RESTAURANT CAFETERIA A BITÒFUL
Menús diaris, esmorzars de forquilla i ganivet, tapes variades i molt més.
L'esperit de sempre i la cuina actual més mediterrània que mai.
RESTAURANT A BITÒFUL
Al carrer Ernest Vilxes, número 4, a la zona de la Torre dels Vents, a prop de l'Hospital Joan XXIII.
Si vols plats de qualitat i a bon preu, RESTAURANT A BITÒFUL
T'esperem!
Aquesta és la sintonia que ens ha estat acompanyant durant aquesta setmana.
I hem estat de concurs amb els amics del restaurant de l'HabitÒFUL
i avui tenim el seu propietari aquí amb nosaltres, Rafa, bona tarda, com estàs?
Què tal, bona tarda?
Nosaltres molt nerviosos, eh? Perquè fa molt de temps, a més a més, que ens coneixem
i és com cagarà la responsabilitat, encara és més grossa, eh?
Sí, no, la veritat és que sí, jo també estic nerviós. A més a més, aquí, que sembla que està important...
Clar, és que ho he dit, o va?
No, sí, sí, però molt content, molt content de ser aquí.
Jo també, i a més a més, d'haver col·laborat amb nosaltres, encara més.
Per ser, jo no sé si heu notat alguna cosa a través del Facebook que la gent s'ha mogut una mica més
durant aquesta setmana o què? Com ha anat?
No, la veritat és que sí, a més a més, hi ha hagut comentaris, perquè, bueno, jo estic cada dia enganxat al Facebook del restaurant
i llavors, doncs, li estic donant una miqueta de vidilla, que se'n diu, i hi ha hagut comentaris,
i a més a més, gent que ha vingut, doncs, preguntant-me, veurem què és el que...
el que veien sentit el programa a la ràdio i què és el que donaríem, o el que, en aquest cas, la gent guanya a entrar en el sorteig.
Llavors, bueno, fins ara no ho havíem decidit, més o menys.
T'he dit que, en antena, nosaltres no hem comentat res, només parlàvem d'aquest dinar per a dues persones,
que és el regal que avui sortirà, que avui regalarem, i que ha quedat, precisament, en això, en sorpresa.
Sí, sí, doncs, veurem, ara suposo que ja es pot desvalar la sorpresa.
Sí, ho desdanyem? Sí, sí.
Vinga, fem-ho.
Què és el que li tocarà a un dels oients que ha participat durant aquesta setmana
i que podrà gaudir amb vosaltres, a la vostra companyia?
Doncs, veurem, suposo que, bueno, jo em dieu que de dilluns a dissabte era un dinar per a dues persones,
i llavors la meva intenció és... tenim diversos diferents plats, doncs, que, bueno, que surten molt bé allà,
dintre del que és el menú.
Però ja que és una excepció, i ja, doncs, mira, ja que sou altres i naltros som naltros,
llavors, doncs, la meva intenció era fer, doncs, un petit pica-pica,
i llavors dos o tres tapetes, o quatre, si fa falta,
i de segon un arròs de llumant, toca el dos.
Uau.
Llavors, un postre, i, bueno, amb el seu vi blanc, el seu vi negre,
i, bueno, ja que nosaltres ens dediquem al tema tapes, esmorzars,
i, a més a més, menú diari, però, bueno, també podem...
També tenim la capacitat, en aquest cas, de fer un arròs de llumant,
o fer qualsevol cosa.
Fem una cosa, diguem un número del 23 al 50.
Del 23 al 50?
Sí.
Al 47.
M'ha tocat a mi. Gràcies.
No, ja està, ja està, no fem més.
Ah, ja puc marxar, no?
Llavors...
Molt bé, gràcies.
A Uriens de Tarragona Ràdio i a Gràcies per...
No, no, no, pot ser...
Bueno, tu igualment estàs convidat el dia que vulguis, eh?
Ja he vist que ho teníem d'intentar.
No, no, clar.
Rafa, ho teníem d'intentar, clar, és que si no malament...
Doncs el 47, perquè, a més a més, és el número de loteria que venem al bar...
Ai, a veure, a veure, espera, espera, espera, que encara no fem el sorteig, eh?
Que això només era una broma, eh?
Ah, vale.
No, no, aquest era per...
M'alquedava jo, que m'alquedava jo.
Ah, aquest és el 47?
Sí, o qualsevol, que haguessis dit.
Ah, qualsevol, no?
Hauria estat meu, eh?
Hauria estat meu.
Vale, perfecte, perfecte.
Doncs parlem d'això, o sigui, també teniu loteria?
Sí, tenim loteria cada any i, a més a més, juguem amb el 47.
I el 47 el juguem des de fa 7 anys.
I per què, el número?
Perquè li agrada a mon àvia, la Nuri.
Ah.
A la iaia, mon àvia no, que no li diem àvia, li diem iaia.
A la iaia li agrada el 47.
I llavors, doncs, el 47, 47, 47.
I ara ja ha sortit algun any allò que dius...
Sí, m'assembla que dos anys ha tocat.
Un va tocar 100 euros, l'altre 120, m'assembla.
Ah.
