M'agrada que hi hagi persones que vinguin a mi, que no colen ni res,
perquè diuen que és el que voren i no et fan servir viure.
Vull parlar de parlar.
Aquí estem amb aquesta sintonia ben animada cada dilluns al migdia
per començar bé la setmana amb aquest espai que anomenem el carrer
i que fem amb suport amb la col·laboració de la Fundació Casal Amic.
Avui per parlar d'un projecte en què hi participa la Fundació Casal Amic,
però també el nou centre d'art de Terraona.
Saludem avui els nostres convidats, en són cinc.
Tenim una àmplia taula avui a l'espai al carrer
amb el director de la Fundació Casal Amic, el Jordi Collado.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricardo.
Al seu costat ja el responsable de comunicació,
que és el que cada dilluns ve al programa, que és el Xavi Saraosa.
Xavi, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'Alba Zamora, la responsable del projecte Peu de Carrer,
que participa en tota aquesta moguda.
Alba, bon dia.
Hola, bon dia.
I després tenim els responsables del Centre d'Art de Tarragona,
el Jordi Ribes, que és el responsable de comunicació i mediació del centre.
Jordi, bon dia.
Bon dia, també.
I la directora del centre, la màxima responsable del centre,
que és la Célia del Diego.
Célia, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs em podeu explicar què fa una fundació com la vostra, Jordi,
la Fundació Casal Amic,
col·laborant en un projecte amb un centre d'art contemporani?
Doncs el que fem és, en realitat, allò que intentem fer cada dia,
que és intentar-nos obrir la ciutat i estar atents a aquell lloc que succeeix.
L'Obert per Reflexió, que ha impulsat pel Centre d'Art,
ens proposa un espai just per això,
per reflexionar per què serveix la cultura,
per què serveix estar connectats amb la ciutat.
I, bàsicament, nosaltres, la motivació va ser un plantejament de poder
i ser en aquesta reflexió.
Nosaltres creiem que la cultura ja vam començar amb el projecte Partir
i amb el corresponsal de les ciutadanes
ha de ser una eina de mediació amb el territori,
ha de ser una eina de transformació social
i justament el que ens proposa el Centre d'Art és
voleu venir a reflexionar sobre això.
Llavors, lògicament, sortim corrents a veure què ens trobem
i què ens expliquem allà.
Célia, per què els vau convidar, doncs?
Per què vau pensar en la Fundació Casalami com una de les entitats
a participar-hi en aquest espai de reflexió?
Bé, perquè el Centre d'Art, com vi hem comentat en altres ocasions,
és un centre que està especialitzat en mediació, precisament,
i el primer projecte que fem és un projecte que es vol obrir el territori,
com comentava el Jordi, i es vol obrir el territori
en primer lloc ho hem fet amb els agents,
amb les institucions i amb les persones que estan treballant
en pràctiques artístiques en el territori,
però alhora també volíem obrir-nos a aquelles persones
i aquells col·lectius que estaven receptius
de rebre pràctiques artístiques,
tot i que no fos la seva activitat principal.
I en aquest sentit hem convidat a casar el l'amic.
Aleshores, expliqueu-me, no sé qui de vosaltres,
en quin moment ens trobem.
És a dir, això està a punt de començar,
està a punt d'acabar, estem al mig,
com funciona tot això.
Vinga, el Jordi?
Sí.
Doncs vinga, Jordi, explica'ns-ho.
Després de sis setmanes de treball conjunt
amb tota aquesta quantitat de gent,
de diferents institucions,
projectes tant culturals com educatius,
presentem dimecres una mica el que ha passat,
o sigui, com tota aquesta quantitat de persones
que han treballat amb nosaltres
han reflexionat, han compartit reflexió
i han començat a dibuixar projectes
de treball conjunt amb tots els que hi som
per començar també a treballar a partir del dimecres.
Per tant, dimecres, dia 25,
es posa el punt i final d'aquest primer procés
que es diu Obert per Reflexió,
on hi ha sigut tota aquesta gent
vinculada al Camp de Tarragona.
Quantes entitats has dit, perdona?
O quants col·lectius?
60 persones d'uns 60 projectes diferents.
La majoria eren de, com deia la Cèlia,
de l'àmbit cultural, artístic,
que és una mica el que ens toca a nosaltres,
de les edats contemporànies del Camp de Tarragona,
però hi havia, evidentment, com a casal d'amic,
algunes altres entitats
que també volien treballar amb nosaltres
i, per tant, una seixantena.
