És l'aventura de la vida.
Seguim en directe al Matí de Tarragona Ràdio
i com cada divendres, aquesta hora del matí,
tenim l'Aventura de la Vida, aquest va darrere del mes de març,
la setmana de vinent, ja el sabeu, és Setmana Santa
i per tant farem vacances de l'Aventura de la Vida
i tornarem ja la setmana següent.
Avui però encara tenim aquí, avui alumnes de cinquè C
de l'Escola La Salle de Tarragona.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Què tal, esteu bé? Sí? Sí.
Contents de ser a la ràdio? Sí.
Sí, que sí, se'ls veu a les cares, eh?
Ja sabeu que, com sempre, venen a l'Aventura de la Vida, a la ràdio,
per explicar tot allò que han treballat en aquest espai
i ja ho sabeu, fet en col·laboració amb les Conselleries de Salut
i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i també amb la Fundació Catalana de l'Esplai.
Com sempre, tracten diversos temes
i venen a la ràdio a explicar-nos-els, a debatre, a xerrar una estoneta
i avui han treballat el tema dels drets i els deures dels alumnes
a ser ben tractats.
Qui m'ho explica una miqueta i així comencem a...
Bé, primer farem una cosa, els salutarem a tots.
Avui hem vingut l'Ivan, el Guillem, l'Aron, la Belén, l'Alícia, l'Ari,
la Clàudia, el Rubén, el Ferran, el Víctor, l'Adrià i l'Àlvaro.
Ells són els dotze nens i nenes de la salla de Tarragona de cinquè C que avui ens acompanyen.
Això, qui comença i m'explica una miqueta què és el que heu treballat al voltant d'aquest tema?
Així, re, així ràpidament.
Vinga, Rubén, digue'm.
Que totes les persones tenen dret a respectar-les, les mateixes.
Per tant, és un dels temes que heu tractat, eh?
Tots tenim dret a ser respectats, eh?
I parleu de drets i de deures.
Qui m'ho explica això o ho diferenciem una miqueta?
Què són això dels drets i què són això dels deures?
Digue'm, Âlvaro.
Doncs que cada persona té que ser respectada per tots els nens, ni uns ni els altres,
no maltractar les persones menys que les altres.
Mhm. Alguna aportació més? Algú més que vulgui dir alguna cosa?
Digues, Ferran.
Que totes les persones es mereixen respecte i que han de ser ben tractades.
Molt bé, no? Això és important, eh?
Que totes hem de tenir respecte i tots ser ben tractats.
Alguna altra que vulgui afegir alguna cosa, eh? No?
Doncs vinga, començarem, si us sembla, parlant d'això.
Vosaltres heu treballat i heu dividit en dues parts a l'escola
i a tot arreu tinc dret a ser ben tractat i ben tractada
i totes les persones tenim el deure de tractar bé els altres.
Si comencem parlant dels drets que tenim nosaltres i dels drets de tots nosaltres,
heu fet una llista amb diversos.
Per exemple, un d'ells.
Ningú no m'ha de pagar, ni donar-me pentes, ni fer-me mal físicament.
Què hi podem dir, d'això?
Digues, Âlvaro.
Jo he fet un conte per explicar-ho.
Tu has fet un conte per explicar-ho?
Doncs vinga, vau veure'ns a llegirar un conte sobre el tema.
Hi havia una vegada dos nens que eren molt amics.
Els seus noms eren Joan i Eric.
L'Eric era un noi atlètic i en canvi en Joan era molt intel·ligent.
Un dia anàvem caminant pel pati
quan es van trobar que només quedava un joc per jugar al seu joc preferit.
En Joan va dir que com ell era més llest, ell tenia que ser el que jugava.
En l'Eric no ho va acceptar i van començar a barallar-se dient parablotes i donant-se'n pentes.
Van passar molts dies i s'ignoraven l'un amb l'altre.
Al cap d'una setmana es sentien tan sols i van decidir fer les paus.
tot just van anar a jugar al seu joc preferit.
Hi havia dos jocs lliures i s'ho van passar molt bé.
Molt bé, una bona història que ens pot fer reflexionar una miqueta.
Què podem dir? Abans de llegir la de l'Avavent, que l'Avavent també en té una de preparada,
què podem dir d'això que explicava l'Avavent en aquesta història, Ivan?
Que per ser amics no fa falta estar sempre a un joc o a un altre.
També es poden fer a sorts per no tenir que discutir ni tornar-se no amics.
Molt bé, per tant no cal arribar a discutir-se, no?
Què més podem dir d'això, Rubén?
Que les coses es solucionen parlant.
Molt bé, no cal barallar-se, no? I Badrian, què diu?
Jo crec que és normal que els millors amics també es barallin de vegades.
A vegades també es poden barallar, però després es poden reconciliar, no hi ha problema.
Ferran?
Que a vegades al pati fem jocs i fem a sorts qui es té que ficar de porter.
I sempre acabeu discutint.
Us acabeu discutint. Digues, Rubén.
Que cap persona té dret a ser menys important, si hi és o tonto.
Molt bé, això és una mica la reflexió del conte, no?
Que tots, no pel que és més intel·ligent o el que és més fort o més atlètic,
ha de fer una cosa a l'altra, tots ho podem fer tot, no?
Digues, Guillem.
Que no cal barallar-se per jugar, sinó també ser jugar en un altre joc i ja està.
I ja està, no? Digues, Adrià.
Nosaltres, quasi cada dia per anar al pati, volem tots els segons o quarts
i acabem barallant-nos per les posicions.
Això que explicava l'Albert en la seva història us ha passat alguna vegada o què?
Sí? Digues, Aron.
Sí, perquè a vegades quan juguem al pati, un nen, quan l'eliminem, sempre ens està tirant la pilota perquè no sap perdre.
Malament, no? Digues, Rubén.
