Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jordi Collado, que no t'he presentat!
Espera't que encara no s'ha acabat, perquè hi ha un subtítol que, com són les vuitenes jornades,
en Guany va d'un tema concret, que és el fet intercultural en l'educació en el lleure.
O sigui, en Guany es vol combinar l'interculturalitat amb el lleure.
Aquest subtítol jo no el tinc al cartell, no hi cabia.
No, que ho vam escursar d'alguna manera.
A veure, en definitiva, i té molt de mèrit, eh?, vuitena edició en què us trobeu diferents agents socials,
que treballeu també amb joventut, no?, que treballeu en això, en l'educació en el lleure, justament.
Correcte.
Agafeu un dia, un espai, per a vosaltres trobar-vos, compartir idees, bé, i de quins surten projectes i tot plegat.
Sí, sí, realment hi ha dues parts, no?, la del matí i la de la tarda.
Una que serà més de ponències, de taula d'experiències, de compartir, no?,
diferents tipus d'activitats que s'estan duent a terme en aquesta temàtica.
I a la tarda hi haurà els grups de treball, no?, amb tres temàtiques diferents,
activitats i espais d'oci, espais de participació social,
i després canals i circuits de comunicació entre i per als joves.
Molt bé. Ara entrarem en el programa, acabem de presentar els convidats.
Jordi Collada, bon dia.
Era broma, eh?, podies parlar com volguessis.
El Jordi Collada és director de la Fundació Casal Amic,
i doncs ha vingut com a part organitzadora d'aquesta jornada.
Tu dius que organitzem o la iniciativa és de la regidoria de joventut?
Sí, nosaltres per primera vegada hi participem.
Històricament ens havia organitzat la regidoria de joventut,
i aquesta, o sigui, participem en la coorganització.
Ah, perquè vosaltres sempre hi heu estat.
Hi havíem estat presents, hi havíem participat a les joves com assistents,
però que diem que organització és la primera vegada que ho fem conjuntament amb joventut,
i ha estat una oportunitat per construir de manera compartida.
Quan fa vuit anys començava a joventut a desenvolupar aquestes jornades,
la seva idea era intentar posar el fet intercultural entre els joves
en el centre del debat, com a mínim un dia, no?
L'any que ens permetés també donar perspectiva i plantejar reptes.
En aquest sentit, a l'haver d'organitzar les jornades,
bé, heu començat a fer llista i heu trucat a tota la gent de les entitats,
vaja, que coneixeu, que es dediquen a això.
Sí, hem tirat a xarxa, lògicament,
que puguin explicar des de la seva organització una mica aquest plantejament, no?
Sota el fet intercultural d'educació en lleure, poder iniciar tot un espai de debat.
I entre d'altres heu enredat un grup de recerca de l'àrea de sociologia de la URB,
i el David Duanyes n'és el representant avui aquí.
David, bon dia.
Bon dia, què tal?
Quin grup de recerca portes? A veure com es diu?
Grup de recerca es diu grup de recerca en anàlisi social i organitzativa.
Nom també de ciència social.
Què feu, bàsicament?
Bé, som un grup de professors de sociologia i d'altres àrees de la universitat
que ens dediquem a treballar temes vinculats amb la sociologia.
Anàlisi social, anàlisi de les organitzacions,
anàlisi de temes de gènere, coses de xarxes socials, coses així.
Per on comencem, noix?
Potser caldria explicar el perquè del motiu, no?
En aquesta vuitena edició, el motiu de la jornada és un únic dia,
no sé si ho hem dit, és el 23 de novembre.
El 23 de novembre, el divendres.
Jornades molt específiques, diria jo,
cara als agents socials, a la gent que treballa en això,
però vaja, suposo que en certa manera ho veurà a tothom
que tingui curiositat sobre el tema.
Els joves també seran importants que vinguin.
Clar, perquè això és una mica l'objecte final,
l'objecte d'anàlisi.
Per què? Educació en el lleure?
Seria la temàtica d'enguany.