Què heu estat fent, doncs,
durant aquestes sis setmanes?
Alba?
No ho sé.
Jo vaig donant paraules, però...
Bueno, jo, així com per aterrar la pràctica,
que és el que he fet, explicar...
Bueno, després d'algunes primeres converses,
on ens van explicar quina era la seva intenció,
que això devia ser novembre o una cosa així,
com deia el Jordi,
ens van marcar uns espais
on aquestes persones implicades
hem anat fent sessions de treball conjunt,
estructurades per uns eixos concrets,
amb un titulet i una temàtica específica que treballàvem.
Abans de Nadal es va fer com una primera aposta en comú
i sí que vam coincidir tots,
perquè no sempre hem estat 60 persones en aquests espais,
perquè si no haguéssim treballat molt poc.
i després de vacances de Nadal
vam fer una segona volta
a com ens organitzàvem per treballar d'una forma més concreta
i poder donar forma a aquestes propostes
que també comentava el Jordi.
I en aquest sentit,
nosaltres hem estat participant d'aquests espais de treball
molt des d'una perspectiva que a nosaltres ens agrada
i que ens resulta familiar,
que és el treball amb la xarxa
i el poder estructurar tot això dins d'un calendari
o participar-hi sabent que no serà ràpid,
però serà divertit perquè hi som molts.
I bàsicament poder aportar la nostra coneixença
i la nostra connexió en un territori molt concret,
més enllà, o principalment en Ponent
i també a nivell de ciutat,
i poder oferir això, precisament,
la nostra experiència
i la nostra especialitat,
que és la intervenció socioeducativa, bàsicament.
El projecte que tu dirigeixes
és el Peu de Carrer,
que és aquest que hem parlat tantes vegades,
està precisament això,
a Peu de Carrer,
amb joves, adolescents...
Adults de referència,
moltes vegades,
una mica el que ens podem...
És el nostre bagatge,
el que podem oferir en aquest espai,
i precisament el que coneixem a les persones dels barris,
no només a les persones,
sinó també a les entitats
i com s'organitzen dins d'aquest territori
normalment,
durant tota la seva vida,
i a vegades és això,
el que podem oferir,
connexió amb persones,
espais...
I aquesta experiència, aleshores,
com és trasllada en aquestes jornades
que heu tingut de diàleg i de reflexió?
És a dir,
què els hi aporteu?
Què els hi expliqueu?
Doncs això...
Dels vostres experiències...
Això precisament,
i també rebem,
vull dir,
també jo allà he escoltat moltes coses
que en el nostre que fer diari
no tens en compte.
Sí que nosaltres sempre diem,
i que veiem cada dia
les potencialitats dels barris
i la necessitat
que hagin d'estar vinculats
i connectats
amb tot el que passa a la ciutat,
cultural i artístic també,
però també escoltant coses,
encara he vist més potencialitats
o encara identificaves coses
que d'una forma molt evident
s'haurien de posar en contacte,
s'haurien de conèixer,
persones concretes...
És a dir,
a tu t'has servit, de molt.
Sí,
i al projecte,
està clar.
I al centre d'art,
de què li ha servit
poder, per exemple,
entrar en contacte
amb coses tan concretes
com la que ens explica l'Alba?
Bé,
de fet jo faria una mica
un matís que sí que és veritat
que el dimecres acabem
a l'Obert per Reflexió,
però de fet només fa que
començar aquest procés,
per tant,
ens ha de seguir servint molt encara.
Llavors,
com deia l'Alba,
no sempre hem treballat
les 60 persones juntes,
sinó que hem treballat
anant estructurant grups,
aquests grups s'han anat refent
en funció de com hem anat
veient les necessitats
de cadascú
i en aquest sentit
s'han elaborat 5 grups
en un dels quals
participa el casal l'amic.
En aquest sentit,
el grup precisament
en què estan
té molt a veure
amb la feina
que ells fan normalment
perquè és un grup
que té a veure
amb pràctiques artístiques
en contextos determinats,
per tant,
en aquest grup
hem barrejat
persones que treballen
en contextos determinats
amb persones que treballen
des de les pràctiques artístiques
per veure
de quina manera
es poden elaborar processos
juntament amb aquests contextos
i en aquest sentit,
evidentment,
el casal l'amic
aporta moltíssim.
