La música de Tarragona
Com cada dimecres ens serveix per obrir aquest espai de diàlegs culturals
Aquest espai que anomenem Cruïles
I que fem amb Tarragona, capital de la cultura catalana 2012
Com és habitual cada setmana
Ens acompanya la seva coordinadora, la Rosa Comas
Rosa, molt bon dia
Hola, bon dia
I també, com és habitual cada setmana, tenim dos convidats
Sí, avui tenim dos convidats
Un àmbit que no hem tocat encara
Que és la gastronomia
Són dos xefs
Per una banda, el Miquel Xavier Florença
Que és el xef del restaurant Còcula
Que està ubicat a l'hotel Urbis de Tarragona
I d'un altre, el David Soler
Xef del restaurant Barquet Tarragona
Del qual podeu trobar més informació a restaurantbarquet.com
Molt bé, Miquel, molt bon dia
Bon dia
David, bon dia
Què tal, bon dia
Doncs avui parlarem d'això de cultura i gastronomia
Sí, una mica avui volem enllaçar aquests dos temes
Podríem començar per preguntar-los directament
Si considereu que cultura i gastronomia van lligats o no
O potser si podríem anar més enllà i dir que la gastronomia és cultura
Evidentment ho és
Sí, està clar
Com tot, jo crec que la gastronomia forma part de la cultura
I la cultura ha de ser gastronomia
Bé, a través de la gastronomia podem conèixer moltes més cultures
No solament la de Tarragona
Inclús la de Tarragona associada amb d'altres
Perquè ens estan arribant molts productes de fora
Moltes cultures de fora
I que poc a poc nosaltres les anem incorporant a la nostra gastronomia diària
A la nostra cuina diària
Però creieu que la gent ho associa normalment la gastronomia?
Perquè clar, vosaltres sí que ho teniu clar perquè treballeu en aquest ram
Però no sé si diuen que en general la majoria de...
Costa molt que el dia a dia d'un home de casa
Doncs incorpori això
Productes nous i cultures noves dintre de la seva pròpia cuina que pugui fer
Clar, de fet, és que la cosa està molt clara
A l'hora de fer un plat
Ves sigui de la cultura tarragonina o de la cultura catalana
Jo crec que abans de començar la preparació s'ha de valorar
És a dir, què menjo, com ho menjo i quan ho menjo
Si et fas aquestes tres preguntes
Aquestes tres preguntes ja et porten en si a la cultura de la gastronomia
És a dir, què menjo?
O sigui, producte teòricament de casa o dels voltants de casa teòricament
Quan ho menjo?
Teòricament s'ha de menjar quan és l'època
No pots menjar una cosa fora d'època
Ara ja sí, perquè ara tot s'ha globalitzat, s'ha diversificat
Però el que fem nosaltres justament és lluitar
Pels productes locals, pels productes de qualitat i pels productes de casa nostra
Evidentment
I com ho menjo?
La cultura mediterrània ens ha donat unes eines
Ens ha donat un saber fer per nosaltres
Ficat a la nostra part per arribar justament on estem ara
Jo recordo una anècdota l'any passat per Santa Tecla
Dintre del mercat
Hi havia unes senyores que estaven comprant l'espineta
I hi havia una senyora que suposo que
O era de Colòmbia o Costa Rica
I volia fer aquell plat però no el volia fer amb l'espineta
Llavors va dir, jo el faré amb un altre peix
De primer moment dius, mira, és el seu gust
Però si et pares una mica a pensar
Algú que pugui escoltar això d'aquí de Tarragona
Diu, bueno, aquesta senyora ha posat, jo què sé
Sardina o Berat o algun altre peix
Dius, perquè no ho provo jo a casa
I estàs convertint l'espineta en caragolins
En un altre plat diferent
Però que sí que té arregles d'aquí de Tarragona
De la cuina tarragonina
Llavors, és una cultura que a nosaltres ens vindrà de fora
O ens està venent de fora
I doncs, bueno, és combinar-ho
Això demostra que estem en constant evolució
Ens agradi o no ens agradi
Estem en constant evolució
Perquè, per exemple, hi ha algunes
Clar, segur que hi ha algunes coses
En què la connexió entre cultura i territori
O cultura i ciutat
Però, bé, a Tarragona, què és el que ens identifica?
