Com cada divendres a la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'aventura de la vida, com sempre,
amb aquests nens i nenes de diverses escoles de la ciutat,
per parlar de tots aquells temes que han parlat a classe.
Ara us presentarem, avui parlen de...
Ara us explicarem de què parlen,
perquè crec que la Sèvia ens ho explicarà.
Sèvia, bon dia.
Bon dia.
Nosaltres hem fet murals de l'alimentació.
També hem parlat de la piràmidi alimentària
i enviem un petó als nostres pares i, sobretot, als nostres companys.
Moltíssimes gràcies.
Hem escoltat contes a la ràdio
i hem fet una dieta alimentària gràcies a l'aventura de la vida.
I nosaltres, la Sèvia de Tarragona, tenim una ONG
que es dedica a promocionar i a desenvolupar projectes
per a aquells que, de veritat, ho necessiten.
Països pobres del tercer món.
Molt bé.
Per tant, veniu de la Sèvia, eh?
Alumnes de cinquè A de la Sèvia de Tarragona,
que avui ens visiten a l'aventura de la vida.
Ja sabeu aquest espai fet en col·laboració
amb les conselleries de Salut i Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb la Fundació Catalana de l'Esplai.
La Sèvia que la salutaven, però també ha vingut el Kevin, la Núria,
el Juan, la Carla, el Javi, el César, l'Arnau, el Pascal, el Jesús i el Joan.
Nois, bon dia. Hola a tothom.
Bon dia.
Com esteu? Bé?
Sí.
Perfectament.
Perfectament. La Sèvia molt bé, ha començat ja amb carrerilla.
Com sabeu, a més a més, tracten molts temes a la classe
i ho fan, a més a més, amb material didàctic de l'aventura de la vida,
amb contes, amb àlbums de cromos...
Vaja, comencem amb un conte, ja ho ha dit la Sèvia bé,
hem parlat de l'alimentació, de la piràmide alimentària,
de la dieta, del menjar, de tot plegat.
Ens ho resumeix un mica aquest conte, que també ens ajudarà per començar a xerrar.
Una mica de tot.
Hola, sóc el Sergi.
I us explicaré una història.
A la una, a les dues i a les tres.
Ja!
Diu l'aventura de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm, que bo!
Mmm, quin olor que fa.
Però primer els convidats.
Sergi, dóna'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell.
Arròs verd, amanida de bròquil i el vergín i esparcides.
La mort!
Que passa res, Sergi?
No, tieta. Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis. Si no vols menjar, no mengis.
Ah, havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les quatre de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt
i me les vaig crospir en un tres i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu, que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic,
una mica més jo em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta, no és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Perquè diu mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos per un tall de carn amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menja és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni amb pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i patates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor, les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho, només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor.
És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta
i no em va passar res.
Tenen tan mala fam a les pobres que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot és un conte per xerrada en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Doncs ja ho heu sentit, eh?
Una mica de tot aquest conte en el personatge.
Vaja, no li acabaven d'agradar les verdures i al final li acaba agradant.
A veure, començarem.
A quants de vosaltres vi ha passat això?
A quants?
A veure, quants aixecen la mà?
Ui, tots.
Ah, menja el César.
A tu no, César?
No.
A tu t'agraden les verdures?
No.
Ah, doncs no.
O sigui, a tu directament no ho has tastat ja i ja no t'agrada massa això.
No, i a vosaltres el que us ha passat és que no us agrada massa
i ho heu tastat i us ha acabat agradant.
Joan, explica'm-ho això.
A mi al revés, perquè de petit em agradaven les gambes
i ara de gran no m'agraden.
Les gambes no t'agraden ara, veus?
I a algú més vi ha passat això
que no m'hi ha agradat massa les verdures
o perquè directament deien
no, no, jo és que ni les vull tastar.
Sàvia, explica'm-ho.
Jo crec que m'agrada des del principi
perquè la meva mare mai m'ha dit que no m'agradaven.
M'agrada quasi tot, però...
Clar, per tant, ja com que des del primer dia ja les has tastat
ja t'agraden les verdures.
Molt bé.
Digues, quan?
Doncs a mi de petit no m'agradaven
però ara de gran una mica sí, també.
Ara una miqueta ja sí, eh?
I la Núria?
A mi de petita moltes no m'agradaven
i ara em comencen a agradar més.
Sí, no?
I per què creieu que no ens agraden les verdures
o diem que les verdures no les volem tastar?
Per què ens passa això?
Digues, Kevin.
Per què porten tants greixos com les altres menjars?
Clar, i potser sembla que siguin més bons que la verdura, no?
No?
I que algú més té alguna explicació
per això que no ens agradi massa d'entrada
que no ens agradi la verdura, Jesús?
Perquè creu que estarà dolenta
però està més bona que algunes canss.
Molt bé.
Molt bé.
A vegades passa, no?
Digues, Sèlvia.
Que jo tinc una germana
que no li agraden molt les verdures
però que es fixa per l'aspecte.
Si una cosa no li agrada
es fixa per l'aspecte.
Però jo li dic prova-ho
i després el prova i li agrada.
Molt bé.
Perquè això segur que us ha passat a molts també.
Digues, quan?
Jo crec que a la gent no li agrada
perquè, com ha dit el conte, té mala fama.
Té mala fama, no?
Té mala fama guanyada
i llavors ens costa de tastar-la, no?
I sobretot per això que deia la Sèlvia
perquè a vegades per l'aspecte
hi ha coses que ja directament
si no ens entren pels ulls
ja no ens ho mengem.
Doncs no, s'ha de tastar
perquè si no, no sabem si ens agradarà
o no ens agradarà, no?
Algú altre que li passi això
que mengi molt pels ulls
que a vegades li costi...
Sí, Núria?
A tu et passa?
Sí.
Sí?
Què és alguna cosa que t'entri pels ulls
i ja diguis
això ja no el vull tastar?
Algunes verdures
com els espinacs i això.
Els espinacs no massa, eh?
I el Kevin?
A mi em passava
els pastitjos de cabell d'Àngel.
Ah?
Per la vista no t'entraven.
I ara t'agraden?
Sí.
Perquè ho vas tastar i te van agradar.
Molt bé.
Digues.
Carla.
No tenies la matxacada?
Perdona.
Arnau.
A mi tampoc m'agraden els espinacs
i tot això.
Les verdures i...
No t'agraden?
O no t'agradaven?
Ara m'agraden una mica més.
Una miqueta més, no?
