És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder...
Les 11 del matí i 10 minuts en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada divendres, l'aventura de la vida amb els nois i noies
avui de l'escola de Sant Pere i Sant Pau de 5EB.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Ara es presentaran bé.
Ja sabeu, aquest espai que fem cada divendres
amb el suport de les conselleries d'ensenyament i salut
de l'Ajuntament de Tarragona
i també de la Fundació Catalana de l'Esplai.
D'on deien que venia? A veure, com ens presentem?
Natàlia.
Hola, som de classe de 5EB
i de Tarragona.
De l'escola de Sant Pere i Sant Pau, no?
Sí.
I què més? Vols dir alguna cosa més?
Res.
Res, de 5EB.
Escoltem una cosa, clar, estem a la ràdio i la gent no us veu
però n'hi ha que porteu el cabell una mica pintat,
porteu les cares pintades, qui m'ho explica això?
No té res a veure amb l'aventura de la vida, però home,
ja que hem vingut a la ràdio hem d'explicar això.
Diguem, Jonathan.
que estem pintats perquè és carnaval i aquest any estan els Jocs Olímpics
i cada dia anem d'un color diferent de les anelles olímpiques.
I avui veig que deu haver anat al cubó groc.
Sí.
No? Deu ser el cubó groc. Molt bé.
I avui feu una festa? Feu alguna cosa avui a l'escola?
Sí.
Sí?
Què feu, què feu avui?
A la tarda, carnaval.
Tots alhora no.
Qui m'ho explica? Jonathan, acabem d'explicar això.
A la tarda fem el carnaval a l'escola.
Molt bé. Digues, Luisa.
Primer fem una foto de les anelles, cada classe, sí.
I després, doncs, la festa del carnaval.
Per tant, avui hi ha carnaval a totes les escoles,
també a Bala Sant Pere i Sant Pau, que en guany han fet això,
han tractat el tema de les olimpiades, que en guany són a Londres, aquest any 2012.
Han vingut el Raúl, l'Adrià, el Marcos, l'Ainoa, l'Avies, el Robert, el Jonathan,
la Nuhaila, ho he dit bé? Sí, eh?
La Natàvia i la Buissa. Bon dia de nou, nois, noies.
Com esteu? Bé?
Sí.
Sí, no? Esteu bé.
Parlaran de diversos temes relacionats sota un títol que havien posat ells al programa,
que es diu Diferents però Iguals.
Ja ho diu en la seva introducció, que al llarg de la història ha existit la creença
que totes les dones i els homes eren molt diferents
i fins i tot que les dones eren inferiors als homes.
Aquesta creença ha originat situacions de greu desigualtat i injustícia en les dones.
En realitat, els homes i les dones som diferents en molt poques coses.
En l'essencial som totalment iguals i tenim els mateixos drets i deures.
D'aquest tema i al voltant d'això avui parlarem.
Per començar, ja una miqueta, qui m'explica una miqueta això?
Una mica tot el tema que heu tractat, de què heu parlat aquests dies,
relacionats amb això, amb la igualtat entre homes i dones,
la igualtat de sexes, la violència de gènere...
Què hi ha?
Que podem fer el mateix no perquè un sigui home pot jugar a futbol
i no perquè una persona sigui dona no pot jugar a futbol.
Per tant, una de les coses que ho parles és aquesta, una miqueta.
coses que sembla que només puguin fer els homes o coses que només sembla que puguin fer les dones,
quan en realitat tots ho podem fer tot, no?
Sí.
D'això en parlarem.
Què més?
De què més heu tractat?
Marcos.
De les frases sexistes.
Per exemple, la mare sempre...
els llibres sortia fent el menjar i el pare conduïa el cotxe.
Molt bé.
Per tant, d'això també en parlarem.
De frases sexistes que apareixen moltes vegades als cotxes,
tòpics relacionats amb l'home i la dona.
Què més?
De què més heu parlat?
Qui més m'ho explica?
Raúl, vinga, va, que ve que aixeques el dit.
Digue'm.
També hem parlat de la llei de desigualtat de les homes i les dones
que es va formar el 2007.
I... ja.
Heu parlat una mica d'aquesta llei de la igualtat i tot això, eh?
Molt bé.
Quirian.
que també antigament, bueno, fa uns quants anys,
els homes feien el mateix treball que les dones i pagaven molt menys.
i les dones pagaven menys.
Mm-hm.
Què més?
Ainhoa?
Que...
eh...
era estereotips, no?, creences falses que les noies tenien que anar amb color rosa
i els nens amb color verd o blau.
Un dels temes que també heu parlat.
Déu-n'hi-do, eh?
Han anat sortint diversos temes, si voleu, els podem anar tractant.
Per exemple, això que deia la Inoa o que deia Kirian, d'això, eh?
De coses que fan homes o que fan les dones que estan associades normalment a uns o als altres.
Quins exemples podem donar?