I, bueno, veurem.
Ojalà toquessin els 100 milions d'euros el que toquin.
Oh, mira, ja saps que estàs incitant ara mateix aquí a través de la ràdio...
Sí, sí.
...que quan s'apropin a casa vostra que hagin d'agafar un numeret.
Sí, no, a més a més, sí.
A més a més, el número 47, no sé per què, però, bueno,
la iaia, la iaia, doncs la iaia el 47 i allà baix tenim el 47.
Però fem una cosa.
Parlem dels menús, perquè també teniu menú diari...
Sí.
I un menú que està força bé, a més a més, molt variat de condiments i de plats.
Sí, sí, veurem, el menú, en aquest cas jo, que sóc el que estic a la cuina,
intento que sigui bastant elaborat, en el sentit que sigui molt casolà,
perquè, veurem, jo entenc que hi ha molta gent que durant la setmana han de dinar fora.
Llavors, més val que se sentin com a casa, que no pas vaig a dinar en un lloc i, bueno,
i cada dia, doncs, fem quatre primers, quatre segons, intento que hi hagi pasta,
que sigui algo calentet ara que comença el fred, que sigui l'escudella, els cigrons,
el fabada, el que sigui.
Sí.
Sí.
I llavors, doncs, bueno, i els quatre segons, doncs, sempre intento que hi hagi un paixet a la planxa,
llavors, alguna cosa, doncs, ja pot sigui llust, sigui barat, bacallà,
i llavors la carn, vedella, tossino...
Però sempre fem quatre primers i quatre segons,
junt amb el postre, l'aigua, el viu, el cafè,
i, bueno, i per un preu de 9-25 de dilluns a divendres,
i els dissabtes a 10 euros i els diumenges a 11.
No, no, molt equilibrat, podíem dir així, no?
Sí, sí.
I també força econòmic per la butxaca.
Sí, i a més a més ara...
La persona que pugui estar, podíem dir que en rodatge durant tot el dia,
dius, fem el kit-kat, parem, mengem bé, de gust,
i després, tu, una altra vegada a la carretera, no?
Correcte, no, i a més a més la veritat és que, bueno,
doncs, la clientela que tenim és una clientela molt fidel,
realment que estem molt contents de tindre-la,
perquè, a més a més, hi ha gent, doncs, que ve cada dia o cada dos dies,
i, a més a més, estan com a casa.
I, a més a més, l'altra cosa és que hem estat pensant,
o en aquest cas, estic estudiant,
estem estudiant que segurament ja està pràcticament, ja ho hem decidit,
però que de cara a la setmana vinent o l'altra,
comencem a obrir divendres i dissabtes per les nits,
amb una varietat d'etapes, no molt extensa,
perquè nosaltres ens volem dedicar més a la llesca.
De car.
Jo soc una amant de les llesques,
ja sigui del que sigui, tan freda com a calenta,
i llavors ens ha fet una carteta de llesques calentes,
de llesques fredes, amb uns entrants,
tapes i una petita bodagueta de vi.
Ah, molt bé.
Estava pensant que la gent que ve al migdia,
de mica en mica, els heu d'anar inculcant,
precisament allò de,
quedeu-vos una miqueta més tard, no?
Sí, no, a més a més...
Tindrem això, i tindrem les llesques,
i això és una manera de donar a conèixer,
precisament, un altre ventall de possibilitats.
Sí, sí, a més a més també és una manera
de donar a conèixer aquella zona,
perquè fins ara, doncs, del Corte Inglés cap a baix,
no sabem si som terme de Constantí, de Reus.
Home, no, és Tarragona, Tarragona.
És Tarragona, però, bueno, però costa molt,
costa molt i és normal, a veurem.
Jo entenc que, a veurem, està Joan XXIII,
és una zona...
Però, bueno, doncs, al costat nostre hi ha dos bars,
després a l'avinguda Lluís Companys
n'han obert dos més.
Vull dir que és una cosa que està reactivant,
i suposo, a veurem si entre tots
ens podem donar un copet de mà i tirar endavant.
Ara falta que us acabem de posar per allà
la ciutat de la justícia i tot allò que havíem de fer,
i llavors ja seria...
En teoria sí, a veurem.
La Guàrdia Urbana no sé per quan està previst,
però, bueno, suposo que ja estan treballant,
la Guàrdia Civil ja està allà baix,
la ciutat judicial,
i, bueno, esperem que vagin fent cosetes
i, poquet a poquet, es vagi poblant una miqueta més.
Clar, jo crec que sí, jo crec que sí.
Però, una cosa, això que comentàvem ara mateix
és per al dia a dia.
Sí.
Però de cara a els Nadals ja teniu previst alguna coseta,
ja tenim menús,
per allò que passen les empreses,
junten, fem el sopar de Nadal,
o fem el sopar per acomiadar,
per allò de les vistes,
acomiadem l'any d'alguna manera especial,
i tot això també ho espereu vosaltres.
Sí, veurem.
De moment, bueno,
també hem mirat de fer els sopars d'empresa,
cada any ne'fem,
el que passa que en guany hem afegit el sopar d'empresa
i allargar una miqueta més l'horari.
