El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català.
El millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amor i catorze mariners
eren escuts a Calella, eren escuts a Palafrugell
quan el català sortia a les mans.
Ai, que ja el tenim, l'avi preparat, eh?
Avi de nou, bona tarda, com està?
Bona tarda, mira, anàs a dir, ja tinc una miqueta com la gola,
no d'allò, però bé, això no té a veure per poder parlar,
com tot me sentin...
Saps la sorpresa que li deia que tenia per vostè?
No, de tu no m'estranya res, sempre tinc sorpreses amb tu.
No, perquè la setmana passada, no?
I fa diverses setmanes que anem preparant la gent,
que s'escolta per la nit de tots sants, per fer la castanyada,
i clar, vostè i jo, això com que de panellets,
entenem-li un justet per menjar, no?
He pensat, dic, perquè no ens posem en mans de professionals
i que ens expliquin com va això de la pastisseria
i com van els panellets per aquest 2012.
Què li sembla?
Saludem el Toni, que és el propietari de la pastisseria.
Sí, encantada.
Que tenim ara mateix via telefònica.
Toni, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Què tal? Aquí, enfanyat.
Amb molta feina, no?
Les manes en la massa.
És que l'avi i jo, això de les manes en la massa,
l'agafem d'una altra manera.
No en sabem.
No en sabem.
Anem als professionals, que ens donarem un cop de mà.
Jo estic segur que això que dius,
que quan un s'està dintre amb el seu ambient,
jo crec que el temps passa d'una manera que no t'ho dones compte.
jo crec que ara deus estar en un ambient...
Escolta, però també m'agradaria estar aquí ara
a veure com fas els panellets...
I pastissets, i pastissos, i...
Home, jo m'imagino...
No sap vostè les coses que arriba a fer
i que passen per les seves mans del Toni, eh?
Sí, sí.
Que són fantàstiques.
Jo crec que quan un pastisser és professional,
de veritat...
Sí, sí, que li agrada, que ho té de la sang, no?
No té secrets en fer pastes,
perquè jo crec que sempre he de buscar a veure
què posen per fer una cosa més d'allò,
perquè això passa com altres coses, no?
Jo sempre et miro quan veig un pastisser
que s'hi porta gorro, no em porta,
que s'hi va davantal, no davantal,
en farinat, brut de pasta, el que sigui,
llavors veus que dius,
aquest deu estar preparant,
què deu estar pensant,
què deu estar fent, com ho fa,
i llavors estàs pendent a veure
amb la il·lusió que fan.
Això és com el pescador,
com ara una altra fenya, vull dir coses d'aquesta,
però dintre la pastisseria,
el que passa és que avui en dia
sembla que s'hagi tret una miqueta de mèrit
als barbeders professionals pastissers.
Per què?
Tothom sap fer pastes,
tothom sap fer d'aixòs...
Oh, però aquí hi ha les d'aquest.
Perquè si queda més torrada...
És que ja la volia que fos més torrada,
és que volia que fos crua,
però sí, que sempre queda aquella...
Ara un pastisser no té excusa.
Oh, i tant.
ha de ser com ha de ser.
Toni,
ens explicaries així per sobre com...
A veure, no, si hi ha algun secret no ens ho diguis.
Com feu vosaltres des de la pastisseria Trill
aquests panellets
que, mira,
hi estan regalimant la vídeo
i encara no els hem vist.
Hem vist fotografies
aquí al Facebook
que heu penjat
i que tenen una pinta.
Home, de secret sempre n'hi ha en algun
que tampoc no el diré.
Ah!
Llavors ja l'hem malament.
Veus com jo ja he insinuat a algú
per fer un prevenció.
És que la vida t'ensenya molt.
I tots tenim els nostres secrets a la vida,
cadascú amb el seu.
Però és una cosa ben fàcil, eh?
Sí?
Sí, és pràcticament et mella sucre
i molt d'amor, molt d'amor.
I molta paciència per anar remenant
i anar triturant i anar fent o no?
Sí, mella sucre.
No, bueno,
si tenim les nostres petidores
poses l'emella, la sucre
i, bueno,
clares d'ou
o llavors les essències,
limona o vanyilla
i llavors, pues bueno,
llavors ja cadascú
ja va al gust que li hagis de donar, no?
Ha sortit algun gust excepcional
enguany, Toni?
Bueno, enguany hice de xocolata
i de xartrés.
Com o no?
Com o no?
Ai, que dolentes que deuen estar.
Ai, que dolents de xocolata
i de xartrés, avi.
Escolta.
Avi, per l'amor de Déu,
me farà pujar de sucre el Toni, eh?
No, no, aquí el que passa és una cosa.
Què?
La gent estem acostumats
a un tipus de panellets.
Estàvem acostumats.
I ara, clar,
aquí hi ha aquesta espècie de concabiditat,
aquesta cosa de veure qui com i quan.
La gràcia és tant trobar, veus?
