Ha plogut una mica, jo no m'ho pensava.
Va ser el 2009 quan Julio Ricardo Trigo editava El somni de Tàrraco.
Déu-n'hi-do, s'hi ha plogut.
D'aquell llibre, i ara ens ho confirmaran els autors,
en va sortir el llibre que tot seguit avui us presentem.
Es diu Fogons de Tàrraco, receptes de cuina romana,
i els autors en són el Julio Ricardo Trigo, que el tenim aquí a l'estudi.
Julio, bon dia.
Què tal, bon dia.
I la Colla Valls, que la tenim per telèfon.
Colla, bon dia.
Hola, bon dia.
La Colla ens consta que s'ha escapat una miqueta,
te tenim enfeinada, per tant, si et sembla, comencem parlant amb tu
i després et deixem continuar la feina i ens quedem el Julio i jo aquí, d'acord?
Gràcies.
Molt bé.
Escolta, qui dels dos és aquí el més cuinetes?
Em preguntes?
Sí, sí, pregunto qui dels dos és el més cuinetes,
és el que li agrada més això de la cuina i tal.
Bé, ens agrada molt a tots dos,
però pràcticament ell té el paper primordial,
perquè jo vaig més escapada
i els caps de setmana ho fem plegats,
però els dies de diari realment ell és un manetes.
Sí?
Què fas, cuina, cuina de dia a dia, Julio?
Sí, sí, però sempre intento inventar una mica, no?
No sé, jugar una mica per a fer-lo més bonic i més saboroso.
I què us va passar?
Que mentre estaves documentant pel somni de Tàrraco,
t'abas anar trobant amb tot aquest esperit culinari gastronòmic?
Clar, quan escrius una novel·la el que fas també
és bolxar una mica en tota l'època, no?
I en tots els aspectes de l'època.
i m'anava trobant receptes, m'anava trobant plats
que realment deies, bueno, això, com sabrà això, no?
I un dia la colla em va dir,
escolta, i per què no fer un llibre de receptes, no?
A partir de tot això i del que anem trobant
i de la nostra curiositat també, no?
Perquè és un llibre que és molt producte de la curiositat, no?
Per tant, no són inventades aquestes receptes, colla?
No, no són inventades, a veure, el que vam fer va ser
el més bonic de tot és pensar en els personatges principals de la novel·la
i atribuïls-hi un menú, no?
Sí.
Perquè jo de vegades, no sé si a tu et passa,
segurament que no soc l'única, però quan vaig a comprar
no me'n puc estar, no d'observar els productes que compren uns i els altres
i de manera instintiva, doncs construeixes hipòtesis de vida.
No que si hi ha nens de la família, o si potser es tracta d'una persona vegetariana,
o si allò que compres tan sols fa molt el seu aspecte.
Llavors, una mica escriure els fogons de tàrraco,
va ser tornar a l'escenari, apropar-nos més als personatges,
imaginant què menja, crear un menú per ell i com ho fa, no?
Que tot plegat ens ofereix molta informació
de la manera de ser de qualsevol persona.
Sí, perquè, de fet, una de les gràcies d'aquest fogons de tàrraco,
que per cert està editat per Cossetània, no ho havíem dit, eh?
Una de les gràcies és tal com està distribuïta la informació.
Semblen receptes, però donen més informació que no pas
la manera d'elaboració i, a més, és el que dieu,
ho heu distribuït segons els personatges del somni de tàrraco.
Que, de tota manera, es pot llegir i fins i tot practicar aquest llibre
sense haver llegit el somni de tàrraco.
Una cosa que no engani l'altra, però, bueno, queda més contextualitzat, no?
Que jo deia, coia, no són...
Jo trobo que és més un llibre de cuina que no pas de receptes,
perquè en moltes ocasions no sou molt explícits.
No, no, no són molt explícits.
Nosaltres el que hem fet és, evidentment, anar a les fonts, no?,
a l'argoquinària, que és la primigenia,
i després cercar estudis diversos que ens oferissin informació,
però sobretot que ens atancessin a curiositats, no?,
com l'origen dels condiments, anècdotes,
tot aquest tipus de coses que, a més a més d'enriquir els plats,
que són molt senzills i que ens poden donar multidisciplitat de gustos
i canvien molt, molt, molt, molt l'aspecte i el sabor i educar el paladar,
doncs que ens diverteix, no?, que ens diverteixi.
