de l'avi Ramon.
I 14 mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català
sortia a la mar,
els nois de Calella
feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.
Que visqui, que visqui.
Avi, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Que visqui, que visqui, que visqui.
Bona tarda, bona tarda.
El que us deien, que parlem de bacallans,
que jo, avi, me feia una pregunta.
A veure, ara, a nivell econòmic,
el català,
ai, el català,
el català,
el bacallà,
no està massa baratet,
però crec que fa molts anys,
per ser o potser,
la vella quaresma el va adoptar com a plat,
era el menjar de pobra,
d'alguna manera, no?
Bueno, sí, el bacallà resulta
que abans era un plat,
que així com ara
es fan plats de tantes maneres,
de tants països,
abans tenies l'avantatge
que hi havia,
segons quines coses,
que es podien fer de moltes maneres.
I una que es dotava a moltes coses
era el bacallà.
El bacallà amb una festa
podia fer bacallà de moltes maneres.
Estil gallego,
estil nord,
el ripipí que diuen.
El pilpil.
El ripipí, ara m'agrada.
El rebossadet,
frigidet amb un tomaquet
i uns guansellets.
Ho diies.
Després,
el que anava molt bé també,
el bacallà,
era per quaresma,
els divendres,
era bullit amb una patateta
i amb un tanto d'allioli
i allò, escolta,
era un plat...
Boníssim, excel·lent.
Jo sempre he tingut un dubte,
perquè hi ha qui a l'allioli
posa ou i no posa ou.
Però jo et pregunto,
l'ou és carn o no és carn?
Perquè ve de la gallina.
Home, en el principi no, no.
La gallina,
escolta,
a veure,
la parella que engendra l'ou
és el mascle, la femella, no?
El gall i la gallina.
Sí.
Les persones qui som,
doncs surten els...
Em pensava que deia gallina o gall,
i com a mi això no m'ho pregunti,
que jo vaig molt despistada.
Si de l'home i la dona surt la carn,
surt un nen,
que és carn,
dels del gall i la gallina,
l'ou, què és?
Carn o no és carn?
O és gallina?
O no és gallina?
O és carn?
Ostres, ara sí m'enganxa, eh?
No, no.
Això són a vegades,
aquelles coses...
Ara mateix no tinc ni idea.
Jo sempre és ou, no?
Ou seria carn.
El que passa és que l'ou,
al fer-se de la manera que es fa,
ja resulta que no tenim la tendència
que sigui carn.
Per d'on ve?
Home, no, de la carn, de la carn.
No, no.
Per això et dic jo que a vegades
hi ha coses que et fan gràcia
i molt d'això.
Però bé,
però el bacallà ha sigut un menjar
que llavors era molt barat.
Era potser de les coses
més dintre el que cabia, no?
Perquè el peix,
també segons quin peix era,
perquè tu anaves al serrallo
i agafaves per fer una bona sopa
o el que siguin al serrallo
i venien aquests platarets
sortits de la barca, eh?
Sí, sí, que jo no tenia preu, eh?
Per fer sopa.
I jo era baratet.
Clar, era baratet.
Després el bacallà combinaves.
Vull dir, eh?
La carn, segons quina carn,
també estava bé.
Ara no, ara no sé què passa,
que segons quina carn és més bona,
que segons quina carn no sé
d'on deu sortir,
perquè té uns preus especials.
No, no, sí, sí.
I el bacallà...
La vedella blanca, avi...
Jo no hi entenc.
No sé si l'agafàs,
però la vedella blanca
està pels núvols.
Això sí, és tendra i bona...
Jo, personalment,
faig els meus comentaris
i la gent que em perdonin.
I els seus càlculs, no?
Que el gent em perdonin,
perquè a vegades,
dins la meva ignorància...
Doncs...
Doncs el peix passa el mateix, ara.
Hi ha peix que no sé d'on ve,
i la fruita.
Ara hi ha fruita,
que abans menjaves,
la fruita que vas de collir,
segons el temps.