Per exemple, vautos, què creieu?
que al llarg de la història s'ha dit que això només ho feien els homes
o que això només ho feien les dones?
Quins exemples podem donar?
Rau, per exemple.
Per exemple, els homes sempre jugaven a futbol
i els dones no podien jugar
i les dones ballaven i els homes no podien.
I ara, vaja, això està totalment normalitzat, no?
Sí.
Hi ha noies que jugueu a futbol?
Sí.
Sí, no?
Sí, sí.
No?
Perquè a veure, tothom pot jugar a futbol o nois que ballin també, eh?
Digues, avias.
Un altre exemple és que les dones no podien votar.
Molt bé, molt bé.
Què en penseu d'això?
Sobretot les noies.
Què en penseu?
Que no és just.
No és just que facin el mateix per molt menys.
Facin les mateixes coses i li paguin menys.
O que fins i tot abans no pogués votar, no?
Sí.
Què més?
Què més?
Aquesta és molt bé, aquesta.
Avui, és que abans no podíem votar i ara, evidentment, tothom pot votar per igual, eh?
Quines diferències més podem trobar en coses com aquestes?
En coses que sempre s'han associat més als homes o més a les dones i que en realitat tots podem fer.
Jonathan.
Que en alguns llibres també sortia sempre, quan són petits, que la dona sempre surt cuinant i tot això, i els homes, doncs, en el cotxe anant al treball.
Per tant, és allò, el tòpic que sempre la dona havia de cuinar i veu més del que anava a treballar, no?
Sí.
Digues, Adrià, apropa-te així.
També un altre exemple és que la noia planxa i l'home es queda treballant.
Molt bé. I vosaltres què en penseu d'això?
Que els nois també poden planxar, no?
Sí.
Molt bé. Què més? Alguna cosa més? Algun tema més? A l'avies, tenia alguna cosa?
No, no, però ja l'han dit.
Ja l'han dit, eh? Per tant, han sortit diverses, eh? Que si la dona estava cuinant, que si l'home anava a treballar, que si els homes només jugaven a futbol, els homes i les dones no, ahir no. Què més?
Que ara, al llibre de català, veia que el pare estava cuinant i la mare treballant.
Això surt al llibre de català?
Sí.
Molt bé, molt bé. Tots poden fer... Creieu que ha canviat? És a dir, o per exemple, en una cosa com les tasques de... les feines de la casa, creieu que ha canviat molt això?
De que encara la mare és qui fa més coses a casa i el pare potser no en fa tantes. Què creieu?
Què en penseu? Sí o no? Ha canviat o no de la història? Robert, què creus?
Jo crec que ha canviat bastant des que es va posar aquella llei d'igualtat i ara tots fan les mateixes coses i poden fer el mateix i en un treball els paguen el mateix.
Per tant, ara sembla que anem millorant, no?
Sí.
Sí.
Algú creu al contrari, que no? Que encara queda molt per millorar? Que encara hi ha molta desigualtat entre homes i dones? Què creieu?
Raúl. Digues, Raúl.
Una... Bueno, que... Jo... Que...
Tranquil, no pateixis. Digues, digues.
Que... Que... Que... Avui en dia encara hi ha homes que creuen que les dones encara són inferiors i no poden fer coses importants.
Els homes són els més importants.
Això, què creieu d'això, Jonathan?
Que... Que... Que estan... Que no és just, que...
Que no és just, no? Tu volies afegir alguna altra cosa, però què volies dir? Digue'm, digue'm.
Que encara hi ha països que la dona no pot votar.
Clar, això, clar, estem parlant d'aquí, però hi ha països que potser encara ja no estan normalitzats. Digues, Kirian.
Que fa temps, eh... A la política només hi havia homes i ara està una mica més equilibrat.
Sí. De fet, això és on potser s'ha vist més, que abans només hi havia homes, encara hi ha més homes que dones, però hi ha més dones que no pas abans.
D'això, què en penseu? Que la política, els nostres alcaudes o regidors o els presidents, que la majoritàvem siguin homes, què en penseu d'això? Que les dones també ho poden fer? Que sí?
Sí. Sí. Ah, per això. Que no hi ha discriminació en aquest sentit.
Hi ha algun exemple més que creieu que puguem donar d'això que heu treballat, dels que heu parlat a classe, dels que heu treballat de diferències entre homes i dones? Digues.
Que abans hi havia esports com el futbol, que només jugaven els homes i ara les dones també poden jugar. I es promociona més, l'esport.
Digues, sabies.
Que la discriminació de la dona, la violència de gènere pot ser física i psicològica.
Ara en parlarem d'això també, de la vivència de gènere. Digues, Natàlia.
Que amb el sexe som diferents, però amb el gènere tenim... amb el sexe tenim òrgans sexuals.
Que són diferents, no? Però que en gènere, al final...
Som iguals. Som iguals. Molt bé. Què més? Alguna cosa més?