Un plantejament des de Joventut i en Fundació
va intentar veure quins temes podíem treballar.
Nosaltres com a organització ens hi sentim parts de l'educació en el lleure,
lògicament, i una mica també la seva proposta
és anar fent temes any a any,
i aquest any s'ha volgut impulsar en aquest primer.
Recordeu altres?
S'ha treballat temes d'art,
s'ha treballat temes de xarxa comunitària,
s'han treballat diferents temes durant aquests anys,
i una mica el que s'intentava era generar el context
o l'anàlisi del fet intercultural com a tal,
s'ha anat posant temes.
Què tenia amb el Sisko, el tècnic de joventut, el Sisko Birro,
que és el que estem treballant colze en colze,
comentava que era una mica la primera que va anar a la xitxa
i a buscar aquest apartat concret
on el plantejament no és ampli.
Amb el tema de l'art,
dona molt de joc
i pots anar-li molt de toms en l'espai del lleure,
així com un espai molt concret.
I aquest era el plantejament.
Educació en el lleure.
A veure, ara seureu i en parlareu,
però és una qüestió,
educar amb les activitats del lleure
que ho porteu fent durant molt de temps
i que es fa a baixar.
No hi havia cap altre marc?
No s'ha creat mai un espai de trobar d'aquí Tarragona
per parlar d'això?
Com a tal, exactament, no.
No, no, realment l'educació del lleure a Tarragona
és un dèficit en si mateix.
Hi ha poques organitzacions que ho estiguin treballant purament.
Dels 30 als plais dels anys 80,
ens hem quedat amb 5 o 6.
A la feina és el bloc a treballar als plais.
Sí.
Entre d'altres, eh?
Sí, sí.
Els plais, escoltes, aquest tipus de plantejament, no?
Llavors, una mica el que hem intentat és portar,
així entrant una mica a Chitxa,
és portar a Miquel Àngeles Somba,
que és la persona que quan parles d'interculturalitat i lleure
a nivell català encaixa de primeres,
és el referent, que ha estat fins ara...
Sí, ell és profe de l'autònoma,
ha estat director fins fa ben poc de l'UNESCO-CAT,
que van tancar ara fa uns dies,
van parar màquines,
no han tancat com a organització,
però sí que han parat màquines,
i ara mateix és el títol és coordinador
de la xarxa europea Cirus
sobre immigració i educació
a nivell d'àmbit europeu.
Clar, perquè no oblidem que jo ara ja m'havia oblidat
que estem parlant d'educació i lleure,
però que sempre aquesta jornada té la interculturalitat
com a fi de conductor.
I això ja determina un amic.
Jo crec que a vegades amb el lleure no es tracta gaire,
o sigui, es tracta el lleure,
però la interculturalitat en el lleure
és la cosa que a vegades no es tracta,
inclús el divendres que parlàvem amb dues persones
que estaran dinamitzant un dels espais del grup de treball,
ho deien, no?,
que és una part que no es tracta gaire,
inclús, per exemple, als barris, no?,
un grup d'escoltes dels barris,
com es pot arribar a barrejar més
o que gent d'altres cultures
pugui participar en les activitats que fan.
Sí, diguem-ne que el lleure d'alguna manera
és de tradició, no?,
el tema dels esplais que són purament catalans,
o el tema de l'escoltisme,
són tradicions de gent que, diguem-ne,
europeus o nord-americans,
en el cas dels boyscouts,
amb la qual cosa tenen una tendència occidental
i a l'hora d'intentar incorporar els joves,
fills d'immigrants o immigrants,
bueno, dificulta perquè és un espai que no...
I no hi ha tanta tradició, no?
Clar, no hi ha tradició en l'espai.
Com que depèn de la cultura,
tenen el seu propi lleure,
i llavors faltaria, doncs,
trobar un lleure conjunt, no?,
activitat conjunta.
Què hi feu, la URB?
Sociologia, en tot plegat.
