Per Port Aventura, el que fem és saludar l'Avi Ramon.
El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'ordo del català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amo i catorze mariners.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella.
No sé si és noi, no, de Calella no, de Calella no és.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Que no em sentia?
No gaire.
Toqui una miqueta el botonet, perquè això vol dir que li falla el botonet de per allà.
A veure què li falla el botó, avi, a veure què li falla.
I com li està fallant el botó, eh? Molt malament, eh? Molt malament aquest botó.
Què? Ens escolta, avi està ahí, manifieste-se, avi.
Millor o no?
Ja està bé.
Sí, però m'escolta bé?
Sí, sí, ja està bé.
Ja està bé.
D'acord, d'acord.
Avi, que ja estem aquí.
Ja tornem a ser-hi.
I hem de parlar del romesco.
Home, jo crec que era una bona idea, no?
De parlar una miqueta del romesco.
Jo tot el que vulguis parlar, mentre jo pugui parlar,
vull contestar,
perquè a vegades jo també hi ha coses que tampoc estan dintre la meva...
No, però jo estava pensant, avi,
que quan ve el bon temps el que tens ganes és d'estar fora,
de donar un tomet, de sortir, no?
I sempre pateix, doncs, coses segons on vas.
Clar.
I com que el serratllo és un punt que es presta...
Sí, home, i tal.
L'únic ara, per exemple,
la cosa està molt bé al serratllo,
però al Palau del Romesco, abans,
hi havia més ambient per les barques que hi havia allà a vora mar.
Clar.
Saps com vull dir?
Sí, sí, sí.
Clar, parlar del Romesco, parlar de les barques,
llavors les veies damunt del serratllo.
Ara també són aquests catalans i aquestes barques,
estan...
Però és molt bonic,
perquè veus aquells bars allà plens de gent,
doncs és un ambient més turístic i està molt bé,
molt bé, però clar.
Sí, sí, sí.
El Romesco és el Romesco.
Clar, a més,
jo me'n recordo cada vegada que parlem amb l'Avi Ramon
i surt el tema del serratllo,
i diu, ai, quan passes per davant,
aquell olor a peix, aquell...
que ja t'imagines que està barrejat amb el Romesco...
Ja és que vostè, avi, ja em fa que la meva ment
i em marxi cap allà, eh?
Jo, encara per acabar-ho de completar, ja saps que allí,
doncs m'he casat, les filles, tot el que sigui...
Per això que vostè té part del cor el dia allà.
No, sí, jo vivia al costat, vivia com sisos allà entre el serratllo.
O sigui, jo en part m'he sentit, doncs...
Clar que jo he passat molta vida també entre Tarragó, entre llif, dalt...
però, me sento, me sento serratllent.
Clar, no m'estranya, no m'estranya.
Me sento serratllent per sentir, en el sentit que, com que he conviscut
amb gent que m'ha agradat sentir-los parlar,
pescadors d'aquells, que jo per mi eren com si fossin llops de mar.
Sí, perquè quan sents els llops de mar...
Clar, i les seves aventures...
Però aquests, amb barquetes més petites, també te'n safiaven la mar.
Clar, d'alguna manera, sí.
O sigui, també eren llops de mar.
I tant, i tant. A més, la mar no...
A veure, és una bona companya de viatge,
però quan, podríem dir, s'embreveja...
La mar és la mar.
No, no, té les seves coses bones i les seves coses dolentes.
La mar té la seva atracció.
Sí.
La prova està que les platges...
Les platges són la mar de saludables,
perquè, hola per aquí, hola per allà...
Són molt simpàtiques, les mar.
Tots són oles.
No m'entens?
O sigui, que la mar, on vagis, té les seves licienes.
Mirà, Vir, nosaltres tenim aquí els dijous a la mar,
i la mar és maquíssima, una boníssima persona.
Sí, sí.
Tenim una altra mar diferent.
No, però el serrallo sempre ha tingut la seva atracció.
I tant.
El serrallo ja va començar,
quan encara,
el que és ara el carrer de mar,
allò al davant,
era una platja com siguéssim,
fins que van fer la via, tot allò,
allò era pescador.
Hi havia barraques,
perquè llavors se'n deien barraques,
barraques on vivien pescadors.
Vull dir, els vivien a la part alta, no?
Però, després se va.
El bisbe Bonet,
va ser quan va dir per fer la iglesia,
van agafar aquell terreno,
que allò era també d'un fortí de quals d'aixòs.