A Tarragona és mar i horta tota la vida
Mar perquè, vull dir, és que no n'hi ha un altre
Perquè estem al costat i ja des d'època dels romans
Ja estem abasats a cuinar
I a saber cuinar el que traiem de la mar i horta
Perquè a Tarragona, des de sempre, el camp de Tarragona
Han estat un lloc d'horta, exactament
De fuita seca i d'oliva
I d'aquí ens ve tot
I això, sumant-ho al llegat
Que ens han anat deixant els pobles
Que ens han conquerit i que hem reconquerit
I que han estat i que no han estat
De tots aquests pobles
Hem sabut agafar el millor
Ho han fet nostre
I arrel de tot això
Ara tenim la cuina que tenim
És gràcies una mica
Als pobles que han estat en el nostre territori d'ara
Com feien els romans, no?
Copiaven, però ho copiaven a lo gran
I encara ho feien millor de la còpia
Doncs bé, nosaltres estem amb aquest
Venim dels romans, doncs estem fent el aquell
I d'aquí ve la nostra riquesa actual
La riquesa de gastronomia culturalment parlant
Que tenim a Tarragona i al camp de Tarragona
I si vols a Catalunya en general
És gràcies a això
El recull de tots els llegats que ens han arribat
I de fet potser està això que dèiem
En constant evolució
Precisament ara posaves una mica l'exemple aquest del mercat
Que potser a poc a poc també es van introduint
Una sèrie d'aliments
Que van modificant
El mercat és el termòmetre de la ciutat
Del que es menja, de com se viu
De la salut inclús dels propis habitants de Tarragona
Doncs el mercat és fabulós
Fer una visita al dematí
I veure què es compra
Què és el que hi ha
Què és el que t'arriba de la pagesia
Del mar
És una cosa impressionant
Perquè aquesta, que parlem d'això
De gastronomia i cultura
Si s'entén o no
Com una cosa que evidentment
Diem que sí
També hi ha el debat aquest
De si la gastronomia és art o no és art
Que això ja diríem s'ha introduït molt
En tot el tema de la cuina de Ferran Adrià
I bé de tota l'evolució que hi ha hagut en els últims anys
Vosaltres què en penseu d'això?
I si creieu que és art
Com explicaríeu per què és art?
Jo crec que sí que és art
Perquè és del moment
Que o el David o jo
O qualsevol altre
De restauració d'aquí de Tarragona
Es posa dintre de la cuina
I està transformant un producte
Amb unes textures i una qualitat
I l'està fent amb un altre
Per poder menjar el comensal
Doncs és un art
Perquè està treballant amb les manes
Està treballant amb els set sentits
Que pugui tindre
Allí és un art
Una altra cosa és la presentació
Que després nosaltres li podem donar al plat
O el que sigui
Quan surt al restaurant
Joar amb colors
En petites doses
El montatge del plat
És un art evidentment
El que pot ser que aquest art
No és que s'hagi desgenerat
O potser s'ha magnificat massa
I han perdut una mica per mi
El nord amb això
No pot ser que un menú
O el que sigui
Només es composi de dos o tres plats
I siguin minimalistes
Perquè no deixem de recordar
Que un menú d'aquesta
De Ferran Adrià o d'altres
Són de l'ordre de 24 o 30 plats
Que hi ha en un menú
I nosaltres no podem fer
El que fan aquesta gent
Amb dos o tres plats
És impossible
Llavors el que hem de defensar
O almenys crec jo
És la nostra cuina
La d'aquí
L'autòctona del país
Que si és plat de cullera
És plat de cullera
No vulguem posar
Plat de cullera
Només amb una
Petita patata
O el que sigui
Ha de ser
El nostre
Els arrossos
Les fideuars
Que fa el David
Són impressionants
Defensem això
Jo crec
Jo crec que
L'art
En la cuina
És l'art
Tot amb la seva mesura
Vull dir
És el mateix art
La cuina tradicional
Igual
Igual
Que art la cuina d'avantguarda
Jo crec que la cuina tradicional
Que és la que toquem
O estem fent nosaltres
Sí, sí
Jo crec que l'art
És art en el moment
Que has de barrejar
Diferents ingredients
I aquests ingredients
Han de tenir
Una harmonia de sabor tal
Que li arribi al client
De manera que li satisfagui
El pla
En aquest moment
Ja deixa de ser
Un cuinar per cuinar
I es transforma
En bar
És saber fer aquesta combinació
De sabors
Per què hi fiques això
En comptes d'això
