En aquest primer dia de l'estiu oficial, de l'estiu astronòmic,
ha entrat aquesta matinada, volem parlar de turisme,
d'un sector fonamental per a aquestes comarques
i especialment en aquesta època de l'any, a l'estiu.
Ho volem fer amb el senyor Salvador Antone,
és endegà de la Facultat de Turisme i Geografia
de la Universitat de Roviri-Bergili
i acaba d'editar un llibre titulat
10 lliçons sobre turisme, el repte de reinventar les destinacions.
Un llibre on ja han participat diferents especialistes.
Senyor Salvador Antone, molt bon dia.
Bon dia.
Ens hem de reinventar, d'alguna manera, el món del turisme
i, per tant, les destinacions d'aquí?
Contínuament, la resposta des d'aquest punt de vista seria contundent.
El turisme és una activitat humana que està en contínua evolució
en la qual incideixen molts aspectes.
Les persones tenim moltes qüestions que ens influeixen
i això fa que, contínuament, a l'hora de prendre decisions sobre què fer, on, com, quan,
fer vacances, resulta que anem canviant.
No és el mateix avui, que fa 10 anys, que fa 20 anys, que fa 5 anys.
I això significa que aquests llocs que s'han especialitzat en rebre turistes,
que són les destinacions turístiques, si no estan molt atentes a què passa en la demanda,
doncs pot ser que perdin pistonada, per dir-ho així, una paraula poca acadèmica,
però, vaja, que entendrà tothom.
Davant d'això, la reinvenció i la necessitat de reinvenció és continuar.
El títol del llibre és 10 lliçons sobre turisme.
Les podem esmentar de manera sintètica?
Quines serien les lliçons que hauríem d'aprendre?
Sí, esclar. El llibre planteja 10 qüestions que nosaltres considerem que són claus
des d'un punt de vista d'aquest procés de reinvenció.
Per reinvertar, he dit ara fa un momentet, molt clarament,
que cal reinventar-se com a destinació, però, evidentment, no és fàcil,
perquè les destinacions són estructures físiques complexes.
És a dir, si estem parlant de les destinacions a la Costa Daurada,
doncs estem parlant d'unes estructures fins i tot urbanes,
on hi viuen més de 100.000 persones, només entre Salou, Vilaseca i Cambrils.
No estic parlant de turistes, sinó estic parlant de gent que hi viu,
perquè, per tant, això vol dir que són estructures pesades.
Per tant, reinventar-se no és una cosa que es fa d'un dia per l'altre,
sinó que es fa amb una visió que s'ha d'anar construint i s'ha d'anar acumulant.
I aquestes són les 10 lliçons.
Les 10 lliçons serien 10 bones pràctiques, 10 maneres d'enfocar
el fet de gestionar, d'estar, de tenir empresa,
de tenir inversió en una destinació turística
que faciliten precisament que això vagi endavant.
Per contestar directament a la pregunta,
les 10 lliçons n'hi ha 3 que tenen a veure
amb qüestions relacionades amb la governança,
és a dir, amb la manera d'administrar el territori.
I aquí els 3 punts que es tracten són,
en primer lloc, la planificació urbanística,
en segon lloc, la col·laboració entre el sector públic i el sector privat,
i, en tercer lloc, la necessària imaginació i creativitat
a l'hora d'articular estructures administratives
que superin allò que convencionalment entenem.
Després hi ha unes altres 3 lliçons que tenen a veure
amb la sostenibilitat dels recursos
i amb, podríem dir-nos, aspectes més relacionats
amb el medi ambient i el paisatge.
I aquí entraríem en temes que són, en concret,
la desurbanització d'alguns espais del litoral,
perquè estem parlant de destinacions litorals en aquest cas.
En segon lloc, la creació i el manteniment
i la gestió d'espais d'interès natural
i la seva incorporació en el sistema turístic existent.
I, en tercer lloc, una qüestió lògica i elemental,
si estem parlant de turisme de sol i platges,
la gestió de les platges,
perquè aquesta és una qüestió,
és el que dona sentit, diríem, a les destinacions.
I, després, les 4 últimes lliçons,
s'engloven a un altre bloc,
que és el que denominem
la dinamització de l'economia productiva,
que, en aquest sentit, es parla en el llibre
de la definició d'un model hoteler
com a model, diríem,
un model hoteler per la zona,
el que es tracti,
com a model de desenvolupament.
Això és important des del punt de vista que, de vegades,
i aquí s'ha fet molta referència
als mitjans de comunicació en general,
que el turisme s'associa molt a la dinàmica immobiliària.