O sigui, es van formant.
O sigui,
que no és una cosa que ho han regalat.
No, no, no.
El serrallo s'ha format.
I també ha crescut.
No és allò, per exemple,
que jo no ho crec.
Al contrari, no.
Que hi ha barris,
que se'n...
Bom, hem fet un barri.
No.
El serrallo es va anar formant
per ells mateixos,
a poc a poc,
patint,
no patint.
O sigui,
que és un barri,
que doncs,
que féssim teatre,
diríem que és una tràgicomèdia.
Saps?
Vull dir,
que la part tràgica,
la part comèdia.
O sigui,
és un barri,
que té uns sentiments.
Un sentiment,
per què?
Per què?
Un petit.
Un petit.
No seria regalat.
No, no, no.
I hi ha petits moments,
podríem dir,
de la història de Tarragona,
avi,
que ha estat força cruenta,
dintre del què,
però que la vegada
que venia,
podríem dir,
al riu,
que ja és estrany,
però, clar,
el nostre riu Francolí
gairebé sempre està sec,
però quan ens vol donar
on ensurt,
i no recuperar el seu...
Jo recordo,
que l'any 30,
jo tenia 4 anys,
i estava al balcó
del carrer Castellarnau,
i veia els vots passar pel carrer.
com pot ser,
pensava jo.
Però llavors, clar,
allò va ser,
però llavors,
quan vam anar al Serratlloc,
vas veure que el nàutic
estava més ensorrat,
el bar Buenos Aires
més quedava un tros,
les cases dels pescadors,
les plantes baixes,
tren aigua,
o sigui...
No, no, no,
que ho han passat molt malament, eh?
Jo crec que la gent se'l formen
pel que pateixen.
Sí.
Home, i també pel carinyo.
No, no,
pel que pateixen,
en el sentit que han digut
superar-se,
patir superant-se les circumstàncies,
i això dona molt de valor.
I jo al Serratlló,
doncs mira,
l'admiro,
el sento,
gent...
Se l'estima.
gent,
doncs per exemple,
dintre que a vegades
s'escapava algun renec,
però dintre sortia un sentiment bo.
Vull dir,
que és d'això.
I clar,
i tenen les seves coses.
I això que deies tu,
que els pescadors van inventar,
sí.
Sí,
el que passa després,
molts han pogut apropiar-se
que si aquí,
que si a fora,
que si...
No, no.
El romesco
és propi
dels pescadors del Serratlló.
perquè llavors...
Però avui,
vostè ja sap que sempre ha passat, eh?
Sí.
I tu...
I que continuarà passant, això.
Jo t'explicaré,
pel que més ho he sentit,
i conegut,
o el que sigui, no?
Antigament,
a les 800,
el 1.800,
doncs les barques anaven marxat per parelles.
Ah.
Parelles.
S'ajuntaven dos amos de barca,
com sé si saps?
Dos patrons.
Sí, sí.
Dos patrons.
I tenien el seu grup.
Ah.
En aquell grup hi havia
i pitjors,
i llavors hi havia el xiquet,
hi havia el noiet,
que aquell pintava poc,
però ja...
Bueno, però ja anava...
I a la seva, no?
I tant.
Llavors,
sortia a la mar.
Sortia a la mar,
i clar,
el meu estava dos dies fora,
dos dies fora,
i clar,
el que es va començar,
que si es va fer el passec,
que si la fruita que veia era la més barata,
que eren les omelles de ballanes en aquell temps,
que si el tomàquet,
que si la ceba,
que si els alls,
que si això...
però hi havia una cosa molt important.
Què?
Que era el pebrot de romesco.
Ai!
Perquè era...
És una cosa pròpia de la comarca de Tarragona.
Ara se'n fa molts puestos, no?
Però llavors,
era pròpia de la comarca.
Perquè llavors,
molta gent,
quan feien un romesco que deien...
No deien romesco,
feien una salsa,
allà ho feien amb enyora.
Enyora,
que és pròpia d'un poble d'aquí de Múrcia, no?
No,
però el pebrot de romesco
té la seva cosa especial.
És com les dones,
cada una té una gràcia especial, no?
Doncs el pebrot de romesco
també té una cosa especial.
Segons com el fan,
doncs queda aquella miqueta de coseta,
l'altre queda més tros,
l'altre el bullen,
l'altre que se'l piquen,
l'altre...
