Aquí a la Rambla de Tarragona, en aquesta diada de Sant Jordi,
tenim ja els primers convidats per parlar d'algunes de les novetats literàries
d'aquest Sant Jordi del 2012.
Ens acompanya Julio Ricardo Trigo, un dels autors, l'altre és Colla Valls,
del llibre Fogons de Tàrraco, receptes de cuina romana, publicat per Cossetània.
A més, Julio Ricardo Trigo també ha publicat fa pocs mesos
El port del nou món, edicions 62, una obra ambientada a la Barcelona del segle XV.
Julio Ricardo, bon dia a Sant Jordi.
Què tal, bon dia i feliç Sant Jordi.
Doncs també al seu costat ens acompanya Juan González Soto.
Ella ha tingut cura de l'edició i coordinació del llibre de relats Un bar de contes.
Són 24 relats de 24 autors de 24 bars de la ciutat de Tarragona,
publicat per Arola Editors.
També amb la participació d'un fotògraf, el Pep Anton Cloá.
Juan González Soto també, bon dia a Sant Jordi.
Bon dia, bon dia.
Julio, dues novetats ben diferents.
Una de Cuina Romana, Fogons de Tàrraco, amb Colla Valls.
Sí, és un llibre que defendeix de l'anterior novel·la meva,
del Somni de Tàrraco.
Quan estava documentant-me,
vas trobar moltes coses sobre receptes sobre cuina romana.
i en algun moment la Colla va dir,
bueno, per què no fer un llibre de receptes de cuina romana?
I finalment jo crec que és alguna cosa més,
perquè també van tenir molta cura
en posar-hi curiositat,
se fes de l'època...
És a dir, que pots estar cuinant
i al mateix temps entretenint-te amb història.
Darrere d'això hi ha inquietuds especialment gastronòmiques
o la vostra vessant literària
us ha portat a fer aquest llibre
a mig camí de la literatura i de la gastronomia?
Jo crec que hi ha inquietuds com a investigadors.
D'alguna manera,
aquelles que tornen a vera històrica
s'ha de documentar en moltes coses,
en cuina, en vida quotidiana, etc.
Però també és cert que són bastant cuinetes a casa,
que ens agrada molt la cuina,
i que, bueno,
portar-la també tot això
ha estat un gran esdeveniment, no?
Sobretot també perquè,
això s'ha de dir,
els del restaurant Còcula de Tarragona
es van fer molt de costat,
van tenir molt...
Allò que diu la colla de maridatge
entre cuina i literatura,
en aquest cas ha funcionat bastant bé.
Diga molt, a més,
amb aquest boom que hi ha hagut
en els darrers anys
de la pròpia ciutat de Tarragona
per recuperar les essències de Tàraco,
del nostre passat de romà,
i que d'alguna manera es visualitza cada any
amb el Festival Tarraco Viva.
Clar, i a més a més,
van ser conscients,
perquè, per exemple,
si haguéssim vist que hi havia molts llibres
sobre aquest tema,
no ho hauríem fet.
Van ser conscients
que pràcticament no hi havia res
sobre la cuina de Tàraco
en aquesta època.
I, bueno, va ser una mica
la raó també de dir,
bueno, fem alguna cosa,
ja que tenim el material,
mirem de fer un llibre adequat,
aquest material.
la cuina d'alguna manera,
la cuina de Tàraco és protagonista,
també els bars de la nostra ciutat
són d'alguna manera protagonistes
a través d'una iniciativa, Juan,
que realment sembla molt curiosa,
recuperar un bar de contes,
recuperar històries de 24 bars de la ciutat.
Com sorgeix la idea?
Bé, la idea és molt senzilla,
això com diu el Júlio Dè,
recuperar, diu, fogons antics.
El que recuperar, bueno, no s'ha recuperar,
és fer una mena de petit homenatge
a aquells llocs en els quals hem viscut
i visquem moltes vegades,
molts temps importants a la nostra vida.