Que hi ha jocs a l'escola que, bueno, que juguem nosaltres, que quan ja han començat no ens deixen jugar.
No podem jugar fins que acabi el joc, no.
A l'hora del pati, aquí entraríem a tot això que dèiem dels drets i dels deures, que tots tenim dret a jugar, no?
Per exemple, a l'hora del pati, Ferran.
El que diu el Rubén té raó. I de vegades, quan juguem, venen nens i podem jugar i els diem que hem d'acabar el joc i que no podem jugar perquè ja són moltes persones.
I es crea alguna discussió, potser?
Sí.
A vegades. Víctor.
Que jo també crec que l'Aaron, que el que ha dit l'Aaron, perquè l'eliminem, no? I tiren la pilota perquè s'enfaden.
Sí, s'enfaden, no?
I això traia això que dèiem aquí de ni donar empentes ni físicament ni haver de barallar-se per això, no? Digues, Clàudia.
Que per... que per fer-ho millor, que hi ha nens que quan maten algú ja entren. Sol quan maten un, entra un millor, perquè així no se discuteixen.
Ah, molt bé. Vols dir en el joc, eh? Que quan un es queda eliminat, doncs que entri un altre i així aclarit, eh? Digues, Guillem.
Que a mi moltes vegades m'ha passat, que arriba una mica tard, un minut o dos, i ja te diuen que no jugues.
Mm, malament. Digues, Álvaro.
Que moltes vegades hi ha baralles que són per una cosa insignificant.
Com el del teu compte, per exemple, no?
Sí.
Per una cosa molt petita t'acabes barallant i estàs uns dies sense parlar-te amb el teu amic.
Ivan, digues.
Que hi ha en alguns jocs que hi ha un límit de jugadors i quan arribes un minut tard perquè estaves fent deures o alguna cosa dels estudis,
doncs no et deixen jugar i com no tens tu ni cap pilota, doncs no pots jugar en tot el pati fins que acabin i normalment no acaben.
Veig que això de jugar al pati a vegades crea conflictes, eh? Ja ho veig, eh? Aaron, digues.
No, que hi ha vegades que, com ha dit l'Ivan, arribes tard i no te deixen jugar.
I si acaben, tampoc te deixen jugar.
Tampoc?
Tampoc.
I això?
No ho sé, perquè diuen que...
Que són més grans.
Sí.
Són els més grans.
I perquè són molt bons.
Ah, bueno. Digues, Ferran.
El que diu ha dit l'Aron té raó.
I quan acabem, igualment no ens deixen jugar perquè diu que jo no soc amic seu ni res.
I jo crec que jo ho trobo injust.
Clar.
I encara que no sigui amic seu...
Aquí entraríem allò que tots tenim els drets, no? A tots els mateixos drets. Vaja, Rubén.
Que hi ha gent que no et deixa jugar i després quan ve a jugar amb nosaltres no li deixem, no?
I es queixen els professors i després ens donen la bronca a nosaltres.
Ai.
Adrià.
Jo una vegada volia jugar amb uns nens i em van dir que no.
I dos o tres minuts més tard van arribar dos nens i els van deixar jugar.
I crec que és injust.
És injust, no?
Ivan.
Que a vegades quan arribo tard, doncs això, no em deixen jugar.
I quan acaben, doncs jo m'he anat a esperar a algun lloc, a un altre lloc, a jugar amb els altres.
I com m'han eliminat alguna cosa o han deixat de jugar, em vull anar l'altre cop a aquell lloc, a veure si em deixen jugar.
I em diuen, no, no, ja hem començat, ja no pots jugar.
I així te'n tires tots els dies.
Tots els dies del pati.
Tant tant jugar però no et deixen.
Au, baró.
A prop, a prop.
Moltes vegades anem a un grupet d'amics a jugar a bàsquet o a futbol.
i sempre perdem com cinc o deu minuts discutint a veure a qui juga o no.
I per deu més estona discutint que jugant.
Sí.
A vegades.
Rubén.
Que hi ha gent que li caus malament i no et deixes jugar.
I encara que arribis bé i després em arriba una altra tard i li deixen jugar.
però a mi no, a mi no.
Si dic que està malament.
Malament, això està malament i tant.
Aaron.
No, que hi ha vegades que nens que passes pel davant i te comencen a insultar.
Com, aquí hi ha un d'aquest llistat que heu preparat i que heu treballat a classe.
Home, n'hi ha un que diu, ningú no m'ha d'insultar, no s'ha de borbar ni s'ha de riure de mi.
No, ja estaríem d'acord amb això, no?
Ningú té el dret a fer això.
Digues, Ivan.
Que al pati també fas molts amics, però també perds molts.
I per jugar a una cosa que és una tonteria, que pots jugar a molts més nens i altres coses,
doncs perds amics, però també després fas nous.
Clar, fas i desfas.
Guillem, digues.
A vegades estàs jugant i dius, com m'han eliminat, te'n va ser un altre joc.
Llavors, quan te diuen que no pots jugar, te quedes com una mica, allà, una mica solitari, que no tens amic.
La qüestió és anar pel pati i sempre en trobes algú, home.
Digues, Ferran.
Que nosaltres, a classe, abans d'anar al pati, parlem de quins cinc jugadors poden jugar al joc.
Perquè a l'hora del pati, si no venen un munt de gent i hi ha un munt de gent, i hi ha molts de gent que ja s'han d'anar.
Però al pati tots podem jugar, no? D'una manera o altra, o què?
Sí, però hi ha alguns jocs que al límit de persones són cinc o unes quantes, i si ja som cinc ja no podem deixar jugar altres persones.
I quina seria la solució?
Doncs fer un altre joc.
Molt bé. No? Seria una solució? Buscar un altre joc on hi capiguem tots i hi puguem jugar tots, no?
Doncs mira, una solució, i se solucionaria el problema, no? Digue, Rubén.
