Volem felicitar en directe Albert Enribot.
Albert, bon dia i felicitats.
Hola, bon dia, moltes gràcies.
El volem felicitar perquè la Canceladeria d'Albert Enribot
ha rebut un reconeixement del govern de la Generalitat
per la seva trajectòria.
Exactament en què ha consistit aquest reconeixement, Albert?
Bé, el reconeixement ha sigut la Generalitat,
que els comerços centenaris,
els que porten una trajectòria major de 100 anys,
ens donen un diploma a un guardó,
i un reconeixement en format de la façana de la Generalitat,
molt bonic,
que no és per al valor que té, sinó per al significat que té.
Vull dir, el que un porti, no jo mateix, evidentment,
perquè no tinc tants anys com per poder-ho haver solit,
i és gràcies a quatre generacions,
es pugui culminar almenys fins als 100 anys amb aquest format.
Va ser un acte molt agradable, molt bonic,
molt ben organitzat, també ho tinc que dir,
i emotiu, per què no?
Quan neix, doncs, la cancel·laderia de la família Ribot?
Aviam, neix a finals de 1800.
El que passa que, identificat o documentat en paper,
ho podem fer a partir del 1903,
que és el que nosaltres podem documentar, no?
Però venim del 1800, a final del 1800.
I on neix?
Bé, bé, neix al sud de França,
nosaltres, amb un origen, érem Ribot, o Ribot, com s'adiria en francès,
el que passa, doncs, que aquells abans passats, doncs,
se'n van a, passen a Puigcerdà,
a Puigcerdà, doncs, ja ens comencem a instal·lar,
i quatre generacions enrere, doncs, comencem a baixar fins per a Tarragona,
que ens va acollir superbé.
Jo, de fet, no he vist cap altra ciutat que a Tarragona,
vull dir, he nascut, m'he criat i continuo vivint aquí,
i estic encantat, i aquí hem culminat els...
bé, més de 100 anys, però a l'acte era 100 anys del comerç,
de la botiga del Ribot, no?
I des de quan, al mercat?
Al mercat, doncs, el 1950 i poc,
que va ser quan el meu pare tenia, doncs, una botiga a la Rambla,
amb el seu obrador,
i va poder, doncs, aconseguir una parada, doncs,
que s'agribilava una persona, una venedora,
i la va comprar llavors.
A partir de llavors, doncs, no hem deixat mai d'estar dintre del mercat.
Sempre vinculats a aquest sector comercial,
sempre, o gairebé sempre, durant molts anys,
durant moltes dècades, vinculats a Tarragona.
Va ser fàcil, per exemple, per l'Albert Ribot,
amb el que parlem ara, agafar el relleu del pare,
i el pare en relació a l'avi?
Com han estat aquests relleus familiars?
Bé, doncs, suposo que quan un viu intensament
dintre de la seva família, doncs, tot aquest món,
que és el comerç, que és les botigues,
que és anar a la plaça, que és el dia a dia,
doncs, suposo que ho portes a la sang, no?
Llavors, gairebé sense donar-se'n compte,
almenys el que em toca a mi, doncs,
va ser incloure'm ajudar el pare,
perquè el pare, doncs, tenien molta feina,
treballava moltíssim,
i donant cops de mà, cops de mà, doncs, bueno,
vam acabar introduint-se dintre,
i el pare encantat de la vida, doncs,
no va dir pas que no i va agafar el relleu, no?
M'ho va posar molt fàcil, el meu pare.
Perquè de molt jovenet, l'Albert ja anava a la botiga?
Sí, som tres germans, i tots tres germans,
els dissabtes sempre anàvem a ajudar el pare a descarregar,
perquè era una tasca una miqueta, doncs,
ferragosa i pesada,
i el pare ha sigut gran, i el teníem d'anar a ajudar,
i així ho vam fer, no?
El que passa que els altres dos germans meus,
també molt vinculats al negoci, doncs,
ells van buscar camins diferents,
perquè, doncs, bueno, van...
Així ho comporta la vida,
i jo vaig ser el que em vaig quedar a casa,
doncs, ajudant els pares,
i tirant endavant el negoci,
fins a dia d'avui.
Com ha canviat, no?, el negoci, m'imagino?
Moltíssim, moltíssim.
En què destacaria els canvis de quan l'Albert era petit
i ajudava el pare a la situació actual?
Doncs, abans, tot i que sempre portar un establiment,
un negoci, és un ritme molt angoixant,
molt estressant,
perquè sempre tens que anar a 120%,
abans es venien molts quilos a molt poques persones,
i ara venem pocs quilos a moltes persones.
