Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català,
12 del migdia, 12 minuts, i hem quedat així.
Jo et saludo, Enric Garriga, bon dia.
Hola, què tal?
L'Enric ve del Centre de Normalització Lingüística.
Comencem el quart de català.
Comencem!
Una parella lingüística, una oportunitat
d'enterrar l'afer, Patrícia, fer dissabte emocional.
Una estona en cada idioma trenar una conversació.
Jo t'ensenyo, tu m'ensenyes i ens ensenyem tots dos.
Ell era nascut a Grècia, bressol de grans pensadors,
de Parmenides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató.
I jo, que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.
Vaig provar d'impressionar-la fent un Google d'amagat.
Llull, Pujols, Ramon, Sebiuda, cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant-me l'erotisme potencial del català.
Va dir, Joan, vull que m'ensenyis a millorar el pronunciat.
I si haguessis vist com reia intentant dicut o fluix,
hagués dit desperta ferro, l'almogàbar caia amb tu.
Amic meu, si mai t'hi trobes, no t'ho pensis ni un segon.
I que la filosofia...
Em sona aquesta música que ens has portat avui, Enric.
Bé, és que t'haig de dir, si són els amics de les arts, a hores d'ara,
que el disc ha sortit fa 10 dies, va sortir el dia 14,
ja ho sap tot tothom, i com que abans ja anaven plens als webs i tot,
ja ho sap tot tothom, no cal que expliqui gran cosa.
El disc es diu Especies per Catalogar, ha sortit fa no res,
el grup ja és prou conegut i se sap tot,
i he posat aquesta cançó perquè és la famosa cançó de la parella lingüística.
El que he de dir jo des d'aquí és que la poso per il·lustrar
que parlarem una mica de la voluntat per la llengua,
però també remarco el fet que des de la campanya de la voluntat per la llengua
és una cançó que no és representativa.
Ho és en el sentit que...
A veure, a veure.
Per què? Perquè justament...
La poses però no...
Aquesta cançó parla d'una situació de la parella lingüística
que no és la que es pretén en absoluta en la voluntat lingüística.
Aquí és un cas d'uns que són parella lingüística
i acaben sent parella sentimental.
I això no és en absolut l'objectiu del pla...
Pot passar, però vosaltres no...
I amb els 7 o 8 anys que fa que ho fem
i amb els centenars de parelles que hi ha hagut,
d'aquí i a tot Catalunya, doncs més d'una i més de dues n'hi ha hagut.
Però aquí no és l'objectiu.
L'objectiu de la voluntat per la llengua
és el fet que la gent practiqui.
Una persona que està aprenent el català
amb una que és català no parlant o que ja en sap molt
i que li fa de, diguem, de coig lingüístic,
de parlem i tal i qual.
Però de totes maneres,
ja que es dediquen a una cosa que és la parella lingüística,
encara que sigui enfocant el tema cap al vessant,
no purament lingüístic, encara que també en parlin,
i tampoc les parelles lingüístiques del voluntat per la llengua
no són parelles d'intercanvi lingüístic,
que jo t'ensenyo català i tu m'ensenyes grec.
No, això hi ha gent que ho fa,
hi ha gent que ho fa perquè els hi donen la gana i tal.
I això es fa en alguns centres d'idiomes,
es fa això, d'ajuntar gent perquè s'ensenyin l'un a l'altre d'idiomes.
Però el cas del voluntat per la llengua
només és per practicar el català.
Perquè a vegades està bé allò que quan els fem omplir la fitxa
sí que hi ha gent que se pot dir
ah, jo voldria algú per fer intercanvi
i per aprendre, doncs, anglès o per practicar italià.
Per tant, això en tot cas ja serà cosa teva
però no és l'objectiu d'aquest programa.
I quan algú posa
algun aspirant a aprenent o voluntari
posa només parelles femenines de metro setanta i tal
també li diem no, aquest tampoc és el tema.
No és l'objectiu.
No, riu-te'n però...
Passa.
Hi ha algunes persones que sí que posen observacions d'aquest tipus.
Jo només vull...
Alguna senyora posa només vull homes d'entre tal i tal edat.
Perdoni, senyora, no és això, no és una essència matrimonial.
Ho puntualitzem, ja està.
