I un dimarts més ens ocupem dels més petits de la casa,
una secció que vam començar la setmana passada
parlant de la criança, de la llet materna,
aprofitant també la setmana que es dedicava a això.
La segona entrega d'aquesta secció dedicada als nens i les nenes,
des que els estem gestant fins, no m'atreviria a posar-hi edat,
a aquesta secció dedicada a nens i nenes.
Avui arriba la seva segona sessió parlant de la criança amb braços.
Se'n celebra també aquests dies la Setmana Internacional
i si la setmana passada parlàvem amb Doda Pit,
l'associació que vol promoure l'alletament matern,
avui coneixerem una altra associació de Tarragona
que es diu Porta'm a prop i que vol promoure això,
la criança amb braços.
Tenim amb nosaltres per parlar-ne la Neus Virgili.
Neus, bon dia.
Bon dia.
I la de Maris Esteve. Bon dia.
Bon dia.
Llarga presentació, però entrem en matèria.
Sou mares.
Sí.
Quants anys tenen les vostres criatures?
Jo en tinc tres.
La gran té set anys, la segona sí,
farà cinc al gener i el tercer farà tres al gener.
Tres anys.
Els portes a coll encara?
Sí, els dos petits.
La mitjana no es deixa molt,
comença a ser molt gran, però el petit sí.
Tres anys?
Sí.
I encara el portes normalment a coll?
Sí, sí, sí.
Sí, es deixa.
El problema és ell més que jo.
Ara parlarem d'això també.
Neus i tu, quin és el teu cas maternal?
Jo tinc un fill, farà dos anys ara al desembre,
i sí, nosaltres encara quasi a diari fem servir portenadons.
La filosofia per fer el titular seria de portem a prop,
seria promoure això a la criança amb braços,
o sigui, com més braços, com més apropet i estrojat millor.
Per què neix una associació d'aquestes característiques?
Que sou a Tarragona, però em sembla que n'hi ha vàries també escampades per tot arreu,
no és un cas aïllat.
Amb quina necessitat teníem?
Nosaltres trobàvem a faltar un lloc,
o sigui, som moltes mares que tenim idees comunes a l'hora de la criança,
però ens faltava tindre un lloc on quedar, on reunir-se,
i poder fer tallers, activitats, llavors és això,
és una necessitat que teníem,
i invitem a tothom a qui vol vindre per créixer junts.
On sou? On us trobeu?
Nosaltres ens trobem a la ciberaula de Joan XXIII els dimecres,
tres dimecres al mes, s'ha de consultar el blog millor perquè encara estem una mica...
Teniu el blog a internet, allí aneu, les podeu localitzar també,
porta'm a prop.
Representa que és tota una filosofia a l'hora de criar els nens i les nenes.
Nosaltres tenim en comú que tots volem criar els nostres fills d'una forma respectuosa
i li anomenem maternitat conscient.
El que fem és ser molt conscients del que estem fent,
de respectar l'evolució dels nostres fills
i ser respectuosos amb la seva necessitat.
Llavors, una de les coses més importants que hi ha,
sobretot amb nounats, és el fet de portar-los a prop
perquè necessiten, no és una qüestió sentimental,
sinó que ells necessiten aquest contacte per desenvolupar-se correctament.
Expliquem-ho, ampliem aquest concepte,
que s'ha dit moltes vegades que quan la criatura neix,
de seguida te la posen al damunt per al contacte pell amb pell,
què és tan important?
Per què?
A veure, un nounat no sap on ha arribat,
no sap que l'han separat de la seva mare,
de fet no sap que és una altra persona,
llavors el que necessita és aquest contacte
per donar-li una continuïtat al seu pas al món exterior.
De fet, l'espècie humana naixem abans d'hora.
Hauríem de néixer amb 18 mesos de gestació
per estar en un nivell de desenvolupament.
Per què ho dius això? Jo no ho havia sentit mai.
18 mesos de gestació.
Això és impossible per diversos motius, no?
Un dels motius és que el fet de posar-nos a caminar a dues potes
va fer que les caderes s'estranyessin
i tenim el cervell molt més desenvolupat que altres espècies,
amb la qual cosa no passaria pel canal de part
si arribéssim als 18 mesos.