Tema de la vivència de gènere. Aquest també ho heu tractat, oi? Sí.
Com ho deies, això, Vies? Com ho has dit? La vivència és de dos tipus, no? Deies?
Sí, física i psicològica.
Quina diferència creieu que hi ha? O quina diferència hi ha entre física i psicològica, Jonathan?
Que a la física l'home pega a la dona i també potser que l'home insulti a la dona i això és la psicològica.
La diferència, molt bé. Molt bé. I vosaltres quan veieu per la televisió les notícies, escolteu que de fet enguany hem començat un any, malauradament, en molts casos de violència de gènere,
que els homes maten a les seves dones, què en penseu d'això, quan ho veieu a la televisió o als diaris o allà on sigui?
Què en penseu? Que us veu cap?
Qui m'ho diu? Què penseu quan veieu això que un home pot matar o mata la seva dona?
Què en penseu? Qui m'ho diu? Vinga, va.
Vinga, va.
Que no està bé perquè la dona, si es vol separar d'ell, l'home no l'ha de pegar ni res, perquè la dona no és d'ell.
Què més? Què més podeu dir? Què creieu? Quan ho veieu per la televisió, què penseu? Digues.
que no està ben fet, perquè això està mal fet.
Sobretot això està molt mal fet. Digues, Natàlia.
Jo crec que hi ha més violència perquè els homes tenen més força i li peguen més a les dones.
I les dones no tenen tanta força i no poden pegar els seus homes.
Potser en aquest cas estan indefenses en aquest sentit, creus?
Digues, Natàlia.
Que és una altra cosa.
Que, per exemple, jo crec que abans un nen no deixava jugar a les dones
perquè primer les dones no eren tan forces i segon perquè amb ell no jugaven tan bé o alguna cosa així.
Però ara ja no passa això.
Ara ja no passa.
Ara al pati jugueu tots, noies i noies, a futbol, a tot, eh?
Digues, Marcos.
Que jo crec que és injust perquè la dona pot creure el que vulgui i fer el que vulgui.
Molt bé. Digues, Ainoa.
Sí, com ha dit Marcos, que els homes i les dones tenen els mateixos drets i deures.
Poden fer el que elles vulguin.
Molt bé, molt bé. Digues-ho, Issa.
Que jo crec que els homes i les dones poden tenir la mateixa força.
És que és veritat.
La Natàlia deia això abans, no?
Tu creus que no, que un o l'altre poden tenir la mateixa força.
I, per tant, una dona també es pot defensar o no, en aquest cas.
Molt bé.
Jonathan.
Que també alguna vegada hi ha homes que li va malament el treball i viuen i li peguen a les dones per desahogar-se.
I això està molt mal fet, no?
Sí.
Es troben molts casos d'aquest i, com dèiem, enguany hem començat especialment un any amb molts casos.
Algú més que vulgui afegir alguna cosa en aquest sentit?
Allò que quan sent per la televisió totes aquestes notícies, Raül, què pensa, Raül?
Bueno, jo...
Bueno, és un exemple.
Sí.
Que hi ha homes que sempre estan insultant a les seves dones com dient
que aquest dinar està molt mal fet, no fas res bé.
i això, que potser que insulten a les seves dones.
Clar, seria el que dèiem abans amb el Valí, es crec, la violència psicològica, no?
Això?
Digues, Ainoa.
Que també si un home li pega cada dia a una dona i s'acostuma, no té que acostumar-se,
té que decidir si vol estar amb ell o no.
Això us anava a preguntar.
Quan hi ha situacions com aquestes que es poden donar,
què creieu quin ha de ser el paper de la dona?
És a dir, ara ho deia l'Ainoa, no s'ha d'aguantar això, no?
Què creieu que ha de fer la dona en aquest cas, Jonathan?
Que això que ha dit l'Ainoa es depèn,
perquè hi ha homes que si la dona es vol separar, la mata, a vegades.
Li pot pegar una palissa.
Per tant, dius que potser no ho fan per por.
Sí.
Robert.
Jo crec que la dona podria intentar tranquil·litzar l'home perquè res més no crec que pugui fer,
perquè l'home no crec que la deixi en pau.
Marcos.
Que si jo fossi la dona, aniria a la policia i el denunciaria.
Molt bé.
Jo esperava que algú digués, no?
Denunciar-ho.
Això, el primer símptoma, de fet ho diuen des de les autoritats, des de la policia,
denunciar-ho, no?
Natàlia, què volies dir tu?
No, res, és com el de Marcos.
Volies dir-ho del Marcos, no?
Que sobretot denunciar-ho.
Això creieu que s'ha de fer.
Creieu que és fàcil, però?
Digues, no digues.
Què volies dir?
Que hi ha un nou número per trucar a violència de gènere, no?
Sí.
Sí, que ara quedarem molt molt...
Algú el sap?