Que hi ha gent que l'elimines a un joc i s'enfada amb tu i ja no és el teu amic. Comença a xutar pilotes i a xutar-te-les a tu.
Les noies es veuen molt callades, jo no sé si tenen el mateix problema o no, a l'escola, Alicia, que tu tenies amb aixecada. Explica'm.
Que a vegades ens barallem amb una pilota i jo crec que podíem jugar tots amb una pilota mateixa o sense pilota. Tots junts sense pilota.
Molt bé. Es poden buscar altres jocs on puguem jugar tots, no? Digues, Clàudia.
Que hi ha vegades que algú és seva la pilota i sempre està manant amb la pilota o l'ha inventat ell i sempre la mana a ell, però no vol dir que mani el sol per això.
Clar, no tots podem jugar, no? Víctor.
Que hi ha nens que quan s'escapa la pilota la comencen a xutar i sense motiu.
Adrià.
Quan algú elimina un altre, el que s'ha eliminat xuta la pilota el que li ha eliminat i l'altre l'insulta i s'ha burlat d'ell.
I ja s'enfaden. Digues, Álvaro.
Que moltes vegades les persones que tenen la seva pilota, quan li s'eliminen no accepten que han perdut i agafen la seva pilota i se'n van.
I els altres els deixen ahir i moltes vegades ho he de malament perquè ve una altra persona i juga amb la seva pilota.
Com a van.
Aron.
No, però és que hi ha nens que els elimines, te tiren la pilota i a més s'insulten i t'afeguen.
Per tant, això, bé, aquí com que ja ho veieu que tenim aquesta llista, ha quedat clar, eh?
Que ningú no s'ha d'insultar, no s'han de burlar, ni s'han de riure de nosaltres, no s'han de pagar ni donar empemtes, ni fer mal físicament, eh?
Per tant, això queda clar que això no es pot fer, eh? Són els drets que no s'han de vulnerar.
Alicia, digues, que tens una matxacada.
Jo conec un nen que tots, bé, els seus amics tenen por d'ell i quan ell s'enfora amb un, tots s'enfora amb ell i es queda sense amics.
Per tant, a Quinteria també va de, aquesta de no m'ha d'amenaçar ni fer-me por a ningú, no? Ningú m'ha d'amenaçar ni fer-me por, eh?
Rubén.
Que hi ha gent que diu, que la pilota se va i diu, o m'has eliminat, o si, o segueixo viu o no jugues o et pego, o soc primer en el joc o et pego.
Et diuen coses així.
I això no se la fem, no?
No.
Ah, però.
Però a mi, si em vol l'empegar, jo l'esquivo o li dono una espenta perquè no em pegui.
O millor esquivar-lo, no? I així no entrem en cap baralla. Digues, Ferran.
Que hi ha persones que com es porten molt malament, ja li tens por i no jugues mai amb ell.
I després es queixen a la senyoreta que ells no et deixen jugar, no li deixen jugar amb ell, no m'estranya.
O sigui, nosaltres no li deixem jugar perquè estem jugant a un joc i quan perd també la tira a fora.
Sota la pilota i de vegades la cola, a la balla.
Déu-n'hi-do.
Víctor.
Que hi ha nens que fan trampes i després no li deixen jugar i li diu a la professora perquè li deixen jugar i li diem que no li deixen jugar perquè fa trampes.
Guillem.
Que, com ha dit els meus companys, que a vegades estàs jugant amb els teus amics a bàsquet i li guanyes a un, s'enfada i te pega, t'insulta, te comença a xutar la pilota.
I això no s'ha de fer. De fet és un dels drets que tenim que això s'ha de respectar.
Ari, vinga, que encara no t'hem escoltat. Digues.
Jo estic d'acord amb el que ha dit el Víctor.
Què ha dit el Víctor?
Que hi ha gent que no li deixen jugar perquè fa trampes i després s'enfada i tot això. I a mi m'han passat moltes vegades.
I després ho va anar a dir a més a la professora, no?
Sí.
O al professor.
A d'on?
Doncs que a la classe, per exemple, ve un nen i sempre ens agafa les totes i ens el tira per la classe.
i ens venen a insultar també.
Que aquí entraria això de ningú m'ha d'aprendre ni m'ha de fer mal bé les meves coses, no?
Les nostres coses, les que són de la nostra classe. Digues, Belén.
Que hi ha nens que quan juguem, per exemple, a bàsquet i estan eliminats, agafen la pilota i te la xuten.
Home.
La Belén també tenia una història. Què et sembla si l'expliquem, Belén?
Vinga, va, escoltem la història que ens porta.
Un dia, al pati de l'escola, hi havia un nen que pagava i abusava dels altres nens.
Els nens estaven farts perquè, per molt que li castigaven els professors, no parava de pagar i molestar.
Els nens i professors van decidir que, quan aquests nens pagués o molestés els altres,
tots els nens a l'escola li ignorarien per complet per demostrar-li que no té que fer res més.
El nen estava molt trist perquè ningú no parlava amb ell, ni escoltava, ni escoltava.
Va decidir comportar-se bé, respectar i ser amic dels altres.
Molt bé. Què en penseu d'això? D'això que ha explicat la Belén?
Ivan.
Que quan fas alguna cosa malament, tens que reflexionar i pensar com pots millorar.
i aquest nen el que ha fet ha sigut pensar que sense amics no és feliç i està amargat.
Molt bé. Per tant, és intentar allò que ha fet malament, millorar-ho la propera vegada, no?
Álvaro.
Que jo estic d'acord amb la Belén perquè, si un nen no para d'insultar, ni pagar, ni barallar-se amb els altres,
si no li fem cas, es cansa i ja nota amics i després intenta...
Jo crec que hauria d'intentar fer una reflexió.
Molt bé.
Segurament perquè no té amics.