Llavors, com tenim una sala que és bastant gran
per capacitat per a 80...
Ai, 800.
Per 80...
Ja arribarà.
Ja arribarà.
Sí.
Ja arribarà.
Per 80 persones.
Llavors, la nostra intenció és que es faci el sopar
i després fer com un petit ball.
Ah, molt bé.
A més a més, sí,
hi ha la possibilitat de portar,
bueno,
que hi hagi un dijòqui que ens posi música,
de lo més actual que hi hagi el moment,
i llavors fins a certa hora,
doncs que la gent pugui disfrutar tant del sopar
com després de les copes que vulguin.
I això, a partir de més o menys,
quan podem començar a fer les nostres reserves,
per tenir-ho en compte?
Hi ha hagut gent ja que n'ha fet de reserves.
Hi ha hagut gent,
perquè ho vaig publicar al Facebook,
i llavors, doncs,
hi ha gent que ja ha fet reserves.
A més a més,
hi ha algú que també està començant a reservar per Nadal,
perquè enguany obríem el dia 25 per Nadal
i tancàvem Sant Esteve,
però l'any passat,
gràcies a Déu,
vam tindre molta demanda per Sant Esteve.
I llavors, doncs,
obrim enguany,
obrim el 25 i 26,
Nadal i Sant Esteve.
Això sí que és veritat,
que hem començat a notar que la gent,
mira, està molt bé la nit de cap d'any quedar-se a casa,
que també cada vegada menys,
però per Nadal i per Sant Esteve
és com anem a sortir fora,
anem a dinar fora,
i sempre busquem, no?
Sí, és veritat.
A veure, jo m'en dono en compte,
a veure, inclús a casa meva,
a casa meva fins ara fa dos o tres anys que obrim,
però llavors abans fa tres anys enrere n'obríem,
o quatre anys no me'n recordo,
i dinàvem tots al restaurant,
tota la família ens en reuníem,
però clar,
jo considero que en aquest cas mon pare,
que era el que ens feia el dinar,
que si la cardolla,
que si els galets,
tot realment és molt dur.
És molt bonic sortir de juerga
i l'endemà arribar a casa,
sentar-te i que el papa i la mama t'ho facin tot,
és molt còmode,
i suposo que avui en dia les famílies
cada vegada van creixent més,
van creixent més,
i clar,
inclús,
a veure,
segons com ho miris també te surt més econòmic.
No, i també la feina,
perquè clar,
normalment abans la mama,
l'àvia es quedaven a casa,
i ara, clar,
la mama també ha d'anar a treballar
i l'àvia depèn de com també,
i com no ho faci,
no s'arriba, no?
No, és això,
i nosaltres el que intentem és això,
nosaltres el menú de Nadal,
doncs veurem,
encara estem mirant
quin tipus de segons hi haurà,
però segurament que hi haurà el Corder,
un d'ells,
però nosaltres fem molt,
molt, molt casolà,
o sigui,
nosaltres fem la sopa de galets,
fiquem a més una olla de fang al mig,
una cassola de fang al mig,
perquè cadascú s'agafi el que vulgui,
i al costat fiquem una bandeja d'aquestes grans,
amb la botifarra,
amb la pilota,
amb la gallina,
amb el pollastre,
i a més a més,
recorda-nos el telèfon,
perquè crec que encara no ho hem dit,
i això ho podíem dir,
doncs el telèfon és el 977-2191-90,
2191-90,
i si volen fer tot això
que estem comentant ara mateix,
que truquin ja,
perquè facin la seva reserva,
perquè vosaltres el que dèiem abans,
ja m'agradaria que tinguéssiu
per 800 i per 1.000 persones,
però ara l'espai és el que teniu,
No, però realment,
ja costa,
perquè costa,
però bueno,
80 personetes ja està bé.
Home, està molt bé,
només que vagin dues famílies,
depèn de com,
ja us omplen el local, eh?
Sí, no,
a més a més va molt bé,
perquè nosaltres fem a preu tancat,
vull dir,
però encara el tenim a decidit,
però no sobrepassa mai,
dels 32-35 euros no passa,
però és que,
o sigui,
amb el dinà dalt ho incloïm tot,
el primer pla,
o sigui,
a més a més fem canapés,
d'entrada fem un vermutet,
després fem uns canapés,
la sopa de galets,
la cardolla,
i després fem un segon pla,
després fem el postre,
junt amb el vi,
que és una denominació d'origen
d'aquí de Tarragona,
del Tarragonès,
després un vi blanc,
també denominació d'origen,
i després els cafès,
i els torrons,
mazapanes...
I després la festa,
que després segurament
la gent continua allà,
continua xerrant...
Sí, perquè després,
clar, que és el cafetó,
xupit, tot, copeta...
I després obre un petit debat,
i a partir d'aquí ja
s'engresca tota la família,
es queda allà...
Sí, sí, la veritat és que sí.
Hi ha hagut algun moment
que dius, sisplau,
que hem de tancar, no?
No, jo no.
No s'ha presentat, no?
No, jo no,
jo no perquè és allò que dius,
m'és igual quedar amb dos,
tres hores,
com si m'he de quedar tota la nit,
tota la tarda,
mentre la gent estigui a gust.