Vosaltres, bueno, jo en aquest cas
faré una petita xerrada, mitja horeta,
sobre presentant un estudi que vam fer
fa ja tres anys, em sembla recordar,
que tracta sobre joves d'origen immigrant a Catalunya,
en necessitats i demandes,
i llavors una mica seria l'aproximació sociològica
a l'anàlisi de la joventut immigrada,
assumint que és complicat definir què és un jove,
és complicat definir què és un immigrant,
i sobretot fins on arriba la immigració,
quantes generacions una persona d'estat
etiquetada com a immigrant,
i quines implicacions té tot això
per la gestió pública,
o en aquest cas per fer activitats
d'educació en el lleure, etcètera.
I precisament això que deies.
Diferents cultures poden tenir lleures diferents,
doncs de quina forma es donen els processos d'integració
que poden acabar conduint a que hi hagi punts de trobada
entre la cultura de reguda i la cultura d'origen.
Clar, això és curiós perquè a l'hora de planificar accions
hem de partir, com sempre, com tota la vida,
d'una definició, i és veritat,
i no és tan clar avui en dia,
i en el lloc on estem,
fins on arriba què és un jove i què és un immigrant,
és veritat.
Clar, i si afegeixes encara,
creues les dues variables,
molt probablement és molt diferent
el que és un jove per nosaltres aquí
que el d'una persona que emigra amb 18 anys
i decideix venir a viure aquí.
Evidentment, aquestes persones els hi preguntes,
i cronològicament són joves,
socialment no són joves,
ja tenen responsabilitats d'adult,
no els hi vinguis a parlar d'activitats de lleure,
perquè ells busquen feina, etcètera.
Aquest estudies prou interessant,
el vau fer fer a 3 anys,
creus que és vigent encara avui en dia?
Sí, perquè l'aproximació pot ser molt similar,
vull dir, realment el que ha canviat
és el nombre d'immigrants que hi ha,
o el fet que estiguin arribant o marxant,
però la forma com els immigrants interactuen aquí
ha de ser forçosament la mateixa.
Ens ho explicaràs tot,
la xerrada que faràs, recordeu,
divendres a les 12.
Jo crec que és d'aquestes xerrades,
a més, o d'aquest punt,
perquè potser els tallers que fareu a la tarda
seran més concrets,
però la xerrada del David
és d'un àmbit tan general,
però tan de proximitat que interessa,
jo crec que a tothom.
Sí, les jornades estan pensades
per anar de lo macro a lo micro, diguem-ne.
Miquel Àngela Soma intentarà parlar
de la situació del paper dels joves
en el lleure i amb la crisi com a rerefons,
en David intentarà concretar
quines són aquestes necessitats,
aquestes demandes d'aquests joves
de primera o segona generació,
després ens apropem una mica més
amb les taules d'experiències,
on vindran a explicar
diferents experiències d'arreu de Catalunya,
a fer un plantejament de què s'està fent,
i a la tarda intentarem anar a concretar
amb els joves que han vingut a participar,
amb els tècnics que també hi puguin ser,
per acabar de treure,
inclús intentàvem l'altre dia
plantejar temes de propostes.
David, fes-nos alguna reflexió,
apunta una miqueta
al que diu el vostre o el teu estudi.
Bé, més bé, el nostre estudi
va participar bastanta gent
i, bé, hi ha diferents aproximacions.
Vam estar treballant en diferents àmbits.
En primer cas, en primer lloc,
vam dividir la població immigrada
en tres grups,
distingint-nos una mica,
no per origen, com normalment es distingeix,
no per temes de gènere,
com en algunes ocasions també es fa,
sinó vinculant-ho a temes
de qui havia pres la decisió d'immigrar.
Si era el propi jove el que havia decidit emigrar,
si eren els seus pares els que havien decidit emigrar
i en funció de quina edat.
De tal manera que ens trobàvem
en tres grups diferents,
aquells que havien decidit per voluntat pròpia emigrar,
aquells que els pares els havien portat de molt petits
i aquells que els pares els havien portat de més grans
i, per tant, no havien pogut passar pel procés educatiu.