Clar, perquè si ha sigut conseqüència d'allò que ha fet, no? Ferran.
Jo crec que l'Ivan té raó, que un nen, que si es porta molt malament, jo de ell reflexionaria
i al pati jugaria uns dies amb la gent i m'aniria fent amic dels altres i ja començaria a tenir més amics.
Molt bé, molt bé. Guillem, digues.
Que, com ha dit els meus companys, que quan fas coses malament no tens molts amics,
llavors no tindràs amics i no t'advertiràs amb ells.
Clar, t'has de portar bé amb la gent, amb els amics, perquè si no et pots quedar sol, no?
Has de portar-te bé i respectar la resta de gent. Digues, Aron.
Com ha dit la meva companya, Valent, que és millor respectar que pagar la gent.
Millor respectar, no? Pagar malament.
Millor parlar amb els altres que pagar-los.
Molt bé, molt bé. Adriàn.
Jo crec que els seus nous amics han fet bé donant-li una segona oportunitat.
Molt bé. Això què en penseu d'això? Creieu que se n'ha donat una segona oportunitat?
Sí, no? O què? Álvaro.
Sí, perquè si una persona reconeix que ha fet un error, si li donem una altra oportunitat,
potser aprendre més i ja no serà com abans.
Molt bé. Rubén, tu què creus?
Que hi ha una persona a la nostra classe que assalta les regles, que hi ha la classe i tira els estotxos,
i si se t'acaba un boli, doncs l'agafa i diu, aquest nen l'ha tirat i s'ho dona la professora
perquè ens canstiguin i no té amics i després es queixa per això.
I què hauria de fer aquest noi, doncs?
Doncs comportar-se bé i respectar-se més.
Molt bé.
Però és que segueix fent i molestant tot el rato.
I en aprendrà.
I pega les persones del nostre curs. I és un any més gran.
Un any més gran?
Sí.
I en aprendrà. Quan algun dia ningú, com el que dèiem abans,
el que passava al conte de la Belén, no?
Quan tothom li gira l'esquena i ningú li digui res, al final se n'adonarà això que dèiem, no?
Que no ho ha fet bé i que ha de reflexionar i dir, home, si vull tenir amics, no he de fer tot això.
Ara on?
No, que hi ha un nen de la nostra classe que va amb muletes
i un altre que sempre l'està pagant el peu malament.
Home, Déu-n'hi-do. Adrià.
Una vegada, el nen que ha dit l'Aaron que anava amb muletes està pujant una rampa i l'altre nen li va espitjar i va caure, el nen de muletes.
Quina peça de nen. Víctor.
Que jo estic d'acord amb el Guillem, perquè si ho fas bé tindrà molts amics, si ho fas malament no tindrà l'escaut.
Molt bé. És tan fàcil com fer-ho bé i respectar els altres, no? Ivan.
Això que deia el Rubén i l'Aaron, el nen que anputja i aquest que agafa els llapis i els donen les senyoretes, són amics i van contra el que té muletes.
I el que té muletes també el cinxa i els altres segueixen la baralla i és com una guerra tots els dies.
I aquests nens els castiguen a gimnàstica o a classe normal i no fan res, segueixen igual i en comptes de reflexionar, segueixen igual i segueixen castigant-los.
Per tant, amb ells això de reflexionar no els hi funciona.
Clàudia.
Que jo crec que quan t'insulten o no et peguen o alguna cosa, que no els has de fer cas, així algun dia es cansaran i no t'ho faran més.
Molt bé. Per tant, no t'hi has de posar la contra, eh? Molt bé. Rubén.
Però hi ha gent que no es cansa de pagar-te i el nen aquest que va a muletes, el porten pagant tot el curs.
S'uneixen els dos, que són un any, cada un és un any més gran i el peguen constantment, però cada dia com a mínim dos vegades.
I donen a la cama que la té malament.
Per tant, aquí entraríem als deures que tenim nosaltres també, no? Com a alumnes i com a persones.
Ni hem de pagar ningú. Ningú ens ha de pagar, però nosaltres tampoc hem de pagar ningú.
O ningú ens ha d'insultar, però nosaltres tampoc hem d'insultar ningú. Ferran.
Jo estic totalment d'acord amb l'Àlvaro i amb l'Adrià, que hem de donar-li una segona oportunitat,
perquè si no li donem una altra, potser pensarem que s'ha de portar igual de malament
i que ens enganyarà per pagar-nos i al final no tindrà ningú un amic més.
Tu ets partidari de donar una segona oportunitat, eh?
Sí.
Àlvaro.
Que moltes vegades aquest nen que va amb muletes, ara ja no va.
Ara ja no va amb muletes?
Sí.
No, sí.
Sí?
Més o menys.
Bé, digues.
I llavors, però abans, quan aquest nen es portava molt malament,
i la senyoreta el treia fora,
i aquest nen anava per les classes d'aquest nen que l'emputja
per provocar i que el castiguin.
Però és que també és una culpa dels de muletes.
O sigui que cadascú té una mica la seva part de culpa.
Tots havien de reflexionar aquí, doncs.
Sí.
No?
Digues, Víctor.
Que jo no sé per què era gent insultada i pega, perquè no serveix de res, no guanyes res.
Molt bé, no serveix per res, oi?
Molt bé, Víctor.
Digues, Rubén.
que aquells dos nens, que aquells dos nens, pues un d'aquells que anava a l'altra classe, pues va sortir de la seva classe enfadat, va obrir la porta a la nostra i va dir,
estic cansat de tu, i va pagar un cop de punyelló i va pagar un cop de punyelló i va passar a la porta a la porta a la porta a la porta a la porta a la porta.
I va dir...
Bé, això ja n'hem parlat prou.
Això són temes que hi ha a les escoles o hi ha entre tots els nens i nenes.