Jo ara no me'l sé, però hi ha un telèfon que sé.
Sí, però no sabem.
Ara ho buscarem i ho direm.
Per tant, hi ha un telèfon, la dona ho pot fer, però creieu que és fàcil?
És a dir, si creieu que alguna dona es troba en una situació d'aquestes, creieu que és fàcil denunciar-ho, trucar a aquest telèfon, Jonathan?
No, però que també hi ha casos que la dona posa una llei d'allotjament i després l'home li diu coses bones perquè volvi i treu la llei d'allotjament i després la torna a pegar.
Per tant, sí, no? Que tenen una llei d'allunyament de no apropar-se a la dona, no?
I que potser amb això acaben... Digues, Natàlia.
Però que hi ha vegades que les dones en què se separin dels seus homes, els homes preferen matar-li perquè no estigui amb un altre home.
Clar, pot ser un cas, no?
El 016 és un dels telèfons que podeu trucar i també n'hi ha un altre que és a les dones en situació de violència, el 900-920, que a més a més és gratuït i confidencial.
Per tant, si una dona truca allà és totalment confidencial i ningú ho té per què enterar-se, només ella.
Alguna cosa més que voleu afegir en el tema de la violència de gènere?
Del que hagueu parlat a classe, del que dèiem, del que hagueu sentit o del que us vingui al cap sobre aquest tema?
Sí? Mira, farem una cosa. Mentre ens ho pensem, escoltarem una cançó que, a més a més, té molta relació amb la violència de gènere.
Fins demà!
Fins demà!
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no.
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres.
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no.
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres.
El día es gris cuando tú estás y el sol vuelve a salir cuando te vas.
Aquesta cançó Mabo de Bebé, que de fet s'ha relacionat en moltes ocasions,
de fet ha estat una de les cançons mites d'aquest tema, de la violència de gènere,
que com dèiem és un dels temes que avui ens ocupa, l'aventura de la vida,
sota un tema molt més ampli, un títol molt més ampli, que és diferents però iguals.
Hem parlat ja de coses que els homes normalment feien i que sembla que només ho podien fer els homes,
però no, les dones també ho poden fer, hem parlat de la política, de la violència de gènere,
i abans un de vosaltres ho deia, frases sexistes que apareixin als llibres o imatges que apareixin als llibres,
quins exemples podem donar d'aquestes frases sexistes i que per tant no són iguals entre homes i dones?
Digues, Robert.
Jo voldria dir una cosa.
Digues.
Que amb aquesta nova llei d'igualtat que vam posar,
ara tots els que fan llibres han de revisar els continguts sexistes, les frases i les fotos.
Ah, molt bé. Veus? Per tant, això ho diu la llei, eh?
La llei diu que s'ha de revisar tot això per tenir-ho present. Molt bé. Bon apunt.
Què més? No, Caiba?
Que en els llibres abans sortien que la mare cuinava i el pare treballava.
Això normalment sortia als llibres, no? Ara ja no. Però abans sortia.
Què més? Quins exemples podem trobar més d'aquests de diferències entre homes i dones?
Digues, Robert.
Que, per exemple, als llibres hi ha dibuixos de les dones a la cuina cuinant i els homes amb la maleta per anar al treball.
Per tant, una imatge habitual, no? Abans digues, Natàlia.
Que les nenes juguen amb nines i els nens amb futbol o a qualsevol esport.
Clar, és això, no? Que normalment les noies només jugaven a nines i només els nois jugaven a futbol, no?
Per tant, és un altre exemple que hem trobat. Algun més que s'hagi trobat als llibres a Buissa? Digues.
Que les nenes anaven amb camisetes roses i els nens amb blau.
És veritat, això ho hem dit abans. Hi ha nois que vagin amb samarretes roses, que els agradi el rosa i no passi res?
Hi ha algú que li agradi o no? Sí? A tu t'agrada el rosa? Mira, avui no. No passa res.
A algú més li agrada? Digues, Natàlia.
A mi lila.
A l'hi va t'agrada, molt bé. I les noies poden anar també vestides de color blau, per exemple, no?
Que sempre que sigui el color, no? Per tant, amb això no hi ha problema, no? Digues, Natàlia.
Que a mi m'agrada anar blau i també en verd.
En verd?
En verd, sí.
En verd. Blau i verd, eh? Vull dir que això, els colors, però moltes vegades s'ha relacionat, no?
Amb això? Digues.
Però les nenes i els nois poden portar el color que vulguin.
No hi ha problema, cadascú amb el color que li vingui de gust, no? Digues, Natàlia.
El que hem dit abans de les noies i les noies, que les noies quedaven a casa per fer això i els somers i ballant,
doncs el que no es poden fer cada un, doncs un exemple és que, de veritat, el Raül, jo i la Inoa, ballem a l'hora del pati a mediu a futbol...
I ja està, ens agrada molt bé.
