Fem una via ferrada o escala, què prefereixes?
Faret vertical o...?
Home, tal com està el dia, potser una via ferrada.
No plourà, eh, demà, no?
No, no, diuen que no, eh, tu que em fusta, però diuen que no, que farà bon temps.
És un cap de setmana, mira, perquè vull aprofitar per fer coses, n'hi ha moltes per fer.
Avui tenim dos convidats que en fan moltes de coses, eh, perquè no...
Ells no paren, eh, no només aquí, eh, se'n van a fer curses arreu.
Ara ja es diuen que es parlaren per una marató, i a més estan aquí tan tranquils, eh,
i se'n van a fer una marató diumenge.
Són dos d'esintegrants d'un club, Pec, que avui ens has convidat al club esportiu d'Esquadra, no?
L'Esquadra.
L'Esquadra, molt bé.
Bé, fins aquí, doncs, fins ara, mediàticament, no?,
sempre truquem al campió del món de Raids,
o a l'amic, al Kilian Jornet,
o com ara fa un moment que has parlat amb l'Àlex, no?,
i l'Artur Aragonès, que fan el París de Car, no?,
ja són unes curses mediàtiques.
però també des d'aquí, doncs,
m'agrada fer ressort, doncs, de tota aquesta gent que amatel, no?,
però se'n fa un fart de fer curses, no?
I van a més a més a curses, en fi, d'exigència, eh, no són curses,
però jo que diguis...
Presentem-los, escolta'm, som l'Àl·lades,
Òscar Comas, Òscar, què tal?
Hola, bon dia.
Molt bon dia, i el Manel Marçal, Manel, què tal, bon dia?
Bon dia.
Ara, és que abans ho deien, eh, i ho deien tan tranquils.
Aquest diumenge anem a la Marató, a la Marató de quina Marató?
De València.
De València.
I esteu preparats, no?
Entenem que sí, si més no, per acabar-la,
i està plenament satisfets de la nostra cursa.
Bé, a més, és una...
Dentre d'una quantitat de curses que van fent,
i ells s'aplanegen durant l'any,
doncs, bueno, cal dir, i pot parlar aquí a l'Òscar,
de més o menys el Club Esportiu L'Esquadra,
val?
Bé, ja teniu força integrants,
aproximadament unes 200 persones, no?
Sí, fa aproximadament més de 15 anys que vam començar un grup d'amics,
i actualment no arribem a les 200, però quasi bé.
Deu-n'hi-ho.
I què aneu fent?
Perquè al llarg de l'any aneu a diferents curses, suposo que algunes de forma individual,
no?
Altres de forma col·lectiva amb el Club.
Quines destacaríeu de l'Esquadra fins ara?
No sé, en el cas...
Tenim una pàgina web, que és www.esquadra.cat,
que allí, doncs, bàsicament tots els socis es connecten,
i és el vincle d'unió, no?
Aleshores el que fem és informar de les curses més atractives o més properes que hi ha per la comarca
i també afegir-hi els resultats de totes les curses que els nostres socis ens envien, no?
Bàsicament el vincle d'unió és aquest, no?
L'objectiu una mica, quin seria?
O quin va ser ara fa quins anys, quan vau néixer, de fer l'associació?
Què buscàveu?
Doncs ficar en comú les voluntats que teníem per si mateix molts dels socis,
que era la pràctica de l'esport, conjugada amb la coneixència personal,
arrel de la nostra procedència, o sigui, tots treballem al mateix lloc, no?
Els inicials, els que ha comentat en Òscar.
I a partir d'aquí, un va començar a córrer, l'altre inclús va fer futbol sala,
que això ara no ho portem tant, i a partir d'aquí es va crear aquest club
per fer conèixer d'això i per fomentar que qualsevol persona que en tingués interès
pogués prendre part, perquè actualment dels 200 socis que tenim
n'hi ha alguns que no són, no formen part del nostre col·lectiu,
però, òbviament, són benvinguts, participen de totes i qualsevols activitats
i són tant o més actius que els que en aquest moment van començar.