Si era meló,
és el temps meló,
el temps del rim hipernatal,
les pomes...
En fi, cada un venia...
Les carxofes venien d'aquí,
de l'aldèia...
L'altre venia...
Clar, ara veus fruita
i en sec veus un lletreret
que has d'agafar
al diccionari
per saber de quin país ve.
O sigui,
que hi ha una sèrie de coses...
I t'hi tens tot l'any.
O sigui, que ara hi ha un moment
que no saps
si és més car
pel transport,
perquè aquest puesto
us deu ser regalat.
Jo crec que tot això
s'ajunta,
si és veritat.
Entes com ho diré?
Llavors se troben
que els d'aquí
la competència
que nosaltres teníem
que era barata
i acabat d'acollir,
tenen el problema
que no els hi compensa
el recollir-la.
O sigui,
que hi ha una sèrie de coses
que nosaltres mateixos
ens queixem
i ho fem molt bé.
Ja, però, avi,
a veure,
que sí que ho podíem fer
i ho tenim molt fàcil,
perquè dius,
per exemple,
l'Avellana,
nosaltres la tenim aquí a casa,
la tenim de Constantí,
la tenim de Reus,
la tenim aquí a casa,
que és allò que dius
que sí,
que la podem tocar
de l'arbre gairebé.
I en canvi...
Però,
segons a quins llocs vals,
no la tenen.
I és més baratet
que l'altre.
Vé a Turquia
i és més caràcter
que tenim aquí a casa.
Com s'explica?
Més carà?
Més barata?
Ah, això és el que n'anava a dir.
Això que ve,
ve d'on ve, no?
Vull dir que hi ha fruites
que venen d'on venen
i són més barates
que les d'aquí.
Perquè si vols menjar fruita d'aquí,
clar,
l'has de comprar
segons on,
com i quant.
Per això,
hi ha una sèrie de coses
que ens queixem
i nosaltres mateixos
ho compliquem.
Però aquesta pregunta
que acaba de fer ara mateix
i que ha deixat en l'aire,
seria molt bona per respondre, eh?
El millor és això.
Qui la respon?
No ho sé, avi.
Jo ja li dic que ara mateix
a mi m'agraixaria fora de joc, eh?
Qui pot respondre-la
no la podrà respondre
perquè li dic coses
que potser no interessa dir-les, no?
I passa igual amb el peix.
Passa amb el peix.
Agafes peix,
el millor marisc
o el que sigui
i quan t'endrosconde
ve de Xile,
ve del Perú,
ve de no sé on ve,
i llavors, clar,
es trobem
que aquí també, clar,
la mar d'aquí també
està bastant arrasada, eh?
Perquè hi ha una cosa
que també hem de dir
el bo i el dolent.
Abans les barques
anaven a la vela
o anaven amb un motoret
i anaven a pescar
i pescaven,
oi on veien,
molts ja sabien
on havien d'anar a pescar
perquè hi havia pescadors
i hi havia pescadors
que des de la barca
quan era a mar
deien, mira,
des de la punta del miracle
a la catedral
aquesta línia recta
aquí és on hi ha gamba.
Aquí és on hi ha
aquí on ja sabien
que d'això, saps?
I llavors, clar,
hi havia un
que pescava molt
i del costat no pescava.
I clar,
el pescador vell
tenia aquesta cosa.
Ja sabia on havia d'anar
i com havia d'anar.
Després s'ha evolucionat.
I ara no són barques,
ara són catarans.
Catarans
amb un radar
i van
i allà on hi ha pesca,
bub, bub, bub, bub.
Borrasen tot.
I què passa?
Que allà no creix,
allò no es multiplica,
llavors ve la veda,
uns d'aquí van a buscar-la allà,
els d'aquí fan veda,
els d'allà ven a pem.
O sigui,
hi ha una sèrie de coses
que abans potser,
no sé si eren més ignorants
o eren més nobles.
La gent era
respectava moltes coses abans,
sempre hi ha hagut d'allò,
però ara no se respecta res.