Però la cançó és molt bonica
i com totes les cançons dels Amics de les Arts
amb aquelles lletres tan treballades
amb anècdotes, enginyi i tota la cosa
i com la que posarem al final
que té molt a veure amb un altre aspecte habitual d'aquest programa
l'últim dimecres de mes que és el Nyiguinyogui
i amb els Amics de les Arts que tenen la mania
els Amics de les Arts des de sempre han fet cançons metalingüístiques
començant per el famós rap ja antic
que es deia Exercici 60
que era una cançó de 6 o 7 minuts
tot de dalt a baix en paraules que comencen per X
o que contenen el so X o Xeix
ja des de sempre han fet
i en tots els discos tenen alguna cançó
que fa reflexions metalingüístiques sobre els pronoms i tal
el que posarem avui al final és d'aquest estil
però no avancem conceptes
però jo em quedo amb això
sí, sí, avancem una cosa
avui toca en Nyiguinyogui
avui que és un dia de protestes socials
doncs què vens?
vens tu a queixar-te també?
aquí està, jo en sintonia
jo em tematitzo, em tunejo
amb l'entorn
amb els temps, amb l'entorn
abans d'entrar a l'oficina ja m'he trobat allà
els pamfletaires de l'Institut i de la Universitat
repartint pamfletos
convocant-ne d'allò
eren 20 però ja tallaven la plaça d'Imperial Terra
a les 8 del matí, en sèrio
que des de la finestra ho vèiem
a les 8 del matí hi havia uns dos o tres grupuscles
perquè cada grupuscle anava amb una pancarta
i entre els tres grupuscles
que no devien ser més de 20 persones
anaven tallant-hi davant dels autobusos
i has dit avui és el dia del Nyiguinyogui
avui lluirà molt el Nyiguinyogui
jo ja sabia que avui tocava Nyiguinyogui
la societat està d'acord amb mi
avui és dia del Nyiguinyogui
queixem-nos
farem el Nyiguinyogui
per tant ens queixerem
rostirem tòpics
com sempre marrejarem llengua i gastronomia
i us donarem algunes notícies
també interessants d'actualitat
comencem parlant del voluntariat
amb aquesta sintonia de fons
ja que és final de mes fem balanç de voluntariat
aquest mes perquè n'hem fet moltes de cosetes
perquè és l'època que toca fer-les
i el mes que ve també
mira
el Departament de Justícia
hem fet
periòdicament
fem parelles
i aquest mes de febrer
s'han presentat sis noves parelles
al Departament de Justícia
allò que fem
el voluntariat amb alguns organismes i tal
doncs amb el Servei Estat de Justícia
ho fem
n'hem tingut sis
vam anar a fer una xerrada informativa
sobre el voluntariat de Vilallonga
la setmana passada
amb la idea
que es fotin parelles lingüístiques
a Vilallonga
que és un poble de periquí
que correspon al nostre centre
i per tant està bé que hi promoguem
no teniu centre allà mateix
no, allí no tenim cap oficina
seria feina de Vilallonga
que és Tarragonès o del Camp
Baix no?
no fotem
Baix Camp no
si fos Baix Camp no hi hauríem anat
que no és del nostre centre
perdoni vostè
o és del Tarragonès o és de l'Alcamp
però sigui com sigui és nostre
tenim l'edat comarcal del Tarragonès
i de l'Alcamp
amb un d'aquests dos li toca
digues que per allà en aquella zona
entre els Garidells
de la Seguita
alguns pobles d'aquests
hi ha hagut èpoques
que eren de l'Alcamp
i èpoques del Tarragonès
i Vilallonga
jo diria que és més del Tarragonès
però pot ser que m'equivoqui
en fi igual
s'ha anat a parlar d'això
també
el Vendrell
s'ha fet
el Vendrell
s'ha fet un altre cas d'aquests
amb una entitat
que és el centre de dia
Anna Serra
doncs també s'ha fet la presentació
del programa voluntariat
i s'han format parelles lingüístiques
entre residents
del centre d'aquest de dia
que és allò
de la residència present gran
de dia i tal
i alumnes dels cursos de català
del Vendrell
s'han format cinc parelles
també la setmana passada
tal vegades que vam dir
que sortejàvem entrades
que potser les sortejaríem avui aquí
doncs no les sortejarem avui aquí
perquè ja ho vam fer l'altre dia
prou, fora
ja estan adjudicades
la setmana passada
la Carme Riera
i la seva parella lingüística
ja van anar el divendres
a veure l'obra de teatre
del Bravi
amb l'última pirueta
i aquest dissabte
hi va la Gia de Sardà
amb la seva parella
al teatre del magatzem
a veure
l'espectacle
tot això era nors
del grup Riu Ançó
de cançó tradicional
i moderna
de la zona de l'Ebre
els entrevistem
si volen les coses
d'aquest espectacle
els entrevistem divendres
ah bé
estupendo
també hem fet
una cluenda de voluntariat
a Cunit
Baix Penedès
amb xerrada
amb l'autora
d'un llibre
les mateixes estrelles
que és la Noriòmetri
doncs es van fer
com a acta de cluenda
una trobada a la biblioteca
amb aquesta autora
de la qual
les parelles
aquesta temporada
han llegit
aquest llibre
que acabem de dir
i també
s'han fet presentacions
a Calafell
l'altre dia
divendres passat
o dijous
es van presentar
17 parelles
a Calafell
que hi ha gent
del Perú
del Marroc
de França
de Romania
de Bulgària
i també
alguns espanyols
i tot això
ja acabem molt més
però no parem
perquè ara
el mes de març
és quan farem
el mateix
a Salou
a Tarragona
probablement a Cunit
també formarem
les parelles
i no sé
si serà
ara el març
o potser
una mica més avall
cap a l'abril
que també farem
presentacions
de parelles
i de cada temporada
de Nanguanya
a Vilaseca
i a Constantí
i tot això
per parelles
lingüístiques
Déu-n'hi-do
si heu fet coses
i fareu coses
encara
molt bé
tot això surt
al Facebook
del Voluntariat
al Twitter
del Centre
tot això
ho anem explicant
que ens podeu seguir
per tots aquests llocs
no sé si ho has sentit
que Barcelona
estan fent el Congrés
aquest internacional
de telefonia mòbil
no
no ho he sentit
és que m'ha caigut
el mòbil
a la paixera
i com que no era
d'aquests moderns
no era quàtic
no era quàtic
doncs m'ha fet mal bé
i no me n'he enterat
no me n'he enterat
què passa que ens poses
la telefonia al dia?
