que el tenim, el que et deia, molt ben acompanyat.
El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català,
al billó barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell
quan el català sortia a l'esglés i a la flota d'Ultramar.
I és que sentia aquestes notes i ja ens arriba l'oloreta del mar.
El meu avi, Ramon, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, tinguem.
Avui el trobo molt ben acompanyat, eh?
Sí, i després això em recorda, la companyia,
però a més a més em recorda una olor molt pròpia.
L'he dedicat, durant la presentació he fet una espècie de queixa.
Vostè no ho estava sentint, però jo he fet una queixa
perquè resultat, clar, vostè m'acombida a un mestre romescaire
d'aquest cap de setmana, no?
I el mestre romescaire també de l'any passat.
Sí.
Però jo, clar, jo aquestes coses s'han de saber i s'han d'assaborir.
No sé si m'entén la idea, no?
Perquè els he vist jo així molt lliures, eh, les mans.
No?
És que resulta que vam quedar...
Això es va quedar el dumenge.
No, vam quedar que les cassoles i el morter no portàu aquí.
Ah, que no hi hagi...
No, ah, que seria el seu.
Ah, jo ara mateix tinc el dubte.
No, no, no.
El dubte és somrià...
No, no, no, no, no, no, no vingui, no vingui.
No, perquè llavors saps què passa?
Què?
Que el romesco, si no ho fas amb un fogó, amb unes cassoles,
i aquí, si comencem a fer el foc,
podria ser perillós per la ràdio, és veritat.
No, no, no ho havia pensat, veu?
Hi ha gent que té tant fums i no són res.
M'entens?
Es vol més evitar els fums i evitar, doncs, aquesta cosa.
Per això m'he quedat amb tranquil·litat, amb família, eh?
Va, però vostè hem donat la paraula que estava bo,
o almenys, perquè el jurat va dir això...
No, escolta, vida, però una altra cosa, eh?
No, no, llàstima, llàstima, eh?
Ja ho havia d'intentar, ja ho havia d'intentar.
Pensa que eren 19, 18 o 19 participants.
Ah, molt bé, quin exit.
Llavors hi ha 7 de jurat, i van tastant i puntuant.
Doncs imagina't tu que vagin tastant, tastant,
i arribi un moment que diguin
aquest és agradat més a tots.
Uns pel color, per la salsa, per el que sigui,
per la presentació, per tot, sí, sí, ho tenen en compte.
I a vegades te trobes que aquí ve en el que pensa,
perquè potser és una persona...
Perquè n'hi ha que normalment quasi que quan se fa, venen, no?
Molts ja s'han retirat.
Però sempre hi ha alguns que venen,
algun dels presumeix perquè jo,
aquest jo queda pendent, saps?
Sí, és que el jurat dic de sentència, no?
Però sempre n'hi ha alguns que venen de nou,
i no els esperes,
llavors té la sorpresa de dir, mira qui ha guanyat.
Entes com a dir?
I això és lo interessant.
Això és lo interessant.
A més, m'ha sorprès,
he de dir així particularment,
ara que no ens ha sent ningú,
que jo m'esperava una persona gran,
com a mestre a Romes Caire,
guanyador d'enguany.
I jo crec que lluny de la realitat, no, avi?
És jove,
però bé, és que hi ha una cosa,
que ells ho explicarà, suposos, el què,
perquè hi ha coses que es porten dintre ja de tradició.
De la família.
M'entens com a dir?
Ai, la família.
Això, perquè clar,
el Serrallo,
encara que un no sigui del Serrallo,
doncs quan hi vas,
ara no tant,
ara no tant perquè tots ja s'han modernitzat de tal forma,
però abans,
quan anava al Serrallo,
les barques allí tocant a la terra,
aquelles barques encara,
aquella estructura d'abans,
no aquells catalans que hi ha ara,
aquelles barques,
aquella estructura,
pensa que anys enrere
jo he vist
que l'aigua arribava a dos o tres metres de la iglesia,
tot el que més,
o sigui,
t'han fet el congús de Romesco,
allò era aigua,
eren barques,
eren baradero,
el baradero de Ximo,
vull dir que tot això,
amb els anys,
qui no ho ha vist,
no ho sé.
Tant els acaba de creure.
Però llavors,
com ara jo,
per exemple,
que veus allí,
18 cassoles,
amb aquella afició,
amb la picada,
el que sigui,
i recordaves les barques
quan venien de la mar en aquell temps,
que arribaven
i feien el seu soparet,
després anaven al bar
a comptar,
a repartir
la part de pelut,
les dones amb aquell plateret
venien allò fresquet,
la gent venien,
anaven de Tarragona a comprar
perquè era capat de frescar,
vull dir
que això són coses
que si no s'han viscut
no se senten.
Però el que se sent
és aquell,
quan fem el concurs,
el que se sent molt
és aquella oloreta.
De primer no,
primer sents l'olor de fum,
però després com marxa el fum
i vas sentint
aquella oloreta del romesco,
aquell romesco,
entès.
Però bé,
parlant d'això,
jo el que m'agradaria
és que el Josep Maria Domènech
és el que va guanyar
amb més puntuació
el concurs de mestres romescaires,
el 26 concurs de mestres romescaires.
