Jaume Descarrega, què tal? Bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
És el president del Col·legi Oficial de Farat de Psicòlegs de Catalunya, Tarragona,
que organitzen tot un seguit d'activitats avui en aquesta jornada,
que és el Dia Internacional de la Salut Mental.
Déu n'hi do, eh?
És a dir, porteu uns dies preparant i avui, doncs, en fi, el cofo, eh, final?
Sí, hem decidit centrar aquí a la delegació els actes amb el dia concret que és avui, el dia 10.
De totes maneres, com dèiem, ja el Col·legi Oficial de Psicòlegs, per exemple, a Barcelona,
el dissabte passat, va fer una activitat també en la que es va llegir un manifest
que s'anomena sumament positiu, que avui llegirem nosaltres també a l'acabar la nostra activitat,
i que pretenia ajuntar a la plaça Sant Jaume a Barcelona amb aquest lema sumament positiu
a persones que considereixin que la salut mental era un àmbit en el que valia la pena donar-li el recolzament.
Es va fer, com dèiem, aquesta lectura del manifest i es va fer un mural en el que tothom podia anar a notar
aquelles frases que crea podien ser recollides per acollir-se amb aquest lema de la sumament positiva.
Llavors, nosaltres avui hem centrat l'activitat concretament en una taula rodona
que farem aquesta tarda a la sala de l'Ajuntament, a les 6 de la tarda.
És una taula rodona que es titula El lloc de la psicoterapia en salut mental.
I el que hem pretès amb aquesta taula rodona, que, com dèiem, parlar de la psicoterapia,
i, per tant, és un àmbit clínic, no?, és recollir els diferents models psicoterapèutics
que treballen en aquest àmbit, els quatre més fonamentals.
L'humanisme, concretament la gesta, no?, la psicoanàlisi, el model cognitiu-conductual i el model sistèmic.
Els diferents professionals que vindran són professionals que treballen en l'àmbit de la salut mental pública o privada.
I farem primer una passació d'un petit capítol d'una sèrie que es diuen teràpia,
perquè el que avui volem és sentar-nos també en aquests aspectes que la salut mental
és una cosa que s'ha de cuidar perquè, si no, en qualsevol moment,
un es pot veure exposat a tindre malestar, patiment, simptomatologia,
encara que no acabi esdevenint simptomatologia que s'acabi convertint en un trastorn, finalment.
Ahir, en Beton, perquè ahir parlàvem amb els fundadors, amb els responsables de la cooperativa La Fageda,
de Santa Pau o la Garrotxa, i ens deien que el Cristóbal Colón,
que és el que va fundar o qui va fundar la cooperativa,
ell deia que la bogeria està a tot arreu,
el que passa que uns ho dissimula millor que altres.
No sé si ho dèiem en Claude, però tots estem avançats,
que algun dia o l'altre ens passi alguna cosa, no?,
a nivell del servei i tinguem un...
Sí, el que se'n diu una desconnexió o alguna caiguda en algun moment determinat d'aspectes,
no sé si tant la bogeria, però la salut mental en general, és a dir, la salut,
igual que la física pots tenir diferents coses amb diferents òrgans,
doncs la salut mental també, evidentment, en funció de les circumstàncies,
dels moments, del teu moment personal, de la teva estructura de personalitat,
es pot veure afectada.
Precisament, venien ahir amb l'associació La Muralla,
que sabem que heu estat fent un seguiment de les activitats que feien,
nosaltres el dilluns participàvem com a col·legi oficial també
en el documental que va presentar l'associació
i participava la Montserrat Besses,
un psiquiatre de Pere Mat, en José Franco,
i jo mateix com a president del Col·legi de Psicòlegs.
Justament, al introduir aquest documental,
quan es va fer el programa Sense Ficció de TV3,
el presentador, en Joan Salvat, deia
tots estem exposats en un moment determinat
a poder patir alguna mena de situació
que pugui alterar la nostra salut mental.
I és evident, com dèiem, que això és important de tenir en compte,
perquè la prevenció, que és un element que, malauradament,
es queda sempre en segon terme, també és molt important.
És important, és a dir, es pot prevenir.
Fonamentalment, no?
És a dir, fonamental en tots els sentits.
Informar per un costat.
Informar amb la mesura justa.
Tampoc cal, com dèiem, no?,
un excés d'informació,
que llavors fa que la gent també
entria en determinades situacions que no són necessàries.
Però informar, prevenir,
parlar de la importància de poder posar-li paraules
a les situacions.
L'altre dia, en una altra mitjà de comunicació,
em preguntaven i jo comentava que a les escoles
és importantíssim.
Sabient que avui en dia
la crisi ha afectat a moltes famílies
i a molts pares de família,
que aquests siguin temes que es puguin parlar
a nivell també de l'escola, no?
Que puguin parlar de com afecta
que un pare que abans treballava
ara no pugui treballar,
que s'hagin de, com dèiem, no,
remodificar els hàbits
que un té a nivell econòmic,
a nivell de lleure,
a tots els nivells.
És important, no?,
que aquestes qüestions,
com dèiem, amb naturalitat
i sense entrar en pessimismes
ni en qüestions que potser no són necessàries,
es puguin debatre ja des de ben petits,
amb adolescents
i també, evidentment, amb els adults.
Però es pot agafar en positiu
una situació com ara aquesta?
Clar, és el que dèiem.
Això a vegades ho en suplenteixem,
és a dir, la situació és dura,
és crua, no?
Es pot tombar d'això punt de vista...
Mira, en mica de bar,
ahir pujava un exemple,
no justament en els 125 anys
de la Cambra del Comerç,
dels camps de concentració, no?