Ell ja ha tret dues coses ja
que la gent...
Ai, com són aquestes panellets?
Ai, o sigui,
que quan vas a un poest
i veus totes les panellets
ja saps com són.
Vull tant.
Com són?
No, quins gust tenen.
Perquè a vegades,
segons ho s'ha fet o no ho ha fet,
són més bons o no tan bons.
Perquè, clar,
aquí donem fe, eh?
Donem fe que estan boníssims.
Tothom no sap fer.
Bueno,
però quan vas a un poest
i tu dius,
coi, xica, com són aquests?
Què és això?
I llavors ve la temptació
i, clar,
provar,
i això de provar,
de xocolata,
a veure com són,
i el chart 3,
que és el que ve això,
doncs clar,
això és una novetat
que sempre és convenient.
Dir,
mira,
a tal pastisseria del Trill,
que em sembla que és el carrer Pinissoler,
no?
Sí.
Mira ell com ho sap.
Mira,
mira,
l'ha apuntat ja,
l'avi.
Perquè em recorda
aquell gran escritor tarragoní,
també.
En Pinissoler.
Pinissoler,
que es va criar també
una dida al Serrallo,
ja veus tu,
dic una cosa
com va amb l'altra,
no?
Vull dir,
i que coincideixis
que al carrer Pinissoler
creïs un tipus de panellet,
fantàstic.
També és història,
el que passa
que és història dintre
el que ens agrada
o agrada aquesta cosa.
Perquè molts ho miraran
i diran,
ai,
si jo m'ho pogués menjar,
això però no puc menjar-ho.
És que també són els problemes,
aquestes coses que feu els pastissers,
també són els seus problemes,
perquè hi ha gent
que amb ganes
no poden,
no pels cèntims,
perquè avui en dia,
però és...
Fem-ne esforç, no?
No, no,
el cos,
que et trobes,
hi ha coses malalties
que no pots menjar
segons què
i la vista
te se'n va,
però també és,
també encara hi ha una cosa
molt important,
que hi ha coses
que encara te les puguis menjar,
el fet de veure-les
com a novetat.
Sí, sí, sí.
És una sorpresa.
És una sorpresa.
Doncs,
gràcies
perquè he creat aquesta cosa,
perquè l'interessant
és no ser la rutina
de cada any,
que hi hagi sempre
una creativitat
i això
dona
a entendre
que ets un bon professional.
Doncs sí.
I Toni,
una cosa,
aquest de xartrés
que m'explicaves,
aquest panellet,
quina forma té?
També una forma així,
rodoneta o...?
Sí, sí, sí,
rodoneta igual que els altres,
l'únic que, bueno,
té una miqueta de color
verd
per diferencial,
perquè és amb
xartrés verd
i xartrés groc.
Ah, o sigui,
mira,
de les dues cases.
tipus mamadeta.
Molt bé, molt bé.
Escolta una pregunta.
I no t'has acudit
fer-la en forma de botella?
De botella?
Clar.
Per marxar una miqueta
del normal,
allò en miniatura,
tipus botella,
com que la botella
del xartrés avui en dia
s'ha fet tan internacional,
m'escolta,
un panellet
amb la formeta
d'una botelleta
de xartrés
també fora molt interessant.
Sí, perquè ja que tenim
el panellet
que també és com un roballó,
també podria ser la botella.
M'entens?
Bueno,
l'any que ve
posarem en marxa.
Vinga.
Si ho fas,
avisa'm que m'agrada
veure la inauguració
del panellet
en botellet.
Molt bé, molt bé.
I perdona,
perquè jo soc...
L'avi és així, saps?
Però, avi, una cosa.
I, Toni,
no teniu vosaltres
massa feina
durant aquests dies
com que, a més a més,
aneu buscant...
Jo l'hi anava a dir,
l'hi anava a dir,
però, bueno,
aguantat, aguantat.
Però, escolta,
ja t'ho dic jo.
Però, escolta,
potser també et compensaria...
Ah, sí.
M'entens?
Sí, sí.
Potser et compensaria aquest
amb altres
que no es venen tant.
Sí.
Bueno, una cosa per l'altra,
veus?
L'avi mirant el negoci, eh?
Tots se venen, no?
Però l'atracció
és allò que diem, no?
Sí, sí, la gent compra molt
pels ulls.
Sí.
Correcte, correcte.
I per provar.
A veure, uns, escolta,
tenen en compte una cosa,
quan hi ha una novetat d'aquestes,
hi ha dos coses diferents.
El que ve,
per assaborejar-ho
i el que ve a veure
si pot criticar-ho.
Sí.
Però aquests ja són menys,
Javi.
Aquests ja són menys.
No, no, no,
és que avui en dia,
avui en dia dintre...
No, no, és que és així.
Jo saps com soc,
jo et dic les coses,
però l'experiència m'ho ha ensenyat.
Però és interessant
perquè això també donen motius
a que parlin de tu.
Ah?
Sí.
Aquest és un altre.