Ara,
jo,
no és que,
doncs,
m'agrada,
hi ha coses íntimes
que sempre són agradables d'això.
Jo avui li vull preguntar
a ell
d'on li ve
l'afició
del romesco,
d'on té ve
l'afició del romesco.
Bona tarda,
Josep Maria,
benvingut.
Hola,
bona tarda.
Doncs explica'ns,
explica'ns.
Posa't,
posa't.
No ho sé,
a veure,
l'afició,
doncs,
familiar,
familiar,
per part de mon pare,
sobretot,
i ma mare,
que és la que realment
sempre ha anat amb ella,
he anat ja,
bueno,
vam anar al primer,
va ser el 2001,
que ella es va presentar
i va quedar mestre a Romescaire,
va quedar quarta,
si no recordo moltament,
i bé,
des d'aquella vegada
ens hem presentat
dues o tres vegades més,
l'última me'n queda fatal,
va ser un desastre,
però bé,
aquesta edició
es veu que...
Que ja us tocava,
que ja us tocava.
Quan s'aporta a dintre,
clar,
a vegades,
amb això també del romesco,
és important una cosa,
no estar nerviós
perquè
el millor,
el més petit detall
et pot fallar.
Jo recordo
que un gran mestre,
el Botesca,
pare,
filiada,
la que va guanyar
el primer,
primer,
l'any 51 o el que sigui,
doncs un any no va guanyar
perquè es va descuidar la sal.
El que passa és que
està un i l'altre,
a vegades per d'això
hi ha petits detalls.
Un altre,
me'n recordo
que el rap,
en vez de sofrir una miqueta
perquè no fes el suc,
es va posar tal com bé
i clar,
llavors va fer caldo,
llavors el llavors semblava
una sopa
i no un romesco.
Vull dir que a vegades
hi ha aquestes coses
i també depèn del jurat
a vegades
que els gustos que tingui,
però l'avantatge és
que són set diferents
i jo sempre dic,
ai,
per què no agafen
grans mestres del romesco?
ho dic no,
perquè llavors van amb una tècnica
i el romesco l'ha de provar
gent que sàpiga
el que és també.
No la fórmula
que això s'ha posat aquí,
posat aquí,
no,
gent que no coneixen
la gastronomia,
però el tastal
diu,
ui, quina salsa,
aquest m'agrada
i això és l'interessant
del concurs.
Per això,
ell, doncs,
hem provat,
mal el que sigui
i clar,
aquesta vegada,
doncs,
el jurat
va reconèixer
que aquí havia encertat
la primer
de mestre major,
eh,
mestre major,
que no us sembla,
mestre major,
es veu jove,
eh?
No, no,
per això,
per això que m'ha enredat
totalment, eh?
Sí, sí,
mestre major,
perquè els amics
em diuen mestre romescaia,
no,
perdó,
major,
ara ja he crescut,
ara ja he crescut.
Sí,
perquè de mestre major
només n'hi ha un,
llavors altres
hi ha quatre o cinc
que són mestres
romescaires,
llavors hi ha
els romescaires.
I després,
hi ha una cosa
molt important
amb això
que a vegades
se passa de perceput,
perquè aquest concurs
el tenim patentat,
o sigui,
aquest diploma
és el ben nacional,
o sigui,
pots presumir on vulguis.
Hi ha hagut
que en veritat
volien d'això
i m'he dit,
no,
està patentat,
el diploma
pot presumir un
perquè pot presenciar
allà on vulgui
perquè està patentat això.
Que no hi treu a ningú,
no,
àvic,
no li treu a ningú.
No,
d'això,
vull dir que pot presumir,
per això hi ha hagut restaurants
i puestos
que han anat també
a veure si poden,
hi ha alguns
que clar,
el posen a l'entrada
perquè vegin
que el romesco,
saps?
S'apadea allí.
Sí,
saps.
Jo tinc la,
no sé si ho veuen,
però tinc una fulla,
tinc un molígraf,
a veure,
a veure,
aquesta recepta
miraculosa
que va ser la guanyadora,
què li poses tu
al romesco?
A veure,
jo,
el que he vist
sempre casos
i no,
i tampoc no crec
que sigui res
d'altre món.
L'altre dia,
per cert,
teníem una discussió
on em va dir,
què li fiques a la picada?
I,
bueno,
vaig començar
posar alls,
ceba,
i dic tomaca,
dius,
tomaca?
Tomaca mai?
Què m'estàs dient?
Què m'estàs dient?
Com?
I,
sí,
això mateix,
i vaig pensar,
bueno,
no sé per què m'ho preguntes,
doncs si m'has de rectificar
amb el que li fico,
això és el que li he ficat,
no l'he ficat a una altra cosa.
però bé,
jo crec que no té cap,
cap,
no sé,
secret,
no és cap,
o sigui,
no vam guanyar
perquè li fiquéssim
una fórmula,
no.
Home,
potser a l'hora de fer-ho,
potser vas deixar que,
no sé,
la foc una miqueta més
de lo que,
o també...