Aquí estem centrant-nos en què el turisme
és la rotació dels visitants en el lloc,
i, per tant, això significa que hi ha d'haver
una determinada concepció de com ha de ser
la recepció d'aquests visitants en el lloc,
més que estigui fora del que podríem dir
seria l'immobiliari.
La segona qüestió és la singularització
dels aspectes de l'entreteniment,
que en el cas més proper nostre,
això se significa a través de portaventura,
però això pot ser qualsevol altra dinàmica,
en aquest sentit.
L'entreteniment, l'oci,
és allò que mou les persones en aquest moment.
Una tercera qüestió en termes d'economia
és la configuració d'una imatge,
la imatge és un element fonamental
per a les destinacions en aquest moment,
i una quarta és la configuració
d'un sistema de creació
i de transferència de coneixement,
és a dir, incorporar la informació,
el coneixement en la presa de decisions
de les destinacions turístiques.
Aquestes són les deu lliçons,
són deu lliçons,
deu bones pràctiques,
que convindria que tothom
tingués en compte,
o com a mínim aquesta és la nostra...
Convindria, ara ho dius.
La nostra aportació.
Convindria, perquè ara li anava a preguntar,
aquestes bones pràctiques,
aquestes deu lliçons,
les hem aplicat de manera,
en fi, més o menys acceptable,
aquí, en aquest territori?
A veure, jo diria que en termes generals,
algunes d'elles més que altres,
nosaltres, en el llibre,
a part de fer un plantejament teòric,
perquè creiem que l'hem de fer,
perquè davall som acadèmics,
i per tant, és un plantejament
que té en compte
quines són les dinàmiques,
les tendències,
què és el que se sap
sobre totes aquestes qüestions
i sobre les destinacions
a nivell global.
Nosaltres hem identificat
un municipi en concret,
que és el municipi
que fem de referència,
on després de totes les,
diríem,
les aportacions més de caràcter conceptual,
més de caràcter teòric,
després fins i tot de revisar
bones pràctiques d'altres llocs
que no estan en el nostre territori concret,
d'altres llocs que poden estar
en altres destinacions
a nivell del Mediterrani,
en altres destinacions
si tot a nivell mundial,
identifiquem aquestes pràctiques
en el cas de Vilaseca.
El cas de Vilaseca
és un bon exemple,
des d'aquest punt de vista,
de desenvolupament d'aquestes pràctiques.
No és l'únic cas
que incorpora aquestes pràctiques,
però sí que és el cas
que les incorpora totes.
Hi ha altres municipis
i altres territoris en el sentorn
que sí que han portat dinàmiques
d'una planificació urbanística adequada,
o dinàmiques de desurbanització,
o dinàmiques de gestió
d'espais naturals,
o dinàmiques d'incorporació
d'elements d'imatge,
però el cas de Vilaseca
les incorpora totes.
Per tant, seria un exemple perfecte.
Sí.
O gairebé.
Bé, és un exemple...
Les bones pràctiques
s'ha d'entendre també
que impliquen processos,
que heu dit abans,
en mig i llarg termini,
aquests processos
impliquen també
la participació
de múltiples agents,
les administracions,
el sector privat,
la societat en general,
la població resident,
els turistes que hi van...
És a dir, són bones pràctiques
que es van veient
amb el pas del temps,
diríem,
per utilitzar la teva paraula,
la seva perfecció.
No és una cosa que diríem
que ara ho farem,
sinó que van generant
precisament aquest procés.
i des d'aquest punt de vista,
sí, considerem,
i per això l'hem triat,
davant de...
Hi ha, bueno,
la bibliografia internacional
o la literatura internacional,
les anàlisis que es fan
a nivell internacional,
doncs apunten
en un sector,
en un altre,
en uns aspectes,
en uns altres.
Nosaltres consideràvem
que teníem
una evidència empírica,
molt evidència empírica,
vull dir uns fets
que diríem
que estaven al nostre voltant,
que valia la pena situar
en aquest context,
diríem,
d'una sèrie de lliçons
que són útils per tot arreu
i que en aquest cas concret
de Vilasega
s'han desenvolupat
d'una determinada manera.
Això no vol dir
que la mateixa bona pràctica,
la pràctica,
doncs,
de la gestió ambiental
o la pràctica
de la desurbanització
o la pràctica,
no ho sé,
de la cooperació
a l'acto públic
i a l'acto privat,
no es pugui desenvolupar
en altres llocs
d'una manera diferent
a la que nosaltres expliquem aquí.
Però l'important
és que aquesta idea,
aquesta pràctica,
sí que estigui sobre la taula
a l'hora de gestionar
i de reinventar,
que en definitiva
és la qüestió principal,
la destinació.