Molt bé, molt bé, i us agrada, no? Perfecte.
Anem a una classe de centre cívic que es diu flashdance.
Ah, hi feu flashdance? I què és flashdance?
És un grup de ball que fa l'associació de veïns i que anem tots els dimecres al centre cívic per ballar.
I però quines característiques és això, flashdance? Perquè jo no ho conec.
Té alguna característica? És a dir, no? Deu ser algun tipus de ball o com?
No, ho fem de tot tipus.
Feu de tot tipus, eh? Cada dimecres. Molt bé. Jonathan, tenies la matxacada, oi?
Sí. Que també hi ha pares que no deixen els seus fills ballar, ballet, sol, futbol, bàsquet, tenis, tot el de nens.
I per què? Per què creieu que passa això?
Perquè són machistes.
Molt bé. I perquè potser encara hi ha aquests tòpics que els nois no poden fer això, no?
Digues, ho hi ha.
Que jo vaig a un club de futbol, no? I a una categoria hi ha una nena jugant a futbol.
I juga amb tots els nois, no?
Sí. I potser a vegades marca més gols que els nois.
Sí, a vegades sí.
Au, Robert diu que sí, que juga molt bé.
Kirian.
Que hi ha països on encara les dones no poden votar.
Això ho dèiem abans, no? Que les dones encara no poden votar, eh?
Això, clar, hi hauríem de trobar una solució, eh?
Perquè, de fet, això al llarg de la història s'ha lluitat molt.
Per això la igualtat de drets entre homes i dones.
Parlem de conceptes com el feminisme, la lluita de la societat.
Si parlem de feminisme, tenim conceptes d'homesclisme, machistes, feminisme...
Quines diferències creieu que hi ha?
Si diem feminisme, què podem dir?
Robert.
Que es discrimina a les dones, no deixen fer el que fan els homes.
Això seria el masclisme, no?
Molt bé.
I feminisme, com ho expliquem?
A l'havies?
La lluita de la societat.
Va bé, la lluita de les dones per ser, potser, iguals o tenir els mateixos drets que els homes, no?
I al llarg de la història s'ha lluitat molt per això.
Alguna punt més amb això del feminisme?
Les noies, què en penseu del feminisme?
Què en penseu?
No en penseu?
O els nois, eh?
Quan es parla de feminisme...
Perquè, clar, podem trobar diferències entre masclisme o feminisme.
No? O no?
Potser és més complicat, això.
Potser ja és més elaborat, això.
O ho han treballat a classe?
La professora diu que sí que ho han treballat, ho han treballat una miqueta.
Que el feminisme és quan les dones maltraten els homes?
No.
No exactament.
És a dir, clar, quan parlem de masclisme ho associem a una cosa doventa.
És a dir, que els homes que estan per damunt de les dones, no?
I quan parlem de feminisme, pot ser una mica al revés.
una cosa també molt radical, un feminisme pot ser també molt radical, no?
Pot ser que les dones són millors que els homes, que tenen...
No, hem de ser tots iguals, no?
Sí?
Sí.
Sí?
Sí.
Molt bé.
Molt bé, sí.
Jonathan, volies dir alguna cosa?
Que bé que tens la mà aixecada.
Digues.
que el feminisme també és la igualtat dels homes i dels dones, no?
Clar, vull dir, sobretot això, al sobir, la igualtat entre homes i dones,
perquè moltes dones, de fet, al llarg de la història, han lluitat per això,
perquè hi hagi igualtat entre homes i dones.
Si parlem d'aquesta llei, de la llei de la igualtat, que bé que l'heu treballat una miqueta,
què podem explicar una miqueta del que heu estat treballant?
Què podeu explicar?
Abans ho apuntàvem a alguna cosa, ho deia el Robert, que la llei diu que en els llibres
no hi poden haver ni frases ni imatges sexistes, de diferència entre homes i dones.
Què més heu treballat d'aquesta llei?
Digues, Raúl.
Que es va fer perquè els homes i les dones tinguem els mateixos drets i deures.
Molt bé, per tant, això queda clar, eh?
mateixos drets i deures, homes i dones.
Digues, Raúl.
Que aquesta llei va eliminar els continguts sexistes i va augmentar el nivell cultural per a les dones.
Molt bé, per tant, també va suposar això en aquesta llei de l'any 2007.
Què més? Què més podem dir d'aquesta llei de la igualtat entre homes i dones?
Què més heu treballat?
Qui més s'anima?
Digues, Kirian.
Que ha sigut feta perquè desapareixi la discriminació entre homes i dones.
Molt bé, sobretot això, eh?
La discriminació, aquesta desigualtat entre homes i dones.
Marcos.
Que gràcies a aquesta llei van promocionar més l'esport feminista i van donar més diners.
O sigui, van promocionar l'esport femení, no? De categories de dones, de noies.
Doncs van apostar més també per l'esport de les dones, eh?
