I com cada dimecres, en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'espai cobrar-se'n salut amb la xarxa social i sanitària de Santa Teca.
Ens acompanya, com sempre, el director de l'hospital,
el doctor Javier Obiach. Doctor Obiach, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui també ens acompanya el cap del servei de traumatologia de la xarxa,
el doctor Jordi Requesens.
Doctor Requesens, bon dia.
Bon dia.
Avui per parlar de l'artrosi. És el tema que avui tractem, eh?
Efectivament, parlem de l'artrosi, que, diguem-ne que així, per introduir,
és la degeneració, el fet que funcioni malament,
el coixinet que protegeix les articulacions, els finals dels ossos,
quan en el lloc de la mobilitat tenen com un coixí que fa de protecció
i que ajuda a fer els moviments correctament, doncs es fa malbé.
Es pot fer malbé.
Això seria el punt de partida, eh?, de l'artrosi.
Això, com pot aparèixer, en quines edats, en quin... Com va això?
Mira, com m'ha dit bé el doctor Liach,
l'artrosi, per entendre'n, seria la degeneració de l'articulació.
Referència una mica a l'articulació,
l'articulació seria el final dels dos ossos.
Aquest final dels dos ossos, en la majoria de casos,
hi ha una cosa que diem el cartílag,
que per fer-nos un símil a que tot el món més o menys ho pugui entendre,
seria com una superfície dura, llisa,
com podríem dir un màrbre molt ben polit,
que s'articula un sobre l'altre.
I això està embolcallat per una membrana que es diu la membrana sinovial,
que fa una mica de líquid,
que és un lubrificant que té aquesta articulació.
Això és una estructura perfecta,
i llavors hi ha moltes causes que fan que aquest equilibri es trenca
i desencadena l'artrosi de l'articulació.
L'artrosi es pot tindre en totes les articulacions,
el que passa és que hi ha articulacions que són molt més freqüents unes que les altres,
per exemple el ginoll, la lumbar, les cervicals, en dones les mans,
hi ha articulacions que...
I cada articulació també té la seva estructura especial, no?
Ja sabem que la cadera és rodona,
i en canvi el ginoll és pla,
les vèrtebres també són planes,
el colze té una altra forma semicircular,
o sigui, cada articulació està adaptada a les necessitats del cos,
i cada una d'elles, depenent d'aquesta morfologia,
pot desencadenar un tipus d'artrosi més o menys...
La base és la mateixa, però diferent en localització.
Això potser són les més habituals, aquesta cadeia, no?
N'hi ha de més estranyes, de més complexes d'artrosis en algunes articulacions específiques o...?
Sí, i qualsevol articulació pot tindre l'artrosi, no?
Pot tindre una artrosi, per exemple, l'articulació de la mandíbula,
la temporomandibular,
l'acromioclavicular, que són articulacions relativament petites,
que no sabem gairebé ni que existeixen,
per exemple, l'acromioclavicular,
doncs, bueno, té una artrosi en una clínica
i una limitació funcional per l'espatlla del palal que té,
o sigui, n'hi ha de totes les articulacions.
Clar, també depèn molt de la feina o de la sobrecàrrega que li donem a aquesta articulació,
s'afectarà més o menys.
Quan parlem de factors de risc, per exemple,
es pot evitar una artrosi o no?
És a dir, o podem prendre mesures per intentar evitar-la?
A veure, d'artrosis n'hi ha de moltes classes.
Per exemple, la que podíem dir més o menys genètica,
per dir-ho, probablement, ara per ara, no ho podem previndre.
Però la que, de les causes més freqüents,
que és, per exemple, l'obesitat en els ginolls,
t'aprimes de principi i sobre el paper afavoreixes a no tindre
o, si la tens, a millorar la clínica d'aquesta manifestació.
Si tens una artrosis lumbar i la teva feina és aixecar pesos,
probablement en una teràpia d'explicar que,
en vez d'acotxar l'esquena, tens que doblegar els ginolls
i agafar el pes ben pagat a l'organisme,
totes aquestes coses podem millorar la simptomatologia,
perquè, bàsicament, la clínica de l'artrosis
és el dolor i una limitació funcional d'aquesta articulació.
I hi ha alguna edat propícia, podríem dir?
Alguna edat...?
Bé, això és una malaltia de principi crònica
que va en el transcurs dels anys.
O sigui que la gent, a partir dels 40-45 anys,
ja hi ha una gent que comença a tindre artrosis
i va evolucionant en el temps.