I, en el fons, es visibilitzava una mica
quin era el paper del procés d'educació,
l'escola primària,
en tot el procés d'integració a la immigració
en el moment d'arribada.
El mostreig, tot això suposo que es fa a base d'enquestes?
No, en aquest cas va ser a base d'entrevistes
i grups de discussió.
Vam triar diferents localitats de Catalunya
i vam estar tancats
els diferents pobles que vam estar triant
per fer un mostreig,
per parlar amb joves de diferents orígens, etc.
Partint d'aquestes bases
i intentant entendre
què els motivava a ser com són
i a pensar el que pensen
i a tenir la relació que tenen
amb les institucions públiques
o amb les activitats que es fan.
Per tant, és un estudi a nivell de tot Catalunya.
Sí.
Com vau triar les poblacions?
Que això també és clar.
Clar, tot són un seguit de decisions
que poden determinar un resultat a un altre,
que és la sociologia.
Sí, sí.
És una de les parts complicades
és determinar veure què fas.
el criteri era, sobretot,
intentar sortir de la gran àrea urbana de Barcelona
que molt sovint ha estat molt estudiada
i hi ha moltes conclusions.
Llavors, era intentar anar
a ciutats de mitja,
de tamany mitjà,
de tal forma que ens poguéssim trobar
amb realitats completament diferents
de les que des de Barcelona,
que és des d'on s'encarregava l'estudi,
perquè això és per joventut de la Generalitat,
un terreny que ja tenen molt conegut.
Llavors, es va treballar a Guissona,
es va treballar a Reus,
es va treballar a Salt
i es va treballar a Arbúcies.
I llavors, allà són quatre nuclis
que tenen cadascun característiques
molt diferents,
sobretot Guissona,
que té un pol d'atracció d'immigració
molt fort amb tota la indústria càrnica
i, per tant, té una singularitat molt gran
perquè allà hi van amb feina,
doncs és una realitat molt diferent.
Arbúcies, perquè és un nucli rural,
Assalt, perquè té una problemàtica
amb la immigració bastant coneguda
i bastant ja desgastada
i Arreus, també per criteris de proximitat,
de distribució geogràfica
i de característiques del municipi.
En aquest sentit,
la procedència,
intueixo pel que dius,
que la procedència de la immigració
no és tan determinant
com altres factors.
Exacte.
En aquest cas,
el que intentàvem veure
és si hi havia patrons comuns
d'integració
en funció de la seva relació
amb el sistema educatiu,
més que no pas el fet
que normalment es diu
que si són d'un lloc,
pensen d'aquesta manera
perquè són d'un lloc
i llavors ja no sortim
d'aquest discurs
que es retroalimenta
i no hi ha forma
d'arribar a conclusions
més enllà de les òbvies.
Llavors,
intentar entendre
des d'una forma diferent.
Si han arribat joves
i han anat a l'escola,
tenen uns comportaments
molt més similars
a la població d'acollida
i, per tant,
és estèril
seguir els anomenant immigrants.
Mentre que si acaben d'arribar,
probablement tenen una relació
amb el que és la joventut
diferent de la que tenim nosaltres,
per tant,
és estèril
seguir els anomenant joves.
Això era una qüestió
d'intentar entendre això.
Alguna conclusió
que us sorprengués?
Perquè tot això
que estàs explicant
només s'ha d'estudiar,
però a mi no em sorprèn.
El que passa és que no hi penses,
i llavors quan t'ho expliquen
dius,
ostres,
clar,
és veritat,
però alguna conclusió
que a vosaltres us sorprengués?
Això no m'ho esperava
i mira,
doncs,
em dirà per aquí.
Clar,
vam treballar en molts àmbits diferents,
llavors mentar una sola conclusió
seria complicat,
perquè ho vam intentar
entendre des de l'àmbit
de l'habitatge,
des de l'àmbit
de l'educació,
des de l'àmbit
del treball,
de la salut,
de la participació social,
vull dir,
vam intentar tocar
moltes coses diferents,
llavors per cadascuna d'elles
hi hauria conclusions determinades.
