logo

Arxiu/ARXIU 2012/JA TARDES 2012/


Transcribed podcasts: 436
Time transcribed: 6d 19h 32m 34s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amo i catorze mariners
eren escuts a Calella, eren d'escuts a Palafrujers.
Avi Ramon, de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Agafis, agafis, que venen maldades, eh?
Agafis, agafis, agafis, agafis, que...
Bé, a què estem, no?
Viva Madrid i les madrilanyes.
Home, és que avui tocava, no?
Sí o no?
Vale.
Home, avui totes les notícies que hem pogut veure
parlàvem de Madrid, del Xotis, del Sant Isidre...
I he començat felicitant els Isidres...
Exacte, per això jo li deia, tinc una sorpresa per vostè, eh?
Vaja.
Això del Xotis agafa remblat, eh?
Esa balla...
Mira, no.
A la tallada respiració, no?
Això del Xotis, per exemple, és el caràcter de la gent.
Perquè passa com allò que diu Madrid, jo pregunto.
ens fan parlar...
Home, això són les xulapos, saps?
No, però hi ha una cosa, jo un dia li vaig dir,
dic Madrid empieza con M i termina con T.
I em deia que no.
Jo li vaig dir, te hago una apuesta i escúchame bien.
Madrid empieza con M i termina con T.
No, és amb D.
I llavors se'm dóni que volia dir que Madrid comença amb M
i termina, comença amb T, també igual que Madrid.
Ah, per això et dic que molts puestos d'Espanya,
a vegades me diuen...
És un punyetero, avui.
No, no, a vegades me diuen, he invitat molts puestos, no?
Diu, vostè és català, no?
Ui, això ho té molt, molt, eh?
Sí, perquè quan ho hable se li nota.
Però, afortunadament, vaig trobar-me una vegada
unes noies estrangeres que van vindre amb uns viatges d'estudis aquí a Espanya
i a la botiga, diu, sabe d'on he oído hablar el castellano, castellano?
Sí.
Diu, ha sido allá a Burgos i en Catalunya.
Què diu?
Diu, és per què?
Diu, perquè pronuncáis les palabras com estan escrites en el diccionari.
perquè Madrid, es de Madrid, Andalucía, una altra pronunciació,
una altra pronunciació, Sevilla, o sigui, que ens critiquen,
però en realitat som els que el verdadero castellà ha escrit, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Ara el Parlau passa, com dir jo, tenim aquí, tenim Tarragona,
que Tarragona, Reu i Salou, una galleta, una ferrada i un pubal.
Veus? Mira que hi ha coses, mira que hi ha coses per fer.
que hi ha coses d'aquestes, per això a mi em fa gràcia.
Però, clar, a mi, doncs, les madrilenyes, bueno, parlem dels xotis, no?
Ah, ah, ah, dic, a veure, a veure què li fan les madrilenyes, eh?
No, no, sempre he tingut la seva gràcia, com les andaluses, com el nord,
cadascú té una cosa.
Sí.
El que passa, aquesta cosa, no l'hem d'aprofitar volent amassallar altres.
No, no, no, tot al contrari.
El que hem de fer és respectar.
S'ha de levar, s'ha de llogar, exacte.
Perquè una va ballar unes sardanes, diu, és, digo, ponte, i ponte a contar,
i a veure si les sigues com o bailen.
Oh, sí que, vull dir...
Home, clar, és que té la seva complicació.
I la jota, eh, i la jota, eh, i cadascú té la seva cosa.
El que passa, que, clar, com que avui en dia es posem allà on sigui,
tant se fot el que fem o no fem, no respectem...
Ara ho ha tocat, avi, ara ho ha tocat.
No respectem l'art i llavors, clar, ho veiem tot diferent, ho veiem tot igual, tot és igual.
No, no, el que és l'essència de cada puesto es porta dintre i té la seva gràcia
i per què, per què cada puesto té aquesta cosa.
Clar, la seva forma de fer i la seva forma d'actuar i tot.
