I després d'un tema, un altre, i molt ràpidament,
tancarem el matí parlant d'estrenes cinematogràfiques,
però abans deixeu-nos que complim amb una entrevista
que teníem pendent i amb moltes ganes de fer-la més.
Marxem cap a la Terra Alta
i allà portem un parell de setmanes ben bones,
explicant-vos que tenen molt bons productes de la Terra.
Entre d'altres, el Cordé,
que és el protagonista de les jornades gastronòmiques.
I sempre ho explicàvem, el Cordé,
que està guisat amb l'oli de la D.O. protegida de la Terra Alta.
i també regat, per dir-ho així, amb els vins de la D.O. Terra Alta.
De la qualitat d'aquests vins ja n'hem parlat,
no ho posàvem en dubte,
però és que, a més, hem conegut,
a finals de la setmana passada em sembla que era,
que la guia de vins de Catalunya
va atorgar dos dels seus primers premis
a dos vins de la D.O. Terra Alta.
Un d'ells era com a millor vi negre,
el senyora Carmen 2010, de vins del tros,
ja vam parlar amb els seus responsables,
i l'altre vi, en la modalitat a la categoria de millor vi blanc,
és la d'Atària Blanc del 2010.
I aquí és on ara entrem en entrevista
amb el responsable del celler a l'Atària,
amb el Joan Àngel Lliberia.
Joan Àngel, bon dia.
Hola, bon dia, finalment, eh?
Finalment.
Ha costat això.
Però, ens portem des de...
Sí, com a tres dies intentant fer entrevista,
esteu molt enfeinats,
però igualment n'hem parlat, eh?,
de la d'Atària,
perquè, mira, ahir teníem un restaurador d'aquí de Tarragona
que, parlant del vi, tal, ens deia,
sí, sí, diu, és que la d'Atària Blanc,
diu, és que és un clàssic.
Bueno.
El coneixia de sempre.
Anem a PAMS, Joan Àngel,
que no tenim molt de temps,
però explica'ns,
quina trajectòria teniu al celler a l'Atària?
Sou de Gandesa, no?
Sí, Gandesa a l'Atària és un celler
que neix l'any que ve, farà deu anys.
Si ve les vinyes i l'experiència que ens avala,
portem bastant més temps.
Ja el meu avi era enòleg,
meu pare pagès, jo m'ato i enginyer agrònom,
però fa deu anys, diguem-li,
que vam fer en marxa amb les vinyes de casa
el celler tal com es coneix ara.
Feu tot el tipus de vi,
blanc, negre, diferents varietats?
Bàsicament, estem...
És a dir, l'objectiu principal de d'Atària,
la idea meva, quan el vam tirar endavant,
era fer vins autèntics.
I aquesta autenticitat,
basada en varietats autòctones majoritàriament,
i sobretot amb l'ús molt concret dels terres que allí tenim.
Aleshores, per blancs treballem bàsicament amb garnatges blanques
i per negres, doncs, garnatges negres.
Una veritat que fa gràcia sempre que ho dic,
que es diu la garnatxa peluda
i tant d'una mica de carinyena.
Molt bé.
Això vol dir, aquestes particularitats o característiques
que m'has explicat,
vol dir que té una tirada molt curta?
Són vins d'edicions limitades?
Bé, hi ha de tot.
Les vinyes més velles, evidentment,
la producció és més baixa,
que és el tas de l'edetària blanc
que ha guanyat el premi,
com a millor vi blanc de Catalunya.
Sí, té una tirada curta,
perquè, clar, vas limitat, per dir-ho d'alguna manera,
per vinyes que tenim de 60 anys, no?
I, clar, aquestes vinyes
te donen aquest fruit tan especial
perquè la producció és baixa,
llavors el vi o el raïm que s'hi dona
és molt més equilibrat,
molt més mineral,
te donen unes característiques molt pròpies.
De tota manera, després hi ha vins,
diguem-li, més a l'ús,
també alguns de vinyes una mica velles,
de 40 anys i de vinyes joves,
és a dir, que tenim de tot una mica.
Molt bé.
Doncs entrem a parlar directament
d'aquest vi guanyador com a millor vi blanc,
que és l'edetària blanc del 2010.
Què té d'especial l'edetària blanc?
I concretament, no sé si d'aquesta anyada,
fins i tot, és encara més especial.
Bé, és un vi molt particular,
perquè la garnatxa blanca,
aquesta que estàvem parlant,
que té 60 anys,
està plantada en un sol
que se'n diu penal.
La gent de la Terra d'Alta
el coneixen perfectament
i, a més a més, és molt visible.
De fet, és una duna fòssil del Quaternari.
És a dir, són unes dunes antigues
que tenen 40 milions d'anys
i allí la garnatxa blanca
d'estes vinyes velles
té la capacitat d'arrelar
en molta profunditat
perquè no troben aigua,
en matèria orgànica
i, per tant, donen, diguem-li,
uns raïms molt especials.
Què vol dir molt especials?
Vol dir que són raïms
i, apròpiament,
la garnatxa blanca
donen molt bona estructura en boca,
però, alhora,
et donen molt bona frescor
i això és el que el fa
un vi bon,
un bo per veure ara,
però, alhora,
amb un potencial d'envelliment.
