Hi ha una premissa una mica generalitzada
que diu que tot allò que es veu no és ben bé el que sembla.
Això es podria fer extensible a molts camps, a molts mons.
De fet, passa en publicitat.
De vegades, si veieu, per exemple, un anunci de llet, de llogurts,
potser aquella llet o aquells llogurts no són ben bé líquid,
si més no, no són ben bé el producte en si.
Són derivats, són altres productes que s'utilitzen en el món de la imatge,
de l'audiovisual, per tal que creïn una textura diferent,
que tinguin més cos, que tinguin, en fi, més bona aparència en definitiva
perquè el resultat final sigui més atractiu.
Això no sé si passa també en un altre món,
que és el món de la fotografia gastronòmica,
però avui quan tenim una experta li preguntarem.
és la Carme Marçal. Carme, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara m'ensenyaves una mena, com ho direm, una mena de glaçons, no?
Però jo els he tocat i no estan freds, aquests glaçons, no?
És a dir, que aquí passa alguna cosa.
Són de plàstic.
Es fa servir molt tant a nivell de publicitat com en revistes.
Tot el que veiem moltes vegades no és el que és en realitat.
els glaçons no són glaçons, els gelats no són gelats i molts dels productes que veiem no es poden menjar.
Això es fa perquè, en definitiva, el producte final, ara ho deiem, sigui més atractiu, no?
Clar, perquè com a enfocació fotogràfica amb glaçons de veritat passaria que es desfaria, no?
Exacte.
I que potser l'aparença tampoc seria la més sedient, no?, per l'objectiu final.
S'ha de fer atractiu a la vista perquè la fotografia és el mitjà que tenim, la imatge,
i s'ha de fer el màxim atractiu possible.
Quan comences tu a interessar-te per la fotografia gastronòmica? Fa molt de temps?
Sí, sempre m'havia agradat, però fa un parell d'anys que m'hi dedico, plenament.
i actualment estic treballant amb revistes i editorials, que és el que m'he especialitzat.
Però en el camp de la fotografia, jo exposo la gent que avui, per exemple, aquesta tarda,
es fixin en la quantitat de fotografies que podem veure per tot arreu.
Des de la cafeteria on anem a prendre cafè, per l'autobús, als centres comercials...
I estan plens de fotografies, els quioscos, els llibres...
Més dels que ens pensem, no?
I clar, que la fotografia l'ha hagut de fer algú, com ara tu, eh?
Exacte.
És a dir, si tu pots trucar, per exemple, a un restaurador i dir, escolta'm, vull la meva carta del restaurant,
la vull fotografiada per fer el nou menú de la temporada, i aquí és on entres tu, entre la teva feina, no?
Sí. Mira, actualment estic fent amb una revista que es torna a editar una altra vegada,
que ha estat uns mesos sense editar-se, però ara estem molt il·lusionats perquè torna a sortir al carrer,
que es diu Cocina Vegetariana, i hi ha un equip molt jove i amb moltes ganes,
i ells m'envien les receptes dels aliments, i jo els envio per correu, i això és el que surt.
Llavors, tu quan vas a fotografiar, per exemple, a un restaurant, t'han de fer els plats per tu,
o aprofites la vinentesa i vas quan estan els plats fets, com ho feu?
Doncs, per exemple, els restauradors, els cuiners, volen posar coses concretes.
Llavors, jo, del que es tracta és que surti bonic, és a dir, intento treballar els colors, les textures,
i decorar d'una manera, encara per envellir més aquell plat, amb una fotografia,
i això és del que es tracta, no?
El cuiner queda content perquè és allò, allò surt bonic, i jo també quedo contenta perquè està satisfet.
Tots contents, ja.
Ja, no suposo que hi ha alguna vegada que tu fins i tot aconselles en certa manera, no?
Dins, mira, això que té ingredient, traiem-lo d'aquí, o posem d'aquest altre, no?
Sí.