Entes com vull dir?
Perquè mentre te critiquen
o te laven,
parlen de tu.
I això és propaganda barata.
Però una cosa, Toni,
no deixem les coses
més tradicionals,
perquè el de pinyons
segurament que t'hauràs fet un fart, no?
Sí, el de pinyons
és el rei.
Si no tens de pinyons,
no vens els altres.
Això està clar.
A més a més,
és allò de
sempre agafem 4 o 5 de pinyons
i dóna'm la resta de la varietat.
Sí.
Però els 4 o 5 de pinyons,
la família,
jo què dius,
un per cap
i que si no,
no entren a casa.
Correcte, correcte.
El de pinyons és el que agrada més.
Enguany han sortit més,
o es nota que la gent s'espera
de cara al dia
o a la nit de la castanyada?
O sigui, demà espereu
el gran volumen de gent, Toni?
Sí, sí, sí.
Avui la gent agafa 3 o 4
per provar-los
i això
i llavors demà ja...
Però bé,
les formes
de tot el que veus
deus tenir una clientela
feta,
que aquesta clientela
arrossega una altra clientela.
O sigui,
l'interessant
és ser un bon professional.
Sí.
Si és un bon professional
que tens una clientela
que té ja
com un lloc
on s'ha pogut anar trobar-lo bo,
aquest parla
i un parla de l'altre
i doncs,
i és clar,
i la gent també espera
en l'última hora
perquè doncs,
clar,
a veure qui vindrà a casa,
a veure si em conviden
o si convido,
perquè clar,
aquest dia és un dia
d'aquests que et conviden
o convides.
I clar,
també,
segons a qui et convida,
pots presumir
de portar
una bona pendejeta
de panellets
fets per casa teva
o no que sigui,
no?
Sí,
sí.
Jo aquests dies
ho estic repetint molt
perquè tothom s'atreveix
a fer panellets
o aquí van a aquest preu,
allà van amb un altre
i cap aquí,
cap allà.
I jo sempre dic el mateix,
d'atmella n'hi ha de molta classe,
d'atmella n'hi ha de molta classe
i, bueno,
el gramí de pastisseria
de Tarragona
gasta el pinyó
de primera qualitat
i l'atmella
de primera qualitat
i si gastes bona qualitat,
no n'has de tindre
cap de problema.
Sí, sí, sí.
Al contrari.
Saps què passa?
Perquè saps que va sobre segur,
no?
Sí.
Saps què passa avui en dia
que a tot arreu
hi ha panellets.
Abans,
la gent,
esperaves,
com sempre parlo
i parlo per Nadal,
per festes aquestes,
esperaves ja
la botiga clàssica
del barri,
del carrer
i esperaves
l'última hora
aquella cosa
i ja sabies
que d'allò.
Però ara resulta
que vagis per llum,
vagis,
veus si hi ha panellets,
hi ha bandejes,
amb paperines,
amb ofertes,
amb d'allò.
Bueno,
i dius,
bueno,
sí,
perquè a última hora
quan un vols
mirar el cursó
és menjant
i mira,
tot t'agrada.
Vé,
si m'hi ha tot t'agrada
en el sentit,
en general.
Però,
sempre queda
aquella coseta
de dir,
escolta,
me n'estimo més
sis.
Menjant dos,
sí,
dos abons
que no sis dels altres.
Per això,
l'oferta
és la professionalitat
de la pastisseria.
Perquè les pastisseries,
jo recordo
aquí a Tarragona
i ara no és perquè,
com que ja ha passat
i el que sigui,
jo recordo
que abans de la guerra,
al carrer Podaca
i a l'abri pastilleria
el Vivert,
el Jaume Vivert,
l'he conegut molt,
doncs pensa
que en la guerra
principalment
o al principi
després de la guerra
o el que sigui,
llavors els trens
de cercanies
passaven per Tarragona
i la gent que venia
a comprar Tarragona,
els valencians,
la roba,
això,
no deixaven d'anar
a agafar el tren
i passar per la pastisseria
de Vivert
perquè els pastissets
i aquelles pastes
que feia ell
especials
ja
amb un
propi d'ell.
No m'entens?
Per això et dic
que vosaltres,
cada pastisser,
teniu la vostra cosa,
i la vostra competitivitat
ha de ser aquesta
professionalitat
i crear
com tu has fet ara,
crear
doncs dos tipus
de panellet.
Doncs i d'altres coses,
i ara la gent,
hi ha la gent
quan,
ah,
doncs escolta,
a d'on sabies?
Jo,
escolta,
anir a provar-los,
què passa?
A provar aquest,
doncs mira,
una vegada estic aquí
Agafa uns altres,
no?
Jo faré uns quants d'aquest,
saps?
Per començar.
Ja no és el mateix
que anar al supermercat,
que no ho critico,
perquè és un puesto
que a vegades
te soluciona problemes,
te solucionen les coses,
no?