I el Joan què diu?
A mi em van donar una pasta
i jo pensava que era de carn
i era d'espinacs
i em va agradar.
Ah.
Això també és una tàctica
que segur que utilitzen moltes mames.
No, no.
Això no porta verdura.
Això no porta espinacs.
I us agrada molt
i llavors l'acaba dient
però sí que em portava.
Per tant, són tàctiques
imagino per fer-ho.
Digues, Núria.
A mi això m'ho fan els meus pares
que em fan canelons de bolets
i em diuen que són de carn
i al final m'acaben agradant.
Ah.
Veus?
A vegades passa, no?
Com que és això
que a vegades mengem molt per la vista
i quan ens ho diuen després
em diuen
que ens ha agradat
sí que era bo.
Són tàctiques
per començar a menjar molts aliments.
Tot això ho he parlat a classe
i ara ho anirem detallant
però a més a més
heu fet murals
i heu fet cartells
per parlar una mica
de tota l'alimentació.
Qui m'ho explica una mica
què és el que heu fet
a les classes?
Per exemple, Javi.
Ens hem dividit
amb uns quants grups
i hem fet els murals
amb fotos
i totes aquestes coses
i després
quan els hem acabat
els hem penjat al passadís.
Digue, Sèvia.
Jo crec que
amb fer els murals
hem après
que els menjars
es tenen que
es tenen que menjar més
de lo que
per exemple
els greixos
no es tenen que menjar tant
com el pa.
Per tant,
està tot una mica equilibrat, no?
El que porta més greixos
doncs no menjar-ne tant
o el que és més saludable
doncs menjar-ne més.
Digues, Javi.
Que a la piràmide alimentícia
per exemple
el que hi ha
baix de tot
hem de menjar-ho més
i cada vegada
que l'hem pujant
hem de menjar-ho menys.
Hem de racionar més, no?
Digues, Arnau.
Era el que havia dit el Xavi.
O de la piràmide, eh?
Sí, però
també
hem de menjar
més coses
del que està baix
però també
el que està al mig
o sigui
no sempre
hem de variar el menjar.
Clar, clar, s'ha de variar
no és menjar
sempre a bo de baix
o sempre a bo de dalt
i per aquests
que ens escoltin
i no sàpiguen
què és això
de la piràmide alimentària
i una mica
què és el que tingui
i quines són els passos.
Juan, per exemple.
la piràmide alimentària
és una piràmide
que té
uns sis blocs, crec
i en cadascun
hi ha un tipus d'aliments
de dalt del tot
són els greixos
que és el que
s'ha de menjar menys
i cada vegada
que puja
un esglaó
sí, un esglaó
s'ha de menjar
menys l'aliment
que hi surt.
Molt bé
i quins són aquests aliments?
A veure
per exemple
Kevin
quins són aquests?
Acosta't al mig
al final no ens sentim.
Per exemple
hi ha un tipus d'aliments
que són els constructors
o plàstic
que són les proteïnes
que renoven els teixits corporals
i ens ajuden a créixer.
Molt bé
per exemple
digues Joan.
Crec que abans de tot
el que s'ha de fer més
és l'aigua
després fruites i verdures
el peix
la carn
i després els dolços
que és el que
has de menjar menys.
Molt bé
els dolços
és el que s'ha de vigilar més
a l'hora de menjar-ho
digues Cèlvia.
El que ha dit el meu company
Joan
és que l'aigua
s'ha de beure molt
perquè si no beus molt aigua
el que passa és que
les teves vitamines
es baixen
perquè com
si no beus aigua
tu et mors
perquè sense aigua
el teu cos no pot
fer-les.
Perquè entre altres coses
perquè clar
el nostre cos està fet
en un tant per cent
molt alt d'aigua
i per tant hem de beure
molta aigua.
Digues Carla.
Que també hi ha
un grup d'aliments
que es diuen energètics
que són aquells
que et donen energia
i que porten proteïnes
i
com per exemple
la carn
la clara de l'ou
els peixos.
Aquests quins són?
aquests?
Els energètics.
Els energètics.
Crec que potser
ens hem confós
amb això, no?
Sí.
No.
Això és el que posa aquí.
Bé,
després ho acabarem
d'aclarir això.
Digues,
Jesús.
Que
hem de beure
més aigua
perquè el 70%
del 70% de la nostra cosa
és d'aigua.
molt bé.
Ara hem dit el 80% que dèiem abans.
Molt bé.
Digues, Núria.
També és molt important
menjar el que hi ha
sota de la pirma
a la mida,
com per exemple
els cereals
i els llagums.
Per exemple,
això és important, no?
I el peix
que dèiem abans
amb el Joan,
digues,
que per exemple,
si mengem patates freixides
no hem de menjar-lo molt
perquè
les freixim amb oli
i l'oli
té
engreixa.
Molt bé.
Molt bé.
Per tant,
és aquells aliments
que s'ha de racionar una miqueta
i no menjar-ne cada dia
patates freixides.
Digues,
quan?
Una cosa que també
hem de menjar al dia
serien 5 peses de fruita.
Molt bé.
I això què?
Com ho porteu,
això de menjar fruita?
Bé,
una mica així.
Una mica així.
I la sèvia menja fruita o què?
Sí,
però hi ha fruites
que no...
Segons la persona
no pot menjar
perquè si li ve al·lèrgia
o aquestes coses.
Això s'ha de controlar, no?
Però, per exemple,
hi ha alguna fruita
que no us agradi gens?
Joan,
a tu hi ha alguna fruita
que no t'agradi gens o què?
El plàtan.
El plàtan no t'agrada, no?
I a la Carla,
quina nòvia agrada?
La taronja.
No t'agrada la taronja?
I el suc de taronja?
No.
Tampoc?
I a la sèvia?
El kiwi.
El kiwi.
I a l'Arnau?
El kiwi i el plàtan.
Aquests no us agraden, eh?
I a el Jesús?
El kiwi.
El kiwi.
Per què no us agrada el kiwi?
Perquè pica.
Per què, sèvia?
Sí, perquè a mi, no sé,
un dia vaig començar a menjar-lo
perquè pensava que m'agradava
i em va començar a picar
tota la llengua
i la meva mare em va dir
que tenia al·lèrgia.
Sí?
Llavors tens al·lèrgia el kiwi?
No ho sé,
és que encara no ho heu provat.
No ho heu acabat de descobrir encara?
No.
Per si de cas,
no em menges, doncs.
