El meu avi va anar a Cuba a d'Ordo del Català,
el millor barco de guerra de la flota d'Ultramar,
el timoner i el nostre amo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans de la guitarra solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
Doncs aquí ja el tenim, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ara me deia l'avi, donar la recepta, no la donarem?
No, és veritat, avi, no donarem la recepta de com es fa,
precisament el promesco per a cadascú,
seria de cada maestra i jo tienes un librillo, no?
Sí, el que passa és que cadascú el fa al seu estil
i el meu dirà-se una cosa, l'altre dirà l'altre
i sents un i tu així.
Però, de fet, la base és la mateixa.
El que passa és que a l'evolucionar els paladars
i allò jo, tu i l'altre,
un hi posa xocolata, l'altre hi posa crema,
l'altre hi posa nata, l'altre hi posa que si no moscada,
l'altre hi posa menta, que si l'altre...
Però n'ha arribat a posar nata?
Sí, sí, sí.
Avui en dia, escolta, tu a vegades
no t'has trobat que llegeixes uns menús
i dius, però què deu ser això?
I llavors resulta que són uns menjades
que tu fas a casa tan tranquil·la,
però tu d'una manera,
hi posen unes coses,
i dius, això per què ho posen?
Ho posen, doncs, perquè tingui més nom raro
aquell menú, m'entens?
Però no per una altra cosa, no?
Però el romescom sí,
el romescom sí, la base principal,
són les omelles dels anys,
el pebrot sobretot,
no la nyora,
la nyora és de Múrcia,
que anava molt bé.
Sí, senyora, aquesta senyora
és perquè no l'haurà tastat,
aquesta senyora.
La gràcia és el pebrot,
sàpiga tractar el que sigui,
i això és el que deixés.
I ara, clar,
cada mestre i cada mestre
té el seu d'allò.
Ara, que em diguis tu
que hi ha una base, més o menys,
perquè està...
Perquè aquí el Sindicat d'Iniciativa,
ja fa anys,
al Màximo Bursa,
van fer un llibret
explicant història, coses,
els pescadors, el que sigui,
i van fer-ne un de recepta.
Sí.
Una recepta.
Jo, mig d'aquella manera,
si vols, te la llegiré.
Ai, doncs,
mira, al final sí,
mira, m'he sortit amb la meva, eh?
Aquí ja trobo un poca llum
i no estic en condicions de llegir,
però més o menys,
doncs, diré el que diu aquí, eh?
Sí.
Diu,
per fer un bon romesco,
cal tenir un bon morter
amb el seu picabà.
Això és el principal.
Això...
la gràcia...
Això és la mà d'obra.
La gràcia
és un bon morter
amb un poca...
En primer lloc,
posem al foc una cassola,
millor de ferro.
Llavors,
saps què passa?
De ferro,
perquè a les barques,
la cassola de ferro
pesava més
i era més reduïda
i més sòlida.
Ara es gasten, doncs,
de ceràmica,
de terracuita,
del com a guanyó,
però...
Llavors,
s'hi posa un quart de litre
d'oli refinat
on fregeixes,
generalment,
generalment,
un pobrot de romesco,
depèn,
això,
un,
més,
depèn del d'allò,
no?
Sí,
depèn del gust.
I sense llavors
ni extrems,
només el d'allò.
Hi ha uns,
hi ha uns que,
més aviat,
el bullen
i treuen-lo de dintre,
altres,
la gràcia és,
quan està friget,
allò picat,
picat,
que sempre queda
aquella miqueta
de cos del romesco
i llavors no llesca
de pa blanc.
Bé.
Llavors,
posem en morter
una mica de sal,
tres grans d'all,
ja que li agrada més picant,
doncs més alls,
no?
I 10 o 12 ometlles
i avellanes
torrades.
Sí.
Llavors,
ben esclafat
fins a fer-ne
una pasta compacta
a la que afegirem
el pebroc
lliurement fregit
i arfregit
o bullit
una miqueta,
cèc?
Seguirem treballant
la picada
fins que la llesca
de pa
estigui fregida.
En quin moment
també la posarem
al morter?
clar,
més que agrada aquest pa
és perquè lligui
una miqueta més
tota la pasta aquesta,
eh?
retirarem la cassola del foc
i amb la mà de morter
vinga,
vinga,
vinga,
vinga,
fins que la pasta
quedi ben fina.