No és el mateix
anar allí
i agafar una bandeja
d'aquells
que està embolicada,
que ja fa 5 o 6 o 3 o 8 o 2 dies
que està allí sense,
saps com vull dir,
trobar-ho,
acabat de fer,
i a més avi,
que el Toni
quan vas t'atén,
parles amb ell,
et pots arribar a dir,
doncs mira,
si t'agraden més aquests,
prova aquests altres,
que això també jo crec
que és un bon què,
escolta,
i que no és la indiferència
que si agafes un i et surten volament,
doncs mira,
ara et diré una cosa també,
que el que diu
i l'afredor,
això de provar,
provar el tanto,
perquè hi havia gent
que al mercat,
quan un home
anava en pla de treball,
o que acabaves
per anar a comprar alguna cosa,
això quan,
no ho toqui,
això no es toca,
entrava un senyor
tot mudat,
i escolta,
i mira això,
tasti-ho,
veurà que és bo,
tasti-ho,
i aquell saps què passava,
tastant, tastant,
doncs esmorzava,
vull dir que tu el tanto
a donar a provar els panellets,
perquè a última hora potser no els vendràs,
perquè ja marxarà,
ja marxarà,
ja marxarà a servir,
és un consell de,
sense perjudicar ningú,
són anècdotes de,
que són viscudes,
Toni,
avi,
que el Toni el tenim a la feina,
que l'estem aquí destorbant
i que portem una estoneta
i que ell ha de continuar,
que deia,
les mans a la massa,
i segurament que deu tenir la pastisseria
ja,
jo estic d'acord,
amb tot el moviment de,
precisament del que dèiem,
però pensa,
pensa també,
que ha d'estar content,
jo estic content de poder parlar,
perquè en vez de parlar d'una altra cosa,
parlem amb ell,
fem un programa amb ell,
especial amb ell,
perquè recordem aquesta cosa,
doncs ha d'estar content també
d'aquest contacte,
perquè a nosaltres s'escolten,
diuen que s'escolta molta gent,
almenys,
jo vaig pel carrer i em diuen,
et vaig sentir,
ah sí,
això que vas dir,
doncs va bé, va bé,
això vol dir que Toni,
Toni,
et dius?
Sí,
sí.
Doncs estic et content,
perquè avui t'has sentit a tu,
i a la Sílvia,
i a l'avi,
diguem-ho així,
s'han sentit bastanta gent,
i que tinguis bona venda de panellets,
i el que no són panellets també,
perquè clar,
una cosa porta a l'altra.
Ja vi,
perquè n'hem parlat d'enlàstic,
perquè n'hem parlat d'enlàstic,
aquí ja estaríem tres quarts d'hora més,
aquí ja la cosa ja s'embolica,
i més ara.
No,
no,
perquè jo,
no el toquem,
no el toquem,
jo el d'enlàstic vaig veure
quan se m'ha cremat el camp de futbol,
quan de com...
Sí,
que dic,
això dic,
deixem-ho,
que no estic jo per...
No cremem més,
és que diria coses que potser diran...
Vols dir?
Yes.
Toni,
moltíssimes gràcies per atendre'ns.
A vosaltres.
Gràcies per haver estat compartit amb nosaltres aquests moments,
i que vagi molt bé.
Molt bé,
d'acord.
Un peto anàl·li.
I bona castanyada.
Re de Halloween,
eh?
Bona castanyada.
Castanyes,
castanyes a punt de pala.
Vinga.
Gràcies.
Vinga,
rebebre.
Adéu-siau,
adéu,
gràcies.
Doncs,
el Toni,
que l'hem tingut,
perquè ara el deixàvem,
el deixàvem que marxi,
i el Toni ens ha fet,
doncs,
un regalet,
tot s'ha de dir.
Un regalet d'una petita safata,
per tota la gent que ens estigui sentint,
perquè pugui tastar aquests panellets,
i el que hem de fer,
avi,
convidem la gent que ens estigui sentint,
a que ens truqui,
i farem entre ells,
doncs,
un petit sorteig.
Jo recordo,
el telèfon és el 977 24 47 67,
les persones que ens truquin,
les apuntarem,
i al final del programa,
per tot això anirem obrint-ho,
al final del programa,
podran aconseguir aquesta safata de panellets,
gràcies a la pastisseria Trill,
que recordem,
que es troba al carrer Pinés Soler,
de la nostra ciutat,
número 24,
i que a més a més,
que podrà,
mira que el Toni,
tal com és ell,
mira que no posi,
potser,
un d'aquests de xar 3,
eh?
Dins d'aquesta safata,
avi,
què li sembla?
llavors,
jo com que la safata no l'obrim naltros,
sinó que serà la sorpresa perquè l'atregui,
naltros només la veurem,
naltros només la veurem,
no la sentirem perquè s'ha tapada l'olor,
però almenys la vista,
la vista sí que la veurem,
però que la disfrutin els oients.