Perquè, clar, els catalans, per exemple, com sempre he tingut que ballar-la,
perquè sempre se l'han fet...
Ara ja crec que m'està parlant d'altres històries, eh, avi?
No, bueno, per això...
Veu que vostè...
Els catalans tenim la sort que ballem el que es presenta
perquè, com que per desgràcia o sort, l'hem tingut que ballar-la sempre.
Ja, ja, ja.
Doncs mira, doncs seguim, seguim.
Ja ha tirat la pedra, ja ha tirat la pedra, ja ha tirat la pedra.
No, no, no, no d'això és que...
Jo? Si ho vols vostè, eh?
Jo ho dic amb bona de llum, jo ho dic com aquell que no...
Home, i que anava a dir que, a part de parlar de Madrid,
que Sant Isidre també és el patró de...
Dels pagesos.
Ara, home, que també, que tenim un munt de pagesos aquí a Tarragona,
que els hem d'anomenar.
I Tarragona, i Tarragona, que són...
Per noms i cognoms, no, que no acabaríem mai, eh?
No, no.
Però una salutació per ells.
Però Tarragona també té les seves coses,
perquè tens els pescadors,
hi ha una cofredia de pescadors molt antiga,
els pagesos,
perquè, pensa, Tarragona, per exemple,
ara nosaltres la veiem com l'han fet o l'han desfet,
depèn de com te miris,
hi ha coses que les han fet i altres les han desfet, no?
Però Tarragona va ser també una capital o un lloc
on hi havia una convivència,
però tenen en compte que tot vivint els pocs habitants que hi havia,
les diferents maneres de pensar que hi havia.
O sigui, els diferents grèmits,
les diferents associacions.
O sigui, si analitzes els segles passats
i veuràs que eren poca gent...
Però ben avinguts.
Però tots tenien, a part de...
Estaven ben avinguts,
però tots tenien la seva associació,
el seu grèmit,
la seva manera.
O sigui,
després, clar,
després ja hi ha hagut les barreges
i, clar, passa com ara,
que abans, per exemple,
amb un menjar posaven unes coses
i ara hi posen tantes barreges
que el Timonio saps el gust que té
perquè hi ha tantes coses
que hi han posat diferents,
no m'entén?
Que s'hi posen nata,
que s'hi posen xocolata,
que s'hi posen això,
que el millor...
Veus una sèrie de...
Abans hi havia unes herbes especials,
hi havia la fàbaga,
el romer,
la farigola,
que això,
quan fes un menjar o el que sigui,
aquestes petites cosetes
donen un gust especial.
Doncs sí.
Ara veus que hi ha
que si el curri,
que si això,
que si aquell altre,
que si l'orégoro,
que això...
Hi ha una sèrie de coses
que sí,
trobes un gust diferent,
però el Timonio no saps...
Però llavors no saps quin gust és.
Diu,
escolta,
de què te gusta això?
Home,
té un gust molt bo
perquè resulta que li dóna...
Li dóna el què?
Li dóna...
Lo que li has posat...
Bueno,
escolta a mi,
perdoneu els que m'escolteu,
però veu que m'està enredant d'una manera
i jo parlo...
A veure,
a veure,
a veure,
que ja està bé,
que ja està bé
que m'aparli de coses diferents,
el que passa que jo deia,
dic,
home,
aprofitant avui,
i he pensat jo,
permís adentros,
aprofitant avui,
que Sant Isidre,
parlem dels pagesos,
que hi ha molta gent jove
ara que comença a posar-se
al món de la pagassia...
Em sembla que és Santa Madalena,
no?
També,
però felicitats a les Madalenes.
Em sembla que és...
I si no,
els bollicaos o...
No, no, no,
no,
Sant Isidre,
els pagesos,
em sembla que és Santa Madalena,
no ho sé,
si algú que m'escolta,
que m'ho digui,
em sembla que és Santa Madalena.
Molt bé,
en real,
també el felicitem.
A totes les Madalenes
que ens estiguin sentint.