A més a més,
jo que també soc de la faràndula,
m'és igual sentar la taula
amb qualsevol,
i treure una guitarra
en qualsevol moment s'hi fa falta.
M'és igual.
No és el que deies,
que al final,
jo crec que més que clients
es converteixen en amics...
És família, i família.
Exacte, en amics, família.
Sí, la veritat és que sí,
perquè nosaltres tota la gent que...
Inclús una persona
que no ha vingut mai,
vull dir,
el segon dia que ve
ja el tenim,
com de la casa.
Vull dir,
és una cosa que suposo
que això ho he viscut jo
al bar de Montsavis
i tota la vida la família.
Llavors, nosaltres,
doncs, bueno,
és qüestió de qui vingui
que se senti com a casa.
Que se senti a gust,
que segui,
que entri sense cap mena de por,
al contrari,
i que digui,
ei,
a veure què m'ha posat avui per dinar, no?
No,
inclús hi ha clients que ho fan,
que arriben i diuen,
Rafalet,
el menú...
Avui no m'acaba d'agradar.
No m'acaba d'agradar.
Jo què sé,
llavors,
llavors ell te diu...
I per gustos,
i per gustos.
I per gustos,
clar,
perquè per gustos no hi ha color.
Llavors arriba i me diu,
escolta,
en Rafalet,
vull això,
això,
i llavors,
bueno,
el Rafalet li ha de fer.
Clar.
No, no,
sí,
a més a més,
i això,
i realment estic molt,
molt,
molt a gust allà baix,
i tot i que estem una miqueta
separats de Tarragona,
perquè estem una miqueta lluny,
però, bueno,
allà baix estem.
Però s'ha mogut, no?
El restaurant de la Vitòfol,
s'ha mogut una miqueta o no?
Sí.
Perquè té la seva història.
Sí, no,
veurem,
té la seva història,
nosaltres venim de la part alta,
i llavors,
doncs,
bueno,
després de...
de quan vam marxar d'allà dalt,
doncs, bueno,
la família d'una època
que no ens dedicàvem a l'hostaleria,
en aquest cas,
diguéssim,
mon pare,
mon àvia,
després,
vam fer qüestió,
ara el desembre,
el 16 de desembre,
farem el 7è aniversari,
que estem aquí fa 7 anys,
que estem aquí baix,
i llavors,
tant Montiet el Xema com jo,
vam decidir muntar-nos un bar.
Molt bé.
Muntar-nos un bar
que, en principi,
el nom era
Bufet Tarragona.
Bufet Tarragona.
La intenció era Bufet Tarragona,
però vam dir...
Ah, però hem de fer un numeratge a l'àvia.
Sí, no, clar,
vam dir,
no, no,
no en tenim ni idea,
vull dir,
jo no en tenim ni idea,
jo fa, en aquest cas,
i no puc enganyar ningú,
fa uns 3 anys,
3 anys,
3 anys i mig,
que cuino,
però fa 4 anys en res
no sabia fer ni un ou.
Ah, doncs mira, eh?
I, bueno,
i poquet a poquet,
doncs clar,
vas aprenent
i realment és una cosa
que m'agrada.
M'agrada, suposo que és una cosa
que ho agafes,
ja que mon àvia era cuiner,
doncs clar,
ho agafes.
No sé per què,
però, bueno,
a base de llibres,
mon pare,
Rafalet i això,
Rafalet i l'altre,
mon àvia,
mon tiet el Tòfol,
doncs clar,
tots vulguis,
ma mare,
tots vulguis o no vulguis,
m'avant dient cosetes
i, bueno,
i a l'hora de portar el plat a taula,
doncs gràcies a dut,
èxit.
No, no,
sí, sí,
i per molts anys.
I que duri.
I ara, a més a més,
amb aquesta nova aventura
de les llesques,
de cara a la nit
tant de divendres com dissabte,
jo crec que ho teniu més que assegurat, eh?
Sí, bueno,
esperem i desitgem que sí,
a més a més,
ja et dic,
volem provar
pel simple fet
que allà baix
es mou molta gent
i és una varietat,
doncs que, bueno,
jo soc un amant de les llesques.
Jo soc un amant de les llesques
i, a veurem,
doncs,
i vull que la gent que vingui
que pugui menjar llesques,
doncs,
del que sigui.
Clar, clar, clar.
Del que sigui.
Que sigui,
i a més a més,
ara hi ha molta gent
que es mira això de la línia
i coses d'aquestes.
Correcte.
I dius,
doncs mira,
aquí ja tenim la llesca
de cara a la nit
i de cara al migdia
tenim un bon menú.
Sí,
i a més a més,
correcte,
a més a més,
el preu,
doncs,
bastant ajustat
amb els temps que...
Apretat, no?
tal com està ara.
Sí, sí,
no, clar.
Clar,
però nosaltres també,
ja inclús ja fa dos anys i mig
que no pugem preus,
no hem pujat cap tipus de preu,
continuem el mateix
perquè nosaltres també
entenem a la gent,
doncs,
que, bueno,
i a més a més,
tenim unes targetetes
que donem al client
i va sellat,
com el que es fa
en les poluqueries
i un munt de restaurants
de Tarragona,
de Catalunya
i del reste d'Espanya.