Sí, jo crec que més que tot és incentivar aquest esport popular,
que bé, que vas per terra bona mateix, ja es veu, no?
S'apalpa, i més quan ara ja d'entre dues setmanes tenim la mitja de Tarragona,
doncs, bueno, la gent, no tots corren per guanyar, no?
És clar, és incentivar l'esport, tant de menit és,
com el que es prepara un Ironman, com el que fa una mitja marató en dues hores.
L'esforç és el mateix, no?
És a dir que, igual d'ell ho hable com qualsevol altre.
Evidentment, nosaltres a guanyar no anem a fer cap cursa,
ho fem perquè ens agrada i per fomentar l'esport i trobar-te bé amb tu mateix, no?
És que tots ja, tots sabem que a la guanyar només n'hi ha un de guanyador, eh?
A fer-nos això, no?
Perquè clar, és a dir, participar també, aprendre l'experiència, no?
I a més a més, heu fet curses molt, abans ho dèiem, diguéssim, exigents, eh?
Quina és la que recordeu així, de forma més...
Perdoneu, com a exigent, exigent, en quant a quilòmetres,
alguns d'aquí han participat en la Montserrat Reus,
que és una cursa força exigent, donat el recorregut,
òbviament, sortir de Montserrat i acabar a Reus 100 quilòmetres,
és una cursa exigent.
I recentment, tres dels socis del club vam anar a Ronda, Granada,
fer la Sierra de Ronda, una ultramarató que organitza la legió espanyola,
en els components que té i la peculiaritat dels seus participants
i tots cossos especials d'elite,
que si Guàrdia Civil, Nacional, Exèrcit, no sé què,
nosaltres vam fer un paper prou digne, prou digne.
Anaven a assenyar amb el Pita, no?
Anaven allò amb...
Nosaltres, nosaltres...
No, nosaltres no, ells, eh?
Dicen amb el Pita i la Cabra, no?
Sí, la Cabra la vaig buscar, però es va ausentar aquest dia,
tenint una petita indisposició.
Però els altres components folclòrics que formen part de l'exèrcit
estaven tots, estaven tots.
I nosaltres també portàvem el nostre, eh?
Sempre anem a la nostra bandera simbòlica del país.
Si em permets la broma, no?
De Cabra ja som tots nosaltres per anar apuntant amb aquestes, no?
Jo conec algun ex-legionari i, a veure, és una forma de viure, eh?
Sí, sí, sí.
Que ho viuen tan intensament que, a més, van anar en ple hivern,
en mania curta, amb el penjoll aquí al coll de...
I ensenyant Pit, clar, és que...
Sí, jo mira, ara fa potser uns cinc anys
que va ser l'última que va anar a França,
els excombatients i tal fan un raid
i vaig anar...
Bueno, vam fer un grup d'aquí de Tarragona per anar i tal
i, ostres, tots eren...
Bueno, a mi és fàcil de passar, no?
Però tots eren de dos per dos, no?
I venga, vamos!
No hi ha dolor, no?
Però, bueno, són maneres, no?
Però, bé, nosaltres és una altra filosofia, no?
El que parlàvem d'incentivar l'esport
i, bé, com aquí, doncs, s'heu deixat l'última Ironman
que es va fer aquí, pot parlar a l'Òscar, eh, Òscar?
Sí, no, mira, precisament, parlant de la Reus Prada Reus
de l'any passat, em vaig creuar amb un company que l'estava fent
i li vaig comentar, si puc, quan arribis a la meta et vindré a veure
i sí, sí, vam anar a veure'l
i vam dir, l'any que ve hem de ser-hi en altres.
Vam començar a comentar-ho entre els membres del club
i imagineu-se si va tenir èxit
que vam participar, vuit socis del Club Esportiu de l'Esquadra
i vam ser els segons per equip.