Però bueno,
això ja va a gust...
a gust de cada, això.
M'imagino, m'imagino.
El cas és que del romesco,
aquesta salsa,
perquè primer se deia salsa també,
saps?
Aquesta salsa,
doncs,
es va començar a fer popular
i llavors,
hagut temps,
per exemple a Barcelona,
doncs també hi havia, com ara,
que hi ha gent que es dediquen...
Hi havia un gran periodista, eh?
que es dedicava a la gastronomia,
a agafar segons les comarques,
segons els puestos,
doncs,
fer una explicació d'allò,
d'aquest sistema,
que si,
tal tipus de menjar,
tal tipus de l'altre...
I li van parlar-li,
que a Tarragona,
al barri de pescadors...
Es feia alguna cosa.
Feia una salsa, doncs,
molt bona.
I ell,
t'ho haig de provar.
Ah, clar.
I van vindre a Tarragona.
I llavors,
en una d'aquelles poques cases
que hi havia al Serrallo,
van fer aquesta cosa.
Ah.
Van fer aquesta...
Escolta'm,
doncs això és important,
això s'ha de fer.
Això s'ha de parlar-ne,
inclús aquesta exposició a Barcelona,
a qui va parlar-ne de Tarragona.
Sí o no?
Aquella exposició que me van comentar
de lo del cómic?
No.
No.
Sí, no.
Això és una altra cosa.
Ah, és com la setmana passada...
No, no.
L'exposició internacional de coses...
Ah, d'acord, d'acord.
Aquesta que dius tu és el del cómic.
Ara m'estava liant.
Ara m'estava liant.
No.
Llavors, això,
ja va començar a parlar-ne d'aquesta salsa.
Inclús llavors,
Pinis Soler,
el gran escritor Pinis Soler,
que estava a França,
quan va vindre aquí a Espanya,
va anar a Barcelona,
li van parlar-ne d'aquí.
Oh, escolta'm,
això és molt interessant,
perquè ell,
una dida,
o una peixatera,
o una serrallenca,
de Patial va criar-ho.
I això a ell li va crear més l'atenció.
I van vindre,
van estar aquí al Serrallo,
i això va començar ja a agafar nom de Romesco.
Per cert,
que diuen,
diuen, eh,
que diu que hi havia un matrimoni,
que la senyora
li va preguntar a un pescador,
diu,
aquesta salsa,
que fortalece,
que cosa es tiene.
Diu,
si queda embrazada,
me hizo seguros.
Ep!
Va dir al seu home,
més romesco pel que vulgui ser.
Això diuen,
no?
Són anècdotes.
No, però escolta,
passa això.
I llavors què passa?
Que la història se repeteix,
se passen els anys,
i el Sindicat d'Iniciativa i Turisme,
que ara fa 100 anys,
se va formar a Tarragona,
un grup d'arragonins,
per fomentar el turisme a Tarragona
i atraccions o el que sigui,
doncs van formar el Sindicat d'Iniciativa i Turisme.
El Sindicat d'Iniciativa i Turisme,
amb el seu temps,
va portar aquí a Tarragona,
i a Tarragona,
doncs,
inclús el Gold,
el Pau Casals,
en fi,
en un temps,
va portar gent,
a segons quins llestos,
fent una cosa.
I també van començar ja
al Serrallo.
Veus?
Ja van començar a fomentar
al Serrallo.
I llavors,
el Màximo Borxa,
aquest periodista,
doncs,
que va anar pel Sindicat,
diu,
això seria fomentar,
o el que sigui.
l'any 53,
52,
bueno,
no recordo això,
de moment,
no té,
doncs,
van agafar,
i al Serrallo,
vam fer una espècie d'Olimpiada,
i al Serrallo,
no era,
allò encara no hi havia vingut,
ni el Pòsit,
ni l'escola,
allò encara era,
era,
era el terreny,
el moll,
el moll,
eh,
el moll aquest,
que hi ha,
perquè un lloc hi havia el baradero de Prats,
a l'altre lloc hi havia la Puda,
però allà davant hi havia una gran extensió de terreny.
Què va passar?
Doncs,
va dir que ara farem una Olimpiada,
que sàpiga el que és el Romesco.
I llavors,
aquí dalt,
el laboral,
un cuiner,
per cert,
molt bo,
que es deia Pueyo,
que també va participar amb els,
doncs,
van fer aquesta Olimpiada.