Però a vist,
estava i m'agrada,
quan parlem de panellets
o parlem de coses
i tinc l'oportunitat
de parlar amb el Toni
de la pastisseria Trill
i mira,
i comentar una miqueta
doncs com ho fan ells
i dir-nos així
per sobre la recepta
que clar,
sempre,
cada maestra i jo
tenen el seu librillo.
No,
perquè hi haurà molta gent
que està pendents
i després diran
mira,
jo tot,
i llavors el millor no el surt bé
i diran
i ara,
sí,
m'entens?
Perquè quan dons una fórmula,
per exemple,
com el romesco,
si no la fas
com s'ha de fer,
d'altres cuides d'algú,
doncs que passi malament.
I llavors dir,
això,
no,
no,
sí,
sí.
Avi,
que tenim la primera trucada.
Sí?
Bona tarda.
Hola,
hola,
qui ets?
Inma.
Hola,
Inma.
Inma,
et saluda també l'avi Ramon,
eh?
Hola,
avi.
Hola,
nena.
Digne nena,
perquè jo sempre digne nena,
eh?
Sí,
ja,
bueno,
l'aveu sí que la tinc nena,
no?
No,
però tu ets molt jove,
va,
Inma.
Home,
sí,
ja va bé,
ja va bé,
ja va bé,
això vol dir que...
Saps què passa?
Que jo dic nenes i això,
perquè ho sóc l'avi,
tots sou nets per mi,
i els nets sempre són,
per mi són petits,
bueno,
petits no,
són jovenets,
i sempre tenen aquesta coseta dolça,
que t'alegra una miqueta la vida.
A vegades són revoltosos,
però...
Home,
hem de ser atalentat alguna cosa,
però,
però,
perquè siguin revoltosos,
els nets sempre són nets,
eh?
Doncs sí,
doncs sí.
Inma,
i a tu també t'agradaria,
no?,
portar-te aquesta safata de panellets
de la passi seria a Trill?
Sí,
i si ha de...
Si ha de ser atalentat el de Chartres,
millor.
Home,
el de Chartres,
tu creus que...
Bueno,
serà un...
Mira,
no sé si serà una sorpresa o què,
al millor,
al moment que,
doncs ja ho explicareu,
ja direu a veure qui li ha tocat.
Sí,
volia ser,
no?
Por lo menos,
mira,
si l'anque ve diríem,
oi,
està molt bo.
Exacte,
i a mi jo,
mira,
ja tenen amb...
Potser amb una persona fixa,
que va buscar allà els panellets,
no?
Sí,
per això és una novetat.
Per això,
per això.
Doncs,
Imma,
t'apuntem amb el número 1,
moltíssima sort,
i a veure què és el que passa després.
Molt bé,
gràcies.
Gràcies.
Un cap de Halloween i panellets i tot.
Bueno,
millor la castanyada,
que és la nostra,
no?
Sí,
la nostra.
Parlem cap a casa,
ens cobrem cap a casa.
Sí.
Gràcies,
Imma.
Adéu-siau,
bona tarda.
Bona tarda.
Recordem el telèfon,
ens deia l'avi,
977-24-4667,
l'Aima s'emportava el número 1,
rebem el número 2,
esperem el número 3,
no,
avi,
a veure si ens truca molta gent,
i després on endur aquesta safata de panellets,
gràcies a la necessitària tril.
no trucarem per donar més facilitats a la gent.
Mira que l'avi estava disposat també a trucar, eh?
Jo li deia,
avi,
doncs si vostè dissimuli,
i també truco jo,
amb un altre nom,
a veure si cola.
Bon dia,
bona tarda,
bona nit.
Bon dia,
bona tarda i bona nit.
Qui ets?
No te colis,
no te colis.
A veure,
a veure,
això me sona Ramon Bori,
però no ho sé,
no ho sé,
no ho tinc clar, eh?
Doncs no,
t'has de trucar.
Sí o no?
Sí, sí.
Hola Ramon,
bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
I a l'avi Ramon,
que ho tens aquí,
ho heu de fer.
Sí, sí,
estem aquí pendents de vosaltres,
mira,
nosaltres aquí parlant
i nosaltres aprofitant la xerradeta,
però bueno,
és bo.
Ja va bé, no?
Sí,
que no sé pastisseries,
que hi hagi gent que ofereixi el producte,
és molt interessant,
perquè la millor propaganda és aquesta,
saps?
oferir el client
per que ho tasti,
perquè tu podes tastar-ho,
si treus,
podes tastar-ho a casa teva
amb tranquil·litat
i podes anar a comprar
o no comprar
o dir,
vaig i fer propaganda.
És l'important d'aquestes coses,
saps?
I tant,
i sobretot és la qualitat.
Propaganda directa.
Sí, sí.
A veure si tens sort.
Ramon,
què?
que me n'alegro molt de sentir-te,
que fa,
ja fa,
ah,
ja fa,
jo no sé si diria que uns quants anys
que no t'has sentit per aquí per la ràdio.