Llavors,
el desè,
o sigui,
són deu caselles
i si vens deu vegades a dinar,
no fa falta que sigui
un dia rere de l'altre,
quan tens les deu caselles sellades,
l'onze t'ha sol gratuït.
Anna?
Sí.
O sigui que,
i pel que m'estàs dient,
segurament que hi ha més d'un
i ja té una
i dues d'aquestes
i tres d'aquestes
més casellades,
ja més cafetes.
Molt bé, molt bé,
no, no,
ens encanta, eh?
Perquè això vol dir que,
clar,
la gent continua movent-se,
que és molt important.
Sí,
és que s'han de fer coses
perquè tal com està la situació,
a veure,
nosaltres també ho entenem,
la feina ha baixat
com ha baixat a tot arreu,
l'únic que,
que, bueno,
llavors ens dius,
bueno,
si entre tots
ens ajudéssim una miqueta,
doncs, bueno,
poquet a poquet
i ens sortiran.
A més,
no és allò que dius,
no pot ser cada dia,
però sí de tant en tant,
comentàvem amb molts dels oients
d'aquesta casa
durant la setmana,
doncs buscar una mica d'oxigen,
que de tant en tant
hem de deixar descansar
la cuina de casa
i sortir.
Sí, no, clar.
Una manera de sortir
i de conèixer,
doncs mira,
a través de Tarragona Ràdio
hem pogut fer aquesta setmana
i hem pogut estar amb vosaltres
en el restaurant de l'Habitaful
i que sigui per molts anys
el que dèiem abans.
Sí, sí, no, clar,
esperem, esperem que sí.
Ai, Rafalet,
ai, Rafalet,
que sí, ja.
Rafalet, Rafalet.
Ai, què hem de fer?
Ai, què hem de fer ara?
Què hem de fer?
Ah, no ho sé.
Fem el sorteig ja?
Bueno, va.
O donem l'oportunitat a algú,
és que si estàs aquí
i escoltes algú
que no digui després
que ha dit aquest número
perquè l'he agradat.
Ah, no, no, no,
no, va, perfecte, doncs.
Dono vacances.
Aquí.
Dono a tu unes vacances,
et deixo allà
i te'n vas amb el Joan Maria
una miqueta
i després et torno a cridar
i així no escolta res
del que passi aquí
a partir d'ara.
Perfecte, perfecte.
Sí, doncs t'acomiado momentàniament.
Sí.
Jo ara obriré telèfons,
continuaré agafant la gent
que espero vulgui emportar-se
aquest dinar per a dues persones
que ara ja saben
el que és i el que és
i d'aquí una miqueta et truco.
Val, perfecte.
Sí, molt bé.
Doncs vinga, fins ara.
Fins ara.
Restaurant Cafeteria Avitòfol
Menús diaris,
esmorzars de forquilla i ganivet,
tapes variades i molt més.
L'esperit de sempre
i la cuina actual
més mediterrània que mai.
Restaurant Avitòfol
al carrer Ernest Vilxes,
número 4,
a la zona de la Torre dels Vents,
a prop de l'Hospital Joan XXIII.
Si vols plats de qualitat
i a bon preu,
Restaurant Avitòfol.
T'esperem.
Acabem de fer una cosa
que jo crec que mai s'ha fet,
després d'haver acomiadat momentàriament
el nostre convidat,
al propietari del restaurant Cafeteria
de l'Habitòfol.
Et convidem a trucar-nos
al 977-24-4767.
Al telèfon de Tarragona Ràdio
per si encara vols endur-te
aquests darrers números.
977-24-4767.
Ens queden només 10 minuts.
He dit el Rafalet que em doni 10 minuts
i en aquests 10 minuts
espero agafar moltes, moltes, moltes trucades.
Així doncs, vinga.
Tenim a la Dora, a la Natàlia, al Pau, a la Mar,
a la Maria, a la Margarita, a la Imma,
a la Núria, a la Maria Dolors,
també a la Paquita, a l'Encarna, a la Núria, a la Joana,
a la Dolors, a la Vanessa, al Juan José, al Gerard,
a l'Angelina, a la Mònica, a l'Anna, a la Montserrat
i a l'Àlex.
Però volem més?
A veure si podem, en aquests 10 minuts,
agafar més trucades al 977-24-4767.
Recordo una altra vegada,
977-24-4767.
Em dieu quin és el que més us agrada,
encara que ara ja sabeu
d'aquest tracte aquest dinar
per a dues persones
que podreu gaudir al restaurant
de l'Habit Àfol.
I ja tenim algú que ens espera.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, qui ets?
Doncs un àcido de la Ràdio Tarragona.
Soc la Madeu Pujol.
Hola, Madeu, com estàs?
Molt bé, he escoltant el programa
i...
Amadeu.
El de l'Habit Àfol,
que jo ja he anat algunes vegades a dinar,
ara com he estat d'aquesta manera,
no he pogut,
però abans hi anava ambastant.
Ah, molt bé.