I de l'àmbit del lleure,
què és la que ens toca a nosaltres?
En relació amb termes
de participació social,
que seria probablement
el més proper
i que és cap on conduirà
la xerrada d'hi vendres,
molt probablement
tenim un problema
fins i tot
amb els ciutadans autòctons,
en termes de participació,
per tant els comportaments
són probablement
molt fàcils
d'assimilar
per part de la població
no vinguda
en tant que no fer res
és ser normal.
Concertat.
No, però vols dir, sí,
o sigui,
vosaltres hi treballeu
al dia a dia,
hi ha poc associacionisme,
poca...
entre els joves, eh?
Poca col·laboració
i poca pertinença,
poca acció.
estructures formals.
Jo crec que la història
és participar en estructures formals.
Clar,
els joves
s'entén super...
pertanyen
al seu grup d'iguals
en aquella plaça,
en aquell carrer,
en aquella pista de futbol
o en aquell parc
i aquell des de la seva manera
d'organització, no?
Llavors, amb la qual cosa,
clar, quan parlem
de participació social,
educació en el lleure,
estem parlant
d'estructures formalitzades,
reconegudes
per la pròpia administració
i aquí sí que és veritat
que els joves
no tenen, no?
Nosaltres,
al casal,
moltes vegades
parlem de sostres
que pesen,
és a dir,
entrar en una administració,
entrar en un edifici públic,
no?
o si hi ha bandera
ja és...
allò,
les banderes
no sé què,
és complicat,
però quan t'hi trobes
un conserge,
o sigui,
sempre són...
Per això parlem
dels sostres que pesen,
perquè costa
estar sota sostre,
no?
En canvi,
està al carrer,
està a la plaça,
ningú et demana,
ningú et pregunta
i és una manera
d'autoorganització natural.
El fet no és
que no participin,
sinó que no participen
en allò
que la gent
esperaria que participés
i no voldria
que participés.
Llavors,
què s'ha de fer?
incentivar-les a participar
o canviar
el tipus de lleure
que se'ls ofereix
i, per exemple,
fer com vosaltres
en el programa
a peu de carrer,
que sou vosaltres
que aneu al seu àmbit.
Què fem?
Els fem entrar
o anem nosaltres
a casa seva?
Els hauríem d'escoltar més,
és una de les coses,
potser que...
Els hauríem d'escoltar més,
jo també penso.
Nosaltres,
justament per això
fem el projecte de carrer,
perquè volem estar
sabent que està succeint
a l'espai del carrer,
volem estar
allà,
amb ells,
sense la complexitat
de si entra,
si no entra,
si et convoco o no
et convoco.
Amb la qual cosa,
també és una mica diferent,
jo crec que durarà època
de l'últim tripartit,
va haver aquelles convocatòries
que inclús subvencions
per a grups de joves
no organitzats
sota una entitat,
però sí amb un major
de 18 anys
que es responsabilitzés
d'aquest model.
I no va acabar
de quallar,
tampoc.
Amb la qual cosa,
en realitat,
les institucions
intenten institucionalitzar
qualsevol grup
de persones
que s'organitzen
perquè és més fàcil
el control,
el seguiment...
Però escolta,
cal,
vosaltres que treballem
amb això,
cal també?
Institucionalitzar
o hi ha una edat
en què potser ja és natural
que s'organitzin
ells mateixos
com vulguin
i després hi ha una certa edat
en què sí,
en què ja es fan
en certa manera
més adults
o ja entren a formar
d'un altre sistema.
Potser hi ha una edat
en què tampoc no cal.
Bé,
inclús aquesta edat
inclús pot ser
que hi ha organitzacions
o colles d'amics
que s'organitzen
i no estan registrats
perquè no necessiten
de lo públic
o de lo institucional
per tirar
davant les seves històries.
En realitat,
si posem
el model basc
dels centros culturals
o de tal,
però també hi ha
les penyes
que no s'organitzen
legalment,
sinó que
és un plantejament
de tradició
de participació social
i com s'entén.
el qual és complex.