La naturalesa és molt sàvia i què ha fet?
Doncs naixeu abans d'hora, no?
Naixeu abans d'hora, però clar, no ens podem posar a caminar,
necessitem el nostre cuidador durant una sèrie de mesos
que a altres espècies no els hi passen.
A altres espècies veus que...
Naixen i ja tiren.
Cap d'una estona ja poden marxar i...
Bé, sobretot els mamífers són els que necessiten
més atenció de la mare, no?
Però el que em passa és això.
Què necessitem al pell en pell?
Doncs és pel desenvolupament del nadó,
doncs això li permet vincular els seus ritmes
de respiració, de son amb la mare
i el contacte fa que estiguin molt més tranquils.
Llavors, ell, a l'estar tranquil,
pot mirar el món d'una altra forma,
pot aprendre, pot centrar-se en socialitzar-se
i no ha de patir per sobreviure,
que seria el fet de portar-los a prop,
és una necessitat vital del fill, no?
Està programat per necessitar la seva mare
i, quan nota la separació, la reclama.
I nosaltres estem també programats per respondre a aquest...
Això en la primera etapa, en el nou nat, no?
I ho teniu com a assumit fins i tot
en medicament està protocolitzat, és això.
Fas el part i després te'l posen un parell d'hores,
em sembla, per protocol al damunt.
I si la mare està impossibilitada per la cesària,
l'hi posen el pare.
Vull dir que això ho tenim com a molt clar.
Però, clar, més enllà d'aquests primeres hores del naixement,
o d'aquests primers mesos fins i tot,
que quan és molt petitó,
quasi que pel fet de donar-li el pit,
o quasi que l'has de tenir,
més enllà d'això,
quan estem parlant de nens de 3 anys,
de 2 anys,
o més grans,
encara és necessari?
Bé, suposo que el fet de desplaçar-nos també,
doncs és una forma...
Nosaltres ens desplacem amb els nostres fills
i els portem a sobre,
en lloc de pitjar un carret,
o algun cop ho fem,
no vol dir que no ho fem mai,
depèn de la necessitat i la comoditat de cadascú.
Nosaltres trobem moltes avantatges a portar-los a prop,
perquè, per exemple,
no hem de patir quan ja caminen,
que se'ns vagin corrents,
si van caminant sols o el que sigui,
tens aquesta practicitat.
I llavors ja s'espera l'evolució del nen
i arriba un moment en què el nen ja et diu
jo vull caminar,
i tu respectes,
i ja està, sigui a l'edat que sigui,
hi ha nens que t'ho demanen més tard
o que t'ho demanen més sovint
i hi ha d'altres que no,
i doncs també fem això,
no els obliguem,
ni ens obliguem a n'altres,
ha de ser una cosa que estiguem tots en comú per fer-ho.
En aquest sentit s'ha d'estar molt sensible
a la demanda del nen,
al veure el què,
que hi hagi aquesta complacitat.
Tot es basa en escoltar-nos mútuament
i respectar el que els dos volem.
Si els dos volem anar en contacte amb ell,
durant molt temps,
no hi ha cap problema.
Que no volem,
el que ha dit la Neus,
tampoc passa res.
Són etapes,
etapes que van passant,
i això té a veure
amb unes de les situacions
que a nivell de criança és més polèmica,
de dir,
si el nen plora,
què faig?
Vosaltres l'agafeu?
Sí, evidentment.
L'agafeu amb braços,
està plorant en el llit,
no el deixeu plorar,
l'agafeu amb braços.
Però això és polèmic,
vull dir-ho,
tota la corra en contrària,
de dir,
no, no,
se l'ha de deixar,
perquè si no s'acostuma.
No és que els braços fan bici,
que no s'acostumi als braços,
que si no,
no me'l treuré de damunt.
A mi no fa molt,
em van dir una frase
que em va agradar molt,
i és que els nens
no s'acostumen
a estar amb els pares,
sinó que ja estan acostumats.
Han estat nou mesos
en contacte amb la seva mare directa,
ha estat dintre.
No està acostumat a estar separat.
El que fem és desacostumar-los.
I ara estava 24 hores
i ara està a 12,
no l'estem acostumant,
l'estem desacostumant.