Reinventar les destinacions,
precisament,
per a la gent
que ens estigui escoltant
de fora de l'àmbit
del turisme,
quan vostès parlen
de destinacions
en el sector turístic,
estem parlant
d'una localitat,
d'un municipi,
com ara Vilasega
o Tarragona
o Cambrils,
estem parlant
de la marca,
aquí la propera
seria Costa Daurada,
estem parlant
d'un país en conjunt,
de què parlem
quan parlem
de destinacions?
En el cas concret
del llibre
que ens ocupa,
estem parlant
de destinacions
a nivell local,
és a dir,
d'unitats d'administració
que tenen
una dinàmica turística
concreta,
no?
Per això
és des del punt
de vista
com foquem.
Evidentment,
podem parlar
de destinacions
des d'altres punts
de vista,
també,
des del punt
de vista
dels operadors
turístics,
les destinacions
normalment
s'associen
també a marques,
a marques turístiques,
per tant,
Costa Daurada
també seria una destinació,
o fins i tot
en termes estadístics
i en termes,
diríem,
a vegades
de política,
també es parla
de destinació
a nivell més global,
Espanya,
Europa,
etcètera,
seria destinació,
no?
Per tant,
és una paraula,
de fet,
és polisèmica,
aquesta paraula
i la podríem
utilitzar
en diferents contextos,
per això
penso que és bo
en aquest cas
precisar
que està fet
d'aquesta manera,
no?
Perquè és com
es tractaria.
El que és cert
també
és que les destinacions,
sigui a l'escala
que sigui,
sempre seran
destinacions complexes
i fins i tot
la destinació
més petita,
suposem,
anem a una escala
municipal,
dintre d'aquell
municipi també
tindríem
elements de complexitat,
elements de diversitat
i fins i tot
elements de disparitat,
no tot el que passa
en una destinació
és exactament igual,
però això
no s'ha de veure
com un problema,
això en definitiva,
pot haver coses
que passin
que siguin un problema,
però el fet
que hi hagi disparitat
no és un problema,
perquè en definitiva
això és el que porta
precisament
als elements de canvi,
si una destinació
fos totalment homogènia,
resulta que
la seva pròpia evolució,
en un cas,
diríem,
que no fos favorable
seria molt més complicada
perquè no tindria
elements
que ja estessin
dintre la pròpia
destinació
propiciant
anar
en una direcció
diferent
de la que hi ha,
per tant això,
hi ha qüestions
que avancen,
qüestions que van enrere
dintre les destinacions,
són sistemes complexos
en definitiva.
Parlant de destinacions,
clar,
en aquest territori
en trobaríem
moltíssimes,
tenim aquesta marca
que dèiem Costa Daurada,
però després
un munt de destinacions,
vostè ja ens ha explicat
que lligat al llibre
sobretot parlen
de destinacions
de platja,
on la platja,
el litoral,
el mediterrani
té un paper tan fonamental.
Quin creu que podria ser,
encara que no ho hagin estudiat
acadèmicament
en el llibre,
el repte
d'una destinació
com Tarragona,
com Tarragona Ciutat?
La ciutat de Tarragona.
La ciutat de Tarragona.
Bé, sí,
abans d'entrar
en la ciutat de Tarragona,
en tot cas dir que
el llibre el vam enfocar
des del punt de vista
de destinacions litorals
perquè era una de les possibilitats
i a més a més
hi estem treballant
els diferents grups
de recerca de la universitat,
els investigadors
que participen
són 12 investigadors
que participen
cada un,
cadascun dels capítols
són 10 capítols
però hi ha 12 investigadors
això vol dir que n'hi ha dos
que estan escrits
a quatre mans
o a dos caps
perquè també
en moments s'escriuen
només en una sola mà
però vaja
Sí, ja ens entrem
amb l'expressió
a quatre mans
exacte, dos caps
i no deixa de ser
el fenomen turístic
encara actualment
i malgrat que en ocasions
es parla
de situacions de crisi
de canvi de model
el fenomen turístic
per excel·lència
des d'un punt de vista social
el fet d'anar a la platja
Anant al que preguntaves
la ciutat de Tarragona
la ciutat de Tarragona
aquí no apareix en el llibre
però de fet
nosaltres també
hi hem treballat
l'hem estudiat
hem participat en coses
a la ciutat de Tarragona
evidentment
té uns factors
de competitivitat
que són importantíssims
i que convé
seguir incidint
precisament
en la capacitat
de notorietat
que els hi pot donar
el tema
de la qüestió
ja és
molt
molt
diguem si vols tu
o voleu vosaltres
no
molt
recorrent
però és que és així
del patrimoni
de la humanitat
dels diferents monuments
de la
vivificació
d'aquest patrimoni
de la humanitat