Mira,
precisament el que estava comentant l'avi
era que hi ha gent
que s'ofregeix el peix
amb els de fecal
i nosaltres no el s'ofregeixem
amb els de fecal.
Ara,
o sigui,
ja directament,
com el que diu?
Sí.
I que es faci ja amb el xup-xup
de mateix...
Bueno,
de fet el rap...
No,
el que passa és que s'ha de posar
el moment per tu també,
eh?
Home,
ja,
ja,
ja.
O sigui que aquí està.
Avi,
fem una cosa,
perquè tinc una persona
ara mateix que està fent
de convidat de pedra
i que m'agradaria
que em parlés,
que és familiar
del nostre convidat,
el Josep Maria,
que és la seva mare.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ella també està apuntant coses,
però prefereixo que m'ho diguin
directament
perquè la veig patir,
la veig patir.
Digui,
digui.
Això que nosaltres
pel romesco
mai hem fregit el peix,
però cap peix.
Sí.
No el rap.
Cap.
Ah,
molt bé.
Sempre el tiren directament.
Ara,
el que jo vaig veure,
me vaig fixar,
és que la gent
la salsa
la bull molt,
molt,
molt.
La deix bullir,
bullir,
bullir.
I nosaltres no,
nosaltres tirem
una mica d'oli,
si és que no n'ha quedat,
del sofregit,
perquè on has fet el sofregit
se fa el romesco.
Ah, molt bé.
No en una altra cassola,
sinó allí mateix.
Sí,
aprofitant tot el canyol
que ha deixat,
exacte,
tota la substància.
Llavors,
afegeixes una miqueta d'oli,
si és que n'ha quedat poc,
i llavors tires la salsa
que peti.
Sí,
que peti molt.
Llavors,
deseguïdament dos voltes
i tires el peix.
I tires el peix.
Llavors,
mai te farà aquell caldo
i aquella cosa,
sinó que et fas el xoc
del bullit,
del que està tot molt clavat.
T'ha quedat trevat.
T'hi queda clavat.
Exacte,
i queda perfecte,
jo diria.
Home,
i tan perfecte,
i tan perfecte.
Això,
ara mateix,
tira cap mena de dubte,
no?
Aquí està la gràcia,
perquè aquells que van fer això,
amb el caldo,
vam posar-ho com si bulliguessin.
I clar,
llavors va dir això.
No,
aquí hi ha una cosa.
És que cada maestro
jo té un llibre.
És veritat.
Aquí hi ha una cosa.
La base del romesco,
la base d'això,
és el que diem.
Avui en dia
hi posen nata,
hi posen xocolata,
hi posen no moscada.
I espera que sortirà
el gelat de romesco.
Però pensem una cosa,
d'on ve el romesco?
Romesco ve
que aquells pescadors,
el 1800
i algú,
o quantos últims d'això,
es creaven a la mar
amb barques,
amb vela,
i igual estaven un dia o dos a la mar,
les dones esperen a veure
equiparatal o el que sigui.
I aquells,
clar,
es trobaven,
com que les barques aquelles
no tenien la comoditat
que hi ha avui en dia,
doncs es trobaven
amb els fruits propis
de la nostra comarca.
La humella,
la ballana,
l'all,
el tomàquet,
el que diu,
hi ha qui posa ceba,
i hi ha qui posa ceba,
però bé,
la ceba és complementària,
però la base
és això,
les omelles,
la ballana,
els alls,
el tomàquet,
el pa fregit
i sobretot
el romesco,
el pebrot de romesco,
perquè molts
feien el romesco
amb pebrot
amb enyora,
però l'enyora
és d'un poble de Murcia
que es diu enyora.
No senyora,
no senyora l'enyora.
Entens?
O sigui,
o sigui que,
clar,
si tu
aprofites aquest,
perquè clar,
també la gràcia
és com passa amb la gent,
la gent quan els coneixes
saps com són
i amb el romesco
passa el mateix,
quan has fet
saps com has de posar
més això,
si has de posar més allò
i clar,
i la gràcia
és el que ha dit ella,
quan té la salsa,
quan té la salsa feta,
que bulli l'oli
i tapar
i allò,
allò és el que dona
la gràcia del romesco,
n'hi ha que no,
és a dir,
estava bullint,
esperant que bulli,
l'altre esperant que,
clar,
la gràcia és això,
quan tires
que fa aquell fum
i llavors tapar-ho
i clar,
llavors concentra-lo,
i és quan queda
el que queda el romesco,
clar,
que és el que domina
el pobre.
Avi,
perquè ja he berenat,
eh?
Però m'està entrant una gana,
veu com l'idea
que havíem d'haver portat
alguna cosa?
Una miqueta,
una miqueta,
oi?
Si ho haguéssim sabut
l'haguessin portat,
eh?
L'haguessin fet un altre.
Jo ho dic perquè també,
clar,
ja també m'agrada
i també,
però clar,
jo no puc participar
perquè dient coses,
no, no,
perquè llavors si guanyes,
clar,
mira,
com és de la casa,
com és de la casa.
Però quan passes
per dir les cassoles
i veus una forma
a l'altra,
l'altra i penses,
bueno,
què li has d'allà?
M'entens?
Vull dir,
o sigui que llavors
hi ha diferències.