sempre
que hi ha això
hi ha alguna cosa
lingüística
que hi té a veure
alguns anys
és la polèmica
que no deixaven
que s'utilitzis el català
enguany no
enguany la notícia
és bona
és una de les poques
bones notícies
que diré avui
ara i aquí
per la dir
mare de Déu
vinga va
doncs digue-la
i que ho diguin a tots
és bona
tan senzill
com que el Termcat
aprofitant la benentesa
i el context
tecnològic
el Termcat
el Centre de Terminologia
han fet un díptic
han publicat un díptic
amb l'ultimíssima
terminologia
més moderna
del moment
de vamos
tot allò que
vamos
això no és català
però
som-hi
tot això
totes aquestes
modernos
i ultramodernitats
i enginys
d'última hora
que es presenten
aquests dies a Barcelona
han de tenir nom
encara
per poder-ne parlar
però si tot són sigles
no, no, és bé
totes aquestes sigles
volen dir alguna cosa
doncs tot això
tot això
que les últimíssimes
novetats lingüístiques
amb totes aquestes coses
el Termcat
les ha posat en forma
d'un bonic díptic
perfectament descarregable
un díptic
que són dos folis
descarregable
a través del telèfon
suposem, no?
sí, home
evidentment del telèfon
perquè el Termcat
també està molt al dia
també tens aplicació
per al mòbil
des del mòbil
pots baixar-te coses
al Termcat
però també des de l'ordinador
fiquets alguna paraulota
d'aquestes
totes les paraulotes rares
que s'uten en aquest díptic
jo trobo que has poquet espai
no, home
perquè a veure
de telefonia
ja n'havien fet de vocabularis
de coses de telèfon
ja existien
i aquest díptic d'ara
es diu
la Punt Terminològic
que és una col·lecció
de díptics
que estan fent
als últims temps
de cosetes molt puntuals
del moment
i aquest es diu
la telefonia al dia
i justament recull
aquestes últimíssimes coses
que en els últims dos anys
s'han posat de moda
i que tothom
ara ja comença a tenir
telèfons intel·ligents
tauletes tàctils
tauletes, sí
tercera generació
sistema de posicionament global
pantalla tàctil
o multitàctil
missatge multimèdia
GIN
aplicació nativa
aplicació web
botiga d'aplicacions
interfície de programació
d'aplicacions
codi QR
que és allò del vidu
saps?
allò de la cosa òptica
aquella
aquella cosa òptica
allò de la bota de Carnaval
sí
la bota de Carnaval
doncs això se'n diu
codi QR també
comunicació de camps propers
fita o geolocalització
totes aquestes cosetes
que sonen esotèricament
tenen a veure
amb els telèfons mòbils
que cada dia
fan menys coses
excepte la de parlar
i tot això
està explicat
amb el díptic
amb l'habitual cura
tècnica
i científica
que no només hi ha
la definició
sinó que també hi ha
l'equivalència
en castellà
en anglès
en francès
en tots els idiomes possibles
tot això està al Tancat
3 vedoles
punt Tancat
puntcat
barra K
i com que és una cosa nova
està a la pantalla
la icona
i a punt terminològic
i ho teniu allí
baixable en pdf
i molt pràctic
per anar
a aquests postos
de déu
que tot ho fan
en anglès
i ho anuncia en anglès
i no entenem res
doncs tu amb el díptic
a la butxaca
dius
què és això
del
què
què
el díptic
aquí està
i ja està
el díptic
que està en català
ja està
continuant tenint cinema
sí
cinema en català
per cinema infantil
de fet
ja m'extindré de dir
hores i tot
que la gent que hi va
ja ho sap
i no ho fan
a Tarragona de Vilaseca
aquest cap de setmana
tenim el dissabte
Floquet de Neu
Floquet de Neu
molt bé
el dia 3
dissabte
Montblanc
el diumenge
a les 4
la mateixa pel·lícula
Floquet de Neu
o sigui
si algú té ganes de repetir
la pot veure dissabte
aquí a Vilaseca
i diumenge Montblanc
Santa Coloma
diumenge 4 de març
fan Tina Superbruixa
i el viatge de Mandolant
que és la segona pel·lícula
de la Tina Superbruixa
molt bé
aquí tenim filles
en edat així
d'adolescent
i això
de petites
coneixem el personatge
de la Tina Superbruixa
en castellà es diu Kika
però en català es diu Tina
hi ha tota una col·lecció
de llibres
és una espècie
de pipis calces largues
de pipi calces largues
però doncs
amb poders
poders bruixerils
però simpàtics
perquè és infantil
l'assunto
a Bimbudí
el diumenge
la gran aventura
del Dufí
Winter
que Winter vol dir
hivern en anglès
però així fan doble programació
no
a Santa Coloma
fan Latina
i a Bimbudí
el Dufí
i al Vendrell
el dissabte
3 de març
Floquet de Neu
vull dir aquí
que hi ha dos
com triomfa
Floquet de Neu
aquesta setmana
hi ha dos blocs
Tarragona Vilaseca
i el Vendrell
van per una banda
i fan el mateix