A totes no,
perquè les de pasteleria
a vegades les fan com volen.
Ja està,
ja està,
veus,
és que dius una cosa
i tira l'altra.
Us heu adonat,
no?
Si és que no podem parlar en sèrio,
no podem parlar en sèrio
amb l'avi Ramon.
Jo què vull aquí fer?
Dius,
avi,
ja que parlem de la pagassia,
i li torno a treure
una altra vegada el tema,
que hi ha molta gent jove
que ara torna una altra vegada
a mirar el camu
amb uns altres ulls
i tornem una altra vegada
als pobles.
ha canviat molt,
perquè, clar,
aquell pagès vivia,
no vivia la pagèsia,
vivia l'ambient,
vivia el clima,
vivia,
i aquell home s'aixecava
i ja sabia si plouria o no plouria,
ja sabia com a pescador,
saps?
Però abri el dit a l'aire
ja sabia d'on ve el vent.
O sigui,
que llavors,
ara, clar,
com que hi ha tants llibres
que expliquen,
deixen d'explicar,
i com que hem creat nosaltres
un ambient,
un ambient han creat,
que hem canviat l'atmòsfera,
hem canviat,
ho hem canviat tot,
nosaltres mateixos,
no?
Vam començar,
que si unes bombes soterrànies
que no ho sabíem,
que si els deserts
van fer proves
de no sé què,
que si es desglaça allà dalt
i ara els barris
que viuen a prop de la mar
han d'anar al tanto
perquè tal com ve.
O sigui,
cotxes,
no un cotxe,
dos,
un per dia cada dia,
un per diumenge,
en fi,
unes fàbriques,
tot sense control.
perquè si tot això
estigués controlat,
no passa res,
però hem vingut
una època descontrolada,
que ara paguem les conseqüències
i clar,
es trobem per...
Després,
abres,
vinga,
abres fora,
aquella lloc,
aquella fulla,
aquella fulla
que donava
aquella atmòsfera,
que no.
Tot això s'ha anat eliminant.
Vinga,
al costat del riu,
pam,
edifiquem,
que a última hora com que el riu...
Però la naturalesa
és mare
i diu,
passo per aquí.
I posa tot,
i posa tot al seu lloc.
que ens queixem
d'una societat
que hem creat nosaltres
de la nostra manera.
I per això,
clar,
ara ja es torna,
ara la joventut
i el que sigui,
tornen...
Ho estan mirant
una altra vegada,
és veritat.
ecològica.
Sí, sí, sí, sí.
S'ho prenen molt,
en sèrio, eh?
Jo recordo abans
que els pagesos,
el que era del vàter,
com si diguéssim,
servia per regar
les tomaqueres,
el que sigui,
els horts,
la gent tenia un hort,
una parcel·la,
i tenien la seva verdura,
el que sigui.
Ara tot...
Ara ja són
que si polvos d'aquí,
polvos d'allà,
llavors d'aquí,
llavors d'allà...
Llavors,
llavors hi havia,
me'n recordo,
aquí l'Hort del Po,
que era per aquí un tastem,
l'Hort del Po,
aquella gent feia planters,
i el que tenia una parcel·la,
o el que sigui,
anava a comprar planter
de tomàquets,
de brot,
o el que sigui,
i ho plantava,
doncs,
la seva petita parcel·leta,
el seu hort,
per la seva colliteta.
I allò ho anava regant,
doncs,
el que sigui.
Ara no.
Ara venen llavors
que si són de no sé què,
si són del país,
que si això es planta tal...
I llavors,
mengem unes coses
que a vegades
no sé amb el gust que té.
O té molta pell,
o no té d'això...
Això li anava a dir,
que algunes vegades...
I tant,
que l'entenc perfectament.
Abans menjaves
aquelles pomes
d'aquí de Lleida,
o aquells prèssecs
d'aquí de Constantí,
d'aquests puestos
que marxaven a fora,
la majoria,
però llavors,
aquelles pomes...
Ara agafes una poma,
segons com és,
i hi ha més pell.