Va ser una idea, crec que molt senzilla
i molt clara,
de fer narracions, ficcions,
sobre un aspecte importantíssim
a la nostra vida,
que és passar estones a un bar.
És un llibre comunal
i és un llibre en el qual
tothom ha participat molt intensament
i molt emotivament.
I com ha anat la tria?
La tria?
És a dir, perquè aquest que trieu primer,
els autors, els bars, com ha anat?
No, jo vaig començar pensant en els bars.
Vaig fer dues llistes,
una llista de bars que sí que estan encara actius
i altra llista en què hi havia bars
que no existeixen.
Llavors, després d'aquestes dues llistes,
vaig anar buscant amics,
que això és molt senzill,
perquè molts dels amics que tinc
i que suposo que tothom tenim
són amics que han estat
i que van néixer, no?
L'amistat, en un bar.
Jo sempre faig amics al bar.
Suposo que ho fem molt naturalment.
I la selecció de l'autor lligat amb el bar
ha costat molt de fer-la?
No, és molt senzill.
Vas amb les dues llistes a un amic
i dius, quin bar t'agrada d'aquestes?
En quin bar vos feis un conte?
I escollis i ja està.
Punta, tachas el bar i vas a un altre amic, no?
I així fins 24.
Jo volia 25, però són 24, no?
I són d'estils molt diferents?
És a dir, cada autor fa...
d'alguna manera ha tingut plena autonomia
per fer el seu relat?
Totalment.
L'única condició que hi havia
és que el bar fos escenari
d'algun moment de l'acció,
de l'anècdota.
L'única condició era aquesta.
I que el nombre del bar, evidentment,
aparegués no al títol,
sinó al cos del text.
I després també hi ha el fotògraf,
que també és important, no?
També ha fet, amb la seva llibertat absoluta,
ha fet fotos, que crec que molt interessants,
molt riques, sobre cadascun dels bars.
Bars actuals? Bars que encara sobreviuen?
O bars ja en molts casos
que han desaparegut del mapa de la ciutat?
Bars que no hi són, que ja no existeixen.
Vaig anar a buscar fotos antigues, on pogués, no?
I vaig trobar algunes molt interessants,
n'altres que són, en fi, serveixen,
encara que no siguin fotos massa riques.
Aquí, a més, hi ha hagut la complicitat
d'una editorial de Tarragonina,
tot i que el paper aquí del Juan González,
quin ha estat, doncs?
Coordinar totes les històries,
tenir cura de l'edició?
El meu paper ha estat vigilar l'edició,
l'edició tipogràfic,
seleccionar els escriptors
i després també, bueno,
anar als bars a demanar diversos permisos, no?
Per fer les fotos, per exemple,
o per agafar paraula sobre la presentació,
les presentacions,
que van fetes presentacions successives
a altres bars, jo crec que importantíssims, no?
El Chaplin, La Joya i Quim.
Ara, l'editor s'ha encarregat, doncs,
com dèiem, d'aquest bar de comptes.
Cosetània Edicions té cura
de la publicació de Fogons de Tarragona.
Aquí també m'imagino, xulió,
que el paper d'una editorial del territori
és important a l'hora de plantejar qüestions
que podríem dir que tenen un interès especial,
en aquest cas, a l'entorn de Tarragona.
Evidentment, sí, Cosetània no només és una gran editorial,
és una editorial nostra,
però també vol dir una cosa,
i és que la col·lecció del Cullerot de Cosetània,
bueno, seria difícil trobar en català i als països catalans
una col·lecció de la basca del Cullerot.
En aquest sentit, bueno, tenim aquest avantatge
que juguem a casa,
que juguem a la millor col·lecció de cuina del territori.
La novel·la El port del nou món, en canvi,
la publiques amb edicions 62.
Aquesta és una novel·la històrica,
és la Barcelona del segle XV.
Què pretens amb aquesta novel·la?
Què s'explica?
Sí, bueno, neix de la curiositat de saber
que no n'hi havia un port a Barcelona
a finals del segle XV.
La cosa és molt curiós,
tenint en compte que Barcelona
era la gran ciutat de l'expansió comercial mediterrània
dels catalans, no?