I per això vam parlar amb grups de recreació, clar,
i vam visitar la cuina del Cocolà, no?,
i assegurir els seus plats, que realment són esplèndids
i que coneixem poc la gent de Tarragona.
Digues, digues, colla, digues.
No, llavors, d'alguna manera vam fer aquest exercici mental
d'imaginar-nos el triclínium, no?,
i atrevir-nos a fer provatures, no?,
posar a prova la nostra capacitat de risc
i cercar la manera de substituir ingredients difícils de trobar
per d'altres que estan al nostre abast
i que ens donen resultats sorprenents, no?
Llavors són plats que alguns són molt fàcils de fer, no?,
com els dàtils amb mel o com els pastissets amb figues amb amelles
o les mandonguilles de marisc,
però que en la cuina de cada dia,
això que diem, no?,
que el Julio Maixó sí que és un artista,
sorprèn la combinació d'elements
i que són plats, bueno, que són festius, no?,
per ells mateixos sense tindre una elaboració molt complexa,
molt menys, no?
Quins ingredients no poden faltar en una cuina romana?
Amb la mel, per exemple.
La mel, no?
La mel no pot faltar, no.
I la combinació d'elements dolços, salats, no?,
d'aquests elements que no posaries mai un al costat de l'altre
i que eduques el paladar i que després realment bé t'hi enganxes, no?
O per recuperar el menjar blanc, per exemple, no?,
que és un plat deliciós que ha perdurat al llarg dels segles, no?
I pensar que ens ve d'allà, no?
Julio, tu has provat alguna d'aquestes barreges,
alguna d'aquestes receptes que vosaltres poseu al llibre.
Home, i tant, i tant.
La gran majoria de les receptes les hem fetes a casa.
Sí, és el que anava a dir.
A veure, no tonen...
Moltes d'elles no tenen la quantitat d'ingredients
ni t'expliquen exactament com ho has d'elaborar,
però es poden fer.
Clar, perquè pensem que d'alguna manera la cuina
s'ha d'adaptar una mica als gustos també de qui la fa, no?
I, bueno, la gran majoria de receptes penso
que tenen prou elements, prous elements,
com per poder-la fer-la sense problema.
Però n'hi ha coses que van pensar, bueno,
de pensi a aquesta persona li ha hagut més picant,
li ha hagut més espècies,
doncs d'alguna manera també ha de trobar això, no?
I com tu deies, és un llibre de receptes,
és un llibre pràctic,
però també és un llibre que vol trobar curiositat
sobre la cuina romana,
és un llibre que vol presentar al públic en general
què és això sobre la cuina romana, no?
Que això també ens feia molta gràcia.
I, bueno, tot això, ja ho ha dit la colla,
però jo voldria remarcar el paper del restaurant romà
de l'Hotel Urbis, que és el Còcula,
perquè ens van ajudar molt,
van elaborar plaça amb nosaltres,
va ser tota una festa culinària, no?
Que gràcies al carrer Segarra
doncs van tenir una mena de camp d'experimentació allí fantàstic, no?
Molt bé.
Quant de temps va durar, doncs,
la preparació d'aquest llibre dels fogons de tàrraco?
No sé, uns mesos, però bastant intensos, no?
I la veritat és que no es va sentar malament res,
ho vau poder pair tot, no?
Sí, sí.
A veure, doncs vosaltres que heu tastat,
heu escrit el llibre, heu fet els plats,
els heu tastat,
recomanen-nos en un o dos.
Doncs, coia, va, ja et deixem marxar a treballar.
Bé, jo et recomanaria les llendies amb castanyes,
que són excel·lents.
I el pernil rostit amb figues també m'agrada moltíssim.
Ai, les figues, eh, aquell gran ingredient.
Sí, de veritat, eh?
I són plats que, a veure,
les llendies amb castanyes jo no les havia menjat mai amb castanyes,
les llendies, no?
Vull dir que és canviar el xip i dir,
aquest ingredient que normalment,
doncs, les castanyes les associem a la castanya,
als panellets,
doncs, posar-la en contacte amb d'altres
i sumats, de veritat,
que fan goig,
que fan goig i que et sorprenen, no?
I el pernil amb figues?
I el pernil amb figues, bueno,
és una de les receptes també del restaurant.
Sí.
I és molt fàcil, és molt fàcil.
I el que sí que posa el llibre,
potser no està molt detallat,
els temps de cocció,
però és el resultat final, no?