El que passa que també havia
la forma de pescar
potser d'abans que la d'ara,
abans era més tradicional,
diguem-ho així,
no més artesanal.
Ara utilitzem grans màquines
que depèn de quines màquines
ho arrosseguen tot
i ho trenquen tot.
Clar,
perquè el terra marí
està molt trencat present per això.
a tots els que els aprecio,
i a tots l'evolució,
però quan hem de criticar,
hem de fer una crítica noble,
hem de ser sincers,
hem de ser d'això,
vull dir,
doncs passa el mateix
i amb la quaresma
passa el mateix.
Perquè arriba un
i diu,
escolta,
ara jo resulta que el divendres
em trobo amb un lio.
Segons edat que tens,
no cal fer quaresma.
quan són petitets,
en un principi,
no?
Sí,
sí,
si estàs malalt,
no fa falta.
No fa falta,
perquè avui en dia
totes...
Tens de menjar,
menja.
Però avui en dia
quasi que tots ja estem malalts,
perquè molts...
No ens salvem,
no?
Molts per una cosa,
l'altra perquè ens convé
i l'altra que ja està de veritat,
estem d'allò.
Després,
l'altra,
que si pagues una d'aixòs,
pots...
O sigui,
pagant,
llavors...
Sant Pedro canta.
ja pots menjar.
I arriba un moment que dius,
bueno,
escolta'm jo,
que Déu me perdoni,
però no sé on t'estic.
Per això et dic
que a vegades
hi ha lleis
que,
segons quina època,
això de la quaresma,
més que res,
en aquell temps del feudalisme,
en aquell temps dels caciques,
en aquell temps que els treballadors
la feina era per poder menjar.
Ara, ara.
Saps com vull dir?
Sí, sí, sí.
Llavors,
era una època
que,
afortunadament,
va canviant, no?
Però,
t'imagines tu
en un poble,
al camp,
que no tinguis,
que tinguis,
hagis d'obsistir
de les gallines
que tu cries
i dels conills
i si tens un tocino
i que vagis menjant allò
i que diguis
que diguis,
escolta'm,
no pots menjar això.
I el peix,
on te'l treus tu?
Si estàs a 100 quilòmetres
o 90 quilòmetres
de la mar.
Eh?
No, no, però...
Vull dir que hi ha una sèrie
de coses
que jo crec
que haurien de ser
tolerables.
Clar.
I llavors,
què passa?
la gent ells mateixos
se'n fan la justícia.
però, avi,
jo crec que ara
això és tan en sèrio.
Ja et dic,
ja et dic...
Ja potser hi ha gent
que són nu,
que hi ha gens
que potser sí
que ho faran,
però la resta...
En realitat,
en realitat,
jo dic
que hi ha una cosa
que això sí
ho hem de tindre.
Hem de creure
en alguna cosa.
Això ho comentàvem,
sí,
la setmana passada.
Has de creure
en alguna cosa.
Si ets religiós,
practiques la religió
i això et dóna força.
Pots demanar
una imatge,
aquella imatge,
no és que sigui
aquella imatge
amb un tros de fusta.
No.
Te representa
una visió,
te representa
una cosa
que tu, per exemple,
aspires o vols.
Sí.
Un altre
porta una muleta
o el damunt seu
que no se'l deixi
per dormir,
perquè allò li dóna vida.
Vull dir,
que de fet,
hem de pensar
i creure en alguna cosa.
Ara,
que em diguis tu
que segons
en què creus,
doncs fa riure,
fa riure
a qui no hi creu.
Exacte,
és clar.
Perquè a vegades,
ara,
ha passat per sota d'una escala.
No pots passar per sota d'una escala
per què?
Per tamalesart.
Per què?
Per tamalesart,
diuen.
El meu estan pintant
i no passes per sota,
en aquell moment,
passes per fora
i hi ha una miqueta de pintura
de disc i et fots el cap.
Veus?
Ja està.
Veus?