Hi ha un punt, no?, de diàleg amb el client.
Sí, o per exemple, un farcit, a vegades fem servir trucs,
o si surt fruita o verdura,
hem de posar determinats elements perquè no s'oxidin,
si hi ha d'estar molta estona,
o uns farcits, doncs posar, a vegades es fa servir purer de patata,
perquè allò quedi més ple, diguéssim, no?
Són petits trucs que fem servir els que estem en aquest món
perquè allò sembli més bonic, encara que sigui el plat del cuiner, no?
I aquest món, com s'aprèn?
És a dir, sobre la marxa, de forma teodidacta,
hi ha alguns referents a nivell, no sé, internacional,
que et creguis dels seves fons?
Està bé que hagis fet aquesta pregunta,
perquè això ho portava preparat.
Quina és la inspiració de Carles Marçal?
Penseu que aquí a Tarragona,
encara que és una ciutat mitjana, tirana petita,
és l'única ciutat de tot el món
on es fa un festival de fotografia gastronòmica.
Caranya, veus?
Que es diu Food Festival.
Llavors, jo he tingut...
Amb això estic molt contenta d'estar a Tarragona, realment,
perquè ve gent de tot el món
i fotògrafs de tot el món
que es presten a fer tallers
perquè els més aprenguem d'ells.
Per exemple, vaig estar en un taller
d'una tal Jacqueline Buchner,
que és una americana que fa molts anys
que treballa en fotografia gastronòmica
i va ser una meravella
perquè ens va ensenyar molts dels trucs
que ella fa servir per això.
Vull dir que hi ha tot un món al darrere
d'aquestes fotografies que veiem pertot arreu.
Imagineu-vos, és el que deia la Carme,
quan aneu pel carrer veureu,
és que clar, estem...
I a nivell publicitari també,
estem, no sé si envaïts,
però n'hi ha moltíssimes,
de moltes imatges
i cal darrere una intencionalitat, una feina,
també una tècnica, imagino,
també la tècnica és molt important, no, Carme?
Sí, sí, sí.
Tot això s'ha de preparar
i dia a dia anem aprenent
perquè a nivell informàtic també,
a part que tu puguis fer servir
determinades coses físiques
perquè allò surti bonic,
en el món de la informàtica
també hi ha moltes coses per enviar
i es fa servir moltíssim
a nivell de retoc.
És a dir, coses que desapareixen,
que hi són,
colors que pugen,
textures i brillos que pugen també,
que surten molt brillants
i dius, com pot ser que
aquesta tomàcra surti tan vermella, no?
Doncs això es pot retocar,
que això...
També a nivell de retrat ja ho veieu
que en revistes surt tot molt retocat,
doncs a nivell d'aliment també és així.
A nivell informàtic també es fa molt.
És a dir, que penseu al Photoshop, eh?
O no, se'l fot això
o és un altre programa?
Sí, jo actualment faig servir aquest
perquè és el que trobo
que és bastant complet.
Sí, per tu és una eina més de treball.
Sí.
Així com hi ha alguns fotògrafs
més puristes que diuen
que no, que el fot això mai i tal, no.
Sí.
Per tu és una eina més de treball,
no el fot això?
Sí, penseu que el 99%
de les imatges d'aliments
que surten estan retocades.
Sí, és una eina molt habitual
i convenient.
Hi ha algun plat
que sigui complicat de fotografiar?
Suposo que el que és molt personal,
el que és, per exemple,
seria un Ferran Adrià.
Per mi són plats únics
i no és una amanida simple,
sinó que són plats especials,
plats que ningú fa, no?
Això jo crec que per mi seria
potser el més complicat
o més difícil.
És a dir, un plat on intervé
l'ama d'autor, eh?
Sí.
Aquí tu pots enaltir
aquella obra, no?
Aquella obra mestra gairebé, no?
És una responsabilitat, no?
Sí, sí, sí.