No creix més pell.
Has de roger més la pell
que l'ho de dintre.
Per trobar-lo...
A l'altre no,
dius, bueno,
d'on més això,
o com més,
però bueno...
Mira, ara li anava a comentar,
ara li anava a comentar
precisament això,
perquè no li ha passat
a vostè ara
amb els tomàquets?
A mi m'ha passat
sobretot amb els tomàquets.
Sí, sí.
Que els tomàquets,
a veure,
ja agafes uns
de determinada d'això
perquè tinguin
una sèrie de característiques
que són les que a tu t'agraden.
I clar,
quan els obres,
ostres,
a veure,
no és que estiguin dolents
de sabor, de gust,
o alguna vegada
sembla més aigua
que tomàquets,
però dius,
ostres,
i aquell tomàquet
que enyores,
que tens...
Que llavors,
que tens aquell...
A la memòria, no?
És que llavors agafaves una llesca de pa,
agafaves un tomàquet,
el fregaves
i et quedava,
no sucos,
amb carn i tot
del tomàquet.
Exacte.
Ara agafes un tomàquet,
l'obres
i si et descuït
te'n portes
el malló del pa.
Depèn de com.
I quan acabes
te queda un gruix de pell
i una cosa
que dius,
bueno, això...
I què hem de fer amb això, no?
I què hem de fer amb això?
No vol dir que sigui dolent.
No, no, no.
Però vol dir que
hem anat canviant
les coses, no?
El tomàquet, això...
Me'n recordo,
el pa, el tomàquet,
fregaves un tomàquet
i ho fotis,
un d'allò...
M'acabes, escolta.
I ara, doncs,
o et surt tot suc
o la carta s'emporta
al d'allò perquè...
És el que li deia?
Depèn, depèn.
Digue'm el tomàquet
perquè s'ho dic
el del tomàquet.
Exacte,
perquè ho hem comentat.
A veure que tampoc, eh?
No, per exemple,
la verdura,
tot el que sigui,
tot ha anat canviant.
I veus unes fruites
que dius...
Però llavors,
quan te l'has de menjar,
si no la coneixes,
dius, bueno,
això com se menja?
I com ho fem ara, no?
Això com se menja.
Vull dir que ens hem vingut
i mengem coses
i això d'on ve?
I potser trobes...
Ui, aquest és un altre.
I per casualitat,
s'han descuidat
d'entrar l'etiqueta
i ve d'allò que això on ve.
D'altra punta,
que dius,
però aquí a Tarragona
no tenim tomàquet, doncs.
Perquè no tomàquet,
fruita, per exemple.
Per tot en general, sí.
I mires la fruita
i dius, bueno...
Llavors,
s'han descuidat
d'entrar l'etiqueta
que hi posen
quan ve en el que sigui.
Però si això ve del Perú.
Però si això ve del...
Ve tot això.
Vull dir...
De l'altra punta del món.
I és bo, eh?
És bo, no?
És bo.
Però avui te trobes
amb la sorpresa
que aquella cosa
que anaves amb bonor
que ho hagués el tomàquet
que no fas la cosa,
el pagès...
Mira,
mira que ho hagué quatre figues.
Mira.
I hi ha molta gent
que segons
en quins esmagatzem
ja decideix
fins i tot
la pròpia carn
de no comprar-la
i dius,
doncs mira,
anem...
A gent coneguda
que saps que té gallines
o que té això
i que vas directament
a comprar-los amb ells.
Jo me'n recordo.
Que clar,
això teòricament
no ha d'estar ben vist.
Però bueno,
tornem a el que fèiem abans.
Jo me'n recordo
d'Andalusia,
Egido,
per exemple,
que vam a veure
aquests puestos
on fan tot el...
que està tot tapat.
Dintre els allòquets
com que van
amb una atmosfera
apropiada,
amb una torreta,
sortia una tomaquera
d'un metro i mig
o dos metres d'alçada
amb uns tomaques...
Els hibernacles
vol dir,
avi, no?
