tots aquí, en aquesta part d'aquí de l'Ajuntament.
Doncs, si et sembla, ho deixem aquí, Josep, perquè d'aquí una miqueta hem de parlar amb l'Edu Nadal, amb l'Eduard Nadal, amb el Dudi,
que ens ha de convèncer a tots perquè baixem als jardins del Camp de Mar, demà, demà passat i el diumenge,
per gaudir d'aquest primer tropical fest, que Déu-n'hi-do, la que ens estan organitzant i els que volen que comencem a ballar
i ja veureu que pujarà la temperatura als jardins del Camp de Mar, amb aquest primer festival tropical, diguem-ho així, de mestissatge.
Josep, digues, digues, que gràcies i que bon profit, eh, guapo.
Intentarem, tot i que ho veig complicat, eh, per cert, jo crec que sí, eh, jo crec que sí.
Deixa'm recordar, Sílvia, que avui es pot veure el retaule de la Santa Tecla a la catedral.
Molt bé.
Que feia dos anys que no es podia veure a la catedral, que és el lloc d'origen per al qual va estar concebut.
Sí, perquè estaven les obres, recordem-ho.
Estaven obres i això, és a dir, que tothom que vulgui avui a les quart d'11 de la nit que s'acosti a la catedral,
que vali molt la pena veure aquest espectacle, que recull l'essència del que seria la patrona de la ciutat de Santa Tecla
i que és absolutament recomanable perquè, a més a més, això es podrà veure a la catedral.
Jo diria que un marc incomparable per al qual està concebut i que estarà molt bé veure aquest espectacle
a la catedral de Santa Tecla a càrrec de la catedral de Santa Tecla.
Doncs totalment recomanable. Josep, gràcies.
Fins ara.
Adeu-sia, bona tarda.