D'aquí tres minuts eren tres quarts d'onze del matí.
Ara us ho dèiem, que volíem abordar el sector del transport
a les nostres comarques aquests primers dies de l'any.
Parlem de diferents sectors, del sector de la construcció,
del sector de la venda de vehicles,
de com la crisi estava impactant negativament en aquest sector.
I avui volem, per exemple, analitzar un altre sector econòmic
i saber fins a quin punt els està afectant la crisi econòmica.
Per això, aquest matí ens acompanya el director de la FEAT,
la Federació de l'Autotransport de la província de Tarragona,
el senyor Josep Lluís Aimat.
Senyor Aimat, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fins a quin punt la crisi està afectant també els transportistes?
Doncs la crisi està afectant molt greument el sector del transport.
Les últimes xifres que tenim és que des del començament de la crisi
el que és el volum del sector del transport de mercaderies
s'ha reduït en vora un 34-35% en quant a l'activitat.
Això suposa pràcticament un cataclisme a efectes econòmics dintre del sector
d'on s'ha vingut acompanyat, a més a més,
aquesta fortíssima reducció d'activitat
amb un increment de costos importants,
sobretot de costos del carburant.
Menys transport de mercaderies vol dir que algunes empreses
directament han hagut de tancar o han reduït el nombre de treballadors?
Moltíssimes empreses han hagut de tancar
i moltes altres han hagut de reduir flota
amb acomiadament, evidentment, de bona part del seu planter.
Hem de tindre en compte que des de l'inici de la crisi,
en quant a vehicles que estan autoritzats per fer transports
dintre del que és tot l'Estat, tot Espanya,
s'ha reduït en més de 90.000 vehicles.
I en el que respecta aquí a Tarragona,
per posar un exemple,
només d'empreses afiliades a la Federació de Transport,
en aquests anys hi ha hagut unes 300 empreses
que han desaparegut
i la majoria de les altres han hagut de reduir activitat i personal.
Tinguem en compte que, per exemple,
en algunes activitats,
com pot ser el transport de construcció i obra pública,
entre la caiguda de la promoció privada
més el que és el peron en quant a la inversió pública en infraestructures,
estem parlant d'una reducció d'activitat de més del 70%.
És a dir, hi ha xifres autènticament com no s'havíem esperat mai.
300 empreses, a dir, que s'han donat de baixa
o que han desaparegut directament.
És a dir, que han tancat a la província de Tarragona.
Només de les afiliades a la Federació,
que hi ha algunes altres, evidentment,
que també hauran desaparegut
o s'hauran hagut de tancar portes
i que no pertanyien.
És a dir, no totes les empreses de transport
obligadament són afiliades a la Federació,
però només de les que tenim afiliades
ho haurà d'unes 300 empreses de transport de mercaderia,
sobretot petites, pimes, autònoms,
han hagut de tancar.
De fet, només en els dos darrers anys,
d'autònoms a nivell d'Espanya,
més de 8.000 autònoms han desaparegut també del sector del transport.
I vull dir que és autènticament espectacular
els efectes que aquesta crisi està tenint sobre el sector.
Ha hagut de compte que, a més a més,
en altres crisis que també havien estat importants,
com la del 92, 93, 94,
en què també va haver-hi una recessió,
fins i tot en aquells moments,
el volum total d'activitat del sector
continua creixent, empaitat
per el que són els processos de globalització
i externalització de l'activitat,
doncs continuen creixent.
Aquesta vegada, no aquesta vegada,
l'impacte sobre l'activitat
i sobre el volum de l'activitat
i sobre l'empleu han estat fortíssims.
Quina és la radiografia actual del sector?
És a dir, només s'estan aguantant les empreses fortes,
les grans,
i està desapareixent, m'imagino,
el que hi havia un ampli ventall
de petites empreses, autònoms,
potser amb unes flotes d'un, dos, tres vehicles,
pocs treballadors,
tot això està desapareixent
i només aguanten les grans?
O és un altre?
L'impacte està sent bastant equilibrat,
però sí que és veritat
que les empreses grans que podien comercialitzar,
doncs també és veritat
que tenien l'avantatge
que no m'han determinat
en comptes d'externalitzar
part de la seva volum comercial
a vehicles d'altres empreses,
doncs no els han concentrat
en els vehicles de la pròpia empresa.
i això els ha donat la possibilitat potser
de no haver de reduir tant la flota
o no desapareixer.
També és veritat
que aquestes empreses que comercialitzen
tenen un altre risc afegit
i és la morositat,
és a dir,
en el moment en què estàs treballant en un mercat
en què el diner,
el crèdit és molt escàs,
el fet de fer risc comercial
suposa també un perill
que t'enxampin
amb una suspensió de pagaments
i deixin la teva empresa
doncs pràcticament en mínims.
però una cosa per l'altra,
és a dir,
la major activitat
i el major poder de comercialització
ha donat la possibilitat
de fer més activitat
amb els propis camions
però també assumir un risc
que moltes vegades
ha estat letal
per l'empresa
quan hi ha hagut un impagament.