Per no haver passat
per sota d'una escala.
Vull dir,
ara he passat un gran negre
o a Barcelona...
O les tisores obertes
a mi avi,
això no m'agrada.
pel aio,
hi havia una d'això de loteries
que era el gato negro.
Veus?
Sempre hi havia cua.
Home,
clar,
no m'estranyar.
Vull dir,
cadascú té les seves creences,
les seves coses
i amb el menjar
passa el mateix.
Has de fer règim.
Bueno,
fas règim,
però bueno,
això per un dia
no es notarà.
Ui!
Una altra cosa,
això per un dia
no es notarà.
Aquests dies són els pitjors,
avi.
M'han dit
que només una miqueta,
beure només una miqueta.
Però aquesta miqueta com és?
Sí.
Qui dóna el volumen,
no?
D'aquesta miqueta.
Una vegada,
quan era jove,
un metge,
bastant malament,
diu,
que beu molt vostè?
Dic,
a què és beure molt?
Clar,
a veure,
explica'm-ho.
Veure molt,
perquè jo he vist gent
que al passar per davant de la taverna
i dos ditets de vi
ja surten,
hi ha persona
que es fot
un bon tanto de vi
i va fort
a treballar
i el que sigui.
Dic,
quina és la quantitat?
Llavors,
clar,
depèn també
del que tens
i com ets
i passa tot amb el mateix,
amb el menjar,
amb el beure,
amb el disfrutar,
amb el botellón,
tot això.
És molt bonic
anar a un tanto de cervesa,
però hasta quan?
Hasta que el cos diu prou
o hasta que el cervell
te diu ja està bé, no?
Hi ha dues maneres
de divertir-se.
Hi ha que et vaig alegre,
disfrutes,
el que sigui,
i a l'altre,
que ni disfrutes
ni deixes disfrutar.
Ui,
aquests són els pitjors,
avi,
aquests són els pitjors.
Vull dir que
tot té un punt
de referència,
tot depèn
de com te trobes,
com ets,
com estàs criat,
el que penses que ets,
el que ets.
O sigui,
que hi ha una sèrie de coses
que quan les jutgem
haurien de pensar
per què.
Però, avi,
però aquestes preguntes
jo crec que te les fas
quan arriba un cert moment
de la teva vida.
Perquè jo crec que
els adolescents,
pocs adolescents,
també em perdonen,
tot depèn...
Aquestes preguntes
jo crec que ara mateix
el que volen és viure,
no?
Però tot depèn
de la vida que has portat.
Si has portat una vida còmoda,
que t'han mantingut,
llavors quan tens aquest problema
ja estàs perdut.
Tot depèn.
el que ha lluitat sempre,
problema per tindre'n.
Però té menys
que aquell que sempre
l'han mantingut,
que l'han criat,
que canvia molt la vida,
segons com, eh?
I tant.
I els caràcters
se fan també
de bon com te cries,
no m'entén?
Vull dir
que hi ha una sèrie de coses,
igual que la quaresma.
La quaresma,
ara, doncs,
és penitència,
representa, no?
Representa?
Sí.
Sí.
Representa penitència,
representarà
que vindrà
la Setmana Santa,
que llavors
podrà anar,
ah, no tant,
perquè ara ja veig
que el començament
després de la guerra
i el començament d'això,
de les que podien,
amb unes sabates
amb un taló
d'aquell maco prim
i un bon menton
d'aquells,
llarg, eh?
I vestit negre,
haver d'anar a visitar,
no sé si en cinc
o sis iglèsies
per ser el de això,
vull dir,
i una es mirava a l'altra,
a veure com anava vestida,
també,
perquè això passa, eh?
Per això
se refereix
al dia del divendresant.
o no?
Dijous Sant.
Ah, Dijous Sant.
D'acord, d'acord.
I també és bonic
perquè, clar,
vas de penitent
d'allò,
però de reull,
a veure com a vestida aquella,
a veure com...