Estem parlant d'un club completament popular, amateur,
que, bueno, amb la bona voluntat de la gent
doncs vam aconseguir ser segons per equip.
Estem parlant d'una fita...
Sí, sí, important, sí, important.
No està a l'abast de tothom, però sí,
sí et prepares i ets conscient del que vas a fer, eh?
Parlem de més proves que s'heu participat a tu.
crec que va ser...
Vau estar, Òscar, a l'altra banda del xarque,
per entendre's, de l'Atlàntic, no?
Tineu una cursa, bueno, en diverses curses, no?
Per allà, explica'ns una mica l'experiència i com va anar.
Sí, afortunadament, una de les passions que té molta gent
i puntualment tinc jo, és el viatjar, no?
Sempre m'ha agradat i ara he pogut afegir l'esperit aquest de córrer
i observar, gràcies a les noves tecnologies,
un se pot assabentar de quines grans o petites proves organitzen.
I és per això que he pogut córrer la Marató de Buenos Aires,
la Marató de...
Aquest any, concretament, he pogut fer tres,
que és la de Mendoza, els peus del meravellós Aconcaua,
en la qual és una cursa que té tots els components,
perquè surts a 2.000 metres, és una cursa molt exigent,
però també satisfactòria.
He pogut córrer a Lima, Perú,
també a prop del famós i conegut Machu Picchu,
i ara, recentment, fa unes setmanes,
he estat a la triple frontera de Brasil, Argentina i Paraguay,
on estan les catarades d'Iguazú,
i per primer cop han realitzat una de mitja marató.
Això ha sigut, potser, l'experiència d'ubicació ha sigut la millor,
perquè, clar, l'entorn per si ja t'ha trasllada,
podries córrer gairebé i flotar més que córrer.
Va ser una meravella.
I érem només 200 corredors, casualment,
sempre podré dir que he clavat allò,
com deien els que sabem, una pica en Flandes, no?
Sí, sí, eres l'únic català, no?
N'hi havia d'altres.
Òbviament, era l'únic català,
i en moltes curses, en la samareta que portem,
que ens distingeix, perquè al darrere portem les quatre barres
i el nostre nom, Esquadra, i Catalunya.
I gràcies a això m'ha reconegut molta gent,
o s'ha adreçat, diu, vostè és català, o vostè és de Barcelona,
o vostè és espanyol, òbviament, perquè allà te diuen.
I tu clarifiques i expliques la teva procedència.
Però en aquest cop em van deixar apuntar com a Catalunya,
ni siquiera vaig tenir que passar per l'obligació
d'apuntar-me com a Espanya,
que és el que a tot arreu m'obliguen.
Aquí vas poder apuntar-me i córrer com a únic corredor català, sí.
I en el teu cas, Òscar, em aneu per anar?
Expliques-me'n, fiques alguna de les curses també que has fet així.
No, bàsicament, l'última aquesta és aquesta, l'Extrem Man,
però també tenim un altre soci, que és en Josep,
que després d'haver fet l'Extrem Man,
se'n va anar a Eslovenia a fer el doble Iron Man.
Va estar 33 hores fent el doble Iron Man
i sense res més, i pensar-s'ho,
s'ha apuntat a l'any que ve per fer el triple Iron Man.
Vull dir que tenim socis que no et coneixen límits.
De totes maneres, és curiós,
perquè la gent que millor no ho ha fet mai
i entres dins aquest món,
jo crec que el mateix cos crea una...
Addicció.
Sí, una addicció d'aquestes a fer...
Si no reptes, cada vegada els vas fent, està clar,
perquè te prepares i veus que a una l'has fet la mar de bé,
dius, anem a fer cada vegada una mica més,
i te vas animant,
i Déu-n'hi-do el que ets capaç de fer,
que potser fa 10 anys ni se't havia passat pel cap.