cada setmana
o dissabte o diumenge
i per l'altra banda
Montblanc
Montblanc
Montblanc també
van amb nosaltres
però el que passa
Montblanc
ja estan acabant el cicle
el van començar
el febrer
i només coincideix aquesta
i Santa Coloma
i Bimbudí
van per una altra banda
i no fan
les mateixes pel·lícules
Cinema infantil
en català
propostes
que ja han passat
per cartellera
i que ara arriben
en horari infantil
moltes vegades
a les 12 del migdia
o a les 12 del migdia
o a les 12 del migdia
o a primera hora de la tarda
normalment són a les 4
o a un quart de 5
o a les 5
més o menys
totes
primeres sessions
del migdia no
no n'hi ha cap a cinc
de migdia
són totes a primera hora
de la tarda
molt bé
passem de tema
vinga
passem de tema
i després de la publicitat
rostim tàpics
Atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Doncs com sempre
després d'aquesta pausa
que fem amb el quart de català
rostim tòpics
Això vol dir
parlem de llengua
a través de la gastronomia
menjar, menjar
menjar, menjar
que ens agrada
Ja sabem que el protagonista
és el Jaume Fàbrega
i que generalment
generalment
trec els textos
de la revista El Temps
però
aquest senyor
Unes articles que fa el Jaume Fàbrega
que es diu en la bona vida
Sí
Doncs a part d'això
també el Jaume Fàbrega
té un blog
a Vila Web
del qual he tret
l'article
que explicarem avui
que es diu
el sud del nord
el nord i la substitució culinària
el nord i la substitució culinària
Saps allò que
en lingüística
parlem de la substitució lingüística
que és quan a algú
li fan canviar d'idioma
per imposició
o que en un territori
portes gent
d'un territori
tu colonitzes un territori
portes els teus
emigrants cap allà
de tal manera
que els que tu portes
amb el teu idioma
siguin més
que els que hi havia allà
amb el seu propi
de manera que acaben
acabes substituint
la llengua
d'aquell territori
per la teva
que és el que van fer
els romans
quan van colonitzar
mig món
o això ho van fer
després modernament
hi ha hagut uns quants estats
que ho han anat fent
Castella
ho ha fet
en l'edat moderna
quan han anat colonitzant
altres regnes peninsulars
i altres
i països sudamericans
ho ha fet França
amb totes les nacions
amb altres llengües
que tenien
doncs bé
d'això va la cosa
de substitució lingüística
doncs també fan el mateix
amb la gastronomia
i com que el senyor Fàbrega
parla de menjar
doncs ell parla
de la substitució culinària
això
dic el bloc
el bloc està
a Més Vila Web
i en el bloc
del Jaume Fàbrega
ja et dic les molt semblants
als que trobem
a la revista El Temps
potser en algun cas
són un pèl més llarg
però no importa
es pot espleiar més
potser té més espai
és un bloc
quan el bloc fas
no tens limitació d'espai
fas el que vols
l'adreça és molt senzilla
blocs
sense els tevedores
blocs
punt Més Vila Web
punt cat
barra Jaume Fàbrega
i aquí teniu el bloc
de Jaume Fàbrega
que aquí es diu
Bona Vida
El Temps es diu
La Bona Vida
i aquí el bloc es diu
Bona Vida
perquè això dels blocs
doncs sembla
tenir un títol més breu
és compacte
parla d'això
diu
el nord i la substitució culinària
diu
què queda de la cuina catalana
a la Catalunya Nord
diu
per sota d'un mar francès
fet de mantega
formatges làctics
quiches
i la cuina
de les pastetes
potser una mica més
del que sembla
aquí va
m'ha fet gràcia
aquest resum
amb els 4 o 5 tòpics
de la cuina francesa
la llet
la mantega
els formatges
allò
la crema de llet
per a tot arreu
per a tot arreu
hi posen crema de llet
etcètera
doncs aquí comença
fent aquesta introducció
bé
doncs llavors explica
una mica
la història
de
l'expansió de França
i la història
de l'expansió
del concepte d'Espanya
Espanya explica
d'Espània
i d'Espània
a l'època romana
era
no només
tota la península
sinó també
el que ara
en diem
Catalunya Nord
i arribava fins
a l'anarmonència
tot això era
Hispània
en època romana
i per això després
això
ho posa d'exemple
per anar a parar
a dir
bé
quan parlem de
quan avui dia
es parla d'Espanya
aquesta Espanya
no és l'Espanya
romana
és l'Espanya
bàsicament
la de Castella
perquè Portugal
ja no hi és
la Catalunya Nord
ja no hi és
i els diguem
que els països catalans
els Galícia
i Euskal Herria
com a cultura
doncs tampoc
no som espanyols
som una altra cosa
per tant
diu
doncs bé
per aquestes regletes
quan parlem de
no es pot parlar
de cuina catalana
sense tenir en compte
la Catalunya Nord
etc.