Clar.
Aleshores,
a partir de la...
de què feu públic dimecres,
doncs,
les conclusions
una mica
de tot aquest...
d'aquestes setmanes
de debat
i de diàleg,
quin és el camí
a recórrer?
Bé, què...
O quines són
les ganes
o el que voldríeu fer?
L'OBER ha estat
un projecte
impulsat pel centre d'art
per arribar
a contactar
amb tots aquests agents
en els que hem d'implantar
aquest centre
perquè no sigui
com un bolet
que ve de cop,
sinó que estem treballant
ja amb el territori
en el que hem de començar
a desenvolupar
el projecte del centre
i, bé,
l'OBER sí que ha estat
impulsat per nosaltres
però a partir del tancament
de l'OBER
evidentment seguirem vetllant
perquè tots aquests processos
funcionin
però ja és un projecte
cadascun dels projectes
que de moment
n'estan sortint
com uns cinc
cadascun d'aquests projectes
o d'aquestes propostes
de projectes
que s'han d'anar desenvolupant
ja són també responsabilitat
de tots els que estem
participant en el projecte
són plataformes
que en el fons
són molt horitzontals
i que nosaltres
des del centre
podem vetllar
perquè funcionin
podem
en un principi
mentre vegem
que ho demanden
anar com a coordinar
només
però que a la llarga
són projectes
que han de funcionar
han de ser estables
han de ser xarxes
que han de funcionar
I podem explicar
aquests cinc projectes
en què consisteixen?
Estava pensant el mateix
eh?
Podem avançar informació?
Com sou els periodistes
Home, és que per això
fem de periodistes
Doncs mira, jo et diria
que el que farem
serà avançar
Perquè, perdona un moment
Un moment, perquè has dit
que l'Alba, no?
La fundació
l'Alba que representa la fundació
està en un dels cinc
Sí
En un dels
comissions
són de grups, no?
Cada grup
és que fa un projecte?
Perdona
No
Perquè ara ens has dit
que es posaran en marxa
cinc projectes
Bueno, cinc grups
O cinc grups
De fet, hi ha algun grup
que et desenvolupa
més d'un projecte
o té al cap més d'un projecte
D'acord
Això és el que em preguntem
Exacte, sí
Jo el que et diria
és que et diré els titulars
de quins són els cinc grups
de treball
però crec que
el que és més interessant
és que de fet
encara ho estan acabant
de tancar
estan encara reunint-se'n
estan encara
compartint informacions
entre ells
per acabar de tancar-ho
per veure què és el que presenten dimecres
i jo et diria
que millor que vingui
qui vulgui sentir-los
amb ells
que de fet
l'Alba serà una
de les que presentarà
el projecte
en el que ha participat
ja que vinguin
el dimecres 25
i veu en més
D'entrada
els cinc grups
amb els que hem treballat
són
hi ha una plataforma
de comunicació
en el que hi ha
mitjans de comunicació
treballant també
amb mitjans
més especialitzats
en pràctiques artístiques
un altre
que és la relació
de les pràctiques educatives
i els contextos artístics
en els que hi ha
sector educatiu
representat
i també sector educatiu
molt més
des d'institucions
de museus
de les pràctiques artístiques
en context
que ja hem comentat
una altra xarxa
d'arts emergents
del territori
i
les programacions
en xarxa
que anirem nosaltres
que són
els gestors
i programadors
que es trobin
trobar tots els gestors
i programadors
del territori
del camp de terra
i l'Alba
que presentarà el dimecres
fes-nos
cinc cèntims
com ha dit la Célia
ho estem treballant molt
perquè sí que hem fet
aquestes dues sessions
on apareixia
totes les persones
que estan dins
d'aquest grup
i
bàsicament
la proposta
que hem tirat
més endavant
és la d'intentar
establir
una plataforma
o un espai
tant espai
com a lloc
com a
de temps
i així
bé
de tot
de gens
que puguin estar
interessats
és que no té títol
vull dir que
si m'estic donant
toms així
per explicar-ho
és perquè encara
no té títol
així com a partir-te
dues frases
que hem fet
era una de les coses
que hem marcat
que sí que seria
molt important
el poder establir
un títol
per poder-lo
donar a conèixer
que aquest espai
aquesta plataforma
aquest grup
de persones
que ens trobéssim
o que es trobessin
poguessin
anar treballant
diferents
possibilitats
que poden ser moltes
a mi se m'acut
que és una miqueta
com el poder continuar
en el mateix format