Digues, Joan.
Que també cada dia
tenim que menjar
molta verdura i fruita
fresca
per tenir fibra.
Molt bé, molt bé.
Què més?
Javi.
Que hi ha algunes peces de fruita
que tenen
moltes vitamines
i les hem de menjar
per tenir
el nostre cos.
Molt bé.
Per exemple,
la taronja que deia la Carme
té vitamina C, no?
Per exemple.
Kevin, digues.
Com ha dit el meu company Juan,
que hem de menjar
cinc peces de fruita
i verdura al dia.
Tres de verdura
i dos de fruita.
I això ho fem o no?
Això ho fem o no?
No, potser no, no?
Alguns.
O algun dia potser ho fem
però potser l'altre dia no, no?
Digues, Sèvia.
El que es diu
comí de besura
no hem de menjar molt
perquè en Greixa
hi ha de més
perquè hi ha nens
del tercer món
que són
aquells que necessiten menjar
i no tenen menjar.
Nosaltres tirem un munt
de menjar
al contenidor
quan els
ho aprofitarien.
Molt bé.
O sigui, que és una mica injust.
Ara en parlarem d'això també.
Digues, Juan.
Sobre el que ha dit abans
la Cèlia
que al kiwi
li picava la llengua
potser sí que té al·lèrgia
però també
el kiwi
només et pica
quan
mossegues
les
les pilotetes
aquestes negres.
Sí, no?
El kiwi ja té
aquesta característica
que pica una miqueta
quan t'ho menges, no?
Digues, Arnau.
Que hi ha gent
que allà ensa menjar
i quan als païs de l'Àfrica
no tenen menjar
molt bé
i es moren.
Això ho feu a vegades?
Passa a vegades
que no ens acabem
el plat i s'acaba
a la brossa?
Sí, no?
A vegades passa.
Joan, passa o no?
Sí, però la meva mare
ho guarda un tàper
per un altre dia.
Molt bé.
Però si no tu acabes
ho guarda un tàper,
per exemple, no?
Digues, Kevin.
Però a vegades
l'accés
té la mama
perquè si ens posa
un plat
que no s'ho menja
ni ella
llavors...
No, si vols dir
que a vegades
és teva culpa de mare
que et posa un plat
massa gran?
No, és que a vegades
vaig a menjar
a casa l'àvia
com per exemple
ahir
i em va posar
un plat
totes no m'acarnons.
Que no t'ho vas poder acabar.
Digues, sèvia.
Que jo
quan vaig a casa
de la meva àvia
que no és...
que com estava molt lluny
no tinc...
Doncs quan vaig
ella diu
si no m'ho menjo tot
els pobres de l'Àfrica
no ho tindran graniment
i m'ho diu
menja tu com sigui
però tu tens que menjar.
T'ho has de menjar tot, no?
César.
Que com el Kevin
que a mi
la meva àvia
no?
Que a mi
em posa, no?
I quan m'ho acabo
diu
venga, menja
més, menja més
i em posa més.
Et fa repetir
a més a més.
Això les àvies ja ho fan
perquè veuen
que estiguem ben macos
i ben cuidats
i ben alimentats.
Les àvies ja ho fan això.
Javi.
Que per exemple
al nord d'Europa
i als Estats Units
fan menjar brossa
i cada vegada
a Espanya
es van fer més.
Ara en parlarem d'això.
Carles, digues.
Que quan a mi
la meva àvia
em posa un plat
i no tinc gana
li dic
no vull més
i diu
l'última, l'última
i sempre m'he d'acabar
menjant.
I te l'acabes menjant tot, no?
Sí.
Home, com ho has de dir
que no, la teva àvia?
No li podem dir
que no, les àvies.
Arnau.
A mi em passa el mateix
que el Kevin.
Em fiquen uns plats gegants.
De bacarrons gegants, eh?
Sí.
Digues, Joan.
Els làptics, com la llet,
el formatge
ens ajuden a créixer.
Molt bé.
Per exemple, no?
Això també és important
beure llet,
sobretot a l'esmorzar
amb els cereals
que dèiem abans,
amb fruita,
digues Kevin.
Però per un accés
de menjar
podem tindre
problemes cardiovasculars,
és a dir,
una acumulació
de greixos
en les artèries.
Molt bé.
Parem un moment aquí.
Ara continuem.
Parem un moment aquí
que a més ara
ho apuntava el Javi, no?
Menjava brossa aquest,
el fast food
que viuen a Anglaterra
o als Estats Units,
aquest menjar ràpid
que pot provocar això,
malalties, no?
Moltes vegades,
què ens pot passar
si mengem en excés
aquests aliments
que potser no són tan bons
per la salut?
A veure,
qui ho explica?
El Jesús?
No?
Doncs el...
I el Pascal o el Bardau, no?
Vinga, Javi, a veure.
Per exemple,
si mengem moltes...
moltes...
molt menjar brossa,
els fiquem gordos
i al menjar
es queda la panxa
i això es diu mitjolines.
Seria una bona definició.
Molt bé.
Digues, Juan.
Les...
Acosta't, acosta't.
Així, molt bé.
Les malalties
que patim
quan ens fiquem
una mica
amb mitjolines
són el sobrepès
i l'obesitat.
Molt bé,
que a més a més
això pot ser
una malaltia
molt perillosa, eh?
Sèvia.
Si tenim obesitat
el que tenim que fer
és fer molt
l'exercici físic.
És anar a córrer,
fer...
anar...
a fer coses
que facin
que no tinguis l'obesitat.
Molt bé.
No fer una vida sedentària
de sentar-se al sofà
tot el dia
sinó de fer activitat, eh?
Anar a córrer
o fer algun esport
o el que sigui, no?
Sí.
Digues, Arnau.
Que hi ha gent
que creu
que està obesa
i llavors
menja poc
però
està molt
està molt
flaca.
Molt prima, no?
Molt prima.
Clar, això també
és una alta malaltia, no?
Algú la coneix
aquesta malaltia?
Digues, Carla,
com es diu?
Anorèxia.
Molt bé,
l'anorèxia, eh?
De noies
doncs que això
es beuen molt grasses
no mengen
i clar, això
és una malaltia, eh?
Digues, César.
Que
també
no?
Que
quan
menges molt, no?
Que també
si
engordes
i també
se t'acumula
el colesterol.
Molt bé,
això també pot ser
un derivat
d'això, no?
De la malaltia.
Digues, Joan.
El formatge
que està molt dur
té molta grassa
també.