Bé, hi ha gent que ha estat
en camps de concentració
i se n'han sortit,
i se n'han sortit positivament.
Per què?
Perquè, com dèiem,
ahir ell anomenava en Víctor Frankel,
un psicoanalista
que després ens va inventar
una nova teràpia
en funció del recorregut
que ell havia fet
en l'espai que havia estat
d'aquest lloc
que malauradament no sabem que existia,
encara que hi ha gent que ho negui,
però que havia estat
en un camp de concentració
i això el va fer amb ell,
bueno,
crear un nou punt de vista
de com veure-ho.
Si una situació com aquella,
que era una situació
en què la teva vida
perillava realment físicament
i va haver gent
que se'n va poder sortir
i altra que no,
no cal·legar que la realitat
és la realitat
i això és importantíssim,
és a dir,
una situació de crisi econòmica
afecta, d'acord?
Però afectarà
de manera molt diferent
a persones
en funció de com aquestes persones
puguin afrontar
aquella situació concreta
i això no té a veure
només amb l'actualitat,
sinó amb l'estructura
de personalitat
i com un ha anat
creant-se,
en aquest sentit,
el seu funcionament psicològic,
per dir-ho així.
Hi ha gent que pensa
que no pot anar més avall,
és a dir,
que no pot caure més
i que, per tant,
el futur,
a priori,
ha de ser cap amunt,
en positiu,
i aquí es queda baix.
Clar,
però com dèiem,
això hauria de veure
amb l'estructura
de personalitat
de cadascú
i per això és important,
com dèiem,
que aquestes situacions
que es destapen
en moments de crisi,
poden ser moments de crisi,
com dèiem,
socials,
però normalment
els que treballem
en clínica,
sigui la pública
o la privada,
veiem que són moments
de crisi personals,
que aquest moment
que es destapa
aquesta situació
només és l'eclosió
d'algú
que ja tenia una base
que ha permès
que uns puguin tirar endavant
i, en canvi,
d'altres,
malauradament,
no se n'hagin pogut en sortir
però que puguin també
demanar ajut.
És a dir,
com dèiem,
el poder compartir
a nivell familiar,
a nivell laboral,
a nivell personal,
les situacions
per portar-se'n sortir
és important,
però hi ha un moment
en què aquest recolzament
dels que tenim al voltant
no és suficient
i llavors ens hem de poder
acudir,
com dèiem,
als professionals
de la salut mental.
Hi ha gent que li costa
demanar ajuda,
li costa molt,
li costa una infinitat
demanar ajuda.
Clar,
aquesta és una qüestió
que és el que
incapacita
l'inici d'un tractament.
A vegades arriba gent
a la consulta
que diu,
miri,
tinc el seu número de telèfon
des de fa dos anys
i fins avui no he pogut.
Els que treballem
en aquest àmbit
sabem que,
malauradament,
fins que un
no es decideix
a fer aquest pas,
el tractament
no és possible.
I llavors,
a vegades,
necessita
de més temps
o de menys.
Situacions de crisi
fan que llavors,
com dèiem,
la demanda
pugui ser
molt més ràpida
i que es pugui tirar
molt més endavant
en aquest sentit.
Hem fugit dels actes,
no sé si n'hi havien més
programats perquè
se'ns acaba el temps,
però bàsicament
hem convidat
per explicar
els actes
d'aquest dia mundial.
La taula rodona
recordem a la tarda,
recordem la sala
de l'Ajuntament
a les 6,
no?
A les 6
comença la taula rodona,
com dèiem,
no?
I en acabar la taula rodona,
cap a les 8 menys 10,
llegirem
en la mateixa sala
de l'acte
de l'Ajuntament
el manifest,
que creiem que és un manifest
que parla d'aquest
posicionament positiu,
no?,
d'afrontar les coses
i sortirem després
a les escales
de l'Ajuntament
perquè
hem disposat
365 espelmes
que esperem
que tota la ciutadania,
no?
No només els professionals,
sinó també
polítics,
que són les persones
que més els demanem
que puguin donar
recolzament
i, com dèiem,
no,
la ciutadania en general
puguin vindre a encendre
un espelme
perquè el dia
de la salut mental
no es quedi només
en un sol dia,
sinó que es quedi
en els 365 dies de l'any
i simbòlicament
vol diríem que això
fos així,
que la gent pogués
vindre i col·laborar
amb aquesta encèsia
d'espelmes.
Aquí organitzeu,
aquí esteu al darrere
de l'acte,
s'heu aplegat
diferents col·lectius,
sectors...
En aquest sentit,
aquesta activitat
l'organitza específicament
la delegació
del Col·legi
de Ciclògics de Catalunya,
no?
Hem demanat
col·laboració
amb altres espais,
però, bueno,
a vegades no ha estat
possible.
Però si afegirà gent,
eh?
Imagino, no?
Que ho veurà tothom.
Nosaltres ho hem obert,
com dèiem,
a tots els col·legis,
evidentment,
sanitaris,
a tots els col·legis,
a tot el punt de vista
sanitari,
però diem que,
com dèiem,
no és una activitat
tancada de professionals,
sinó tota la ciutadania.
Esperem que puguin venir,
si en tenen ganes
i volen recolzar
aquesta qüestió
de la salut mental,
que puguin venir
famílies,
nens,
no?
Per col·laborar
amb aquest acte,
com dèiem,
simbòlic d'encendre
un espelma
per afavorir això.
Doncs gràcies per explicar-nos-ho.
Esperem que vagi molt bé,
que siguin molts els tarragonins
i tarragonines
i també gent de fora
que s'acostin
i que puguin viure
aquest Dia Mundial
de la Salut Mental.
Jaume, gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies,
bon dia.