Diu,
que van,
jo me'n recordo haver-los vist,
allò semblava,
bueno,
tot de taules,
tot d'això,
però sí,
hi havia quasi com milers de persones,
saps?
Deu-n'hi-do, eh?
I allò,
allò va ser un gran aconteciment també,
això s'ha de fomentar,
i llavors va ser quan el sindicat d'iniciativa
va començar a fer el primer concurs
de mestres Romescaires.
que és allò que li deia abans a l'inici,
com a pista.
Per fomentar,
per exemple,
el Romesco,
doncs,
va fer el primer concurs,
amb uns prèmits,
no gaire d'això.
Però l'important era participar,
no?
Amb uns prèmits,
inclús la banda municipal hi anava,
el cor de l'Àncora també intervenia,
o sigui,
una festa en aquell temps,
perquè ara no és tant,
però en aquell temps,
imagina't tu,
cinquanta anys enrere.
No, no,
una autèntica façada.
I llavors,
clar,
aquest Romesco,
com que llavors això,
doncs,
el sindicat,
per donar-hi més valor,
el va patentar,
o sigui,
que va quedar com a cosa nacional.
Molt bé.
Inclús venien de fora de Tarragona
a participar-hi,
m'entens?
Vull dir que,
inclús i ben anar.
Sí, sí, sí.
Clar,
això amb els anys,
doncs,
se feia primer al mes d'agost,
després se va fer...
tres anys,
es feia per Samagí.
Sí.
Per això tenia l'excusa d'ahir.
Llavors,
trobàvem que al mes d'agost,
entre les festes,
i una cosa i l'altra,
doncs,
la calor,
doncs,
no tenia el suficient elicient.
D'acord.
Llavors,
doncs,
passem-ho a...
Al setembre.
Al setembre.
Al setembre.
Al setembre.
I es va fer, doncs,
al setembre.
Llavors,
ara resulta
que el sindicat d'iniciativa,
després ja et diré,
col·laboradors i persones
vénen,
el que sigui,
doncs,
vam pensar en fer-ho al setembre.
Però, clar,
el meu fer el dia de Santa Tecla,
ni després d'això,
ho fèiem una setmana abans.
Doncs,
vam trobar
que al fer això,
aquest concurs,
vam trobar que llavors fèiem
els castells.
I trobaves
que potser
molts dels que venien allà
havien de marxar corrents
perquè els castells,
el que sigui.
I a més,
també tenen els xiquets del Serrallo allà mateix.
Per això dir.
I ara,
doncs,
ho farem
el mes de setembre,
però el dia 30.
Va,
molt bé.
Què és el concurs de mestres romescades?
Això,
avi,
explica'm-ho.
Ara ja ho dic,
perquè si alguna persona
vol participar,
una mestressa de casa,
un cuiner,
qui sigui,
pot fer-ho amb tota la llibertat.
és veritat.
És veritat.
És veritat,
és veritat.
Perquè hi ha dones que a casa seva
el fan uns romescos abans de bé.
No és cap problema.
No,
al contrari.
Només és qüestió,
només és qüestió,
d'apuntar's.
Uns dies abans,
ja sortirà el diari,
ja sortirà el que sigui,
els dies apuntar's.
Allí es troben,
i es troben amb el fogó,
el carbó,
l'oli,
la cassola,
el peix,
el rap, tot, només
han de portar
el seu secret
els seus ingredients
però una cosa, aquest secret es mira pel jurat?