Jo el Manel fa un munt d'anys que el conec
i, a veure, se trobàvem allí baix als bars de l'import esportiu,
i, bueno, a veure, jo sempre he anat fent esport,
però vull dir...
I en canvi ara ell m'adona a mi 20 patades, no?
O sigui, però és això,
que vas pujant cada vegada llistó
i el que crec jo, el que més us agrada,
és que a l'entorn que teniu,
doncs, bueno, comença el que parlàvem, no?
Una mitja marató,
doncs, bueno, normalment una mitja marató,
la gent que va a córrer moltes,
fa, per dir alguna cosa que no sigui dels primers,
fa entre una hora i mitja,
una hora i tres quarts,
dues hores,
però hi ha hagut persona, com parlàvem, no?,
que ha fet dues hores i mitja,
o sigui, l'ha acabat,
i per ell ha de ser més que un arribar,
potser ha quedat més a gust,
ell, amb dues hores i mitja,
que jo, si vaig a fer-la,
i dic, eh, he fet avui una hora i tres quarts,
però, clar, la volia fer millor amb una hora i mitja, no?
A mi podíem sovint aquí,
en aquesta secció,
que hi ha molta gent,
que quan vas a les curses,
especialment les de muntanya,
a l'interior, curses de muntanya,
o també les d'asfalt,
i cada cop veus molta gent,
veus gent, a més a més,
que coincideix,
un percent l'altre,
al final és un món, no?,
i que al final, més o menys,
a nivell també de CUP esportiu,
també ho veieu, no?,
que aneu a córrer
i que més o menys les cares us van sonant, no?,
de les coses que es fan per aquí.
Sí, sí.
És una família,
perquè hi ha molts corredors,
alguns vincors,
que no participen sota l'auspici de cap club,
i que estan a totes les curses,
i que te'ls trobes,
i l'esperit de solidaritat que està impregnat,
és boníssim,
o sigui, no conec una altra activitat
en la que la gent tingui tant grau,
elevat grau de solidaritat.
Tu és un corredor,
estàs corrent,
i deus a algú que ha caigut o el que sigui,
pares,
és que et surt de tu per ajudar-lo,
si té cel, li dones aigua,
si portes una barretta energètica,
la comparteixes,
vull dir,
és un codi d'antrològic no escrit,
en el que l'ajuda dels altres corredors
és no obligada,
és que et surt de tu mateix,
surten els millors valors,
ho detectem així.
Sí, sí.
Inclús entren altres mateixos, eh?
Nosaltres també tenim per costum
un cop l'any
de fer una sortideta a l'estranger,
per fer,
i aprofitem,
fem una marató,
i passem el cap de setmana,
fem-te una mica de turisme,
i tot això també crea un brincle
entre n'altres mateixos,
que, bueno,
cada any anem a més,
cada any anem a més,
i, bueno,
hem fet unes quantes maratons europees.
veiem aquí que a París,
Lisboa,
Madrid,
Roma,
Sevilla,
l'Extrem,
Reykjavik,
la fita de l'any que ve del 2013
és anar a Reykjavik.
A Reykjavik.
On està això?
Islàndia.
Islàndia,
l'altra banda del món.
No,
per damunt de...
On el volcán,
Eiffel Ucins va fotre un estiu
en els seus fums.
Per damunt d'Anglaterra,
cap de la lliga,
i a...
A la Nova York,
hi ha un bon dia?
Jo vaig estar aquesta setmana,
tornant d'aquest vol,
vaig fer una escala
i vaig estar a Nova York.
I la llàstima és que els corredors
s'han sentit una mica decepcionats
i enganyats.