cosa que
des d'Espanya
els crítics astronòmics
no parlen mai
de cuina catalana
parlen de cuina espanyola
i tot ho posen
des del mateix sac
què fan
per parlar de cuina
doncs diu
parlar de cuina catalana
sense incloure
Catalunya Nord
a part que des del punt de vista
polític no és correcte
des del punt de vista
estrictament cultural
i culinari
és una bestiesa
i diu
això ja ho deia
Josep Pla
França
ja ho dèiem abans
que sempre han fet
aquesta cosa
de l'absorció
i de la substitució
de tot el que fos
que no fos francès
pel seu
que era francès
llavors
diu
malgrat tot això
a la Catalunya Nord
el sentiment de pertinença
a la cultura catalana
és bastant viu
i amb la gastronomia també
encara que sigui
fins i tot
amb una mica
d'accés de folclorisme
perquè tu és veritat
vas a supermercats francesos
de la zona de
jo he estat per allà
de la zona de Carrega Zona
i vas a supermercats francesos
i tenen l'apartat
de productes catalans
tot de vendretes catalanes
productes amb noms catalans
i plats catalans
que s'anuncien
com a cosa
sempre també té aquest rebuf
aquest tu fillo
de colonialisme
aquest to paternalista
de l'estat francès
pel folclore
però
mal que ens pesi
i mal que sigui
i són presents
i són presents
com a cosa catalana
aquests plats
aleshores
per això
ara aquí entra
el tema
de la substitució lingüística
doncs també podem parlar
de la substitució culinària
a l'època d'expansió
de les
quan
els francs
expandeixen
amb l'excusa
de la croada
contra els càters
es mengen
tot Occitània
i en fan
una colònia francesa
doncs
aquella època
comença
estem parlant
del segle XIII-XIV
i des de llavors
fins a l'edat moderna
i sobretot
des de l'absolutisme
del segle XVI-XVII
endavant
hi ha la idea
aquella
que és allò
que
tot s'ha de fer
en francès
i parlar en francès
sigueu nets
parlava en francès
i aquest tipus
de menjada
de tarro
que ha anat fent
la llengua de moda
diguem-ho
sí
que tot el que no fos francès
era cutre
i llavors
a base d'inculcar
la idea aquesta
que si no ho fas en francès
ets un pringat
ets un pagès
en aquesta idea
això també hem fet
amb el menjar
i en aquella època
van
fer perdre
els hàbits culinaris
mediterranis
que tenien
al sud del país
la influència mediterrània
que deixessin
de menjar
que al sud
es menjava
molta verdura
i molta llogum
i llavors
deixaven dir
això
i per ridiculitzar
ho deia
que semblava nànex
i per tant
això s'havia d'eliminar
i no s'havia de menjar
tanta verdura
tampoc s'havia de menjar
una de les coses
importants
que ens distingien
era l'oli
o la mantega
la cuina amb oli d'oliva
típica nostra
i de tota la zona mediterrània
els francesos
la van
fer substituir
per
les típiques
mantegues
i tal
evidentment aquí
hi havia una qüestió econòmica
també
la mantega venia del nord
per tant era un negoci
l'oli
i el nord
no en feien
però és que França
es troba que
per posició geogràfica
pot enganxar
la part nord
la cosa més nord-europea
clar
ja tira molt cap amunt
i la part sota
encara està en contacte
doncs sí
és mediterrània
és mediterrània
i per tant
doncs bé
aquí el que feien era
doncs
els hi venem
els hem de vendre mantega
els del sud
els hem de fer
menjar mantega
i que no mengin tant d'oli
que si no
no fem negoci
vinga
doncs vam
deixem els llagums
i passem a les farinetes
que també
venien del nord
la cosa de fer purés
i tot això els hi venia del nord
i això de menjar
i això de menjar llegums
i fruita
i verdures
i tot això
era més del sud
perquè és on n'hi havia
el nord no en tenien
i aquí
doncs aquí
substitució
de la dieta
i dels costums gastronòmics
per la que venia del nord
que també hi havia
el regrafons econòmic
fora de l'olida d'oliva
fora de tot això
i que sigui
tot amb mantega
i moltes cremes d'allet
i tot això
bé
en els últims temps
hi ha una
en els últims temps
i en les últimes dècades
potser
o en els últims 20 anys
o així
hi ha un ressorgiment
de la cultura gastronòmica
catalana
a la Catalunya Nord
amb els tallers de cuina catalana
que porta l'Eliantibó Comelade
en els quals
s'ha recuperat
en aquesta zona
s'està recuperant
els sofregits
les picades
les coques
els arrossos
les verdures
els llagums
les bullinades de peix
les festes
les festes tradicionals
com Sant Joan
i tot això
que també evidentment
el calendari frances
havia bandejat
doncs bé
tot això també hi va
perquè festa, cultura, llengua
tot va lligat
i
diu bé
a la Catalunya Nord
actualment
per sobre d'un mar francès
hi surten diversos estanys
de catalanitat
més enllà dels plats
i elements
del repertori folclòric
ells tornen a utilitzar
els porrons
l'enciamada d'anxoves
les costellades
les mandoguilles
has dit
d'enciamada d'anxoves?