Ah, per tant
també s'ha d'acabar.
Evidentment
tots els extrems
són doents.
No podem menjar
molt d'una cosa
perquè és doent
o molt poc d'una altra
perquè també és doent.
Per tant,
tot ha de tenir
un equilibri, eh?
Ha d'estar tot racionalitzat.
Digues, Kevin.
També hi ha
dos tipus
d'obesitat.
l'obesitat androïda
que és la que tenen
els homes
i l'obesitat ginecoïda
que les tenen
les dones.
Molt bé.
Digues, Sàvia.
Que també
agafem
l'enfermetat
anèmia
quan
tenim falta
de ferro
i sobretot
del rectisme
que és
per falta
de vitamina D
que són
quan els ossos
els tens
molt tucsits.
Molt bé,
molt bé.
Digues, Carla.
que l'altre dia
va sortir
a la televisió
que el 6%
de nens
petits
tenen
obesitat.
Tenien
obesitat
mòrbida.
De fet,
va sortir
una notícia
que fins i tot
en un hospital
de Barcelona
estan
d'una terme
operacions
d'aquest tipus
molt
controlades
pels metges
evidentment,
però de nens
petits
que tenen
aquesta malaltia
i que pot ser
molt perjudicial
a la llarga.
Digues, Juan.
Sobre el que hem dit
abans de menjar
de tot,
a part que els greixos
encara
diem
que no hem de menjar
molt,
però també hem de menjar
perquè els greixos
ens aporten
bastants energies,
encara que
si no les gastem
totes
acabem tenint
mitjelines.
Clar, correcte.
Molt bé, és el que dèiem abans,
que s'ha d'equilibrar una miqueta.
A veure,
xocolata, per exemple,
aquí no li agrada
la xocolata,
a tothom ens agrada,
però no podem estar
tot el dia
menjant xocolata,
no?
En podem menjar
una miqueta
o no,
però ho hem d'equilibrar.
Digues, Jali.
Hi ha una infermetat
que és
quan no menges
molta vitamina A,
que es diu
segona noturna,
que és
alguna persona
que per la nit
no veu.
Digues, Sèvia.
I també
que el menjar
és molt bo
per la salut,
però no hem de menjar
molt perquè
també pot portar
coses dolentes
per la salut.
Clar, per tant,
és això, no?
Ho hem de racionalitzar
tot una miqueta.
Digues, Jesús.
Que l'oli
no hem de menjar
molt perquè
tot és grasa.
Per tant,
també s'ha de vigilar,
no?
Hi ha un
que és
l'oli d'oliva,
amb extra,
que no té
tanta grasa.
Que és més natural,
potser, aquest, no?
Digues, César.
que ara,
en l'antena 3
han posat
com un programa,
no?,
que es diu
l'estiron,
que és
per l'obesitat infantil.
Molt bé, no?
Per vigilar
i per prevenir
aquesta cosa.
Molt bé.
Digues, Arnal.
Ah, no és molt bé.
No, se t'ha oblidat,
no pateixis.
Després ja hi tornem.
Kevin.
Que també hi ha
una enfermedad
que s'anomena
diabetes tipus 2,
melitus,
que es produeix
perquè es mengen
més aliments energètics
i pot provocar
obesitat,
resistència a la insulina.
Clar,
per tant,
això també s'ha de vigilar,
no?
Digues, Sàvia.
Que també hi ha
com una mena de peix
que es diu panga,
que està molt contaminat
i jo crec
que no tindrien
que menjar molt
perquè si no
es contaminem
a nosaltres mateixos.
Està contaminat
aquest peix?
Sí.
Digues, Carba.
Que n'hi ha
una altra enfermedad
que quasi tothom la té
que són les càries
que es produeixen
per menjar
molts degreixos.
I molts d'ossos?
Sí.
Sobretot, no?
I què hem de fer
per prevenir-ho?
Doncs menjar-nos menys.
Però a banda d'això,
què hem de fer?
Netejar-nos les dents.
Rentar-nos les dents,
molt bé.
Això ho vam parlar
l'altre dia
amb els vostres companys.
I ho feu,
això de rentar-nos les dents
després de cada àpat?
Sí?
Sí.
Sí?
Sí, molt bé.
Així m'agrada.
Kevin?
També per no
tindre obesitat
hem de tindre
una dieta rica
i equilibrada
complementada
amb exercici físic.
d'això de la dieta.
Digues, Javi.
Com ha dit el Kevin,
hem de fer
una dieta equilibrada
que és menjar de tot
amb les proporcions adequades.
Molt bé.
I Joan?
El més important de la fruita,
com la poma,
és la pell
que envolta la poma.
Molt bé,
que a vegades,
si ens rentem bé la poma,
ens podem menjar la pell
i està boníssim.
Si parlem d'això,
de la dieta,
quina creieu
que és vosaltres
la dieta més adequada
o el menjar més adequat
o quin feu vosaltres
i quines coses creieu
que podríeu millorar
del que vosaltres
mateixos mengeu?
Kevin, per exemple.
Una dieta molt famosa
d'aquí de Tarragona
és la dieta mediterrània.
Molt bé,
que a més a més
està declarada
Patrimoni Immaterial
de la Humanitat,
com els castells,
imagineu-vos.
I què és la dieta mediterrània?
És una dieta complementada
amb fruita
que hi ha
aquí a prop del Mediterrani.
Molt bé,
fruites i tot
de productes
que estan a la nostra zona.
Digues ja bé.
Com ha dit el Kevin,
la dieta mediterrània
és on els llocs
que estan
al mar mediterrani
i cada vegada
es fa més.
Molt bé.
I escolteu-me,
vosaltres,
ara ho anirem parlant
un per un,
això, eh?
Quines coses creieu vosaltres
que no mengeu,
que no us acaben d'agradar
i que ho hauríeu de fer
per tenir una dieta
encara més sana,
més equilibrada
i millor per a la vostra salut?
Vinga, Núria,
per exemple.
Alguns tipus de peix
que a mi no m'agraden
o algunes verdures.
Clar, per tant,
et faltaria incloure això,
algun peix,
alguna verdura més
per tenir una dieta
encara més sana, eh?
La sèlvia, què?
Alguns tipus de peix...
Per exemple,
quin peix no t'agrada gens?
O a la Núria,
quin peix no us agrada gens?
El bacallà.
El bacallà no t'agrada gens, eh?
La sardina.
La sardina no t'agrada.
Però podeu menjar lluç,
per exemple.