D'altra banda,
els molts petits
que són pràcticament autònoms
han resistit una miqueta
la crisi,
han desapareixut molts milers
però han resistit
potser millor
que les mitjanetes empreses.
És a dir,
les empreses d'entre 4, 5, 10 vehicles
potser són les que han patit
més l'impacte proporcionalment
doncs no són prou grans
per poder comercialitzar
un gran volum de transport
però d'altra banda
tenen també
unes rigidesces estructurals
tenen el fet
de tindre treballadors assalariats
pagament en nòmines cada mes
és a dir,
no són ni una cosa ni l'altra
potser són els que han patit
més proporcionalment la crisi.
Creuen que s'ha tocat fons
o és impossible això
de preveure,
de predir?
Malauradament
no hem tocat fons
Malauradament
el crèdit continua
sense aparèixer
la moriositat
tant de les administracions
com de les empreses
diguem-ne
creadores
doncs continua sent
un perill
espectacularment important
per totes les empreses
que vulguin
continuar amb la seva activitat
i en aquest sentit
pensem que no s'ha tocat fons
malauradament
les previsions
que parlen
de dos anys de recessió
doncs coincideixen
molt amb la impressió
que els empresaris
em donen a mi
quan parlo
quan parlo amb ells
ja des de fa mesos
empresaris
importants
del transport
i de la logística
de les nostres contrades
doncs me venien dient
escolta
dintre fins i tot
de la crisi
hi ha categoria
és a dir
el primer semestre
del 2011
encara es podia esportar
encara hi havia
països que tiraven
i en aquest segon semestre
també es nota
que països
que estaven tirant fort
el primer semestre
s'han parat
a la crisi de la deuta
els hi ha agafat de ple
hi ha hagut una contracció
de crèdit importantíssim
i el volum
de l'activitat
s'ha reduït immediatament
perquè el crèdit
i l'activitat econòmica
són tot un
si no hi ha crèdit
si no hi ha entitats financeres
que realment
posen diners
dintre dels circuits econòmics
tota l'activitat
es paralitza immediatament
un dels factors
que ja esmentava
al principi
de l'entrevista
i que
en fi
que impacta
en el sector
és el preu del carburant
el preu del gasoil
a més
ha desaparegut la figura
aquesta del gasoil
professional
sí
ha desaparegut
perquè
el mínim d'imposició fiscal
ha arribat a un punt
en el qual
ha absorbit
el diferencial
el petit diferencial
que tenien
les empreses
de transport
professionals
llavors en aquest sentit
aquests mil i escaig euros
que se podien estalviar
al llarg de tot un any
pel repostatge
dels vehicles industrials
amb gasoil professional
s'ha quedat
al no res
i a més a més
ara tenim
a més a més
a sobre la taula
el fet
que d'aquí no res
se continuaran incrementant
els impostos
se posarà en el segon tram
del cèntim sanitari
l'impost autonòmic
sobre impost
de vendes minoristes
de gasoil
se posarà en marxa
amb el qual
s'encarirà
2,4 cèntims més
més el seu corresponent
18% d'IV
evidentment
amb el qual cosa
doncs
els incrementos fiscals
van incrementar
o sigui
la fiscalitat
del carburant
se va incrementant
mentre que d'altra banda
l'activitat
continua retrocedint
és a dir
estem en un
en comptes d'estar
en un cercle virtuós
estem en un cercle infernal
aquesta situació
que estem comentant
a nivell de Tarragona
m'imagino que és a nivell
general de Catalunya
i d'Espanya
no deu haver-hi excepcions
m'imagino
no
hi ha algunes autonomies
que no han aplicat
en el seu dia
i que encara no han fet
el seu
diguem-ne
el tram autonòmic
de l'impost
d'aquest dit
cèntim sanitari
en el cas de Catalunya
estem des del primer moment
pagant-ho
que tothom paga
una mica més
per la benzina
o pel gasoil
ja des de fa anys
li preguntava això
de la situació general
per si precisament
a nivell de grans patronals
de grans federacions
del transport
a nivell d'Espanya
s'està parlant
o es vol parlar
amb el nou ministre
amb el nou govern espanyol
per veure si es poden aplicar
algunes mesures
que frenin
aquest impacte
tan negatiu
de la crisi
sí
la veritat és que
s'està parlant
la setmana passada
hi havia una reunió
a Madrid
a la Confederació Nacional
del Transport
s'ha demanat
a la ministra
Anna Pastor
una sèrie de mesures
d'intentar
realment
posar sobre la taula
algunes mesures
d'impacte
però és molt difícil
perquè la pròpia administració
és la primera
que en aquestes circumstàncies
tan difícils
nota la disminució
d'ingressos fiscals
nota que realment
no té
d'una banda
té menys ingressos
