Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Principalment per dues raons.
La primera, que hem fet una cosa crec que era diferent, és diferent, perquè no parlem de puntos, parlem de persones, parlem d'històries, parlem de com la gent, l'agricultura, la viticultura en aquesta comarca fa coses cap a l'excel·lència.
Per això, per exemple, hem intentat aconseguir l'excel·lència representada pel país, per Catalunya, pel grup del Bulli, liderat per Ferran Adrià, però que no és solament Ferran Adrià, perquè Ferran Adrià sol és una gran persona però no podia fer.
El que ha fet, si no gràcies a personatges com l'Oriol Castro, que he fet de Tarragona, Ferran Centella, persones increïbles que ho donen tot.
I nosaltres, en la mateixa línia, hem intentat donar-lo tot. Donar-lo tot per la gent, per aquests viticultors, perquè sinó ells el paisatge del Pirat potser no podia ser el mateix d'avui.
Quan dius nosaltres, sou el grup Made for Life.
Made for Life Communication, que és l'editorial, que és com un spin-off de Limonium, una activitat que fem principalment, som assessors mediambientals, creem molt.
Hi ha dues eleccions en aquesta societat, en aquest moment. La més important és l'econòmica, però l'econòmica ha d'anar directament amb el respecte del mediambient.
Doncs tenim aquest planeta i els petits gestos que podem fer són gestos, potser petits, però hem de fer la diferència, perquè ho devem als nostres fills.
Almenys, a mi m'agradaria pensar que podem entregar als nostres fills el planeta com l'hem encontrat fa més o menys 25 anys, 30 anys enrere.
Aquesta, doncs hem de fer alguna cosa. Aquest és el llibre. El llibre està fet amb paper ecològic, el llibre parla de paisatge, parla de mediambient, parla de les xoètiques, parla de fer la diferència cada dia, petita que sigui, però fer la diferència cada dia.
De fet, tu dius en el llibre que sempre hi ha esperança i que els petits gestos del dia a dia en tot el món que donen a terme als agricultors mereixen un reconeixement.
És aquest reconeixement, perquè també és un reconeixement molt... Jo diria que es parla més de persones que de vins, no? Potser en el llibre.
Sí, el vi és una excusa. La cultura, la història, la tradició, aquestes persones representen tot això.
I l'han fet no són perquè vivim en el segle XXI.
Aquestes persones són els resultats.
La terra del Piorat, la comarca i moltes altres terres de la província de Tarragona, sinó oblidar-se, per exemple, la Conca de Barberà,
o sinó oblidar-se, terra alta, sinó oblidar-se totes les grans comarques que la província de Tarragona té,
poden contar històries que són el resultat d'un seguiment millenari.
No d'un matí algú s'ha despertat aquí fent vi.
No, hi ha una cultura, una tradició, i per això més enllà del vi.
El vi és una excusa.
Vols que saludem a l'Oriol García?
L'Oriol Castro?
Perdó, perdó, Oriol Castro.
Sí, segur, segur.
Saludem-ho. Oriol Castro, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, hola, Oriol. Com va això?
Bueno, Cristiano, molt bé, molt bé, aquí a Barcelona, treballant ara.
Estàs davant d'uns fogons ara mateix o no?
No, estic en el taller del Bulli, que estem treballant aquí,
i, bueno, estem aquí fent el nou concepte de Bullipèdia
i tot això que estem desarrollant.
Molt bé. Oriol, quan li vau proposar amb el Ferran a fer el pròlog del llibre,
què us va dir? Com va reaccionar?
Bueno, el Ferran sempre és una persona entregada
i amb ganes de fer nous projectes i noves coses, no?
Quan el Sebastià no ens ho va comentar, el Ferran va estar encantat, no?
I, a part, veient el contingut del llibre, no?
Que és un contingut, doncs, que no és només de dir,
és un contingut, doncs, que en deia el Sebastià no cultural,
d'una tradició, d'una història, no?
Que això és un fet, doncs, diferencial, no?
Això que ens va agradar molt, no?
Perquè sempre podem parlar d'un vi.
T'agrada més o t'agrada menys, no?
Però d'aquest llibre hi ha una història, hi ha un còmum,
perquè això és el que té molt valor, no?
