I tot seguit us volem parlar dels Premis Nobel de Química 2012.
S'han lliurat recentment uns Premis Nobel de Química
que han premiat dos científics nord-americans,
Robert Lechowicz i Brian Kovilka.
En volem parlar des del punt de vista tarragoní,
des del punt de vista dels investigadors tarragonins,
perquè ens expliquin la rellevància de les investigacions
que fan aquests científics i com ens afecten en el dia a dia.
De fet, ells han treballat, han reconegut, per tant, l'Acadèmia Sueca,
els seus treballs sobre una mena de receptors de la membrana celular,
els anomenats acobladors a proteïnes G.
Són gairebé tots la meitat dels medicaments que aconsegueixen
els seus efectes a través d'aquesta proteïna G.
En volem parlar, i per fer-ho tenim a l'altre costat del FIT Telefònic,
la cateteràtica de Bioquímica i Biologia Molecular
de la Universitat Rovira i Virgili, la Cinta Blader.
Cinta, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara, per explicar-ho així en paraules allò, diguéssim, planeres,
això de la proteïna G, en què consisteix?
Bé, a veure, el premi, més que per treballar amb la proteïna G,
els han donat per estudiar uns receptors
que funcionen acoblats amb aquestes proteïnes G.
I aquests receptors, explicant-ho simplement,
són sistemes que tenen les cèl·lules
per poder reconèixer hormones
o per poder reconèixer neurotransmissors
o poder reconèixer senyals
i d'aquesta manera poder adaptar la seva funcionalitat cel·lular
a les necessitats que té l'organisme.
I aquests receptors acoblats de proteïnes G
són uns dels sistemes més habituals i més amplis
que tenen les cèl·lules i que tenen les hormones
per poder dir amb una cèl·lula què és el que ha de fer,
donar-li l'ordre.
I aquests receptors no només estan amb cèl·lules
reconeixent hormones o reconeixent altres senyals,
sinó que també són receptors que tenim
a les cèl·lules de la retina,
són de la mateixa estructura
i ens permeten veure-hi, reconèixer la llum,
o són inclús també els que ens permeten reconèixer
i sentir el gust i les olors.
Són receptors molt àmpliament distribuïts
i molt importants.
O sigui que també tenen efectes directes en això,
en els sentits, les olors, el sabor, la visió...
Tot això serveix perquè, vull dir,
per poder reconèixer un senyal,
per poder reconèixer un senyal,
una hormona, un neurotransmissor,
un olor, un gust,
necessita la cèl·lula tenir una proteïna,
en últim terme és una proteïna,
però és igual, una molècula capaç d'interaccionar
amb aquest senyal.
I això és el que coneixem com a receptor.
I aquests que estudien aquests premis Nobel
són els més habituals que es troben a les cèl·lules.
I unes de les hormones que actuen
en aquest tipus de receptors
són els que reconeixen l'adrenalina,
que és una hormona que és molt important
i està molt relacionada
amb tot el que puguin ser
gran quantitat de patologies,
bàsicament patologies cardíques.
Es donen bloquejadors d'aquests receptors
com a fàrmacs
per a poder evitar o combatre
alguns problemes cardíacs.
És a dir, que els fàrmacs també aconsegueixen
podríem dir els seus efectes
a través de receptors acumulats a proteïna G.
Sí, a veure, el sistema és
que com que es coneix
per quin sistema una hormona
fa l'efecte sobre la cèl·lula,
es pot dissenyar fàrmacs
que impedeixin aquest contacte.
I, per tant, la cèl·lula no ho reconeix
i no té efecte.
I actualment, com que la majoria de receptors
on actuen hormones i altres senyals
són receptors d'aquest tipus,
de receptors acoblats a proteïnes G,
la majoria de fàrmacs,
jo et diria que un 50 o un 60%
de fàrmacs que hi ha actualment,
el que fan és interactuar
amb aquests receptors
i impedir que s'efaci,
o sigui, que la cèl·lula rebi el senyal
o, al contrari, donar-li un senyal fals
perquè la cèl·lula respongui.
I és molt important des del punt de vista
d'indústria farmacèutica
i molt important, clar, des del punt de vista
mèdic, com a tractaments.
Pel nostre dia a dia, això,
com ens pot beneficiar, Cinta?
Doncs, a veure, ells el que han fet
bàsicament és estudiar
com és l'estructura d'aquests receptors.
I si tu coneixes l'estructura
i com funcionen aquests receptors,
pots aconseguir dissenyar fàrmacs
que siguin molt més específics.
Molts fàrmacs poden tenir efectes laterals,
no?
I com més coneixes allò on vols interactuar,
doncs les molècules que dissenyes
poden ser molt més específiques
i, per tant, evitar, doncs,
tots els efectes, diguem,
que són indesitjables dels fàrmacs.
O sigui, que és una gran ajuda
tot el que han descobert.