a través d'iniciatives
diverses
com s'està fent
o s'ha fet
recentment
Terracó Viva
és un element clau
des del punt de vista
de la dinàmica turística
actual
en el món
contemporani
una dinàmica turística
on la cultura
la cultura
entesa
no només
com una acumulació
de sabent ciclopèdic
o d'una acumulació
de visites
a museus
sinó la cultura
com una cosa
que es viu
com una cosa
que es comparteix
com una cosa
que a més a més
té un concepte
diríem
de gaudi
perquè al cap de ball
en aquests moments
això és així
estem acostumats
a veure reportatges
del National Geographic
o de coses d'aquestes així
que ens transmeten cultura
i per tant
estem acostumats
a que la cultura
també sigui
viva
divertida
emocionant
experiencial
això fa que
el punt de partida
de la ciutat de Tarragona
i dic punt de partida
no parlo de punt d'arribada
però el punt de partida
de la ciutat de Tarragona
sigui bo
sense oblidar altres factors
la ciutat de Tarragona
també és una ciutat mediterrània
amb tot el que significa això
no només
des del punt de vista litoral
de Tarragona
també té càmping
i també té platges
dic càmpings
perquè estan a tocar
de la platja
evidentment té hotels
però
tindria una situació diferent
però més enllà d'això
més enllà de la platja
des del concepte mediterrani
jo insisteixo
en el caràcter aquest
de ciutat
on es viu
i no perquè
ningú ho hagi dissenyat
i ningú ho hagi
diríem
planificat
sinó senzillament
perquè els ciutadans
de Tarragona
són o som així
jo no he viscut a Tarragona
però m'hi sento igualment
ciutadà
de Tarragona
som mediterranis
per tant la nostra manera de fer
les nostres maneres de fer
de compartir el carrer
de compartir
uns determinats gustos gastronomis
de fer la festa
etcètera
són mediterranis
i això són coses
que en aquests moments
es poden posar en valor
d'una manera molt clara
si som capaços
de donar la notorietat
i la visibilitat
a la ciutat
que es mereix
encara no hem estat capaços
jo crec que s'hi està treballant
però encara no té
des del meu punt de vista
encara no té
aquesta visibilitat
és una ciutat
això ho demostra molt clarament
una ciutat
que sorprèn
de manera extraordinària
els seus visitants
quan una cosa
sorprèn tant
vol dir que
les expectatives
que hi havia
sobre allò
o eren baixes
que no és el cas
o simplement
eren
bueno
eren inexistents
bueno
vaia a Tarragona
ja veurem què passa
no?
resulta que van a Tarragona
i dius caram
això és una cosa
això ho he d'explicar
no?
vol dir que
encara no ha generat
aquesta capacitat
de proporcionar
diríem
prèviament
el viatge
de la gent
expectatives
que siguin
significatives
no?
m'expressaria més precisió
ho està fent
però diríem
encara no ha arribat
el seu
el seu
podríem dir
el seu punt satisfactori
el seu punt màxim
en aquesta
en aquesta direcció
i aquest model
que comentava abans
a Sòlia i Platja
no està en crisi
i ha fet una referència
tangencial
a algun debat
que s'ha produït
de tant en tant
en els últims anys
sobre de dir
és que aquest model
que aquí
podem veure
a Salou
a la Pineda
a Cambrils
és a dir
a la part central
de la Costa Daurada
aquest model
de turisme
no està en crisi
a veure
el que hi pot haver
crisi
és de determinades
fórmules
és a dir
hi pot entrar
hi pot haver
crisi
determinades destinacions
que no han fet
els seus deures
que no s'han actualitzat
que han arrasat
i ho direm així
des d'un punt de vista
podríem dir
del paisatge
però no reflexo més
el paisatge natural
sinó el propi
paisatge urbà
que han creat
estructures
diríem
mastodòntiques
que després
han demostrat
que són
no raonables
i que a més a més
no estan generant negoci
aquestes fórmules
estan en crisi
el model
de fer turisme
a la platja
no està en crisi
segueixen la principal
motivació dels turistes
europeus
per parlar del nostre
mercat més proper
els turistes europeus
segueixen
a més a més
una motivació
que aquests turistes
europeus
la practiquen
no només
a l'estiu
evidentment
la practiquen
d'una manera preferent
a l'estiu
però la practiquen
també durant
altres èpoques
de l'any
és una activitat
que es practica
amb diferents modalitats
des del punt de vista
de cicle
és a dir
des del punt de vista
de quants dies
m'hi dedico a fer això
i aquests dies
com els distribueixo
durant l'any
per tant
és una modalitat
que té molt de futur