Vaja, en tot cas, el que queda claríssim és el que hem dit abans,
que tots tenim aquests drets.
Què us sembla si repassem ràpidament aquests drets que tenim tots així
a les frases que hem anat treballant?
Quines hem dit? A veure, Adrià, quines hem dit?
Ningú no m'ha donat por ni fer mal.
Molt bé, ningú ni por ni amenaçar-me ni res. Digues, Ari.
No? Álvaro.
Ningú no té cap a pagar-me ni insultar-me.
Molt bé. Ferran.
Hem de respectar els altres i comportar-nos bé.
Molt bé. Ivan.
Que anem insultant i burlant-nos els altres i també hi ha un llibre que diu
que el que no vulguis per tu no ho vulguis per els altres.
Molt bé, molt bé. Aaron, digues.
Que tens que conviure amb tots els altres.
Molt bé. Ariadna.
Ningú no m'ha de treure les meves coses ni trencar-me-les.
Molt bé. Ens en deixem alguna? Víctor.
Però que jo estic d'acord amb l'Ivan perquè després t'ho diuen a tu, se't burlan de tu i no t'agrada gens.
Per tant, el que no vulguis que tu facin a tu, tu no el facis els altres, no?
Adrià, alguna vegada ens hem deixat?
Sí, que si a tu no vols que et peguin i t'insultin, tu tampoc ho facis.
Molt bé, el que dèiem ara, no? Molt bé. Per tant, ja ho hem resumit força bé.
Ara parlarem també dels deures, però si us sembla, escutarem un dels contes que heu treballat
i que heu treballat a classe i que també ens servirà per parlar del tema.
Hola, em dic Hèctor i és possible que us hagi passat una cosa com la que em va passar a mi.
Poseu-hi molta atenció.
Diu l'aventura de la vida
Un bon remei.
La meva amiga Marta fa uns dies va tenir una grip terrible.
Tossia com un gos i el pitjor de tot era que em tossia a sobre.
Sentia que milers de milions de bacteris m'atacaven.
Si no hi feia alguna cosa, acabaria estès al llit.
Aixecaré una paret entre la seva taula i la meva.
No!
Li diré que es canviï de lloc?
Tampoc!
Li diré que es quedi a casa fins que li passi la tos?
Encara menys!
Doncs li prohibiré que tossi, prou!
Cada vegada que la Marta tossia, el virus guanyava terreny.
I em veia amb el nas vermell, els ulls vermells, la tos de gos i la candela raig.
Aleshores, vaig agafar aire i vaig deixar estar les vaginades.
I vaig dir a la Marta el que havia de fer.
Marta, podries girar la cara cap a un altre costat quan estiguis a punt de tossir?
Ho estàs fent a sobre meu.
Ah, perdona'm, Héctor. No me n'havia adonat.
Un bon remei.
Amb unes paraules, n'hi va haver prou per curar-me.
Era més senzill del que m'imaginava.
Aquesta solució va ser com un bàsquet de tres punts.
Et felicito, Héctor.
Un bon remei és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre. Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Com ens agraden els contes, perquè sempre que posem els contes ja hi ha moltes mans aixecades.
Això està bé.
Vinga, Aron, què podem dir del conte que hem escoltat?
Doncs que si, per exemple, tens un germà i se'n troba malament,
no li tens que dir que tussi cap a un altre costat.
Li tens que ajudar i estar amb ell.
Molt bé, no? Per exemple, a què més podem dir?
Ferran.
Que l'Aaron té raó.
Si tens un amic o un familiar que es troba malament,
no li diràs què fas amb tots cap a un altre costat.
Li ajudaràs, estaràs amb ell una estona i no li diràs coses dolentes.
Molt bé. Per exemple, no? Ari, digues.
Que quan la gent està malalta,
intenta que no s'ofengui,
però si tussi cap a tu,
intenta que no s'ofengui i que ho faci cap a un altre costat
o que es posi la mà.
Molt bé. Viguis de dir d'una manera que no s'ho prengui malament, no?
Molt bé. Guillem.
Que, com han dit els meus companys,
que quan algú s'hi troba malament,
li tens que apujar a ajudar-lo,
no al revés, empitjorar-li.
Molt bé, molt bé. Ivan, digues.
Que quan una persona està malalta,
no tens que ser dolent amb ell.
Tens que ser educat i demanar-li,
no tussis cap a mi que estic pillant jo el virus,
que el de munt que em cuido no me'l passis tu.
Molt bé.
Però tampoc ser mal educat.
Clar, s'ha de dir d'una manera educada,
que no s'ho prengui malament, no?
Digues, Álvaro.
Que jo estic d'acord amb el meu company Ivan,
perquè potser els pot dir,
sisplau,
pots sussir cap a un altre costat,
perquè, si no, a mi...
Jo també estaré constipat.
Molt bé.
I llavors no l'hi pots dir de forma despectiva,
perquè si no sofres molt.
Es pot dir, no?
Dient-ho, sisplau, ja ho aclareixes, no?
Adrià, em digues.
Que el que li volia dir l'hèctor a la Marta
ha fet bé no dient-li
deixar que una paret o el que ha dit,
perquè això li ofendria.
Sí, no?
Però, bueno, es pot dir,
com dèiem amb l'Auber,
no es pot dir d'una manera educada,
o ben dit, no?
Montsi, sisplau.
Víctor.
Que si tens un germà
que no es troba bé,
que el hem de cuidar.
Molt bé.
Rubén.
Que a vegades tenim vergonya
de dir-li,
si hem de demanar-li favors
a una altra persona,
que tossi cap a l'altre costat.
O també es podria anar a casa,
si està malalta.
Molt bé.
I a vegades potser
això que apunta el Rubén
és interessant.
A vegades potser tenim vergonya
de dir-ho,
no sabem com dir-ho,
no?
Simplement de manera educada
i ja està,
i segur que no s'enfada.