Llavors,
tots els que vaig conversar,
jo anava a córrer,
òbviament,
perquè no estava ni siquiera notat
per la dificultat que hi té,
però perquè els van fer anar
el dimarts,
quan la tempesta aquesta a Sant Di
estava en plena apogeo,
ells van preguntar,
l'alcalde es va comprometre
que sí, que sí,
i després tots els medis,
factors polítics,
van obligar a s'ho,
però ho van fer el divendres,
en la qual se sentien decepcionats
i enganyats,
perquè si els haguessin dit
des d'un principi...
A part que no s'han tornat
i ens deia que, clar,
que ara no saben...
És que no saben què faran,
perquè són 43.000 o 45.000 persones,
no tenen ni idea de què faran.
No, no, els americans,
perdoneu,
els americans són molt...
L'any passat va haver a Nova York,
coincidint en el 11è aniversari
de les Torres Gemelas,
de la caiguda,
va ser l'any passat,
i nosaltres,
un petit grup de l'esquadra
va anar en representació,
perquè ens venia d'ugust
i perquè, a més a més,
hi havia una mitja marató.
I un cop allí,
els huracans van tornar a aparèixer,
hi havia l'huracan Irene.
Llavors, també ens va passar
exactament el mateix.
Ens van dir que no es feia la cursa,
però no es van encomanar ningú,
ni es van dir res,
ni van fer cap cosa alternativa,
ni es van manifestar.
Vull dir que ells,
quan davant d'una actitud climatològica
que impedeixi fer alguna cosa,
no es casen amb ningú,
simplement no tenen
cap mena d'atenció cap al corredor.
En aquest aspecte,
puissegen una mica.
Clar, a més,
s'han de veure,
per exemple,
ara parlant d'aquesta última,
la mitja...
O sigui,
la marató de Nova York,
també he parlat amb gent
que hi ha anat,
perquè, clar,
me diuen,
parla per la ràdio,
d'això, de tal.
Se van juntar,
doncs,
no t'exagero,
potser,
no sé si...
No,
Central Park.
Central Park.
Van fer una carrera solidària.
Perfecte,
van fer la carrera entre tots,
o sigui,
va sortir de tots.
O sigui,
que això,
a vegades,
els organitzadors
que organitzem històries
han d'agafar
una miqueta
els detalls aquests
que, bueno,
que no cal,
no cal a vegada
matxacar tant el personal
que quasi ja els hi surt d'ells,
no?
És que la diferència
d'una bona organització
o una mala organització
és l'atenció
al corredor popular.
Sí, sí.
És que,
de fet,
són els que t'omplen tot,
perquè, bueno,
els primers que guanyaran
és que venen cobrant,
a més.
O sigui,
venen invitats,
no?
I nosaltres,
quan anem a alguna cursa,
l'invitat,
se l'hem de pagar
amb tota la invitació,
no?
Doncs,
bé,
és una de les coses que...
Correu la marató
de Tarragona,
al gener?
Sí?
Ja hi estem apuntats.
La mitja també o no?
També.
De fet,
a la mitja de Tarragona
em fa l'efecte
que ara rondem
els 30 socis,
que més o menys
estem apuntats
per la mitja,
i per la marató
de Tarragona
també en serem
uns 15,
aproximadament,
a dia d'avui,
d'aquí a allà,
encara falten
moltes curses
entre mig.
Sí,
no,
a més,
és que ells
ja van fent
aquesta cursa,
m'ha preparat l'altra,
i aquest altre...
Què passa que diuen
que per una marató
que has d'anar descansat,
no?
Una setmana abans
has de fer parada,
no?
Sí,
la metodologia dels entrenos
és molt variada.
L'Òscar,
que és un metòdic,
i les maratons,
sí,
és una persona
que te pots deixar
aconsellar,
perquè es planifica
molt bé les curses,
i altres són més
autodidactes,
que estaria jo,
jo en treno una mica,
jo si l'encerto
l'endevino.
Afortunadament,
m'ha patit cap lesió,
per la qual cosa
seguiré el meu ritme
d'entrenament,
però sempre seguint
els sàvis consells
de l'Òscar.