Aleshores,
quan se li afegeix
el secret personal
de cada cuirer,
o sigui,
llavors amb això
cadascú,
és el que dèiem,
hi ha qui posa
la moscada,
hi ha qui posa
pebre,
hi ha qui posa,
depèn de cadascú,
l'ofortet
de cada cuirer.
Una vegada realitzat,
posem de nou
la cassola al foc
i quan l'oli
estigui fumeixant
evocarem
el contingut
del morter,
tapant la cassola
per l'espai d'un minut
perquè així
dintre es rebull
d'aquella manera
i es concentra
més la d'això,
eh?
Sí.
Minut.
Llavors s'afegeixen
dues cullerades d'aigua,
o el que és convenient,
i
els hi posa
el peix.
Sí.
Llavors, clar,
el peix,
segons quin tipus de peix és,
home,
ha de ser veient rap,
segons quins peixos,
no?
Sí, peix aquests
que tinguin condiment.
Llavors,
es cou entre 10 i 15 minuts,
tot depèn
de la classe de peix,
de 100 més 10 gemes.
I llavors,
quan s'ha fet tot això,
doncs,
allà parça els dits
i
es torna altra.
Això és una de les receptes
que estava escrita.
No, no,
aquesta molt bé.
Cadascú llavors té
els seus...
Això seria,
avi,
perdoni'm,
això seria com si fos
l'arrel del tronc
que després s'ha de sortir,
perquè cadascú després
el romers ho pot fer, no?
Això és el que tenien els pescadors
en aquell temps,
que no hi havia neverés,
és el que tenien llavors.
Ara,
com que hi ha tantes coses,
cadascú fa el seu...
Però,
la base principal
de llavors,
quan anaven a la mar
aquells pescadors
en aquell temps,
que preven un dia o dos fora,
doncs,
la base era aquesta.
Llavors,
clar,
hi ha hagut pescadors,
perquè clar,
al Serrallo,
molts pescadors
tenien un renom
i cadascú tenia,
doncs,
els seus deixors.
Per exemple,
un secret
d'un que li deia
mitja llàgrima.
Mitja llàgrima?
No era sencer.
No acabava de plorar del tot.
Ho sentia,
però no...
llipureu morter,
una copeta de vi del priorat.
Això també és molt important.
Veus?
Sí, ton Auguste.
Això és molt important.
Fort, fort, això.
Negre
i fort de graduació,
amb una mica
de nous moscada
i una altra mica
de bitxo fregit.
Clar,
aquest ja és un romesco
una miqueta...
Potent, eh?
Una miqueta...
Per dir,
sortir amb ganes.
No, no,
aquest sortia amb a la mar
i potser no tornava
fins d'aquí a quatre o cinc dies.
Per dir, cadascú
tenia el seu secret.
Que se podia arribar a perdre?
Una altra,
un tal pepito mestre,
té una mica de nou moscada,
una altra clau d'espècies
i una copa de bon cunyac.
O sigui...
També d'auridor, eh?
Llavors,
hi ha cadascú,
com passa a cada casa,
perquè avui hi ha tantes espècies,
doncs clar,
poden posar-hi,
hi ha aquests potells,
hi ha tota classe d'espècies
i d'això.
No, no,
ara ens ho deixen molt fàcil.
Llavors,
llavors hi ha un secret
d'odesc que aquest dia
és més conegut.
Sí.
Posar al morter,
un pebrot de romesco
lliurement fregit,
un altre de bullit
i una capaça d'alls
rostida i neta, eh?
Llavors,
piqueu-ho bé
i afligiu un tomàquet rostit,
una mica de ceba fregida
i 12 melles torrades.
Posar-ho per la mata de morter,
deixant-ne una pasta ben fina.
O sigui,
vull dir que
a l'hora de cuinar
i fer el romesco,
clar,
cadascú
inventa d'alguna manera
el que més hi vagi
i el que més pràctica sigui
i no avi.
Llavors,
per això deien que són mestres
romescaires,
però cadascú s'ho fa
i és mestre del que fa.
Alguns peus una copa
de la graduació,
l'altre tobaquet,
llavors un aigua,
el pepet...
Llavors hi ha un tal
que es deia
mil dimonis.
Mil dimonis.
El nou B indica
és per a grans,
aquest ja és per a grans
i gent que deixa això.
I l'estómac,
o sigui,
aquest ja és per a l'estómac més fort.
poseu morter,
una cabeça d'all sencera,
un pebrot de romesco
i un bitxo,
salt i tot ben picat.
Deixeu-ho amb oli
i tot seguit
a la cassola amb el peix.
Bon profit.
o sigui,
hi ha altres secrets,
la carma i tal i tal.