sí
no estic segur
si aquí l'enciamada
és el que nosaltres
en diem ensaïmada
o no
són a coca
no
això
em sembla que aquesta
enciamada
no és ensaïmada
és d'enciam
és una amanida
amb enxoves
típica nostra
la amanida de manxoves
de l'escala
i tot això
el romesco
manxoves
tots aquests plats
que fem per aquí
les costellades
les mandonguilles
allà en diuen
boles de picolat
l'ullada
que és el que en diem
escudella
hi ha nosaltres
la bullinada
que són els suquets
la perdiganya
a la catalana
que és la
la perdiu
jove
el cibet
de llagosta
o llagosta
aquí no en fem
però a la zona
de Girona
per allà
sí que en fan
de coses d'aquestes
de llagosta
a la catalana
i tot això
rosquilles
torrons
el braç de gitano
les orelletes
totes aquestes coses
que estaven una mica
perdudes
s'estan recuperant
a la zona d'allà
i també
evidentment
hi ha la influència
aquí
de la moda
dels Ferrans Adrià
dels Santi Santa Maria
dels Joan Roca
de la Carme Ruscalleda
que tenen una fama
i que això
en aquella zona
ha arribat bastant
de manera que
malgrat tot
i malgrat
el procés
de substitució
culinària
que es va patir
en els últims temps
hi ha un cert optimisme
en el sentit
dedicat a la Catalunya Nord
totes aquestes cosetes
s'estan recuperant
i estan reapareixent
al repertori gastronòmic
ja?
m'ha agafat gana
anem a fer un vermut
a mi també
anem a fer un vermut
va i passant el nyeguinyogui?
sí
deixem-ho estar
bé
va fem-ho
vinga va
fem el nyeguinyogui avui
escolti senyora
escolti senyora
Escolti senyora, escolti senyora, escolti senyora, escolti senyora.
Escolti senyora.
Escolti, que li he de dir quatre coses.
El Nyi Nyi Nyi, secció mensual, re una vegada al mes en què l'Enric va acumulant mala llet, mala llet, mala llet, mala llet...
I deia que totes les queixes les va acumulant per una secció comprimida que avui toca.
Sí, també recordo que el Nyi Nyi Nyi Nyi també té el vessant de la cosa de llenguatge folklòric,
però sí, la frase feta, el renec i la paraulota i tot això que també existeix, tot aquest tipus de llenguatge.
És el tema escatològic.
Sí, també el vessant aquest també el tenim.
La setmana passada era el carnaval i havíem parlat de coses de carnaval o abans de carnaval i tot això,
hem tingut més exemples d'aquest estil.
Avui serà més dels de queixem-nos, que ens hem de queixar de moltes coses.
Va, de què ens queixem? Ens queixem a la justícia o a la justícia?
Sí, de tot. Ens queixem de tot. A més, és un dia, avui, tothom es queixa, nosaltres també.
Per exemple, el dia 7 de març, que em sembla que és dilluns o dimarts,
el ple de la sala contenciosa administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya,
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es deliberarà, votarà i fallarà
respecte a l'execució de les sentències del Tribunal Suprem, en aquest cas l'espanyol,
que exigeixen a la Generalitat, atenció ara bé la pedrada,
que el castellà sigui llengua vehicular de l'ensenyament de Catalunya.
Això és una cosa que el Tribunal Suprem espanyol va sentenciar això al setembre o així,
responent a una sèrie de demandes de col·lectius estil UPD i coses d'aquestes,
convivència cívica, gent d'aquesta, que tot el que sigui català els hi fa nosa,
doncs ells vinga a fotre querelles.