També és allò
igual que parlàvem
de la concepció
del jove
com a tal
qui posa l'edat.
Ara són 16, 25, 35.
Això va canviant
i anem a ser
sobre el que diu la caixa.
Clar, sí.
Parlàvem de 35 anys
per les activitats,
es deia Francesc Girro,
per les activitats
de la regidoria
de joventut,
per exemple.
Jo he vist gent més gran
i tot,
però tampoc.
És que fan coses
molt xules, eh?
És que clar.
Sí,
el concepte jove
és allò,
nosaltres,
a la Fundació Unclàssic
també és allò
dels adults precaris,
no?
Ja no són joves,
sinó que són adults precaris
i com som precaris
doncs som adults precaris.
Exacte,
llavors ens posen allò
a la casella del jove
perquè, bueno,
no té estabilitat,
no sé què,
patat, patat,
també és un d'aquelles
situacions
o definicions complexes,
no?
No,
és que s'està treballant
actualment
o què preveieu
que surti
sobre la taula
en aquesta jornada?
quin és el tema punter
actualment
pel que fa
a l'educació
de lleure
a la interculturalitat?
No sé si s'està fent
incidència
amb altres
que esteu en el tema,
si s'està fent incidència
amb això,
doncs,
obrir els esplais
a una major població
immigrada
o no sé,
no sé en què s'està treballant,
en què s'està coent.
Jo crec que
hi haurà una part
també molt interessant
que seran
les taules d'experiència.
A la tarda, això, no?
No, al matí, al matí,
a dos quarts d'una.
En què venen
un, dos, tres,
cinc tipus
de treballs
que s'està fent
amb el lleure
i la interculturalitat
de diferents procedències
i que serà interessant,
jo crec.
Concepcions diverses.
Sí.
Projectes de Lleida,
de Girona,
estic veient per aquí.
Sí,
però alguns
que són d'entitats,
d'altres són
de l'administració,
l'altre està fet
amb joves,
els joves mateixos
que organitzats
fan propostes.
Jo trobo que serà interessant
aquesta part
per veure diferents perfils.
Són projectes
que hi ha projectes
d'entitats
encarregats per l'administració,
hi ha projectes
d'entitats
tirats endavant
per les pròpies organitzacions
sense que cap
administració
s'encarregui.
Tenim
ACISI,
que és una associació
que desenvolupen
projectes
de desenvolupament
comunitari
amb joves,
a Tortosa
i a Barcelona.
Portem
l'equip de carrer
a l'alba
de l'equip de carrer
a la Fundació
com un model
d'intervenció.
La gent de Sergi
que justament
ens va explicar
el seu model
d'intervenció
amb joves
a Salt,
a Girona,
que també és
una organització
que ha anat sumant
projectes diversos
internament.
Ve la gent
de Càssons
de Joves de Catalunya,
és a dir,
joves que s'han
autoorganitzat,
que han muntat
la seva
estructura participativa,
i que
tenen relació
amb les institucions
i com ho estan fent ells,
o tenim un ajuntament
de Lleida
que desenvolupa
una activitat
que és hip-hop
en clau intercultural
per intentar
captar
l'atenció
dels joves,
una mica adaptant-se
allò que reclamen.
Déu-n'hi-do,
tot això al matí,
les dues xerrades,
més aquesta presentació
de diferents experiències,
i a la tarda
teniu els grups
de treball.
Els grups de treball.
Tres grups de treball,
també bastant definits,
activitats i espais d'oci,
on s'analitzarà
una miqueta
les propostes
i els espais
on els joves
es poden relacionar
mitjançant el lleure.
Després,
espais de participació
social,
quins espais tenim
i com ens participem
de manera
consciente.
Activen la vida pública.
I hi ha canals
i circuits de comunicació
per i entre els joves,
que a vegades
es diu
que no acabem
de participar
els joves
perquè
no ens n'entarem,
no sabem com arribar
a ells,
com poder-ho fer
de la manera
més efectiva,
sens dubte.