Ara,
també n'hi ha,
per exemple,
que...
Què?
Per fer l'amanida,
per fer el de xors,
l'escarola amb romesco,
també hi ha diferents,
perquè llavors, clar,
llavors ja canvia,
perquè llavors sí que llavors
ja es fa amanyora,
vinagre,
el que sigui.
O sigui,
que el romesco amb si
és el pebrot.
Molt bé.
El pebrot,
les omelles,
l'all,
això sí,
la miqueta del vi
i d'ores sempre,
perquè al coure-ho
es desfà
però queda aquella cosa,
saps?
O sigui que per això
el romesco amb si
té una base,
com passa a la vida
amb tot,
tot és una base
i llavors a partir de llavors
cadascú d'això.
Cadascú ho fa de la seva manera.
I per això és interessant
aquest concurs,
perquè es presenten, clar,
molts amb el seu secret.
Però llavors
hi ha un jurat,
hi ha un jurat
de set persones,
unes
que peladegen,
els altres
que hi entenen,
els altres
doncs que miren
a veure si li agrada més
o menys
i llavors
aquest jurat
puntua
i llavors
se'ls dona
aquest diploma,
que aquest diploma
és una cosa,
per exemple,
que és ja
a nivell nacional,
perquè aquest romesco
el tenim patentat.
Està patentat
a nivell nacional.
I clar,
el que, per exemple,
participa al concurs,
només que tregui
el diploma
de Romescaire,
doncs quan ve
les amigues
i amics
i família
que sigui,
mira, veus com jo
sé fer el romesco.
i com ensenya el títol
ja hagi estat
mestre romescaire.
ser fer el romesco,
veus com hem vist
que en sé fer
això no es paga en diner.
El que passa
és que,
avi,
l'especial
li tocarà,
eh?
Llavors,
llavors ve
ja
el mestre
romescaire.
Això és una altra cosa,
ja, eh?
Imagina't que entris
al Serrallo,
a Tarragona,
al casc antic,
on vagis
i veus un diploma
de mestre romescaire,
dius,
que vol,
escolta,
fàcil-me un romesco.
entens com a dir?
Sí.
I llavors,
imagina't,
i llavors imagina't
el títol
de mestre major
romescaire,
en un restaurant,
en un bar,
en un lloc,
que veus allí penjat
un títol d'aquesta manera,
o un pescador,
o una senyora de casa,
que tinguis un títol
d'aquestos,
el que representa.
No, no, no,
una meravella.
Ara,
després,
hi ha alguna cosa
molt important,
oi,
que per participar,
doncs és molt senzill
i molt interessant.
A veure,
expliquim.
El mes de setembre,
sí,
es donarà un temps
per a la gent apuntar.
Ja sortirà a un setor diari,
aquí a la ràdio,
on parlarem,
i dirà,
doncs,
a tal dia,
per apuntar-se allà.
Es pagarà una quota
de cinc o sis euros,
o no només,
per dir per apuntar-se,
no?
Sí, sí,
per ser responsables
del que hem de fer,
no?
I llavors,
el dia aquest,
el dia trenta,
allà a les deu del matí,
per exemple,
s'apresentarà
el que vulgui participar,
només,
només,
amb el morter
i els ingredients
que ell creu
per fer el romersgo.
Per què?
Tots els ingredients,
no,
només el secret
seria,
a dir,
els seus particulars o tots?
Sí,
el pebrot.
Tot el que necessiti
per fer el romersgo.
Només això,
aquests ingredients,
eh?
Perquè l'únic,
l'únic,
allà hi haurà un fogó.
Molt bé.
Allà tindrà el carbó,
tindrà l'oli,
tindrà una cassola,
tindrà el peix,
que és molt important.
Oh,
és que si no...
O sigui,
que a més tindrà
la gràcia
que tingui
en fer el romersgo.
Llavors,
allò,
quan estigui fet
aquesta cassola,
va amb un jurat que hi haurà,
que aquells no saben
ni qui és l'un,
ni qui és l'altre.
Ni qui és l'altre,
perquè tot és número,
no?
Tot el romersgo
tindrà número.
Només hi posa un sobre
amb un número
a la cassola,
llavors s'entra dintre
el jurat,
el jurat puntua
sense conèixer,
només pel quant és tant,
i llavors,
clar,
s'assuma
i llavors passa.