De fet...
I alguns diuen
que l'última setmana,
que és una setmana
de nervis,
llavors,
clar,
tens moltes ganes
de sortir i córrer,
però no és convenient,
i si més no,
sortir,
estirar i escalfar
una mica,
però el 40%
del ritme
que portaràs
aquell domenatge.
Però si descanses
tota la setmana
seria el més satisfactori.
Pots fer algun esport
complementari,
també.
De fet,
els professionals,
o sigui,
tant fan de maratons
els atletes
que nosaltres
entenem com atletes
d'elit,
que en fan
4 a l'any,
és que no se'n poden
fer massa més,
perquè això no rendeixes.
És un esforç
que li demanes
al cos
per sobre
del límit.
Sí, sí,
que a més
s'apaga
un mes després,
o sigui,
si no estàs acostumat
a fer-ne molt,
de dir,
bueno,
no me'n vull anar
d'aquest món
sense fer una,
això ho dic
per tota la gent,
sense fer una marató,
si no la prepares,
t'aniràs
d'aquest món
sense fer-ne cap més,
perquè
li agafes tal mania
perquè
ho paga,
el cos,
és que...
El mur.
Però a tot, eh?
Quins punts té la marató?
Quins punts té
una cursa,
una marató?
Allò,
hi ha moments de baixada,
no?
Que diuen que
el moment que de causa
ha picat.
Per almenys 30 quilòmetres.
Hi ha un punt,
que hi ha un punt
que està denominat,
es diu el mur.
El mur perquè simbolitza
allò,
com si vas caminant
i te trobessis un mur
i et xoquessis.
I per ser corredor
has d'haver-te'l trobat al mur.
Inclús en curses de 21
assisteix al mur,
en el quilòmetre 16,
17, 18,
i en la marató
està al llindar dels 30.
Pot ser el 31,
pot ser el 34,
pot ser el 38.
I realment
tot el que succeeix
a partir del mur
fins que acabes
és un calvari.
però és que
arribes a veure
fins i tot et dragons
per les parets,
no?
I arribes a autoflagelar-te,
insultar-te,
per què fas allí
i qui t'ha demanat a tu
posar-te en aquesta cerimònia.
Són distàncies
que no acostumes a entrenar.
Acostumes a entrenar
una hora i mitja,
un parell d'hores
i clar,
quan portes 30 quilòmetres
el cos no està acostumat.
Ja fa molta estona
que està corrent de més
del que tu fas als entrenos.
Aleshores el teu cos
te diu
para't,
para't
perquè no vas més enllà.
Però clar,
encara te falten
12 quilòmetres
per acabar,
és una hora
per acabar la marató.
I clar,
psicològicament
és un moment crític.
Un cop superes
aquests 30-35,
ja veus el 38
i ja dius
te falten 3-4 quilòmetres,
aleshores psicològicament
te dona el subidon
i llavors acabes.
Però aquesta franja
és dura,
és dura.
És que clar,
no és el dir
quan estàs al quilòmetre 35
per dir alguna cosa,
si només
me queda 5 quilòmetres
i escats,
o 4 quilòmetres i escats,
no és el que et queda,
és tot el que has fet ja,
ja em portes 35 a l'amunt,
és com a la muntanya,
que el que no entén la muntanya
no pot entendre
com una persona
que fa l'averes
que es queda
a 150 metres del cim
i no l'ha fet.
Per què?
Perquè no són aquests 100 metres,
sinó torna a baixar
que segur que t'agafarà de tot
i t'hauran d'enterrar allà dalt.
a veure,
no és tan a lo bèstia,
no?,
perquè les curses,
les maratons,
mitges maratons,
doncs bueno,
cadascú posa el seu nivell,
però el cos segur
que te'l posa el nivell.
Com enganyeu el coco?
Perquè clar,
has d'enganyar el coco,
no?
quan arriba el mur,
si no enganyes el coco,
te'l fots contra el mur,
no?