Espereu treure
conclusions
i les veurem
publicades
en algun lloc?
Segurament
un document
de recull
segur que
el farem
i veurem
si la qualitat
dona
per fer
més enllà
històries
o plantejar
altres preguntes
que segurament
és el que ens acaba
succeint sempre
a la gent
de l'ús social.
Quan acabem una cosa
dient
mira quantes coses boniques
i això
ja l'hem liat.
La tindreu muntada
pel encabella.
Ara ja toca
tornar-se a preguntar coses.
Pel encabella
tindreu tema.
Com ens ho fem
per inscriure's?
A través de
la tarragonajove.org
que és la web municipal
que centralitza
tota la inscripció
d'activitats juvenils
de la ciutat.
És gratuït?
que la inscripció
és gratuïta.
Cal inscriure's
una mica
per saber
el volum de gent
però vaja
si algú ve
simplement
amb alguna de les xerrades
o amb alguna de les activitats
poden entrar.
Sí, poden entrar.
Una altra cosa també
és que el cicle
o sigui
la jornada
comptabilitzarà
com a monogràfic
les hores
comptaran com a monogràfic
per tema dels
curs directors
i monitors de lleure
que han de fer
a més enllà
lògicament
té la vinculació
clara i evident
i les escoles
d'educació
en lleure
ho hem organitzat així.
Molt bé, recordeu
aquesta jornada
de creació
d'espais joves interculturals
a educació intercultural
en el lleure
23 de novembre
aquest divendres
a l'espai jove
que és ser
des de quarts de 10
fins a
tota la tarda
fins les 6 de la tarda
aproximadament
David, digue'm
Cal dir que
a les 11.30
hi haurà un esmorzar
intercultural
que tampoc no ho hem dit
això
Sí, ja ho he vist
però que organitza raïces
Sí?
Que algun dels plats
sabeu què?
Home, és que si la gent
ve per l'esmorzar
no, no, no
Feu, feu, feu
Però també dir-ho, dir-ho
Dir-ho que hi haurà
seguint la línia
Molt bé
Esmorzar intercultural
ja ho he vist ja
però dic, bueno
que s'apuntin
per les xerrades
Sí, no, el farem
amb raïces
que també és un grup
de gent que fa
històries interculturals
a través de
o a partir
del menjar
i de més
i bueno
els hem convidat
a participar
també
ho han fet
cada any
David, volia acabar
amb tu
en què esteu treballant ara
en aquest tema
el tema de la joventut
el tema de l'educació
pel que fa al teu grup de recerca
Bueno, hi ha diferents línies
hi ha un projecte
que començarem immediatament
sobre discriminació
a les xarxes socials
que ens l'ha subvencionat
la Unió Europea
i tindrem un parell d'anys
Això em sembla que és una mica nou
Sí, és
bueno
és una aposta nova
per anar obrint nous filons
La Unió Europea
es premia cada vegada més
tot el que tingui a veure
amb tecnologia
i per tant
les ciències socials
també s'han d'obrir
en aquest camp
però d'altra banda
els companys
també estan treballant
des de la càtedra
d'inclusió social
per temes de desigualtat
pobresa
i disminució física
altres companys
treballen en temes de gènere
vull dir
per sort
o per desgràcia
tenim molta feina
Ara és el que t'anava a dir
sembla que s'agirà feina
no?
Sí, sí
Sí, la societat
està allò
en un moment
complex
i ens demanen
molt sovint
que la interpretem
tot i que sempre és complicat
fer-ho en poc temps
I hem de parlar
de les tècniques
que feu servir
Ui, i tant
Hi ha molt a dir
Doncs avui hem compartit
aquest espai al carrer
amb la Fundació Casal Amic
amb el seu director
el Jordi Collado
Jordi, gràcies
A vosaltres
El Javi Saragossa
Javi, gràcies
Gràcies a tu
I el David Duellas
que ha vingut
del Departament de Sociologia
de la URB
Gràcies
Moltes gràcies
Javi, la setmana que ve més
I tant
Aquí estarem