I, bueno, mira,
dintre del que cap,
he estat escoltant molt atentament,
veig que han millorat molt,
bueno, han millorat molt.
Home, és que són molt bons, sí.
Sempre han estat igual,
però que, bueno,
que està molt bé el que fan.
Doncs sí.
Amadeu, però no parlem d'ells,
perquè volem parlar de tu
i quin és el teu plat preferit?
Mira, a mi m'agrada tot.
A tu t'agrada tot.
Ja comencem bé.
Sobretot m'agrada molt el bacallà.
El bacallà i no va dir res.
Sí, no va dir res.
I l'arròs amb llomàntol?
També, també, també.
Què cauria bé, no?
A mi m'agrada una cosa que una altra,
però l'arròs,
l'arròs sigui com sigui.
L'arròs amb llomàntol,
el bacallà i la carn,
doncs m'agrada tot.
L'olla barrejada que han dit per Nadal,
que és molt bona,
que això aquí a casa ja ho fem.
Sí, sí, sí.
Ja ho feia la meva mare,
la meva àvia,
la meva àvia la feia molt bona.
Però, bueno,
doncs mira...
Però tu et quedes amb el bacallà, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Serà amb el que sigui,
més igual, no ve d'aquí.
Doncs, Amadeu,
t'emportes el número 23
i molta sort, eh?
Bueno, mira,
si em toca, estupendo,
i si no, pues també.
No, mira,
si no, la setmana vinent
ja farem alguna altra cosa, no?
Molt bé.
De car.
Ja sabeu que jo els escolto cada dia.
Quan estic a casa,
quan no hi estic, no.
Molt bé.
Doncs espero que, a veure,
dintre del què,
m'agradaria que sempre estiguis a casa,
però no,
que s'ha de sortir,
que s'ha de viure moltes coses encara.
Vinga.
Amadeu, gràcies.
Bona tarda.
Adéu-sia, bona tarda.
977-24-4767.
Vinga, que vull arribar al 25.
En queden dos números.
Tenim algú al telèfon.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El seu nom?
Lluís Carretero.
Lluís?
Carretero.
Molt bé.
I el Lluís des de Nasturga?
A la Tarragona.
Molt bé.
Lluís,
i a tu no t'importaria, no,
que et toqués el dinar
per a dues persones?
Ai, clar.
No, ja que estem, no?
Estupendo, estupendo.
Clar, dius,
que aprofitem,
fem-ho bé, home, no?
Sí, i tant.
A veure si...
He de dir que ara mateix
el Rafalet,
el propietari del restaurant,
doncs està escoltant,
perquè li dic,
a veure si escolta
i a algú que li pot caure
més o menys bé,
dic, no, no,
que sigui totalment imparcial
i el tenim mig castigat
aquí a alguna de les sales contigües,
no com migues,
contigües,
d'aquí de la ràdio.
Sí, està bé.
Lluís,
i a tu què t'agrada menjar?
A mi m'agrada tot.
Jo no faig ascos de res
i no menjo de tot.
La paella,
o l'escudella de Cardolla
o el bacallà
que m'ha dit aquest senyor,
de tot i home.
Opa!
O sigui que també
a la Rosa enllumant
tu tampoc li diries que no, no?
I un bon entrant
i un bon vinet...
Qualquer cosa.
D'acord, d'acord.
Lluís,
el dia que passi
qualsevol que ja sé
que he de convidar a dinar, eh?
Sí, sí.
I el Lluís,
vine cap a casa, vine!
Ja estic bé.
T'emportes el número 24
i molta sort.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-vos-hi-ho.
Bona tarda.
El mateix, gràcies.
9, 7, 7, 24, 40, 7, 67.
Arribem al 25?
Vinga!
Un quart de segle.
A veure qui se vol emportar
aquest número 25.
Estem de concurs.
A la Sintonia de Tarragona Ràdio
tenim moltes, moltes ganes
que t'enduguis aquest diner
per a dues persones
que no saps on.
Va, va, va.
Escolta, escolta, escolta, escolta.
Restaurant Cafeteria Avitòfol.
Menús diaris, esmorzars de forquilla i ganivet,
tapes variades i molt més.
L'esperit de sempre
i la cuina actual més mediterrània que mai.
Restaurant Avitòfol,
al carrer Ernest Vilxer, número 4,
a la zona de la Torre dels Vents,
a prop de l'Hospital Joan XXIII.
Si vols plats de qualitat
i a bon preu,
restaurant Avitòfol.
T'esperem.
I també t'esperem ara mateix
aquí a la ràdio,
al 977-24-40-767.
A veure si arriba aquest 25
i llavors ja faríem entrar al referèdum
i parlaríem una altra vegada
del restaurant Avitòfol
que vull anar tan de pressa
que no ens surten ni les paraules.
Això és nerviosisme, eh?
Pugui dur, nerviosisme.
977-24-40-767.
Quina serà la darrera trucada?
Pot ser la teva?
Sí? Vinga, fes-ho.
Que anem a contrarrellotge.
Ai, que s'està fent pregar
aquesta última trucada.
Vinga, aquí està, darrera trucada.
A veure, a veure, qui serà?