Per què cuines amb oli d'oliva
En comptes de mantequilla
Per què hi fiques poc tomàquet
O per què hi fiques
Una miqueta de julibert
I és això
Nosaltres
Defensem la nostra cuina
Com a tal
Però clar
Hi ha molts tipus de cuina
Hi ha moltes evolucions
I hi ha gent
Que està
En un altre nivell
Fent unes altres històries
Que no deixa de ser art
No deixa de ser cultura
És art igual
Anar als vostres restaurants
És com anar a una sala d'exposicions
O anar al teatre
O com anar a un museu
O com anar a un museu
Sí, sí
És així
De fet
En el moment
Que tant el Miquel com jo
Ens fiquem a la cuina
És per fer una cosa
Que al client
Li arribi
Ve
Li agradi
I que
El més difícil
Pugui tornar un altre cop
A tastar
La nostra cuina
No el mateix plat
Sinó la nostra cuina
El que passa és que
Segurament encara hi ha molta gent
Que l'art associat
De la gastronomia
A la cuina
Només l'associa
Amb el que deia abans el Miquel
Dels grans cuiners
I aquesta cuina d'avantguarda moderna
I en canvi
La cuina tradicional
La cuina
Entre cometes
De tota la vida
No està associada
Amb aquest concepte
D'art
De cultura
D'acord
Però no
Dic la percepció
Que pot tenir
La majoria de la gent
La majoria
La té aquesta percepció
Però no hem d'oblidar mai
Que a la cuina d'avantguarda
Veu de les fonts
De la cuina tradicional
Exactament
L'una no existiria
Sense l'altra
Exacte
És impossible
És impossible
El que passa
Que tenen
Les preparacions
Veuen de la cuina tradicional
Però surten al menjador
D'una altra manera
Estan combinades
D'una altra manera
Molt diferent
Podríem dir
Que l'arrel
De la cultura
Fora la cuina tradicional
I a partir d'aquí
L'evolució
Ens emporta a la cultura
De la cuina de la cuina d'avantguarda
Que no és
Ni millor ni millor
O sigui, que és una altra manera
De veure la cuina d'una altra manera
d'anar al museu. Pots anar al museu
d'art modern i te'n pots anar
a qualsevol museu
de prehistòria de qualsevol banda.
És el mateix. Però vosaltres feu
cuina tradicional, però el component
d'innovació, tots dos el teniu, diríem,
en els plats. Poseu una innovació, no?
És a dir, poseu un, evidentment, no?
És normal. Llavors jo us volia preguntar
d'això. Com creieu un plat?
De quina manera...
Quin procés seguiu, no? És a dir,
suposo que partiu d'una base,
d'una recepta, o com ho feu?
per innovar, o en quin sentit ho feu?
De moment està molt informat sobre del que hi ha
al mercat cada dia. Aquí està.
La base és aquesta.
Què tinc avui per cuinar?
Què és el que han portat les barques de la mar?
Què és el que tinc al mercat per poder comprar?
Quina època de l'any estic?
Què em dóna la terra per poder
jo crear a partir d'aquí?
Quina verdura? Quin peix tinc?
I a partir d'aquesta verdura, aquest peix,
creo un plat, o en fabrico un plat,
o miro de juntar dos ingredients
que poden quedar bé. Primer ho tasto, o no ho tasto,
i així ja ho tinc al cap, els sabors
que m'ho poden donar, i a partir d'aquí creix.
Però sempre, sempre ha d'haver
una rel, sempre ha d'haver una base,
i aquesta base és el que fa
que tinguem el mercat
i el tipus de cuina que tenim,
la zona, la cultura i tot plegat.
Però les barreges, les barreges que fem
moltes vegades, això s'experimenta molt,
està està molt?
El meu cas, jo, per exemple,
quan he de dissenyar un plat,
evidentment la primera visita és al mercat,
què és el que hi ha?
A partir d'aquí, doncs, segueixo una sèrie de notes,
i això, i això, i això, i això,
i a partir d'aquí és com puc combinar
tot el que jo he trobat allí
perquè tingui, doncs,
un sabor agradable i una bona presentació.
I a vegades que sí,
es tasta, es fa una prova abans,
o dos, o tres, o quatre,
i a vegades s'en llança molt.
I a partir d'aquí, bueno,
tens una memòria ja olfativa, gustativa,
que és el que aplicaràs després amb aquest plat.
I com us definiríeu?
Quins són, diguem alguns dels plats,
per exemple, Miquel,
que dius, home, ens defineixen aquests plats
al nostre restaurant?
Home, jo si t'he de dir un,
serien els callos,
però és que els callos ja...