Hosti,
això no es pot fer,
home,
això si estàs en una festa,
un aniversari,
o una boda,
llavors sí que pots mirar,
però...
Tu saps,
aquella xulona,
aquella xulona,
amb el mantellí
en aquella llarga
fins a mitja cintura,
vestidetes de negre,
aquells talons
mitja negra,
a veure,
però escolta,
també era,
també,
no era Carreval, eh?
Però era un,
també un espectacle, eh?
No et pensis tu, eh?
Qui no podia anar
com podia.
No, ja, ja.
Però qui podia anar
d'aquesta manera,
que alguns
hi podien anar,
escolta'm,
també lluïen, eh?
Home, ja, ja.
I que em perdonin.
I llueixen,
depèn de com llueixen,
jo també.
Ho he vist,
vull dir que no...
Home,
estan els penitents
i després estan les altres persones
que també hi surten.
No ho dic qui ho feia,
ni deixaven de fer,
però jo ho he vist al carrer, això.
I era acabada la guerra.
Sí, sí, sí.
Vull dir que alguns
la feia era seva,
però hi havia alguns
que ja podien anar
d'aquesta manera.
Vull dir que sempre,
sempre hi ha hagut
aquesta sènia...
Això són els diners,
no, avi,
la diferència
entre uns i els altres,
potser?
Després,
pensats que són,
perquè a vegades
tot això,
darrere de molta cosa
d'aquesta,
una vegada vaig dir
que al Carnaval
anaven uns senyors,
uns senyors
polítics
i senyors
al davant,
amb traja,
amb la vita,
i al darrere
un munt apagats
de recibos
i parxis,
vull dir que del davant,
molt allò.
Mira,
guai també vam tenir
una pressó
a la mar de maca
que també es veien
també allà
i sortien els presoners.
Aquesta cosa
d'aquest Carnaval
era real,
es veia pel davant
tot mudat,
amb la seva levita,
el seu barret de copa
i quan se giraven
al darrere
tot eren parxes,
pedaços,
rebuts,
rebuts de puestos,
vull dir
que el Carnaval
ha sigut sempre,
ja que parlàvem,
vull dir que dic això
de Carnaval
perquè ve bé,
però a vegades
la gent
quan anem pel carrer
semblem una cosa
i quan donem el tomb,
per això sempre
jo he dit,
jo sempre he dit
i en plan d'això
és que
si les cases fossin
de vidre,
menys la part més íntima,
molta gent
quan sortiríem al carrer,
com sortiríem?
Home,
ens veuríem
d'una moltes maneres,
eh?
Això si avi
jo me moriria
de la vergonya,
ja l'he dic ara.
T'imagines
que poguessis veure
l'interior
de més de quatre cases,
o sigui que,
bueno,
i a mi que em perdonin,
eh?
Tu em provoques,
jo he d'anarà,
dient.
Com que jo provoco?
Potser anem xerrant,
home,
anem xerrant,
anàvem a explicar
alguna que una altra,
que això ho hem dit,
ho han deixat caure,
no?
De recepta de bacallà,
però ni l'avi Ramon
ni jo ens hem atrevit
ara mateix.
No,
perquè saps què passa?
Saps què passa?
Resulta que un que va callar
després la feina
va ser seva.
Com?
Li he dit?
Ell deia coses
i van fer callar.
I com que va callar,
el poc va quedar-se perdut.
Per això dic que el bacallà
porta molt,
molt de...
A més,
avi,
a veure jo,
si volen que els doni
xurrasquito de bacallà,
és molt fàcil de fer.
Deixes el bacallà,
te'n vas a fer altres coses,
quan vens i dius,
oh,
ja se m'ha cremat,
veus?
Xurrasquito de bacallà.
Si és fàcil de fer,
ui,
si és fàcil.
Ara,
el més pràctic era
pel divendres sant,
dijous sant.
A la planxa,
una mica de romesco.
amb unes patatetes
tipus pescador.
Veu?
Ah, ja arribem, ja arribem.
Amb bacallà moniquetes ceba.