Des del primer
fins a l'últim,
perquè si són 18,
imagina't tu,
doncs els últims
n'hi ha que,
m'entens?
Clar,
no et creguis
que el jurat té problema
perquè va tastant,
però clar,
també n'hi ha que
no estan,
la presència no és com
el romesco,
saps com vull dir?
però va estar bé,
és una cosa que,
el que passa és que abans
ho fem cada any
i ara ho fem cada dos anys
perquè,
clar,
les circumstàncies,
no que així.
Les coses sempre s'acomplicen,
avi.
Però això del romesco aquest,
ara molts llocs,
doncs presumeixen
que si és d'aquí,
que si és d'allà,
però això va ser
aquests pescadors
del Serrano,
eh?
I avi,
no li hem preguntat,
perdoni'm,
no li hem preguntat a Josep Maria
a partir d'ara
amb aquest títol
cap a on va?
Ara?
A veure,
millor es posa un restaurant
o alguna cosa,
aquesta si s'ha de fer
propositada.
No,
ara les festes,
muntarà una paradeta
per fer degustacions.
Oh,
perquè no voldrà,
perquè no voldrà.
Ara el títol ja el té
i té durant dos anys
per poder gaudir-lo d'ell.
El que sí que se m'ha girat
és feina.
ara se m'ha girat feina.
Què vas dir?
Ara tothom,
eh,
a veure quan em faran
un romers que t'aquest.
Ai,
ai,
ai,
a la feina,
tot arreu.
Has de dir,
porta'm el peix.
Veus?
Exacte,
exacte.
Sí que és el més.
Perquè el que passa,
el que passa també a la gràcia
és que es fa amb un fogó
amb carbó.
Oh,
perquè si en cas
ho fas amb carbó,
si ho fas amb el...
No ho sembla,
però ho ha fet amb gas.
Sí, sí,
i tant.
a fer-ho amb carbó d'això.
I clar,
i és que el que ho diem,
les barques llavors
n'hi havia aquestes comoditats.
Era un fogó
amb carbó.
I quan està fet
com el despistit
es quedava sense.
La cassola de ferro,
perquè clar,
cassoles de terra
no havia d'anar.
La cassola de ferro,
culleres de fusta,
m'entens?
Després hi havia el faral,
que el faral era el porró
que era pla de sota
perquè no corregués
damunt d'aixòs.
Eren uns porrons
que de sota eren plans,
saps què dir?
I llavors,
clar,
també hi havia una cosa
que arribaven a la barca
fent el seu ranjo.
Llavors el convidaven.
I anaves a dir
per resultats que passava
que et feien explicar històries.
Ja veureu,
Josep Maria,
a veureu, família.
I tu,
a la bona fe,
contestaves,
parlaves,
i quan et vas a compte
la cassola estava buida.
Que bo.
M'entens?
O deia,
porta el faral.
I tu,
quan fas el porró,
donaves,
i clar,
quan et vas a dir,
escolta,
m'entens?
Vull dir que...
Ja ha fet net.
Era bonic aquest l'ambient.
I llavors,
clar,
veies les barques,
els del peix o les paneres.
Llavors hem vejat paneres
de la barca,
d'allò.
Era un típic.
I això,
i el romesco,
doncs ja et dic,
i el feien amb el típic
d'aquí de la comarca.
Ara, clar,
després va haver-hi un temps també
que després van,
que va ser quan van sortir plomes
i van presobrir,
que molts restaurants
que no eren de la categoria
que ha de ser,
agafaven i feien un pebre vermell.
Clar,
els turistes,
quan venien,
s'hi feien un romesco.
Clar,
s'hi feien un pebre vermell
i ells,
ah, bueno.
però, clar,
de fer un pebre vermell,
quan ho feien amb el pebrot
de romesco,
escolta'm-la.
Clar,
el canvi era substanciós,
no?
Que no tothom,
tothom sap fer un romesco.
No.
Perquè no es tracta
d'agafar aquests elements.
Jo per això li agafava jo.
D'agafar aquests elements.
Jo no tinc ni idea,
avi.
Eh?
Jo que soc molt dolenta
amb això del romesco,
per això jo li deia a Josep Maria
que m'adones totes les dades
per fer-me alguna cosa a casa.
T'adverteixo
que el romesco,
la primera vegada,
no saps com fer-ho.
No, no, ja.
Després és quan vas provant
més pa fregit
o menys alls
o més alls,
depèn de...
Perquè n'hi ha en cruz
que hi pots una miqueta de bitxo.
Ah, perquè piqui...
Mira, mira,
per aquí deixa que la va, eh?
Jo parlo...
És que el romesco...
Jo vaig dient
secrets i coses
perquè, doncs clar,
ja ho veus, no?
El romesco
es fica una miqueta de bitxo.
A la sarsuela no,
però el romesco sí.
Molt poquet.
Sí, no, només trencar.
Perquè el pebrot de romesco
ja tenen sí un sabor,
un gust.
Sí.
Però, clar,
perquè no quedi
tan pebrot de romesco
a vegades...
Perquè a vegades també hi ha
una altra cosa, eh?