i és una modalitat
en relació
a la qual
nosaltres
aquí
a Costa Dorada
a Catalunya en general
resulta que en sabem
molt d'això
en sabem molt
perquè fa molts anys
que ho fem
el problema
en tot cas
la crisi
si allò que fem
no ens han reinventat
suficient
com perquè
amb tots els canvis
que hi ha hagut
no som capaços
diríem
de capturar
els segments
de demanda
o aquells
diríem
mercats
diríem
que poden ser
més interessants
i que ens poden donar
més sostenibilitat
de cara al futur
ens hem de reinventar
continuament
precisament perquè el model
no entri en crisi
i agafen les últimes dues preguntes
que li feia
l'última ara sí
de l'entrevista
aquest visitant
que vol sol i platja
és també el que després
és compatible
en què vingui
a gaudir
d'aquestes propostes culturals
o relacionades amb el patrimoni
de la humanitat
dit d'una altra manera
perquè la gent ens entengui
el turista de Salou
el de sol i platja
el de la Pineda
després també pot venir
hem de saber
fer-lo a treure
que vingui a veure
el patrimoni mundial
a veure
la resposta a aquesta pregunta
és més complexa
del que
semblaria
a una primera vista
podria dir
sí o no
i quedar-me tan tranquil
diríem no
no perquè el turista de sol i platja
va a la platja
i el turista
però hi ha molts matisos
exactament
hi ha molts matisos
jo penso que val la pena
introduir aquests matisos
a la resposta
el turista de sol i platja
és una persona
que ha triat
fer sol i platja
en un moment determinat
perquè li interessa
això en aquell moment
i jo això diria
que reflexionéssim tots
sobre com fent turisme
nosaltres
hi ha moments
en què som turistes
de sol i platja
jo mateix
vaig a la platja
ahir mateix
diríem allò
no ahir mateix
el cap de setmana
estava a la platja
i a altres moments
vaig a veure museus
o vaig a veure
altre tipus d'activitat
tinc uns interessos
variables
en el temps
malgrat ser la mateixa persona
aleshores
per molts dels turistes
que venen a la platja
el seu interès principal
en aquell moment
és anar a la platja
això no vol dir
que aquesta visió
que tenim ara
és que són turistes
que no tenen altres interessos
no no
és que l'interès
en aquell moment
és anar a la platja
això que vol dir
que difícilment
o hi pot haver dificultats
que el turista
durant el moment
que decide anar a la platja
que seran una setmana
seran uns dies
determinats
digui
doncs ara
me'n vaig a un altre lloc
escolti
és que he vingut a fer això
he vingut a anar aquí
però això no vol dir
que aquest mateix turista
en un altre moment
no pugui venir
a la ciutat de Tarragona
i no pugui tenir
l'interès cultural
de la ciutat de Tarragona
per tant
l'esforç
de la ciutat de Tarragona
o dels ambients culturals
o dels àmbits culturals
és evidentment
acostar-se
a aquest turista
però no pensant
que si no ve
mentre és a la platja
és perquè no ho fa prou bé
perquè el turista
o el platja no t'interès
sinó pensant
que precisament
el que ha de fer
és aconseguir
que pels seus propis valors
aquest turista
tingui interès
en venir
motivacionalment
a la ciutat de Tarragona
no accidentalment
a la ciutat de Tarragona
sinó
principalment
a la ciutat de Tarragona
en una altra perioda
o
el proper moment
que planteji
una nova visita turística
combinant les dues motivacions
aquesta és la visió
complexa
també
de la situació
perquè si no
ens fa veure
les coses
en blanc i negre
és que això no lliga amb això
és que el turista
i així
és això
no no
això és molt més complex
que això
el que hem d'aconseguir
precisament
és que Tarragona
tingui capacitat
de motivar
de manera principal
el turista que va a la platja
i el turista que no va a la platja
reflexions molt interessants
al voltant del turisme
i a partir d'aquest llibre
que s'acaba de publicar
l'ha publicat
l'editorial Planeta
10 lliçons sobre turisme
el repte de reinventar
les destinacions
coordinat per Salvador Anton
de la Facultat de Turisme
i Geografia
de la Universitat
a Roviri-Bergili
i com dèiem
amb la participació
d'una dotzena d'especialistes
un llibre
en fi
molt interessant
i que recomanem
des d'aquí
des de la cinturia
de Tarragona Ràdio
senyor Salvador Anton
moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb els ullens
de la ràdio
i que vagin molt bé
fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
gràcies
gràcies