No, tant.
No?
Home,
jo sé que d'altres programes sí que t'hem sentit.
Sí.
Veus,
veus?
Doncs benvingut una altra vegada,
de Carramon.
D'acord.
Gràcies.
I bona castanyada.
El mateix,
també per us altres,
el número dos per tu.
Va,
gràcies.
Adéu-siau,
adéu.
Doncs ja,
anem al número dos,
eh?
Avi,
anem al tres?
Vostès creu que ens trucarà alguna cosa més?
Sí,
si no,
ells ho perden.
No ho sé,
no ho sé, eh?
Ells ho perden.
No?
A veure,
ja ens ha trucat la Imma,
ens ha trucat el Ramon.
Jo obro el telèfon,
recordo que el tenim,
el 977 24 47 67,
i així ja podem comentar
i parlar amb algun altre oient
que ens estigui sentint.
Avi,
que tenim una altra trucada.
i més,
és gratuït.
Home,
i tant,
bona tarda.
Bona tarda.
Hola,
qui ets?
L'Amadeu Pujol.
Hola,
Amadeu,
com estàs?
Coneixo l'Avi fa molt de temps
i l'escolto per la ràdio
cada vegada aquí és,
perquè la meva ràdio és Ràdio Tarragona.
Molt bé,
moltes gràcies,
Amadeu.
Va bé,
va bé,
veus?
Sempre es pot tindre bona relació.
Oh,
i tant.
Entens?
Ja fa anys que el coneixo,
l'Avi.
Sí,
no?
Amadeu,
algun dia que vulguis
i et vagi bé,
vine aquí a l'emissora.
Sí, home,
sí.
I xerrarem.
Per què no?
Jo sempre vine un dia,
home,
així,
perquè ara pel telèfon
dius,
no dius,
deixes de dir,
en canvi aquí,
doncs,
escolta,
potser encara me faràs un favor,
no,
però m'alibiràs una miqueta
de la Sílvia.
Ja m'estranyava a mi,
que no digués això.
Ja m'estranyava.
Ja saps tu que la Sílvia
m'ha deixat això
i almenys m'alibiràs una miqueta,
et direm,
perquè,
clar,
fórem dos,
podríem llavors aliviar-s'un
per l'altre,
saps?
Amb Adeu,
a la jugular,
eh?
Amb la directa,
eh?
Sí,
i tant,
i tant.
Després dius,
Jo no fa res,
jo no fa res,
jo no m'hi fico,
jo no m'hi fico.
Jo les coses que dic,
puc anar equivocat o no,
però l'experiència,
doncs,
me fa parlar,
vull dir que,
i aquí,
no,
és que llavors sabràs
amb la Sílvia
que s'hi passa bé,
s'hi passa bé,
perquè,
encara que no ho vulguis,
encara que no ho vulguis,
espera,
espera,
que t'ha acabat.
Encara que no ho vulguis,
doncs t'anima,
tot això,
es m'ha entès?
Perquè a vegades jo he vingut aquí,
Artur,
sinceritat,
he vingut mal de cap,
no trobant-me bé,
avui mateix,
és un dia,
que passa un temps,
una miqueta dur,
s'ha de dir,
és veritat.
Van operar una cosa,
he estat d'aixòs,
he tingut que anar a urgències avui,
pensa que després d'allà,
del metge he vingut directament aquí,
però arribes aquí,
et trobes amb ella,
comença,
i com que són tants anys,
doncs ja és com si fos una espècie d'aspirina,
o no,
gelocatil,
que diu que és millor,
no?
Doncs si vens,
tu passaràs bé.
A mi també em fa falta la distracció,
perquè fa poc,
fa tres mesos,
me van operar d'aquí,
de l'esòfag,
i bueno,
i he estat bastant malament,
i ara ja vaig prosperant cada dia més,
els metges me diuen que estic bé,
jo ja estic content,
fai el que diuen,
ja vaig,
t'adrena.
Doncs els ters parellets,
si els treus d'aquesta paciçeria,
te li viran bastant.
Ui,
i si sols anar a xartreix,
ja t'ho dic ara,
del tot,
eh?
Del tot.
A madeu,
el número 3,
i gràcies.
Molt bé,
a l'altre.
Gràcies,
eh?
Vine un dimarts.
Bona festa.
Gràcies,
gràcies.
Adéu-siau.
Doncs sí,
és veritat,
a vinó,
i a què estem,
que vinguin aquí,
xerrem una miqueta,
i que ens expliquin els seus records de Tarragona,
i del que els agrada,
i el meu que han canviat els carrers.
I recordarem coses,
que a vegades,
que a vegades el m'ho expliques,
i clar,
llavors quan recordes,
tens raó,
quan,
saps,
vull dir,
podries ser molt distret,
eh?
Doncs sí,
doncs sí.
Jo recordo de nou el telèfon,
ja sap que soc així,
soc d'aquesta manera,
soc d'aquesta manera.