Què més? Digues, Elias.
Encara es veu la tele l'esport masculí.
Això està bé, veus? Encara els mitjans de comunicació potser això no ho reflecteixen, l'esport, no?
Perquè sempre veiem tots els partits de futbol dels homes, però de les dones en veiem algun?
No en veiem cap, no? Per tant, això encara és una diferència que hem de solucionar.
Digues, Ainhoa.
Que també abans les noies deien...
Bueno, es quedaven a casa i no estudiaven ni al col·legi ni al lloc.
Això us ho imagineu, vosaltres?
Ara ho veiem molt normal, però us imagineu això que les dones no podien anar a estudiar i s'havien de quedar a casa?
S'han quedat pensatives, eh? No sé qui tenia més la mà aixecada.
Jonatan, digues.
Que jo volia dir dels esports.
Sí.
Que de futbol no es veu res de les dones, però que el que més es veu és de tenis o algun partit de la selecció espanyola femenina de bàsquet.
Són dels únics que més o menys es veu parlar a la televisió, eh? De dones. Digues, avies.
Que es van posar diners per augmentar el nivell cultural de les dones.
Molt bé. Per tant, que totes les dones tinguessin accés a tota la cultura i poguessin ampliar també els coneixements, no?
Què més? Alguna cosa més que vau afegir de la llei?
I hi ha, sobretot, representació equilibrada de sexes en càrrecs de responsabilitat de tots els poders públics, no?
És el que es coneix com la llei aquesta de paritat, no?
Que a les llistes, per exemple, electorals per les eleccions hi ha d'haver un mateix tant percent d'homes i de dones.
D'això què en penseu? D'això? És a dir, que s'hagi fet aquesta llei per les llistes, perquè normalment sempre hi havia homes... Digues, Kirian.
Jo crec que està molt bé perquè les dones a vegades tenen idees molt bones per... Tenen idees bones per millorar...
La professora matitzava a vegades, sempre. O poden tenir idees doventes també, com un home que pot tenir idees bones o idees doventes, no?
Això... Però bé, anaves bé, eh, Kirian? La punt era aquest.
Què més? Què més podem dir d'això, de la llei de paritat, que les dones també puguin estar igual que els homes a les llistes?
Però clar, aquí hi ha un problema. Jo us ho plantejo. Per exemple, una llista electoral de tot de dones no hi pot ser, en aquesta llei, no?
Perquè ha de ser paritat. I potser seria... Una llista potser de tot de dones també estaria bé, no?
Què creieu d'això? Digues.
Jo crec que això no estaria bé perquè els homes no són més que les dones ni les dones són més que els homes, són iguals.
Per tant, està bé, no? Que hi hagi aquesta paritat, eh, d'homes i de dones. Molt bé, molt bé.
Per tant, la llei que heu treballat una miqueta, la llei per la igualtat entre els homes i les dones, és la de l'any 2007
i que això influencia en diversos aspectes de la vida i, sobretot, això per accedir a càrrecs de responsabilitat política.
Abans ho apuntàvem també, o ho apuntàvem alguns de vosaltres, de les feines de la casa.
A l'hora de fer feines de la casa, vosaltres, encara veieu que hi ha discriminació, per exemple, a les vostres cases o amb les vostres famílies?
Jonathan.
Que hi ha cases on sí, que la dona sempre està cuinant i tot això, però hi ha cases que no, que ara ja són iguals.
Iguals.
Perquè quan parlem de repartir les feines de la casa, què volem dir, quan parlem d'això?
Què vol dir repartir les feines de la casa? Digues, avias.
Doncs que, per exemple, un home, pues, cuina un dia i l'altre dia, pues, la dona.
Molt bé, per exemple, no? El tema de cuinar, un dia l'home, un dia la dona, o depèn com els hi vagi bé, no?
Què més, què més?
Rou, anaves a dir alguna cosa.
No? Digues, Ainhoa.
Rentar la casa, pues, un dia l'home i un dia la dona.
Per exemple, a quines més tasques es poden... Digues, qui hi ha?
Que, en el meu cas, a la meva casa, el meu pare no pot cuinar ni fer res perquè treballa tot el dia,
però al cap de setmana el meu pare ajuda la meva mare a rentar, a planxar, a fer la feina, a menjar, tot.
Molt bé, per tant, entre setmana potser no pot perquè treballa molt, però al cap de setmana ajuda la teva mare.
Sí.
Molt bé, per tant, és una altra manera, no?
Què més podem dir d'això de repartir les feines de la casa? Quins més casos podem posar? Luisa, digues.
Que a casa meva el meu pare cuina tots els dies perquè la meva mare ha d'anar a treballar,
però el cap de setmana cuina la meva mare.
Molt bé, ho fan una mica al revés, no?
Sí.