I allí,
escolta,
això,
amb un tros de torreta.
Perquè vegi.
Clar,
tot allò era artificial,
no m'entens?
Vull dir,
i boníssim,
bons,
clar.
Sí,
o de sabor,
alguna cosa teníem,
clar.
Vull dir,
que hem creat...
I tenim tot l'any.
Sí, sí.
Que vostè ja sap
que abans
era per tals èpoques
teníem acció.
I a dir,
després hi havia
puestos d'arena
i a l'arena plantava unes coses
que també feien dos collites
a l'any.
Jo no dic que sigui dolent,
ni molt menys,
però vull dir
que hem canviat el sistema
i veiem,
mengem coses
que a vegades
no sabem.
Entens?
Oh,
i llavors,
clar,
llavors saps què passa?
Et trobes com te trobes,
vas al metge,
o el que s'hi diu,
això et falten vitamines.
Dius,
però no paro de menjar,
si no paro de menjar verdura,
i no paro de menjar peix,
i no paro,
i no paro,
i no paro.
Dius,
doncs alguna cosa
li ha de fallar.
M'entens?
Vull dir que el cos,
doncs mira,
se va acostumant,
o nosaltres acostumem al cos,
perquè a vegades
ja s'acostumem al cos.
Qui mana és el cos?
Et fa mal que...
No,
això és el temps.
No saps si és el temps que tens
o és el temps que fa?
O el temps que falta.
M'entens?
Per provar segons dies.
O sigui que avui dia
s'acostumem a nosaltres mateixos
a fer-se de metge,
ja es controlem.
Ai,
avui tinc mal de cap,
sí,
això deu ser,
sí,
això deu ser que ahir vaig pensar,
això que tenia insomiat,
o això és que...
No he acabat de descansar,
que aquest és un altre,
a la nit no acabo de descansar,
no acabo de dormir bé,
alguna cosa ens falta,
no?
Sí, sí,
però llavors passa una cosa,
però llavors passa una cosa,
per exemple,
antigament,
quan no hi havia tot el que hi ha ara,
a la nit,
quan se feia fos,
la gent se'n recullien,
parlaven,
feien foc a terra,
o aquells focs,
allò,
les cuines econòmiques de ferro,
d'acord.
Ara,
i llavors anaven a dormir,
i al dematí s'aixecaven a viar,
a la nit,
bé,
el que sigui,
ara no sé què passa,
ara perquè les notícies,
ara a veure què diuen,
el que hi ha de pel·lícula,
m'he ingressat,
se fan les 12 de la nit,
se fan les 11 de la nit,
se fan...
Ui,
una i quarts de dues,
se fa,
ah, bueno,
totes no,
si demà hi vaig dir que aviat,
i llavors anem,
i anem com anem.
Després explico una cosa,
que ho trobo jo malament,
però molt malament,
durant les vacances,
d'aquestes que hem passat recentment,
no les,
no, mentida,
la Setmana Santa no,
les anteriors,
les de Nadal,
clar,
les pel·lícules dedicades als nens,
les feien a partir de les 10 de la nit.
Jo et dic...
I dius,
a veure,
si mon fill,
s'ha de veure,
per exemple,
una pel·lícula determinada,
perquè la fan aquella hora determinada,
d'acord,
que mira,
la pots agafar en un videoclub,
però bueno,
això fa il·lusió i això,
hem de viure la vida real.
Exacte,
ara que fan,
li la fan.
No la podien fer a les 6 de la tarda,
o a les 4 de la tarda,
que durant la tarda fan unes pel·lícules d'aquelles que ens dormim més que una altra,
que jo crec que la fem ja per la migdiada.
No,
el que passa,
perquè no te dormis,
ara fan aquestes sèries del Coraçó,
el que sigui,
també,
també.
I com que en més de parlar criden,
i tots alhora,
doncs mira,
distreu.
Per això que li deia avi,
que em va donar molta ràbia.
A vegades busquen el Coraçó i et trobes...