Abans era una venda molt o engròs,
i ara és molt especialització.
La gent et ve buscar allò que no troba a cap lloc,
o fins i tot fes-me, això, no?
Vull dir, especialitzat.
És el que crec que acabarà duent
els nostres formats d'establiment a l'èxit.
És a dir, que l'èxit segurament d'un negoci centenari
com la Canceladeria Ribot,
en bona part respon a aquesta especialització
del producte que ofereix el client.
Sé que amb l'eònic i adaptar a les circumstàncies
i ser àgil i agafar i fer allò que demana el client.
Jo crec que és l'única solució.
Viure-ho, sentir-ho,
i posar-hi tot el millor que puguis
i el que saps en aquest negoci.
Crec que és l'única fórmula vàlida
per poder tirar endavant o aguantar 100 anys.
Suposo que també el tracte,
el tracte personal de l'Albert
i dels que l'acompanyen a la parada del mercat
és fonamental, el tracte amb el client.
Sí, evidentment.
Tant si estic jo com si no estic,
la gent que treballa amb nosaltres
viu tant o més com nosaltres
la situació de servei en el client.
Vull dir, el format del tu a tu,
de poder entendre el teu client que et demana,
què li pots fer,
conèixer-lo,
tindre aquesta vinculació tan i tan directa,
cosa que no poden fer altres formats de venda,
és el que a nosaltres ens produeix
aquesta durada en el temps.
Perquè ara mateix,
una cancel·laderia com la vostra,
quins productes podeu arribar a oferir?
Quina quantitat i quina varietat de productes podeu oferir?
Ui, moltíssimes.
Només te puc dir que nosaltres,
amb llistat, tenim més de 900 articles
que subministrem al nostre client.
Nosaltres ja des de les vaques boges
va ser una decisió que vam prendre
de no posar tots els ous al mateix cistell.
Nosaltres vam diversificar el nostre negoci
i va avui en dia des de l'hostaleria
fins a la pullestreria,
tossineria i toquem recreatius també.
Vull dir, imagina't si tenim una gama ben àmplia
per no fer fallida, que és el que volem.
Hi ha alguns productes molt estranys?
Estranys o que són difícils de trobar?
Bé, els que són difícils de trobar
són els que fem nosaltres,
que porten allò que molt poca gent
és capaç de posar,
que és el carinyo, el sentiment,
la personalització.
Jo sé que la nostra punta de venda,
per exemple, és el Nadal,
i el Nadal, per molts formats de venda
que hagin, la gent ve al mercat
i ens demana allò que vol per donar-los el seu,
allò millor que volen per donar-los el seu.
I això només som nosaltres
que som capaços de personalitzar
fins a aquest punt, a aquest àpat.
I això, amb un pló d'orgull,
crec que el mercat dona un servei impressionant.
Un responsable d'un establiment
amb menys de 100 anys d'història,
com veu ara mateix aquesta situació de crisi?
Com us afecta?
Quines reflexions et porten, Albert?
Bé, jo crec que hem de ser prudents,
estalviadors, tenir molta cura,
no aixecar un peu fins que l'altre
no ens ve hem fermat endavant
i ser molt curosos, molt curosos, molt curosos.
Crec que la sensatesa i la responsabilitat
és l'únic que ens pot fer aguantar en aquest lloc
i, per altra banda,
fer moltes i moltes hores
que nosaltres, els empresaris o els petits comerciants,
els botiguers,
que a mi no m'agrada gens que diguin això,
però bé, els botiguers,
totes les hores que invertim
per aguantar el nostre negoci endavant.
Jo crec que és la situació que ara ens toca viure.
amb 100 anys n'hem passat de tots colors
i si hem passat els altres,
també passarem a aquest.
I el futur com el veus, doncs?
El futur jo el veig molt bé.
Ets optimista?
Sí, sí, sí, per sempre.
Quan un està baix de tot,
l'únic que pot fer és pujar.
Per tant, només ens queda veure
una línia ascendent cap amunt, i tant.
Doncs Albert Enribot,
responsable de la cancel·laderia
d'aquest nom al Mercat Central,
amb un reconeixement del govern de la Generalitat
la setmana passada
per la seva trajectòria centenària,
gràcies per atendre aquesta trucada,
bona feina, sobretot que vagi molt bé la feina,
i felicitats per aquest reconeixement,
que us ho mereixeu i molt.
Gràcies a vosaltres per pensar en nosaltres.
Gràcies i bon dia.
Adéu, bon dia, adéu.