De la feina que has fet fins ara,
quina és la que estàs més orgullosa?
Per si et recomanem la teva pàgina web,
carmamarsal.com.
Ara l'increiem al Twitter
de Tarragona Ràdio
per qui vulgui
veure algunes d'aquestes imatges.
Però, home, aquí n'hi ha de molt maques,
a nivell de book.
Sí, suposo que les
que surten en revistes
i llibres,
de les que estic més satisfeta,
també perquè és un equip.
No solament treballo jo,
amb tota la il·lusió,
sinó que som un grup de gent
que tenim molta il·lusió
amb la revista.
Llavors, pues,
això
t'ompla molt, no?
El saber que formes part d'un equip
i que la teva feina agrada.
La revista la podrem veure ben aviat, doncs?
Sí, suposo que en un parell de setmanes
estarà als quiòscos.
Sortirà a nivell de Tarragona,
a nivell de...
Nacional.
A nivell nacional.
De Catalunya o de tot l'estat?
De Catalunya.
No,
o de tot l'estat espanyol.
De tot l'estat espanyol?
Sí.
Recordem el nom de la revista?
Com es diu?
Cocina Vegetariana.
Cocina Vegetariana.
Llavors seran restaurants de referència, no?
I suposo a nivell també de l'estat, no?
Sí.
És l'única revista vegetariana
que hi ha a Espanya actualment.
Carai, doncs això es farà
també des d'aquí de Tarragona,
una implicació de Carme Marçal, eh?
Sí, sí, sí.
Tot i que suposo que l'epicentre
deu estar...
És aquí a Tarragona?
És a Barcelona?
Hi ha gent a Barcelona,
com que avui en dia
amb les tecnologies
es podem comunicar tan bé,
tan bé i tan ràpid.
Hi ha gent a Barcelona
i gent a Madrid.
I a Tarragona.
Ens comuniquem.
I tu a Tarragona.
I tu a Tarragona.
Exacte.
Quina càmera fa servir
per fer les fotos?
Una Nikon.
Sempre?
Sí.
Sí, sí.
Però bé, no és perquè
sigui una marca especial.
Jo crec que
l'especial ho posa
la creació.
la persona
la persona que mira.
És que
sí que
a veure,
és important
tenir bones eines,
no?
Però la creativitat
jo crec que és
i la persona
és principal.
És a dir,
que tu
agafes la càmera,
enfoques
i esperes, no?
Jo la veig abans,
la fotografia,
la dibuixo,
la tinc al cap
abans de fotografiar-la.
Quan vaig a
fer servir la càmera
ja
ja la tinc feta
al meu cap.
Llavors esperes
que aparegui la foto?
Sí.
Quan apareix
és quan apareixes.
Sí, és així.
Hi ha qui ho fa al revés.
Hi ha qui fa també
moltes fotos, no?
I llavors trien
la que surt millor.
Tu tens la imatge
i avançament, no?
I després,
quan vas a fer la foto
ja esperes
que aparegui
aquella imatge.
Sí, cada vegada
en faig menys.
Això ho he notat.
Amb el temps
cada vegada
en faig menys
de fotografies.
Sé de fotògrafs
que van a fer
fotos a qualsevol lloc
i venen sense
fer-ne cap
perquè no troben
el que volen.
Vull dir,
suposo que això
també
amb el temps
ho vas
agafant.
Ja, i avui dia
sembla estrany
perquè avui dia, clar,
a més a més
les càmeres
és tot el contrari, no?
Permeten fer,
si vols,
milers de fotografies, no?
Sí.
I disparar automàtic
i en fer el que vulguis.
Però quan portes
molt de temps
les veus tu abans
les fotografies
de fer-les.
Moltes vegades
també et sorprèn, no?
Però la majoria
jo almenys
treballo així
que ja les tinc al cap
abans de fer-les.
Va, sempre imagino
un trípode, no?
Sí.
Sí, és més còmode
per mi.