Qui serà?
Qui està agafant ara mateix el telèfon
i està dient
Això serà per mi.
Jo vull emportar-me aquest dinar
per a dues persones
i gaudir encompanyada dels amics
del restaurant de l'Hàbitòfol.
977-24-4767.
Hauríem de fer el sorteig ja, sí?
Sí? No? Sí? No?
A veure, a veure, a veure.
A veure.
Anem a trucar al referet.
Vinga, que entri.
Fem el sorteig.
Fem-ho.
Fem-ho.
Fem-ho.
Fem-ho.
Fem-ho.
I ja tenim tots els números.
El que sí que recordo a tota la gent que s'està sentint
importantíssim, importantíssim,
és que una vegada que triem i diguem el nom de la persona guanyadora,
el que ha de fer és trucar-nos aquí a Tarragona Ràdio,
al 977-244767, mira, i xerrarem una miqueta.
Molt bé.
Rafael, benvingut de nou.
Hola, què tal?
Gràcies per l'espera.
Molt bé, les patates bones, les olives farcides també
i el vermultet també. Gràcies, molt amable.
Cau tècnico.
Que dolent, eh?
No, no, he donat una volta per les instal·lacions.
I què tal? Molt bé, la veritat és que molt bé.
Que passa que ara molt silenci és tot, no?
Sí.
Una miqueta trist.
Però bueno, ja està bé.
Una miqueta tranquil·litat ja toca, ja toca relax.
Massa relax, massa relax.
Per ser divendres, eh? Per ser divendres.
Sí, és més divendres.
El que tenim endavant, eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Doncs ja tenim tots els números.
Qui serà la persona guanyadora?
No ho sé.
De l'1 al 24.
Quin número t'agrada?
Aquesta vegada no tan rido com abans, eh?
No, de l'1 al 24.
De l'1 al 24.
A veure.
Doncs...
No el tenim.
Ah, encara no has dit res.
Ai, perdona, perdona.
No, perquè el 47 no entra, no?
Ah, no, de l'1 al 24.
No, no, que ja estava, que ja estava adonat.
Doncs...
A veure.
7.
El 7?
El 7.
Ai, no el tenim.
No el tenim, no?
No, tampoc.
No, no.
El 7?
Vinga, sí que el tenim, el 7.
El 7 i és per més que res perquè és els anys que farà que estem allà baix.
Ah, molt bé.
Els 27 anys llavors és el 7.
Doncs el número 7 hem de dir que pertany a la...
Ai, ho dic ja?
Ho fem una miqueta més.
Quin germà, molt corret.
El número 7 és d'algú que ens ha trucat.
Ah?
Sí.
Molt bé.
I ens va trucar dilluns, començant la setmana.
I jo esperava, dic, a veure si la persona que té el 7 ja ens truca directament.
No?
Què creus?
Sí.
No que ens podia trucar la persona que té el 7 directament sense dir el nom i cognom?
Però això vol dir que se l'ha apuntat i que ha tingut cura.
O li passa com a mi, que normalment soc molt despistada i no sé on deixo els números.
Segur?
No ho sé.
Jo crec, jo tiraria més que...
Doncs el número 7 pertany a la Imma Llevaria.
Imma, si ens estàs sentint o algun familiar que li digui que potser aquelles coses que està...
No ho sé, s'ha despistat i en aquell moment l'ha agafat en qualsevol altre lloc i no ha estat escoltant la ràdio,
que també podria ser, que ho dubto molt, però pot ser que li diguin, que li xivin d'alguna manera.
Sí, home, clar, si no normalment.
I ara la Imma, què ha de fer?
A veure, Rafael, què ha de fer?
Què ha de fer?
Tinc de tres maneres diferents.
Doncs, bueno, l'únic que ha de fer és el dia que ella més o menys...
Bueno, que les dues persones que vinguin sàpiguen més o menys clar el dia que vulguin vindre,
doncs amb un dia d'antelació, que em truquin...
Que avisin.
Que avisin, Rafael, venim de Tarragona Ràdio, del concurs, que vindrem a dinar tal dia.
D'acord.
Perfecte, llavors no hi ha cap problema, perquè llavors el Rafael se'n va, compra llumant-ho...
I ho té tot preparat.
Perquè m'ha de fer una miqueta de pena.
Home, jo el que faré serà, amb el teu permís, els hi donaré una carta que han de venir a recollir aquí a la nostra emissora.
I que així serà la manera que ells tinguin el telèfon i ho tinguin tot ben apamat,
perquè alguna vegada que us anin de trucar ja sàpiguin on han d'anar, com han d'anar, i també els dies, no?
I que no dubtin que estaran com a casa.
Fantàstic.
Crec que ja tenim la Imma, eh?
Sí.
Jo aquí m'estava fent una mica de l'onso, però no...
Imma, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Com estàs? Felicitats.
Gràcies, és que no sabia quin número tenia.
Veus?
Va trucar a mamà, li va trucar a mamà, li va trucar a mamà, li va trucar a mamà, li va trucar a mamà.
No, no, no, no, no.
Dona igual, n'hi haurà, igual.
Dona igual, tots quedan a casa.