I llavors
s'adona
el títol aquest,
el que passa aquest any,
perquè no està massa
llirrat,
i tal i tal,
potser,
en vez de donar
el diploma allí,
perquè s'allarga posant,
llavors,
farem una altra cosa
més important,
és un altre dia
a un lloc del Serrallo,
fer entrega...
Es fa l'entrega oficial
dels dos premis.
Els premis,
no m'entens.
I és una altra manera,
Avi,
de continuar fent publicitat
del Robert Cruz
del Serrallo.
I llavors,
l'important és
que aquestes cassoles,
les que hagin participat,
siguin 8,
siguin 10,
siguin 12,
siguin...
Només poden ser
fins a 24,
o 23,
perquè llavors
ja fora,
m'entens,
jo li demanes
si té mig serrallo
i no.
Bé,
llavors aquestes cassoles
se subasten.
I és interessant
perquè hi ha gent
que està pendent,
alguns,
el que ha fet
la seva cassola,
quan anomenen
aquesta cassola
l'aquest que ha guanyat,
tal.
Doncs algú
volen la seva cassola.
Ah, lògic.
O altres,
perquè el ser el subasta,
escolt jo,
perquè són
de 6 reaccions,
saps?
Sí.
Doncs imagina't tu
que siguis serrallo
i puguis
subestar
en no molts cèntims,
perquè no puixes,
és una cosa més
simbòlica.
Genèrica, no?
Sí, sí.
Doncs imagina't tu
que te'n vagis
del serrallo
amb una cassola
de 6 reaccions,
home, fantàstic.
I llavors pots anar
també amb un bar,
amb un restaurant
del serrallo,
amb un xeringuito
d'aquestos,
i llavors
també és la cassola
i tot el que més
doncs te serveix
de la vi,
el par,
l'entrevestre,
el que sigui,
el restaurant.
Ah, doncs mira,
seria una altra idea,
no?
Vull dir que
és un complement
de d'això.
I el mateix
també és interessant
per aquest dia
la gent,
doncs,
el serrallo,
parlar del romesco,
doncs els restaurants
del serrallo,
del serrallo,
s'hi fan el seu romesco,
doncs la gent
van a aquest restaurant,
un romesco,
i acabes d'omplir
i fer la festa
doncs al serrallo.
Doncs sí,
doncs sí,
és un lloc meravellós,
a més a més.
És un concurs
doncs que clar,
la gent ja
l'esperen
i llavors
és un complement
de viure
un dia
al serrallo.
I més a més
aquest any
si no passa res
de nou,
perquè a vegades
sempre són imprevistos,
mentre hi haurà
el concurs
hi haurà una audició
de manera,
més.
O sigui que la gent
no s'avorrirà.
Encara ens posen millor,
avi,
ens posen la mel a la boca.
O sigui.
A t'imagina't,
al costat del mar,
amb l'olor
de l'aigua,
de l'aigua salada.
L'oloret del romesco.
L'oloret del romesco
per una altra banda.
Sentint les habaneres.
Oh, oh, oh.
Avi,
una bogeria, eh?
Doncs això.
Això és magníssim, eh?
Doncs ara això és una espècie
d'anticip.
Recordem si li sembla
quin dia serà
perquè la gent
que ens estigui sentint
ho pugui apuntar-s'ho a l'agenda
perquè després no digui
Ai, és que aquí a la ràdio
no informeu.
Oh, i tant.
I a més a més,
ja apuntem amb mesos d'entralació.
Serà el 30 de setembre.
El 30 de setembre.
Apuntar-vos-ho.
Una setmana,
una setmana després
de Santa Tegla.
Perquè resulta
que aquest concurs
el fèiem
la setmana abans de Santa Tegla
però coincidia
amb els castells.
I llavors trobàvem
que el bon dia
dels que venien
havien de córrer els castells
o dels castells
no podien vindre
i Santa Tegla
és la festa major
i vam pensar, doncs,
la setmana després.
Perquè a l'altra setmana
ja també hi ha castells
i no sé què hi ha, saps?
O sigui que fa
un lapsus, un temps adequat
perquè la gent
passi un bon dia
al Serrallo
i disfruti
d'una cosa tan típica
del Serrallo
perquè hi ha puestos
que diuen
que brilla molts puestos
diuen tal puestos
fet que...
No.
Va ser els pescadors
del Serrallo
qui van començar
aquesta salsa
anomenada Robesco.