Perquè llavors
quan vas a fer
una fotografia d'un plat
com et situes
per tal de fotografiar-la?
Per fotografiar un plat
un plat?
Un plat de...
Com et situes?
És a dir,
que poses la càmera a sobre,
has d'inclinar el plat,
com ho fas?
Depèn, depèn.
Ja et dic que
és una imatge
que tinc abans.
Per exemple,
si és un tomàquet
i està damunt d'una taula
no ho faig des de dalt,
ho faig en...
en 45.
45 graus.
Exacte, més o menys.
Una mica d'inclinació.
Si està en un plat
potser més obert.
Depèn.
O si sobressurt molt del plat
tinc l'opció de més...
de fer-ho més...
Has viajat, no?
Sí, has viajat.
Exacte.
Carai.
Sou gaires en aquest món
de la fotografia gastronòmica?
Perquè suposo que els pocs que ho sou
us coneixeu, no?
Si és que sou pocs, eh?
Home,
en altres especialitats
n'hi ha més, clar.
És un món que
jo crec que amb els anys
s'acabarem coneixent
perquè no n'hi ha gaires.
A Barcelona n'hi ha
i de molt bons.
Jo crec que és
el punt d'Espanya
on n'hi ha
més quantitat
i més bons.
A Barcelona.
Aquí t'agones tu sola?
Que coneguis, eh?
Que tu coneguis.
Conec algun altre company
però fa més coses.
No solament alimentació,
sinó
producte,
també.
Tenen el camp més obert.
Jo m'agrada
només fer això.
Llavors...
I per què t'agrada
només fer això?
perquè xalo molt
amb els aliments.
Jo simplement
obres una granada
i veus que la natura
és al·lucinant.
Els colors,
les textures
i és molt divertit
també treballar
amb cuiners
i veure com posen
la seva creativitat,
com treballen
les formes,
els colors
i és per mi
un món apassionant.
M'has conegut
molt de cuiners?
Mira,
fa poc
vam estar
amb un sopar
en el que vaig disfrutar
moltíssim
dedicat
a recaptar diners
per càncer
i la leusèmia
on hi havia
tres dels cuiners
que tenim a Tarragona
que són estrelles
Michelin
i altres companys
xalant moltíssim.
Us asseguro
que disfruten
com a nens
i us asseguro
que són
de totes les edats.
I va ser
una cosa
molt entranyable
i molt especial
pel motiu
pel que es va fer
i perquè veus
que persones
s'estan dedicant
a coses
que realment
disfruten
i això
és un goig
de veure
en acció.
Es va fer
un complex educatiu,
aquest sopar solidari
en benefici
de la lleia
contra el càncer
i la Fundació Josep Carreras
i certament
hi havia els tres cuiners
més genents
de la demarcació
i a més a més
amb altres cuiners
interactuaven tots
i és el que diu la Carme
s'ho passen bé
en definitiva.
Suposo també
deus recórrer
tots els certames
que hi ha
al nivell de
no sé
deus anar
quan hi ha
un esdeveniment
gastronòmic important
també hi deu ser
o procura ser-hi.
Intento, procuro anar-hi
sí, sí, sí.
És un món
que convé
conèixer
tot el que l'envolta,
no?
Tant a nivell cuiner,
les fires,
tots els esdeveniments
que es puguin donar,
sí.
i que moltes vegades
la gent no sap
i no coneix, no?
Com per exemple
això que us dic
de la fotografia gastronòmica
que és l'únic
que es fa en tot el món.
És molt important
i la gent no ho sap, eh?
La majoria,
el 90% de la gent
que ho hem parlat
no ho sabia.
I es fa aquí a la ciutat,
es fa aquí a Tarragona.
Exacte.