Molt bé, molt bé. O això, o depèn la feina d'un o de l'altre, o el que deia l'avies,
doncs un dia cuina un, o un dia l'altre, o potser l'home se li dona més bé cuinar que la dona,
per tant, no? Digues.
A la casa meva també la meva mare cuina, però el cap de setmana l'ajuda el meu pare.
Molt bé, l'ajuda a fer les coses de la casa, no? Molt bé.
I vosaltres? Com ho faríeu, això? Estem parlant dels pares o les mares.
I vosaltres? Raül, per exemple, eh? Tu saps cuinar? Tu creus que sabries cuinar o què?
O t'agrada cuinar o què t'agradaria fer més, a tu?
Bueno, sí, jo...
Tundia una dona que l'ajudaria a fer les tasques de la casa i...
i ella... i ens apartaríem les tasques.
Molt bé, per tant, ho faríeu tots iguals, eh? Digues, Jonathan, digues.
que també a la meva casa, com el meu pare es lleva a les 5 de la matinada
i torna a les 8, doncs jo ajudo la meva mare a posar... a fer el menjar i tot això.
Això els anava a dir. Vosaltres també ajudeu a casa?
Sí.
Sí?
Sí.
Digues, Raül, Adrià, digues.
L'ajuda, jo, el meu germà gran i jo, l'ajuda a la meva mare,
de més de 6 dies, a la roba de la lavadora, a posar-la.
Molt bé. Què més, Elias?
A casa meva, quan cuina la meva mare, el meu pare posa la taula
i quan cuina el meu pare, la meva mare posa la taula.
Ho fan una mica al revés. I tu? Tu poses la taula algun dia o no?
Sí, alguna vegada sí.
Alguna vegada sí.
Què més, què més? Si parleu de vosaltres, quines tasques feu a casa?
Natàlia, per exemple?
Ai.
Digue'm.
Bé.
Jo faig la meva... com es diu?
La meva...
La teva habitació.
Home, això és important perquè cadascú l'habitació seva la tenir ben neta.
Poso la meva... la taula i...
en què cada nit feig és que rento la meva neboda.
Ah, mira, veus? O sigui, ajudes a... ajudes a la família també, eh?
Adrià, digues.
Jo, jo també...
eh...
eh...
rento l'habitació.
No, la recullo més bé.
Eh...
els divendres per la tarda, eh...
poso jo i els meus germans la mesa, la taula...
La taula.
La taula.
La taula.
Per el sopar, eh...
i el de bàs, el que has dit, la rentadora.
I el de bàs rentadora. Molt bé. Per tant, veig que...
o... i alguna vegada el papa o la mama us ha de dir...
eh... va, que això... teniu habitació desendreçada o això no ho feu... digues.
algunes vegades.
Algunes vegades. Molt bé.
Jonatan, ai, l'Adrià ho reconeix. Digues, Jonatan.
Que a mi també. La meva mare, quan deixa alguna cosa damunt de la cama o alguna cosa així, em diu que vagi a recollir-la.
A recollir-la. Va, que va. Avias.
Que si jo poso la taula és perquè m'ho diu la meva mare.
Ah, sí. Ella és sincera. Però quan t'ho diu ho fas o no?
Sí.
Ah, va, així ja està bé. Digues, Natàlia.
Que la meva mare, quan tinc desordenada l'habitació, em diu...
dóna-me l'ordinador perquè la tens desordenada.
Si no la desorden...
Si no la desreses, no tindràs l'ordinador.
Per tant, no? Et diu...
O fas això o l'ordinador castigat, eh?
Doncs ja ho veieu. Hem parlat d'alguns dels exemples que ens podem trobar a la nostra vida quotidiana.
que moltes vegades això, desigualtat entre homes i dones,
que fins i tot ara encara es poden trobar.
Creieu que encara ara hi ha molta desigualtat?
Després d'haver parlat i després d'haver fet tots aquests debats i aquests temes que heu parlat,
creieu que encara queda feina per fer?
És a dir, que encara no podem baixar la guàrdia, que es diu,
i hem d'estar atents i que encara hi pot haver casos que en alguns llocs les dones cobrin menys que els homes
o que les dones no accedeixin tant a càrrecs públics com els homes?
Digues, Jonathan.
Que encara sí, encara tenim que fer bastant perquè tractin igual les dones que els homes.
Robert?
Jo crec que encara hi ha persones que creuen que els homes són més que les dones.
Per tant, encara en aquest sentit encara queda...
Què més, què més? Va, a veure si fem la ronda final i en parlem tots una miqueta de coses que encara podríem millorar
i creieu que encara els nostres polítics o nosaltres mateixos com a ciutadans,
perquè nosaltres també podem millorar moltes coses,
nosaltres mateixos podem fer per canviar una miqueta això,
algunes desigualtats que encara hi hagi a la societat.
Digues, Kirian.
que si veiem a algun home que està pegant una dona a un home,
dir-ho a un adult perquè truqui a...
Molt bé, que truqui a la publicia o truqui...