Ben bons que són.
Sí.
És un menjar ben nostre,
és forma part de la nostra cultura.
Però callos, callos, callos.
Bueno, clar, vull dir,
no cada dia mengem ni arròs,
ni verdura, ni vell.
Són coses que et venen de gust menjar,
quan et venen de gust menjar, no?
Exacte.
No cada dia et menjaries una arangada.
Mira que és ben nostra, l'arangada.
Però al final, de cada dia menjar arangada,
al final l'arangada l'avorreixes, no?
Càncer.
N'emenges un cop per esmorzar cada mes,
o cada 15 dies, no ho sé,
depèn de com tinguis el cos,
depèn de si t'aixeques d'hora
i t'enganxar una arangada o no, no?
Doncs això és el mateix.
Jo crec que cada moment té la seva cosa.
I en el teu cas, per exemple, David,
quins són els plats que diries,
un o dos plats que diries, els nostres,
els que defineixen?
No ho sé, potser l'arròs.
N'altres treballem molt bé l'arròs
i el tema...
Bé, clar, la meva família és tota pescadora.
Ho ha estat tota pescadora.
i el llegat que ens ha deixat
ha estat molt definit i jo no em puc moure,
perquè no vull d'aquest camí, no?
Però no sé, és el que estàvem parlant abans.
Si jo tinc...
M'aporten sepionets petitons
i m'aporten pèsols,
doncs el meu cap ja comença a barrinar.
Clar, ja si vols des de l'època dels romans,
des del romans 0,
un plat que és pèsols amb sèpia, no?
I sèpia farcida, també.
Exactament, vull dir,
i a partir d'aquí ja...
T'amous una miqueta per la cultura,
pel llegat de tota la cultura,
des de l'any 0 fins ara,
pèsols i sèpia,
al final acabes fent un plat
que és ben nostre,
és ben del moment,
perquè l'has fet en aquell moment,
amb aquells pèsols i amb aquells sèpionets,
amb uns condiments
que potser no hi havia o mai has ficat,
però la base és aquesta, no?
I sempre és el mateix.
i crees a partir d'una base.
A partir d'aquesta base,
doncs jo faria un altre plat
que serien els mateixos ingredients,
la sèpia i els pèsols,
però potser combinat amb una mica d'ol
o amb algun altre ingredient
per fer una sèpia farcida.
I ja està.
I serien els mateixos ingredients,
treballats d'una manera o treballats d'una altra.
Perquè els referents,
per exemple, ara el David ha dit,
els meus referents són familiars, no?
És a dir,
els dos casos,
no sé, per exemple, en el teu cas,
Miquel, quins són els teus referents?
Hi ha uns...
No, en els dos casos vostres.
Hi ha alguns cuiners que dius,
ostres, aquests m'han influït d'alguna manera
o aquest tipus de cuina?
Més que cuiners,
sí serien els cuiners,
però seria més la filosofia de la seva cuina,
més que agafar la recepta.
les receptes, bueno,
es poden interpretar de moltes maneres,
però des d'algun francès,
pot ser Bocús o Miquel Bras,
hasta Ferran Adrià,
Santi Santa Maria,
molt descans,
Xavier Pilicer,
avui dia.
Però no és com a referència,
simplement és interpretar
com interpreta aquesta gent la seva cuina.
i a partir d'aquí,
doncs, bueno,
fer-te una idea.
Agafar una recepta i...
Jo no ho aconsello mai.
No, aviam.
No ho aconsello mai
perquè hi ha productes
que a la millor no els poden trobar,
que són fora de temporada.
Llavors, és a dir,
bueno, aquest senyor,
què és el que pensa quan està creant?
I a partir d'aquí, bueno,
què és el que penso jo,
com a cuiner,
quan estic creant
o quan estic fent un plat?
Llavors, poseu el plat.
La interpretació,
posa-la al plat.
suposo que tu, igual que a mi,
t'agrada anar a diferents llocs
a tastar coses que tu a casa no fas.
Exacte.
I això com ho deu fer, aquest, no?
Vull dir,
saps com ho fa,
però potser no tens l'estri
i la tècnica necessària
per arribar a fer-ho, no?
Als mitjans, sí.
Exactament.
I te fas aquella pregunta,
oi, però això és una bona idea
que jo la podria adaptar?
Bueno, o no, no?
Vull dir,
però te fas la...
La composició...
Sí, mental i tal.
Però, clar,
això està molt bé, no?