9,
7,
7,
24,
47,
67,
i han trucat la Imma,
el Ramon,
tenim l'Amadeu també,
amb el número 3,
donem el número 4?
Val.
Vinga,
saluda vostè,
avi.
Jo no,
però...
Bona tarda.
Ah,
això he de dir?
Ah, home,
digui, digui, digui.
No ho sabia,
ara,
cada, cada,
veus a ser la Sílvia,
m'ensenya,
està d'això,
veieu?
Bona tarda.
Bona tarda.
El nom...
Roger,
Roger Esnar.
Esnar.
És que saps què passa,
que a vegades hi ha noms,
que pel carrer us conec,
però a vegades pel nom,
quan conec tanta gent,
m'hi coneix,
avi aquí,
avi allà,
a vegades pels noms,
per això quan m'hi dieu el nom a algú,
m'agradaria una miqueta de referència,
de què, com,
perquè llavors jo tira més confiança directa
de parlar de segons quines coses.
Que ens coneixem?
Home,
jo crec que sí, eh, Roser?
Sí, jo crec que sí,
però coneixia més a mon pare.
Ah,
també podria ser.
Doncs veus?
Sí,
jo diria que sí,
que coneixia més a mon pare.
Com se diu?
Mon pare es deia Joan Esnar.
També li faltava una cama,
sempre estava allà per el Tòful,
el Gallo Morón...
Ah,
sí,
sí.
I sempre estava per allí,
jugant amb la gent,
i bueno,
era molt famós.
Sí,
sí,
però això em sona,
per això m'agrada,
doncs,
tinc una miqueta de referència,
perquè llavors jo ja,
doncs,
no vaig tan...
per dur no vaig,
perquè aquí estic tancant.
Si no el trobarem,
eh,
el trobarem,
però a vegades me'l perdo,
doncs,
amb qui parlo,
del que parlem,
molt d'això,
saps?
Doncs,
bueno,
mira,
doncs,
disfruta,
si la treus,
d'aquesta bandejeta
de panellets,
d'aquesta pasteleria
que...
Passi seria a Trill,
jo recordo.
...que està al carrer Pini Soler.
Exacte.
A més a més,
és que no crec que sigui
la novetat dels panellets.
Trobo que allí
hi ha també altres coses
que no tot l'any
són panellets,
tot l'any se menys
en classe de pastes.
Sí,
això sí.
Doncs,
doncs,
ja està.
Perquè ara,
el que...
Panellets,
panellets,
panellets,
és un dia,
això,
però conèixer llocs
on hi hagi variació
de coses
és molt important
a Tarragona.
Doncs sí,
avi,
i tant.
I a més a més
que ho fan amb mans,
jo que dius,
amb mans expertes
i amb una persona
que fa molts,
però que molts anys
que jo recordi,
que està al món
de la pastisseria,
que es diu molt aviat,
eh?
Uf,
no n'hi do, eh?
Encara que ja veuràs,
quan el coneguis el Toni,
ell és molt jove,
però ja veuràs
quines mans
i quins pastissos que fa.
Això,
això,
esperem,
que estiguin ben bons.
De totes maneres,
els panellets estan bons.
Home,
home,
amb l'amella.
Aquest dia,
saps què passa,
aquest dia?
Quina gana.
El sol fet de ser panellet,
ja sembla que et cridi
i ho trobes bo.
Veus?
Sí,
això és com el dia del torró.
Ja t'anava a dir jo.
El torró,
veus un munt de classes
de torrons,
però tots els trobes bons.
Sí, sí, tots.
Tots cap a dins,
tots cap a dins.
Després hi ha una cosa,
hi ha unes botelles
que quan es destapa
es fan puf!
Ai!
I això acompanya molt.
Al cava, no?
Un tal cava,
un tal cava,
Roser?
T'sona?
Tal cava, sí.
Són les botelles
que quan es destapa
fan puf,
saps?
I et fa gràcia
quan saps aquell soroll.
Roser,
el número 4 per tu
i gràcies per trucar-nos.
Molt bé.
Adéu,
sí,
bona tarda.
Adéu.
Avi,
que haurem de parar
momentàniament el concurs,
ja,
perquè hem d'acomiadar-nos.
Mira quina hora és.
Dóna.
I vostè agafa...
Ai!
Quant temps vols donar?
Doncs agafem fins al 6,
a veure si arribem,
però hem d'anar una miqueta més.
No, no,
vull dir ràpid.
5 minuts,
10 minuts.
5 minuts més,
vinga,
5 minuts més.
Tenim una altra entrevista
que ens està esperant
i hem d'acomiadar l'avi
i ell ha de marxar.
Per això,
què?
Bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Qui ets?
La Mònica Pujol.
Hola,
Mònica,
com estàs?
Doncs mira aquí,
preparada per anar a fer panellets.
Sí o què?
Sí.
I tu,
com ho fas tu?
Com fas els teus panellets?
Jo,
doncs amb la massa
jo la vaig fer ahir.