De com ha de ser,
hi ha guisats, per exemple,
que es proposen amb sec, no?
Perquè el resultat és diferent.
Cuinar la salsa a part.
Vull dir, els acabats,
els acabats són diferents
i potser són el punt de diferent,
que els fan genuïns, no?
Que els fan genuïns a la cuina romana.
Val, doncs ara continuem parlant amb el Xulio Coia,
que te deixem anar.
Escolta, el vau provar?
El vau arribar a fer el coc amb peres i la seva sopa?
I tant, i tant.
I és molt bo.
És bo.
T'ho dic perquè jo aquesta nit m'avorria
i n'he fet un.
I l'he portat aquí.
M'ha fet com a gràcia.
Home, te'n farem arribar a un trosset, eh?
Bona nit.
El Xulio i jo el tastarem ara en directe
i te'n fem arribar a un trosset.
Però escolta, a mi m'ha sorprès,
jo he sigut fidel a la recepta
perquè aquí sí que posàveu les quantitats
i les proporcions.
I no hi posàvem llevat?
I això no puja de cap manera?
Clar.
Clar.
No hi havia llevat, no?
En època romana?
No hi havia llevat.
Però és una d'aquestes coses
que es pot posar a baix, no?
Entre parèntesi.
Doncs podeu posar-hi llevat,
ara que en tenim, no?
Oh!
No, doncs jo no m'he atrevit, eh?
Dic, va, sigues autèntica i no n'hi posis.
Serà més compacta?
Sí, molt més, molt més.
Ara el provarem.
Però després, com que hi ha el nivell de la pera,
segur que té molta consistència.
A veure, ara t'ho direm.
Ara el provem en directe.
Colla, te'n fem arribar a un trosset, eh?
Molt bé, fantàstic.
Colla Balls, escolta,
t'hem de fitxar,
deixem marxar amb la tranquil·litat
que sabem que vindràs d'aquí a poqueta
a presentar-nos al Mercader,
la teva darrera novel·la.
Sí.
Sí, sí.
Ja està publicat, ja?
El 14 de març, jo digué, 13 dies,
surt a llibreries i segur que us sorprendrà.
Sí?
Un retrat, diuen, de Barcelona,
de la Barcelona comerciant del segle XIV.
Sí.
Al Mercader.
Sí, sí, sí.
De la segle XIV els comerciants
que són, d'alguna manera,
els que porten la nostra saba, no?
És el poble que lluitem sempre
i que tenim aquest neguit
d'anar ensumant possibles fons
per posar-hi el nas i posar-hi la banya
i sortir-nos-en, no?
Treure suc de les pedres, no?
Sí, exacte.
Doncs, Colla Valls, escolta, un plaer, com sempre,
et deixem i ja et fitxarem
perquè ens vinguis a parlar del Mercader.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins demà, Colla.
Bon profit.
Gràcies.
A reveure.
Adéu.
Adéu, Colla.
Ens quedem amb tu, Xulio.
Clar que sí.
L'hem d'haver-hi una mica de canxa
perquè dic, home, que vagi a treballar
i així ja l'hem pogut tenir.
Tu pensaves quan va sorgir la idea
d'anar fent la recopilació del somni de Tàrraco
i quan vas veure clar
que d'aquí devia sortir un llibre de gastronomia?
A veure, primer vam fer moltes probatures, no?
Va despertar molt la nostra curiositat,
van entrar en webs de cuina romana,
que n'hi ha de molt bones,
n'hi ha un bloc a segon,
que es diu de recoquinària,
que qualsevol pot entrar,
que està ple i que, bueno, és fantàstic,
fa un treball impressionant.
Després nosaltres també tenim molt a prop
grups de representació de la vida romana,
com són Qanum, per exemple, no?
Grups de reconstrucció històrica.
Sí, grups de reconstrucció històrica,
que també fa una feina molt important
i que alguna vegada van anar també a conferències
de Qanum sobre la cuina i tal
i ens van anar engrescant, no?
Van engrescant i van dir, bueno, realment, per què no?
Perquè també de vegades van anar
a alguna lliberia d'amics i tal
i el Martí Ramon de la lliberia de la Rambla
ens deia, no, però és que no n'hi ha llibres
de cuina romana, no?
Centrats més a Catalunya, no?
N'hi havia un que està esgotat,
que havia publicat El Médol, feia anys,
crec que era el 87 o una cosa així,
i van dir, bueno,
doncs endavant, fem un recull,
passem bé i sobretot mengem bé.