Doncs bé, el Tribunal Suprem va sentenciar que la Generalitat tenia dos mesos
per aplicar la resolució que l'obligava a que el castellà sigui llengua vehicular.
Tot això està subjudice, hi ha hagut recursos i per tant arriba el dia 7 de març
en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha de definir sobre això.
Fins aquí la cosa.
Què podem fer nosaltres a favor que això no sigui així i que no ens imposin?
Perquè això en el fons és la cosa aquella de rebentar el sistema d'immersió lingüística,
que és el propòsit que hi ha darrere de tot això.
Que el castellà sigui llengua vehicular implica que el català no ho és?
No, però a veure...
Hi ha d'haver una altra línia, allò que en diuen les dues línies.
Aquí a Catalunya no s'han fet mai diferents línies,
al País Valencià sí que hi ha línia valenciana, línia espanyola,
que hi ha línia espanyola, el País Basc tenen tres models,
tenen el model basc, el model espanyol i el model bi.
Aquí això, si ho conjugues amb l'altra novetat,
que és que el ministre d'Ensenyament i de Cultura
que té un nom no gens espanyol, que es diu verd,
que això és alemany, eh? Tantos els alemanys.
Doncs se'ns colen per tot arreu, no només la merda i el teva peda.
Total, acaba de dir que s'ha d'anar cap a l'educació bilingüe a tot arreu
i que les comunitats que entenen llengües pròpies serà trilingüe.
Clar, si això ha de ser així, vol dir que aquí li traiem la gespa de sota els peus.
Doncs els que parlen en català.
Clar, per fer més classes en castellà i classes en anglès,
ara a Catalunya les classes es fan totes, en teoria, en català,
excepte la de llengua castellana, la d'anglès, etc.
Si s'han de fer un terç d'assignatures en català, un terç d'assignatures en anglès,
qui surt perdent aquí?
Aquí li retallen la llengua a la nostra.
És un problema això, eh?
Què hi pot dir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
El dia 7 m'has dit?
Sí, el dia 7.
S'han de pronunciar a quin valor tindrà?
Tindrà valor obligat compliment per part de la Generalitat.
Però si poden negar?
Eh?
Però si poden negar?
Doncs no ho tinc gaire clar, però això ja és cosa de juristes.
Jo ara només...
Jo trec el tema perquè el tinguem present i perquè hi ha una campanya...
Sí, perdona, sí, sí.
Què podem fer tu i jo amb aquest tema?
Podem donar suport a que no s'apliqui aquesta sentència del Tribunal Suprem.
Podem enviar cartes, i aquí és on anem, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
des de l'organització d'escola en català,
ens defensem l'escola en català, l'adreça web és l'escola en català,
3bdoles.escolaencatalà.cat,
hi ha una campanya d'enviar unes cartes, d'enviar cartes als magistrats,
als 23 magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que han de decidir això,
jo ja ho he fet aquest dematí,
de moment ja l'han enviat a aquesta carta que està escrita,
l'he llegit i dic, bé, m'assembla bé, l'envio.
Sí, hi ha una carta escrita que si tu...
Que es diu, defensem l'escola en català.
Fas clic en el...
Sí, de moment ja l'hem enviat 25.060 persones.
O sigui, aquests 23 jutges ja han rebut 25.000 vegades aquesta carta,
perquè se n'adonin que a nosaltres ens importa bastant el tema.
Aquesta és la cosa que podem fer.
Esperarem el dia 7 de març a veure què passa i què diuen,
que tranquil·la, que això serà...
Això és notícia d'aquelles que surten als noticiaris de TV3.
Sí, sí, sí, ens n'entenarem.
Aquesta se n'entenarem.
Escolaencatalà.cat, doncs, si feu cap a aquesta web,
trobareu aquesta carta que deia l'Enric.
El cas és complicat i tampoc jo ara no sé fins on pot ser aplicat.
Per això el que em deies tu, implicacions jurídiques, ja ho veurem.
Ja en parlarem.
Ens ho explicaran.
Sanitat.
Bé, un altre cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A principis...
Aquest mes és el segon lliguiñogi que fem, cosa insòlita.
Però a principi de mes vam fer el primer dimecres un lliguiñogi
perquè a l'últim de genents havia quedat un tema important al Tintec,
que era el dels metges i el protocol d'usos lingüístics.
Sí, sí.
T'en recordem, vam presentar.
La Generalitat ha enviat un protocol d'usos lingüístics del qual jo soc autor,
entre altres.
Som tres els autors, doncs jo en soc un i per tant és un tema que em toca.
I era un protocol d'usos lingüístics, recomanacions.
I alguns internacionals que van parlar als diaris com la Rassona i l'ABC
van muntar el pollo de dir, oh, la Generalitat els obliga, tal,
això és nasi, tal i igual.
I llavors hi havia els diaris catalans que explicaven
que la policia espanyola pega la gent als aeroports per parlar en català
i aquest tipus de coses.
Les dues.
Les dues coses.
Bé, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arxivat la denúncia
contra la Generalitat per pressionar els metges per parlar en català.