Gent més ràpid, gent més lenta,
però va evolucionant en el temps.
Com dèiem, és una malaltia crònica
i, per tant, necessita un tractament, m'imagino,
al llarg dels anys, sobretot per apaviar els dolors, oi?
Exacte, exacte.
El tractament és intentar aliviar el dolor
perquè el malalt pugui fer la seva vida més confortable.
En quins aspectes no pot fer aquesta vida confortable?
És a dir, en quins aspectes de la vida diària
una persona que pateixi artrosis afecta més?
Penseu una cosa, l'artrosis és la primera causa
d'invalidesa en el nostre país.
Per tant, això ja una mica ens orienta a la resposta, no?
És a dir, que en funció del lloc on s'està més afectat,
quina és l'articulació que està més afectada,
doncs limita la mobilitat.
Per tant, determinats tipus d'esforços
o determinats tipus de treball estan limitats.
la incidència de l'artrosi es va progressant,
com deia el doctor Regasens, amb l'edat,
i el que és bàsicament la simptomatologia,
perquè a vegades ja hi ha signes de degeneració
que només es poden detectar, diguem-ne, per la radiografia,
com una troballa casual,
però que, diguem-ne, que en el curs dels anys
va apareixent la simptomatologia
i, doncs, diguem-ne, que als 80 anys,
probablement el 80% de la població
tindrà algun problema derivat de l'artrosi, no?
És a dir, que edat i artrosi estan íntimament lligats.
Per tant, va molt lligat, com deieu el doctor Viac,
això, una cosa amb l'altra.
Sí, va molt relacionat amb això.
I després una altra cosa que també tenim relació
és l'activitat física, no?
Vull dir, pensem que quan tenim fet molt bé
aquesta articulació,
doncs probablement això també està embolcallat
de la musculatura
i si tenim una musculatura una mica potent,
probablement aliviarem molt la simptomatologia.
L'artrosi, a part del dolor,
moltes vegades va associada a una atrofia muscular.
Com parlem atrofia, vol dir que aquell muscle
perd capacitat, es va tornant mandrós,
no és tan fort com estava.
Si fem una mica d'activitat per despertar aquest muscle
perquè estigui una mica més tonificat,
probablement ajudarem el malalt a millorar la simptomatologia
i ell trobar-se positivament més bé
perquè, per exemple, li costarà a Venus baixar escales,
li costarà menys aixecar-se d'una cadira,
li costarà si aconseguim que aquesta mica de musculatura que té
es revifi una mica.
Per tant, m'imagino que també és important això,
la voluntat del propi pacient...
Per totes les malalties, sense dubte.
Per totes, no, sense dubte,
però aquí també hi ha d'haver aquest component actiu, m'imagino.
Sí, hi ha de moure's i hi ha de fer una mica d'activitat.
Pensem que també l'artrosi pot vindre desencadenada
per massa activitat en la persona jove.
Què vol dir, això?
Vull dir que tots sabem que els grans esportistes
tots acaben, quan són grans,
en problemes d'artrosi de les articulacions.
Tots sabem que els futbolistes
i els seus ginolls acaben en problemes greus.
Llavors, clar,
hem de buscar la justa mesura de l'activitat física.
Hem de pensar que tots no som ni alts,
ni tenim ulls blaus, ni som rossos.
Vull dir que cada u és com és
i que la nostra màquina no està fet per tots,
sinó que la hem de tractar
segons com som nosaltres
i segons la nostra activitat.
Fer el que per nosaltres puguem sobrepassar-se,
a vegades té aquests riscos
de poder desencadenar a llarg plaç un procés de desgàs.
Els petits traumatismes repetits,
per això feia referència al doctor Casens,
els esportistes del nivell,
són una de les causes de la degeneració
de l'articulació.
Massa poc o massa mou, massa d'accés,
és trobar el punt d'equilibri.
És trobar el punt de cadascú com és.
Quan ja ha aparegut la simptomatologia,
és important tenir els muscles suficientment tonificats
perquè ajudin i facin que el moviment sigui més fàcil.
Perquè quan parlem d'aquests tractaments
per pal·liar els dolors, sobretot,
quins tipus de tractaments hi ha
o quins tractaments es poden seguir en aquest sentit?
Mira, primer, comencem per l'ocasolar.
Sí.
El que feien els avis, l'escalfor.
L'escalfor és important.
L'escalfor és un relaxant i alivia.
Aumenta la circulació, relaxa la musculatura i alivia.
Després també tenim el repòs.
Vull dir, el repòs...