O sigui que si ho pensem ben,
en realitat,
és potser un error de pensament.
Suposo, però llavors,
vosaltres que teniu pràctica amb això,
com es compagina després,
el moment aquest
que et porto tot el dia enganxat?
I arriba un moment
que t'escolaritzes.
I llavors, doncs,
aquesta afecció,
aquest vincle amb la mare,
clar, no,
a la teva vida
ens hem de separar
durant unes hores,
han d'entrar més persones,
potser no,
segurament,
no tindran la paciència
ni el temps d'agafar-te coll,
vull dir, a la senyo,
no li demanis que t'agafi.
Com es gestiona això?
És contraproduent o no?
Els nens són molts savis.
Igual que sempre diuen
que quan van a casa els avis
es comporten de manera diferent,
doncs quan van a l'escola
és el mateix.
Ells tenen la seva relació
que van fent.
En alguns casos
pot portar problemes,
no ho crec,
perquè és això,
els nens són savis
i aprenen.
A part els nens
que són criats així en braços
són, al contrari del que es pot pensar,
són molt més segurs
i molt més autònoms
que els nens
que es deixen plorar.
Val, sí,
això està estudiat,
està...
Digueu-me beneficis,
per la gent que potser
no s'ha plantejat mai
hi ha beneficis
d'aquesta criança en braços
que tot està ja estudiat
amb estadístiques.
Clar, hi ha molts estudis
al respecte,
o sigui, un nen que està portat
en braços
és un nen que no pateix estrès,
que té les seves necessitats cobertes,
no?
Sí que plora,
no vol dir que no plorin,
plora molt menys
perquè els portes a prop,
els coneixes abans
i en quan notes
que a algú li falta
ja et pots anticipar
aquesta necessitat
i donar-li.
No vol dir
que l'estiguis malcriant
ni molt menys,
no,
només estàs cobrint
les seves necessitats.
Llavors,
en el moment
en què
es fan més grans
i volen estar fora,
ells són molt més independents.
Per què?
Perquè saben que
han augmentat
la seva autoestima
en el moment
en què els pares
els han resoldt
totes les necessitats bàsiques
que teníem.
No estem parlant
de capritxos,
sinó de necessitats
que l'espècie té,
que és la necessitat
de contacte,
la necessitat d'afecte
i la necessitat
de sentir-se estimat
i part d'una societat.
Parlàvem abans
de,
bueno,
ara de cobrir necessitats,
no capritxos,
parlàvem abans
de si plora el llit,
l'agafem,
però les típiques rabietes
del voltant dels dos anys,
que també el que s'acostuma a dir
és a deixar-lo plorar,
que se li passarà.
Per què s'enrabiates
sense cap mena d'afonament?
Què fem?
A veure,
hem de tindre en compte
que un nen no plora
perquè sí.
O sigui,
un nen sempre,
quan plores
és perquè hi ha alguna cosa darrere
i hi ha una mancança
del tipus que sigui.
Quan són menors
de dos anys
o de tres anys
que no tenen el llenguatge desenvolupat,
no et poden explicar
què els hi passa.
Llavors ets tu,
l'adult,
el pare,
el cuidador,
el que ha d'intentar entendre
i posar-se al seu lloc.
Ells no es podran posar
al nostre lloc,
no podran saber
que estem quedant malament,
ells troben el moment
a faltar el que sigui
i tu demostren com poden.
Si no poden parlar,
l'única forma
que han de demostrar-ho
és plorar.
Per tant,
has de resoldre aquest tema,
has d'anar a atendre'l
perquè el plor
respon a una necessitat que té.
El que passa
és que si la necessitat
és un caprici
de bull,
xocolata
i ara jo com a mare
no te la puc donar...
Llavors el que fas
és ajudar-lo
a gestionar la frustració.
Llavors el que has de fer
és abraçar-lo,
estar amb ell allí,
dir-li
no t'ho puc donar
pel que sigui,
explicar-li
o no podem baixar del cotxe
perquè anem a un puesto,
però explicar-li
perquè no ho pots fer.