Ah,
les 12 hores de repòs,
que l'està.
Sí,
a la nevera
i ara,
bé,
doncs a fer els de cirera,
els de gossos,
i els de pinyons.
Però Mònica,
segur que et sortiran
molt dolents.
Home,
no ho sé,
espero que no,
no?
Fins que l'avi i jo
els tastem,
no podem dir res.
Ah,
bé,
no ho podem dir.
Quines indirectes,
eh?
Quines indirectes,
eh?
Quines indirectes.
A veure,
vostè ja sap
que jo soc de menjar,
no ens enganyem.
No,
no.
Que aquests voltets
que m'han sortit a la panxa
no són normals.
Ha de sortir del pinyol,
la mònica.
Ha de sortir del pinyol.
No,
i és molt interessant
això que una persona
és això.
Prova-ho.
Veus?
Mònica,
digue-ho,
digue-ho.
Prova-ho,
digue-ho,
digue-ho.
A veure,
a veure el que surt,
perquè fins que no estiguin fets
no podem saber a veure què surt.
Bueno,
ens haurem d'esperar una mica.
Bueno.
Que no sigui per nosaltres,
avi.
Bueno,
el dimarts de la setmana viner
estem aquí, eh?
Ah,
vale, vale,
no sapigueu.
Escolta,
però no vens un dia?
Jo crec que sí,
que ens expliques
per allà.
Per què no vens?
Per què no vens dimarts que ve?
Qui?
Tu.
Jo?
Per què?
Parlarem aquí, dona.
I de rebot em portes a l'Amadeu.
Sí.
Què et sembla?
Venim la família.
Vinga.
Sí.
Eh, d'acord?
A veure si pot,
que té la criatura,
que té la criatura
i sempre és una mica complicat.
La criatura no pateixis
que l'entretindrem.
No,
que és petiteta,
encara.
Però petiteta.
Ja tenim el pare
que ella es queda
amb la meva criatura.
Ah, sí?
Ja està?
Escolta,
no sé si ja donaves el biberon,
no?
No, no,
si ja té tres anys.
No pateixis
que l'entretindrem
i ha d'això.
Com a avi,
jo li explicaré algun conte
i veuràs que estarà calladet.
Ah, bueno, bueno.
Amb això quedarà sorpresa
de veure el quietet
que estarà
si jo li explico alguna cosa.
Mònica,
el número 5
i que hagi molta sort.
Molt bé.
Gràcies.
Dica, de res.
Adéu-sia, adéu-sia.
T'adam així, eh?
Vinga,
a veure si
l'esperem de cada setmana vinent.
A veure,
encara que no hi hagi
no posem un compromís,
per l'amor de Déu.
No posem un compromís.
Encara que no hi hagi panellets,
nosaltres veniu,
farem una miqueta de xerrateta.
Clar.
Bueno, a veure,
nosaltres els animem
i a veure què sé el que passa.
A veure si arriba
la darrera trucada,
almenys aquesta tongada
de trucades,
perquè després tornarem
a obrir el telèfon,
estigueu a la White
i, avi,
si no arriba no passa res,
hem d'acomiadar-lo.
Però tornem la setmana vinent.
Està té l'experiència, no?
En castellà diuen
la quinta va la vencida.
A veure, a veure.
El deixem per la setmana vinent
a l'espai de l'avi Ramon
i hem d'anar tancant aquí.
Ja parlarem.
Ho hem parlat d'una pastisseria.
Ah, m'alegro molt de sentir-lo.
I, a més a més,
estic content
perquè he sentit directament,
perquè dic,
no t'escolto,
però almenys ho vull sentir
directament alguns oients,
que això a mi
m'adon més alegria
i satisfacció, eh?
Molt bé.
Doncs aquí una miqueta
obrirem.
Obrirem després el Beta,
apunteu-ho bé,
després el Beta
tornarem a obrir el telèfon
per agafar més trucades
per aquest safata de panellets
i farem el sorteig
abans de tancar el programa.
Avi, que ha estat un plaer com sempre
i que l'esperem la setmana vinent.
Bona castanyada.
Bona.
No mengi molts panellets.
No.
Compte el sucre.
No, el sucre, rai.
Ho sé que vostè té...
Ostres, t'ha fet un toro, avi.
Jo.
A mi,
sí,
i per acabar la cosa
amb mitja en cuina,
a mi que fa por
que les castanyades
que es foten
els del govern
no arribin a nosaltres.
Ui, no,
hi arriben ja.
Ui tant.
Però vull dir
que se'ls fotin
entre ells de moment
i que a nosaltres
de ser tranquils
i us donin el que es perteneix
que és el que necessitem.
Ui tant, i tant.
Tants?
Doncs, avi,
de nou gràcies.
Adéu-siau, bona tarda.
De perfidies i traïcions
I en el mar de les Antilles
Retronaren els canons
Els mariners de Calella
A ti souvit el de la
Gràcies.