A mi a tots m'encanta
perquè com no té
moltes respostes...
Clar, això us agrada, no?
Digues, Juan.
Com ha dit la meva amiga,
la Núria,
doncs a mi
també em faria falta
menjar una mica més
de peix i de verdures.
Sí, i quines noves verdures
a tu no t'agraden gens?
O no les menges
perquè potser no les has tastat?
No, no, no, sí que les menges,
però la coliflor, per exemple.
La menja així una mica desgana, eh?
I la Carla,
alguna cosa que li fauti
o què?
Que no t'agradi massa
i que això ho hauria de menjar més?
Les verdures
i el peix
i aquestes coses
no m'agraden.
No t'agraden massa, eh?
Però no t'agraden
i no em menja, però n'hauries de menjar una miqueta, potser o no?
Hauràs de fer l'esforç, no?
Sí, però...
De tancar els ulls
i menjar-ho.
Però el peix
sí que me'l menjo
perquè com que el meu pare
és pescador
i això
me'l fa menjar.
Home, clar,
és que si el teu pare
és pescador
i no menges peix
me'l menjai.
I el Javi, què?
Que a mi
tampoc m'agraden massa
les verdures
i el peix.
I el César?
A mi no m'agraden gens
ni les verdures
ni el peix.
I em menges
però o no?
No.
Ah, doncs què hem de fer?
Menjar-ho.
Ah, molt bé.
Així m'agrada.
Doncs a veure si ho apliquem.
Arnau.
A mi, un dels pocs peixos
que m'agraden
és el llenguado.
El llenguado.
Home, està bo el llenguado, no?
Sí.
I el Pascual?
Doncs a mi
no m'agraden molt les verdures
però el peix
sí que m'agrada molt.
El peix t'agrada, eh?
Per tant,
es pot menjar
més peix
o una miqueta de verdura
però vaja,
i el Jesús, què?
A mi no m'agraden molt
les verdures
però m'obliguen
i depèn quines
m'agraden molt.
Ah, veus?
Quina, per exemple,
t'agrada molt de verdura?
La colifró.
La colifró t'agrada molt?
Molt bé.
I el Joan?
A mi m'agraden totes les verdures
menys les bledes.
Les bledes no.
No, aquestes no.
Veus, ja hem fet...
Ah, i ens falta el Kevin.
A mi el problema que em passa
és que a mi m'agrada tot.
Això és un problema, creus?
Sí.
Per què?
Perquè a vegades
amb temps d'ancaparar.
A vegades t'ancaparar
perquè a tu t'agrada tot a tu.
Tu et menges de tot.
Home, això està bé, no?
Perquè s'ha de vigilar
i fer-ho de tot equilibrat.
A vegades, per exemple,
no vull menjar
un pla de verdura
però al final
me l'acabo menjant tot.
Bueno, ja està bé això, no?
No, ja està bé això.
I ara hem parlat
d'allò que encara no mengeu massa
i que ho heu de menjar més.
Però i d'allò que mengeu massa
i que no heu de menjar?
Com, per exemple,
coses de xocolata,
bolleria
i totes aquestes coses.
Què, Sèlia?
Hi ha un aliment
que té molta xocolata
amb llet
i amb xocolata normal
que són els kinders
que m'encanten molt
i també els gofres
amb xocolata
però jo intento
no menjar molts
perquè si no
tindria l'enfermetat
d'obesitat
i tampoc
m'assentaria bé
a mi mateixa.
Clar, vull dir,
que em pots menjar
evidentment alguna vegada
però no està tot el dia menjant.
I el Juan, què?
Doncs a mi em passa
el mateix que la Sèlia
però a mi m'agraden més
els cereals
de xocolata
i em passa.
Els menjo
bastantes vegades
de matí
però ara
començo a menjar
més
macerals
sense xocolata.
Bé,
el pots fer un dia de xocolata
i un dia sense,
no?
El pots anar alternant.
Jesús.
Com a dir
que el Juan
a mi també
m'agraden els cereals
i cada dia
només
agof un punyat
i
els menjo.
Una miqueta, no?
Per cada dia?
I cada dos dies això.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Digues, Joan.
Jo també
em fico
galetes a la llet
per xocolat.
Però això està bé
per a l'esmorzar, no?
A l'esmorzar
penseu que és
el
més important
del dia, eh?
Que ara en parlarem
d'això també.
César.
Que
jo
solament
menjo
pastes
i dulços
en dies especials
quan ve
algú que
quasi no el veig
com el meu tiet.
Molt bé.
Per tant,
algun dia especial
per celebrar-ho
traiem pastes
i també està bé
algun dia, no?
Digues,
andau.
Que
jo
el meu plat
preferit
almenys
cada tres setmanes
o quatre.
I quin és el teu plat preferit?
Arros amb conill.
Ah, ostres.
Déu-n'hi-do.
Bo, bo.
Té un bon paladar,
Barnau.
Digues, Sèvia.
Que
també hi ha uns aliments
anomenats els aliments
reguladors
que no t'aponen
tanta energia
són
pels que...
És perquè
funcionin
perfectament
els nostres òrgans.
Molt bé.
Núria, digues.
Com ha dit el meu
company César,
jo també menjo
algunes pastes
entre setmana,
però sobretot
quan venen els meus avis
a casa
els diumenges.
Clar,
quan venen els diumenges
allò després de ninar
posa alguna cosa
per celebrar-ho, no?
Digues, Kevin.
Que jo ara fa uns pocs dies
per esmorzar
menjo galetes Maria
i a vegades
per alberanar
menjo alguna cosa
de xocolata.
Molt bé,
alguna coseta
que també va bé
a vegades.
Javi.
També hi ha una...
Acosta't, acosta't.
També hi ha una
infermetat
que és
que no pots
menjar
molt de sucre
i que tens
que punxar
com un medicament.
La diabetis?
Sí.
La diabetis.
Digues, Carla.
Que jo crec que
jo menjo
masses llaminadures.
Ah,
quantes llaminadures
menges, a veure?
Doncs...
Cada dia
en menges?
No,
menjo els dimecres
i els divendres.
Home,
Déu-n'hi-do.
De set dies de la setmana
són unes...
I llavors
què has de fer,
doncs?
Doncs no
menjar-ne
i llavors...
No menjar-ne tantes
i sobretot
si en menges
rentant molt bé
les dents
perquè llavors surten càries.
Ha, ha.
Per tant ho has de vigilar,
això, eh?