I tant,
fent la zàping.
Ara,
una pel·lícula una miqueta bona,
és a partir de quarts de 12.
Sí,
sí,
i llavors,
només una pel·lícula d'aquelles que et recorden un temps que tu anaves al cine,
mira aquell artista,
oh,
i a veure...
Ui,
aquestes avi són les pitjors,
comencen a partir de quarts de 12 i llarges,
i llavors resulta que el desllotge no el veus,
i s'has engrescat ben allò,
i quan acaba dius,
mira,
però escolta'm,
però ja han passat dues hores,
però ja han passat...
Sí,
sí,
i a més a més.
Clar,
i a més a més.
Corre,
corre.
I a més a més,
i a més a més,
i a més a més a més a més a més a les pel·lícules,
quan són bones,
quan estan més interessants,
és quan fan la publicació,
la publicitat.
No,
jo crec que és al revés,
quan hi ha molta publicitat i entre mig i mig fan pel·lícules.
Bueno,
fan aquesta publicitat i estàs pendent.
I ara ve com acabarà,
com acabarà,
i quan falta només una escena,
que no saps què falta una escena...
Publicitat.
Publicitat.
I llavors,
quan acabo sent...
Dona una ràbia.
Senyores,
això,
ostres,
vull dir...
I has canviat un moment per a veure què,
quan tornes ja tens acabat la pel·lícula.
Però és que això,
és el que dic sempre,
però ho hem creat naltros,
perquè...
No, naltros no.
Sí,
perquè només tens que fer...
No, no,
només tens que fer,
crec,
parla del televisor...
Però,
avi,
ja has quedat sense veure la pel·lícula.
Bueno,
però llavors si com he agafes una revista,
una cosa o altra,
que sigui interessant...
Que també està bé.
que hi ha coses molt interessants,
que abans llegíem novel·les molt boniques,
llegíem revistes molt interessants,
contes,
TVOs,
el que sigui,
i això s'ha quedat de racó.
Bueno,
ja arribarà.
Jo crec que tornarà una trobada.
Això s'ha quedat de racó...
Mira,
el Saló del Còmic està a Barcelona,
si no recordo malament.
M'entens?
A què?
Crec que el Saló del Còmic ha estat a Barcelona,
amb els nous,
amb els nous moviments,
nova gent que té...
Jo saps que amb el Sindicat d'Iniciativa,
anys enrere,
naltros vam fer exposicions internacionals de còmics.
Ah,
no,
doncs explica-m'ho la setmana vinent,
avi.
L'hi sembla?
El Sindicat d'Iniciativa,
què fem?
Oh,
recordis,
eh?
Parlem de còmics,
eh?
La setmana vinent?
Jo em portava,
per exemple,
junt amb els de la Junta,
si ens en recordem,
perquè és una altra.
Amb els de la Junta,
el que sigui,
jo havia anat a Barcelona,
a les literials més importants de Barcelona,
a buscar,
i tenia,
i per això ara per casa,
miro,
i dic,
coi,
mira quin TVO,
noms de TVO's que ara ja no existeixen,
o sigui,
una sèrie,
ostres,
o sigui que...
Que parlem la setmana vinent.
I llavors vaig girar contacte amb els directius d'allí,
i vam tenir relació,
i això.
Ah,
que ha de marxar?
Que no s'ha recordat?
Bueno,
que m'ha dit,
que avui ja s'ha acabat just,
que hem d'anar a no sé què.
Sí,
però ets tu la que m'estàs després,
i m'estàs,
m'estàs,
m'estàs,
m'estàs.
Avi,
la setmana vinent parlem del còmic.
Us sembla?
Aquests còmics d'iniciativa i turisme,
i etcètera,
i d'aquelles èpoques,
i després,
si algun podem treure físicament,
doncs ja ho parlarem.
Sí?
D'acord.
Avi,
que l'espero, eh?
D'acord.
Si no,
el vindrem a buscar,
que ho sàpigui.
Molt bé.
Adieu,
adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!