I és un llibre que ens agrada molt
perquè és una eina on la gent pot conèixer aquests cellers, no?
Hi ha el que deien, no l'ampolla ni el vi, sinó els cellers.
I tot el que porten, no?
Perquè hi ha cellers que poden fer més d'un vi molt bo.
I a vegades només ens coneixem un, no?
Doncs no, hi ha un bagatge i una gran quantitat
d'aquests productes, d'aquests vins, increïbles, no?
Diries, Oriol, que l'empremta personal de cada viticultor
acaba reflectint-se en el vi, és a dir...
Bé, això és com tot, com la cuina, no?
És molt senzill.
Podem dir que en un botín de raïm
una persona pot fer un vi excel·lent
i una altra encara més bo, sí?
I en un botín de raïm
un cuiner pot fer un plat bo
i una altra persona pot fer més bo
i totalment diferent, no?
Jo crec que sí, que cada un té el seu toc màgic,
el seu, i inclús amb el terreno
i amb molts factors que influeixen, no?
La vostra aportació, tant la teva com la de Ferran Centelles
al llibre en concret, quin ha estat?
Heu pogut conèixer la zona, visitar entre els cellers?
Bé, sincerament, nosaltres, el Sebastià
ens va explicar el projecte, ens va encantar,
ens el va, com ho escrivim en el llibre, no?
I quan vam veure aquest projecte,
doncs ens vam llançar enseguida, no?
I vam apujar amb el que fos, no?
Encara que no hem pogut estar ni en molts cellers
ni potser amb un parell, bé hem estat alguna vegada,
no podem parlar, però quan llegeixen les coses
ja no fa falta ser-hi, no?
El que sí que ens ha despertat moltes ganes
de poder visitar tots aquests cellers
que ens poden aportar moltes coses.
Però l'aportació principalment per mi,
el que m'ha donat l'Oriol, el Ferran,
també altra, la Cristina, molt persones,
l'Anna Figueras, l'Eduardo mateix,
l'Eduardo Soler, ha sigut principalment,
estem fent una cosa cap a l'excel·lència.
Hem de demostrar que amb l'agricultura
podem encontrar una sortida.
I que la crisi econòmica,
que tothom se queixa,
és una crisi de valors.
Doncs hem de tornar als valors,
aquests valors són,
hem de descobrir-los amb senzillesa,
hem de fer coses
en el camí correcte,
que no podem construir catedrales en el desert,
perquè no porta res.
Tenim una ricerca del territori,
hem de posar en valori la ricerca del territori.
Hem de posar, sinó oblidar-se,
que tenim també la necessitat de fer industria.
E non podem pensar que el modello de la Toscana,
que tothom aquí alguna vegada pensa,
el modello de la Toscana
no és la Toscana Ríde en Stott Verde.
El modello de la Toscana
es basa també en l'indústria,
però es basa principalment també en l'agricultura.
Una agricultura intel·ligent,
ecològica, biològica,
el que sigui, orgànic,
com es diuen els inglesos,
però un cultivo intel·ligent,
un territori intel·ligent.
Smart cities,
era el tema d'ahir a Tarragona,
jo diria smart lanes,
perquè smart cities,
el desenvolupament sostenible,
no pot ser només Barcelona,
només les grans ciutats.
Per mi,
aquesta és una cosa que penso jo,
el desenvolupament sostenible
passa també per grans,
importants centres
que no són grans ciutats.
Tarragona és un important centre
del Mediterrani,
no més de Catalunya.
El patrimoni de l'humanitat
és com patrimoni de l'humanitat
és patrimoni del Mediterrani.
El Mediterrani és molt més diversificació,
és molt més coneixement.
Aquest és el patrimoni.
i aquest, per exemple,
Oriol,
en la seva art
provoca canvis.
I nosaltres esperem,
amb el vin se provoca canvis,
amb l'Algarroba,
el Garrofí,
que Tarragona...
les ganes de Sagarrofes, sí.
Exactament.
Són impressionants.
Són coses increïbles.
I aquesta és la riquesa d'aquest territori.
I estàs d'acord, Oriol?
Totalment d'acord,
totalment d'acord.