Ho has de vigilar.
Digues, Joan.
Que el meu menjar preferit
són els
canavons de carn,
no?
I això
només ho menjo
un cap de setmana.
O per Nadal, no?
Per Nadal,
per Sant Esteve,
o les festes d'aquestes
que sempre mengem canavons.
Digues, Sèvia.
Que el meu preferit
és l'arròs amb llet,
que me'l fa molt bé
la meva àvia,
que només vaig
uns dies al mes
perquè com ha estat
molt lluny,
doncs...
Però només
quan vaig a veure
la meva àvia.
Molt bé, molt bé.
Digues, Kevin.
el menjar que més m'agrada
i que el menjo
són els dimecres
són les patates fregides,
perquè sempre
ho menjo a casa
la meva àvia.
I els dimecres
et fa patates fregides.
Molt bé.
Digues, Núria.
Que el meu menjar preferit
són les creps
i els grofres,
però sempre menjo
més creps que grofres
i només en menjo
un cop cada dos mesos
o cada un.
Molt bé.
Per tant,
no menjar-ne molt
perquè si no
també pot ser doent,
no?
Javi.
Que com ha dit el Joan,
també m'agrada
els canelons de cal
i ho menjo
cada dues setmanes
o així.
Cada dues setmanes
o així.
Molt bé.
Digues, Pascal.
Que quan la meva àvia
ve de Romania
m'agrada molt
perquè em fa
molts dolços
i tot això.
Ah,
i alguns dolços típics
d'allà o no?
No.
Els que t'agraden
a tu et fa, no?
Digues, Sèvia.
Que també està
la dieta rica
i equilibrada
que hem de menjar
de tot
però en moderació.
i menjar més
del que està
a sota de la piràmide
i com més
pugem
menys
anem d'aprendre.
Molt bé.
Digues, Juan.
A mi el menjar
que més m'agrada
és la carn
però sobretot
quan anem a Galícia
perquè està
la meva família
i
com que anem
cada
més o menys
un any
m'agrada molt
perquè fan la matança
el porc
i mengem
molt de porc
i està molt bo.
Però que és un cop a bany
no passa res, eh?
Molt bé, molt bé.
Digues, César.
Que a mi
el meu menjar
favorit
és la pizza, no?
Però solamente
ho menjo
quan és un dia especial
o
dos vegades
al mes.
Molt bé, perfecte.
I el Javi?
Què?
Què diu?
Bueno, que el colesterol
és alt
és per
menjar
molt
la grasa.
Molt bé, per tant
també s'ha de controlar, no?
Digues, Joan.
La part vermella
de la carn
és la part
que té més proteïnes.
Molt bé, molt bé.
Ve que heu
après molt bé, això, eh?
Que ja
els podeu alimentar bé
perquè amb tot el que heu après
a més venen tots
amb tots els apunts.
Molt bé, escoltem, una cosa
que abans
ho volia parlar,
l'esmorzar.
Que això és molt important.
Quants de vosaltres
us asseieu al matí
a taula
esmorzar bé
i no marxen corrents
i menjant ràpid.
Tots esmorzeu bé?
Sí?
Sí, sí.
Sí, eh?
Vull dir, no és allò
de marxar ràpid
i esmorzar, no?
Perquè és important, no?
Sèvia, tu esmorzes bé.
Sí, jo moltes...
Bueno, quasi sempre
menjo un got
amb llet amb cereals.
Molt bé.
Però a vegades,
excepcions,
menjo gofres...
Per esmorzar?
Sí.
A més marxes a l'escola
o cap de setmana, això?
No, a vegades
per a l'escola.
Per anar a l'escola,
molt bé.
Crec que t'agraden els gofres, eh?
Menjo ràpid
i perquè, com que
quasi sempre fa i tard
a l'escola,
doncs no em dóna temps
a parar a esmorzar
i tot.
Clar, llavors...
Clar, llavors què hauries de fer?
Doncs aixecar-me abans.
Molt bé.
Jo m'aixeco a les set.
Ostres, déu-n'hi-do.
I a quina hora aneu a classe?
A les nou.
A les nou.
Home, i no tens temps?
No, perquè...
És que també m'he de vestir
i m'he de preparar les coses.
Clar, doncs has d'anar allò
una mica més ràpid, no?
I llavors a seure,
ni que sigui deu minutets,
esmorzar tranquils, no?
Amb una miqueta de llet
i una mica allò
i ja, perfecte.
Digues, Núria.
Que jo per esmorzar
els dies que tinc classe
esmorzo o llet amb galetes
o amb cereals
i els cops de setmana
em faig torrades
amb oli o amb amelada.
Ah, molt bé.
Que tens més temps
de fer la torrada, no?
Teniu més temps
i llavors ho pots fer més elaborat.
Digues, Kevin.
Jo, com he dit abans,
jo menjo
ara cada dia
galetes Maria
i per beure
bec aigua.
Aigua?
Galetes Maria amb aigua?
No t'agradava llet?
Sí, una mica.
Una miqueta.
Però no sucres
a la llet amb aigua, no?
Ah, va bé.
Digues, Juan.
Jo per esmorzar
faig el mateix que la Núria.
Un got de llet
amb cereals
i en dos minuts
m'aixeco,
faig tot
i vaig al col·legi.
Molt ràpid
l'esmorzar.
Massa ràpid, potser, no?
perquè en dos minuts
no sé com ho fas tan ràpid
en dos minuts, això.
Digues, Joan.
Jo l'esmorzar
llet amb galetes i cereals
el menjo lent
però després
em fa mal la panxa.
Quan el menges lent
o quan el menges ràpid?
A vegades el menjo ràpid
perquè tinc pressa.
Clar.
i llavors passa, no?
Digues, Jesús.
Que jo els caps de setmana
com no tinc pressa
per anar a cap lloc
quan em llevo
quan vaig a esmorzar
li dic que em fes
un pare de torrades
amb llet.
Molt bé, ho que deia la Núria, no?
Cap de setmana
unes torradetes
bé, no?
Digues, César.
Que jo com la Carla
m'aixeco a la set, no?
Però quan m'aixeco a la set
després em visteixo
després
vereno, no?
Esmorzes?
Sí, esmorzo
i després em vaig al col·le.
Molt bé, per tant esmorzes bé, eh?
Això és important.
Digues, Javi.
Que jo els caps de setmana
em venjo
dues torrades o una
i un grot de llet
però els
els dies que vaig a l'escola
em venjo
em llevo una mica tard
i menjo qualsevol cosa
caleta dura.