Que s'han trobat a vegades
casos que el pagès
ha plantat plantes
de pebrot de romesco.
Però a lo millor
allò que ha plantat el coset
hi havia alguna casa
d'això de bitxos.
Sí, li ha anat l'abella.
I resulta que el pebrot de romesco
ha agafat la picantor
del bitxo
i llavors que...
Oh, com pot ser
si ets romesco
i jo no he posat bitxo
i pica?
I està boníssim.
Vull dir que ja hi ha d'això.
Sí, sí.
Però no,
un bon romesco
i ara teniu en compte
que s'ha fet internacional
perquè inclús
aquí a Tarragona
els anys 50
i alguna cosa
no sé quant era
me'n recordo jo
perquè joven encara
doncs
es va fer
amb una espècie
de degustació olimpiada
el Serrallo.
Convidat molta gent.
Això és el sindicat d'iniciativa
perquè és una societat
ja centenària
i s'han fet coses
per Tarragona
amb l'Ajuntament
tot això.
i llavors
el Pueyo
aquest cuiner
que va ser molt bo
que estava a la laboral
van fer això
i a l'esplanada
del Serrallo
davant
que llavors
s'ha fet el moll
com si diguéssim
que no hi havia
ni la llotja
ni l'escola
aquí va haver
el que sigui
allí potser van anar-hi
quasi un miler de persones
a tastar el romesco
i una altra vegada
recordo jo
i aquest Pueyo
quan el patronat de turisme
va anava a una fira
fora d'Espanya
o el que sigui
ell anava
i fer una degustació
al puesto que anaven
i llavors clar
jo recordo una vegada
que va venir a una conferència
d'arqueòlegs
a Tarragona
i van voler tastar el romesco
i van fer el Serrallo
i com que llavors
el van servir
van servir
amb unes cassoletes
es van portar
les cassoletes
com a record
d'això del romesco
o sigui
que ara
molts puestos
presumeixen
que si ells són els primers
que si són
però no
no perquè
molts puestos
de la costa
els primers pescadors
que hi van anar
per exemple
la Costa Brava
eren d'aquí
de l'Amelda de Mar
altres de Salou
vull dir
que eren pescadors
que portaven això
i Tarragona
saps
i clar
quan anaven
de Tarragona
també van anar
per allà
a la Costa Brava
al començament
anys
i clar
ja portaven dintre
això del romesco
què ha passat llavors
com que s'ha fet
aquell puest
s'ha fet l'altre
diuen
oh és que això és d'allí
no és d'allí
d'aquí va sortir la llavor
d'aquella gent
que lluitaven
per casualitat
però avi
això quan una cosa és bona
sempre passa
sempre busques
sempre busques
el naixement
d'aquella cosa
i si ha nascut a casa
dius mira tira
i que s'ho creuen
ja està bé
ja està bé
i tens la publicitat feta
ara vaig llegir el diari
una entrevista que li he fet
amb un
que està a Londres
i diu que allà fa romesco
no sé quin
romesco
però el fa prejada
amb no sé
clar
diu la gent
no els hi agrada
clar
fas massa remes
ara escolti
diu
tinc que fer un munt d'això
és que la gent
volen
doncs mira veus a Londres
dic-li aquesta tarragona
bueno
qüestiós fotre-se'l
a dir on que fa
sí sí sí
que estigui bo
ara ja tenim
ja sabem
més o menys
cada diumenge
el Josep Maria
que prepari coses o no?
sí
ara ja s'ha posat
amb el romesco
o és de més plats
ja?
no no
fa més plats
fa la paella
també molt bona
Josep Maria
estire't home
o sigui que ara ja tenim
el cuiner de la casa
tenim el cuiner
el cuiner
ara sortiré jo
sí no
que jo me sorprenia
abans deia
que era una mica
per l'influència familiar
sí
però també perquè
t'ha agradat a tu
sí
perquè normalment
hi ha molts nois
que això de la cuina
els agrada molt
a mi li ha agradat de petit
a mi una cosa
que m'agrada molt
a part de la cuina
és el component
que té de tradició
o sigui
la tradició
és el que
el que em diu
bueno
aquest diumenge
perquè encara
encara ha caigut bé
però
però quan queia
el mig de festes
jo ja podia sortir
per la nit
i arribar a les 5
i les 6 del matí
que jo a les 9
estava al Serrallo
esperant a veure
que comences
i per fer-ho
has de tindre
alguna miqueta
s'està de picar
perquè si no
no ho fas
o sigui
és evident que no ho fas
hi ha una cosa
que és molt important
i és el que estava
a dir amb vosaltres
jo recordo
perquè jo també
m'agrada la cuina
ara per d'això
no
i jo crec
que depèn
de com
t'acries
a la casa
perquè jo me'n recordo
que la mare
jo se mirava
era com
i quan feia pastissets
o feia cop ràpid
o feia segons
quins menjars
per Nadal
o les dolles
d'això
d'un demà
aprofita allò
per fer canelons
o sigui
veies
veies allò
i bueno
i ara molts
me diuen
escolta
quins menjars
fas
o com
a vegades faig
muntanya i mar
sí
veig
el meu net
alemán
els dissabtes
quan estava estudiant
aquí
venia a casa
i això
de
avi
i està com
vida
i quan t'ho costaria
estar com
a vegades
perquè, oi, saps com ho dic?