I a part,
també estic d'acord,
bueno,
voldria dir
que el Sebastià no és una persona excel·lent,
magnífica,
amb una il·lusió
i moltes ganes,
no?,
que avui en dia aquest país
però es fa falta de gent
que tingui ganes de fer coses,
de fer nous projectes
que ens aportin alguna cosa al país,
no?
I felicitar també
tota la gent
que ha participat
en aquest llibre, no?
Des dels editors,
bueno,
que és un llibre molt complex,
no?,
que podem arribar
a estar al pagès,
a l'agricultor,
a tota la gent
que fa el segle possible
perquè es faci aquest llibre, no?
Des del producte del raïm,
el Sebastià,
no?,
que hagi divulgat el llibre
i tota la gent del seu equip.
Oriol,
no en podem entendre gaire més,
però explica'ns una mica
que és que, no sé,
en què esteu investigant ara,
en què esteu...
Què teniu entre mans?
Bueno,
ara el Bulli està fent...
estem acabant de fer els llibres
juntament amb tot l'equip,
que hi ha l'Eduard Chatruc,
el Matru Casanyes,
el Marc Ospinera
i els metres del Bulli
que ens hem quedat aquí,
estem acabant de fer els llibres
del 2005 al 2011
i ara ja estem treballant
amb el nou concepte de Bullipèdia
que serà una eina
on es mostrarà
tota la informació del Bulli
i de la cuina
i a part serà una eina creativa
també per poder desenvolupar
la creativitat
amb internet.
Grans rasgos
i molt ràpidament
comentant això.
Oriol,
que vagi molt bé
aquesta gran taça
que esteu fent també
per la difusió
del nostre patrimoni gastronòmic
d'aquí de Casanòstia
a nivell internacional
i record,
si vols el Ferran,
donar-hi una forta també abraçada
per nostra.
Molt bé,
i transmetré
que serà viatge.
Una abraçada molt forta.
Molt bé,
això no.
Doncs una abraçada
molt forta a tothom.
Txau, txau.
Vinga, adéu, adéu.
L'Oriol Castro
són uns cracs, eh?
Tant l'Oriol com el Ferran
només són d'aquí del territori.
Exacte, exacte.
Però la cosa més important
és que jo quan he contactat
amb ells
he tingut solament
dues coses.
que estem intentant
de fer una cosa
com vosaltres.
No,
una cosa no diferent.
Com vosaltres diferent, segur,
però cap a l'excel·lència.
Demostrar que podem fer això.
I això,
a vegades,
el que nosaltres,
amb el nostre llibre,
el nostre primer llibre,
hem intentat d'impulsar
i fer veure això.
Només podem parlar,
per exemple,
del priorat
com
solament vi.
I no solament
podem parlar,
a vegades,
del priorat
com
doc priorat.
Hem de parlar
del territori
d'Homonsan.
Hem de parlar
de l'oli.
Hem de parlar
de fruit sexe.
Hem de parlar
de tot això
que la gent
s'està currant
per fer cada vegada
més bo.
I no quedar-se
amb un producte
més o menys
que pot
encontrar
tant a Barcelona,
tant a Milà
o tant
a Londres.