Alguna cosa, no?
Bueno, a més,
sobretot els dies de l'escola
és important
anar amb força a l'escola
amb energia, eh?
Digues, Sèvia.
Que sobretot
hem de menjar lent
perquè si no mengem lent
al nostre estómac
li pot dir
eh, menja més lent
i per això
hem de menjar més lent
perquè si no
ens pot fer mala panxa.
Clar, perquè a més
si mengem molt ràpid,
molt ràpid
també costa de digerir-ho, eh?
Si mengem ràpid, ràpid, ràpid, ràpid
sempre anem ràpid
pel món
que a més a més
ens passa moltes vegades, no?
Que sempre anem amb el rellotge
ràpid, ràpid aquí
ràpid a la feina
ràpid a...
No, s'ha de...
Sobretot als àpids
i a l'esmorzar o dinar
s'ha de fer tranquil.
Carba.
Que jo quan menjo molt ràpid
quan porto una estona
ja no tinc gana
i llavors m'he d'esperar
una estona
hasta que em torni la gana
i tornar-me a menjar.
Ah, mira.
Quan menja ràpid
has de fer amb dues etapes, això, doncs.
Juan.
Que a mi
jo una vegada
vaig estar menjant macarrons
vaig menjar dos plats
però superràpid
i tenia temps de sobres
perquè comencem al col·legi
a la tarda a les 3
i era a la una i mitja
i vaig acabar de menjar
superràpid
i perquè em volia anar a jugar
però quan em vaig anar a jugar
vaig estar una mica
al sofà
perquè em feia mal la panxa.
Perquè vas menjar molt ràpid, no?
Digues, Núria.
Jo què?
Per esmorzar
hiperbrenar molts cops
com que tinc pressa
em prenc un rellet
i ho fem molt ràpid
i després em fa mal la panxa.
Clar, perquè a més un cot de llet
que t'ho pren ràpid, ràpid, ràpid
i malament, eh?
Digues, Sèvia.
Hi ha llocs
que no els vull insultar
però hi ha llocs
que com amb la tóna
o el Burger King
que no haurien d'anar molt
sinó sovint
bueno, sovint no
sinó alguns dies sí
un cop al mes
perquè aquests
són els que fan
el menjar ràpid
i et pot fer mal a la panxa.
Clar, si mengem d'allò cada dia
impossible, no?
Hi podem anar alguna vegada, evidentment,
però vaja,
racionalitzant-ho, com dèiem abans, no?
Que tots els extrems
són doents.
Ja bé.
que els aliments
són tot el que entra per la boca
i els nutrients
són...
dels aliments
no ho agafem tot
i els nutrients
són el que expulsem.
Digues, Jesús.
És el que ha dit la Célia
però al McDonald's
ho fan ràpid
i tot és comida basura.
Menja basura.
César.
També està malament
menjar ràpid
perquè quan menges ràpid
has menjat, no?
Però després
t'entra la gana
més ràpid.
I tornes a menjar
o sobretot fas allò
que també no s'ha de fer massa
de picar entre hores
sinó d'entrar
al dinar i al baranar
potser agafem una mica
de xocolata
i la Carles fa que sí.
Agafem una mica de xocolata
o un no sé què
o un no sé quantos
i clar, llavors ja
la dieta
malament
o una mica
el menjar
que hem de fer
ja se'n va
a Norris ja, eh?
Javi.
Que com ha dit la Célia abans
al nostre col·le
hi ha una
bueno, com una ONG
que és igual
al Proide
que és
una promoció
i un desenvolupament
dels països
de tot el món
que són pobres
i tot això.
Javi.
Sí, que és una ONG
del Proide
que es dedica a promocionar
i a desenvolupar projectes
per a aquells que
de veritat
ho necessiten
països pobres
del tercer món.
Molt bé.
Aquelles persones
que estan a Àfrica
i que tenen que anar
a caminar quilòmetres
fins a arribar a l'aigua.
Fins a arribar a l'aigua
han de caminar
molts quilòmetres
o fins i tot
per anar a l'escola
han de caminar
molts quilòmetres
no tenen gaire bé
menjar.
Kevin.
Que jo
com ha dit
la meva companya Célia
el del McDonald's
jo
vaig
o cada mes
o cada cinc mesos.
Cada cinc mesos?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Carla.
Que cada any
pel Proide
comprem
tot
bueno
quasi tots
una samarreta
i llavors
aquests diners
van enviats
als
països
pobres.
Molt bé
per tant
feu moltes accions
solidàries
amb la Proide
amb aquesta ONG
digues quan.
Després ja hi tornem
César.
Al col·legi
tenim un hort
i a l'hort
plantem
fruita
i fem
una campanya
de menjar
fruita
primer
se la dan
als més petits
i després
si sobre
nos la dan
a nosaltres.
Ah molt bé
fins i tot planteu
fruites i tot
doncs
molt bé
digues Sèlia.
també tenim el Domund
que és el Dimenge Mundial
que hi ha
senyors
que van
a aquells països
que són pobres
i necessiten
molta ajuda
amb aquells diners
que nosaltres donem
en un sobre
a donar diners
als més
que ho necessiten.
Als més necessitats
no?
Digues
Joan.
Aquest any
vam
portar
un respai
per cada nen
que està
al tercer món
perquè es puguin
rentar una mica
els dents
i ja està.
Molt bé
i veus
costa poquet
portar un raspall
i potser us hi va
molt bé
amb aquests nois i noies
digues Jesús.
Que hi ha gent
que estic matant
la gent pobra
que va
fins i tot
als països
ajudar-los.
Que fan
demissioners fins allà
i van ajudar-los
digues
Sèlvia.
Jo per exemple
abans
feia
en una bossa
posar tots els taps
i aquests taps
van a la gent
que necessita
una cadira de rodes
i li ajudem.
Això és una campanya
solidària
específica
però vaja
que s'ha de ser solidaris
a l'aventura de la vida
en parlem molt
d'això
de ser solidaris
d'ajudar
a l'altra gent
de no només pensar
en nosaltres
sinó també pensar
en la resta
Javi.
Que com ha dit
la Sèlvia abans
amb els diners
que nosaltres donem
amb els missioners
compren coses
i van
per exemple
al Togo
a ensenyar-los
a plantar
coses
i
donen
la Sèlvia.