Digues, Clàudia.
Que més aviat
l'hèctor es preocupava
una mica més d'ell
que no de l'altre.
Molt bé.
Molt bé.
Això també és veritat.
No es preocupava més
de no posar-se ell a l'abau
que no pas
que l'altre es millorés,
no?
Aron.
Doncs que si un està malalt
tens que fer tot el possible
perquè estigui millor.
per exemple,
si vol un got d'aigua
li tens que donar
i si necessita
una pastilla pel cap
li dons.
Molt bé.
Guillem, digues.
que el meu germà
està malalt,
li fa mal el braç
i en ve d'empitjorar-li
li ajudo.
Molt bé, tu l'ajudes.
Molt bé, clar que sí.
Digues,
Alicia.
que a vegades
que a vegades
quan,
per el que ha dit
el meu company Rubén,
que a vegades
quan li dius
normal,
vol dir,
normal,
vol dir,
que no li ofens,
doncs a vegades
et diuen que no
i et quedes malament.
què vols dir?
Que et quedes tu malament
per la reacció
de l'altra persona?
quan li dius
normal
o per
un favor o alguna cosa,
doncs et quedes malament
si et diuen que no.
Clar,
no?
Això passa a vegades,
però bueno,
després es pot tornar a intentar,
no hi ha problema, no?
La qüestió és que
hi hagi bona relació,
digues,
Álvaro.
que moltes vegades
les persones
et preocupen més
per si mateixos,
que no tenen
ningun problema
i
no de les altres
que estan
refredades
o
estan malaltes
i
llavors
aquestes persones
sent una miqueta
malament
que no li ajudis.
Adrià.
Que el meu germà
t'ajudo
i no li agrada molt
i a vegades
diu
que li fa mal
la panxa
i a l'arribar a casa
ja diu
que es troba bé
i per culpa seva
ja no puc anar.
Ai, ai,
Déu-n'hi-do.
Ferran, digues.
Que a mi
el que em passa
és que tinc molta vergonya
de preguntar-li
a un company
estàs bé
et porto alguna cosa.
I per què?
No ho sé.
Com és que et fa vergonya?
Això us passa?
Us passa?
Això que ens fa vergonya
de demanar alguna cosa?
Ari, digues.
A mi em passa.
Sí?
Tinc vergonya
per fer coses.
Per exemple,
a classe tinc vergonya
de sortir a la pissarra
o coses d'aquestes.
Home,
mira,
si has esperat
per la ràdio
ja no t'ha de fer vergonya
res més.
Per tant,
la setmana que ve
has de fer
escriure a la pissarra.
Què et sembla?
No?
No.
Diu que no.
Rubén.
que a vegades
estàs nerviós
perquè si t'equivoques
en algú
hi ha moltes persones,
no?
i s'enteren
i altres vegades
i altres vegades
si algú és més gran
o no ho sé,
més guai,
doncs et dóna vergonya
equivocar-te.
però què passa
si ens equivoquem?
Passa alguna cosa
si ens equivoquem?
Una vegada
es burlen
de nosaltres.
Però precisament
això és el que no s'ha de fer.
Si ens equivoquem
no passa res
perquè podem tornar
a repetir-ho
i aprendrem
d'allò
que ens hem equivocat,
que per això estem
a l'escova,
de fet,
per aprendre
a equivocar-nos
i aprendre.
Digues, Aron.
No,
que,
per exemple,
com ha dit el Rubén,
que si t'equivoques
no t'ha de insultar,
t'ha de dir
que a la pròxima
podràs fer millor.
Molt bé,
molt bé,
per exemple,
no?
Ivan,
digues.
Que ahir,
com era vaga,
li vaig demanar
a la senyoreta
com,
no sé,
hi ha ningú
al costat del meu amic,
li vaig demanar
que em deixés,
si us plau,
que em deixés
sentar-me al costat seu
i em va deixar
i em vaig quedar
molt content.
Molt bé.
Perquè si demanes
les coses,
si us plau,
la majoria
de les vegades
te diuen que sí.
i per exemple,
un altre company
li va dir
em puc asseure
al costat d'aquest
i no li va demanar,
si us plau,
i li vaig dir
demana-li si us plau
que a mi m'ha dit
que sí
i tens més probabilitat
que et digui
a tu també
que sí.
Molt bé,
Ivan,
això m'ha agradat,
no?
Demanant-ho,
si us plau,
pots anar
per tot arreu.
Guillem.
Que com ha dit
el meu company Ivan,
que com aia era vaga
em volia asseure
al costat del meu amic,
li vaig demanar,
sisplau,
i em va dir que sí,
que em podia asseure
a mi.
M'ho vaig passar molt bé.
Clar que sí.
Digues,
Clàudia.
Que jo conec
unes nenes
que si algun dia
et trobes malament
o alguna cosa,
sempre t'apoyen
i et sents bé.
Molt bé.
No és important
si tu et trobes malament
que t'ajudin
els teus amics,
no?
Digues,
com ha dit
el Guillem
i l'Ivan,
que,
per exemple,
si demanes
les coses
amb educació,
a lo millor
te diuen que sí
i a lo millor no,
però tens més
probabilitats
que te diguin que sí.
Molt bé,
sempre amb educació,
no?
Víctor.
Que si et portes bé
a classe,
tens més probabilitats
que et diguin que sí.
Molt bé,
per tant,
portar-se bé,
tot això és important.
La professora
diu que sí.
Ferran.
El nostre entrenador
sempre diu
que si fallem
un penalti,
una cosa molt fàcil
que tenim
que apujar
el company aquest
que era fallat,
perquè d'una vegada
nosaltres tenim
un company
que va fallar
un penalti
i li vam dir
que
ja li sortiria
a la pròxima.
Molt bé,
molt bé.
Falles un penalti
però al proper
el pots...