Molt bé, molt bé.
Digues, Marcos.
Que jo al pati, si veig a un nen que no deixa jugar a una nena al pati,
jo li diria a la senyoreta.
Molt bé, perfecte. Digues, avies.
Doncs que...
Bueno, que...
Que m'he oblidat.
No pateixis.
Tu continua pensant i ara després et dono la paraula.
Què més? Què més que podeu millorar?
O vosaltres mateixos, amb la vostra vida diària,
podeu millorar per dir...
Mira, si ho fes d'això d'una altra manera,
potser seríem més iguals homes i dones.
Encara més.
Vinga, va, què més podem...
Vinga, avies, digues.
Ja, que ja m'hem recordat.
Ja t'has recordat.
Que nosaltres, quan siguem pares,
hem d'ensenyar als nostres fills
que les dones i els homes som iguals.
Molt bé, molt bé.
Bona reflexió, eh?
Que quan vosaltres tingueu aquesta responsabilitat d'ensenyar-ho,
que ho feu bé, eh?
Jonathan.
Que...
Alguna vegada hi ha nens que veuen com el pare pega a la mare
i després, quan són grans,
doncs ells peguen a les dones, també.
Malauradament, potser ho veuen com una cosa normal, no?
Si ho veuen a casa, per tant, també això s'hauria de solucionar.
Kirian, què volies dir, tu?
No, res, res.
No?
Què més?
Alguna aportació més?
Alguna reflexió més que us vingui al cap?
No?
Home, Déu...
No?
Raül, una base d'alguna cosa?
No?
Déu-n'hi-do.
Home, n'hem parlat i força, eh?, d'avui, de tema aquest, eh?
Diferents però iguals, que ja s'ha avançat molt,
els homes i les dones són totalment iguals,
però que potser encara podem millorar algunes coses,
perquè encara ara, en alguns sectors, en alguns indrets,
o en alguns països, com deien, que encara la dona no pot votar,
hi ha aquestes diferències entre homes i dones.
Avui, com us dèiem, ens han acompanyat a l'aventura de la vida
als alumnes de cinquè B de l'escola Sant Pere i Sant Pau.
Escoltau-me, cada dia, cada divanès, acabem amb una cançó
i avui la cançó és una mica especial.
Qui ho explica?
Qui ho diu? Va.
Sí? Vinga, va, Robert, digues.
Que aquesta cançó va dedicada al nostre amic Marcos,
que avui fa anys...
Fes anys? Quants anys vas, Marcos?
Fa una mica de vergonya, eh?
Onze.
Onze anys.
Digues, Raúl.
Que també se li vull dedicar al meu cosí,
que també és el seu aniversari avui.
Ah, mira, aprofitem.
Digues, qui irien?
Que jo se li vull dedicar a tota la meva família.
Au, a tothom.
Avui és?
I jo a l'escola que avui...
Bueno, que fa 40 anys.
Molt bé. Què més?
Això és el que volleu dir, eh?
Que en l'escola de Sant Pere i Sant Pau fa 40 anys,
per tant, estem de 2 aniversari.
Viriem, felicitats al Marcos.
Felicitats.
Felicitats.
Felicitats.
I acabem amb aquesta cançó de dijous,
Paella, per molts anys.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
fins aquí hem vingut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
fins aquí hem vingut.
Fins aquí hem vingut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
s'ha desitgem sort i salut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
i els companys i les companyes,
fins aquí hem vingut.
que hem vingut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
s'ha desitgem sort i salut.
Se la saben, eh, se la saben.
Amb aquesta cançó acabem, nois, gràcies,
que vagin molt bé.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.
I ens quedem deixant la presentació al Marcos,
a l'Escola de Sant Pere i Sant Pau.
Fins aquí l'Aventura de la Vida.
Recordeu, ho trobareu a la nostra pàgina web,
a www.arragonaradio.cat,
i diumenge a les 11 del matí ho podreu tornar a escoltar.
Adéu.
Adéu.
Que ho amaguessis,
tot i que et conserves tant bé,
que si ho fessis pel teu aspecte,
ningú no notaria res.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
fins aquí hem vingut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
et desitgem sort i salut.
Potser t'hem fet prou la pilota,
i és hora que anem al gra.
fora un detall,
el puc respondre,
la ronda podries pagar.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
fins aquí hem vingut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
et desitgem sort i salut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
fins aquí hem vingut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
i els companys i les companyes,
et desitgem sort i salut.
Avui fa anys, tu no ens enganyes,
Avui faces anys que vols enganyes i els companys, i les companyes, fins a nyemaciu.
Avui fa anys que vols enganyes i els companys, i les companyes,
el corsitge, el sol i ser.
Avui fa anys que vols enganyes i els companys, i les companyes, fins a nyemaciu.
Avui fa anys que no ens enganyes
I els companys i les companyes
Et desitgem sort i salut