Mira, han de portar
el seu secret i les seves
coses corresponents, el pebró
les omelles, tot això
llavors això, es comença
per la terminada i llavors
se'ls hi posa a la cassola
un sobre, dos sobres
sense pié com ni quan
només hi ha un número
llavors hi ha un jurat
hi ha un jurat
que tasta les cassoles
i llavors les numera de puntuació
i els hi posa el que ells
creuen opinió
però aquest jurat, moltes vegades
avi, almenys algun d'ells
ha estat mestre en Romàs Caire o ha estat
sempre hi ha un, sempre hi ha
l'últim que ha guanyat
no, però escolta, d'altres formes
jo soc de l'opinió, per exemple
que si és un plat
no és un concurs
no és un concurs
no és un concurs de dir
a veure aquest menjar
com se fa
no, és una salsa
que hem de provar
tu mateixa podries provar-lo
i dir
m'agrada
m'agrada o no m'agrada
però llavors
tu t'has de dir
m'agrada o no m'agrada
però si hi ha 10, 20, 24 cassoles
tu les altres totes
i llavors diràs
quina t'agrada més
el que passa que deu ser difícil
jo no podria ser jurat
no, no, li dic en sèrio
a veure, sobretot de coses
t'ha de tastar
perquè la primera
li notes jo crec que tot el gust
però ja
quan ja portes 24
li notes el gust
sí
sí, en sèrio
sempre es nota
per això jo els admiro
els admiro en aquest aspecte
perquè jo crec que ja no em sortiria
jo crec que a l'última casola
pobra
ens sabria tant de greu
sí, perquè no són diferents
vine demà
vine demà
no són diferents
no són diferents classes de menjar
no, ja, ja, ja
és una mateixa
però a lo millor
una que sigui
si tu agafes el vi
i beus miqueta de vi
dius
esculli aquest és més fortet
aquest és més dolcet
aquest
tu mateixa
teus estar acostumat
te vas d'això
bueno
doncs llavors
hi ha el concurs aquest
es prenent la gent
hi ha un jurat
i llavors ja es donen uns prèmits
molt bé
uns prèmits
que per exemple
doncs
hi ha
el Romescaire
sí
el mestre Romescaire
mestre major Romescaire
se'l dona una petita quantitat
una petita quantitat
perquè a més ja
és la situació
de tindre un diploma
on te posi
que ets un mestre Romescaire
i hi ha molts
que clar
el seu restaurant
en les cases seu
el que sigui
tindre un diploma
que ha guanyat
no té preu això
m'entens com ho he dit
sí sí sí i tant
però llavors
dintre de tot
i aquest any doncs tenim
bastanta
i coincidim també
que també
entrem
quasi es pot dir
dintre la setmana aquesta
dels serrallencs
dels arts
aquests que fan
saps
que també són un grup
de restaurants
i tot això
que també el serrallu
l'han fomentat
perquè també convenia
el serrallu
que convenia
fer la memòria nostra
estava una miqueta parat
sí sí
convenia que és
algú que fomentés
l'organització
i per exemple
doncs clar
doncs aquests
aquest any
també
fan un premi especial
o sigui
el que guanyarà
el primer premi
el que guanyarà
de mestre major
té una quantitat
direm simbòlica
exacte
home simbòlica
no perquè
surt de la butxaca
d'una utilitat
que nosaltres
no tenim diners
però bueno
però almenys
almenys
ja col·laboren
amb un premi especial
que estimula
el primer premi
o sigui
que aquest any
els arts
ja fan un premi especial
doncs que també
és d'agrair
perquè estimula
i almenys
que vegin
que també
el sindicat
junt amb ells
també fa alguna cosa
fem una cosa avi
és que no ens queda més temps
i a mi m'agradaria
continuar parlant d'això
jo aquest tema
si vol
ho deixem de cara
la setmana vinent
no?
continuem parlant
de com està evolucionant
aquest tema
i a més a més
em diu la seva recepta
la setmana vinent
l'avi Ramon
ens donarà
la seva recepta
del romesco
la meva no
romesco
la que
doncs bueno
o la que sap
o la que sap ell
doncs llavors
si de cas
que la gent
les dones
amb el cas
a qui vulgui
que ens truquin
que es prepari
perquè llavors
ja donem
una miqueta
del programa
el que s'ha de fer
com s'ha de fer
per apuntar-se
i llavors també
encara queden mesos
però bé
si volen
allò que dius
mira pues m'agradaria
participar
és de cara
el dia 30 de setembre
em comentava
avi
i llavors
el millor
llavors
i li surt
després
tenim una mescla
una mestra
romesca
a casa
igual agafo
i també si
agafem
el d'això
dels arts
aquest dels restaurants
que puguin
que puguin
anar revenint
i parlem
una miqueta
i llavors
completarem
el que faran ells
perfecte
nosaltres jo parlaré
parlo del que és
el romesco
llavors ells podran parlar
d'ell
dir el que
el complement
perquè llavors
sé que comencen
una setmana molt bona
de també
coses
del serrany
ja ho parlarem
la setmana vinera
avi gràcies
sempre ens fa curt
gràcies
després de parlar
amb l'avi Ramon
passem per la publicitat
i a la tornada
a veure si ja tenim
per aquí a la gent
de febrero
que ens han de presentar
aquests altos vuelos
jo no sé si vindran volant
però en presa segur
a veure si venen
solien cantar
solien cantar
visca Catalunya
visca el català