que hem estat treballant
el veure com
un grup
continuar treballant
històries
que puguin
vincular o connectar
la pràctica artística
i els espais
aquests en context
que poden ser
no artístics
però
que poden oferir
també coses
i com podem
lligar
l'art
amb la gent
amb els joves
amb els que treballa
la Fundació Casalamic
perquè d'això
n'heu parlat
bueno
ho hem intentat
si és que es pot
que no ho sé
si es pot lligar
suposo que sí
en aquest món
gairebé es pot lligar tot
sí
el fer la connexió
el fer de facilitadors
el poder acompanyar
a persones
que puguin
que puguin
tindre
l'especialitat artística
que clar
nosaltres no
no la tenim
els espais
els racons
les associacions
amb la gent
amb la que nosaltres
sí que treballem
a diari
el poder facilitar
l'altre dia
l'última sessió
que fèiem
jo els explicava
que no és el mateix
que pugui aterrar
algú
que hagi de fer un projecte
que vulgui fer el projecte
un projecte vinculat
amb els veïns
d'un barri
que aterri allà
i que vulgui
conèixer la gent
pot ser més difícil
que passarà igual
però pot ser més difícil
que si
bé un dia
a fer ruta
amb nosaltres
a aquell barri
i li presentem
als xavals
que nosaltres portem
anys coneixent
o anem a l'associació
de veïns X
o anem a l'AMPA
de l'Institut
que sabem que
a més a més
hi ha persones
que tenen
un interès especial
en
bueno
és per optimitzar
una miqueta
també l'aterratge
d'aquestes persones
als espais
Jordi
per nosaltres
és superimportant
jo crec que el plantejament
de lligar
es poden lligar
amb dues línies clares
és allò
podem lligar el territori
com a consumidors
que és moltes vegades
el que està arribant
o el canvi
que per nosaltres
és substancial
que és com a productors
és a dir
el barri es pot produir cultura
d'una manera espectacular
i anem perdent oportunitat
moltes vegades
quan arriben
la gent de França
o els artistes
que han anat a arribar
amb els projectes europeus
ho diuen
aquí hi ha potencial
nosaltres també ho veiem
però no sabem com
llavors
justament
el centre d'ara
el que ens ha ofert
és una xarxa
important de gent
que en un moment donat
es pot adonar
d'això també
com nosaltres
i podem compartir
el camí plegats
o que ja ho saben
o que ja ho saben
que tenen ganes
que tenen predisposició
i és bueno
doncs anem-hi
perquè d'alguna manera
nosaltres podem
donar una eina
a aquests joves
amb els que treballeu
en fi
per canalitzar
moltes de les coses
que veiem
inquietuds
i fins i tot
no sé si sortides
professionals
i tot no?
i tant
i vosaltres
és el centre
també ho veieu així?
Cèlia?
perquè si no
a més
no sé
seria molt difícil
arribar a segons quins àmbits
de la societat
si no aneu
de la mà
d'entitats
com aquesta?
crec que una mica
el que diu el Jordi
és clau
evidentment
és difícil
arribar-hi
com a consumidor
i s'han de fer
tot una sèrie
d'estratègies
però sobretot
el que és molt interessant
és arribar-hi
com a productors
és a dir
us interessa més
la producció
que no el consum
en aquest sentit
no
ens interessen
les dues coses
però aquest projecte
en concret
treballa sobre la producció
perquè aquest projecte
treballa sobre
de quina manera
per posar un exemple
així com molt gràfic
com nosaltres
portem un artista
al centre
per fer una exposició
i aquest artista
vol desenvolupar
un projecte
coneixent això
coneixent
nois
d'un context
determinat
llavors
anem amb ells
ells els hi presenten
i els nois
ja no ho reben igual
si ells els hi presenten
que si l'artista
hi arriba
i queda com una mica
forçat
que ell vulgui
fer una feina
i després
jo crec que són processos
que s'han de cuidar molt
perquè si tu fas una feina
determinada amb algú
i després ho exposes
i no hi ha hagut
una mediació pel mig
el que acaba
podent semblar
o el que acaba
podent passar
és que és una utilització
d'aquelles persones
llavors no estem volent
utilitzar les persones
sinó que estem volent
fer processos de mediació
amb aquestes persones
jo crec que aquesta és molt
la diferència
i és el que el casal amic
ens pot facilitar
clar perquè a més
fins i tot
jo suposo que des de fora
sóc com dos mons
en aquests moments
no Alba
molt distants