I tothom, d'alguna manera o l'altra,
em depèn de quins camps
suposo que han fet, no?
Cadascú en el seu camp.
Sí, sí, sí.
Anem al camp de la cuina.
Però jo m'adecanto més
pel referent
més proper,
el referent
de pares,
avis,
tiets,
germans,
cosins,
gent,
amics,
que han estat
més al damunt de les barques,
més,
per poder-los treure
aquella informació
que no està escrita
en cap lloc,
que aquesta informació
malauradament
ja s'està perdent.
I està
en aquell
impàs de temps
que ja s'ha perdut,
vull dir,
50 anys
i ja s'haurà perdut.
I llavors,
jo
intento
recapitular
tota aquesta informació
per poder
deixar-ho
constància
escrita
i constància
mangíbula.
I aquí està.
La tradició moral
que es feia
de pares a fills
o de mares a filles,
avis,
s'està perdent,
no?
S'està perdent.
Llavors,
el que intentem recuperar,
doncs això,
aquesta tradició
que no es perdi.
Aquí està.
A part de fer-ho escrit,
torno a fer la referència
del mercat.
Si tu vas a un mercat
i preguntes
a la peixatera,
al carnicer,
a qualsevol,
a la verdulera,
escolta,
això com ho faries?
Ells mateixos
t'estan donant
una informació
que és molt valiosa,
almenys per nosaltres,
no?
Perquè saps
que aquella persona
ho fa d'aquesta manera,
tu ho fas d'aquesta altra.
A veure si entre tots dos
n'hi fas una tercera,
que doncs pot tindre
molt bon resultat.
Però és un camp
d'informació brutal.
Però ja no em refereixo
a qui,
sinó a qualsevol país
que vagis,
la primera visita
és al mercat.
És al mercat.
I quines creieu
que són les aportacions
de Tarragona
a la cuina catalana
o la cuina interromesa?
I el romesco
forever and ever?
Ai, no, no.
No hi ha discussió, eh?
No, no.
És la salsa
més internacional
que tenim a Tarragona.
Però la més internacional
hi ha romesco.
Aviam,
jo fa,
no sé,
penso que 5 anys
o 6 anys
vaig fer un llibre
sobre el romesco
i vaig trobar
que hi havia romesco
a hospitals
a Washington.
Hi havia romesco,
o sigui,
hi ha romesco
en lloc del món.
El faran millor o pitjor,
evidentment.
El faran a la seva manera.
Jo dic que
hi ha tant romescos
com persones el fan, no?
Vull dir,
els ingredients principals
hi són, no?
Però a partir d'aquí
cadascú
fica el seu toc.
Però hi ha romesco
a tot arreu,
a tot arreu on vagis
hi ha romesco.
Jo crec que aquesta
és una de les salses...
És un identificatiu.
Sí,
tant el romesco
que utilitzem
per cuinar
com el romesco
que utilitzem
per amanir,
per entendre'ns.
Hi ha alguna cosa més
o romesco,
Miquel?
Jo crec que
el peix.
El peix.
Sí.
El peix de Tarragona.
El peix.
Els suquets...
Ara em portaria
a preguntar
si creieu que
valorem prou
o valorem prou
la cuina de Tarragona.
O no estem prou...
Jo crec que
no estem prou reconeguts.
sincerament.
No estem prou reconeguts.
I aquí la responsabilitat
des de la gent de fora
o també una mica
de nosaltres?
Una pregunta difícil.
Ui, quin silenci.
No,
és una cosa compartida,
crec jo.
Jo crec que sí,
que és compartida.
És molt compartida,
però no estem reconeguts,
però cada cop
ens estem ficant
més damunt
del mapa,
eh?
Cuidado.
Sí que...
Coste, eh?
Sí.
Aviam,
estem fent jornades
de Peix Blau,
estem treballant
a Peix Blau,
diem que el Peix Blau
de Tarragona
és el millor Peix Blau
del món,
clar,
però tot el Peix Blau
que arriba als mercats
hauria d'arribar els mercats.
M'explico malament.
I ha d'arribar
més Peix Blau
del que realment arriba.
No tot el Peix Blau
que es pesca a Tarragona
es queda a Tarragona,
no?
Vull dir,
que estem parlant
molt de Peix de Tarragona,
però hi ha molt de Peix de Tarragona
que no arriba a Tarragona.
Però creieu que...
Té una experiència.
Creieu que podem ser...
arribar a ser una capital
gastronòmica
de referència?
I que hi ha molt de camí
per recórrer...