És a dir,
com què hi feu?
Són partitius dels gels,
hi ha gels,
hi ha diferents coses,
no?,
per estimular-te una mica,
no?
Sí,
hi ha productes que ajuden
a superar això,
les curses ben organitzades
ja proveixen d'això,
de gels d'aquestos
que t'animen,
però l'exercici mental
és autopersonal,
cada persona
s'abadeix,
pots estar corrent,
està en aquella ciutat,
està en aquell grup
i la teva ment
està traslladada,
gent que es refugia
en la seva família,
altres en la seva xicota,
altres en un viatge,
algú que et proveixi,
òbviament,
un plaer superior
al lloc que estàs passant per allà,
que és un calvari,
però un calvari
no es pot relatar
el que és allò
fins que un no ho experimenta
i ho recomano a tothom.
L'Òscar se'n va a Iguazú,
quan estàs,
no?
L'Òscar a la Marató de Tarragona
estarà a Iguazú,
pensant en els cataractes.
Iguazú o qualsevol ciutat
que et produeixi goig,
òbviament.
Ara potser quan marxem
et trucaran els professionals
que preparen les curses,
no se'ls feu a casa això,
estem parlant de curses populars,
no curses populars,
sinó gent popular,
que anem a córrer
i no portem 20 anys darrere
preparant curses ni res,
sinó simplement que ens agrada
tot aquest món, no?
No volem alliçonar ningú.
Prefereu l'asfalt
o la muntanya en cursa?
Jo crec que arribes
un moment que canvies.
Jo, per exemple,
ja he canviat d'asfalt a muntanya.
Prefereixo ara a muntanya
i manifesto un fart
de fer curses d'asfalt, no?
Jo crec que la muntanya
té un pla més,
és molt més bonic.
El paisatge que té la muntanya
no el té l'asfalt.
Però en la muntanya
també el cor,
en secta puja,
en secta baixa,
amb un asfalt
és sempre monòton,
has de mantenir un ritme.
Són coses
completament diferents, no?
Sí, jo crec que
afegeix també,
per exemple,
que a tots ens agrada
que ens robin la gent, no?
O sigui,
a l'asfalt,
la cursa, per exemple,
la mitja marató
de aquí a Tarragona,
s'espera molta gent
mirant,
la família,
tot això.
Clar,
quan fas una de muntanya
no són puestos assequibles
amb el cotxe
perquè puguin
estar tota la cursa
donant ànims, no?
I tu t'hi la trobes, no?
Jo potser
és l'únic
que canvio, no?
Això depèn del lloc.
Sí.
Perquè jo
vaig fer la primera
mitja de Tarragona
i realment
no vam aprofitar
la Tarragona
que tenim
i tots coneixem,
una ciutat preciosa
i que corriem
per un polígon
i llocs que dius
quin sentit té això,
però si aprofites
i corres per la Rambla,
corres pel passeig marítim,
corres pel balcó,
sempre hi ha
per fer l'asfalt.
Si portes un polígon,
òbviament,
no et diré
a què em portes un polígon.
Ha anat canviant molt
perquè jo també
les primeres
de Tarragona
també les he fet
i ara no tenen res a veure
amb ara, no?
Avui hem conegut
la Copa Esportiu
de l'Esquadra.
Pep, gràcies
per acompanyar-nos
un divendres més.
demanem escalada,
recorda-ho, eh?
Sí, demanem escalada.
Òscar Comas
a Manel Marçal
de la Copa Esportiu
de l'Esquadra.
Gràcies per acompanyar-nos
també i, en fi,
per moltes curses, eh?
Això,
molta salut.
Això anava a dir
que els nostres oients
sàpiguen
que només és èlit, eh?
Que tenim aquí a Tarragona
una quantitat de gent
molt bona.
I engracar-vos, eh?
Participar a les curses.
Gràcies, fins ara.