Clar, però una cosa, Imma.
Mira la Maria, que està esvolotada, la Maria.
Sí, no ve a...
Ha trucat tota la família, eh? Tota la família ha trucat.
És que vol que toqui ella, pues igual, pues que mira igual.
Clar.
Si no me mira ella sola, mira, me dono igual.
No, no, no, Imma, tu no la deixis.
Aquí l'ha trucat. A veure, partim d'aquí.
No, no, no, tu que...
Hem dit el número set, no? Qui el número set pertany a tu.
Oh, mira, ja se buscó la pancòpica i ràpid, eh?
Claro, mira la...
A partir d'ara, mira, una vegada que et pengis, obrim de nou el telèfon i busquem acompanyante pel dinar amb tu, Imma.
I segur que et sortirà més d'una, eh? I més d'una, ja t'ho dic ara.
Mira, mira, mira, mira, mira.
Ui, ui.
Ui, això estàs ben gran, això, eh?
No, ja no fan, ja no fan, eh?
El que necessites és amor, ja no el fan, no?
No, però hi ha altres programes, eh, també.
Però bueno, alguna cosa farem, alguna cosa farem.
Tu no te'n miris que una vegada que agafis els aires de per allà al costat, del restaurant de l'habitòfol, ja ho veuràs tu.
Com, encara sortireu acompanyades, eh?
Sí, no?
Ima, doncs, moltes gràcies, moltes felicitats.
De les gràcies al...
No, no, ja l'hi pots dir tu mateix?
Sí, ja, no.
Tu mateixa, a mi?
Dime, Imma, dime.
Dime.
Mira, gràcies per haver-hi el numerósat, mira que soledat que em tenia jo.
Bueno, doncs perfecte, no?
Sí, per això diré.
A més a més, també t'he de dir, que ets del Barça o del Madrid?
Del Barça.
Del Barça, i el numerósat el porta el David Villa, llavors també per deixar-te avui.
Ja està, ja està.
Llavors, no, però a veurem, doncs...
Hem arribat, hem arribat.
No, no, doncs, espero que el dia que vinguis estiguis a gust i que t'agradi l'arròs.
Sí, bueno, jo demanaré un altre menú.
Ah, no?
Demanaré un altre menú?
Hombre, puc anar amb més persones, no?
Amb un germà, si són tres, paguem el menú que falta i ja està, no?
Per això no hi ha cap problema, ja ho saps.
Ah, per això.
És que és molt de gent tipàtica per a mi, ja.
És que jo l'ho vaig dir a la filla, a mi m'agrada la truita amb patata.
Bueno, però...
La truita amb patata, però si fa falta fem una truita amb patata que no te l'acabaràs.
Jo encantada.
Doncs ja està, home, per això no hi ha problema.
Jo feliç, quan la truita amb patata.
Veus, és que has de contentar, l'Imma.
Ara li fas la truita amb patata, som una mica de seva, això sí o no?
No, no.
És que me va dir especialment la seva, no m'agrada.
Doncs no pateixis, que te farem una truita amb patata el dia que vinguis.
Ah, que bé, molt bé.
O sigui que ja veiem a tota la família anar cap allà.
No, ja està bé, és el que comentàvem fa un moment.
Sí, sí, no ja està bé.
Que és molt de casa, molt de família.
Ell es menjarà, correcte.
Ell es menjarà la truita i els demà és l'arròs.
I ja està.
Ja, per això ho dic.
Molt bé.
Així guanyaré ahí també, no?
Clar, a tots.
Sempre fem un gàstic, no?
Clar, home, clar que sí.
Molt bé, perfecte.
Que s'ha de mirar per la butxaca.
Sí, sí.
Doncs Imma, gràcies, ja saps que t'esperem per aquí primer a Tarragona Ràdio.
Sí.
I a partir d'aquí ja et deixarem el número de telèfon i vosaltres ja us quedeu entesos
amb els amics del restaurant de l'Hàbitat.
Font de car?
Molt bé.
Un petonàs, guapa, cuida't molt.
De tot.
Bon cap de setmana.
Adéu.
Vagi bé.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Doncs clar, ja està.
Bueno, molt bé, mira.
Què t'has semblat?
Bé, no?
Perfecte, a fer una truita de patates.
A veure?
No, no, ja va bé, ja va bé.
No, no, perquè veig, és el que nosaltres durant tota la setmana hem anat parlant de menjars
que pensava que no acabaríem el programa perquè acabaríem així, però amb un curt circuit
a causa de les nostres saliveres aquí, però tothom parlant de que si el cardolla, que
serà la truita de patates, que si el que vols amb un manto...
No, no, jo també, sí, sí.
I arriba un moment que ja...
Jo tinc més gana que el gust de pinyol ara mateix.
Ara vaig, eh?
Rafalet, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu, Sílvia.
Gràcies per haver compartit amb nosaltres aquesta setmana i a disposar a qualsevol notícia
que tingueu, ja sabeu que esteu més que benvinguts.
I a tots igual, ja ho sabeu, allà va i l'habitòfol, casa vostra i casa pel que vingui.
Gràcies.
Gràcies a tots.
Adéu.
Adéu.