Tenim tot el potencial
per ser-ho.
Una altra vegada
amb la pregunta
que has fet abans,
sí que és una culpa compartida,
però també falta
que la gent de Tarragona
s'obri una mica més.
És molt clàssica
amb el menjar.
I la gent,
vols dir,
els clients,
quan anem a...
Sí,
la gent del carrer.
Clar,
però això és com tot.
Jo conec molta gent
que em diu,
ostres,
l'altre dia vaig estar
amb unes runes
de noción
i hi havia una columna,
oh,
quina columna més maca.
Clar,
una columna més maca
i gent de Tarragona.
Clar,
i el que tenim aquí,
que n'hi ha 12 milions
de columnes,
que no és maco?
Clar,
és que primer mirem
el que hi ha a fora
i ja mostra
el que hi ha a fora
que xulo que és
el que hi ha a fora.
Sempre és millor
el que hi ha a fora.
I hi ha gent
que no coneix
el que hi ha a casa.
Exacte.
I hi ha gent
que no coneix...
Jo crec que això
cada cop,
poquet a poquet,
ho anem llimant,
ho anem polint.
Te'n faig un encís.
Bueno,
s'està posant ara de moda
programar dos plats
que incorporaven
l'aigua de mar
i quan ho donaves
a provar
a la gent d'aquí
de Tarragona
et diien
no, no, no,
perquè serà salada,
serà amarga
i escolti,
miri,
jo no li cobro.
Li porto el tastet
i vostè decideix.
Si li agrada
jo li porto el plat.
Si no,
doncs no passa res
i li portaran una altra cosa.
Havies de forçar la venda,
entre cometes,
perquè la gent ho tastés
quan ho tastaven.
Doncs sí,
és diferent,
és bo.
Clar,
però ho has de donar a conèixer.
i et parlava
que la gent
de peu
ha de tenir una mentalitat
una mica més oberta.
Anem acabant, Rosa?
Molt bé,
doncs acabem
amb l'última pregunta
que sempre la fem
a tots els convidats
que és una mica
el lema de Tarragona 2012.
Com us transforma
la cultura dia a dia?
Quina cultura consumiu més?
Com us afecta?
Diríem.
Home,
jo la cultura que consumeix
més és la gastronòmica.
Tant de penjar
com de
per llegir,
per visitar.
I com creus que et transforma?
I a mi me transformo
com a persona
que creixi més.
Creixi molt més
perquè conéixo
d'altres cultures
gastronòmiques
de diferents països
que a mi m'aporten
molta riquesa.
Sí, sí,
a mi em passa el mateix.
És l'afany
d'això que m'ha estat
explicant abans,
no?
una miqueta
descobrir
cultures
ja passades
per posar
les cultures
passades
damunt
d'aquesta cultura
i a poc a poc
enriquir-te,
sobretot com a persona
i per evolucionar
també com a persona
dintre d'aquesta cultura.
Perfecte.
Molt bé.
Doncs avui
hem compartit
aquesta zona
amb el Miquel
el Xavier Florença
el xef del restaurant
Còcula
a l'hotel
Urbis de Tarragona
i amb el David Soler
el xef del restaurant
Barquet de Tarragona.
Avui hem parlat
de cultura
i de gastronomia.
I per acabar l'espai,
Rosa?
Per acabar
fem una recomanació
d'un blog
que potser en podries
parlar millor tu i tot.
Home no.
Això ho parlaria millor
d'Enric Garriga
que és el que fa l'espai.
Tenim ja
molt de recorregut junts
perquè és el blog
que surt
de l'espai
que teniu
a Tarragona Ràdio
amb el Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
que és l'espai aquest
un quart de català.
Ara heu acabat
la tretzena temporada
des del 2000
que esteu fent aquest espai
i el blog
el que fa és recollir
moltes dels programes
que heu anat fent
vídeos
continguts relacionats
per tant
cançons
és a dir
que és un blog
que es pot anar
revisitant
encara que s'hagi acabat
el programa.
S'ha acabat la temporada
però seguirem la temporada
vinent amb l'Enric Garriga.
Molt bé, doncs
així acabem.
Perfecte.
Rosa Gómez
de Tarragona
Capital de la Cultura Catalana
2012
avui ens ha acompanyat
com cada dimecres
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i gràcies també avui
als nostres cuiners
amb el Miquel Xavier Florença
i a mi el David Soler
moltes gràcies
bona feina
i bon menjar
a Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
Fins demà!