sí
el que podem entendre
com a art
no cultura
en aquest concepte
a vegades grandiloquent
que li donem a la paraula
i persones de
joves al carrer
com els que
amb els que
teniu contacte cada dia
sí bueno
doncs no
no hi abunden
moltes
moltes oportunitats
no és una cosa
que parlàvem abans
abans d'entrar
que ens vinguin
o que ens plantegin
possibles col·laboracions
en aquest sentit
no passa cada setmana
ni passa
cada any
a vegades
no és allò
bueno pues
nosaltres sí que li entenem
les possibilitats
compartim
el que planteja
la Cèlia
no
que no sigui aterrar
i fer
perquè a mi m'interessa
i estic buscant això
i en aquest sentit
a nosaltres
també ens ofereix
moltes oportunitats
que aparegui un artista
o algú
que tingui ganes
de fer
que valori
el que
fan els xavals
cada setmana
que fan cada dia
i que nosaltres
a més puguem sostindre
la presència
d'aquella
d'aquella activitat
o d'aquella acció
que s'ha fet una tarda
o un mes
o una tarda
durant
un mes cada setmana
que nosaltres
ho podem allargar
en el temps
que jo encara
pugui recuperar
coses que
es van fer
al partir
fa dos anys
amb determinades persones
amb les que jo
em trobo treballant
cada dia
també és molt important
per nosaltres
Jordi
vosaltres que treballeu
sobretot al carrer
i que a més aquest espai
es sanueix al carrer
d'alguna manera
l'objectiu final
seria produir art
al carrer
a partir de la gent
amb la que esteu?
Sí
el plantejament
és que es produeixi art
i es consumeixi l'art
o sigui com si
no és un plantejament
però sobretot
dic pel concepte
del carrer
perquè a vegades
els jocs estancats
també
exacte
una mica
la història és aquesta
que l'art
és un espai obert
on poder
treballar
pensar
i fer
i això és una història
que ens potencialit
ens potència molt
nosaltres hem passat
vam començar
amb el Míram
a Ponent
aquella pel·li
que passàvem
amb els grups de tarda
i que fèiem una història
purament de consum
que semblava
una història de consum
d'art i ja està
però darrere
hi havia tota una reflexió
amb els grups després
van passar cap al partit
on hi havia una mica
més de producció
correspondències
on realment
vam fer un desplegament
important
estem buscant
opcions i alternatives
dintre les nostres possibilitats
petites
però
algunes possibilitats
tenim
llavors intentem
potenciar
jo crec que el procés
per mi té una
lògica important
i des del centre
hi ha hagut un punt
de valentia
per mi
molt interessant
que és
just davant
de l'adversitat
tal com està el pati
hi ha algú que et diu
i diu ei
però podem fer coses igual
però sí
però sí és veritat
podem fer coses igual
i a més
trobar-te amb un bollant
de gent
que potser al principi
pot semblar que diguis
jo què faig
ha segut
amb aquesta doble
amb aquesta gent
però després
veus que realment
ja
jo és el que he pensat
al principi del programa
què feien junts
la gent de la futbació
que salvegui
i el centre d'art
molt
fan molt
Xavi
bon dia
encara no ha parlat avui
el Xavi Sarabosa
i bon dia
que parla normal
tens alguna cosa
a dir
no bueno
ja s'ha dit molta cosa
aquí
no no
però si vols afegir
alguna cosa
home jo el que vull dir
és que no sigui
la primera col·laboració
que fem
aquí a Tarragona Ràdio
Conjunts
Fundació Casalamic
i el centre d'art
això significarà
que continuarem
treballant plegats
i podrem presentar
moltes més
activitats
propostes
i processos
més el Xavi
que és d'aquelles persones
que ens unifiquen
amb l'art
i el social
perquè allà el que se'l fa
campanya
continuament
l'art és una manera
de comunicar
i el Xavi
és un comunicador
i dic que avui
sortirem
a la nit
dels ignorants
també
ah sí
fent això
parlant d'això
no no
parlant de
la Fundació Casalamic
Jordi
exactament parlarà
molt bé
el carrer
Cèlia
té un gran potencial
artístic
que
que cal explotar
quan dic
l'espai físic
al carrer
em refereixo
perquè potser
vosaltres
sí que enteneu
que el carrer
és realment
un espai
permanent
d'art
potser els que no
hi entenem tant
no ho veiem així
i l'art moltes vegades
està en espais
tancats
sigui un centre
d'art contemporani
sigui un museu
sigui una altra cosa
té moltes potencialitats
al carrer?