El que passa
sempre
quan les coses surten bé
sempre surten
mares, padrins, mares
surt la família
el que passa
s'ha de buscar
el que hi ha com
I llavors el que passa
també
que hi ha hagut un poble
que ho ha copiat
l'altre puest
ho ha fet
el que sigui
però
l'essència és
allí
el Serrallo
que vegi les barques
del costat
que sentis
allí mateix
això es fa davant
de la llotja
veus
aquella
encara
aquella església
serrallenca
de pedra allà
veus les barques
o sí
avi és el que dèiem
que no té preu
és una cosa
del concurs
per una banda
el lloc
en el qual
es va triar
en el seu moment
és viure
és viure
i ja saps què passa
i llavors
tanques els ulls
i el sentir
aquella oloreta
i aquell és un rumb
de la mar
doncs
te transportes
en unes èpoques
doncs
que la gent
eren com eren
i som com som
i la senzillesa
avi continua
guanyant terreny
es fixa
no?
que per molt
que passin els anys
i les coses
que ens posen
el Serrallo
ha canviat
però el pescador
i la pescadora
i el notes
vas al mercat
i aquella
la peixatera
i veus aquella gràcia
que té
nena
jo
l'altra
vull dir
que hi ha una cosa
dintre
i després el Serrallo
pensa que el Serrallo
dintre de tot
ha tingut
de tot
ha tingut bons cantants
tenia un coro molt bo
en fi
ha tingut
no, no, no
el que es pot tindre
en un barri
o sigui que llavors
quasi
no diria que fos
una petita ciutat
de Tarragona
en aquell temps
sinó que
perquè clar
quan hi havia la platja
davant del carrer de mar
que allà
venien les barques
que no arribaven a terra
tot allò
quan es va començar
a formar
el Serrallo
es va formar
no unes cases
sinó una família
primer van ser
i la pinya
primer van ser
quatre cases
però hi van ser
quatre famílies
i allí
va anar creixent
cada casa
amb una família
i el Serrallo
era una família
ara per exemple
trobes que hi ha
molta gent de fora
molt d'això
però encara queda
aquelles arrels
encara queda
aquell Serrallo
no que anava a preguntar-li
perquè vostè
segurament
com que li tira
molt el Serrallo
jo no sé si últimament
ha passat
ha donat un tomet
acostuma
allò que dius
mira el diumenge
al matí
em deixo caure
per allà
no tinc molt
però
quan he anat
no jo dic cada diumenge
però no
quan he passat
has trobat algú
d'aquests
i li recorda
hola
això
i llavors penses
es trobàvem
a tal bar
saps com vull dir
perquè llavors
al Serrallo
doncs
hi havia quatre o cinc bars
també
molt populars
no dic noms
per no deixar-me'n algú
digui algun
no
hi havia
tres o quatre bars
no era ni taverna
ni bar
era allò
que fes un got de vi
perquè ara
clar
tot és cerveses
és còctel
però em refereixo
que llavors
el got de vi
o la cerveseta
una piqueta de picar això
picar allò altre
llavors hi havia
tres o quatre restaurants
o cinc
els que fossin
també
amb una nomenada
jo diria
fins a casa internacional
sí
sí
perquè inclús jo
quan tenia la botiga
al plaça del Pallol
a vegades
venien estrangers
o gent de fora
i em preguntaven
i em preguntaven
per algun restaurant
del Serrallo
exacte
dius
a bona porta
has trucat
que jo te puc informar
tot el que vulgui
dic per algun
perquè quan no eren per un
era per un altre
o sigui
els que hi havia
eren ja
de fama
bastant
bastant
m'entens
i venia molta gent
de fora
al Serrallo
així com ara
noves se'n anaven a fora
Salou
el Combrils
llavors no
molta gent
anaven al Serrallo
perquè era
la seva manera
tenien fama ja
dels davants
saps com allà
de tradició
jo me'n recordo
que venien allí
i em preguntaven
escolti'm
per anar al Serrallo
clar
llavors tenen en compte
que la carretera
passava per la Rambla Vella
exacte
la carretera
la carretera
principal
passava per la Rambla Vella
jo estava allí
i com començava a veure
la muralla
jo estava allí
al portal
mentre descansaven
deixaven el cotxe
venia i pregunten
per coses de Tarragona
muralla
coses de Tarragona
museus
el que sigui
però
després de preguntar
per les coses
arqueològiques
de Tarragona
preguntaven
pel que és important
per l'estómac
escolti'm
escolti'm
m'han dit
que aquí al Serrallo
hi ha un restaurant
o hi ha això
i era molt important
això
això
t'arrencava
i tot això
ho estem parlant
perquè d'aquí
que comentàvem
el dia 30 de setembre
tenim aquest concurs
aquesta mostra
diguem-ho així
gastronòmica
que és el concurs
de la ministra
Romas Caire
i a la qual
hi ha molta gent
que dius
ostres
és que jo
les meves cosetes
a la cuina
però
jo no sé
si m'atreveixo
i vaig trobar
amb una senyora
i per l'ana
diu
escolta'm
jo el faig
m'agrada
i faig
i d'això
dic doncs mira
vols dir
escolta'm
ningú
tot això
tu saps fer-lo
molt bé
tot plegat
te trobaràs tot allà a punt
doncs sí
veus
apunta'm el nom
apunta'm el nom
i digue'm el dia
i llavors li vaig apuntar el dia
i el que sigui
dic ara
quan serà l'hora
per exemple
el mes de setembre
com que jo en parlarem
llavors ja direm
on s'han d'apuntar
hasta el dia
perquè clar
llavors també
heu de mirar
de limitar les places
i s'ha de mirar
el que i el com
i després també
acabarà de concretar tot
però pensa això
que després
s'assubasta les cassoles
que són sis reaccions
guardim una
guardim una
ja vindré
ja vindré
ha vist
torneu la setmana vinent
no?