És a dir,
que la propera edició
en Tarragona
l'anem explicant-ho,
però ja ho recordarem especialment,
en farem especial èmfasi
perquè tothom
ho tingui molt present
que hi ha aquestes jornades
que, en fi,
fan això,
doncs,
junten fotografia,
amb gastronomia
i a més a més,
com deia la Carmen,
venen els principals experts
a nivell mundial
que s'han citat aquí a la ciutat
i és important
tenir-ho per cent.
Ara en ment
què tens, Carmen?
O algun projecte en ment
ara mateix,
a part de la revista
vegetariana?
Ampliar en aquest sentit
el camp.
Fer llibres,
dedicar-me
a parlar amb editorials
per fer llibres
amb determinades persones
que tenen ganes
de fer-ne
i ampliar en revista,
també,
perquè és el camp
amb el que xalo molt
i m'agrada.
Independentment
que pugui conèixer
cuiners.
i restauradors
que estiguin interessats,
però
principalment és això
el que vull fer ara.
T'on vas molt?
Vas molt cap aquí, cap allà?
No,
perquè principalment
com que ara
amb les tecnologies
et pots comunicar
molt fàcilment
i molt bé,
no viatjo tant,
però
tampoc m'importa,
al contrari,
conèixer les persones
personalment
també és molt agradable.
Ara et demanaré
que posis puntuació
al nivell gastronòmic
de la ciutat,
de Tarragona.
Com estem?
Estem bé?
Perquè cada cop
hi ha més iniciatives
a nivell gastronòmic,
cada cop hi ha més restaurants
que fan activitats,
que fan bona cuina.
Com creus que estem
a nivell gastronòmic
a Tarragona Ciutat?
Com ens veus?
És molt...
Des del teu objectiu.
Sí, jo crec que hi ha
molt bon nivell.
A més, la gent
en els moments actuals
jo crec que
la creativitat
és molt important
i surt,
surt creativitat
en aquests moments.
Estic molt contenta
i molt satisfeta
del que hi ha a Tarragona.
Molt bé, Carme,
doncs avui t'hem volgut
conèixer per això,
perquè no en coneixíem
gaires de fotògores
especialitats en gastronomia.
Estarem pendents
des de la sortida
d'aquesta revista
als quioscos,
revista especialitzada
vegetariana,
de gastronomia vegetariana,
recorda'm el nom
d'altra vegada,
es diu...
Cocina Vegetariana.
Cocina Vegetariana.
I allà busquem
les teves fotografies.
Però, si no,
mentrestant,
podeu entrar al seu blog,
a la seva vàgina web,
millor dit,
a les tres veïns
carmenmarsal.com,
que ara linkarem
al perfil de Twitter
de Tarragona Ràdio
i així podreu veure
algunes de les increïbles
imatges
que fa la Carme.
I, és que,
Déu-n'hi-do,
l'estic veient ara mateix
i són molt maques.
De trucs aquests,
ja per anar acabant,
a part del gel,
algun més?
A part del gel,
algun més que cridi
molt l'atenció?
El gel artificial?
Sí, per exemple,
això és molt divertit.
Per exemple,
l'espuma
d'un cafè en llet
és difícil
que es mantingui
durant molt de temps.
Per exemple,
jo faig servir
el batre ou,
la clara d'ou,
llavors la poses,
la barreges una miqueta
i així,
aquella espuma
et pot durar
durant hores.
Per a mi,
que no te la veiguis,
no?
Exacte,
per això us dic
que moltes de les coses
que veiem
no es poden menjar
en realitat.
Doncs això penseu,
quan veieu una imatge
molt bona
d'algun plat,
penseu que al darrere
hi ha una tècnica
i que potser
allò que esteu veient
no és ben bé
la realitat.
A mi m'ho havien dit
això,
de la llet
en els anuncis
en les espos televisius,
que baixa molt densa
quan la tiren
i que no és llet,
és pintura.
Pintura blanca.
Sí, senyor.
que ara no sap
un plaer conèixer
i que vagi molt bé
i anirem parlant.
Igualment, Josep.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.