Perquè jo penso, no.
Llavors penses, com ara estic pensant,
i això ho demostra
fill i mare, que com que ho has vist
sembla que
segueixes la...
I és la gràcia. Perquè molts
que agafen-se a internet,
que si revistes, que si això sí,
clar, ho fan. Però clar, que escriu allò,
ho escriu.
Però d'escriure-ho
a viure-ho... És molt diferent.
És la clau perquè
en el moment en què ho estàs fent, tens la mare
al costat perquè et digui, aquí
t'has passat amb això, o
això, si, jo què sé,
per exemple, el pebrot. Si el pebrot
el tens molt de rato al foc,
agafa un gust molt fort
i llavors...
Tot això o t'ho expliquen
o si vas provant amb la recepta...
No, però saps que passa? Hi ha coses que te'ls expliquin
no. És la pràctica.
O sigui que això és com totes les coses.
Un menjar, et fas i dius,
oi, m'ha faltat potser una miqueta d'això.
Aquí potser que et venja quan faci un arròs,
potser hi posi una miqueta d'això més que això altre
i llavors, clar,
i llavors veus que la gent quan s'ho menja i xupen els dits
i dic, canja, l'he encertat.
Com vull dir?
Perquè el que em trobo un problema
i és que tinc dos nets,
quan venen a vegades a menjar,
em trobo tres.
una és vegetariana.
Si faig una paella,
carn,
la retira.
L'altra, els pèsols i pobrot no li agrada.
L'altra...
No, no, per fer una paella és complicat, eh?
Amb la família.
No, no, però escolta, m'he trobat el sistema.
Home, quan venen ells dos,
els hi faig unes genties,
que els hi fot d'una manera,
hòstia, que no es llentejas.
Dic, mira...
Ja que jo ho saben, ja.
M'entens com vull dir?
I l'altra, també, la carn i pensar-ho.
L'altra, el que és peix,
però el que a ta mare, aquell, ni t'ho cau.
O sigui que...
Llavors, clar, què passa?
Que vas buscant i vas trobant...
La manera.
I passa això.
I l'experiència, doncs, va ensenyant.
I si a un li agrada la cuina,
disfrutes.
A veure, posant-hi això.
A veure, ara fent això.
A veure...
I llavors, clar, tenies l'avantatge abans,
que els fogons eren d'aquella manera
que era de carbó,
que hi havia la cuina econòmica a sota,
i clar, mentre fent damunt el que sigui,
el forn ja podies fer altre...
Saps?
Vull dir...
I qui li agrada, disfruta fent menjars.
A mi, ens ha convençut, eh?
Jo crec que Josep Maria,
si no planteja de continuar endavant
amb el món de la cuina, malament, eh?
Sí, home, sí.
Perquè, Josep Maria, tu, els dies de cada dia,
no et dediques al món de la cuina.
És una cosa que t'agrada a tu especialment.
Sí, sí, a veure, realment...
Bé, és que suposo que és que m'agrada menjar,
i llavors...
Clar, i s'ha de fer, no?
I s'ha de fer.
I m'agrada menjar bé.
I llavors, doncs, vaig provant,
i sempre que faig, jo què sé, amb els amics,
jo què sé, una miqueta pollast,
amb aquestes espècies...
Sí, o sigui, sí.
Sempre vas provant cosetes i...
I a vegades la carn,
amb dues gambes i unes petines almejas,
fas una parella i amb dos patentets
que acabi de fer d'allò...
I clar, llavors...
Llavors, ells dius,
oi, això com és, si això no l'ho he vist...
Però que bueno, veus.
Per què?
Perquè t'agrada.
Ara, a Josep Maria...
Fantàstic, eh?
Ara li passarà una cosa.
Quan algun amic tingui un compromís...
Home, ja s'ha d'anar aquí de part a trucar.
Oh, i tant!
Ja sap el que li toca.
M'ho ha sentit abans que ho deia.
I ell content.
Que li ha estat sortint un munt de comandes.
Ja sap el que li toca.
Ara freneu-vos, eh?
Freneu-vos una temporada.
Ja ho veurà, ja ho veurà.
No, com que t'agrada, disfrutaràs.
Sí.
Oh, i tant.
I el que disfrutes és quan veus que la gent...
Com s'ho mengen.
Exacte.
El que passa és que, a vegades,
veure la cara que posava el Josep Maria
quan li van dir que era el guanyador.
Va ser un poema.
Sí, però teniu la foto, allò que dius,
la instantània.
La germana m'ha dit que hi ha una foto,
jo encara no l'he vist,
però diu, la teva cara,
et poses les mans al cap...
Ara, hi té una altra cosa, eh?
Que sa mare va saltar també, eh?
Home, clar, clar que sí, home.
Sa mare, quan va sentir i va anar a buscar allòs,
escolta, va saltar, eh?
No et pensis que...
Vull estar molt contenta per ells.
Sí, sí, sí.
Tenia força representació familiar.
Tenia la cleca, tenia la cleca.
Va escoltar tot el club de fans.