Déu-n'hi-do.
I llavors la gràcia també que heu tingut és això,
és associar un menú, aquestes receptes,
a cadascun dels personatges
del Somni de Tàrraco.
Una mica en funció de com són, no?
Sí, sí, una mica en funció de com són,
perquè no sé, doncs n'hi ha...
Digue'ns en algun, sí, per exemple.
No, n'hi ha un menú.
La Nidia, per exemple,
és una dona que és la que cuida
el personatge principal del Somni de Tàrraco,
que és Pertus el Vei,
i, bueno, és un menú arriscat, diguem-ne.
Per què arriscat?
Bueno, és un menú arriscat
perquè pensem que la dona
és una dona que arrisca en la seva vida
i, bueno,
i la fem menjar per uns perdus en salsa,
que Déu-n'hi-do,
la seva consistència,
o, bueno,
el coca en peres, que tu...
És veritat, el coca en peres és de la Nidia.
És un personatge que, a més, cau molt bé.
Perquè és la dona, no?
És la dona que cuida...
Que cuida el Pertus
i que d'alguna manera se sacrifica per ell.
Li fa de mare i també de desposa que no ho és.
Exacte, exacte.
Sí, es cau molt bé aquest personatge.
Bueno, després també hem de dir una cosa,
que gràcies al Còcula,
a banda d'aquests menús propis
dels personatges del Somni de Tàrraco,
també posem un altre menú,
que és el menú del restaurant Còcula de Tarragona.
Sí.
I aquest és un menú fet per especialistes.
Nosaltres som aficionats,
ens considerem uns grans aficionats.
I aquest menú també el podem trobar
aquí al llibre, no?
Sí, aquest és un menú ja per especialistes
que trobareu al restaurant mateix, no?
Sí, sí.
Fua gras amb mi de pança, sigar-ho.
Exacte, que es pot menjar perfectament allà.
Sempre ho fan sota encàrrec,
perquè, bueno, són plats no massa fàcils
ni massa habituals de fer,
però es pot perfectament.
Jo les cloïses en salsa de comí, per exemple,
són una cosa totalment fantàstica.
Bé, el comí és una de les moltes espècies
que anem trobant.
Potser és una de les coses,
com no crida l'atenció,
perquè ja ens ho pensàvem, però sí que feien-ho.
Utilitzava moltes espècies a l'època romana.
Moltes, moltes.
Això és bastant...
No sorprenent,
perquè realment estem al Mediterrani
i tenim, bueno,
tota una sèrie d'espècies al nostre abast.
De fet, allò que parlàvem abans
del mercader de la Collaballs,
aquests mercaders,
una de les seves matèries principals
eren les espècies, no?,
que portaven d'Orient
o que portaven d'Alessandria i tal, no?
Per tant, aquestes espècies
sembla que,
així com en altres plats del Mediterrani,
és molt més fàcil trobar-les.
en la nostra cuina,
bueno, no es fan servir tant.
És el punt que quan et trobes alguna espècie
en algun plat,
de seguida ho notes, no?
Perquè dius, aquí què passa, no?
Quina herba,
què han posat aquí, no?
Sí, sí.
I és una mica així.
Les espècies,
la mel,
la combinació de dolç i salat...
Sí, això és una cosa deliciosa, no?
Un dels plats que a mi m'agrada més
és una cosa senzillíssima
i és la barreja de mel
amb llavors d'arrosella.
Molt bé.
Això...
Les llavors d'arrosella
és allò en negre.
Allò petitó negre
que pots trobar en algunes,
no sé,
cases de...
Que això en teniu una recepta
que es fan com unes boles, no?
Bueno, com unes boles
o com una pasta.
No, no, no,
és una barreja,
simplement.
Ah, simplement, ja està.
Tu afetgeixes
les llavors d'arrosella
a la mel
i després la poses
sobre una torrada de pa,
per exemple,
i fa que la mel
sigui cruixent, no?
I això és com molt deliciós.
A mi m'encanta.
Víte'l com xala.
Home, si no xalem aquestes coses, no?
cosa que també apuntava la colla baix
són aquests datis amb mel.
Sí.
Que es fan amb mel,
es farceixen...
Bé, es fan amb mel.
Es pinten amb mel,
es farceixen amb pinyons.
Han de ser bons datils,
ser d'aquests datils gruissuts
que n'hi ha, no?
Que són...
I després el que fem és
amb la mel
es cobrim de sal,
saps?
I després es frexim.
Es frexim, però amb mel, eh?
Compte.
Sí.
I aquest dàtil
és una autèntica...
És una autèntica bomba,
per una part,
però per una altra banda
és absolutament fantàstic, no?
O sigui, els datils són grosos
de...
Amb un o dos
ja tens prou
per a presentar un postre.
Mira, els acabo de trobar.
Això és el menú exòtic,
diuen, del Lucà.
Exacte.
Qui era el Lucà?
El Lucà era el personatge aquell
que, bueno,
que era...
El fil...
El assassí.
Era el fil, saps?
Del governador
que s'ha assassinat, no?
En el somni de Tàrraco.
I que, bueno,
és una mica l'intrigant
de la novena, no?
El que vol aspirar
i que vol ocupar
el lloc del seu pare, eh?
Té el menú exòtic.
Trobem, per exemple,
un menú sofisticat
que li heu atorgat
a Virgil i Poncius,
per exemple.
Sí, que té una cosa...
Que és també un dels instigadors, no?
Que a mi m'encanta també,
que és lo dels cards
amb ous durs.
Els cards, que és una...
Sí, els cards, sí.
Jo crec que no es fan servir gaire, no?
En altres llocs d'Europa
s'utilitzen més que aquí.
Però aquests cards
amb metges,
sol, ligar-on
i dos ous,
això és absolutament fantàstic, no?
Faves amb pinyons
o, per exemple,
estic així mirant a...
Mira, menú vegetarià
per per tu's al vell, eh?
Si abans parlàvem
de la dona que el cuidava...
Sí, però si tenia
algun problema així
de fetge o això, no?
Carbasses a l'Alexandrina,
pastís de llavors de rosella,
sèsam i nous,
que aquest té molt bona pinta,
també, aquest pastís.
Sí, sí,
aquest ho hem fet i és...
I a part d'això,
una introducció
en què parleu, doncs,
això dels ingredients bàsics
o de les begudes.
Parleu de la cervesa...
Sí, de les begudes,
que era una cosa també
bastant especial, no?
Perquè els vins,
pensa que eren molt espessos
i sovint els rebaixaven amb aigua,
perquè si no eren
pràcticament impossibles de beure.
I després també pensem
que, per exemple,
el vi era la gran beguda,
era una beguda gairebé de nobles,
no?
I el poble plat, diguem-ne,
el poble baix,
el que sobretot bevia
era cervesa
o varietats de cervesa
una mica estranyes, no?
Duptoses, no?
Sí, sí, duptoses.
A unes fermentacions molt fortes, no?
I, bueno,
en part que venien de la Gàlia, no?
Clar, clar.
Alguna cosa que us hagi sorprès
a l'hora de documentar-vos pel llibre?
De dir, ostres,
perquè hi ha moltes coses
que potser ja em sonen, no?
Però no sé si heu trobat
algun ingredient o alguna...
Bueno, sí,
és que ingredients...
Algunes informacions,
algunes curiositats, no?
Jo, a veure si la trobo,
perquè n'hi ha una
que trobo absolutament escandalosa,
és aquesta de les 500 figues,
no sé si l'has lleigat.
Ai, no?
Quina fulla és?
Quina página?
Doncs és molt curta,
és pàgina 60.
Bueno, sabem que els excessos
eren d'allò més habitual
entre els comensers romans, no?
I la història explica
que durant un esmorzar
l'emperador Albí
es va empassar,
mai millor dit,
500 figues,
100 présecs,
100 melons,
48 ostres
i 2 kg de raïm.
Suposem que ho agafava en temps
tot això,
ja ho sabem,
que duraven moltes hores
els menxers romans, no?
De vegades 8, 10 hores, no?
O per la fruita diuen
que tira ball,
que paeix ràpid,
però ostres,
Déu-n'hi-do, eh?
Tira una persona
a menjar-se tot això.
O el que expliquen
de l'emperador Massimí,
que podia arribar
a menjar-se
16 kg de carn
i 32 litres de vi
i un sol àpat.
Clar, això,
jo, no sé,
aquestes panxes
com podien acabar, no?
Déu-n'hi-do.
Aquesta curiositat,
com n'hi ha moltes,
acompanyen
un dels plats, eh?
Els diferents plats
estan acompanyats
no només pels ingredients
i la preparació,
sinó també per...
Mira, notes a peu de pàgina
i curiositats.
I aquest acompanya justament
el plat de roses,
que va fer molta gràcia
que es deies plat de roses.
M'anaves a dir alguna cosa
de Juli César?
Perdona, Juli,
que t'ha tallat.
No, no, res, també...
Que també s'ha passat.
Però que ens fes una idea
de com funcionaven les coses
quan va celebrar
les seves victòries a l'Orient.
Sí.
Va fer un apat de dies,
que va durar dies.
I va convidar
més de 260.000 persones.
Uuuh!
Bueno, van necessitar
com 22.000 taules.
T'ho imagina't
la dimensió
d'aquesta mena d'apats,
que era absolutament impressionant.
I després jo crec
que podríem parlar
d'una cosa
que a mi m'encanta,
que és el moretum.
Sí.
Doncs mira,
tu no ho preguntes,
perquè és l'únic
que no té un títol allò aclarit.
Jo no ho sé.
Moretum.
Bueno, el moretum
és una mena de pastisset
que es fa amb...
Bueno, amb ai.
Segons també el gust.
Això és molt al gust.
També es podria fer sense ai.
Es fa en formatge d'ovella sec,
una mica de sal,
unes branquetes farigola,
unes fulles de menta,
julivert,
oli,
unes gotes de vinagre blanc
i una làmina fina de passec
per a després posar-los.
Està bé perquè de moment
són ingredients
que tots tenim a casa
o que podem aconseguir, no?
Sí, sí.
És un clar,
relativament fàcil, no?
I això és el que hem de fer
és posar la quantitat d'aig
que ens agradi en un morter
i, bueno,
i després afegir-se en grans
de formatge d'ovella sec.
Sí.
Bueno,
els puristes diuen
que ratjat a casa
o tallat a trossos petits,
si no el podem ratllar, no?
Bé.
Després afegir una mica
de sal gruixuda
i ho piquem tot
en el maig del morter.
Sí, o sigui, sal,
espera't,
que assimilo.
Sal gruixuda,
formatge d'ovella
i els aix.
I els aix.
Tot picat.
Al gust,
tot picat
i una mica barrejat, no?
Sí.
Després afegim la farigola,
també el gust,
i si poden afegir menta
o un picat de filiol i verd, no?
I seguim barrejant,
seguim el morter
barrejant tot això, no?
I en aquest punt
és quan posem l'oli d'oliva.
Ah,
és com un alioli, això.
Bé,
més que com un alioli,
seria com un paté.
Val.
Eh, saps?
Val.
I anem afegint l'oli a poc a poc.
I anem afegint l'oli a poc a poc.
Anem barrejant.
I, bueno,
i entre s'anem picant tot
i barrejant-lo fins a fer
una pasta de paté,
que és el que toca, no?
I que estigui lligat
i que estigui molt espès.
Sí.
I llavors podem fer un pastisset.
A l'acabat també
podem tirar unes gotes
de vinagre blanc
per donar-li el toc final.
I quan acabem de barrejar
el podem fer
com un pastisset petit,
així allargassat,
com vulguem, no?
O el podem posar
en una tarrina
i fer-lo servir
com un paté
amb unes llesques de pa.
Per untar sobre el pa.
Això és deliciós.
Sí, està bo?
Sí, sí, sí.
Ara, també
hem de tenir en compte
i això, no?
De quina manera...
Jo no tolero aire als ais.
És una cosa que, bueno...
I aleshores, bueno,
cada persona
també adaptar-lo
una mica al gust.
Jo penso que la cuina
és això també, no creus?
És adaptar les coses
al teu gust
i a la teva manera
de menjar, no?
Sí, sí, sí.
Això és el que fas tu dia a dia?
Sí, sí.
Vas anar fent provatures?
Vas fent provatures, sí.
Des que heu escrit
aquest llibre
que segurament
fas encara més provatures, no?
Bueno.
Vas anant afegint mel...
Sí, te pica la curiositat.
Home, per exemple,
a mi una cosa
que m'encanta
és fer verdures
diguem-ne
barratxades amb oli
o una paella
però
quan ja està
més o menys bé
està en aquest punt
que diuen els japonèsos
que és tendre
però encara estan
una mica dures, no?
Val.
Doncs posar-li
una cullera de mel.
Aquestes verdures
amb mel
són una autèntica delícia.
És que l'hem perdut, eh?
Així com hem perdut les espècies
la mel també ha quedat
una mica
en segon terme, no?
Sí, sí.
com si haguessis de menjar
una cullerada de matí
per agafar forces, no?
Però no serveix
com a condiment
o com a ingredient, no?
Les fa servir poc.
I jo penso, bueno,
que té...
Bueno,
és meravellosa.
A més,
quan hi tires la sal
encara es nota més el gust
de...
Clar, clar, clar.
El contrast encara es nota més.
És una de les gràcies,
per exemple,
de les dàtils
que parlàvem abans
quan barreges la mel
amb la sal, no?
I després
es poses a fregir.
Aquesta sal
te produeix
una sensació estranya
però a la vegada
pot ser molt deliciosa
si agrada, clar.
A veure,
hem de tenir en compte
una cosa,
tots aquests plats,
bueno,
potser alguns
no agradaran a la gent
perquè tenen coses estranyes
i tal, no?
Però per poca curiositat
que tinguem
ens resultarà
això,
curiós,
diferent, no?
I potser no el tornen a fer
o sí,
però realment
serà un plat diferent
per a un dia,
bueno,
que pot ser especial, no?
I té la gràcia també
que és un llibre
que ve,
tant és bonic
com per practicar-lo,
per fer la recepta
i atrevir-te a experimentar
com simplement
per llegir-lo.
Clar, clar, clar.
A més,
el gran desafiament
va ser una mica
adaptar
algunes,
bueno,
moltes receptes
estan agafades
de la pici
perquè en realitat
tot ve de la pici
o gairebé tot ve de la pici,
no?
Que és el gran receptari
de la cuina romana.
Val.
I aleshores
n'hi ha altres,
el de Columela,
hi ha altres que parlen de cuina
però el gran receptari
és el de la pici.
Aleshores,
el gran desafiament
era
que anàvem llegint a la pici
i dèiem, bueno,
però això realment
com es fa,
no?
Perquè clar,
és un altre llenguatge,
és una altra època,
etcètera,
etcètera,
no?
I el gran desafiament
era aquest,
era adaptar una mica
tots aquests plats
i fer-los possibles,
no?
I com vau fer la tria?
Llavors,
perquè de receptes
en teníeu moltes.
Per pura satisfacció
i gust
i algunes provatures.
m'agradaria penjar-m'ho
i aquí l'hi podem col·lumar,
serà molt normal.
I altres coses
que no es van ni acostant,
van dir,
no, això...
Clar,
potser quan veieu ingredients
una mica estranys
o difícils d'aconseguir,
ja fora,
no?
No, perquè quan veiem...
No,
més que això,
quan, diguem-ne,
l'aspecte final del plat
no ens feia goig,
no?
Perquè clar,
és un llibre
que depèn molt
del nostre gust,
també,
no?
Però el que feien
els ingredients
aquests que eren difícils
o que eren pràcticament
impossibles
era intentar buscar-los uns altres
o buscar receptes
en altres llocs
de cuina romana
més adaptades
i intentar arribar
a una conclusió final,
no?
I aleshores
no trobareu ingredients,
pot ser alguna cosa
una mica més difícil,
sí,
però habitualment
són ingredients fàcils
de trobar.
Mira,
una altra curiositat
que acabo de trobar,
ja anem acabant l'entrevista,
que hem de provar
aquest coc de peres.
El pa,
diu,
cap a l'any 30,
pàgina 80,
cap a l'any 30,
abans de Cris,
ja hi havia més de 300
forns de pa
a la ciutat de Roma.
Però es veu que això
de menjar pa
era cosa de gent
empotentada.
Sí,
d'empotentada,
exactament.
Realment,
a veure,
el pa ja existia
en aquella època,
no?
I podies trobar panaderies
i tal.
I una de les coses aquí,
mi una curiositat
que parla,
que és això
del pa militari,
que era un pa
de llarga durada,
que es feia
d'una manera especial
perquè tingués
una llarga durada
i es pogués portar,
per exemple,
a les guerres i tal.
Ah, que els exèrcits
ho pogués portar al damunt.
I ara estava pensant
que realment
és curiós
que no té res a veure
en això,
però la colla baix
en el mercader
parla d'un pa
que portaven
els mercaders
i els guerrers
en els baixells
i que també durava
molt de temps
i que després
se l'havia fet
aigua
i podien
conservar-se
durant molt de temps.
És a dir,
que la nostra cultura
ve de molt antic,
saps?
I això,
bueno,
és curiós saber-ho
i provar-ho
i experimentar-ho,
no?