Aleshores, també t'hauria de dir,
per exemple,
que són vins per menjar.
Les garnatxes blanques
tenen la característica
no tant de vins d'aperitiu,
sinó vins per seure en una taula
i menjar amb ells.
i és quan realment
els disfrutes en plenitud.
Amb què mariden?
Amb què maridenia, en aquest cas?
Amb què mariden?
De fet,
el món dels vins blancs
és un món una mica especial,
perquè molts dels productors
s'han dedicat a fer vins simpàtics,
frescos,
fàcils de veure,
diguem-li,
comercials,
i llavors la pregunta
teuria de ser al revés.
Amb què mariden
aquests vins senzills?
Doncs diria que gairebé veuen res,
perquè no tenen els components
per poder maridar.
Llavors,
una garnatxa blanca,
quina característica té?
Té característica que és cremosa,
la garnatxa blanca de la Terra Alta
té una certa salinitat,
per tant,
tot allò que són plats contundents,
potents,
t'hi poden anar bé.
Una garnatxa blanca
més fresca,
més jove,
te pot maridar,
doncs,
amb arrossos,
genèrics,
amb peixos,
però en canvi,
quan entres ja
en aquestes garnatxes
més antigues,
doncs,
pots entrar fins i tot
amb un colomí,
o pots entrar,
per exemple,
amb la tonyina,
que és un peix
amb una carn molt contundent
i molt complicat de maridar,
la gran majoria de gent,
és a dir,
que et diria
que pots entrar a maridar
en plats
que habitualment
o tradicionalment
els somelistes
els maridarien
amb vins negres,
oi?
Val,
val,
molt interessant,
doncs,
a més treballant
amb aquesta varietat,
com dius tu,
ben pròpia
de la Terra Alta.
I cal dir-te, Núria,
que la garnatxa blanca,
més de la meitat
de les garnatxes blanques
del món
estan plantades
a la Terra Alta.
Això vol dir
que no és casualitat,
vol dir que és la veritat
que millor
se'ns hi adapta
i vol dir
que allí
és on dona
les característiques
més particulars,
no?,
del nostre clima,
del garbí,
que també és un vent
que influeix molt,
llavors,
jo convido
a tots els que ens escolten
a que,
sigui heretària
o sigui alguna altra
que siguin valents
i que vinguin aprovat
amb els vins
de la Terra Alta,
sigui blancs o negres,
oi?
Déu-n'hi-do,
doncs vinga,
ens ho apuntem
i jo crec que especialment
per les característiques
que ens han donat
ara que ve Nadal,
no?,
i que la gent
es fa una miqueta de llista
d'aquells vins
que han de posar a taula
per quedar bé.
Amb el caldo de Nadal
jo me l'imagino ben bé,
eh?
Pot ser,
pot ser una...
Perfectament,
i sobretot
si després també hi ha
un bon,
diguem-li,
l'au que habitualment
fiquem al caldo,
doncs això aniria molt bé.
Està bé,
perquè amb un sol tipus de vi
ja allargues gairebé
tot el...
Bé,
la gràcia que té
la garnetxa blanca
és aquesta,
no?,
que el fet de tindre
aquesta estructura
i aquestes característiques
t'ha permet,
diguem-li,
que sigui bastant terreny
per poder maridar,
per poder maridar
en diversos plats.
Per tant,
escolta,
que ho disfruteu molt
també durant aquest Nadal
i a continuació.
Moltes gràcies.
Escolta,
una última pregunta,
simplement,
anirà bé aquest guardó,
el necessitàveu realment
des de la Terra Alta
per reivindicar-vos,
per dir,
ostres,
n'altres també,
i des de fa temps ja
que estem amb aquesta D.O.
El meu cal no oblidar
que la Terra Alta
és l'esona de vinyes
més important
que hi ha a Catalunya
detrás del Penedès.
En superfície
i en quantitat
de pagesos
que s'hi dediquen
és molt més important
que el Priorat,
que el Monsant,
que la Conca,
per nombrar-te
les altres comarques
vitícoles
de la vindrecació.
Per tant,
sí,
és cert,
necessitem,
per la gent d'aquí,
per exemple,
d'Etària,
el 90%
de les nostres ventes
és l'exportació.
Això és debut
perquè tenim vocació
d'exportar,
sí,
però també perquè aquí
la gent
costa molt de menar
en Terra Alta.
És a dir,
la gent encara està
una mica
amb el pensament
d'aquells vins
que es andés
al bater a potents,
durs i tal,
cosa que no és així.
És avui dia
que pots trobar vins,
sobretot,
elegants,
minerals,
que poden competir
a nivell mundial.
Per tant,
potser la gent d'aquí
de la nostra demarcació
són els primers
que han de ser aglomerats,
per descobrir-los,
per descobrir
el que tenim
més a prop
de casa d'ells.
Bé,
doncs ens quedem
amb aquesta idea
i moltíssimes gràcies,
Joan Àngel Lloberia,
per presentar-nos
aquest Adataria Blanc 2010.
Felicitats.
Un plaer,
moltes gràcies.
una vegada,
que hi véi.
Adéu, dèu.
Adéu.