Però jo crec que no els coneixia
i s'ha d'haver perdut, doncs,
fent el d'allò.
Quan va dir...
Jo, ben, doncs, el va haver perdut.
Clar, clar, clar.
Que més molt jove, que dèiem.
Però no tots els que hi van,
més menys, amb aquests,
amb aquests no els coneixia, no?
I quan va dir el d'allò,
bueno, dic, no falla,
aquesta senyora és...
és part del romesco.
perquè va saltar.
A una de les responsables.
A una de les responsables directes.
Va saltar, escolta'm, com sigui això.
O sigui que...
Sí, sí.
Ella va ser com si fos la cullera
que remenava el romesco.
La que donava l'empenta.
La que donava l'empenta per aquest romesco.
I, per cert, el que dèiem,
que després, normalment,
quan ja se sap qui és el guanyador,
es fa la rifa de totes les cassoles.
Sí, sí.
Se subhasten.
Se subhasten.
Jo no sé si vas,
jo que dius,
mira, que me la vull emportar cap a casa.
La vau aconseguir, sí?
Se la van emportar.
Molt bé.
Un preu més o menys raonable
o va haver de lluitar-la?
No, no, no.
De fet, van fer...
Els preus van ser.
Van fer la subhasta,
com es fa al peix,
que es fa...
Lògic.
Que es fa de la baix.
Ah, molt bé.
Van començar per 60
i a 55 m'han dit,
no, ens la juguem més.
Parci de cas, no?
I llavors, cada caçola
es anava subhastant
segons el que havia guanyat.
Clar.
I clar, llavors la gent
pujava segons, clar,
hi havia el basor del port,
que va tocar molt bé,
ho sabia fer,
i llavors,
i ara farem la subhasta
tipus quan se feia el pòsit.
A més, és molt xulo,
perquè a més et quedes debat, eh?
Sí, sí.
I clar, quan baixava,
de moment, va,
i llavors quan anava baixant,
aquell deia,
ve si me la prendran,
a veure, bom.
És el que deia, mare.
M'entens?
Vull dir, era interessant, també.
Era un espectacle.
A mi em va agafant fred,
perquè estava en el meu núvol.
Clar, tu encara estaves de festa, ja.
Llavors, jo pensava que va dir,
bueno, però era de sortir així,
jo pensava que tiraria cap amunt,
perquè sempre, com que altres anys
sempre ha tirat cap amunt,
dic, bueno, vinga, va.
I va començar a tirar cap a baix,
i quan va em dir 55,
jo pensava que algú
tindria dret a rèplica,
i no, perquè jo no havia sentit
que farien la subhasta
com el peix.
Jo vaig dir,
que ho farem, tipus,
quan d'allò,
com que no és tant el que no saben,
no saben d'això.
A mi m'hauria passat el mateix
que amb el Josep Maria,
jo que dius,
perquè no m'ho emporti,
amb 55, ja plegueu,
plegueu ja que això m'ho emporto jo, no?
No, a part, havíem fet...
I aquell dia dinar familiar.
Sí, bueno, de fet,
ja per la tarda,
el dissabte per la tarda,
jo vaig estar preparant,
que havia comprat dos raps,
ja feia temps,
i els tenia congelats,
dos senyors raps,
que feien dos quilos,
o així, cadascun.
Déu-n'hi-do, eh?
Ja et cavien a la vida.
Sí, sí, ja.
Ben talladet, no?
D'acord, d'acord.
I, bueno, res,
havia preparat la salsa ja,
només feia falta picar-la
i ficar-la.
Ah, molt bé.
I jo dic, bueno,
doncs depèn dels que siguem,
comprem-ho en la cassola,
però ja, com que dic,
si quedo bé,
dic que sàpiga que és cara, eh?
Els vaig dir als cosins.
Però, bueno,
al final,
com que vam sortir guanyadors,
vam dir,
que no hem de comprar gas, sí o sí.
Molta gent,
clar, llavors,
tal com van sortint les cassoles,
ja més d'això,
va baixant.
Va baixant el preu.
I una cassola,
que són 6 reaccions,
més o menys,
de rap,
clar,
pels preus que era,
doncs ja,
si vas a un restaurant,
no ho es tapes,
ja quasi que també,
i dius,
una vegada,
m'entens?
I no és perquè no vinguin a restaurants,
aneu a restaurant,
que s'ha de consumir, eh?
I es van vendre totes
i la gent va marxar.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
I passa això, eh?
per quedar-se-la, saps?
Home, clar, home, clar.
I després,
quan arribes a casa,
sempre te penses
que la teva és la millor.
Sí.
A més,
a vosaltres,
amb tota la raó del món.
No, bueno,
i sobretot,
suposo que si no has quedat molt bé,
dius,
a veure,
què he fet malament?
Què li passa?
Sí,
però aquest que dic,
que no va posar la sa
i va quedar...
No sé, això.
Saps com vull dir?
A vegades passa
que un petit detall,
i com és això?
i dius,
me cago,
tens raó,
saps?
Però ja no hi ha remei.
I dius,
per entès,
com també hi ha alguns
que participaven abans
i quan van guanyar
el d'això,
de mestre Bruma Escaire,
ja no han participat.