Bé
jo crec que
la connexió
amb el territori
és la que té
moltes potencialitats
que pot ser en espais
tancats
pot ser al carrer
o pot ser on sigui
però el que té
moltes potencialitats
és el fet
de no quedar-te
tancat en un cup blanc
com fins fa poc
havia estat l'art
sinó que
cada vegada es treballa més
en relació
amb qui hi ha
i si qui hi ha
està al carrer
doncs anem al carrer
Per això t'ho preguntava
reconeixes d'alguna manera
implícitament
que l'art
segurament
fins no fa gaire
ha estat sempre
com molt
Bé, de fet
jo crec que d'aquí surt
l'especialització
del centre d'art
el centre d'art
és especialitzat
en mediació
perquè s'ha detectat
aquesta necessitat
Quan ho feu tot això
el dimecres
que heu comentat?
A quina hora hi ha on?
Jordi
Això ho fem a l'antiga audiència
a la sala d'actes
de l'antiga audiència
de 6 a 8
jo crec que dues hores
se'ns faran curtes
perquè si ja som tanta gent
que hi participem
més segurament
la gent que ens vindrà a escoltar
i les preguntes
i el debat que es generarà
segurament ens faltarà temps
una mica l'obert
jo crec que ha sobrallat això
una manera de treballar
que demana temps
que segurament
després de l'obert
continuarem treballant
perquè són processos
que demanen
molta complicitat
i molta
poca pressa
i segurament
la sessió de dimecres
intentarà fer
com de pont
entre
una manera
de començar a treballar
i el que
continuarà
Això serà doncs
aquest dimecres
a partir de les 6 de la tarda
a l'antiga audiència
obert a tothom
obert a tothom
perquè qualsevol
que tingui alguna inquietud
en fi
pel projecte que hem comentat
de la fundació
Casa l'Amic
o els altres
què feu
en fi
qualsevol
tafaner
i curiós
era molt important
perquè
que la gent senti
que si li pot interessar
aquesta manera de treballar
amb nosaltres
i amb el territori
que vingui
si té projectes
que no coneixem
també que els doni a conèixer
o que comenci a veure
quines són les maneres
de treballar
al centre d'art
segurament
com a centre d'art
que fa només
mitjà any
que estem aquí
no vam poder arribar
a tothom
que està treballant
amb pràctiques artístiques
ni tampoc
amb educació
ni amb comunicació
però teníem
o tenim la voluntat
de conèixer al màxim
i de fer la xarxa
encara més rica
és a dir
que encara
en el futur
es podrien ampliar
altres col·lectius
i entitats
alguna cosa més Xavi?
res més
avui que has interpengut
tampoc
ho hem explicat tot
Déu-n'hi-do
sí
sí
s'ha entès oi?
sí
clar
jo ho he entès
a partir de les meves preguntes
ho he entès
el projecte
que al principi
podia semblar
això
una mica
ja ho deia
jo aquest matí
als oients
que parlaríem
d'art
dins de l'espai
al carrer
doncs ho hem explicat
Cèlia digues
de fet només
dic a qui vulgui
més informació
hi ha la nostra pàgina web
hi ha tot el procés
que s'ha anat seguint
hi ha una mica
d'explicació
de com ha anat
cadascuna de les sessions
és el
CA Tarragona
catarragona.net
molt bé
catarragona
catarragona
catarragona.net
molt bé
doncs
tota aquesta informació
la trobaran
per internet
així
acabem doncs
aquest espai
setmanal del carrer
que hem fet amb la fundació
Casa l'amic
avui amb el seu director
Jordi
collado
gràcies Jordi
amb el Xavi
Saragossa
que tornaràs el proper dillun
suposo
l'Alba Samora
gràcies Alba
que vagi molt bé
la intervenció de dimecres
i gràcies també
als responsables
del centre d'art
la Cèlia del Diego
i el Jordi Ribas
i molta sort
amb aquesta experiència
obert
per reflexió
que vagi bé
gràcies
Gràcies a vosaltres
Adéu-sia
Bon dia
Gràcies
Salud