d'altra banda
no es pot endeutar més
perquè els mercats
són molt reticents
a l'hora de prestar diners
a economies
que realment es vegi
que estan en un problema
estructural
i que no són competitives
i que potser en el futur
no podran tornar
el diner
que ara reben
en prèstec
i per tant
la situació
de les pròpies administracions
és molt forta
jo estic convençut
que en el moment
en què vam tindre
possibilitat
d'aplicar
diguem-ne
polítiques
aquestes que es diuen
que indescianes
doncs es van malbaratar
fent polítiques
que realment
no responien
que no estaven pensades
per millorar
l'activitat econòmica
sinó que era una política
purament descaparata
i aquest va ser el problema
que el problema
és que
quan es van fer
segons quines mesures
l'important
era la mida del cartell
que s'havien d'anunciar
a l'actuació
i no el que realment
s'havia de fer
no es va fer
un pla de xoc
en infraestructures
realment productives
i s'estan equivocant
en totes les prioritats
a l'hora
d'invertir
el diner públic
i els recursos
s'estan continuant
fins i tot ara
en aquests moments
fent projectes
que realment
no tenen cap sentit
des d'un punt de vista
econòmic
i no s'estan concentrant
esforços
en aquelles infraestructures
en aquelles actuacions
que realment
podrien tindre un retorn
i per sortir
d'aquest cicle
que vostè qualificava
d'infernal
el sector té alguna
demanaria
alguna mesura en concret
que en fi
que suposés
espal·li una mica
aquest efecte
la rebaixa
per exemple
del preu del gasoll
especialment
per a vostès
seria una mesura
o n'hi ha d'altres?
Com a mínim
que no continuïn incrementant
seria una primera
és a dir
en comptes
allò de Virgencita
que me queda com ho estic
perquè veritablement
tota la dinàmica
de les administracions públiques
són a incrementar
és a dir
estan intentant compensar
aquesta reducció
d'ingressos
derivats
evidentment
de la poca fluïdesa
de l'economia
de la poca activitat
econòmica
ho intenten
recompensar
doncs incrementant impostos
jo penso que això
veritablement
doncs
és un error
tal com s'està plantejant
i tindrà efectes
molt negatius
a curi
i mig termini
però clar
quins efectes
poden tindre
en aquests moments
que podem demanar
com a mínim
primer que no els pugin
i segon
que realment
els recursos públics
siguin emprets
en activitats
i en projectes
que realment
tinguin un retorn
social i econòmic
no pot ser
que continuem fent
Aves al no-res
no pot ser
que continuem fent
aeroports
on no hi ha avions
no pot ser
que fem
tantes coses
com hem fet
mentre que altres projectes
que realment
sí que tothom
des d'un punt de vista
econòmic
saben
que tindrien
un impacte
fortíssim
a l'economia
com els corredors
mediterranis
o com
infraestructures
a fer
en llocs
on realment
hi ha molta activitat
i estan les infraestructures
a punt de col·lapsar-se
doncs allà no es fan
es fan en zones
on realment
o no es necessiten
o és una activitat
purament d'escaparate
jo per exemple
vaig quedar espantat
quan vaig veure
que dintre
del que era
el retall
que va fer
el Ministeri de Foment
a la legislatura anterior
doncs el ministre Blanco
va decidir per exemple
doncs que no es fes
l'A27
però es va continuar
treballant
en la millora
de d'Espanyaperros
és a dir
d'Espanyaperros
ja està desdoblat
ja hi ha una autovia
des del 92
ah no
allà es van continuar
invertint 250 milions d'euros
per millorar-la
per fer viaductes
tal
no sigui que es mereix
algú quan va a Sevilla
però d'altra banda
aquí se suspenien projectes
on realment
no hi havia res
no es tractava
d'una millora
sinó d'obrir
un eix de comunicació
llavors clar
on han estat
les prioritats
d'inversió pública
on han estat
realment
els diners
que en un moment determinat
l'estat sí que va tindre
doncs per fer
per exemple
l'AVE a Orense
a veure
a mi que em perdonin
però és que aquí
continuem en via única
en ampli i ibèric
des de Bandellós
fins a Tarragona
des de fa un segle i mig
mentre allà
ja han fet un AVE
en un lloc
on realment
perdonin l'expressió
però són quatre
i al cabo
ara que hem parlat
d'infraestructures
viàries i ferroviàries
la setmana passada
vostès
Josep Josemat
i altres representants
d'agents econòmics
i socials
de la demarcació
van tenir una reunió
amb el nou diputat
del Partit Popular
al Congrés
Alejandro Fernández
per parlar
bàsicament
d'infraestructures
ell va prioritzar
sobretot
que el més urgent