És a dir, el Tribunal Superior de Justícia...
Això havia presentat la denúncia a una entitat que es deia
preeminència del dret, que en realitat es diu preeminència del dret
o perquè viuen a Múrcia aquests,
i un advocat que s'ha distingit per algunes coses estranyes.
Doncs bé, total, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
ha desestimat la denúncia per bastants defectes de forma
i de contingut i d'inconsistència de tot plegat.
Per tant, un tema arxivat, eh?
Arxivar-lo, fora.
Un tema fora.
Tenim més punts, no sé si consideres que val la pena deixar anar el titular
o parlar-ne un altre dia directament.
No, no, no, prou.
Nova ofensiva política contra el català Aragó.
Ara, com que torna a haver majoria del PP,
els del Part, que és el Partit Aragonexista,
pressionen el seu petit i el petit volat
perquè eliminin el català de la llei de llengües.
Una llei de llengües que es va aprovar el 2010
amb moltes dificultats per fer equilibris
perquè poguessin aprovar-la pels pèls.
Doncs bé, ara que tenen majoria ja volen
matxacar, remodificar-la i que eliminin el català.
Perquè això del que diuen, que a Aragó no es parla català,
que es parla Aragón és oriental.
A veure si no ens hi entenem.
I el Senat, que parlarà en català?
De moment es podia, però ara els del PP també,
que tenen majoria, els agafen unes coses estranyes a aquesta gent
i comencen a dir bestieses.
No sé quin senador va dir que el que s'ha de fer
és eliminar el català del català perquè això és un malgasto
i que fa molt lleig que les senyories
hagin d'anar amb el pinganillo, etcètera, etcètera.
De seguida se li han rebotat tots els partits.
Fins i tot el propi partit,
els del seu propi partit li han fet matisar
i han sortit a dir, escolta,
matisem-ho i això, que tampoc no és tan important.
Pes en compte amb el que dius.
Però ell, per si de cas, ja ho han deixat anar.
Com deia no sé quin periodista,
diu que aquí el que s'hauria d'eliminar
no és el català, el gallec i el basc del Senat,
el que s'hauria de fer és eliminar el Senat directament.
Això sí que és un malgasto.
És un cementiri d'elefants.
I que es veu que hi ha 321 lleis espanyoles
que descaminen el català, això ho dius que ara republicana.
N'hi ha 321 normatives.
Mira, són 164 reials decrets,
89 resolucions, 79 ordres,
13 lleis, una instrucció,
dos decrets i dues lleis origàmiques.
Ja està, ja està, Enric.
Tot això.
Doncs bé, Esquerra Republicana ha presentat
dues proposicions d'ell
perquè totes aquestes que ens discriminen
es modifiquin.
Ja veurem com acabarà.
Ja hem dit els titulars,
ara sí, tanquem el quart de català
i ho fem amb la música de nou
dels Amics de les Arts.
Enric, jo no sé si et fa la impressió,
en els teus cercles,
que a tu t'agrada molt aquesta música i tal,
si o ets dels Amics de les Arts
o ets de Manel, no?
Jo sóc de tots dos.
No, la majoria de gent que jo conec
ens agraden les dues coses.
I si tu t'hi fixes...
Hi ha polèmiques.
Això ja ho deia el Pep Blai un dia d'aquests
en un dels seus articles,
que això no és res més que la típica estratègia
que ja fa 40 o 50 anys que s'aplica.
Els anglesos ja ho feien als anys antem,
els Rollings i els Beatles,
després ho van fer entre els Blur i els Oasis
i aquí ho van fer a l'època dels anys 70
entre 16 jutges o el grup de Folk,
que si els Folkis...
Els jutges.
No, que si els Folkis,
que eren els Sisa i els d'inspiració americana,
com el Pau Riba,
o els d'inspiració francesa i Nouvelle Sanson,
com el Lluís Llach i tots aquests.
Que sigui Serrat o Raimon, aquest tipus de coses.
Bé, ara es fa el mateix
entre Manel i els Amics de les Arts
i altres grupets així,
però aquí un any treuen un disc un,
es fan gira i els altres descansen.
i així, per tant,
anem tots a la mar de menys.
Acabem amb els Amics de les Arts
amb aquest tema que es diu Carnaval, simplement.
Sí, el que dèiem,
Carnaval és d'aquelles cançons metalingüístiques,
que parlen d'una festa de paraules
i que les paraules es disfressen d'altres paraules,
una que va de barbarisme no la deixen entrar,
aquest tipus de coses que dèiem metalingüístiques.
Sí, sí, és així la lletra.
Enric Garriga, moltes gràcies.
Dimecres més.

Carnaval és carnaval,
per a temps obre closques i mil aigua ho sents.
Carnaval és carnaval.
Perquè avui és carnaval,
tenim fe per fer l'animal.
A anar contra corrents,
significa coses que ens facin els dies més dolços,
no tant trascendent.