Molt bé
i escolta'm
això de l'or
que explicava el César
que ja ho feu bé
això de plantar
us agrada
això de fer
de tenir un hort
i que surtin les coses
Núria
sé?
Jo abans a casa
plantava enciam
i després
el collíem
i ens el menjàvem
i ara
estem començant
a plantar maduixes.
Ah molt bé
i què són bones
les maduixes
no han sortit encara
encara acaben de sortir
digue Sèlvia.
Jo tenia un veí
que és molt petit
que es diu Miquel
bueno
el tenia
que a la seva casa
tenia una
tenia maduixes
que ell mateix plantava
i que sí
i estàvem molt bones
que sempre que anàvem allà
li agafàvem una
i ell s'enfadava.
Digues Juan
Jo sí que vaig plantar maduixes
i sí estan molt bones
les plantes
de la teva collita
perquè a més
ets gens satisfet
d'haver fer-les tu
cultivar-les
te les mengen encara
més a gust
perquè dic
home això ho he fet jo
ho he plantat
i m'ha crescut
i encara estan més bones
per això
digues Carla
que el meu tiet
té un hort
i allí planta
maduixes
tomàquets
enciams
i quan vaig
allí
sempre li agafo
i diu
que no
perquè
després
clar
s'enfada
perquè
diu
no tindrem permís
si no
no
doncs li has de dir
el teu tiet
que ha de ser més solidari
eh
que te van a donar
per tothom també
digues Jesús
que el meu hòbil
té un hort
i quan planta coses
quan ja estan
a punt de créixer
quan estan
ja
per collir
les agafa
i
en vez
de
quedar suey
diu
toma
ho reparteixen a tots
a tota la família
no?
Molt bé
molt bé
Sàvia
Igual que el Jesús
ha dit que el meu
tiet
és molt solidari
perquè té un hort
ell
i fabrica un munt de coses
bé
té allà
ho fa ell
planta un munt de coses
planta un munt de coses
i la meva
bueno
el meu tiet
em dona
totes aquelles coses
que té
i jo
dic que no
perquè ell també
et té que atendre
com una mica per tots
no?
Digues Javi
que com ha dit
el Jesús
que el meu hòbil
té un hort
i per exemple
a l'estiu
com hi ha tomàquets
els meus cosins
i jo
l'ajudem a agafar-lo
i sempre ens doa
i a més a més
què ens permet
això de tenir un hort?
per exemple
agafar les coses
si necessitem un tomàquet
no anar a comprar
i ja l'agafem
sí però què més
ens permet un hort?
per exemple
Kevin
una bona dieta
rica i equilibrada
sí però què més?
a veure si algú
Arnau
doncs que
les que comprem
han estat al camp
i els poden haver
ficat coses
que són una mica dolentes
no anava per aquí
a veure si ho descobrim
seu ja
que ens ahorrem
dinerets?
no tampoc
Juan
que
les que venen al supermercat
potser li han posat
alguna substància
i quan nosaltres
l'acollim
doncs
està totalment
límpia
o sigui
no anava per aquí
tampoc
però també
el que esteu dient
també
però Carla
que els que tenen
un hort
doncs
després
recolleixen
totes les seves
frites i hortalisses
i les venen
i guanyen
molts diners
per exemple
però a veure Joan
que al supermercat
quan agafes una cosa
no saps
si l'ha tocat més gent
que ha tingut
les mans brutes
també pot ser
però jo anava
en que
home si teníem un hort
podem menjar productes
de temporada
no
menjar la fruita
quan surt
i quan és l'època
que surti la fruita
i quan
ara ho deia la Núria
no pot menjar encara maduixes
perquè al seu hort
encara no en surti
les maduixes
per tant
és menjar productes
de temporada
i això és molt bo
Javi vinga
que anem acabant ja
que per exemple
si plantes tomàquets
no són d'un altre lloc
són teus
i són per exemple
de Tarragona
o de Barcelona
clar
molt bé
César
que la meva aviana
té
en el seu jardí
ara
ha estat plantant
maduixes
i quan l'esculi
diu
que li donarà
a tots
molt bé
Juan
que jo
bueno
jo no
però
el meu
el meu tiet
bueno
els meus
dos tiets meus
tenen un
un hort
o sigui
no un hort
tenen
un
com
a lo millor
dos hectàrees
de
de molt
un camp
ja tenen un camp
directament
un no?
un camp
un camp
quasi la meitat
d'una muntanya
tenen
i
i tenen
un
una vinya
molt gran
bueno
tenen dos
i
cada vegada
que anem
ens omplen
una bosa
de raïms
i
i no vas a fer
la barema?
sí
una vegada
sí que la vaig fer
una vegada
i vas a fer
la barema
això també
està bé
vinga
les dues últimes
o tres intervencions
que ja és l'última
i acabem
digues Joan
també volia dir abans
que el menjar
entra per la boca
i després
quan anem al lavabo
l'expulsem
clar
és el que dèiem abans
digues
com ha dit el Joan
que el defaquem
que hem de defacar-ho
perquè si no
el nostre cos
no podia absorbir
més aliments
per la boca
correcte
el nostre cos
és molt llest
i està molt ben fet
digues
que per exemple
si agafes raïm
no el toques
el portes a un lloc
i pots fer vi
clar
pots fer vi
pots fer altres coses
i vinga va
l'última el Jesús
que quan menges
el cos
agafa els nutrients
les vitamines
i el que no serveix
per res al cos
després ho expulsem
o ens ho quedem
per nosaltres
i la resta ho deixem
i l'última
vinga va
la Sèvia
i que des d'aquí
dono petons
a tots aquells
que han col·laborat
a nosaltres
i que moltes gràcies
molt bé
doncs ja ho veieu
haguéssim estat més estona
perquè crec que
han xerrat força
el Kevin
la Núria
la Sèvia
el Juan
la Carla
el Javi
el César
l'Arnal
el Pascal
el Jesús
i el Joan
que avui han vingut
del Col·legi
de Tarragona
per parlar de l'alimentació
això
que s'ha d'alimentar bé
que hem de menjar
una mica de tot
i que hem de fer
una dieta equilibrada
nois
acabem sempre amb una cançó
quina heu escollit
vosaltres?
què dieu?
quina?
Bailando por ahí
Bailando por ahí
d'aquí és aquesta cançó
del Juan Magán
molt bé
doncs nois
moltes gràcies
que vagin molt bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
que ho trobareu
a la nostra pàgina web
a tarragonaradi.cat
i diumenge
a repetició
a les 11 del matí
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau

adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau