Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàraco
Fogons de Tàrraco
Fogons de Tàrraco
No, no són inventades. A veure, el que vam fer va ser el més bonic de tot
és pensar en els personatges principals de la novel·la i atribuir-los-hi un menú, no?
Sí.
Perquè jo de vegades, no sé si a tu et passa, segurament que no soc l'única,
però quan vaig a comprar no me'n puc estar, no d'observar els productes que compren uns i els altres
i de mallor instintiva, doncs construeixes hipòtesis de vida.
No que si hi ha nens de la família o si potser es tracta d'una persona vegetariana
o si allò que compres tan sols fa molt el seu aspecte.
i llavors una mica escriure els Fogons de Tàrraco, va ser tornar a l'escenari, no?
Apropar-nos més als personatges, imaginant què menja, crear un menú per ell i com ho fa, no?
Que tot plegat ens ofereix molta informació de la manera de ser de qualsevol persona.
De fet, una de les gràcies d'aquest Fogons de Tàrraco, que per cert està editat per Cossetània, no ho havíem dit, eh?
Una de les gràcies és tal com està distribuïta la informació.
Semblen receptes, però donen més informació que no pas a la manera d'elaboració.
I a més és el que dieu, ho heu distribuït segons els personatges del somni de Tàrraco.
Que de tota manera es pot llegir i fins i tot practicar aquest llibre sense haver llegit el somni de Tàrraco.
Una cosa que no en gani l'altra, però bueno, queda més contextualitzat, no?
Que jo deia, coia, no són... Jo trobo que és més un llibre de cuina que no pas de receptes,
perquè en moltes ocasions no sou molt explícits amb la seqüentà.
No, no, no sou molt explícits.
Nosaltres el que hem fet és, evidentment, anar a les fonts, no?, a l'argoquinària, que és la primogènia,
i després cercar estudis diversos que ens oferissin informació, però sobretot que ens adancessin a curiositats, no?,
com l'origen dels condiments, anècdotes, tot aquest tipus de coses que, a més a més d'enriquir els plats,
que són molt senzills i que ens poden donar moltíssimitat de gustos i canvien molt, molt, molt, molt l'aspecte i el sabor
i educar el paladar, doncs que ens diverteix, no?, que ens diverteixi.
I per això li van parlar en grups de recreació, clar, i van visitar la cuina del Còcula, no?,
i assegurir els seus plats, que realment són esplèndids i que coneixen poc la gent de Tarragona.
Ai, Xulia, tu has provat alguna d'aquestes barreges, alguna d'aquestes receptes que vosaltres poseu al llibre.
Home, i tant, i tant. La gran major de les receptes les hem fetes a casa.
Sí, és el que anava dir. No, a veure, no tonen, moltes d'elles no tenen la quantitat d'ingredients
ni t'expliquen exactament com ho has d'elaborar, però es poden fer.
Clar, perquè pensem que, d'alguna manera, la cuina s'ha d'adaptar una mica als gustos també de qui la fa, no?
I, bueno, la gran major de les receptes penso que tenen prou elements, prous elements,
com per poder-la fer-la sense problema.
Però n'hi ha coses que van pensar, bueno, de pensi a aquesta persona li agrada més picant,
li agrada més espècies, doncs d'alguna manera també ha de trobar això, no?
I, com tu deies, és un llibre de receptes, un llibre pràctic,
però també és un llibre que vol trobar curiositat sobre la cuina romana,
és un llibre que vol presentar al públic en general què és això de la cuina romana, no?
Que això també ens feia molta gràcia.
I, bueno, tot això, ja ho ha dit la colla,
però jo voldria remarcar el paper del restaurant romà de l'Hotel Urbis,
que és el Cocula, perquè ens van ajudar molt,
van elaborar plaça amb nosaltres,
va ser tota una festa culinària, no?,
que gràcies al Carles Segarra,
doncs van tenir una mena de camp d'experimentació allí fantàstic, no?
Molt bé.
Quant de temps va durar, doncs, la preparació d'aquest llibre dels fogons a tàrraco?
No sé, uns mesos, però bastant intensos, no?
I la veritat és que no es va sentar malament, res, no?
Ho vau poder pair tot, no?
Sí, sí.
A veure, doncs vosaltres que heu tastat,
heu escrit el llibre, heu fet els plats, els heu tastat,
recomanen-nos en un o dos, coia.
Va, ja et deixem marxar a treballar.
Bé, jo et recomanaria les llendies amb castanyes, que són excel·lents.
I el pernil rostit amb figues també m'agrada moltíssim.
Ai, les figues, eh, aquell gran ingredient.
Sí, de veritat, eh?
I són plats que, a veure, les llendies amb castanyes,
jo no les havia menjat mai amb castanyes, les llendies, no?
Vull dir que és canviar el xip i dir aquest ingredient,
que normalment doncs les castanyes les associem a la castanya,
a les panellets,
doncs posar-la en contacte amb d'altres
i sumats, de veritat, que fan goig,
que fan goig i que et sorprenen, no?
T'hem de fitxar, deixem marxar amb la tranquil·litat
que sabem que vindràs d'aquí a poqueta a presentar-nos al Mercader,
la teva darrera novel·la.
Sí, sí.
El 14 de març, jo digué, 13 dies,
surt a llibreries i segur que us sorprendrà.
Sí, sí, sí.
De segle XIV els comerciants que són, d'alguna manera,
els que porten la nostra saba, no?
És el poble que lluitem sempre
i que tenim aquest neguit d'anar ensumant possibles fons
per posar-hi el nas i posar-hi la banya i sortir-nos-en, no?
Treure suc de les pedres, no?
Sí, exacte.
Doncs, Coia Valls, escolta, un plaer, com sempre,
et deixem i ja et fitxarem perquè ens vinguis a parlar del Mercader.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins a dir, Coia.
Bon profit.
Gràcies.
A reveure.
Adéu.
Adéu, Coia.
Ens quedem amb tu, Xulio.
Clar que sí.
Hem d'haver una mica de canxa perquè dic,
home, que vagi a treballar i així ja l'hem pogut tenir.
Tu pensaves quan va sorgir la idea
d'anar fent la recopilació del somni de Tàrraco
i quan vas veure clar que d'aquí devia sortir un llibre de gastronomia?
A veure, primer vam fer moltes provatures, no?
Va despertar molt la nostra curiositat,
vam entrar en webs de cuina romana,
que n'hi ha de molt bones,
n'hi ha un bloc a segon,
que es diu de Recoquinària,
que qualsevol pot entrar,
que està ple i que, bueno, és fantàstic,
fa un treball impressionant.
Després nosaltres també tenim molt a prop
grups de representació de la vida romana,
com són Quanum, per exemple, no?
Grups de reconstrucció històrica.
Sí, els grups de reconstrucció històrica.
Déu-n'hi-do.
I llavors la gràcia també que heu tingut és això,
és associar un menú, aquestes receptes,
a cadascun dels personatges del somni de Tàrraco.
Una mica en funció de com són, no?
Sí, sí, una mica en funció de com són,
perquè no sé, doncs n'hi ha...
Digue'ns en algun, sí, per exemple.
No, la Nidia, per exemple,
és una dona que és la que cuida
el personatge principal del somni de Tàrraco,
que és Pertus el Vei,
i, bueno, és un menú arriscat, diguem-ne.
Per què arriscat?
Bueno, és un menú arriscat
perquè pensem que la dona és una dona
que arrisca en la seva vida
i, bueno, i la fem menjar
per uns pèrduos en salsa,
que Déu-n'hi-do, la seva consistència,
o, bueno, el coca en peres, que tu...
És veritat, el coca en peres és de la Nidia.
I un personatge, a més, cau molt bé.
Perquè és la dona, no?
És la dona que cuida...
Que cuida el Pertus
i que, d'alguna manera, se sacrifica per ell.
Li fa de mare i també d'esposa que no ho és.
Exacte, exacte.
Sí, es cau molt bé, aquest personatge.
Bueno, després també hem de dir una cosa,
que gràcies al Còcula,
a banda d'aquests menús propis
dels personatges del somni de Tàrraco,
també posem un altre menú,
que és el menú del restaurant Còcula de Tarragona.
Sí.
I aquest és un menú fet per especialistes.
Nosaltres som aficionats,
ens considerem uns grans aficionats.
I aquest menú també el podem trobar aquí al llibre, no?
Sí, aquest és un menú ja per especialistes
que trobareu al restaurant mateix, no?
Sí, sí.
Foagràs amb i de pansa, sigar-ho.
Exacte, es pot menjar perfectament allà.
Sempre ho fan sota encàrrec,
perquè, bueno, són plats no massa fàcils
ni massa habituals de fer,
però es pot perfectament.
Jo, les cloïsas en salsa de comí, per exemple,
són una cosa totalment fantàstica.
Bé, és que el comí és una de les moltes espècies
que anem trobant.
Potser és una de les coses, com a no crida l'atenció,
perquè ja ens ho pensàvem,
però sí que fem utilitzar moltes espècies
a l'època romana.
Això és bastant...
No sorprenent, perquè realment,
estem en el Mediterrani,
tenim tota una sèrie d'espècies al nostre abast.
De fet, allò que parlàvem abans del mercader
de la Collabais,
aquests mercaders,
una de les seves materies principals
eren les espècies, no?,
que portaven d'Orient
o que portaven d'Alessandria i tal, no?
Per tant, aquestes espècies,
sembla que,
així com en altres plats del Mediterrani,
és molt més fàcil trobar-les,
en la nostra cuina,
bueno, no es fan servir tant.
Fins al punt que quan et trobes alguna espècie
en algun plat,
de seguida ho notes, no?,
perquè dius,
aquí què passa, no?,
quina herba,
què han posat aquí, no?
Un dels plats que a mi m'agrada més,
és una cosa senzillíssima,
i és la barreja de mel
amb llavors d'arrosella.
Molt bé.
Això...
Les llavors d'arrosella és allò negre.
Allò petitó negre
que pots trobar en algunes, no sé, cases de...
Que això en teniu una recepta
que es fan com unes boles, no?
Bueno, com unes boles o com una pasta.
És una barreja, simplement.
Ah, sempre m'agrada.
Tu afetxeixes les llavors d'arrosella a la mel,
i després la poses sobre una torrada de pa,
per exemple,
i fa que la mel sigui cruixent, no?
I això és com molt deliciós,
a mi m'encanta.
Mítol com xala.
Home, si no xalem a aquestes coses, no?
Clar.
I després, també,
una cosa que també apuntava la colla baix
són aquests datis amb mel.
Sí.
Que es fan amb mel,
es farceixen...
Bé, es fan amb mel.
Es pinten amb mel,
es farceixen amb pinyons,
han de ser bons datils,
ser d'aquests datils gruissuts que n'hi ha, no?
Que són...
I després el que fem és,
amb la mel,
es cobrim de sal,
saps?
i després els fletxim.
Els fletxim per amb mel,
eh, compte.
Sí.
I aquest dàtil és una autèntica...
És una autèntica bomba,
per una part,
però, per una altra banda,
és absolutament fantàstic, no?
O sigui, els datils són gruissos de...
Amb un o dos,
ja tens prou per a presentar-ho a un post.
Alguna cosa que us hagi sorprès
a l'hora de documentar-vos pel llibre?
De dir, ostres,
perquè hi ha moltes coses
que potser ja em sonen, no?
Però no sé si heu trobat
algun ingredient o alguna...
Bé, més que ingredients,
algunes informacions,
algunes curiositats, no?
Jo, a veure si la trobo,
perquè n'hi ha una
que trobo absolutament escandalosa,
és aquesta de les 500 figues,
no sé si l'has llegit.
Ai, no?
Quina fulla és?
Quina pàgina?
Doncs és molt curta,
és pàgina 60.
Bé, sabem que els excessos
eren d'allò més habitual
entre els comens els romans, no?
I la història explica
que durant un esmorzar
l'emperador Albi
es van passar,
mai millor dit,
500 figues,
100 presecs,
100 melons,
48 ostres
i 2 kg de raïm.
Suposem que ho agafaven temps
tot això,
però ja ho sabem
que duraven moltes hores
els menxers romans, no?
De vegades 8, 10 hores, no?
Com a la fruita diuen
que tira balla,
que paeix ràpid,
però ostres de miró, eh?
L'última ha tirat una persona
a menjar-se tot això.
O el que expliquen
de l'emperador Massimí,
que podia arribar
a menjar-se
16 kg de carn
i 32 litres de vi
en un sol àpat.
Clar, això, jo no sé,
aquestes panxes
com podien acabar, no?
I després jo crec
que podíem parlar
d'una cosa
que a mi m'encanta
que és el moretum.
Doncs mira,
t'ho anem a preguntar
perquè és l'únic
que no té un títol
allò aclaridor.
Jo no sé,
moretum.
Bueno, el moretum
és una mena de pastisset
que es fa amb,
bueno, amb ai,
segons també el gust,
eh?
Això és molt al gust,
també es podria fer sense ai.
Es fa en formatge
d'ovela sec,
una mica de sal,
unes branquetes farigola,
unes fulles de menta,
julivert,
oli,
unes gotes
de vinagre blanc
i una lámina
fina de passec
per a després posar-los.
Està bé perquè de moment
són ingredients
que tots tenim a casa
o que podem aconseguir, no?
Sí, sí,
és un gran relativament fàcil, no?
I això el que hem de fer
és posar la quantitat d'aig
que ens agradi
en un morter
i, bueno,
i després afegir
els 100 grans
de formatge d'ovela sec.
Sí.
Bueno,
els puristes diuen
que ratjat a casa
o tallat a trossos petits,
si no el podem ratllar, no?
Bé.
Després afegir
una mica de sal gruixuda
i ho piquem tot
en el maig del morter.
Sí, o sigui,
sal, esperate,
que assimilo.
sal gruixuda,
formatge d'ovela
i els alls.
I els alls.
Tot picat.
El gust,
tot picat
i una mica barrejat, no?
Sí.
Després afegim
la farigola,
també el gust,
i si poden afegir menta,
un picat de filiol i verd, no?
I seguim barrejant,
seguim el morter
barrejant tot això, no?
I aquest punt
és quan posem
l'oli d'oliva.
Ah,
és com un alioli, això?
Bueno,
més que com un alioli
seria com un paté.
Val.
Eh, saps?
Val, i anem a afegir l'oli a poc a poc.
S'han fet l'oli a poc a poc.
L'anem barrejant.
I, bueno,
i entre s'ho anem picant tot
i barrejant-ho fins a fer una pasta de paté,
que és el que toca, no?
Molt bé.
I que estigui lligat
i que estigui molt espès.
Sí.
I llavors
podem fer un pastisset,
a l'acabat també
podem tirar unes gotes
de vinagre blanc
per donar-li el toc final,
i quan l'acabem de barrejar
el podem fer
com un pastisset petit,
així allargassat,
com vulguem, no?
O el podem posar en una tarrina
i fer-lo servir com un paté
amb unes llesques de pa.
Per untar sobre el pa.
Això és deliciós.
Sí, està bo?
Sí, sí, sí.
Ara, també
us hem de tenir en compte
això, no?
De quina manera...
Jo no tolero aire als ais.
És una cosa que, bueno...
I aleshores, bueno,
cada persona
també adaptar-lo una mica al gust.
Jo penso que la cuina
és això també, no creus?
És adaptar les coses
al teu gust
i a la teva manera de menjar, no?
Doncs ja ho veiem,
ens fa moltíssima il·lusió
tenir-vos de tant en tant
a la colla,
a tu mateix,
perquè aneu traient llibres,
perquè aneu fent la vostra feina
i perquè funciona.
Bueno, s'ha de treballar
en aquesta època
i, bueno,
i sobretot quan treballes
una cosa que realment t'agrada,
doncs ja veus.
Avui hem comptat
amb la colla Valls
i amb el Julio Ricardo Trigo
que ens presenten
Fogons de Tàrraco,
receptes de cuina romana
de Cossetà i Edicions.
Felicitats, Julio,
i parlem amb ell.
Gràcies, Núlia, una abraçada.