I, bueno, tot això m'ha quedat tan atenció
que no sé què, Lénova,
que moltes ciutats mediterrànees tinguessin un port
i Barcelona no,
que vas decidir escriure aquesta novel·la
per esbrinar una mica tot això, no?
De vegades els escritors escrivien per curiositat, no?
I, bueno, esbrino la història del port
i també és un llibre que parla de cartografia,
que és un altre de les meves passions
i, bueno, s'ha de dir també
que també passa a Montblanc i a Ciurana,
que és un territori molt a prop nostre.
Ara són dues propostes ben diferents, eh?
Sí.
Una de gastronomia tàrrago,
una altra una novel·la històrica,
és perfectament compatible per un autor
com Julio Ricardo Trigo?
Sí, perquè, com te deia abans,
les dues deriven de la investigació.
El vehicle és diferent,
una és una novel·la,
l'altra és un llibre de cuina,
però també en el fogón cetàrrago
la gent trobarà històries,
curiositats de l'època,
redactades d'una manera literària.
Què representa, Juan,
presentar un llibre d'aquestes característiques
tan original en una diada també tan especial
com Sant Jordi?
No sé, crec que l'important és que és un llibre comunal,
és un llibre que hem fet moltes persones,
25 persones juntes,
a banda de l'editorial, evidentment,
que també ha treballat molt.
L'important és aquesta idea d'un llibre,
un llibre fet entre moltes persones,
cadascú ha posat la seva part.
L'important és pensar en un llibre
que no és individual, sinó que és col·lectiu.
Això crec que és el que dona al llibre
una especial relevància,
una especial importància.
I, sobretot, la idea que el llibre,
des de principi, ha estat una festa,
una festa de contactes,
de diversió, de debat,
d'alterne, de visitar bars,
això és molt divertit i és molt interessant.
Jo dedicaria la vida sincera a això.
Tu has passat bé.
Bé, i encara ho passo bé.
I pot tenir continuïtat l'any que ve
amb altres bars o amb altres locals de la ciutat?
M'agradaria, m'agradaria.
M'agradaria molt que fes,
i hagués un altre llibre,
no sé si de bars o de pubs,
o de...
O de...
O de...
O de...
O de...
O de cases licencioses.
També seria molt interessant, molt divertit,
perquè, a la bona fàtems,
també tenia una zona de la ciutat
que estava pràcticament dedicada
a aquesta vida inguinal.
És la teva primera vinculació al món de la literatura,
o no?
Ja fa temps que...
No, no, no.
Ja tot poesia.
És un món abans, no?
Un altre camp.
És un altre camp que no té res a veure.
Res a veure.
I en el cas del Júlio Ricardó Trigo,
què representa Sant Jordi?
I a més,
què representa presentar coses tan diferents
com les que parlem avui?
Home, Sant Jordi és el nostre gran dia, no?
De vegades penses
per què no duraria dues setmanes, no?
Quan passen els indrets.
Però possiblement no seria el mateix, no?
Perquè hi ha una concentració en el dia
al costat del dia de Sant Jordi a Catalunya
que fa molt de goig, no?
I, bueno,
i representar coses diferents
significa també una oportunitat
per arribar a les coses diferents, no?
Perquè en aquest trajecte de l'escriptura
hi ha dues fases, diguem-ne.
Una és la de l'escriptura,
de la soledat, del silenci,
i una altra és la del contacte
amb les lectores i lectores
i és allò que també et fa molt feliç
i que t'ajuda molt a pensar els propers llibres.
És Sant Jordi,
s'han jutjat el gran dia,
la gran festa de la rosa, del llibre
i, evidentment, dels autors.
Un bar de comptes,
Fogons de Tàrraco,
el port del Nou Món,
tres llibres fets aquí a Tarragona
i que podem trobar en aquesta diada de Sant Jordi.
Júlio Ricardó Trigo,
Juan González de Soto,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
en directe a Tarragona Ràdio
i en diferit a TAC-12.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.