Molt bé,
molt bé.
Rubén,
digues.
Que al meu germà
quan li ajudo
quan està malalt
ho valora molt
i li agrada més
que estar sol
perquè està sol a casa
i quan arribo
em disfruta més.
Molt bé,
ho va veure molt.
La Clàudia ho deia
que ella també
se sent millor
si ho fan.
Això us passa
que quan demaneu
una cosa sisplau
o quan us la demanen
a vosaltres
o us ajuden
us sentiu millor
o no?
Sí.
Sí, no?
Tots diuen que sí.
Álvaro, digues.
Aprova,
que si no,
no et sentim.
Que moltes vegades
tu,
jo quasi me n'estic
malament
però hi ha persones
que,
per exemple,
hi ha persones
que no estan malaltes
però
estan més a ella
que en persones
que estan malaltes
i la deixen per allí
i es van
amb l'altra persona
que,
per exemple,
és més guai
o alguna cosa.
Malament,
doncs,
no?
Sí.
Adrià,
digues.
Que a mi em passa
el mateix que a Adrià
que quan tinc que fer
alguna cosa
d'an de tota la classe
em poso nerviós
i em quedo callat
i no em poso
I què és el que et fa por?
Doncs,
sortir a parlar
d'an de tota la classe
o equivocar-me.
Equivocar-me no heu de tenir por
perquè nosaltres també
ens equivoquem cada dia
i no passa res.
Tothom s'equivoca cada dia,
no?
Digues,
bé o bé.
A veure,
que agafa el micròfon,
digues.
Que a vegades
quan estàs malalt
tens vergonya
de dir-li als demés
perquè...
Per què?
Perquè,
no sé,
tens vergonya
i com una mania
abria a col·le
et pensarien que
és perquè te voldries
saltar al col·le.
Ah,
no.
Coma,
si ho fessis cada dia
dirien,
home,
potser sí que és mentida
però una vegada
no passa res.
Aaron,
digues.
No,
com ha dit abans
el Ferran,
que si falles,
per exemple,
un partit,
doncs el pròxim
ho pots fer millor
i si falles a l'altre
millor
i tens que entrenar
cada dia més.
Molt bé,
molt bé.
Guillem.
Que a vegades
quan estem a anglès
com és una pissarra
que va per l'ordinador
a vegades
la senyoreta
ens deixa
fer els exercis
coses a l'ordinador
d'anglès
i la majoria
es posen
perquè ho facis malament
i a vegades
quan ho fas malament
després se'n riuen
de tu.
Home,
doncs no s'ha de fer,
no?
Un dels drets
i dels deures
era aquest,
no?
Doncs l'hem de complir.
Digues,
Ivan.
Aquests nois
que estan
tota l'estona
barallant-se,
un d'ells
és amic meu
des que vaig vindre
al col·le
i li dic
si us plau
para de barallar-te
que a mi també
em molesten
perquè
em vaig amb tu
a vegades
i em diuen
no, no,
que estic barallat amb ell
i no vull deixar-ho
i després
li demano
als que no
em cauen tan bé
però
no em fan cas
si em peguen
a mi
i a ell
i tampoc
és que
em trobi molt bé
el damunt
que s'ha caducat
amb ells
encara que em peguin
no
no tenen dret
a seguir-me pagant
ni tampoc
a pagar ningú.
Molt bé,
molt bé,
per tant
n'hi ha que no ho acaben
de complir això, no?
No.
Molt bé,
Ivan, digues,
Aron.
Que com ha dit el Guillem abans
que a la classe d'anglès
si
encara no has fet res
cada
si la falles
t'haurien d'ajudar
no dir-te que falles totes.
Molt bé,
t'haurien d'ajudar
i donar-te una solució.
Digues,
Avícia.
Hi ha gent que quan està malalta
li agrada que li cuidin
i
a vegades
quan està malalta
doncs
fa veure que ho està
perquè li cuidin
i que tots
estiguin
amb ell.
Hi ha estratègies de tot
aquí, no?
Digues,
Ruben.
Que a vegades
tu
tens un accident
amb algú
que el passa una falta
a futbol o d'algú
que ens caiem
els dos
i
al terra
i s'enfada amb tu
o a classe
quan tens
algun
error
pues en riuen
i
s'aprofiten
i quan estàs jugant
hi ha gent
que
que
que
que s'adverteixen
que estem jugant
al parxís
a classe
perquè plou
i
i t'atiren al parxís
les fitxes
i
i se van corrents.
Per tant,
aquí hauria allò
del dret
a no fer res
i que ningú
m'ho faci,
no?
Tot això.
Digues,
Ferran.
Que a mi
ehm
jo no mai vull sortir
a la pissarra
perquè
si fas un
error
tot el món
somriu
perquè
24 persones
davant
que somriuen
doncs
em fa molta vergonya
i jo
tinc un company
que se sent
a l'esquerra
que
és l'Ivan
i que
quasi sempre
m'apolla.
L'Ivan és ell?
No, no.
Ah, un altre.
Un altre Ivan.
Molt bé.
Víctor, digues.
Que hi ha nens
que
diuen que estan malalts
i en realitat
no estan.
El que volen
és saltar-se
a la classe.
Quan hi ha alguns
que m'agradament
digues
ara triant.
Jo
quan vaig arribar
a aquest col·legi
no m'agradava
perquè tothom
tots es ficaven
amb mi
i a l'altre col·legi
estava molt bé
tenia molts amics
i ara també
m'agrada.
Ara ja tens
molts amics,
eh que sí?
Molt bé.
Digues, Rubén.
que
que
que
a vegades
com m'ha dit l'Adrián
arribes a aquest col·le
i com no
no et coneix ningú
ni res
doncs
bueno,
hi ha gent que t'apoya
però hi ha altra gent
que diu
mira que he pringat
perquè no et coneixen
ni res
i no.