L'artrosi moltes vegades és un dolor...
No, és molt...
És un dolor mecànic.
O sigui, si tu baixes l'activitat,
tindràs menys dolor.
Sí que, en contrapartida,
moltes vegades és un dolor d'inici d'activitat.
Tu comences, aixeques i fas 10 o 12 passos
que penses ai, ai, ai,
i després això es calenta una mica
i un es troba més bé.
Però bé, el repòs també.
O sigui, no diem un repòs estricte,
sinó fer el que abans feies als 25 anys en un dematí,
doncs ara potser ho tens que fer en dos dematins
i agafar estones de sentar-te
i poder fer aquestes coses
per aliviar aquesta simptomatologia.
Després hi ha la rehabilitació,
les fèrules,
hi ha els analgèsics i els antiinflamatoris
com a concepte general pel tractament aquí.
I després ja arribem a la part més d'això
que seria la cirurgia de l'artrosi.
Però generalment, en aquests processos,
molta gent en això ja en té suficient i va millorant.
Amb això va bé.
Doncs ja palíeu el dolor, com deia.
Palíeu el dolor.
La rehabilitació, com deia, també és important
i això des de l'hospital fins i tot ja se segueix tot un tractament.
Un tractament per millorar tota aquesta simptomatologia
dintre de la rehabilitació.
No sols els problemes d'això del calor, del fred,
de totes aquestes coses,
sinó també ensenyar al malalt l'activitat física a fer,
fer exercicis de quàdrices,
anar fent tota una sèrie d'exercicis
per millorar la musculatura dintre d'aquest concepte general.
És una malaltia que bàsicament la porta al metge de família
i diguem-ne que són les complicacions
o les situacions en les quals hi ha una limitació molt important
per a la vida normal, per a fer les activitats habituals,
és quan, diguem-ne que apareix la segona línia de defensa,
que seria llavors la rehabilitació, el traumatòleg
i altres alternatives, el reumatòleg,
que hi ha diferents...
Diguem-ne que és una patologia que es comparteix
en diferents àmbits de la medicina,
entre el metge de família com a primera línia,
reumatòleg, traumatòleg i el metge rehabilitador.
Ha canviat molt en els últims anys també,
en el sentit de l'artrosi,
el tractament i el coneixement de l'hematia?
Del coneixement, sí,
de tindre el concepte que era normal l'envelliment,
ara hi ha estudis que demostren
que hi ha certs casos que són de tipus genètic,
que hi ha anticossos contra proteïnes del cartíleg,
això també és una mínima proporció,
però, bueno, s'està estudiant
i és un tema que, com afecta a tanta gent,
és un camp d'estudi molt important
sobre aquesta patologia.
És un estudi important.
S'estudia força perquè donen moltes invalideses
i buscar com pal·liar o com millorar,
perquè el tractament avui,
allò de dir un tractament no en tenim,
com intentar pal·liar aquestes simptomatologies.
Les línies d'investigació van sobre
a veure si es consell és trobar un fàrmac
dels que se'n diuen condroprotectors eficaç,
perquè n'ha aparegut alguns,
però una mica d'eficàcia molt limitada,
que seria això, fàrmacs,
que donguessin unes característiques al cartíleg
o que li mantinguessin les característiques joves del cartíleg.
Això són les línies que s'estan treballant,
però que, evidentment, fins ara,
pràcticament l'únic tractament efectiu
són els tractaments, diguem-ne, dels símptomes,
però no de la causa.
Clar, de la causa encara s'hi ha d'investigar
i encara mou més.
Exacte.
Abans deia, però que també pot ser genètica,
l'artrosi, no?
Hi ha casos genètics, eh?
Hi ha casos genètics, sí.
En casos com aquests,
tot tipus de mesures prèvies,
per exemple, per evitar-la,
és impossible o no?
Sí, per tractar la causa, sí,
però sí, no la simptomatologia, eh?
Perquè, com si haguéssim...
L'artrosi, es podíem definir,
és el final d'una malaltia
que pot ser de moltes causes, no?
Les causes que hem dit,
l'obesitat, les genètiques,
la conseqüència de les fractures,
malalties d'hiperlaxitud,
hi ha moltes tipus de malalties
o de processos
que poden acabar en un artrosi,
que és el final,
el desgast d'aquesta articulació.
Abans parlàvem que, vaja,
gairebé podríem dedicar un programa
sencer cada setmana
a parlar dels diferents tipus d'artrosis
o dels diferents articulacions
a les que afecta.