A més,
en el llibre,
el que hem
volgut
impulsar
ha sigut
la importància
del paisatge
i la firma
de la Carta
del Paisatge
de fa més o menys
un mes,
gairebé un mes
avui,
ha estat
com
una cosa,
per nosaltres,
com per l'Imonium,
que hem sigut
com l'impulsor,
ha sigut una cosa
més important
perquè he intentat
de transmetir
amb la nostra
labor,
també de camp,
parlant amb tot
l'agent,
els dinamitzadors,
intentant
encontrar
una forma
per a fer
un compromís
seriosos
on és la comarca
que guanya
i amb aquest principi
guanyem tothom
perquè significa
conservar,
però no
conservar
per conservar,
significa
conservar
per donar
oportunitats
als més joves
que es poden quedar,
que es poden
fer coses
més
novedoses,
però el llibre
també
parla d'ètica,
parla
de l'oportunitat
que jo crec
amb el llibre
de la Conca
de Barberà
segurament sortirà
perquè
havien d'elegir
temes,
en el priorat
hem elegit
el tema
del paisatge
principal,
en la Conca
de Barberà
hi ha
el vi
com aina de pau
perquè hi ha poblet
llavors el vi
com aina de pau
perquè és així
el vi pot ser
pot transmetre
i pot transmetre
els valors
a partir de les religions
les tres religions
monoteïstes
per exemple
quan ens quedem
mediterrani
el missatge
que tenim
fins i tot
en l'islam
quan parlem del vi
al final
parlem del vi
el vi
és una interpretació
la que avui
discuteix
una miqueta
l'importància
del vi
però
hi ha passatge
en el Coran
on diem
on podem llegir
que el paraís
està fet
de vi
i miel
doncs
aquest és un altre element
més important
que potser
un element
de l'abusos
hem de corregir
sempre
però la cultura
també del vi
és el nou
paper
de les dones
que és importantíssim
les dones
per molt temps
han sigut
una miqueta
posat
al costat
de l'home
o
semblava
que la feina
de la vinya
era
del
hi ha grans dones
darrere
dels pins
del priorat
i a més
feu un capítol
a banda
podríem dir
un superlleu
el paper
de les dones
que han estat
en aquest cap
concret
del priorat
hi ha
hi ha
persones com
la Sara Pérez
supermediàtica
però super
fantàstica
han explicat
el concepte
del paisatge
ja parlem
que dels
sis pioners
del priorat
han passat
una generació
una nova generació
que compta
almenys 40 joves
i entre ells 15
15-18 dones
increïbles
tot el nivell
que són responsables
de
de sellers
a més
no petitons
la Montse
Cereceda
a més
per exemple
de la Sara
parlem
de la Mireia
Torres
clarament
que té
una aposta
increïble
amb el medi ambient
amb el grup
de les bodegues
de Miguel Torres
petitones
bodegues
fetes
com la Maria Arnal
que fan coses
també
en un concepte
de família
però
amb una qualitat
extraordinària
de productes
a més
a més
aquestes persones
han fet
la Conxita
la Conxita
Porta
que en el
celler
Massinent
Burgos
Porta
a més
a més
són pioneres
en el tema
ecològic
a més
extraordinari
aquesta és l'aportació
que pot donar
tant el Piorat
com altra zona
vitivinícola
del Mediterrani
i
sinó oblidar-se
una cosa
Tarragona
la província
de Tarragona
en el Mediterrani
pot vantar
un rècord
que és
la província
amb més
denominació
d'origen
del Mediterrani
aquesta és una cosa
que
potser
podem lançar
per el futur
un important
missatge
has dit molts noms
s'han deixat molts
perquè allà venia molts més
però a marit també ha destacat
l'Adnè Glorian
total
però era la penera
exacte
les peneres que van trepitjar
el territori
i que van apostar
la forma decidida
pel vi
ja
però amb una sensibilitat
extraordinària
aquesta dona
aquesta dona
és una persona
que principalment
no solament
ha pensat
i ha vist
el que
molts llibres
de l'univers
tots els tios
que entra a l'universitat
al principi
a meitat dels anys 80
diuen que el piorat
era ja
podia anar
solament
amb empeus
de
de subvencions
podia anar
solament
caminant
gràcies a subvencions
vine gent de fora
entre ells
la Daphne Gloria
deien
el que la gent
no podia veure
que era
la riqueza
del territori
la riqueza
del paisatge
la
la
la
la força màgica
del
del piorat
però del piorat
geològic
en aquest cas
perquè en aquests temps
podíem parlar
solament
de piorat geològic
i
i l'ho hem fet
a una visió
després
personatges
com l'Àlvaro Palacio
el gran René Barbier
Carles Pastrana