La qüestió és trobar
els teus amics,
no?
Jo ja estava
però sé quina és la sensació.
Clar,
molt bé.
Per tant,
i tu
és allò que dèiem abans,
no?
Que tu no ho faràs a ningú,
eh que no?
Perquè saps que
com que tu no t'anarà que t'ho facin
tu no ho faràs a ningú.
Bueno, si no en canvi
doncs no soc amic seu
però no n'hi volies.
Però no li faràs res.
Molt bé, molt bé.
Digues, Álvaro.
Que
jo
he anat a aquest col·legi
des de P3
i
quan era petit
corria molt
i a les festes de la celler
sempre quedava primer a la carrera
i això
em va fer guanyar uns quants punts
perquè de gran no
es burlessin de mi
i tant.
Mira, veus?
El Álvaro ja va guanyar punts ell.
Ari, digues.
Que jo
estic d'acord amb l'Adrien.
Vaig vindre primer
a aquest col·legi
i
aunque a l'altre
tingués
un o dos amics
aquest tinc
molts amics més.
Aquí
en aquest col·legi
quasi totes
les classes
són amics meus.
Molt bé, molt bé.
I
amics entre tots
perquè si respecten uns amb els altres
doncs tots hem de ser amics.
Digues, Guillem.
Que
jo he anat
tota
des de petit
a aquest col·legi
però
he vist
nens
que quan arribaven
no tenien amics
i alhora al pati
se passaven
a un
se posaven
un racó
i no
i se posaven a plorar
perquè no tenien
amic.
Però després
en feien, no?
Sí.
Després ja tots
som amics.
Déu neus,
ja se'ns acaba el temps, ja.
Tenim alguna mà
més aixecada?
Vinga, va,
algunes més.
Ferran.
Que
com diu l'Àlvaro
jo també era
un dels que corria molt.
Sí.
I així
jo també vaig arribar a P3
d'aquí fins ara.
Molt bé.
I seguiria aquest col·le
i també
em quedava
dels bons
i ara
ja tinc bastants amics.
Veus?
Això és simple.
Cada primer de les carreres
d'Àlvaro
era
èxit assegurat,
més o menys.
Ja ho veig.
Digues, Ivan.
Que jo vaig arribar
a Noua
fa dos anys
i no tenia
molts amics
però els primers
que van
vindre
eren els de la meva classe
com l'Àlvaro,
el Rubén
i alguns altres
que ara van a una altra classe.
I que
a vegades
aquest any
com ens canvien
cada
dos anys
doncs
s'han canviat
molts amics
que van ser
en un grupet
l'any passat
i com
ens han separat
doncs
ara ja no som
tant amics
però
hem tingut
la sort
alguns
que
ens han posat
a tots
a la mateixa classe.
Molt bé
i també
heu fet
nous amics
per exemple.
Molt bé.
Digues,
Aaron.
Doncs
que jo tinc
un amic
que abans
s'entava
en un racó
que va arribar
a Nou
i s'entava
en un racó
perquè no tenia amics
i un dia
li vaig dir
si volia jugar
amb nosaltres
i ell va dir
que sí.
I a partir d'allà
ja sou amics?
Sí.
Molt bé,
veus?
És així de fàcil.
Digues,
Clàudia.
que hi ha nens
que sols
arriben dels altres
perquè són nous
però no vol dir
que s'hagin de riure.
Molt bé,
només simplement
acaben d'arribar,
no?
Vinga,
va,
tu les tres últimes.
Ruben,
vinga.
Que hi ha gent
que és molt guai
i la gent
es creu
que té dret
a insultar
els altres
i va insultant
a tots
és pitjor
que jo
però en altra cosa
que no sigui
jugar a futbol
o altra cosa
doncs per exemple
li pot guanyar.
Clar.
per tant tots
no tenen el dret
de fer-ho
i nosaltres
tenim el deure
que no fer-ho tan bé,
vaja.
Digues,
Ferran.
No,
jo.
Ai,
Víctor,
perdona.
Que jo vaig tenir
la sort
que quan vas venir
que vas venir
a primer
que vaig fer
bastants amics
per sort.
Molt bé,
no?
Adrià?
Jo
sempre que arriben
nens nous
intento
ser amics seus
perquè tinguin
amics.
Molt bé,
molt bé.
Déu-n'hi-do,
eh?
Ja ho veieu que
aquest tema
dona per molt
i per parlar
de moltes coses
però ja ho sabeu
que hem parlat
dels drets
i dels deures.
Els hem repassat,
eh?
Els drets,
els deures,
més o menys el mateix.
Jo no he de pagar
ni donar empentes a ningú,
no he d'amenaçar
ni fer por a ningú,
no he d'aprendre
ni fer mal bé
les meves coses,
ni les dels altres,
no he d'insultar
i ningú s'ha de borrar
ni riure de mi
i jo no he d'exclore del grup
ni m'ha d'impedir
de jugar amb els companys.
Més o menys,
ho hem parlat tot,
no?
Dels drets
i dels deures
que tenim tots.
En definitiva,
tots ens hem de respectar
si hem de demanar
alguna cosa,
no?
Com deia l'Ivan,
demanant-nos,
sisplau,
es pot fer
i per tant no hi ha problema.
Ivan,
Guillem,
Aaron,
Belén,
Alicia,
Ari,
Clàudia,
Rubén,
Ferran,
Víctor,
Adrià i Álvaro,
gràcies,
que vagi molt bé.
Nois,
heu escollit una cançó?
Sí.
Quina ho ha escollit?
Quina?
Qui m'ho sap dir quina és?
Without you.
Molt bé,
doncs amb aquesta cançó acabem.
Ja ho sabeu,
podeu trobar la pàgina web
a tarragonaradi.cat
i diumenge
en repetició
a les 11 del matí.
Adéu, nois!
Adéu!
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501