Ah, no?
No,
per por que després
que hi hagi dos últims.
Ah,
però si és igual, això.
O és igual.
Tot depèn,
tot depèn de cada un,
saps?
És el nom,
és el nom.
Perquè un altre,
com que som,
la gent som com som,
eh?
Dic,
xec,
doncs,
no presumies,
doncs què?
ha passat en guany.
Però es pot tornar
a participar, oi?
Sempre.
Ah, vale.
Jo també?
Clar.
Sí, sí, sí.
Has de fer-se el títol,
ara, eh?
Jo no sé si arribaré
perquè ara,
això com a lo dels campions
mundials de futbol.
D'aquí dos anys
se farà.
Llavors, d'aquí dos anys
quan se faci,
si no es fa abans,
llavors a tu
se t'invitarà
a ser del jurat.
Ah, vale.
O participar
o jurat.
O sigui,
aquest que havia de vindre
avui,
a ser jurat,
el Gisbert aquest,
aquest ha quedat
sigut del jurat,
però és el que va guanyar
fa dos anys.
Llavors, clar,
s'invita a ser del jurat
o participar.
I n'hi ha que, clar,
llavors dius,
escolta'm,
però jo presumeixo
de mestre major
Rumescaire
i si no,
hi quedo el 12
o el 15
o d'allò.
Llavors,
no, no,
però llavors ve la ironia,
xe,
que et pensaves,
doncs,
si entra,
no passa entre totes.
Però també és bonic
la participació
allí,
la gent i tot,
jo no sé.
El que passa...
No sabia que eren
tot dolents
que els cuiners,
eh,
el que passa,
és que és ara
que, per exemple,
molts pescadors
i pescadores
i jocs de pescadors
que participaven
s'han fet grans.
Ja.
Perquè pensa
que es va començar
l'any 51.
I clar,
hi ha gent que llavors
eren normals,
però clar,
al cap de 50...
Ara també són normals.
Però prefereixo,
però imagina tu ara,
d'aquí 50 anys,
d'aquí 50 anys,
que diguin a tu
o a ta mare...
Anar a fer un romesco.
A mi no crec
que m'ho diguin,
eh.
No,
no,
no,
és el que te la va dir,
eh,
jo la hi veig.
La picada
amb el morter
l'haurà de fer un altre,
a mi.
El que passa,
el que és curiós
és els morters
que hi havia,
veus una variació
de morters de pedra
que jo a casa
la dona
no m'ho deixe fer servir.
No.
Com l'ha de rentar
i pesa...
Ah, sí,
és un problema
de rentar,
sí que és veritat.
Com que pesa,
com que pesa.
Però és curiós
perquè, doncs,
són diferents pedres,
saps?
Jo recordo
que hi ha col·leccionistes,
eh,
jo venia
quan jo tenia
el botí
i el taller
i del poble,
hi havia un catedràtic
alemany
que jo sempre,
quan hi ha uns antiquaris
anaven pels pobles
i jo els hi comprava
els morters
per aquell senyor.
I cada any
10, 12, 15 morters
se'ls prenia
cap a la mània
perquè col·leccionava
pels diferents pedres
que hi ha,
saps?
Molt d'això.
Per això
sempre hi ha coses
curiósas
lligades amb el menjar.
A veure,
un morter, no?,
lligat amb tot això,
doncs,
hi ha de col·leccionar.
Que no us queda més temps.
No estàvem aquí tan a gust,
la mar de bé,
ara ja havíem agafat
el morter i tot.
allà teníem la picada
ja per fer, eh?
Per dir la sort
que els morters
estan nens,
avui no els han de rentar.
Sí, avui ja fa falta,
hi ha més morters, eh?
Bueno,
hem passat un rado
d'estornar dels romescos.
I amb l'avi,
com sempre,
anem aprenent coses,
o sigui,
ens quedem tots aquí
amb la boca oberta
com els nens que som
amb qui es compta el meu avi.
I tant.
Que ens agrada
escomptar,
que ja ho sap.
una cosa,
vull dir que anem d'això.
Doncs res,
que un compromís
de cara a un futur
no gaire llunyà,
que això s'ha de tastar.
No,
allà estem ha sigut això.
T'ho tinc en compte
que estem aquí a la ràdio.
Allà estem ha sigut això,
que hem portat les coses
per no poder fer el foc,
no hem pogut fer el romesco.
S'ha fallat la ubicació.
Deus això,
deus això.
I és a Maria,
gràcies,
el vostre major romesca.
Escolta,
no donis l'adreça
del Josep Maria.
No,
perquè la gent llavors
començarà a dir,
escolta,
tindre prou,
ja tindre prou.
Per això ho dic,
amb els coneguts i familiars
ja en té prou.
Per això,
per això.
Si que et passa això,
escolta,
com ho vas fer?
Escolta,
em queda això.
Escolta,
un dia que el facis,
digu-m'ho,
que vull veure com ho fas.
A mi,
vostè agafaré el telèfon
que si jo tinc algun dubte
també el farem arribar.
Allò hi sé.
Dóneu gràcies a tots.
Bona tarda.
Bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.