Ell potser no et comprendrà
en aquell moment,
però ha de saber
que estàs allí,
que no és plorar
i jo me'n vaig
i em desentenc
quan se't passi
i ja vindràs,
sinó que estàs allí
al seu costat.
Xiques,
aquesta filosofia
és molt natural,
sembla molt comprensiva,
però reclama
d'una atenció de la mare
i d'un temps
que jo no sé
d'on el traieu.
O sigui,
sou conscients
que anem tots de bòlit
i que això
cada dia no pot ser?
Diguem-ho que vosaltres
pagueu algun crit
també als vostres fills.
Bé,
algun.
Algú,
val.
Sí,
a veure,
hi ha coses
com que en paginem
això en la vida cotidiana.
Requereix molta atenció
i molt estar en contacte
amb tu mateix
i respirar una estona
i per això també
és necessària
la figura del grup,
de la tribu
que li dèiem a nosaltres
de tindre un lloc
on dir,
vinga,
totes són mares
i m'ha passat això.
Llavors,
veure que a altres mares
també els passa
també fa que et relaxis.
Què fan els pares
amb tot aquest procés?
Amb ells també serveix
aquest contacte pell a pell
o aquí la relació,
el vincle amb la mare
és sagrat?
Normalment els primers mesos
és més amb la mare
perquè el fet
de donar-li el pit,
l'olor,
però normalment
a mesura que van creixent
el pare participa molt,
pot participar activament
molt.
El portanadons
el que fa de fet
és donar-li la possibilitat
al pare
d'establir aquest vincle
que no té de forma natural.
Després del part,
el fill sí que reconeixerà
l'olor
i els moviments de la mare
però del pare no.
Llavors,
si el poden portar a sobre
també el vincle
que estableixen
és molt més maco.
L'entrevista
dona molt de sí,
ja ho veieu,
totes les avantatges
que ens han d'explicar
d'això de la criança
amb braços,
si en voleu més,
teniu una xerrada,
una conferència
demà dimecres
a les 6
a la ciberaula
de l'Hospital Joan XXIII
en què fareu,
en part d'altres coses,
un taller bàsic
de portanadons.
El portanadons
és aquella motxilla
estupenda
o no,
qualsevol cosa
que et serveixi
per portar-la
a la ciberaula
penjat.
Doneu-nos quatre
consells bàsics
sobre què hem de tenir
en compte
a l'hora de comprar
un portanadons?
Potser algú s'ho està plantejant
perquè està a punt
de dir una criatura.
Primer,
portanadons
tipus motxilla
o tipus mocador?
Per un recent nascut,
nosaltres sempre diem
que el millor
és un folar
o una bandolera
perquè són els portanadons
que s'adapten
completament
a la formeta
del nen.
Una motxilla
per molt ergonòmica
que sigui
té una forma,
està cosida
d'una forma
que tu hi posaràs
el nen dintre
que pot mantenir
una posició ergonòmica
però la seva esquena
que és molt delicada
els primers mesos
quedarà
no completament
recollida
com pot ser
amb una bandolera
o un folar
que té la llarga
elàstica
en aquest cas
que recomanem
normalment
per pares novatos
o sense experiència.
Elàstica?
Sí,
té un percentatge
de...
A veure,
n'hi ha de teixit
que es pot fer servir
però requereix
més experiència
i més pràctica
i en canvi
un folar elàstic
el poden ajustar
molt més fàcilment
pares sense experiència.
Ha de ser un folar
ja fet expressament
pel tema
no serveix qualsevol drap.
Home,
nosaltres recomanem
perquè a fi de compte
són uns 5 metres de tela
i llavors
a fi de compte
si te'l vas a comprar
a la tenda
ja tu gastaràs
el que val el folar
però a part
té unes avantatges
inclouit
unes instruccions
que també van molt bé
Ah,
perquè aquí la gràcia
és saber-lo lligar,
no?
Sí.
Però això ja ho expliqueu vosaltres
a l'associació
que ho teniu molt clar.
Val.
Després,
un cop és més grandet
si volem la motxilla
què hem de tenir en compte?