I un bon tanto de llioli,
i un bon tanto de llioli,
escolta.
Ui, ui, ui.
Ja estem, eh?
Ja estem.
I després,
sense que te n'entenin,
un porró de vi
i que no ho vegin
en el sentit
que si estàs al règim,
dius,
bueno,
és un dia,
com que és quan esme.
Avi,
que sigui vi light,
d'aquests que no engreixen.
No,
saps què passa?
Ja sortirà, ja.
Com que dius,
com que és temps de penitència,
doncs,
faig la penitència
de fer el que faig altres dies,
no?
No, bueno,
suposem així la gent
que es perdonin,
però,
aviam bé.
Home, avi,
jo els he dit
que si volen...
Ja n'hi ha prou de drames.
Avi,
jo els he dit
que si volen
que ens truquin.
Sí.
El 977,
24,
47,
67.
I no passaríem bé.
Que nosaltres així
de com de cuiners,
a veure,
jo almenys,
no,
no,
no ens enganyem,
no,
que no em surten a mi les coses,
avi.
Vostè sí que l'he vist així
en plan manetes a la cuina.
Sí,
es pot fer de moltes maneres
el bacallà,
que li agrada,
però jo soc un desastre
en aquest aspecte.
El xató,
el bacallà.
Oi, oi, oi, oi.
El bacallà hi entra molt,
sapiguem-lo,
és que la cuina
és molt agraïda
si tens paciència.
I si li poses carinyo.
I tu mateix
pots fer invents.
Jo no, eh, jo no.
Pots fer invents
dintre la cuina, eh?
Pots fer la mateixa peça,
el que dius tu,
aleshores et crema per un costat
i surto un plat nou.
Dius, colla,
no, vull dir...
Ja li dic ara
que és per llançar
una vegada que es cremi.
Avi,
que faré una cosa.
Jo, per exemple,
inclús això que deies tu,
si algú vol trucar,
fins i tot jo
dic una altra cosa.
Digui, digui.
Si el dimarts,
que és a aquesta hora
quan ho fem en directe,
que vingui.
Hi ha alguna persona
interessada
en explicar alguna cosa
o també
disfrutar amb nosaltres
d'això,
doncs que vingui.
Exacte.
que s'apropi.
I així no cal agafar el telèfon
que li dius a un test
i a qui que vingui.
Bé, estem a l'Avinguda Roma,
a 5B,
primer, primera.
Sí.
Que s'apropin
i que, mira,
farem aquí,
xerrarem una miqueta a tots
i cadascú que comenti
el seu què.
I si vol xerrar,
se sentarà aquí al costat nostre
i ens farà companyia.
Exacte,
tindrem convidat a dir.
Perquè jo me'n recordo una vegada
que també...
Ah, vingui,
que no ens queda més temps.
No, no,
me'n recordo una vegada
que una persona
diu,
és que jo si vinc
no sé què dir,
no sé parlar,
no goso d'això,
però vindré a sentir.
Resulta que tu i jo vam callar.
Impossible.
Va començar a enraonar.
Que jo callé,
savi, impossible.
Però,
doncs fixeu-vos
si vam enraonar aquella persona
que tu i jo vam tindria
que callar
de lo bé que es va trobar-se
i explicant,
explicant històries.
Doncs que vinguin,
que vinguin i ja està.
Doncs veniu,
home, veniu.
Si ho passarem bé.
Avi, gràcies.
Tornem la setmana vinent,
no?
Amb d'altres històries
i amb el que convingui
i esperem que si no
algú aquí en directe
o que algun oient
que ens truqui per telèfon.
Pensa que avui he vingut
i ja saps com he vingut.
Ja ho sé
i li agraeixo especialment
encara més.
Que vaig tenir una caiguda
i com que era l'hora de vindre
renquejant, renquejant
he fet cap.
Però aquí l'hem tingut, eh?
Però bueno,
però en el sentit d'humor
ho passem bé.
La setmana vinent més, eh?
D'acord.
Gràcies.