és l'A27
l'autovia
Tarragona-Montblanc
que està aturada
recordem
ja des de fa
mesos
quina impressió
van treure
de la reunió
la impressió
va ser positiva
entenem que realment
ara amb els pocs recursos
que hi ha
s'ha de prioritzar
i aquesta priorització
passa realment
per tindre objectius
molt clars
nosaltres
des de sempre
des de fa molts anys
venim reivindicant
un grup d'entitats
amb un pes considerable
en el teixit socioeconòmic
d'aquestes contrades
doncs que realment
se prioritzi
aquesta inversió
l'A27
per un fet molt clar
és a dir
no pot ser
que Tarragona
que tot el seu àmbit
doncs no tingui
una comunicació
mínimament
acceptable
amb l'interior
de la península
que és el nostre
primer client
tant a nivell industrial
comercial
turístic
és a dir
és pràcticament
impossible
de continuar
suportant
aquest greuge
en el fet
que la nostra comunicació
tant des del punt
de vista del port
de la zona turística
de la costa d'Aurada
de les nostres
empreses químiques
tot el teixit
exportador
de les nostres contrades
doncs no tingui
una comunicació
de mínim nivell
amb el nostre primer client
perquè totes les comunicacions
cap a l'interior
són de tercer nivell
ni de segon
són de tercer nivell
tant la 420
com la 240
i d'altra banda
els eixos
diguem-ne
per comunicar-se
amb Barcelona
i amb la frontera
i també cap a València
són de peatge
és a dir
uns no ens tenim
i un altre
són de pagament
llavors clar
nosaltres tenim aquí
aquesta hipoteca
fortíssima
des del punt de vista
de les infraestructures
evidentment
no es poden descartar
altres projectes
també ferroviaris
però evidentment
si s'ha de fer una aposta
s'ha de fer una aposta
per un corredor mediterrani
tal com està projectat
i tal com està prioritzat
també des de la Unió Europea
i en aquest sentit
hem d'abocar
els esforços
dintre de la programació
que hi ha
per al 2020
intentar tindre
un ferrocarril
molt més potent
i d'altra banda
i d'altra banda
també
en curt termini
tindre com a mínim
una comunicació viària
que ens permeti
comunicar-nos
amb la península
vostès van protagonitzar
van promoure diverses accions
de protesta
reclamant
que es reactivin
les obres de la 27
en l'anterior legislatura
han donat
entre cometes
un termini
al nou govern
del Partit Popular
perquè es noti
que les obres
es posen
de nou en marxa
abans de tornar
potser
a mobilitzar-se
no hi ha un termini
en aquests moments
el que sí que hem quedat
és un compromís
per part del diputat
Alejandro Fernández
de portar
aquest tema
com a prioritari
dintre de les converses
que ha de
mantindre en breu
amb responsables
del Ministeri
de Foment
i evidentment
tindre tot el contacte
necessari
amb ell
per veure
quina ha estat
la resposta
primer haurem de veure
quina és la resposta
de la nova administració
davant de la petició
que realment
es rescatin
aquests contractes
que estaven
a punt de ser
rescindits
per part
de l'administració
anterior
i que nosaltres
entenem
que és un error
gravíssim
perquè això
suposa
encetar una altra vegada
tot el meló
de tindre
que tornar
a aprovar
el projecte
de tindre
que tornar
a fer
al·legacions
i esmenes
de tindre
que tornar
a fer
la licitació
de l'obra
amb la qual cosa
una obra
que hauria d'estar
feta
fa molts anys
continuem encara
4 o 5 anys més
només de burocràcia
de papeleo
per tornar-la
a enganxar
quan ja la teníem
projectada
la teníem licitada
reemprenen breu
tot el que ja està fet
i que ha costat
també molts milions
d'euros
es pot fer malbé
i a més a més
es té que pagar
una xifra
per part de la
és a dir
la rescissió
dels contractes
porta a efecte
del tindre
que pagar
una indemnització
important també
de milions d'euros
a les empreses
que havien tingut
aquest contracte
licitat
i adjudicat
amb elles
llavors clar
nosaltres pensem
que seria
molt més important
doncs realment
reemprendre el tema
no deixar
que s'extinyeixin
aquests contractes
reactivar l'obra
i fer-la
quan abans millor
perquè l'únic que passarà
si l'endarrerim
és que els costos
suportats
siguin insuportables
l'A27
que molts anys després
continua sent
encara motiu
de debat
o de preguntes
en aquesta entrevista
que avui hem mantingut
amb el director
de la Federació
d'Empresaris
de l'Autotransport
de Tarraona
senyor Josep Lluís Aïmat
moltes gràcies
per acceptar
la invitació
del matí de Tarraona
a Ràdio
que vagi bé
gràcies a vosaltres
i vagi molt bé
bon dia