el
el pare
de la
Sara Pérez
Josep Lluís
personatges
que tenen una visió
i
a més a més
som
som persones
que estan guiant
per el futur
està conduixent
el futur
de nosaltres
joves
que s'han apassionat
no solament
del vi
a la cultura
del vi
doncs
tenim que creer
més
una miqueta més
jo diria
molt
que una miqueta més
en el que tenim
per fer una cosa
molt bona
que sea un llibre
que sea
una estructura
sinó olvidar-se
que tenim que respectar
respectar
i conservar
el territori
perquè és el que
hem de donar
als nostres fills
perquè
és així
m'agradaria
Sebastià
no se t'acaba el temps
però m'agradaria
explicar una mica
el format del llibre
perquè jo crec que
ara
mira
a viatjar a Nadal
és un bon regal
per a qui
que els agrada
però també
per a qui
se puguin conèixer
el territori
és un bon regal
vosaltres l'heu conegut
heu trepitjat
als cellers
heu anat
celler per celler
heu parlat
amb les persones
que hi ha al darrere
tenim més de 420 hores
de gravats
és que són
un centenar llarg
de productors
96
96
i vosaltres
heu trepitjat
heu viscut
però és que ara
a través del llibre
es pot reviure
això que heu viscut
vosaltres
però a més a més
amb aquesta profunditat
no és només
el que dèiem
un llibre sobre vins
que també
tot i que es parla més
com dèiem
del començament
de la vessant humana
també d'aquesta certa
no sé si dir-li
espiritualitat
espiritualitat
impregnació
que porta
aquesta combinació
entre el paisatge
el vi
l'essència
tot plegat
la il·lusió
també de la gent
que en formen part
penses que
per nosaltres
una cosa important
que ha sigut
hem decidit
d'editar-la nosaltres
perquè des del principi
les altres editorials
diuen
que hem de posar
un preu
més alt
perquè un treball
nosaltres
hem pensat
que no era correcte
no per el moment
aquest és un llibre
que surt
a 37 euros
preu de venda
al públic
doncs està molt bé
de preu
perquè és un llibre
molt gran
sí, sí
són
quasi 200 pàgines
en un format
net
de bolsillo
no és gens de butxaca
aquest
és iran
imagineu-vos un llibre convencional
doncs aquest en fa dos
de tamany
exactament
són 28
por 33
és un llibre
que
a més a més
hem intentat
amb les aportacions
de donar
el tema ètic
apoyant un programa
per a comprar
retrovirales
en Àfrica
en un programa
d'ètic
de la
lideratge
de la comunitat
de Sant Egidio
que fa aquest programa
en Àfrica
doncs
és això
el que hem intentat
de fer
que la gent
coneixi
i una miqueta
s'apropi
al territori
comencem amb això
Conca de Barberà
en abril
i Terra Alta
també
i Montsant
aquest és el camí
però esperem
de fer una cosa
per a tot el meitat
on es pot aconseguir
el llibre
o no el podem trobar
en totes les lliberies
en totes les lliberies
de Catalunya
avui
comencem
una fira
també
a Sabadell
aquest fin de setmana
on estarem
a Catavins
i
exclusivament
participarem
els tres dies
també
amb el Ferran Centelles
amb el Marcel Gorgori
a Tartullas
on parlem
d'aquest concepte
que no és tan nou
però la gent
l'ha interpretat
com nou
parlar de les persones
per mi era la cosa
més senzilla
del món
però
sembla
que ha sigut
una idea novedosa
no
per a nosaltres
són les persones
abans
que el projectes
les idees
van
amb les persones
amb les
el meu avi
deia sempre
que
crec que
les idees
caminen
viatjan
amb les
amb les cames
de les persones
i crec que
així hi ha
moltes idees
hi ha molta idea
molta experiència humana
i també
experiència
de ressorgiment
de tornar a començar
i tornar a començar
i insistir
i insistir
i finalment
arriba el resultat
arriba el producte
arriba el fruit
Sebastià no ens ha agradat
molt el llibre
gràcies
nosaltres aquí
el recomanem
creiem que és un bon regal
ara aquests dies
que ve Nadal
que venen les festes
d'aquí uns mesos
però és un bon regal
per aquells que els agraden
els vins
sobretot
però també per aquells
que no els agrada
però que els agrada
el paisatge
el territori
casa nostra
en definitiva
Sebastià no
gràcies per explicar-nos
gràcies a vosaltres
molts records
a l'Eduard
a l'Eduardo Soler
que és l'altra ànima
de l'Imonium
aquest enginyer agrònom
i que continua aquest camí
per la resta de comarques
ja n'anirem parlant
ja ens veurem
gràcies