Bé,
Julio,
ha arribat el moment.
Fugons de Tàrraco,
Cossetània edicions,
receptes de cuina romana
de Colla Valls
i Julio Ricardo Trigo,
un llibre
que està acuit
mentre el Julio
feia la recerca
pel somni de Tàrraco.
Provem el coc de peres?
Provem el coc aquest
que has fet?
A veure,
anem a provar en directe.
Això queda fatal,
però que consti
que és una barreja
sense llevat
que, com dèiem
amb la colla,
no utilitzaven llevat,
tot i que avui en dia
deia la colla,
va,
n'hi podeu posar,
es fa amb molts ous,
mitja dotzena d'ous,
una mica d'oli,
un bon tros de mel,
jo no n'hi he posat
massa de mel,
i farina,
i ja està tot barrejat
i unes peres caramelitzades
al damunt,
què tal?
Jo crec que molt bé.
A veure,
a mi també m'agrada
aquesta massa
que no arriba a ser
el coc habitual,
no?
És més massa de coca.
Pot ser-li falta
una miqueta de mel.
Porta mel al bascuit,
que no em porta gaire,
i les peres,
que tampoc,
és que jo no soc molt,
he pensat,
m'ha quedat molt dolç,
però sí,
hagués hagut de posar més mel.
Jo crec que sí.
Doncs escolteu,
això queda comprovat,
jo l'he provat
i està bo,
és diferent,
és el que diem,
però està molt bo,
eh?
Doncs com aquest coc amb peres
i la seva sopa.
De tota manera,
normal també es pot fer,
perfectament.
Les peres caramelitzades
al damunt
i ja està.
Escolta'm.
Molt bé,
jo me l'acabo,
aquest tros, eh?
Menja, menja.
Li farem arribar
un tros a la colla,
no?
Li portem.
Què tal,
terracotaula?
Participareu
en terracotaula?
Sí,
alguna cosa farem
amb el llibre
i possiblement
es farà una presentació
a l'hotel.
Molt bé.
i també farem
una roda de premsa
que serà un esmorzar
per a les periodistes
que es farà a l'hotel
i bueno,
l'hotel els ha donat
molta canxa
i bueno,
i per a ells
és una gran satisfacció
també.
El restaurant
Cocola
de l'hotel Urbis
que fan aquest menú romà
sempre per encàrrec.
Júlio,
escolta,
com està anant
la teva darrera novel·la?
El Port del Nou Món?
Ara no em sortia
el Port del Nou Món.
No,
jo tenia un tros
a això una mica...
No,
a veure,
està anant molt bé,
també ha sortit
la seva versió castellana,
que l'ha publicat
Temes d'avui
i bueno,
l'altre dia
estava a Galícia
fent premsa
i ara farem
una presentació a Saragossa,
anirem a València,
és a dir,
les dues edicions
estan anant molt bé
i l'altre dia
m'arribava també
la notícia
que es publicarà
en pol·lac
o en polonès,
en polonès,
el correcte en català
és en polonès.
Déu-n'hi-do!
I bueno,
hi estan també
mirant-se altres traducions,
per tant,
no em puc caixar
i sobretot
no em caixo
perquè,
a veure,
els lectors
m'estan fent arribar
molt bones vibracions.
Ara tenim llegat
en el Facebook
un club de lectura
que es pot apuntar
qualsevol,
només ha de passar-se
per la meva pàgina
i el que veig
és que,
bueno,
sí,
el Somni de Tàrrac
és de la Reina
són lliures
que m'han agradat
molt els lectors,
però aquest últim,
el Port del Nou Mou,
n'hi ha com una certa unanimitat,
no?
I això,
doncs,
és molt satisfactori
per a qualsevol escriptor.
Doncs,
ja ho veiem,
ens fa moltíssima il·lusió
tenir-vos de tant en tant
a la colla,
a tu mateix,
perquè aneu traient llibres,
perquè aneu fent la vostra feina
i perquè funciona.
Bueno,
s'ha de treballar
en aquesta època
i, bueno,
sobretot quan treballes
en una cosa
que realment t'agrada,
doncs ja veus.
Avui hem comptat
amb la colla Valls
i amb el Julio Ricardo Trigo
que ens presenten
fogons de tàrraco,
receptes de cuina romana
amb de Cossetània Edicions.
Felicitats, Julio,
i parlem amb ell.
Gràcies, Núlia,
una abraçada.