Podríem fer un repàs així general, eh?
d'això,
de les principals articulacions
a les que afecta
i els principals impediments
que això pot suposar?
Home, sens dubte,
la més important
és el mal d'esquena,
l'espondil·artrosis,
que nosaltres diem,
l'artrosi és lumbar, no?
Els llibres de text
diuen que no hi ha ningú al món
que no hagi tingut mai
un mal d'esquena
durant la seva vida.
Probablement és la causa més a això,
aixecar-se el mal d'esquena,
aquell dolor crònic que tens,
que no pots fer,
que no pots girar,
això és molt freqüent.
Després ara també veiem
molta incidència
d'artrosis de ginoll,
relativament freqüent,
de les mans en senyores,
és molt més freqüent
l'artrosis de les articulacions
de la mà,
sobretot de les petites,
de les interferències distals
en senyores.
Després n'hi ha una molt específica
que li diem
a l'artrosis,
que és,
per entendre'ns,
l'artrosis de la base
del dit gros
de la mà, no?
Si pensem
qualsevol cosa
que fem amb la mà,
sempre, sempre,
la fem en el dit gros.
Una mà
que ens falti un dit,
un dels altres quatre dits
és una mà
totalment funcional.
Una mà
que falta el dit gros
no serveix per res,
o sigui que
la mínima cosa
que fem en la mà
la fem en el dit gros.
Llavors,
és molt freqüent
l'artrosis
de la base
del dit gros.
Les artrosis
de cadera
també
i les cervicals,
clar, perdó,
ja deixa les cervicals
que això també és una
patologia
molt freqüent.
Qui més qui menys
pateix
relativament
de les cervicals.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
podríem parlar,
com dèiem,
de molts tipus,
de moltes
classificacions diferents
dins de l'artrosi,
vull dir que
és un camp ampli aquest,
eh?
Sí, sí,
aquesta seria
la classificació topogràfica,
diguem-ne,
però hi hauria també
la classificació,
diguem-ne,
de les causes,
no?
Els dos grans grups,
les idiopàtiques,
que, escolti,
no sé de què venen,
i després,
les que no són,
les que són secundàries,
alteracions metabòliques,
que també,
doncs,
per exemple,
determinats tipus
de depòsits,
dipòsits
d'alguns materials
en les articulacions
poden provocar
la degeneració
de l'articulació,
el que dèiem abans,
no?
El que dèiem abans,
els impactes repetits,
pels microtraumatismes repetits,
les displàcies,
o que són moltes vegades
malalties genètiques
que donen problemes
a la generació
del cartíl·lec propi,
ja des de l'origen,
són diferents classificacions
per intentar abordar
aquesta degeneració
del cartíl·lec
de diferents maneres.
Per qui ens estigui
escoltant
i estigui pensant,
potser jo alguna vegada
tinc un mal d'esquena
o em fa mal la clavícula,
o potser és que em fa
molt mal habitualment,
quan apareixen alguns
d'aquests símptomes,
el més important
és anar al metge,
comunicar-ho,
i llavors potser
podem trobar això
una primera solució.
Bé,
a veure,
un dolor
de principi
únic i ocasional,
jo crec que no
hem de fer res,
vull dir,
l'altre problema
és el dolor
repetitiu,
en el gesto aquell,
aquella limitació,
aquell dolor
que va en augment,
llavors el metge
de capçalera
és qui ens té
que donar
la primera ajuda
a veure com
ho podem solucionar,
però tots,
qui més que menys
un dia
t'aixeques el dematí
i dius,
ostres,
quin mal em fa això,
però després calentes,
desapareix aquell dolor
i ja no
no ho tornes a tindre,
d'aquesta simptomatologia
no ho hem de fer,
el que hem de procurar
és això,
un dolor repetitiu,
un dolor
que impedeix,
doncs allà
anar a veure
el metge de capçalera.
I en el mesural possible
això,
doncs intentar fer
una mica d'esport,
no fer excessos,
vaja,
també cuidar-se
una miqueta
per evitar-ho,
aprimar-se,
estar ben prim,
totes aquestes coses
van força bé,
sí.
Doncs ja ho sabeu,
avui hem parlat
de l'artrosi,
aquesta malaltia crònica,
com dèiem,
volia afegir alguna cosa,
la malaltia,
aquesta crònica,
com dèiem,
artrosis,
avui n'hem parlat
amb el doctor Javier Ullac
i amb el cap del servei
de traumatologia
de la xarxa,
el doctor Jordi Requesens.
Senyors,
moltes gràcies per haver vingut
i que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.