Crec que un dels dos,
crec que va ser Covilca,
que també a la dècada dels 80,
ell ja va aconseguir codificar
aquests receptors
partint del genoma humà, no?
I va aconseguir-ho.
Sí, bueno, a veure,
l'Escobic fa molt temps
que hi treballa amb aquests receptors
perquè els donen el premi ara,
però potser potser fa 30 anys
que estan fent aquesta recerca.
I, al principi,
quan ell va començar a treballar,
no es coneixien ni que existien aquests receptors.
Llavors, ell va aconseguir aïllar-los,
poder-los quantificar,
inclús poder saber
quins gens són els que donen la informació
per a que es construeixin aquests receptors
i, per tant,
ha fet una feina immensa i grandiosa
amb aquests receptors.
Una feina que imagino que continua,
que això no s'atura aquí.
Sí, sí, sí, continuen, continuen.
Inclús el Brian Kovilka
va estar estudiant postdoctoral
al laboratori de l'Escobic
i, clar,
ell ha continuat la recerca
en un altre sentit
perquè, bàsicament,
el Kovilka el que fa és estudiar
com es modifica,
com canvia l'estructura d'aquest receptor
quan lliga l'hormona,
quan lliga l'adrenalina.
Són els Premis Nobel de Química
d'aquest 2012.
Hem volgut explicar la feina que estan fent.
I si parlem, Cinta,
de la feina que feu al Departament de Bioquímica,
Biologia Molecular de la Rovira Virgili,
en què esteu treballant actualment?
Bé, jo pertanyo amb un grup de recerca
de la Universitat Rovira i Virgili
dins del departament,
que és el grup de recerca nutrigenòmica.
i nosaltres el que estudiem
és un aspecte diferent d'aquests nòbels.
Estudiem com components que tenen els aliments
són capaços de modificar
la funcionalitat de les cèl·lules,
inclús l'expressió dels gens,
i, per tant, induir beneficis o perjudicis.
Nosaltres estem estudiant components
que, en principi, donen beneficis.
Són substàncies que no són nutrients
i que, per tant, en principi,
sembla que no els hem de menjar,
o no seria necessari menjar-los,
però que cada vegada és més evident
que als aliments hi ha components
que modifiquen la funcionalitat de les cèl·lules.
I nosaltres estem estudiant tots aquests aspectes,
vull dir que és la part més novedosa
d'estudis actuals amb nutrició.
Veure com interaccionen amb la funcionalitat celular.
Porteu-ho ja...
O teniu alguna conclusió?
Com estava?
En quin episodi es troba el vostre procés d'investigació?
Bé, doncs nosaltres, a veure,
som un grup bastant gran.
Devem ser un grup de 14 o 15 professors,
amb becaris, postdocs,
i potser som unes 30 persones
que estem treballant amb això.
I, a veure, nosaltres,
els estudis que fem som un grup de bioquímica bàsica.
Nosaltres estudiem efectes amb animals,
efectes amb cèl·lules,
diguem que serien uns estudis preclínics que fem nosaltres.
I, per tant,
el que s'estudia en animals
no ho pots extrapolar directament en humans.
Però, bàsicament,
el que estem estudiant nosaltres
és aquests compostos.
En concret, estudiem un grup de compostos
que es troben amb molts aliments,
amb la xocolata, el vi, el te,
amb els fruits secs,
amb gran quantitat d'aliments.
I amb aquests compostos
veiem que tenen un efecte modulador
dels lípids de la sang,
és a dir, baixen els triglicèrids,
el colesterol a la sang.
També veiem que tenen un gran efecte antiinflamatori.
també hem vist que milloren situacions de diabetis
i, bueno, estem fent estudis d'aquest tipus.
I veig que és un gran camp d'investigació, no?
Sí, sí, sí.
Són els camps que es mouen actualment la nutrició,
perquè la nutrició,
els últims anys,
ja ha sofert uns grans canvis.
I és que,
mentre fins ara només s'ha pensat
que la gent hagués de menjar
per no tenir malalties,
actualment el que està molt clar
és que, depenent del que menges,
et trobes més bé i millor
i vius més anys.
I l'objectiu de la nutrició ara és
entendre com a nivell molecular
els nutrients i els no nutrients dels aliments
són capaços d'això,
de donar una nutrició més òptima i millor
perquè puguis estar millor,
viure millor i més anys.
Doncs és molt interessant, Cinta.
Si vols, algun dia podíem fer una entrevista
a més profunditat aquí als Estudis de la Ràdio
i en parlem, eh?
Perquè crec que...
Sí, sí, crec que és el que mereix la pena parlar-ne
perquè, a més a més, és una d'aquelles coses
que, vaja, que tots ens hi trobem en el via a via, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs quan vulgueu no hi ha problema.
Cinta, la dècatedràtica de Bioquímica
i Biologia Molecular de la Rovira Virgili,
gràcies per atendre la trucada a Tarragona Ràdio
i que continuï endavant aquesta investigació
amb tanta força. Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.