Es pot fer servir
el folar elàstic
es pot fer servir
fins al final
no hi ha un portenadons
ideal per cada edat
sinó,
bueno,
la motxilla sí que potser
a partir dels 4-6 mesos
per deixar de l'esquena
però fins que vulguis
i el tipus que vulguis
hi ha gent
que el folar
és molt versat
i el pots fer servir
davant,
enrere el maluc
vull dir que no cal
que passis a la motxilla
i llavors el que hem de tenir
en compte
perquè els fabricants
se n'han adonat
de la necessitat
que hi ha de portar
els teus fills a prop
el que hem de tenir en compte
a l'hora de comprar
una motxilla
per exemple
és que sigui ergonòmica
i això
una motxilla ergonòmica
compleix dos característiques
la primera és que
deixa mantenir
la posició
de les cames
del teu fill
en forma d'EMA
el genoll ha de quedar
més amunt del cul
fent una EMA
no poden anar
les cames penjant
ha de ser una posició
que és la que ells adopten
és la posició natural
que ells adopten
perquè això perdoneu
estem parlant sempre
de portar-lo al davant
o al costat
i amb la careta
contra el nostre
sempre
després un altre estil
que jo no sé
si això és correcte o no
és dur-lo a l'esquena
sí, l'esquena és correcta
però sempre ha d'anar
de cara al portejador
tant si el portes davant
com si el portes darrere
mai, mai
un portenador
no serà ergonòmic
sigui el que sigui
si el deixes posar
cara en fora
perquè la columna
ha de mantenir
una forma de ser
si tu el poses
cara en fora
la columna del nen
va al revés
i tu has de fer una mica
de contrapès també
perquè et queda com a penjant
per tant
qüestions ergonòmiques
sempre portat de cara
de cara a nosaltres
la columna en forma de ser
i les cametes
com deies
en forma de M
més amunt
els cionolls més amunt
del cul
alguna cosa més?
bueno
també tenim
el
no portar-los en fora
hi ha un altre motiu
que no és només
el de la columna
mirant cara en fora
sinó que és que els nadons
tenen un sistema nerviós
poc desenvolupat
llavors amb pocs estímuls
es posen molt nerviosos
si tu els poses cara en fora
no poden protegir-se
de cap manera
en canvi si tu els portes
mirant cap a tu
poden acaronar-se
poden posar-se
els pots tapar una miqueta
amb una mica de tela
llavors ells si necessiten dormir
dormen
que si tu veus un nadó
penjant cara en fora
adormit
és que ja es veu
que la postura
no és la més adequada
més a prop
més separat
això depèn una mica
anem tontejant
home
els portadors ergonòmics
és un contacte
molt enganxat
sobretot al començament
a mesura que van creixent
ja van traient els braços
però quan són molt petits
és un contacte directe
diuen que per saber
si està ben ficat
t'ha de cabrar la mà
com si fos una fulla
però no pots moure-la
llavors això és una bona idea
és per saber
si el portes ben ficat o no
a nivell de pares
de mares
algun consell per l'esquena
perquè jo també he sentit
que la càrrega
que es tingui una bona cintura
la motxilla
en aquest cas
que té una bona cintura
perquè queda la càrrega
enganxada
o pesant
en les caderes
no ben bé
la cintura
o l'esquena
alguna cosa
tenir en compte?
Cada portanadons
té la seva posició
llavors l'important
és si és un portavebé ergonòmic
si tens dubtes
de si el portes bé
acudeix a algun lloc
on t'ajudin
i si tens problemes d'esquena
i veus que amb el portavebé
em pitjora
també
també acudeix a algun lloc
perquè hi ha vegades
que hi ha un portavebé
que no és adequat
pel problema que tu tens
que hi ha algun portavebé
que reparteix millor el pes
per exemple
la bandolera
és un portavebé asimètric
reparteix el pes
en un sol ombro
llavors això
hi ha pares
que per molta estona
no ho poden portar
cada un té el seu
Si voleu tenir més idea
de tot plegat
de l'important
que és la criança en braços
us recomanem aquesta xerrada
demà a les 6 de la tarda
a la ciberaula
de l'Hospital Joan XXIII
o que contacteu
amb l'EsportaMaprop
aquesta associació
que us ho explicaran amablement
avui n'hem parlat
amb la Noix Virgili
i la dama n'és Esteve
moltes gràcies noies
i gràcies per venir
A vosaltres