sí
suposo que
salut
jo l'espero
el dia 12
jo
mentre un dia
no ens diguin
prou
els que s'escolten
naltos anem aguantant
home
el dia 19
ens diran prou ja
però perquè ja
serà l'últim
de la temporada
jo no sé si portar
una ampolleta de cava
aquell dia
el que passa
que no sé
com acabarà el programa
si hem d'anar
a mà a vostè
i jo
amb l'ampolleta de cava
no l'acabarem
no l'acabarem
si ara
el mes que ve ja
no
aquest mes
aquest dia
el dia 19
ja
a partir del 19
ja li dono les vacances
felicitaré amb els Joseps
Josepes
i tot això
home
i els que convinguin
els que convinguin
almenys doncs
saps que fóra interessant
a mi no seran els Joans
no dir perquè Joseps
Josepes ja fa una mica
que ja ha plogut
escolta
saps que m'agradaria a mi
saps que em faria molta il·lusió
el què?
per exemple
el pròxim
programa
sí
que hi hagués
algú
vinga
algú que ens truqués
vinga
fem la invitació
que ens truqués dient
el que li ha agradat
el que no
si està
en fi
sí sí
que et faci una miqueta
de crítica
el programa
vol dir
sí
em faria molta il·lusió
doncs mira
a veure
a veure
et faria il·lusió
també
que truqués algú
dient
estem escoltats
però això
o això altre
o bé
però llavors
quan tornem a arrencar
encara tindrem més ganes
no?
sí
i llavors
mirar el què i el com
a veure si tenim aquesta sort
vinga
a veure si ens truca
la setmana vinent
recordeu el telèfon
és el 977-24-4767
i la setmana vinent
que els esperem aquí
977-24-4767
que és el telèfon d'aquí de Tarragona Ràdio
i que els esperem
ens faria molta il·lusió
ens faria molta il·lusió
despedir-se la temporada
amb una trucada
a veure quina puntuació
a veure què diuen
que els ha agradat
ah hi ha una puntuació
no me no
que no donin puntuació
no m'entens
puntuació
que hagi agradat
o no ha agradat
quin ha agradat més
el que els he agradat més
saps com ho he dit
no m'espanti
a veure si no els ha agradat
i els de cara
a la propera temporada
no es contracten
eh avi
bueno
però nosaltres engeguem
i llestos
vull dir que rau
nosaltres
engeguem i llestes
no sigui fora interessant
vinga
a veure si és veritat
que trobéssim aquesta satisfacció
com a final de curs
vinga
a veure si
llavors sabríem
què és el que ha agradat més
no ha agradat més
saps com ho dic
ho provarem
avi gràcies
i la ironia
doncs si
si també els agrada
les coses amb ironies
si els agrada més
saps
alguna cosa
alguna cosa
ja ho sabeu
us agrairia molt
la Silvia i jo
que la setmana vinent
ens truquéssiu
ens truquéssiu
i diguéssim
avi gràcies
adeu-siau
doncs amb l'avi Ramon
la setmana vinent
amb aquest compromís
esperem que per part teva
trucar-nos al 977 24 40 767
us esperem
no i won't be afraid
oh i won't be afraid
just as long as you stand
stand by me
and darling
stand by me
oh stand
by me
oh stand
stand by me
stand by me
if the sky
if the sky
that we look upon
should tumble and